Page 1

Projecte telemĂ tic

Un munt d'aventures


Dossier de l’alumne

curs 2011 / 2012


Itinerari 1

Benvinguts al projecte "Montserrat, un munt d'aventures". Aquesta activitat telemàtica ens portarà virtualment pels diferents aspectes que formen Montserrat: la muntanya, el santuari, el monestir, el museu, la música... Però, abans de tot això, si he de ser el vostre guia, ens hauríem de conèixer, no?

Endavant!


Activitat 1 El primer que heu de fer és redactar un petit text que descrigui la vostra classe (com és i qui en formeu part), d’on veniu (del barri, de tota la ciutat, ...) i què us agrada fer. No us oblideu també de fer una descripció global de l'escola. Ah! I enviar-me una fotografia de tots i totes. Jo, mentrestant, també escriuré alguna cosa sobre mi i em faré una foto.

Activitat 2 I per tal que aneu coneixent els diferents espais del projecte, podríeu anar a la Biblioteca, a veure què trobeu sobre l'Escolania. A més, així coneixereu més coses sobre la meva escola. I si encara en voleu més, i us queda temps, podeu visitar el nostre espai web: www.escolania.cat.

Activitat 3 Però no us penseu que només hi som nosaltres en aquest projecte. Hi ha altres escoles de tot Catalunya que també volen aprendre coses sobre Montserrat. Si cliqueu sobre la icona del final de l'activitat anireu a un mapa interactiu. Allà podreu veure quines són aquestes escoles que participen al Projecte Montserrat. Hi ha alguna altra escola de la vostra mateixa localitat o comarca? I de les comarques veïnes? Em sabríeu dir quina és l'escola que participa en el projecte que és del lloc més llunyà? De quina comarca és?

Activitat 4 Segur que tots i totes heu sentit parlar de Montserrat. Potser, fins i tot, la majoria l'heu visitat... Així que abans d'anar més enllà, podríeu dir-me què és el que vosaltres vau fer quan vau visitar la muntanya i, si no heu vingut mai, què creieu que s'hi pot fer?


Activitat 5 I, per cert, ja sabeu on és Montserrat? Doncs si aneu a fer una ullada a la Biblioteca, segur que podeu dir a quina comarca es troba la muntanya de Montserrat.

Activitat 6 I ara, ja per acabar, una altra de geografia! Ja heu llegit en una activitat enterior que l'Escolania la formen nois de gairebé tot Catalunya. Doncs bé, si cliqueu en el mapa d'aquí a sota hi trobareu informació sobre els llocs d'on procedeixen els escolans. I si voleu utilitzar mitjans més moderns... pots consultar aquest arxiu que haureu d'obrir amb el Google Earth. Busqueu si hi ha algun escolà que sigui del vostre poble o comarca. I si no n'heu trobat cap, coneixeu algú que hagi estat escolà? Potser algú de la vostra família o dels vostres coneguts?


Treballeu les respostes de les activitats 1, 3, 4, 5 i 6, i me les envieu

aquĂ­. Espero la vostra carta digital.

clicant


Itinerari 2

Hola un altre cop, nois i noies! Crec que ha arribat el moment d'anar a la muntanya. Podríem fer un itinerari que, per Sant Miquel, ens portés al cim més alt de Montserrat, Sant Jeroni. Però abans d'entrar-hi, caldria saber com ha arribat a tenir aquestes formes.

Endavant!


Activitat 1 Per saber com es va formar la muntanya, busqueu a la Biblioteca el tema de la Formació. D'aquesta manera, coneixereu els orígens de Montserrat i entendreu com és la roca que la forma. Feu-ne un resum per al vostre dossier; podeu acompanyarlo dels dibuixos necessaris. I digueu-me quins són els tres elements que formen el conglomerat montserratí.

Activitat 2 Montserrat es troba dins el clima mediterrani, però els canvis sobtats d'altitud en poc espai, fan que apareguin microclimes que contrasten. Per això trobem comunitats vegetals importants, que són ben diferents: les rouredes, les teixedes, les pinedes i les que viuen a la superfície de les roques. No obstant, és l'alzinar, amb els variats sotaboscos formats per arbusts, lianes i herbes, el que cobreix la major part de la muntanya. Relacioneu les fotos dels arbres i arbustos amb la seva descripció.

A

C

B

D

E

Alzina: Arbre corpulent amb capçada espessa, fosca i ampla; l'escorça també és fosca i negrosa; la seva fulla pot tenir mides diferents, i el marge, pot ser dentat o no; la cara superior de la fulla és de color verd fosc, i la inferior, grisenca i recoberta d'un fina borra que li permet mantenir la humitat. El seu fruit, la gla, madura a final d'estiu o a la tardor. Boix: Arbust pot aconseguir fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són ovades, sense


pèls, llueixen en la cara superior i són verdes tot l'any. Es troben oposades a banda i banda de la tija. Els fruits són càpsules ovalades sense pèls, de color negre lluent. La seva fusta és forta, i s'utilitza per fer gravats, estris de cuina, peces d'escacs... Marfull: Arbust de 2 a 4 metres d'alt, de fulles perennes; les branques joves sovint són vermelloses i amb pèls. Les fulles, que són oposades, tenen una forma ovada i el marge enter. Les flors són blanques o lleugerament rosades. Els fruits, ovalats de color blau fosc, maduren d'agost a setembre. Corona de reina: Forma una roseta de fulles verdes i gruixudes amb la vora de color blanc. Aquest color blanquinós són les supuracions de calç que fan les fulles pels porus que tenen al voltant del seu perímetre. Del centre de la roseta surt una tija rogenca que és poblada de flors blanques. Viu a les esquerdes de les roques, en obagues i encarada al nord. Heura: És una liana que s'enfila per parets i arbres mitjançant unes petites arrels que neixen a la tija. A les branques florides, les fulles són ovades i amb un sol nervi principal. A la resta, les fulles són lobulades, sense dents i amb un nervi principal a cada lòbul. Les flors, en forma d'ombrel·la, són d'un color verd groguenc. El fruit és una baia negra.

Activitat 3 La fauna del massís de Montserrat és típicament mediterrània. La diversitat geogràfica i la riquesa botànica hi permeten l'existència d'una fauna abundant i diversificada (tot i que sovint costa molt de veure!). Elaboreu una cadena alimentària a partir de les descripcions d'aquests animals que formen part de la fauna montserratina. Podeu fer un dibuix per al vostre dossier o un mural per la classe. Àliga cuabarrada: Rapinyaire que pot arribar als 1,70 metres d'envergadura. Montserrat, farcida de cingleres i balmes, és un hábitat de primera per aquesta espècie. S'alimenta especialment de petits rosegadors, conills i altres aus com les merles o les perdius.

Merla: Aquest ocell d'uns 25 cm. De llargada és un habitant perenne de Montserrat; tant dels seus boscos com de les seves places i camins. És omnívor i tant menja petits insectes com fruits que arreplega en un incansable caminar per terra. El mascle té el bec de color groc i la femella marronós, com la resta del cos.


Conill: Mamífer que ocupa les zones baixes i mitjanes del massís, especialment les zones planes d'antics conreus. La població ha disminuït molt, sobretot per la cacera de l'home. És la base alimentària per molts altres mamífers i rapinyaires: la mostela, la guilla, el duc, l'àliga, etc. Per això, l'abundància o no de conills afecta directament sobre l'existència o no d'una fauna ben variada.

Guilla o guineu: Mamífer present a les parts baixes de les canals que porten a Collbató i al Bruc, i a les arbredes que han substituït els replans d'ametllers i oliveres de la Calsina, a Marganell, fins a Monistrol. La seva alimentació és variada i pot menjar tant una gallina com un conill i fins i tot escarabats. També ha disminuït per la pressió de l'home.

Senglar: És el mamífer més gran de Montserrat. Els darrers anys n'hi ha hagut un important augment, tant a les zones baixes com a les canals i camins de la part superior de la muntanya. Un senglar adult pot pesar pels volts de 110 quilos. El seu cos és recobert d'un pelatge espès i fort d'un color grisenc. Igual que el seu parent domèstic, pot menjar de tot. Viu en grups matriarcals; els mascles quan arriben a la pubertat abandonen el grup.


Escurçó ibèric: Serp de mossegada extremament verinosa. Fa entre 60 i 75 cm., és de color grisenc al dors i blanquinós al ventre. El cap acaba en una petita banya o berruga, fet que el fa fàcil d'identificar. S'alimenta de petits mamífers, ocells, invertebrats i altres petits rèptils. Sol fugir de la presència de l'home; el problema és que té uns tons de pell similars als dels troncs i branques on s'enfila per prendre el sol.

Activitat 4 Segur que alguna vegada, anant per camins de muntanya, us ha cridat l'atenció una marca vermella i blanca, dues ratlles paral.leles o en forma de creu. Això indica que us trobeu en un dels Senders de Gran Recorregut (GR). Tota Catalunya està creuada per camins GR. I diversos d'aquests conflueixen a Montserrat. Us proposem una llarga excursió des de Portbou fins a Montserrat, passant exclusivament per camins GR. En primer lloc us haureu de fixar-vos en el camí que seguireu. Per quin GR passareu? Trobareu tota la informació dels senders GR a Catalunya a l'adreça d'internet

http://www.euro-senders.com/ En segon lloc ens fixarem una mica més en el tram final. Ens hem de situar a Sant Benet de Bages (entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles) i detallar el camí fins a Montserrat. Entre aquests dos punts hi ha:          

Monestir de Montserrat Sant Benet de Bages Can Noguera Can Martorell Roviralta Vallhonesta Santa Cecília de Montserrat Sant Jaume de Castellbell El Pont de Vilomara Sant Vicenç de Castellet


Però...sabríeu posar aquests 10 punts per ordre?

Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3 i 4, me les envieu. clicant aquí. Espero la vostra carta.


Itinerari 3

Després de la muntanya, un nou itinerari ens portarà pel Monestir i el Santuari. Aquests existeixen des que uns quants monjos de Ripoll s'instal·laren a custodiar la imatge de la Verge de Montserrat.

Endavant!


Itinerari 3

Activitat 1 Això va passar l'any 1025, quan l'abat Oliba fundava el primer monestir de Montserrat, i des d'aleshores ha anat creixent i adaptant-se a les necessitats de cada moment. A l'espai que s'obre clicant aquí a sota, al costat de l'escolà, hi teniu algunes fites en la història de Montserrat, en format de fris cronològic, en relació a les grans etapes de la història de la humanitat. Però en aquest fris hi manca alguna cosa. Què passsava mentrestant a les vostres poblacions? Busqueu algunes dates que siguin significatives de la història del vostre poble o ciutat. I totes aquestes les podrem veure juntes en el fris. Així comprendrem millor què passava a casa nostra mentre Montserrat anava evolucionant. Tingueu en compte que es tracta de comparar-ho amb la història de Montserrat, per tant no us remonteu gaire més enllà!!!!

Activitat 2 Ja heu vist que en gairebé 1000 anys d'història que té Montserrat, han passat moltes coses i molt diferents. Però n'hi ha una que forma part de la història més recent: les festes de l'Entronització de la Mare de Déu que se celebraren el 1947. A la Biblioteca teniu una crònica de l'esdeveniment, però de segur que la gent gran que viu a prop vostre se'n recorda d'alguna cosa ; i són una font d'informació històrica important. Feu d'historiadors i pregunteu a tothom qui pugueu. Segur que, entre tots, fareu un bon resum del què va passar. Aprendreu la història de primera mà.


Activitat 3

Ja veieu que Montserrat té una història que es vincula a la presència de la imatge de la Mare de Déu. Per ella, es justifica la presència dels monjos, i per ella, Montserrat es converteix en Santuari, que vol dir lloc de peregrinació, on acut moltíssima gent, per celebrar-hi actes diferents: casaments, misses dedicades, xerrades per part dels monjos, actuacions de corals... Aquestes activitats les coordina/gestiona el Centre de Coordinació Pastoral, que ve a ser l'oficina del Santuari. Aquí teniu un resum de les activitats que es van realitzar l'any 2010. Elaboreu un gràfic a partir d'aquestes dades:

ACTIVITATS I CELEBRACIONS

TOTAL

Grups a Missa Conventual

480

Noces d'Argent a Conventual

25

Noces d'Or a Conventual

64

Corals i orquestres

83

Altres celebracions

692

Altres Noces d'Argent

7

Altres Noces d'Or

19

60è aniversari de casament

5

Intencions de misses

6114

Misses gregorianes

44

Xerrades a grups o romeries

54


Activitat 4 El lloc més conegut del monestir, on els monjos es reuneixen amb els fidels és l'església. La de Montserrat, que té el títol de Basílica menor, va ser refeta a les darreries del s. XIX, després de quedar malmesa durant la Guerra del Francès (1808-1814). La façana s'acabà el 1901 i ens mostra, a més d'una magnífica rosassa i altres escultures, una representació dels dotze apòstols acompanyant Jesús. Aquí teniu els seus noms. Relacioneu-los amb els elements que permeten identificar cadascun d'ells.

clica la foto per veure-la ampliada

APÒSTOL

SÍMBOL

1

Judes Tadeu

a

Claus, creu invertida

2

Felip

b

Porra

3

Tomàs

c

Llibre

4

Simó

d

Creu en aspa

5

Jaume el Menor

e

El més jove, amb llibre

6

Pere

f

Llança

7

Joan Evangelista

g

Creu

8

Jaume el Major

h

Destral

9

Bartomeu

i

Ganivet

10

Andreu

j

Bordó de pelegrí, capeta amb petxines

11

Maties

k

Bastó

12

Mateu

l

Serra

Treballeu les respostes de les activitats 2, 3 i 4, me les envieu. Espero la vostra carta.

clicant aquí.


Itinerari 4

Ja sabeu que els museus són una valuosa font de documentació històrica. Els objectes i obres d'art que contenen, ens ajuden a comprendre millor la història d'altres èpoques, ens acosten a la vida quotidiana i els costums d'altres pobles. Començarem visitant el Museu de Montserrat i aixi podreu viatjar per la història de Montserrat, però també des de l'Egipte dels faraons fins la Catalunya del segle XIX, i veure manifestacions artístiques de tots els segles... I... sabeu? Al final d'aquest itinerari hi haurà la jornada presencial a Montserrat. Allà ens hi trobarem tots els del projecte. I podreu anar al Museu, a veure alguna de les coses que es treballen aquí.

Endavant!


Itinerari 4

Activitat 1 Dues col.leccions formen la major part de la pinacoteca de Montserrat. Una, la més important, la que ocupa més espai en el museu és la de Pintura i Escultura Modernes, que conté obres des de mitjans dels segle XIX fins a mitjans del segle XX. L'altra, la de Pintura Antiga, dels segles XIII al XVIII, amb obres de pintura italiana, castellana i catalana. Ben segur que en la vostra població també hi ha algun quadre de valor: al museu, en una col·lecció particular, a l'església, ... Estaria bé que entre tots els participants trobessim obres representatives de cadascuna de les nostres poblacions. I a més a més en farem una fitxa tècnica per posar totes les dades a l'abast dels altres. Esculliu l'obra, obteniu-ne una imatge i escanegeu-la, i... feu-ne un póster ben bonic. Ep!!! que el póster serà digital, el profe us explicarà com. I després l'enviareu amb la resta de les respostes per a compartir-ho amb tots els altres participants, i amb mí és clar.

fitxa

fitxa


En podeu veure un exemple que he fet jo clicant aquest escolĂ que visita un


Activitat 2 Aquesta col.lecció la formen peces portades de Xipre, Grècia, Roma, Mesopotàmia, Palestina i Egipte, en un intent per part del Pare Bonaventura Ubach d'il·lustrar el món de la Bíblia. Nosaltres ens centrarem en el col·lecció d'Egipte, que presenta més de 300 peces que permeten recrear de manera esplèndida la vida quotidiana a partir de l'aixovar funerari. Identifiqueu els elements que descrivim a continuació i relacioneu-los amb la seva imatge: 1. Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC), amb la màscara i el cartonatge, on hi ha representat: el gran collar usej i Horus amb el disc solar, el déu Anubis realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus.... 2. Miraven de reproduir amb més o menys versemblança els trets facials dels difunts.

A

E

3. Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa conserva el retrat del difunt, amb la seva gran perruca que emmarca el rostre vermellós, proveït de la barba postissa ritual.

B

C

D

4. D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal. 5. Del Regne Mitjà (s. III.II aC). De fusta policromada. Ens recorda que aquest era el principal mitjà de transport al llarg del Nil. Simbolitza el curs solar i el viatge cap el més enllà.

F

G

Formaven part de l'aixovar funerari com a elements de protecció i companyia en la vida d'ultratomba: 6 - Déu Shebek, originari de l'estany de Faium 7 - Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel 8 - Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot durant la dinastia XXII (900 aC)

H


Activitat 3 La col.lecció Nigra Sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat ofereix un itinerari cronològic per les diferents representacions que s'han fet de la Mare de Déu de Montserrat, des de la talla romànica original (s.XII-XIII) fins els nostres dies. Aquí teniu algunes d'aquestes interpretacions de diferents períodes artístics. Intenteu reconèixer a quin període pertany i identifiqueu els elements que es repeteixen en les composicions.

A

B

C

D

E

1. Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla romànica original, objecte de les diferents interpretacions que es mostren a continuació. 2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima, davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els turons, tot sol o bé ajudat per un àngel. 3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista encara es representa la Mare de Déu de quatre formes diferents, però es comença a fixar la imatge tenint en compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus atributs. 4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i senyora i seu sobre la muntanya o bé sobre un tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya darrera, cada vegada representada amb més precisió, porta vestits folgats i de plecs ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb les seves millors corones, amb tots els atributs i la pell bruna. 5. A mitjan s. XIX, les estampes comencen a representar la Mare de Déu amb els vestits encarcarats i en forma de campana, que ja portava feia temps. Amb aquests vestits el 1881 va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos nous elements l'acompanyen: la corona i el ceptre, símbols del patronatge. 6. La revalorització dels períodes medievals i el desig de gaudir de l'autenticitat romànica, van fer augmentar l'interès per restituir la imatge de Santa Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien sense postissos i s'exposà a la veneració sense cap indumentària a partir del 1939. L'any 1947, com ja sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron d'argent que embolcalla la imatge.

F


Activitat 4 Aquesta col·lecció d'objectes litúrgics constitueix un conjunt important d'orfebreria i mostra l'evolució dels estils en aquest camp, des de l'època medieval fins avui dia. Podríeu dir per a què serveixen cadascun d'aquests objectes que formen part de la col.lecció?

Calze

Ceptre

Custòdia

Canadelles

Reliquiari

Bàcul

Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3 i 4, me les envieu. aquí. Espero la vostra carta.

clicant


Itinerari 5

Últim itinerari: la Música. Allò al que nosaltres, els escolans, dediquem una gran part de les hores d'estudi. Ja sabeu que l'Escolania és una de les escoles de música més antigues d'Europa. Sembla que un document del segle XIII testifica la presència de nois cantors al servei del Santuari, mitjançant el cant i funcionant com a escola... I... sabeu? Poc després d'haver començat aquest itinerari hi haurà la jornada presencial a Montserrat. Allà ens hi trobarem tots els del projecte. I podreu venir a conèixer els llocs de l'Escolania que per nosaltres és com a casa,,,

Endavant!


Activitat 1 Doncs no només això, sinó que al segle XIV ja hi ha detalls d'allò que cantàvem: la Missa Matinal, la Salve i els Goigs, entre els quals es trobaven els del Llibre Vermell de Montserrat, acompanyats per instruments. Però, sabeu quin és aquest llibre? Aneu a la Biblioteca, esbrineu-ho i responeu les següents qüestions: a) Què és el Llibre Vermell de Montserrat? b) Per què té aquest títol? c) En quina època va ser escrit? d) Per a quin motiu? e) Quin és el propòsit del cançoner del Llibre Vermell? f) Amb quins temes del Llibre Vermell relacionaries aquestes imatges?

A

B

C

D

clica sobre les imatges per veure-les ampliades

Activitat 2 Ara, els escolans també toquem toquem, generalment, dos instruments, el piano i un altre de l'orquestra, que podem triar. Aquí teniu una representació d'una orquestra. Identifiqueu els instruments, ja siguin de corda, fusta, metall o percussió. Quins instruments toco, tal i com ja us he explicat en altres moments? On estaria situat si toqués en aquesta orquestra de la imatge? Em pots explicar alguna cosa d'algun dels instruments que toco?


clica sobre la imatge per veure-la ampliada


Activitat 3 Ja sabeu que un cor és un conjunt de persones que canten plegades i format per diferents veus. Quines són? Però segur que en algun lloc heu llegit que l'Escolania és un cor de veus blanques, què vol dir això? En què es diferencia un cor, d'un duet i d'un trio?

Activitat 4 Una de les coses que fem cada dia és cantar a la Basílica. És la nostra manera de contribuir en el santuari. Cada migdia cantem la Salve (una pregària molt antiga) i el Virolai, que com sabeu, és l'himne dedicat a la Verge de Montserrat. Però sabeu qui va escriure el Virolai? Aneu a la Biblioteca i sabreu què vol dir Virolai, qui el va composar i per què. Us va agradar? El vam cantar sencer? Si no és així, quines estrofes vam cantar?

Veure la lletra del Virolai Veure la partitura (1ª part) Veure la partitura (2ª part)

Activitat 5 Imagineu que us heu de presentar a un concurs, com ho va fer Jacint Verdaguer el 1880. Però, per celebrar què? Nosaltres no som al 1880, som al 2012... Ja ho sé! Composeu un poema o una cançó per celebrar el mil·lenari de la fundació del monestir, que serà el 2025. Ei, que tingui un parell d'estrofes, eh? I si esteu molt inspirats.... fins la podeu cantar!!!! En aquest cas l'enregistreu que la poguem sentir tots, d'acord?


Activitat 6

El dia de la jornada presencial podreu veure el nou orgue de la basílica .Es va beneir l'any 2010 i ara ja és ben present en els nostres cants. Uns dies abans de la seva benedicció en el programa religiós de TV3 "Signes dels temps" se'n va parlar fent una entrevista a l'organer Albert Blancafort, la persona que el va construir. Aquí mateix podreu veure aquesta entrevista. És entre els minuts 26:07 i 42:49 del programa. Hi ha moltes coses interessants, però... parla d'un organista que va morir mentre l'orgue estava en plena construcció i que en estar-hi molt lligat se li va voler fer un homenatge. M'ho podeu explicar?

Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3, 4, 5 i 6 i me les envieu. clicant aquí. Espero la vostra carta.


Activitat de cloenda

Si tot ha anat bé haureu vingut a la trobada presencial. Us va agradar? Ho vau passar bé? Això esperem. Com que d'això ja en fa uns dies... potser que reviseu les imatges d'aquell dia. Quins records, oi? Ens agradaria que, ara, enviéssiu un dibuix d’aquell dia i un redacció que expliqui com us va anar, què vàreu fer...

Endavant!


Activitat 1 Doncs, sí, ja m'heu vingut a visitar. Però... què us en va semblar tot plegat? Us va agradar el dia que vam passar junts? És com us ho esperàveu? Feu-me la crònica de la jornada, si us plau.

I ja que arribem al final que arriba el moment d'acomiadar-nos, perquè no feu un debat a la classe de com ha anat tot el projecte i en feu un balanç? Tot m'ajuda a mirar de fer rectificacions de cara al proper any...

Activitat 2 I ben segur que vosaltres sou uns bons artistes. Què, us animeu a fer un dibuix amb allò que us va cridar més l'atenció? Aquesta vegada no cal que sigueu tant selectius com sempre, i podeu escanejar cinc o sis, o fins i tot 10 dels vostres dibuixos. Me'ls podreu enviar per correu electrònic Les veureu exposades al bloc!!!!!!

Un cop tingueu fetes les dues activitats me les envieu vostra cartai el dibuix, que ja serà la darrera aportació.

clicant aquí. Espero la


CS. Dossier de l'alumne. Curs 2011-2012  

Dossier de l'alumne del projecte telemàtic "Montserrat, un munt d'aventures". Correspon a l'edició de Cicle Superior del curs 2011-2012

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you