Issuu on Google+


sumari

MUJI el poder de la marca blanca

2

APTM projectes d’apartamnets mínims

4

EBOY much pixels?

6

ADOLF LOOS l’ornament és delicte

10

FUMFUMFUM disseny web a distància

12

CUSTO BARCELONA una marca que crea tendència

14 1


porin la marca els fa més atractius per aquells clients que prefereixen productes sense adornaments per raons purament estètiques. Tot i així, encara que es pugui considerar Muji com una brandless, alguns dels seus dissenys es poden reconèixer fàcilment arreu del món.

El poder de la marca blanca

Muji es va iniciar amb 40 productes i ara inclou més de 7.000 productes que van des de papereria, i peçes de vestir per a homes i dones, a electrodomèstics i productes de cuina. Muji s’identifica com a marca de qualitat a un preu raonable.

“Muji’s no-brand” Muji segueix una estratègia amb la que gasta pocs diners en publicitat clàssica donant molta importància al “boca a boca”, una experiència de compra simple i un moviment contra la marca. Per altra banda, el fet que els productes Muji no incor2


Disseny Els comentaristes han descrit l’estil Muji com un disseny mundà, de baix cost i de qualitat. Molt semblant a l’estil Bauhaus. Aquest és conseqüència d’una prèvia selecció

de materials, un procés de fabricació optimitzat i un mínim d’embalatge. Es segueix un concepte d’estètica japonesa anomenat Kanketsu, el qual fa referència a aconseguir la simplicitat, amb l’objectiu de donar un sentit de calma i tranquil·litat a la vida quotidiana. Per altra banda, Muji segueix les directrius del medi ambient, tractant de limitar l’ús de substàncies que poden tenir un impacte significatiu sobre les persones o el medi ambient i reduir els residus mitjançant l’estandardització dels mòduls per facilitar el desmuntatge i la reducció dels envasos. La mentalitat contradictòria japonesa fa que l’estil Muji es resisteixi a la tecnologia dels ordinadors i els prototips es segueixin fent a mà i amb paper. Una vegada acabat el prototip, línies i formes es redueixen al mínim per facilitar la fabricació.

3


APTM Projecte d’apartaments mínims 4

Per què entossudir a crear una tipologia d’habitatge única, quan cada persona té unes necessitats concretes?

una iniciativa que proposa habitatges de baix cost, construïdes sota criteris de sostenibilitat, amb materials de qualitat i en un espai mínim.

Convençut que aquest no és el camí, l’arquitecte barceloní Josep Bohigas ha ideat el projecte APTM,

Sota aquests paràmetres, APTM es va presentar en l’edició de Construmat de 2007 en forma de sis proto-


tips diferents d’habitatges. «Cada un ha estat creat per arquitectes de diferent trajectòria, des de professionals de prestigi internacional fins joves estudiants d’arquitectura», assenyala Bohigas, el ‘pare’ de la idea.

Per això, l’arquitecte pretén que el treball convidi a administracions, constructors i altres agents a considerar els resultats de la recerca en les noves normatives d’habitatge.

D’esquerra a dreta: Gustavo Gili, Jean Philippe Vassal i Ábalos & Herreros.

5


Els padrins dels píxels

Much pixels?

eBoy és un grup de píxel art Fundat el 1997 per Steffen Sauerteig, Svend Smital i Kai Vermehren.Les seves il·lustracions complexes s’han convertit en cartells, samarretes, souvenirs, i fins i tot en exposicions de galeria. “Vam començar a treballar amb píxels, perquè ens va encantar la idea de fer imatges només per a la pantalla. És la millor manera d’obtenir bons resultats. A més, el maneig dels píxels és divertit i et veus obligat a simplificar i fer coses abstractes, que és una gran avantatge d’aquesta tècnica. “

Amb seu a Berlín, els fundadors de eBoy collaboren amb Peter Stemmler a Nova York per produir treball de disseny gràfic per a empreses.

6

Expressen el seu art com una extensió de la seva infància. Les seves influències provenen de:


“... la cultura pop, dels supermercats, de la televisió, dels anuncis de joguines, del Lego, dels jocs d’ordinador, de les notícies, de les revistes ...”

dimensions en isomètrica amb Il.lustracions plenes de robots, vehicles i armes de foc. “Es triga al voltant de sis a vuit setmanes per acabar un paisatge urbà molt detallat. Tres membres de l’equip estan treballant en això, gairebé a temps complet. “

Kai va ser la única que va créixer amb Nintendo per inspirar-se, però la resta de l’equip va viure a l’est El seu estil únic ha guanyat d’Alemanya, on els videojocs no posicions entre els dissenyadors existien. gràfics de tot el món, així com una llarga llista de clients comercials. El seu treball fa ús intens de la eBoy ha treballat amb marques cultura popular i comercial, i el amb nom i companyies com Cocaseu estil es presenta en tres Cola, MTV, VH1, Adidas, i Honda. També han treballat en la creació de la portada de l’àlbum Groove Armada 2007.

7


8


9


De la seva vida...

L’ornament és

delicte

Després de finalitzar els seus estudis va viure als Estats Units durant tres anys (1893 - 1896). Es va veure implicat en polèmques amb els modernistes, que formaven l’anomenada Secessió de Viena i que representaven un punt de vista antagònic de l’arquitectura sent considerat un dels precursors del racionalisme arquitectònic. Va estar en contacte amb les avantguardes artístiques europees de la seva època, com Schönberg, Kokoschka i Tristan Tzara i va ser el pioner del moviment modern que suposava la desornamentació i ruptura amb l’historicisme. A més a més escribia articles d’opinió (era molt dur amb les seves crítiques): “Ornament i delicte” (1908) i “Arquitectura” (1910).

10


El Raumplan Va introduir un nou concepte en les seves obres, el “Raumplan”. El concepte del Raumplan és el que Loos adjudicava a cadascuna de les habitacions, a cada un dels espais, una importància diferent. Afirmava que un dormitori, per exemple, no té la mateixa importància que una sala d’estar, que és un espai de representació. De la importància de l’habitació depenia la seva mida o l’alçada del sostre. Loos va situar els quarts al llarg d’un eix imaginari a la casa com si rodessin en una espiral. Cada habitació corresponia als fins als quals havia de servir. Així, la sala d’estar, on tenen lloc les activitats socials, és un immens i preciós espai. Al contrari, el dormitori dels nens pertany a la part privada de la casa, i per tant no necessita uns sostres de dos metres.

Entre les seves obres, totalment avantguardistes i tendents a l’eliminació ornamental, es troben: . . . . . . . . .

Sastreria Goldman&Salatsch Café Museum Villa Karma Les cases Steiner i Michaerlerplatz Projecte Chicago Tribune Column La casa Tristan Tzara Projecte de la casa Josephine Baker La casa Moller La casa Müller 11


fum fum fum Disseny web a distància

Fumfumfum és un estudi de disseny web sense una ubicació concreta ja que tots els seus integrants es troben dispersos per la resta del territori català. Intenten mantenir un estret lligam amb el client tot i que això signifiqui haver de recórrer llargues distàncies per a poder veure’s les cares.

“Som un grup de joves creatius, provinents de diferents disciplines, que treballem com a freelances en projectes individuals i col·lectius. Som tots originaris de l’Empordà, però ens trobem dispersos per diferents territoris dels Països Catalans.” “Hem realitzat projectes audiovisuals en camps tan diferents com l’animació, el documental o el reportatge; hem desenvolupat webs per a empreses de sectors diversos; hem dissenyat publicacions en paper; hem creat imatges corporati-

12


D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

ves pels nostres clients...” “En agrada el tracte individualitzat i cada projecte rep els mims necessaris. Som gent del “tu a tu” i ens agrada veure’ns les cares amb els clients. Seguim treballant i aprenent cada dia i ens agraden els nous

Espai La trufa www.espailatrufa.com Observatori-RISC http://observatori-risc.net Club nàutic Port d’Aro www.clubnauticportdaro.cat Sanjosex www.sanjosex.com BALMA www.balmasl.com El pati Blau www.elpatiblau.cat Ens trobem davant d’un jove projecte amb una curta trajectòria però amb un llarg futur professional. Les ganes i el talent de cada un dels integrants del col·lectiu faràn que no oblidem amb facilitat el nom de Fumfumfum.

Videoclip Sanjosex

13


Una marca que crea tendència Custo Barcelona fou creada a principis dels anys 80 pels germans Dalmau, en Custo i en David, després d’un llarg viatge que els dugué per tot el món. En el seu camí no només descobriren nous paisatges, sinó també les més variades manifestacions artístiques, culturals i filosòfiques. Una de les coses que més els va cridar l’atenció va ser l’estil de Califòrnia, expressat en el look dels surfistes que vivien al sud de l’estat, així com la psicodèlia de la part nord. La innovadora moda plena de color que hi trobaren els

14

impressionà, especialment un estil de samarretes que en aquella època a Espanya no existia.


Fent servir això com a punt de partida, es llançà la marca amb el nom de Custo Line. Els germans Dalmau van començar a treballar aprenent tot el possible sobre tècniques d’impressió i els seus acabats, amb una particular atenció a l’àrea del disseny gràfic, en la qual se sentien especialment còmodes. Amb el temps, la investigació en l’ús del color i els estampats es convertí en innovació, audàcia i sofisticació. Una mica més tard, les samarretes estampades que identificaven Custo Barcelona es van anar complementant amb tota mena de peces com faldilles, pantalons o abrics, fins a construir col·leccions completes. En l’actualitat, es pot dir que Custo Barcelona existeix com a un estil en sí mateix que, en certa mesura, suggereix una manera concreta de veure la vida

15


16


Jordi Mas Sejas 2n ESDI Pau Gargallo Proj. Interdisciplinars


Dsis