LA TERRA
ÀREES OCEÀNIQUES Fons oceànic format per roques joves d’uns 200 milions d’anys, en constant moviment
Les dorsals estan seccionades i dividides en segments per adaptar-se a la forma esfèrica de la Terra
PLANES ABISSALS
Les planes abissals formen el fons marí on s’aixequen muntanyes d’origen volcànic que poden arribar a la superfície i formar illes
ÀREES PRECONTINENTALS
Pot arribar fins els 200 m de profunditat
Després de la plataforma gran pendent que arriba fins els 4.000 – 5.000 metres
ÀREES CONTINENTALS
CRATONS OROGENS
ESTUDI DE L’INTERIOR TERRESTRE 6.378 Km radi Mètodes directes
- Sondes Kola (15 Km) - Prospeccions Petrolíferes - Perforacions a prop de l’aigua
CaptureFlash (2).lnk
Mètodes indirectes -Meteorits (ferro, níquel, silicats) -Calor ( Augmenta 3ºC cada 100 m.------Interior temperatura elevada) - Densitat = 5,5g/cm3 (en superfície 2-3 g/cm3 -------- profunditat 13,6 g/cm3) -Força de gravetat, superior al mar ----A l’interior més elevada) - Ones sísmiques
ESTRUCTURA DE LA TERRA CaptureFlash (2).lnk
TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
Els continents a començaments del Mesozoic (fa uns 230 milions d’anys) formaven un únic continent, la Pangea, situada a l’hemisferi sud que es va començar a esquinçar i els continents es van desplaçar en direcció a l’hemisferi nord fins arribar a la distribució actual
PROVES GEOGRÀFIQUES I GEOLÒGIQUES
PROVES PALEONTOLÒGIQUES I BIOLÒGIQUES
PROVES PALEOCLIMÀTIQUES
ARGUMENTS GEOFÍSICS
PROVES GEOGRÀFIQUES I GEOLÒGIQUES
PROVES CLIMÀTIQUES
PROVES PALEONTOLÒGIQUES I BIOLÒGIQUES
ARGUMENTS GEOFÍSICS (Isostàsia)
Les muntanyes tenen arrels que suren En el mantell
Com més jove és una muntanya Més arrel. L’erosió provoca una pujada de l’escorça
TECTテ誰ICA DE PLAQUES
PLAQUES TECTテ誰IQUES
Moviments de convecci贸
C猫l路lules convectives
TIPUS DE VORES
VORES DIVERGENTS – Separació
VORES CONVERGENTS – Aproximació ------ SUBDUCCIÓ OBDUCCIÓ
VORES LLISCAMENT LATERAL
VORES DIVERGENTS O DE SEPARACIÓ
Coincideixen amb les corrents ascendents de dos cèl·lules convectives Marges constructius perquè és forma litosfera, la lava de l’Astenosfera puja i es solidifica com escorça oceànica Es formen dorsals i rift
Hi ha activitat volcànica
VORES CONVERGENTS O D’APROXIMACIÓ
VORES CONVERGENTS O D’APROXIMACIÓ Fosses
Coincideixen amb les corrents descendents de dues cèl·lules convectives Marges destructius es destrueix Litosfera
Es produeix: Fosses, Terratrèmols, Volcans, Arcs d’illes i Orogènesis La placa s’enfonsa parcialment i provoca illes volcàniques en forma d’arc degut a l’esfericitat de la Terra
VORES CONVERGENTS O D’APROXIMACIÓ Obducció
Es produeix: Terratrèmols, Volcans i Orogènesis
TERRATREMOLS terremotos.zip
http://www.icc.es/sismes/
http://www.icc.es/sismes/ http://portal.ega.cl/ayuda_asia/index.php http://www.el-mundo.es/fotografia/2004/12/maremotos_especial/graficos/index.html
http://wizbangblog.com/2005/01/01/wizbang-tsunami-video-archive.php
VOLCANS
El magma, massa espessa i viscosa, és la roca fosa que es troba en la part interna, sotmesa a grans pressions , formada també per gasos que es troben dissolts i quan arriben a la superfície la pressió disminueix i els gasos s’alliberen tot provocant explosions.
La lava, és el magma amb menys gasos. En el moment de l’erupció està carregada de gasos com : CO2, H, CO i S2O i .
Els fragments de lava es classifiquen en bombes, cendres, lapil.li i escòries, el conjunt es coneix com a piroclasts.
ACTIVITAT EFUSIVA: emissió tranquil·la i continuada de lava
ACTIVITAT EXPLOSIVA: Hidromagmàtica Magmàtica Estrombolià: erupcions violentes, lava viscosa, no rellisca fàcilment, forma cons volcànics, expulsa piroclasts, la lava pot córrer fins 12 Km fins solidificar-se.
Vulcanià: erupcions més violentes, laves molt viscoses, solidifiquen en el cràter, en produir-se l'explosió pot destruir la part superior del con
PeleĂ o pliniĂ : explosions extremadament violentes. Pot provocar grans destruccions
FALLES I PLECS Les falles són fractures de l’escorça, fruit de les tensions
PLECS Els materials de l’escorça poden trencar-se o deformar-se: elàstica, fràgil, plàstica Deformació: - tipus d’esforç - tipus de material Anticlinal
Sinclinal
Pla axial
Flancs
Xarnera