LA INDÚSTRIA AJUDA A MODERAR EL CONSUM ENERGÈTIC Consum d’energia final per sectors Ktep (*) 40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 Usos diversos
Transport
Indústria
NOTA: (*) Ktep = milers de tones equivalents de petroli. FONT: Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.
El punt de partida d’Espanya és de clar desavantatge, però el negre es pot tornar antracita o, fins i tot, gris perla. Per començar, la suposada feblesa geoestratègica que representa la dependència de l’exterior no ho és tant, ja que la diversificació de països proveïdors ha augmentat. El 1995, segons les dades del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, el petroli importat que venia de l’Aràbia Saudita, Iran, Líbia i Nigèria representava més de la meitat del valor monetari de les importacions totals de petroli, mentre que, en els deu primers mesos del 2007, amb prou feines va superar la quarta part. En el mateix període, la part de les importacions energètiques que va arribar de l’Orient Mitjà es va reduir del 22,6% al 15,8% del total. D’altra banda, la quota que representava el gas d’Algèria va arribar el 2001 a un màxim relatiu del 17,0% del total d’importacions energètiques i va caure fins al 10,3% el 2007. L’augment de la fracció que representa el petroli de Rússia, del 7,5% al 16,8%, evita, pel que fa a la diversificació, més riscos dels que aporta. Un altre front de problemes és la pujada dels preus dels hidrocarburs, que incideix directament sobre la inflació. En cinc anys, l’or negre ha quadruplicat el seu preu en dòlars. El seu efecte sobre la inflació és evident. No obstant això, el lleó és menys ferotge del que sembla. La influència dels preus energètics en els índexs de preus del consum que exclouen l’energia és menor que en èpoques anteriors. Segons Blanchard i Galí (1), les causes cal buscar-les en un menor pes del consum de petroli en l’economia, en una menor rigidesa en els salaris i en unes polítiques monetàries dels bancs centrals més curoses en el control de la inflació. En l’apartat de la balança comercial, pinten bastos, però tampoc no cal exagerar. Tot i el dràstic encariment dels preus energètics en l’últim lustre, el dèficit energètic amb prou feines ha augmentat la participació en el dèficit (1) Blanchard, O. i J. Galí (2007), «The Macroeconomic Effects of Oil Price Shocks:Why are the 2000s so different from the 1970s?», Working Paper, núm. 07-21, MIT Department of Economics.
48 FEBRER 2008
INFORME MENSUAL