2. LA CRIPTOGRAFIA 2.1. Comentaris preliminars Al llarg de la història l’ésser humà ha tingut la necessitat de comunicar-se. Aquesta comunicació entre l’emissor i el destinatari moltes vegades era i és privada, i el risc de que pogués i pugui ser interceptada per un tercer provoca la necessitat d’amagar d’alguna manera la informació confidencial o personal.
De manera molt sintètica podríem dir doncs que la criptografia és la ciència, tècnica o art de l’escriptura secreta. La paraula criptografia prové de les paraules gregues “Krypto” i “Graphos”, que signifiquen ocult i escriptura respectivament.
El principi bàsic de la criptografia és mantenir la privacitat de la comunicació entre dues persones, transformant o modificant el missatge original, de manera que sigui incomprensible per una tercera persona.
La transformació del missatge original al missatge transformat li diem encriptar, i a l’operació inversa li diem desencriptar. Aquest pas de transformació del missatge original al missatge xifrat es realitza mitjançant un conjunt de regles establertes i predeterminades entre l’emissor i el receptor que anomenem codificació.
L’objectiu de la criptografia doncs, no és ocultar l’existència d’un missatge, sinó més aviat ocultar el seu significat. Per tant, l’avantatge és que si una tercera persona intercepta un missatge xifrat, aquest serà intel·ligible fins que no descobreixi el protocol codificador.
Lligat a la criptografia existeix el criptoanàlisis. El criptoanàlisis és l’estudi dels mètodes per obtenir el sentit d’una informació xifrada, sense accés a la informació secreta requerida per obtenir aquest sentit normalment. En el llenguatge no tècnic, es coneix aquesta pràctica com trencar o forçar el codi, tot i que aquesta expressió té un significat específic dins l’argot tècnic.
La criptologia és l’estudi dels criptosistemes: sistemes que ofereixen mitjans segurs de comunicació en els que l’emissor xifra el missatge abans d’enviar-lo per què només el receptor autoritzat pugui desxifrar-lo. 3