C A
ENTENARI TENEU
1919 2019 ATENEU MONTSERRAT de la Fundaciรณ Cultural Hostafrancs
1919 Anys 1919/20
E
l 1919 a fi de donar continuïtat a la tasca educativa i apostòlica del Centre, les Congregacions Marianes (associacions de fidels, dependents de la Companyia de Jesús, que tenien per finalitat de promoure la fe cristiana) adquirien l’edifici del carrer Torre Damians. Va ser després de llargues i constants gestions, l’edifici es trobava pràcticament abandonat des de l’any 1909, ja que era caserna de guàrdies de seguretat i fou, probablement, assaltada durant els fets de la Setmana Tràgica. El local fou llogat al tinent d’Alcalde de barri, de nom Batllori, el mateix nom que tenia l’indret. A l’entrada hi havia un pati d’uns 13 metres d’ample per 21 de llarg, amb una reixa i una porta de ferro que donava al carrer. Al cantó esquerre, una torre quadrada d’un metre i mig d’ample i almenys 12 metres d’alt, la qual havia estat la casa dels porters. L’edifici principal consta d’una planta, un pis, soterrament i golfes. El local es beneí el dia 29 de maig de 1919. Hostafrancs en aquells moments era un barri industrial, amb uns 22 tallers i fàbriques, algunes tan conegudes com la Porcellana o Manufactures Ceràmiques o la fàbrica de pastes de sopes Àguila, de la família Pagès davant de l’Ateneu. Bona part dels habitants d’Hostafrancs trobaven feina a l’Espanya Industrial. Més de la meitat de la població era analfabeta, per aquest motiu una de les primeres seccions que es formarà a l’Ateneu fou l’acadèmia nocturna. L’ideal d’aquesta acadèmia, situada a l’edifici del carrer Torre d’en Damians, era subministrar a l’obrer tots aquells coneixements que exigia la vida comercial i del dia a dia del barri. En el primer grau s’ensenyava a llegir, gramàtica, ortografia, cal·ligrafia, dibuix lineal, artístic i mecanografia, tot de 7 a 9 del vespre fins el mes de juliol. També hi havia altres activitats com el teatre, cinema, excursions, futbol i moltes més. És a partir de 1928 que neix una de les principals activitats de l’Ateneu i que a dia d’avui encara perdura, el BAM. El Bàsquet Ateneu Montserrat neix per iniciativa d’un grup de joves entusiastes (Jaume Guardiola, Joan Gry, Joan Gimbernau, Martí Marcos i Joan López, que transformaren el pati de l’Ateneu en un camp de bàsquet. Aquest any, 1928, neix també el que seria durant molts anys el butlletí de l’Ateneu Montserrat, Vida Nostra. L’activitat anual que més importància tenia era la Festa Major d’Hostafrancs, l’any 1929 durant les festes del barri,
La primera Junta de l’Ateneu fou: Juli Culebras com a President, Lluis Manso com a tresorer, Josep Jiménez com a secretari i com a vocals, Ramon Permanyer, Pere Bres i Miquel Bassa. Director de la Congregació Gaietà Puig S.I.
A partir de 1944 i durant cinc anys Joan Pelegrí esdevé President del Centre i l’Ateneu.
Excursió a Montserrat (anys ‘40)
l’Ateneu va fer un concurs de fotografia, campionat de ping-pong, escacs, excursions (per part del GEM, grup excursionista Montserrat). L’endemà del dia que comença la Guerra Civil (19 de juliol de 1936) les Joventuts Llibertàries de la FAI incautaren l’Ateneu. Hi seran fins el 26 de gener de 1939. L’ Ateneu retornà a mans dels seus antics propietaris: la Companyia de Jesús. El 28 de gener de 1939, l’antic president de l’Ateneu, Santiago Marimon i uns quants socis entren al vell local del carrer Torre Damians, l’Ateneu. Les activitats religioses, culturals i esportives es recuperen. El 2 de febrer de 1939 obrí les portes el Centre Montserrat-Xavier. És de constatar la diferència a nivell d’estat de conservació de les dues entitats. Mentre el Centre hi havia un edifici nou fruit del Govern de la Generalitat arran de la creació d’un grup escolar, l’edifici de l’Ateneu restava del tot abandonat. En l’àmbit escolar es creà el 1940, per iniciativa de les Congregacions Marianes, l’Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs, que en els primers anys estaria ubicada al Centre per passar posteriorment a l’Ateneu quan es produeix la construcció del nou edifici a la dècada dels 70. A principis dels anys 40, a l’Ateneu, s’hi feien actes religiosos tots els diumenges al matí, esmorzar i jocs al pati tot portat per una munió de joves congregants. Entre setmana els socis de l’Ateneu disposaven de billar, escacs, dòmino, biblioteca i teatre. Difícil oferta de superar pels anys que corrien, tot, això sí, amb un to religiós. Molts congregants després del seu pas pel Centre continuaven la seva tasca a l’Ateneu. És el cas de Josep Artigas, serà designat president de l’Ateneu el 1941. El BAM s’afilia, el 1942, a la competició diocesana OAR (Organització Atlètica Recreativa). El 1943 (sota autorització governativa) comencen les sessions de cinema a l’Ateneu
Esbart dansaire Serra d’Or (finals ‘60)
amb la instal·lació d’un projector. A partir de 1944 i durant cinc anys Joan Pelegrí esdevé President del Centre i Ateneu. Durant la dècada dels 40 es crearan els fonaments del fort creixement que tindrà lloc a l’entitat a partir dels anys 50. Es sobretot amb la figura del pare Ramon Reguant, que l’entitat viurà una forta embranzida. Impulsà la reaparició del butlletí Vida Nostra (desaparegut arran de la Guerra Civil), es realitzen obres de restauració a les instal·lacions, hi ha equips de futbol i bàsquet, hoquei , grup excursionista i moltes més activitats. L’any 1953 s’assolí la xifra màxima de congregants, 205. És es en aquest moment que l’Ateneu adquireix el local del Consell de Cent 18, conegut al barri per Sang Nova, que fou després de la guerra incautat per “Educación y Descanso”(va ser una organització del règim franquista de tipus cultural i recreativa, dependent de l’Organització Sindical Espanyola). El local era espaiós i tenia una amplia sala d’actes. Es en aquests anys que neix l’esbart dansaire Serra d’Or, també grups de teatre, sardanes, orfeó, grup de joves. El pare Reguant marxa el 1961. Entre 1962 i 1964 es va celebrar el Concili Vaticà II que significa l’adaptació de l’Església catòlica a un món cada cop més secularitzat. El pare Trias assumí aquest repte i volgué adaptar l’Ateneu, el Centre i l’Escola a les necessitats del barri i els canvis de la societat . L’any 1963, va ser designat consiliari del Centre, director de l’Ateneu i de la Congregació en substitució del pare Reguant, era el canvi per l’adaptació als nous temps, així l’any 1964 tant el Centre com l’Ateneu deixaren de dependre de la Congregació Mariana de Sant Lluís Gonzaga , passant a ser entitats pròpies. L’any 1967 les Congregacions Marianes es transformaren en Comunitats de Vida Cristiana (CVX).
Festa Major d’Hostafrancs (anys ‘50)
Els socis de l’Ateneu reben una carta l’any 1969 en què els consiliaris Víctor Trias, Ramon Fabregat i antics presidents de l‘Ateneu, demanen la renovació de les instal·lacions de l’Ateneu Montserrat.
Enderroc de l’edifici del c/Torre d’en Damians (1970)
L’Ateneu atén moltes activitats: el catecisme a Nostra Senyora del Port, el teatre amb un grup molt estable, la coral “CUM JUBILO”, el grup excursionista GEM, el BAM i un llarg estol d’activitats setmanals, mensuals i anuals. El creixement escolar no es podia fer sense l’ampliació de les instal·lacions. En un principi es pensa en una reforma al Centre, però es va desestimar per raons urbanístiques. L’any 1969, s’aprovà el pla parcial de l’Espanya Industrial que modificava l’edificació al carrer Ermengarda. S’opta per construir a l’Ateneu. Deien”...vivim en una època de constant renovellament de les formes exteriors, de les idees, fins i tot d’elles mateixes... i de totes les possibilitats. Creiem que el trasllat de l’Escola Tècnica Professional instal·lada al nostre estimat Centre Montserrat-Xavier i del batxillerat superior, omplirà el buit que li mancava a l’Ateneu... renovar-se no és morir. Volem tenir més presència de servei en la societat actual...” L’octubre de 1971 s’inaugurava el nou edifici de l’Ateneu i de l’ETPH (Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs) formació professional i batxillerat. Hi havia piscina, poliesportiu, aules, sales per a reunions i sala d’actes, també biblioteca de la xarxa de la Diputació. L’any 1970 comença a funcionar l’Esplai, impulsat per Ramon Fabregat, i el 1971 les colònies de Vespella. El 1974, Ramon Codony fou nomenat president de l’Ateneu, després de la mort sobtada de Jaume Bertran. L’any 1976 fou escollit per primera vegada democràticament un president de l’Ateneu, Josep Gonzàlez Amigó. El febrer de 1976, amb una generalització de protestes per demanar més llibertat arreu del país, mentre es celebrava un concert de Maria del Mar Bonet a la sala d’actes de l’Ateneu un grup de persones es tancava a la capella de l’Ateneu en vaga de fam per protestar per la manca de llibertats.
Colònies de Vespella (1973/74)
Representació teatral d’ Els Pastorets (anys ‘80)
El BAM i les classes d’acollida per a immigrants són les dues principals activitats que es mantenen a l’Ateneu.
2019
L’any 1977 l’Ateneu, en una assemblea d’associats, aprova l’ideari de l’entitat que es definia com una institució de caràcter cristià. L’octubre de 1984 es va crear la Fundació Cultural d’Hostafrancs, que englobarà totes les entitats de la institució, amb un patronat que vetllarà perquè les finalitats educatives, culturals i de servei al barri siguin respectuoses amb el passat mantenint els objectius originaris. A partir d’aquest moment comença una davallada d’activitats i dificultats en les presidències de l’Ateneu. Crisi que viu l’Ateneu i que pateix en general tot l’associacionisme en moltes entitats de barri i de la ciutat. El cinema, que durant molts anys havia estat referent dels dissabtes al barri, finalitza a mitjans del anys 80. Moment també en què deixen de funcionar les colònies de Vespella. Malgrat tot segueixen seccions importants, sobretot el teatre amb un grup estable que realitza funcions, les de Nadal tenien sempre molt de ressò, l’Esbart Serra d’Or també hi és, així com el dòmino (tertúlia de socis ), el BAM i la CVX. A finals dels anys 90 hi ha activitats puntals, la CVX, dòmino i BAM. L’any 1996 començà l’acollida de persones nouvingudes, primer de dones, amb cuina, costura i com espai de trobada. Uns anys després s’iniciaren les classes de castellà i català. A dia d’avui un centenar de persones arribades d’arreu del món reben classes de català i castellà a l’Escola d’Acollida de l’Ateneu Montserrat Actualment la màxima representació de l’Ateneu és el BAM amb els seus 91 anys d’existència i que ha vist reconeguda la seva trajectòria d’arrelament al barri i de promoció de valors a través del bàsquet amb la Medalla d’Honor que li ha concedit l’Ajuntament de Barcelona l’any 2018.
Edita: Arxiu Joan Pelegrí de la Fundació Cultural Hostafrancs Text: Manel Rodríguez i Poveda (responsable Arxiu) Assessorament: Josep Miró Barcelona, maig de 2019.