Un tomb per Dénia i els seus voltants

Joan Astor Vignau

UN TOMB PER DÉNIA I ELS SEUS VOLTANTS

UN TOMB PER DÉNIA I ELS SEUS VOLTANTS Joan Astor Vignau

PRESENTACIÓ Dénia, la meva ciutat natal, capital de la Marina Alta i de la comarca històrica del Marquesat de Dénia, es troba situada a la zona més oriental del País Valencià. Si bé s’han descobert restes de poblaments ibèrics, com a ciutat és d’origen grecoromà.

En aquest àlbum farem un tomb fotogràfic, començant pel centre històric de la ciutat, el castell i el port. Tot seguit visitarem la costa, primer en direcció nord per la platja de les Marines fins arribar a la desembocadura del riu Molinell, i després cap al sud per les Rotes, les Arenetes, la cova Tallada i el cap de Sant Antoni. A continuació ens enfilarem pel Parc Natural del Montgó, veurem algunes imatges de la seva flora i pujarem fins a la cova de l’Aigua, la cova de la Finestra i el cim. Finalment, veurem alguns indrets de l’àrea de cultiu.

Joan Astor Vignau http://joan-astor.blogspot.com.es/

La ci

Portada: DĂŠnia des de les Rotes. A dalt: Carrer Loreto.

iutat

A

A

P

P

A l’esquerra: Carrer Loreto. Al fons, l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció.

A la dreta: Plaça de la Constitució; l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció i l’ajuntament. àgina següent, esquerra: Carrer dels Cavallers. àgina següent, dreta: Carreró de la Moreria.

Plaรงa del tenor Antoni Cortis (1891-1952).

Esplanada de Cervantes.

Antiga estació de tren Dénia-Carcaixent (any 1987), avui seu del Museu del Joguet i del Centre d’Art l’Estació

贸.

A dalt: Carrer Sant Francesc, número 1. Pàgina següent, esquerra: El carrer Sant Francesc ens porta al castel

ll. PĂ gina segĂźent, dreta: El castell, porta de la Vila.

El castell

Pàgina anterior i a dalt: El castell, escala de cargol d’accés a la terrassa de la torre del Consell.

A baix: Muralles del castell.

A la dreta: El castell, portal del baluard que dóna accés a l’alcassaba.

El p

Dues pĂ gines anteriors: El baluard.

A dalt: El port vist des del castell; al fons de tot i a la dreta el cap de Sant Antoni.

port

Entre aquestes dues fotografies, fetes més o menys des del mateix lloc, han transcorregut 79 anys.

A dalt: Fragment de la fotografia anterior (any 2008).

A baix: Barri mariner de Baix la Mar i port des del castell (fotografia feta pel meu pare l’any 1929).

Pàgina següent: Barri mariner de Baix la Mar i el castell (fotografia feta pel meu pare l’any 1935).

A dalt: El Montgó i el castell des del port.

A la dreta i dues pàgines següents: El castell des del port.

Sortida de sol al port; al fons, la torre del Gerro i el cap de Sant Antoni.

De bon matĂ­ netejant la zona de la llotja del peix (juliol de 1988).

Les Marines La caseria de les Marines, una franja costanera de 13,8 km longitud al nord del municipi, comprèn les segßents platges sorra fina: punta del Raset (0,6 km), les Marines (3,1 km), Bovetes (1,7 km), els Molins (2,4 km), l’Almadrava (3 km) i Deveses (3 km).

de de les les

les Marines, una zona meravellosa per gaudir dels capvespres.

A dalt: La platja de les Marines, un bon indret per passejar.

A baix, esquerra: En aquesta platja, malgrat el desenfrenament urbanĂ­stic, encara resten algunes dunes...

A baix, dreta: ... I tambĂŠ vestigis de la seva flora.

A dalt, a baix i pàgina següent: Aquestes platges, amb els seus quilòmetres i quilòmetres de sorra fina no atreuen solament als banyistes.

A dalt, esquerra: Desembocadura del riu Girona o Bolata a la punta de l’Almadrava, fita entre els termes de Dénia i els Poblets.

A dalt, dreta: L’acumulació de posidoniàcies a certs indrets de les Marines evidencia la riquesa florística d’aquests fons marins.

A baix: Gaudint del crepuscle vespertí per les platges de les Marines.

Capvespre a la desembocadura del riu Molinell, frontera comarcal entre la Safor i la Marina Alta.

Les R La caseria de les Rotes constitueix una franja costanera rocosa de 4 km d l’Aiguadolç. A partir d’aquí comencen els penya-segats del cap de Sant Anton

Començament de l’escullera sud amb la presència impressionant del Montgó.

Rotes

e longitud al sud del municipi, des de l’escullera sud fins a les Arenetes i i.

DĂŠnia des de les Rotes.

A dalt, esquerra: A les Rotes hi ha cases a tocar de l’aigua.

A baix, esquerra: Aquests indrets es caracteritzen per la quantitat de roques i la transparència de les seves aigües.

A la dreta: Proteccions.

les Arenetes i al fons el cap de Sant Antoni.

les Arenetes. A la dreta, una roca emblemĂ tica que fins i tot tĂŠ nom: el Gosset.

Fonoll marĂ­ (Crithmum maritimum).

A l’esquerra: Cala de l’Aiguadolç i al fons el cap de Sant Antoni.

A la dreta: Cala de l’Aiguadolç i les Arenetes.

A dalt, esquerra: Torre del Gerro (segle XVI) abans de ser restaurada (any 1972).

A dalt, centre i a baix: Torre del Gerro després de la restauració els anys 1981-82.

A dalt, dreta: Detall de l’escut amb l'àguila bicèfala dels Àustries i les quatre barres del Regne, les espitlleres i el matacà.

La cova Tallada i el

A dalt, esquerra: Exterior de la cova Tallada.

A dalt, dreta, a baix i pĂ gina segĂźent: Interior de la cova Tallada.

cap de Sant Antoni

Cap de Sant Antoni.

A l’esquerra: Cap de Sant Antoni; al fons i a l’esquerra el Montgó.

A la dreta: Far del cap de Sant Antoni.

Dues pàgines següents: Flora del cap de Sant Antoni.

Els molins fariners de la Plana (s. XIV)

A l’esquerra, a la dreta i dues pàgines següents: Diverses imatges dels molins fariners de la Plana, datats el segle XIV.

Parc Natural

l del Montgó

A l’esquerra: Entrada al Parc Natural del Montgó.

A la dreta: Una de les cases de l’antiga Colònia (any 1984).

A dalt, esquerra: La caseta del pare Pere, a la falda del Montgó.

A dalt, dreta: Roca a la qual es troba adossada la caseta.

A baix: La caseta l’any 1972, quan encara conservava tot el seu encant.

Carretera de la Colònia; al fons, el poble, el castell i el port.

A l’e

A la

esquerra: Carretera de la Colònia.

a dreta: Encara resten algunes cases de l’antiga Colònia.

Cingleres des de la carretera de la Colònia.

Cingleres des de la carretera de la Colònia.

Cisternes a la carretera de la Colònia.

En aquestes pàgines i les dues següents: Diversos exemplars de la flora del Montgó.

Dues plantes emblemàtiques i comestibles d’aquestes contrades. A l’esquerra, crespinell gros o raïmet de pastor (Sedum sediforme), i a la dreta margalló, bargalló o garballó (Chamaerops humilis).

A dalt: Cingleres des de la carretera de la Colònia; a primer terme, «els Collons del Montgó».

A baix: Informació florística a l’inici del camí que porta a la cova de l’Aigua.

A dalt i dues pàgines següents: Camí de la cova de l’Aigua.

A dalt: Inscripció romana, datada a l'any 238 d.C., a pocs metres de l’entrada de la cova de l’Aigua.

A baix: Falzilla, falzia o capil·lera (Adiantum capillus-veneris), falguera de la família de les polipodiàcies que es fa en parets humides especialment sobre calcària.

A dalt i dues pàgines següents: Dénia des de la cova de l’Aigua.

A l’esquerra: Entrada de la cova de l’Aigua.

A la dreta: Interior de la cova de l’Aigua.

In

nterior de la cova de l’Aigua.

L

lac de la cova de l’Aigua.

Cova de la Finestra.

A dalt, esquerra i dreta: Muralla de pedra en sec del poblat ibèric del Pic de l’Àguila.

A baix, esquerra: Cims del Montgó, camí de les creus de Dénia i Xàbia; aquest és l’únic pi que hi ha sobre la m

A baix, dreta: La superfície de dalt del Montgó està coberta de pedres calcàries molt erosionades per les aigü

muntanya, o almenys hi havia quan vaig fer la fotografia l’any 1982.

Ăźes.

Cims del Montgó; la creu de Dénia i al fons la creu de Xàbia.

Àrea de

Hort de tarongers amb el Montgó al fons.

e cultiu

Camp d’ametllers.

A ha A

l’esquerra: Per aquí passava l’antiga via del ferrocarril Dénia-Carcaixent; al fons, el castell. Aquest traçat a estat transformat en Via Verda, com podem veure a la fotografia de la pàgina següent. la dreta: Baixador del Palmar de l’antiga via del ferrocarril Dénia-Carcaixent.

A l’esquerra: Via Verda per l’antiga via del ferrocarril Dénia-Carcaixent.

A dalt: Molts ocells solen niar en els arbres fruiters.

A baix: Les figueres de moro o de pala (Opuntia ficus-indica) són molt freqüents en aquestes terres.

Caseria de les Bovetes a trenc d’alba; al fons i a la dreta la serra de Segà ria.

A dalt: Camins d’infantesa (juny de 1968). Pàgina següent: Posta de sol a la caseria de les Madrigueres.

Barcelona maig de 2013