Issuu on Google+

ul. icis alants. mbra rna. anòcits. gel.

  

onges.

 

Meduses. Pòlips.

  

ANIMALS INVERTEBRATS ANÈL·LIDS MOL·LUSCS Vida terrestre i 1. Vida aquàtica i aquàtica. terrestre. Petits, allargats i 2. Mida irregular. cilíndrics. 3. Gasteròpodes: No viuen en un no viuen en un lloc fixe. lloc fixe. Cos tou i dividit Cefalòpodes: no en segments en viuen en un lloc forma d’anell. fixe. Bivalves: S’alimenten de viuen en un lloc matèria fixe. orgànica del sòl 4. Cos tou, protegit o de plàncton per una closca. marí, alguns 5. Alguns són són paràsits filtradors, alguns d’altres animals es nodreixen de i arriben a plantes i d’altres ingerir la sang. cacen altres animals. Anells.  Cavitat paleal. Ulls.  Ràdula. Boca.  Ulls. Quetes.  Tentacle s tàctils.  Peu.  Boca. Poliquets.  Gasteròpodes. Oligoquets.  Cefalòpodes. Hirudinis.  Bivalves.

ongia ra.

Pelagia noctiluca

Cucs

FERS a àtica. senten mes gulars i a bé gular. en fixes un lloc. tou i b porus. adors.

a rnis

1. 2. 3.

4.

5.

CNIDARIS Vida aquàtica. Petits. Meduses: No viuen en un lloc fixe. Pòlips: viuen fixes en un lloc. Cos tou i amb gran proporció d’aigua, alguns pòlips creen una estructura calcària rígida de colors generalment intensos. Mengen petits animals que capturen amb els tentacles i dirigeixen cap a la boca. Boca. Tentacles. Cèl·lules urticants.

Paramuricea clavata

1. 2. 3. 4.

5.

   

Pops

1. 2. 3. 4. 5.

     

ARTRÒPODES Vida terrestre i aquàtica. Mida irregular. No viuen en llocs fixes. Cos rígid i articulat. S’alimenten de plantes i animals que capturen, alguns són paràsits d’animals o plantes.

Cap. Abdomen. Tòrax. Ulls. Boca. Potes.

 Crustacis.  Miriàpodes.  Aràcnids.  Insectes. cenButhus Occitanus

EQU 1. Vid 2. Mi irre 3. No lloc 4. Pu als 5. Alg alt d’a de

Peu amb Can circu Esq inte Con radi No t

 

Eriç Estr

  


Aurelia aurita 

Menippe mercenària


2-Cnidaris 2.Hàbitat Els cnidaris són un grup d’invertebrats de vida marina. 2.1 Característiques Generals Proveïts de cèl·lules urticants. S’alimenten de petits animals. Cos tou i amb un gran proporció d’aigua. Presenten dos fases: medusa i pòlip. 2.2 Parts


Cèl·lula urticantProdueixen substàncies tòxiques. TentaclesÉs on tenen les cèl·lules urticants també serveixen per moure’s. També serveixen per caar Cavitat gastrovascular És un buit de forma senzilla on es dirigeix l’aliment.

2.3Exemples Pòlip  Astroides calycularis

Medusa Pelagia noctiluca


Regne: Animalia Filum: Cnidaria Classe: Scyphozoa Ordre: Rhizostomeae Família: Rhizstomatidae Gènere: Rhizostoma Espècie: R. pulmo Hàbitat: Viu al nivell pelàgic de les capes marines. La seva distribució es concentra des del nord d'Europa fins al mar Mediterrani. Reproducció: De l'ou s'allibera una larva anomenada plànula pelàgica en forma de pera i completament ciliada que, quan troba un substrat apropiat, es fixa i es transforma en un pòlip asexual; els pòlips produeixen meduses sexuades que tanquen el cicle. Alimentació: S’alimenta de plancton Vida social Forma grans eixams i freqüentment es troba al costat de peixos del gèneres Boops, Trachurus i Seriola. Característiques de l’animal Té 60 cm de diàmetre. És la més abundant del mediterrani i la de mayor tamany. La seva umbrela, es de color entre blanquinós i groc o rosa.


Anèl·lids Hàbitat Són els més primitius i viuen al mar, normalment amagats al fang o dintre de tubs construïts per ells mateixos.

Caracteristiques:

Parts i explicació de les parts:


Imatge (parts):

Exemples max 3 (nom-foto): Hirudinis

Oligoquets

Poliquets


Regne: Animalia Filum: Annelida Classe: Clitellata Ordre: Haplotaxida Família: Lumbricidae Gènere: Lumbricus, Eisenia,Eiseniella, Allolobophora Amynthas ,Aporrectodea ,Bimastos ,Dendrobaena, Dendrodrilus Espècie: Hàbitat: Sota terra Reproducció: Hermafroditas Alimentació: Fulles, partícules orgàniques en el terra. Vida social Procreen a la superfície i per la nit Característiques de l’animal


Mol·luscs Habitat: Els mol·luscs s’habiten en una vida aquàtica o terrestre.

Característiques: Tenen el cos tou i molts protegit per una closca calcària dura de simetria bilateral. Són els únics animals amb un peu muscular. Parts:

Imatges:


Exemples:


Regne: Animal Filum: Invertebrats Classe: Cephalopoda Ordre: Octopoda Família: Octopodidae Gènere: Amphioctopus Espècie: Amphioctopus marginatus Hàbitat: Les espècies es poden trobar a les dues badies i llacs més enllà dels oceans d'aigua calenta . Hi ha informes d'aquest tipus es troben en els rius prop del mar. Reproducció: El tercer braç dret del mascle és en realitat un òrgan copulador anomenat hectocotylus, el que és introduït en la claveguera de la femella per introduir els espermatòfors. Després de la fecundació el mascle abandona a la femella i aquesta penja els seus ous (fins a 150 000) en forma de raïms al sostre de la seva cova. Alimentació: Els pops s'alimenten d'alguns peixos, crustacis petits i bivalves. Vida social: Solitaris menys quan tenen cries. Característiques de l’animal: El cuerpo principal del pulpo es típicamente alrededor de 8 centímetros de tamaño, y, con los brazos, a unos 15 centímetros de largo. El pulpo muestra un patrón típico color con líneas ramificadas oscuras similares a las venas, por lo general con un sifón de color amarillo. Los brazos son por lo general de color oscuro, con los lechones blancos en contraste. En muchas pantallas a color, una zona trapezoidal más ligera puede ser visto inmediatamente por debajo del ojo.


Regne: animal Filum: artròpode Classe: insecte Ordre: hymenoptera Família: formicidae Gènere: solenopsis Espècie: solenopsis invicta Hàbitat: Argentina, brasil, Paraguai, etc Reproducció: Ovípara Alimentació: Vida social Viuen en colònies Característiques de l’animal

Foto animal


Regne: Animàlia Fílum: Artròpode Classe: Insecte Ordre: Hymenoptera Família: Formicidae Gènere: Camponotus

Foto animal

Espècie: Camponotus atriceps

Hàbitat: Estan a la regió Neotropical i a Nortamèrica Reproducció: Tenen reproducció sexual. Fiquen ous i nomes la reina els pot ficar. Alimentació: S’alimenten de fusta i de vegades mel. Vida social Viuen en colònies. Característiques de l’animal Estan distribuïdes gairebé per totes les regions del mon. El seu tòrax te forma de arc convex.


Equinoderms Hàbitat: Viuen als fons sorrencs o rocosos dels mars i oceans de tot el món.

Característiques: 1. 2. 3. 4.

Són de mida i forma irregular. No viuen en un lloc fixe. Tenen punxes i ventoses als peus. Alguns són filtradors d’aigua, altres herbívors, es nodreixen dels vegetals del fons marí, i d’altres són depredadors, amb la capacitat d’obrir les cloïsses i altres mol·luscs bivalves.

Parts:     

Esquelet intern: Estan formades per plaques rígides de carbonat de calci situades just per sota de la pell. En moltes ocasions, d’aquestes plaques emergeixen punxes cap a l’exterior. Sistema ambulacral: Intervé en la locomoció dels equinoderms i actua com un senzill sistema circulatori. Canal circular: El sistema ambulacral consta d’un sistema circular del qual parteixen diversos conductes radials. Conductes radials: D’aquests conductes surten apèndixs, anomenats peus ambulacrals, que arriben a l’exterior a través dels orificis que presenta l’esquelet intern. Peu ambulacral: Acaben en una ventosa. Es poden adherir als substrat i l’animal els fa servir per desplaçar-se, capturar preses...


Imatge (parts):

Exemples: Garota violeta: Sphaerechinus granuralis


Regne: Animal Filum: Equinoderms Classe: Echinoidea Ordre: Família: Astropyga radiata Gènere: Espècie: Eriçó de mar. Hàbitat: Viuen als fons sorrencs o rocosos dels mars i oceans de tot el món. Reproducció: Tenen reproducció asexual Alimentació: Són depredadors, amb la capacitat d’obrir les cloïsses i altres mol·luscs bivalves.

Vida social: No viuen en grups. Característiques de l’animal 5. Són de mida i forma irregular. 6. No viuen en un lloc fixe. 7. Tenen punxes als peus. 8. Són depredadors, amb la capacitat d’obrir les cloïsses i altres mol·luscs bivalves.


Aus Hàbitat Són terrestres. Solen viure en arbres i es passen la majoria del dia i de la vida volant.

Característiques generals Homeoterms. Capaços de controlar la seva temperatura interior. La seva pell esta recoberta de plomes.

Parts

Plomes: Aïllen la temperatura interna de l’exterior. Cua: Es troba a sobre de la cloaca. Esta formada per plomes llargues.


Exemples

Oreneta

Ă€guila


Regne: Animal Filum: Chordata Classe: Au Ordre: Accipitriformes Família: Accipitridae Gènere: Gyps Espècie: Gyps fluvius

Foto animal

Hàbitat: Viuen en llocs muntanyosos Reproducció: Nomes fiquen un únic ou i passes 60 dies incubant-lo Alimentació: S‘alimenta de carronya Vida social Característiques de l’animal És una de les majors rapinyaires que pot trobar a la península Ibèrica, superant en envergadura (fins a 260 cm.) Fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.


Regne: Animal Filum: Chordata Classe: Au Ordre: Phoenicopteriformes Família: Phoenicopteridae Gènere: Phoenicopterus Espècie: Phoenicopterus chilensis Hàbitat: Amèrica Reproducció: Alimentació: S’alimenten de crustacis i algues Vida social Viuen en grups. Característiques de l’animal Son roses

Foto animal


Regne: Animal Filum: Chordata Classe: Aus Ordre: Accipitiformes Família: Accipitridae Gènere: Àliga Espècie: Àliga chrysaetos

Foto animal

Hàbitat: Escòcia, Noruega, los Alps, Itàlia, la península Ibèrica, Irlanda, Nortamèrica, Àsia central Reproducció: Alimentació: S’alimenta de conills, marmotes, serps,... Vida social És solitària o amb parella Característiques de l’animal Caça des de l’aire. Si s’emparella, s’emparella de per vida.


MAMIFARS NOM: -

Girafa = giraffa camelopordolis Perro = canis lupus familiaris Vaca = bos primigenius Taurus Rinoceronte = rhinoceros san daicus Elefante = elephantidoe Gallina = gallus gallus domesticus Caballo = equus ferus caballus

CARACTERISTIQUES:

PARTS:


IMATGES ESEMPLES:


Regne: Animal Fílum: Vertebrat Classe: mamaria Ordre: Família: Gènere: masculí Espècie: canina Hàbitat: La malloria viuen en africà Reproducció: sexual Alimentació: carn Vida social: se la passen en el camp


Regne: Animal Fílum: Vertebrat Classe: mamaria Ordre: Família: Gènere: masculí Espècie: canina Hàbitat: La malluria viuen en africà Reproducció: sexual Alimentació: Carn Vida social: se la passen en el camp Característiques de l’animal:


Regne: Animal Fílum: Vertebrat Classe: mamaria Ordre: Família: Gènere: masculí Espècie: aquàtica Hàbitat: Viuen el l’aigua Reproducció: sexual Alimentació: De tot però sobre tot peixos Vida social: se la passen en l’ aigua


Regne: Animal Fílum: Vertebrat Classe: mamaria Ordre: Família: Gènere: masculí Espècie: os Hàbitat: La malloria viuen en asia Reproducció: sexual Alimentació: Canyes, carn o be plantes Vida social: se la passen en el camp


Els rèptils Habitat: Els rèptils són vertebrats poiquiloterms terrestres.

Característiques: La seva temperatura corporal és variable, però són animals de sang freda. Solen viure en ambients càlids i s'aletargan durant l'hivern. La llengua dels rèptils té funcions molt importants: gustativa, olfactiva i tàctil. Algunes tenen unes àrees sensibles a radiacions infraroges o tèrmiques. La fecundació és interna, és a dir el mascle s'aparella amb la femella i es formen ous. La femella posa els ous sobre la terra i els enterra .Parts:

-

Els rèptils tenen la pell coberta d’escates gruixudes i dures.

-

Al cap dels rèptils trobem la boca, amb dents, els orificis nasals i els ulls amb parpelles.

-

El troncé s allargat. La majoria de les espècies tenen quatre potes i cinc dits.

-

La longitud de la cua és acostuma a ser llarga


Imatges:

Exemples:


Regne: Animal Filum: Vertebrats Classe: Sauropsida Ordre: Squamata Família: Varanidae Gènere: Vanarus Espècie: V. komodoensis Hàbitat: Boscs, llanures, sabana, sones rocoses seques. Reproducció: Posa entre 20 i 40 ous. Incubació dura 8 mesos Alimentació: Carnívora. Vida social: Es solitari excepte quan tenen les cries. Característiques de l’animal: Ocupa el primer lugar en ser el lagarto más grande del mundo, pues llega a medir hasta tres metros y pesar 165 kg. Es por ello que es un superdepredador de su hábitat. El color de su gruesa y áspera piel escamosa varía del café al gris rojizo. Su larga cola, que llega a ser del tamaño de su cuerpo, es muy fuerte y musculosa. Un golpe con esta, resulta muy doloroso y peligroso. No poseen orejas externas, pero en vez de eso, contienen unas aberturas que les permiten escuchar, aunque no en buena calidad.


Regne: Animal Filum: Vertebrats Classe: Sauropsida Ordre: Squamata Família: Boidae Gènere: Eunectes Espècie: E. Beniensis-E. Deschauenseei-E. Murinus-E. notaeus Hàbitat: Pantans i rius tropicals de Sudamericá i de la isla de Trinidad. Reproducció: L'aparellament de l'anaconda es produeix entre els mesos d'abril i maig; les femelles atreuen als mascles mitjançant un senyal olfactiva, i aquests es congreguen entorn d'elles al llarg de diverses setmanes. En l'última fase del festeig, fins a una dotzena de mascles s'enrosca al voltant de la femella, lluitant per accedir a la claveguera d'aquesta, formant una bola característica; poden romandre enroscats d'aquesta manera fins a 15 dies, moltes vegades en aigües poc profundes, fins que la femella-més gran i més forta-escull al vencedor. Durant la còpula pròpiament dita, els esperons del mascle estimulen la regió cabal de la femella; ambdues clavegueres entren en contacte, i les cues s'enrosquen mentre es produeix la inseminació. Alimentació: Un cop maten a la seva presa, se l'empassa completament. El procés de digestió pot durar diversos dies, encara que la presa és molt gran pot arribar a dues setmanes. Mentrestant, l'anaconda, es trobarà en letargia. Les contraccions musculars digestives són tan forts que pot sentir-se com, dins de la serp, els ossos de la seva presa van sent triturats. Poques vegades es mou fins que digereix el que engoleix i torna a sentir fam. Vida social: La seva vida es solitaria Característiques de l’animal: Aquesta grandària és més sorprenent en vista de l'escassa longevitat de l'animal, que poques vegades supera els 15 anys, encara que es documenten casos de fins a 50 anys. Està entre els 10 animals més poderosos del món segons els zoòlegs.


PEIXOS Hàbitat: Els Peixos són vertebrats poiquiloterms de vida aquàtica.

Característiques: Els peixos són vertebrats de vida aquàtica. El seu cos presenta, habitualment, forma de fus. Algunes espècies tenen formes molt diferents.

Parts i explicació de les parts: El cap dels peixos té la boca i dos ulls grans, rodons i sense parpelles. No tenen coll. El tronc té quatre aletes parells: dues pectorals i dues ventrals, i dos aletes imparells: l'aleta dorsal i la pectoral. També te una línia nerviosa que capta vibracions a l'aigua. La cua va des de l'anus fins a l'aleta caudal i és la que dirigeix el peix per anar cap a la dreta o l'esquerra.


Imatge (parts):

Exemples:


Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Actinopterygii Ordre: Characiformes Família: Caracidae Gènere: Catoprion Espècie: Serrasalmus Hàbitat: Es troba en els rius d'Amèrica del Sud. Viu a la conca del riu Amazones i al riu Orinoco. Reproducció: Reproducció ovípara Alimentació: Són omnívors Vida social: Les piranyes s'associen a grans bancs i els atreu l'agitació de les aigües i l'olor de la sang. Característiques de l’animal: Les piranyes són normalment al voltant de 14 a 26 cm de llarg (05.05 a 10.25 in), encara que alguns exemplars s'han notificat a ser de fins a 43 cm (17,0 polzades) de longitud. Totes les piranyes tenen una sola fila de dents afilades en ambdues mandíbules; les dents estan més atapeïdes i d'enclavament.


Regne: Animalia Filum: Chordata Ordre: Carcharhiniformes Família: Sphyrnidae Gènere: Sphyrna Espècie: S. lewini Hàbitat: Habita en aigües tropicals de tot el món.

Reproducció: Reproducció ovípara. Alimentació: Són carnívors Vida social: Els taurons martell es reuneixen en escoles grans per a la caça, la migració i per fins socials, a la nit es converteix en depredador solitari Característiques de l’animal: tenen el cap en forma de martell. Els ulls d'aquests taurons estan en costats oposats del cap, el que els permeti tenir una visió més àmplia que altres taurons.


Amfibis Hàbitat: Viuen en llocs humits, a prop d’aigua dolça, com rius, llacs...

Característiques: 1. 2. 3. 4.

Tenen forma de fus. Tenen mides irregulars. No viuen fixes en un lloc. Tenen la pell nua.

Parts: 

Cap: Gran i aplatat. Presenta una boca molt àmplia i sense dents, ulls grans i sortints, amb parpelles, i uns orificis nasals. Algunes espècies també tenen timpà, una membrana que recobreix l’oïda. Tronc: és ample i no té coll. Del tronc parteixen quatre extremitats en forma de potes. Les dues potes anteriors tenen quatre dits i les dues posteriors, cinc. A la part posterior del tronc es troba la cloaca.


Imatge : Ex

Exemples: Trit贸, granota, hipop貌tam.


Regne: animal Filum: vertebrats Classe: amfibis Ordre: Família: ranidae Gènere: anur Espècie: granota Hàbitat: Viuen en llocs humits Reproducció: Ovípara Alimentació: Mengen insectes Vida social No viuen en grups Característiques de l’animal Tenen la pell nua

Foto animal


Regne: Animal Filum: Vertebrat Classe: Amfibis Ordre: Família: Ranidae Gènere: Urodel Espècie: Tritó Hàbitat: Viuen en llocs humits Reproducció: Ovípara Alimentació: Mengen insectes i altres invertebrats. Vida social No viuen en grups Característiques de l’animal Tenen mides irregulars No viuen en un lloc fixe. Tenen la pell nua.

Foto animal


Regne: Animal Filum: Mamífer Classe: Ordre: Família: Hippopotamidae Gènere: Espècie: Hipopòtam Hàbitat: Viuen a prop de rius i llacs

Reproducció: Sexual Alimentació: pastura curt. Vida social: Viuen en grups. Característiques de l’animal:


Miriam