minerals bàsics
Aplicacions. Preparació de pólvores medicinals i de tocador. En la fabricació de pintures i ceràmiques. Com a càrrega dels sabons, setinat del paper i lubricant. També s’utilitza com a material refractari i aïllant.
si, espodumena i topazi. Exfoliació basal molt perfecta, donant fulls flexibles i elàstics.
MOSCOVITA (mica potàssica, mica blanca)
Propietats físiques. D = 2 a 2,5. P.e. = 2,8 a 3. Incolora, grisa, groguenca, bruna, rogenca, verda o violeta. Lluïssor vítria a perlada. Ratlla incolora o blanca. Fractura irregular. Elàstica. Transparent a translúcida. Molt birefringent.
Cita històrica i etimologia. A l’antiga Rússia (Moscòvia) s’emprava en substitució del vidre (vitrium moscoviticum); el seu nom deriva precisament d’aquesta aplicació popular (Dana, 1850). La paraula mica, del llatí micare, brillar, s’aplica genèricament a un conjunt de minerals amb una sèrie de propietats comunes, en especial la seva notable exfoliació. Composició. KAl2(Si3Al)O10(OH)2. Sol contenir Fe, Mg, Mn, Ba, Cr i V. Cristal·lització. Monoclínica. Cristalls d’hàbit tabular i contorn hexagonal o ròmbic amb les cares prismàtiques estriades. Macles de contacte molt freqüents. Pseudomorfa de nefelina, cordierita, ortòcla-
Aspecte. Escates, agregats fullats, formes globulars i masses compactes o criptocristal·lines. També en cristalls inclosos o implantats.
Varietats. Se citen les més importants. Ferrimoscovita (amb Fe). Fengita (amb Mg i Fe). Alurgita (amb Mn; vermella). Oel·lacherita o moscovita bàrica (amb Ba). Fuchsita (amb Cr; verda). Sericita (compacta i finament escatosa). Formació i paragènesi. Constituent important de moltes roques eruptives, en especial el granit i la sienita, i metamòrfiques, com el gneis i els esquistos; també és mineral sedimentari comú en arenes, gresos, margues, etc. A vegades s’origina com a producte d’alteració de topazi, cianita, turmalines, an-
Moscovita sobre albita. Itambacuri, Minas Gerais (Brasil). 25x38 mm.
72