EINES DE L’HORT AIXADA
AIXADA DE NETEJA
DIEC.-f. [AGA] [LC] Eina per a cavar la terra, que consisteix en una planxa de ferro, de forma comunament rectangular o trapezial, adaptada transversalment a un mànec de fusta d’uns cinc pams de llarg formant amb aquest un angle agut.
VIQUIPÈDIA.-L’aixada és una eina utilitzada en l’agricultura formada per una peça de ferro acerat, més o menys plana o corbada i de forma variable, amb un mànec de fusta d’uns 80 cm. S’empra per a cavar la terra i moure piles de sorra o ciment entre d’altres usos. L’anglès Itrho Trull va inventar al segle XVII una aixada de cavar estirada per un cavall, essent aquesta, la millor del sistema Garrett, amb la que es pot llaurar en un dia amb només un cavall, quatre o cinc hectàrees de cereals, etc.
CÀVEC
DIEC.-m. [LC] [AGA] Eina semblant a l’aixada, de fulla més estreta i proveïda a vegades de dues pues a l’altre costat de l’ull.
VIQUIPÈDIA.- És una eina agrícola molt utilitzada pels horts molt semblant a l’aixada. Consta d’una fulla metàl•lica més estreta que l’aixada. La fulla acabava en punta en la part final i en la part posterior de la fulla s’eixampla una mica. El càvec tenia una forma idònia per a cavar, solcar i entrecavar la terra. Amb la forma que té s’endinsa amb molta més facilitat a la sól i permet remoure millor el camp. D’altra banda també s’utilitza per desfer els grumolls i esterrosar. L’aparició d’aquesta eina és pels vols del segle XVI principis del XVII.
AIXADA BINADORA
De eines hort DIEC.-f. [AGA] Eina o màquina emprada per a binar. És a dir, llaurar superficialment per a destruir les males herbes dels conreus, escrostar o esterrossar. Binar les terres, els camps.
RASCLÉ
DIEC.- m. [LC] [AGA] Instrument que consisteix en un tros de fusta pla, una sèrie de llistons paral•lels, un sol llistó, etc., proveït de claus o de pues de fusta, emprat per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir la llavor, arreplegar palla o herbes, etc.
VIQUIPÈDIA.- És un arreu agrícola que s’utilitza principalment per afinar i desterrossar la terra. Consisteix en un marc rígid on es disposen puntes metàl•liques, petits discos d’acer o cadenes que se sacsegen en diverses direccions per l’efecte de la tracció i incideixen en el sòl. Es diferencia d’una arada en el fet que no té com a missió fer solcs en la terra sinó només preparar-la per a la sembra un cop la terra ha estat llaurada. També es pot fer servir per treure herba si aquesta està encara poc desenvolupada ja que quan les males herbes són grans embussen el rascle. En alguns camps esportius també es rascleja la gespa per airejar-la o renovar-la o els camps de terra per deixar-los llisos.
EIXARTELL (AIXADELL)
DIEC.-m. [LC] [AGA] Aixada petita de fulla estreta, usada per a arrencar herbes entre els blats, treballar els solcs plantats d’hortalisses, etc.
VIQUIPÈDIA: Eixartell és una eina agrícola manual que consisteix en una làmina de metall unida a un mànec de fusta o també metàl lic. És de dimensions més reduïdes que l’aixada i fa feines diferents que aquesta.
REGADORA
DIEC.- f. [LC] [AGA] Recipient portàtil a propòsit per a regar, que consisteix generalment en una caixa cilíndrica de llauna o de plàstic amb un broc a l’extrem d’un tub lateral que arrenca de la vora del fons.
VIQUIPÈDIA.-Regadora és un recipient portàtil fet a propòsit per a regar petites superfícies. Les regadores antigues estaven fetes d’argila cuita o ceràmica o altres materials orgànics com el vidre. El broc de l’extrem acabava en un petits forats per tal de repartir per una superfície més àmplia el cabal d’aigua del dipòsit inferior i evitar que malmetés les plantes delicades o recent germinades que es regaven. També hi havia regadores en les quals el broc s’anava aprimant. Les regadores modernes són de llauna o plàstic i al broc s’hi acobla una estructura amb els forats (anomenada popularment carxofa) que és més ampla que el diàmetre del broc per on arriba l’aigua. Actualment sovint enlloc d’una regadora s’acobla un estri difusor de l’aigua a una mànega.
CARRETÓ
DIEC.- m. [LC] [TRG] Caixó amb una sola roda a la part anterior i dos mànecs en la posterior, per a transportar calç, pedres, maons, etc.
VIQUIPÈDIA.-El carretó d’una sola roda frontal està dissenyat per a distribuir el pes de la càrrega entre la roda i el treballador, la qual cosa permet portar càrregues més pesants que si haguessin de ser transportades totalment per la persona. S’utilitza normalment en la indústria de la construcció i en jardineria. La seva capacitat aproximada és de 170 litres de material.
Europa medieval El carretó va reaparèixer a Europa en algun moment entre 1170 i 1250. A l’ Edat Mitjana els carretons universalment van incloure una roda a, o aprop de, la part davantera (en contrast amb els seus homòlegs xinesos que normalment tenien una roda al centre del carretó).
La investigació sobre la història primerenca del carretó es fa difícil per la marcada absència d’una terminologia comú. L’historiador de la ciència M. J. T. Anglès Lewis ha identificat en les fonts d’Anglès i Francès quatre mencions de carretons entre 1.172 i 1222, tres d’ells designats amb un termini diferent. Segons l’historiador d’art medieval, Andrea Matthies, la referència d’arxiu primer en un carretó a l’Europa medieval amb data 1222, especificant la compra de diverses carretons d’obres del rei anglès al Dover. La representació apareix per primera vegada en un manuscrit anglès, Mateu de París Vitae duorum Offarum , acabat en 1250.
En el segle 13, el carretó demostrat ser útil en la construcció de la construcció, la mineria i l’agricultura. No obstant això, passant per sobreviure documents i il.lustracions del carretó de mà segueix sent una raresa relativa fins al segle 15. També sembla estar limitada a Anglaterra, França i la Països Baixos.
Antiga Xina Les primeres il lustracions de carretons d’una roda procedeixen de la dinastia Han de la Xina al segle II DC i van ser trobades en murals de tombes i relleus en tombes de maó. El mural pintat en una tomba mostrant un home empenyent un carretó va ser trobat a Chengdu, província de Sichuan i datat exactament el 118 AC. Un altre relleu llaurat en pedra mostrant la mateixa escena es va trobar a la tomba de Shen Fujun a la província de Sichuan , datat al voltant de 150 DC El mural del santuari de Wu Liang, a Shandong (datat el 147 DC) mostra la història del piu Dong Yuan, portant al seu pare en un carretó d’una roda, dl che .,però hi ha registres encara més antics que es remunten al segle I aC i I DC
FORCA I FORQUETA
DIEC.-f. [LC] [AGA] Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, feixos.
VIQUIPÈDIA.-La forca és una eina amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades. S’utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com palla, fulles i altres materials agrícoles. Les forques poden ser fetes de fusta o metall o la combinació de tots dos.
Als Països Catalans les forques es fan tradicionalment amb fusta de lledoner a través d’un llarg procés que comença amb donar-li la forma amb les branques encara unides de l’arbre i acaba amb un procés d’adobat que implica la la immersió en aigua de la forca. Encara que sigui una eina amb una certa decadència es comercialitzen forques de lledoner com objecte ornamental.
Les forquetes són gaire bé iguals que les forques però d’un tamany força més petit.
ACLOTADOR (Als diccionaris surt com a “plantador”, però nosaltres sempre li hem dit aclotador o aclotadora)
DIEC.-m. [LC] [AGA] Eina emprada pels hortolans per a plantar i trasplantar. VIQUIPÈDIA.-Un aclotador (plantador) és una eina agrícola manual utilitzada per a fer forats dins la terra i posar-hi llavors, plantes o bulbs. Abans estaven fets de fusta i actualment són de metall o de plàstic. La forma més habitual és la cònica amb un mànec formant un angle de 45 graus aproximadament. També n’hi ha que són com petites pales. Per a plantar amb el plantador es fa un forat a la terra presionant amb la punta de l’eina i ,si la terra no està massa seca, es mantindrà el forat per a poder deixar la llavor, ubicar les arrels de la planta o deixar-hi una part vegetativa. Únicament per a plantar bulbs o altres estructures similars el plantador disposa de dues peces mòbils que un cop col locat el bulb dins del planador s’introdueixen en la terra i fan el forat al mateix temps que deixen el bulb enterrat.
TISORES (DE PODA, DE BARDISSES,…)
DIEC.-f. pl. [LC] [IMI] [ECO] [ED] [AGA] Instrument que consisteix en dues làmines tallants amb mànecs, entrecreuades i unides en el punt d’entrecreuament per un piu, al voltant del qual poden girar.
VIQUIPÈDIA.-Les tisores o estisores són una eina de tall utilitzada en molts àmbits de l’activitat humana. Consta de dues fulles metàl liques, afilades pel costat interior, acabades en un buit on pots introduir els dits, i articulades en un eix pels seus extrems. És important anar amb compte en la seva manipulació ja que el seu mal ús pot derivar en ferides (talls) del que l’utilitza o a qui l’envolta (sobretot en els dits o mans).
El primer model va aparèixer en l’any 500 aC, encara que el seu actual disseny procedeix del segle XV.
FANGA
DIEC.-f. [LC] [AGA] Eina de ferro en forma de forquilla o de pala amb mànec de fusta que serveix per a girar la terra.
VIQUIPÈDIA.-Fanga és una eina agrícola utilitzada per a cavar o remoure la terra. La seva forma és molt variada: des de la fanga similar a una forca a les fangues en forma de pala, però que en tots dos casos són eines rectes per tal d’incidir directament en la terra. Per fangar cal dividir prèviament la superfície amb marques i cordills i anar passant la terra extreta d’una banda a l’altra. La feina d’utilitzar la fanga es diu fangar i com que és molt feixuga i actualment es considera d’una utilitat dubtosa, només es fa en petites superfícies com horts.
ARPELLES
Aquesta paraula no surt als diccionaris, però és una eina semblant aL rasclé, però de 3, 4 o 5 puntes que serveix per a remoure i airejar la terra. Als horts escolars i al jardins es fa servir sovint.
NAVALLA
DIEC.-f. [LC] [ED] Coltell que es plega ficant-se la fulla en una ranura que forma el mànec.
VIQUIPÈDIA.-és un estri que s’utilitza per tallar coses. Consisteix en una fulla tallant, habitualment de metall, unit a un mànec de fusta o altre material.
FALÇ
DIEC.-f. [LC] [AGA] Eina que serveix per a segar les messes o tallar herba, consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava i fixada a un mànec de fusta.
VIQUIPÈDIA.-La falç o corbella és una eina agrícola amb origen en el mesolític i actualment molt poc emprada a causa de la mecanització de les eines en general. Les primeres falçs trobades en jaciments prehistòrics eren de pedra o argila cuita i s’hi afegia, encastats, al seu voltant petits trossets esmolats , de sílex generalment, per a que tinguessin una acció tallant. Les primeres falçs són anteriors a l’agricultura i es feien servir per a la recol lecció de cereals silvestres. Dins del període agrícola és un estri d’utilització manual, generalment emprada per recollir cereals o altres grans o plantes que es cullen ja secs i són fàcilment tallables. Consta d’una làmina corbada de metall amb la part interna o còncava esmolada i provista d’un mànec
curt del mateix material o de fusta. El seu mecanisme d’acció compren capturar les tiges del cereal abraçant-los amb la corbatura i segar-lo lliscant amb la part tallant. Utilitza el mateix sistema que la dalla però a escala més petita i per tant amb menor rendiment. Per a evitar ferides en la mà que no accionava l’eina, els segadors portaven una mena d’esclop de fusta a aquesta altra mà que la protegia del tallant de la falç. També les cames anaven protegides d’una manera similar. A gran part del món es va passar sense transició de segar amb la falç a fer-ho amb màquines collitadores.
PODALL (FALÇÓ)
DIEC.- Falç petita usada especialment per a segar herba, per a tallar raïms a la verema o per a tallar branques d’arbustos.
VIQUIPÈDIA.- Podall és una eina agrícola tradicional. Actualment la làmina està feta d’acer, té la forma corbada i amb la part que talla només a la part interna que és l’oposada al manipulador. La mida més habitual és de 20 a 25 cm de llargada sense comptar el mànec. La funció més habitual del podall és tallar branques o tiges encara verdes i de dimensions relativament reduïdes per tal de fer empelts o per esporgar la vinya. Actualment en les feines d’esporga es fa servir més les tissores d’esporgar.
DALLA
DIEC.-. [LC] [AGA] Eina de segar herba, etc., formada per una fulla puntuda i tallant d’una vora, més llarga i menys corbada que la falç, i fixada per un extrem en un llarg mànec de fusta.
VIQUIPÈDIA.-La dalla és una eina agrícola emprada principalment per tallar l’herba farratgera. Consisteix en un mànec llarg (fins a 170 cm) fet abans de fusta i actualment també d’altres materials metàlics o plàstics i una làmina metàl lica menys corbada que la falç però molt més llarga, de fins 80 cm normalment. També necessita un altre petit mànec al mig del mànec llarg per poder controlar l’operació de dallar. Per utilitzar-la la làmina metàl lica es disposa paral lela a la superfície a tallar. És una eina ràpida però perillosa, especialment si es treballa en equips de dalladors situats a prop. La dalla no va aparèixer a Europa fins els segles XII i XIII i va substituir la falç en alguns casos. Actualment la seva feina la fan màquines accionades amb motors. En la iconografia popular es presenten anb una dalla el Pare Temps, els Quatre genets de l’Apocalipsi i la Mort especialment en el cristianisme interpretada com a segadora d’ànimes i vestida de negre amb una caputxa que no permet veure que en realitat és un esquelet.
POLVORITZADOR
DIEC.- f. [AGA] Màquina emprada per a aplicar productes fitosanitaris i similars, en forma de polsim, als cultius.
VIQUIPÈDIA.-Un polvoritzador , aerosol , esprai , o vaporitzador -abreviatura emprada en perfumeria – és un recipient on s’emmagatzema un líquid, que té un dispositiu a la part superior que permet expulsar aquest líquid en forma vaporitzat (reduït a gotes molt fines). El mecanisme d’expulsió pot ser activat manualment o mitjançant un gas. Un dels usos es pot observar en la maquinària agrícola, on aquest s’utilitza per a realitzar aplicacions fitosanitàries. També s’usa per aplicar perfums i productes de neteja.
PALA
DIEC.- f. [IMF] [IMI] [IT] Eina formada per una làmina de fusta o de ferro de forma comunament rectangular, trapezial o corba, amb una certa concavitat, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l’ús al qual es destina.
VIQUIPÈDIA.-Un pala és una eina per excavar o moure material poc cohesionat com carbó, grava, neu, terra, o sorra. És una eina extremadament comuna que s’empra extensament en agricultura, construcció i jardineria. Normalment és una eina de mà que consisteix en una fulla ampla amb vores acoblada a un mànec de mitjana longitud (35 a 70 cm). Normalment són fetes de ferro o acer i són de construcció resistent. Les pales de mà són típicament fetes de xapa d’acer, plegades a la part posterior per tal de fer un receptacle pel mànec. Aquest plec també proporciona rigidesa a la fulla. Els mànecs són normalment fets de fusta, tot i que també poden ser d’acer o d’altres materials i estan reblonats a la fulla. Generalment, quant la pala està dissenyada per moure materials pesants, com ara terra, s’afegeix una peça en forma de T al final del mànec per actuar com a agafador.
PIC
DIEC.-m. [LC] [AQ] Eina que consisteix en una peça de ferro o d’acer terminada en punta en un o en els dos extrems, sovint lleugerament encorbada, amb un mànec de fusta endollat en l’ull que hi ha entre els dos extrems, que serveix per a excavar un terreny, remoure pedres, etc.
VIQUIPÈDIA.-Un pic és una eina formada per un mànec de fusta dura al qual està fixada, de manera perpendicular, una peça d’acer o d’un altre metall. Abans d’existir els pics de metall ja s’utilitzaven fets de pedra com és el cas dels pics de la cultura asturiana del mesolític que es feien servir per arrencar mol luscs marítims de les pedres. Els pics s’havien utilitzat molt en la mineria, l’agricultura i la construcció. Actualment els acostumen a substituir enginys mecànics amb motor quan les accions a emprendre són de llarga durada.
GUANTS DIEC.-m. [ED] Coberta de la mà o de la mà i el puny i a vegades de l’avantbraç, que s’adapta a la forma de la mà presentant una beina per a cada dit o almenys per al dit gros.
VIQUIPÈDIA.-El guant és una peça de roba que cobreix la mà imitant-ne la forma, de manera que la tela cobreix el palmell i, generalment, cada dit per separat. Emperò, també hi ha guants de tipus manyopla, on només hi ha cobertura independent per al dit gros. Des del segle XIX hi ha també guants tallats a mig dit. Els materials de confecció varien segons la funció i poden incloure cotó, llana, pell o làtex, entre altres. Les referències escrites als guants daten de la Grècia antiga, on sembla que els cavallers en portaven per protegir les mans en la navegació i la guerra. Igualment els pobles germànics apareixen retratats amb guants per protegir-se del fred. A l’Edat Mitjana van començar a associar-se a l’elegància i el luxe, perquè el portador podia lluir teles cares i mostrar pell sense marques, a diferència dels treballadors manuals de classe baixa. Les dones van incorporar guants més fins als seus ornaments cap al segle XIII, i van complicar-ne el disseny i l’acompanyament amb fils de materials preciosos i joies, especialment la reialesa. A finals de l’Edat Moderna van néixer els guants de treball, com els de jardineria, que han continuat usant-se en àmbits professionals i posteriorment esportius.