Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

Page 1

MEMÒRIA D’ACTIVITATS ( 2013-2014) “HORTS SOCIALS COMUNITARIS DE VALLBONA D’ANOIA” A càrrec de JOAN MARCA TRISTAN

1


Presentació del projecte La nostra societat, fins fa poc anomenada “del benestar”, s’enfronta avui a les conseqüències negatives que per a un sector cada dia més gran de la població té el fenomen socioeconòmic que anomenen crisi. Davant d’aquest fet, cal que totes les institucions i entitats esmercin els seus esforços en cercar solucions imaginatives que, si més no, contribueixin a pal·liar els greuges que pateixen les persones més desafavorides. En aquesta direcció l’Ajuntament de Vallbona d’Anoia i la Cooperativa Integral Catalana signaren un conveni per realitzar una sèrie de cursos de permacultura que han aconseguit crear i consolidar uns horts socials comunitaris en el municipi. La tasca es du a terme en coordinació amb la regidoria de Benestar Social, les treballadores socials, i un soci membre de la Cooperativa Integral Catalana amb experiència professional específica en el sector de la formació agrària. Els alumnes que reben aquests coneixements son persones del municipi en situació de risc d’exclusió social, habitualment amb responsabilitats familiars al seu càrrec. En aquest sentit, que una part de l’alimentació deixi de dependre de la caritat i sigui responsabilitat d’un mateix, fa augmentar l’autosuficiència i desinstitucionalitza a la persona. Tots aquests aprenentatges augmenten l’autoestima (que les situacions difícils tendeixen a erosionar) i proporcionen millors perspectives laborals. La conscienciació ecològica i la feina en equip són també dos grans objectius pels quals estem treballant. D’altra banda, una amplitud horària envers els compromisos que l’alumne adquireix, permet a aquest complementar-los amb d’altres horaris de treball en qualsevol futura feina remunerada. En general, volem fer partícips els valors que aporta l’horticultura ecològica i de proximitat a tothom. Per això estem oberts a que qualsevol persona motivada vingui a formar-ne part, oferint-li espai on plantar, bo i compartint-hi aprenentatges i experiències.

2


INDEX Any 2013 

CURS TEÒRIC INTRODUCTORI

TASQUES DE RECUPERACIÓ I PREPARACIÓ DEL TERRENY

4 4-5

PRIMERES INFRAESTRUCTURES o o 

Sistema de reg Construcció d’un porxo

6 7

MAXIMITZANT LA FERTILITAT DEL SUBSTRAT o o o o

Parades en crestall Feixes fondes Potenciant la biodiversitat Els cicles dels nutrients i la rotació de conreus.

8 9-10 11 11

PRIMERS BROTS VERDS

12-14

CONSTRUCCIÓ D’UN PRIMER GALLINER

15-16

CONSTRUCCIÓ D'UN HIVERNACLE SEMI-SOTERRAT

17-19

LES PRIMERES VISITES GUIADES

20-21

SEMBRANT LLAVORS D'ECOXARXA

22

Any 2014 

AMPLIACIÓ DELS HORTS o o o

Recuperació antiga piscina com a bassa Tanca i porta Adequació del terreny i sembra

23-24 25 25-26

CONSTRUCCIÓ DE CONILLERES

26

CONSTRUCCIÓ D’UN SEGON GALLINER

27

REFORÇ ZONA PERIMETRAL DELS HORTS

27

CREACIO DE LA PÀGINA A FACEBOOK

28

ACTIVITATS SOCIALS

29-30

AUTOAVALUACIÓ

31-32

BIBLIOGRAFIA

32-33

3


MEMÒRIA D’ACTIVITATS (2013-2014) Any 2013  INTRODUCCIÓ El projecte s’inicià la primavera del 2013 amb un curs teòric de botànica bàsica per a horticultura i jardineria ecològica. Les classes foren gratuïtes i obertes a tota la ciutadania del poble, però anaven especialment adreçades a la gent amb necessitat d’ajut alimentari. El curs va permetre d’una banda, un primer contacte als futurs alumnes i de l’altra va ser útil a diferents veïns del poble, que aplicaren després els coneixements adquirits als seus jardins o hortes particulars. El mòdul teòric va tenir una durada de vint hores lectives i assistiren, amb aprofitament, unes 25 persones. Amb aquest curs preteníem fer arribar a tothom el concepte de “permacultura”. En contra d’augmentar a curt termini la collita, tot desgastant el terreny, un dels nostres objectius en aquests cursos és aprendre a dissenyar horts sostenibles. La permacultura és una eina científica a l’hora que quasi artística, que procura utilitzar el disseny per aconseguir circuits tròfics autosuficients, sense necessitat d’utilitzar gaires inputs externs, com ara els productes químics de síntesi o d’altres derivats del petroli (trobareu aquesta informació ampliada en el capítol ‘Maximitzant la fertilitat del substrat’ pàg. 8-11) D’altra banda i de manera exclusiva emprem el mètode científic de l’observació i l’experimentació. Deixem de costat altres models de permacultura més “espirituals” (com ho puguin ser la biodinàmica, la vibracional o la sinèrgica).

 A finals de mes de maig comencem les tasques de recuperació i

preparació del terreny. La premsa comarcal se’n fa ressò, disposeu de més informació a: INFOANOIA.CAT Dijous, 6 de juny de 2013

4


Comencem amb les feines de desbrossament que realitzem de forma manual amb maquinària lleugera. Com que el terreny és extremadament argilós, volem intentar evitar la compactació en la mesura que ens sigui possible. Les esmenes de sorra o sauló es faran necessàries i l’Ajuntament ens proporciona adob provinent del compostatge de la fracció orgànica de les escombraries. En utilitzar un residu com a matèria prima, sensibilitzem en la necessitat de reciclar a l’hora que estalviem.

Dividim els espais amb la idea que cada alumne tingui un tros individual per a que practiqui i planti, i una altra part del terreny el destinem a hort comunitari que emprem com exemple per practicar-hi diferents tècniques permaculturals.

5


SISTEMA DE REG Dissenyem un sistema de reg per gravetat amb una sortida de la bassa amb tub de 63 mil·límetres, fent un anell quadrat que envolta llur perímetre exterior. En cada cantonada posem una vàlvula amb sortida de tub de 50 mil·límetres de diàmetre. En la part comunitària, el tub de 50mm fa un altre anell rectangular amb una dotzena de vàlvules amb sortida de tub de 25mm. Aquestes reduccions en les sortides i l’efecte dels vasos comunicants dels anells de diàmetre superior, ens garanteixen el màxim de cabal a l’hora de regar diferents feixes a l’hora. En la part dels horts individuals els tubs de 50mm porten aigua fins cadascun dels espais, que disposen de dos sortides de mànega de 25mm per terreny.

6


CONSTRUCCIÓ D’UN PORXO L'objectiu es disposar d'un espai d'ombra, on aixoplugar-se de la calor estival i de les tempestes de la tardor. A l’hora, aconseguim un biòtop humà de socialització, on podem intercanviar experiències i compartir esmorzars. També és el lloc on es concentra la repartició de la collita de la zona comunitària.

7


MAXIMITZANT LA FERTILITAT DEL TERRENY

Ja hem comentat en la introducció que un dels nostres principals objectius, en aquests cursos, és aprendre a dissenyar horts sostenibles en contra de voler augmentar a curt termini la collita. També hem fet menció de la permacultura com a una eina de disseny agrícola que ens permet obtenir verdures de qualitat sense utilitzar productes químics de síntesi, produint biòtops hortícoles que es poden mantenir productius indefinidament amb el mínim d’aportacions externes. Treballant en aquesta direcció, exemples concrets que hem desenvolupat aquest any són: les parades en crestall, les feixes fondes, la potenciació de la biodiversitat, la monitorització dels cicles nutrients, la rotació i associació de conreus. PARADES EN CRESTALL Les parades en crestall són fruit de la creació del Mètode Gaspar Caballero de Segòvia. Un disseny específic que es basa en sis punts fonamentals que s’expliquen en el següent enllaç La Metodologia de Gaspar Caballero de Segòvia és molt senzilla i fàcil d'aplicar, obtenint uns resultats sorprenents, més encara quan es tracta de gent no iniciada. Els seus sis punts fonamentals són la base de l'espectacular producció per metre quadrat d'hortalisses sanes i ecològiques. De totes maneres, no fem seguidisme literal. Preferim hibridar el mètode amb d’altres, com el de les feixes fondes, que explicarem a continuació, el biointensiu (recollit en els enllaços de la bibliografia), o el de l’horta en lasanya. Després, ho amanim tot amb unes engrunes d’enginy propi i un bon raig de pragmatisme, adaptant-los a les nostres pròpies circumstàncies i disposicions.

8


FEIXA FONDA ( Bancal profundo) Una feixa fonda és una tècnica de cultiu permacultural que possibilita maximitzar la producció agrària en espais petits. Consisteix en fer un forat en el terreny i reomplir-lo amb la terra que hem extret barrejant-la amb restes vegetals com trocs, branques, herbes i fulles, fins formar-ne un monticle. D’aquesta manera, físicament, augmentem la superfície d'intercanvi amb l'aire i espongem. Químicament, la matèria orgànica ens enriquirà en nutrients el substrat a mesura que es descompongui. Podeu llegir-ne els avantatges en el següent enllaç, i gràficament il·lustra-ho amb fotografies de diferents models. Com que laboralment la feixa fonda requereix molta feina de cop, dividim l’esforç en dues fases, tal com ara expliquem: En la primera fase, per exemple cap al mes de setembre, plantem cebes de calçot (Allium Cepa, varietat blanca gran tardana de Lleida) i les anem calçant amb les tiges sobreres de la collita de blat de moro i terra amb una mica de cendres, que a les cebes els hi va molt bé com adob. Com que les cendres augmenten el pH, posem pinassa, que al descompondre’s acidifica per neutralitzar el pH. L'acció mecànica de descalçar en arribar la collita, ja ens barreja l'amalgama.

En la segona fase, cap al mes de Març, collits els rebrots de ceba, continuem afegint restes de les podes d'olivera, pi, canyes etc. en capes colgades de més terra i gallinàcia, disposant-les en forma de pasta de full de ‘mil fulles’. Els excrements de gallina, rics en Nitrogen, són importants perquè per descompondre la matèria orgànica calen bacteris i fongs que es multipliquin. Però per reproduir-se els hi cal fer proteïnes i les proteïnes tenen un 6'25% de N. Per afegir més N a la barreja, la primera plantació recomanem una lleguminosa.

9


Les plantes que tenen els fruits dins de baines ( pèsols, faves, cigrons, mongetes...) fan uns nòduls radiculars on bacteris especialitzats viuen en simbiosi amb el vegetal, capturant l'N2 atmosfèric i transformant-lo en nitrats i nitrits a canvi de midó fotosintètic que fabriquen les fulles. D'aquesta manera s'aconsegueix enriquir amb més N el conjunt del biòtop format sota l'amuntegament acumulat i convertir el pastís resultant en una esponjosa mousse, curulla de biodiversitat nodridora. En aquest terreny tant fèrtil, la collita vindrà sola.

Per conèixer millor el terreny on plantem, en aquest enllaç

10


POTENCIACIÓ DE LA BIODIVERSITAT La idea principal és que tot bitxo vivent tingui un forat on amagar-se per fer la muda, la metamorfosi, la posta d'ous, la hibernació.... de manera que els conreus es trobin curulls d'animalons de tota mida. D'aquesta manera podem aconseguir l'equilibri (imprescindible en permacultura) entre els insectes plaga i els seus depredadors, dins d'un determinat nínxol ecològic. És imprescindible garantir un mínim aixopluc tant per la fauna auxiliar com per a les seves preses. Això ens evitarà dependre de repel·lents químics per protegir la collita. Una de les maneres d'aconseguir-ho és no exterminar les herbes adventícies, limitant-nos a controlar-les. Altres mesures que procurem respectar son no desbrossar gaire els marges, respectar en la mesura que sigui possible els nius de vespes ( grans depredadores de plagues), tenir-hi un monticle de sauló on puguin excavar-hi nius els insectes que defugin els terrenys argilosos, acumular canyes en un racó assolellat durant tot l'hivern, posar maons de forats i bon gruix de palla en el centre de les feixes... D’aquesta manera, des de petites bestioles quasi microscòpiques fins vertebrats com sargantanes s'hi estaran còmodament en l'entorn que ells prefereixen. Podran tancar els seus cicles naturals de vida i la natura estarà compensada. Tot i amb això, quan creiem que un desequilibri d’insectes plaga sobrepassa el llindar d’intervenció, apliquem repel·lents naturals com tintures d’ortiga o infusions d’alls i romaní a tall d’exemple. Trobareu informació de com elaborar insecticides ecològics en aquest enllaç

MONITORITZACIÓ DELS CICLES NUTRIENTS

De fa temps és conegut que els adobs de síntesi química, en alliberar-se de forma sobtada, afavoreixen el creixement explosiu dels insectes plaga. A l'hora, causen desequilibris en la nutrició vegetal, que sovint afebleixen les plantes, deixant-les més vulnerables encara. Nosaltres adobem sempre amb matèria orgànica, que ens fa també la funció d'esmena, millorant l'estructura de la terra. Intentem monitoritzar el cicle dels macro nutrients, en especial el del Nitrogen, per a que treballi en favor dels nostres objectius.

ROTACIÓ DE CONREUS Neutralitzem els riscos de plagues amb una varietat de famílies de conreus ( solanàcies, liliàcies, cucurbitàcies, umbel·líferes...) i unes associacions entre les hortalisses, que cerquen harmonitzar l'ecosistema. La fertilitat també augmenta, doncs cada família de plantes té unes necessitats nutricionals diferents.

11


Els PRIMERS BROTS VERDS,PARADES en CRESTALL

Un mes i mig després de plantar, ja comencem a recollir els primers fruits, en concret, els primers enciams. Més tard han arribat els primers tomàquets, pebrots, albergínies, carbassons, mongetes... tot plegat s'allargarà fins al mes novembre degut a la bonança climàtica.

12


13


14


CONSTRUCCIÓ DEL PRIMER GALLINER (Font de proteïnes i fàbriques d'adob) Els animals tenen funcions imprescindibles a l'hora de tancar el cercle productiu permacultural. Reciclen les verdures que nosaltres rebutgem, col·laboren activament en el compostatge de les "males herbes", són font de proteïnes d'alta qualitat i fabriquen l'adob que necessiten els nostres vegetals per tal de créixer equilibrats i sans.

En aquests moments, tenim dos galliners (construcció d'un 2n galliner l'any 2014, veure pàg. 27) això ens permet disposar de diferents races de gallines d'ous i de carn: la gallina de raça ‘pita pinta asturiana ’valorada pel seu tipus de carn, la freqüentment anomenada ‘gallina rossa’ un animal amb un alt índex de posta i la ‘gallina del Penedès o ballarica’ molt bona covadora. Diferents galliners ens donen la flexibilitat necessària per tal de no posar 'tots els ous en el mateix cistell'. D’aquesta manera repartim els possibles riscos de depredadors i/o plagues que poguessin patir.

15


16


CONSTRUCCIÓ D'UN HIVERNACLE SEMI-SOTERRAT('WALIPINI') El nom d'aquesta tècnica agrícola precolombina és 'Walipini', paraula Aimara que significa "aixopluc càlid" Aquest hivernacle semi-soterrat, a una fondària de 1'5 metres, aprofita la inèrcia tèrmica del terreny i minimitza la resistència al vent. L'objectiu de la seva construcció ha estat la de poder avançar un grau més en l'autonomia del creixement dels nostres horts. Gràcies al Walipini, en l’actualitat, desenvolupem, per exemple, els nostres propis llavorers.

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ Davant de les incerteses climàtiques a les que cal fer front i els episodis extrems de mal oratge, que es sovintejaran cada volta més, un Walipini ofereix un grau de defensa al vent, les pedregades, les glaçades i les calorades, que molt aviat amortitza la inversió de construir-lo. El seu procés de construcció és molt econòmic i consumeix un mínim de materials. La retroexcavadora fa un forat de 6x10x1'5 metres, en poc més de 4 o 5 hores, amb un preu de lloguer de la màquina més operari d'uns 300 Euros. Els maons i ciment i hores de paleta que costi aixecar murs per deixar-ho estèticament millor és opcional, doncs el nostre terreny argilós es manté vertical per ell sol. Si tinguérem terres més sorrenques, aixecaríem un mur de contenció, aprofitant palets de fusta, per exemple. El sostre està fet amb barres d'acer corrugat, de les de fer armadures pel formigó, soldades fent una quadrícula i soldades també pels extrems a altres barres de prop d'un metre, clavades dins del terreny com piquetes d'una tenda de càmping gegants. A continuació, es recobreix de tela de galliner per evitar

17


que quan plogui el plàstic que posem pel damunt faci bosses. La tela de galliner també evita el fregament directe entre el plàstic i l'acer corrugat quan fa vent. Per damunt del plàstic, cordes tensades fent una altra quadrícula i els extrems del plàstic enterrats, eviten que es pugui volar per efecte vela. FUNCIONS La humitat que s'hi condensa i l'elevada temperatura són ideals per germinar llavorers. Quan arribi l'estiu, el plàstic es canviarà per una tela d'ombrejat i dins hi haurà uns 5 graus centígrads menys que fora. Això permetrà que els vegetals del seu interior s'estalviïn bona part de l'estrès hídric que patiran els que estiguin plantats a ple sòl. Tinguem present que per damunt de 35º centígrads, la majoria de verdures aturen bona part dels mecanismes metabòlics, limitant-se a concentrar tots els esforços en intentar sobreviure. D’altra banda, també serveix per germinar els llavorers dels horts dels veïns, ja que es tracta d’un equipament municipal utilitzable per qualsevol ciutadana que ho demani.

En ser un espai multifuncional està obert a més opcions, una altra possibilitat és la de fer uns horts verticals (una de les idees que ja estem posant en pràctica aquest any 2015). El manteniment d'algunes de les plantes d'estiu de la jardineria pública de l'Ajuntament de Vallbona és l’altre ús que té enguany. La idea és que l’Ajuntament es pugui estalviar part de la despesa de compra de plantes noves cada primavera i d’altra banda, suma a l’hora de valorar la feina dels alumnes, podent veure el fruit del seu treball lluint en espais públics. A més a més aquest 2015 el nostre Walipini s’empra també esporàdicament per a la cria de conills durant l’hivern ( les conilles no aporten calor a les cries, que neixen sense pel i amb alt risc de morir d’hipotèrmia).

18


19


ďƒ˜ LES PRIMERES VISITES GUIADES Visita d'alguns dels participants de les Jornades Internacionals d'Agroecologia que es varen celebrar del 15 al 18 de juliol a Ca la Fou.

20


Als nostres assistents els hi costava creure que el projecte havia endegat tot just feia nomĂŠs dos mesos. Ells mateixos s'oferiren a participar dels treballs comunitaris i ho feren tot recollint canyes de la bora del riu i traslladant-les per tal de poder lligar tomaqueres.

21


SEMBRANT LLAVORS D'ECOXARXA

A finals d'estiu de 2013, cada divendres al matí durant aproximadament un parell de mesos, ens sumàrem a l'embrió de l'Ecoxarxa de l’Anoia. Ho férem amb una parada d'alguns dels productes del nostre hort, tot intentant aportar el nostre gra de sorra a la resta de gent que ja hi era. Avui, després d'una tasca constant per part de moltes altres companyes productores, han concretat l'embrió en un rebost i centre cultural cooperatiu al carrer Major núm.116 baixos. La idea que tenen és la de continuar ampliant horitzons, arrelant en el teixit associatiu de la comarca.

22


Any 2014  AMPLIACIO DELS HORTS Aquest any 2014 hem ampliat l'hort comunitari cap a la finca veïna. L’objectiu ha estat el d’augmentar els metres quadrats productius, la majoria ja en ple rendiment. Recuperar l'antiga piscina com a bassa, instal·lar el nou sistema de reg (interconnectat amb el primer sistema), desbrossar, col·locar tanca i porta, fer nous galliners..... tot plegat sense descuidar la collita i millorar les primeres parades en crestall.

RECUPERANT L'ANTIGA PISCINA COM A BASSA

La recuperació d'una antiga piscina per reconvertir-la en bassa per regar l'ampliació dels horts comunitaris de Vallbona d'Anoia i continuar mantenint els seus antics usos, presentava la dificultat de controlar el creixement de les algues sense ús de Clor sense malmetre les verdures que regarem amb l’aigua.

23


Per assolir el repte, seguim una estratègia de tres eixos. El primer és la limitació de l'energia solar que reben, mitjançant la cobertura amb una tela d'ombrejat. La segona consisteix en introduir peixos omnívors d'aigua dolça, com ara carpes, que es menjaran les algues i les larves de mosquit. El tercer eix estratègic consisteix en absorbir el Nitrogen dissolt en l'aigua, per treure-li el principal nutrient vegetal relacionat amb el creixement. Però, com absorbim el N dissolt? doncs mitjançant l'enfonsament d'una bala de palla. Funciona així: la palla té una relació Carboni/Nitrogen molt baixa. El Carboni submergit "voldrà podrir-se", i per a poder fer-ho han de créixer bacteris i fongs que facin la feina. Però per a créixer cal poder fabricar proteïnes, i per a fer proteïnes cal un 6'25% de N en cadascuna. Si la palla està enfonsada, cap bacteri podrà fer us del N2 atmosfèric i estaran obligats a consumir el que porti l'aigua, fins esgotar-lo. Sense gaire llum ni N, i menjades pels peixos, les algues tenen un futur d'escassetat garantit. Tot i que la bala de palla (embolicada amb tela mosquitera i filferro de galliner i lligada a tres pedres que li donen llast), caldrà canviar-la als 4 o 5 mesos. En resum, el disseny és més rendible que qualsevol substància amb químics de síntesi, i sobretot, no contamina la collita amb agrotòxics.

24


COL·LOCANT TANCA I PORTA EN ELS NOUS ESPAIS. Mantenim separades les dos finques amb tanques, però instal·lem una porta prou ample per circular còmodament entre els dos espais, o tancar-los segons les circumstàncies.

ADEQUACIÓ DEL TERRENY I SEMBRA Estrenant territori, veient crèixer nous brots i anar collint els resultats. Els esforços esmerçats fructifiquen, omplint les cistelles de recolecció.

25


CONSTRUCCIÓ DE CONILLERES, ARRIBEN ELS PRIMERS CONILLS.

L’objectiu principal que cerquem amb la cria de conills és diversificar les fonts de proteïnes i adobs, complementant d’aquesta manera la cria de pollastres, galls i gallines.

26


CONSTRUINT EL SEGON GALLINER

Galliner blindat contra l’excavació de túnels

REFORÇ ZONA PERIMETRAL HORTS

L’any 2014 hem instal·lat tanques reforçades als nous espais ampliats per impedir l’entrada dels senglars als espais conreats. L’entrada d’animals és tota una amenaça pels conreus. D’altra banda i degut a que el primer hort delimita amb un barranc, fa pocs anys un esllavissament de terra va provocar el tamponament d’una de les dues mines d’aigua que hi ha sota i de la qual ens abastim, hem disposat aquest any 2014 vuit plançons de figueres en línia a la part del barranc que més amenaça de continuar degradant-se. La idea és que en créixer els arbres minimitzin el risc, perquè les figueres tenen la característica de desenvolupar un sistema radicular d'arrels profundes i llargues que contribueixen decisivament a contenir el terreny. A més, esperem tenir una bona collita de figues que complementin la collita d’hortalisses.

27


CREACIO DE LA PÀGINA A FACEBOOKamb el nom‘Horts Socials Comunitaris Vallbona Anoia’

El dia 9 de Novembre obrírem una pàgina a Facebook, una eina social que ens permet comunicar i fer arribar el nostre projecte a altres persones del nostre entorn i més enllà. Una eina que ens permet explicar que fem, com ho fem, i que busca establir llaços, enriquint-nos d’altres projectes i aportacions a la pàgina. I la resposta ha estat positiva, a finals de desembre de 2014 podem dir que som més de 500 persones les que sumem. No és un mal resultat en els encara no dos mesos de funcionament. Resumint, d’una banda entenem que els esforços que dediquem mantenint la pàgina activa són necessaris perquè és una valuosa eina de comunicació i de proximitat. El veïnat del municipi, per exemple, pot seguir el que s’hi fa mirant tot el que hi publiquem. D’altra banda, intenta sumar valor afegit en utilitzar els comentaris dels àlbums de fotos per posar-hi enllaços que aportin altres punts de vista respecte al tema que tractem. Entenem que és un interessant arxiu tant per a formadors com per alumnes. També és una eina d’avaluació, en tant en quan, ens permet veure a través de la resposta de les persones que hi participen si anem en la bona direcció.

28


ACTIVITATS SOCIALS DESENVOLUPADES

Perquè que seria d'un hort comunitari sense activitat social? I quina activitat social millor que tastar els fruits de la terra de Km 0'0 ? Per això hem organitzat paelles i calçotades!http://www.vallbonadanoia.cat/index.php?md=articles&id=1375

Podríem citar un bon grapat d’estudis que demostren els profits didàctics, pedagògics i emocionals d’aquests encontres gastronòmics multiculturals. Però els beneficis que més ens alimenten els descriu de manera magistral en Josep Maria de Sagarra en el seu poema “Cançó de suburbi”:

29


M'estimo l'horta escanyolida que de la fàbrica es ressent, i em plau voltar la meva vida d'aquest paisatge indiferent.

Estimo l'horta desolada; el presseguer ensopit que es mor, i l'arengada platejada, porró de sang, tomàquet d'or.

I em plau l'estona virolada: gent d'amanida i berenar. Una donzella espitregada i una cançó que fa plorar.

Jo vaig seguint la vostra dèria, homes estranys de bones dents, que tornareu a la misèria una miqueta més contents!

I l'home humil que a l'aire ensenya un front valent i un ull esclau, i va amb la gorra i l'espardenya i el farcellet i el vestit blau.

Durin els mals, durin les penes, llàgrima, rosa, perla i bes. Duri aquest cor i aquestes venes, duri aquest ull que no veu res.

Aquí jo veig que el món se m'obre fred i terrible com la mort. I és tan mesquina i és tan pobra la campaneta del meu cor!

Vestit encès que el goig estripa, dansa per mi! Home lleial, vine, fumem la nostra pipa damunt de l'herba virginal.

Dels llagoters fuig la corrua i en el meu rostre no hi ha vel i em puc mirar l'ànima nua sense cap mica de recel.

Diguem les vives meravelles del teu treball, del teu turment. Sota el concert de les estrelles, anem fumant tranquil·lament.

30


AUTOAVALUACIÓ

En aquests dos anys de projecte hem recuperat un parell de terrenys abandonats i els hem posat a produir verdures sense utilitzar productes químics de síntesi. A lo llarg d’aquest temps, una dotzena de persones han tingut un espai on relacionar-se amb altres persones del poble, aprendre, practicar i socialitzar-se. Hem obtingut resultats positius en quantitat i qualitat de les collites, sempre defugint els dogmes agroquímics i comprovant empíricament els resultats i compartint públicament els aprenentatges. També col·laborem activament en la defensa de la biodiversitat agrícola mitjançant la rotació de conreus i replicant els biòtops que la fauna auxiliar necessita per completar llur cicle reproductiu. Una mica de conscienciació ecològica creiem que també podem haver induït. Per acabar i tot fent una mica d'autocrítica, s'ha de reconèixer que encara queda molt terreny per avançar en el camp del que és comunitari enfront d’allò considerat individual. La part més complexa d'assimilar pels alumnes no han estat les qüestions agràries sinó la cohesió de grup en un projecte col·lectiu. A 31 de desembre de 2014, els horts el formen 7 alumnes oficials de diversos origens i interessos, dues persones que venen en qualitat d’oients i una currua de visitants atrets pel projecte. Les diferències no sempre han estat fàcils de complementar. La qüestió humana de la permacultura és habitualment la més difícil de fer fructificar.

31


No ha jugat a favor del projecte el fet que, per sort, encara estem lluny que la fam sigui pandèmia en les nostres contrades. A més de la tasca de repartiment gratuït d’aliments per part d’institucions i entitats, hi ha molta gent que recicla en botigues i supermercats. El plat a taula no és tant urgent com el risc de desnonament o tall de subministraments energètics a les llars. Plantar verdures no sempre ajuda a evitar que tallin l’aigua, tot i que si que hi ha hagut alumnes que, comercialitzant una part de la seva collita, han obtingut uns petits beneficis econòmics. Conceptes com el de sobirania alimentària o resiliència, continuen sense tenir sentit per la majoria de la població, i també ens cal molta conscienciació en tot el que té a veure amb el medi ambient o l'ecologia. Continuarem, doncs, nedant contracorrent predicant amb l'exemple. D’aquesta manera esperem que cada dia siguem més gent i superar la massa crítica necessària per aconseguir canviar la direcció que la majoria porta.

 BIBLIOGRAFIA Estudis recomanats disponibles a xarxa. EDUCACIO I PEDAGOGIA MEDIOAMBIENTAL Guia per a la creació d’uns horts socials http://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca/portal/comun/galerias/galeriaDe scargas/cap/produccion-ecologica/huertos_sociales-WEB.pdf La capacitat transformadora dels horts urbans comunitaris https://huertosurbanosbarcelona.files.wordpress.com/2012/12/sembrant-latransformaciocc81-social_ariadna-pomar-2.pdf Educació ambiental http://biblioteca.semarnat.gob.mx/janium/Documentos/Cecadesu/Libros/educacion %20ambiental%20aportes%20politcos%20y%20pedagogicos.pdf Treball col·lectiu i bens comuns http://ru.iis.sociales.unam.mx/jspui/bitstream/IIS/4415/1/Trabajar%20juntos.%20 Accion%20colectiva%20bienes%20comunes.pdf L’hort escolar com a recurs pedagògic http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/80190662-6a47-432b931d-6096f7ff8793/hort_escolar.pdf Una proposta d’educació ambiental en centre escolars http://www.huertoalegre.com/assets/Publicaciones/descargas/-AgriculturaEcolgica.pdf Els horts urbans en Barcelona http://opcions.org/sites/default/files/pdf/ProjecteComprimit.pdf o

AGRICULTURA ECOLÒGICA

Parades en crestall http://www.terra.org/data/parades.pdf

32


Pràctiques d’horticultura ecològica http://www.ecoagricultor.com/wpcontent/uploads/2014/06/practicas-de-horticultura-ecologica.pdf Cria de gallines i conills http://www.fao.org/3/a-i3846s/i3846s08.pdf (trobareu el manual complert d’auto -instrucció: ‘Una horta per a tothom’ a http://www.fao.org/3/7c30654f-4314-4468-93a6-9f91c426f22d/i3846s.pdf ) Conèixer el terreny on plantem http://ecoagricultor.com/wpcontent/uploads/2013/10/EL-SUELO-DE-CULTIVO.pdf i processos microbians https://drive.google.com/file/d/0BwzlkVVtxoQjdTBfakxWbVBSY0U/view?pli=1 Maneig del terreny en la producció ecològica http://www.agroecologia.net/recursos/publicaciones/manuales-tecnicos/manualsuelos-jlabrador.pdf Manual de compostatge http://www.fao.org/docrep/019/i3388s/i3388s.pdf Fertilitat del terreny i us de l’aigua http://www.ecoagricultor.com/wpcontent/uploads/2014/05/Fertilidad-del-suelo-organico-y-manejo-de-riego.pdf L’horta orgànica familiar http://inta.gob.ar/documentos/manual-de-cultivos-para-la-huerta-organicafamiliar-1/at_multi_download/file/Manual%20Cultivos%20Pro%20Huerta%20%20Cerbas.pdf L’horta familiar biointensiva http://biblioteca.semarnat.gob.mx/janium/Documentos/Ciga/Libros2013/CD001599 .pdf Conreus biointensius http://www.bosquedeniebla.com.mx/docs/Manuales_gratis/Manual_huerto_biointen sivo.pdf Guia il·lustrada de plagues http://www.juntadeandalucia.es/opencms/opencms/system/bodies/contenidos/publi caciones/pubcap/2010/pubcap_3481/Guxa_Plaga_baja_resolucixn.pdf Maneig de plagues i malures http://ecoagricultor.com/wpcontent/uploads/2013/04/Manual-gestion-plagas.pdf I també https://drive.google.com/file/d/0BwzlkVVtxoQjbTAydUZBUldjMkU/view?pli=1 Enciclopèdia de plantes medicinals http://www.trofologia.com/plantas/plantasmedicinales.pdf o

EMPRENEDORIA AGRARIA

Manual d’emprenedoria ecològica http://www.ruralcat.net/c/document_library/get_file?uuid=fa3b507a-0288-4790895f-0190d8db759b&groupId=10136

33


MEMÒRIA D’ACTIVITATS ( 2013-2014) “HORTS SOCIALS COMUNITARIS DE VALLBONA D’ANOIA” JOAN MARCA I TRISTAN, formador i dissenyador del projecte. joamarca@gmail.com http://unhortalbalco.blogspot.com.es/

-

34


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.