El Rei Barbut i L’ Olla de la Plana, un plat perfecte i deliciós per Vicent Farnós
Tombatossals i L’Olla en Penyeta Roja
Els socis de la Colla del Rei Barbut, de la qual me sent molt orgullós de pertànyer, estem d’enhorabona, perquè estem en ple procés de fusió amb l’associació cultural i gastronòmica de L’Olla de la Plana, amb la qual ens uneix, des de fa molts anys, estrets llaços de relació i germanor. Amb aquesta integració, creix el nombre de “barbuts”, que quasi som un centenar, però sobretot creix en riquesa cultural i en recuperació de les nostres millors tradicions, al mateix temps que assumim amb orgull i entusiasme tot el bagatge cultural i gastronòmic que aporta L’ Olla de la Plana. Trenta-set anys després de la creació de la Colla del Rei Barbut, que pren el seu nom de la llegenda de Tombatossals, la seua conlloga és ara essència mateixa de la nostra entitat, evocant la memòria del seu autor, el llaurador lletraferit Josep Pasqual i Llençat. I ens trobem que precisament l’olla de La Plana, un dels plats més suculents i característics de la cuina castellonenca, que dóna nom al col•lectiu que ara s’integra i reforça els nostres signes d’identitat com a colla, forma part de la tradició narrada en la pròpia història de Tombatossals. La gastronomia, com un element fonamental de la cultura d’una terra, símbol dels fruits de la seua terra i el seu mar, és també una manifestació etnográfica de primer ordre. Per això, la Colla del Rei Barbut, que s’ha caracteritzat sempre pel seu ferm reconeixement de les persones i valors que més han fet per preservar la nostra cultura i les nostres festes, té ara un element més per a enorgullirse del seu castellonerisme de la mà dels nostres germans de L’ Olla de la Plana. 3
www.pasteleriabenages.com
El guis de l’olla de la Plana és un plat de cocció lenta i treballosa, com ho ha estat el procés d’integració de l’associació gastronòmica. Però igual que l’explosió de sabors i aromes que produeixen les verdures cuites en conjunció amb les mongetes és tot un festí per als sentits, estic segur que la fusió de les nostres dues benvolgudes entitats ens oferirà a tots grans i renovats plaers en el món de la festa i de la cultura de Castelló.
Ingredients: 250 g de Mongetes sense remullar. 2 Penques de card. 4 fulles de Bledes 1 Pastanaga. 1 Nap 100 g de Mongetes verdes 2 Creïlles. 250 g de Col. 1 Ceba mitjana. 4 cullerades soperas d’oli d’oliva. Pimentó. Safrà i sal.
Preparació: Posar en remull les mongetes la vespra. Al dia següent posar-les a coure en una olla de fang amb litre i mig d’aigua. Tallar-los per tres vegades l’ebullició amb un poc d’aigua freda i escumejar-les. Mentre couen les mongetes pelar i picar a quadrats la ceba. Pelar, esbandir i trossejar les verdures. Calfar l’oli en una paella al foc i ofegar la ceba fins que estiga dorada, afegir el pimentó i incorporar el sofregit a l’olla. Agregar les verdures trossejades, la sal i un pessic de safrà i mantenir a foc lent i tapat (amb una caçuela de fang plena d’aigua) fins que les mongetes estiguen cuites.
C/ L’Exportació, s/n 12539 LES ALQUERIES (Castelló) Tel. 964 59 16 16 - Fax 964 510 877 - e.mail:administracion@envasesescriche.es
5
Salutació del President Colla del Rei Barbut
Estimats i benvolguts Barbuts, estimats amics de la famosa Societat Gastronòmica Olla de la Plana la Plana, amics en general. Un any mès i des de l’oportunitat que hem presten les pàgines d’aquest nostre llibret, em dirigisc a tots vosaltres, en aquest inici magdalener. Aquest és un any en que la Colla prendrà un rumb diferent en la seva activitat. Com tots sabeu estem immersos en un agermanament, amb la idea que siga definitiu, amb els socis de la Societat Gastronòmica Olla de la Plana. Diversos esdeveniments, ens han portat a plantejar la unió d’aquestes associacions, per tal de millorar l’activitat d’ambdues, i la possibilitat d’ampliar el gaudir, per part de tots els associats de les nostres Festes Fundacionals, actes culturals i altres esdeveniments, entre els que no puc oblidar els esportius, que la Nostra Ciutat ens ofereix i dels que crec, que formem part important des de fa més de trenta-cinc anys. En aqueste nou projecte de col-laboració, vull posar de manifest, la predisposició que els socis de les dues associacions heu manifestat per tal d’aconseguir, que el proper any, aquesta unió, sigui una realitat a la que els nostres esforços, treball, festa i sana convivencia, contribuisquen a portar més alt i més lluny el nostre nom i el de la nostra Ciutat.
En un altre ordre de coses, voldrie felicitar el Club d’Atletisme Platges de Castelló, per haver estat guardonats amb la nostra benvolguda disctinció de Voladoret d’Or. Aquest es un Club amb molts anys d’història ( va neixer enllá per lany 1981), que a través del seu magnífic palmarès, està considerat com el millor club d’atletisme d’Europa dels darreres anys; a més a més ha estat Campiò d’Espanya (pràcticament ininterromput) des de l’any 1986, en diverses disciplines atlètiques, i Campió de la Copa del Rei en altres tantes. En resum, un dels millors eixemples del esport espanyol en general i del castellonenc en particular. Poc més em queda a dir: gaudiu de les properes Festes Fundacionals de la Magdalena amb amor, convivencia i sense esbarar-vos, que desprès ho pagareu, i que participeu en tots els actes que hem preparat , i que sense la vostra ajuda , i en especial d’aquesta magnífica i treballadora Junta que tinc l’honor de presidir, no hagués estat posible. Moltes gracias a tots.
¡!!! BONES FESTES A TOTS ¡¡¡¡ ¡!! BON PIT I BON CÀNEM ¡¡¡ Antonio Cros President de la Colla del Rei Barbut 7
LA HERENCIA DE TOMBATOSSALS 75 aniversari de la mort de Josep Pascual Tirado Per Miquel Segarra i Diago
Aquest 2012 ha estat l’any del 75é aniversari de la mort de Josep Pascual Tirado (Castelló de la Plana 21 de maig de 1884 - 1 de gener de 1937) fill i nét de llauradors, lletraferit autor de l’obra emblemàtica que incorpora el cabal col·lectiu de la cultura popular i tradicional, i el seu caràcter mitològic, ja que, “provant de justificar míticament el poble de Castelló de la Plana, es transcendeix a si mateixa, carregada d’una capacitat simbòlica inesgotable”, cosa que la situa en un lloc especial en el panorama de la literatura catalana de la primera meitat del segle XX. Després del batxillerat passà a ocupar-se del patrimoni agrícola de la seua família. Les seues primeres incursions literàries - avui perdudes – foren en castellà, llengua amb què va publicar alguna obra menor, però la llengua catalana amb el lèxic propi de les nostres terres fou amb la qual omplí la segona dècada del segle amb les seues narracions breus publicades al butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Aquestes narracions van ser recollides en dos volums Tomba-Tossals. Contalles de la terra -recull d’articles apareguts al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura editat el 1930 per aquesta entitat a l’impremta del fill de J. Armengot amb coberta i caplletres de Bernat Artola i Tomàs, dibuixos de Francesc Pérez Dolz i vinyetes de Lluís Sales Boli, premi aquell any de la Cambra Oficial de Llibre de Madrid al millor llibre imprès i De la meua garbera. Tombatossals, la seua millor aportació, és considerada com l’obra valenciana narrativa més arrodonida de la primera part del segle. Segons l’autor fou a través dels clàssics valencians com va trobar la inspiració per escriure-la: “...d’eixes lectures, d’eixe Tirant lo Blanc i de la crònica de Muntaner, legits i rellegits baix les garroferes del meu Mas de la Madalena, va començar a brollar en la pensa meua, romàntica i bullidora, lo meu fill estimadíssim — del qual estic molt pagat —, honor i glòria meua, el famós cavaller i símbol nostre, el gran Tombatossals”
9
asesoría & consultoría CL MENDEZ NUÑEZ, 21-23. 12002. CASTELLON. info@ac-globalconsulting.com www.ac-globalconsulting.com Teléfono: 964 342 750
Així doncs, les aventures del gegant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquesta de les illes Columbretes esdevenen, alhora, mite, símbol, signe i miratge. Altres personatges de la seua fanzella (Diccionari valencià-català-balear.- 2. fig. Semblança, manera d’esser semblant amb una altra; faisó (Cast., Val.); cast. laya, manera. «Fer-se a la fanzella» d’algú: adaptarse a la seva opinió o idees, o a la seva voluntat; fer-se’n molt amic. Li creaven companya de la mateixa fancella, J. Pascual Tirado (BSCC, v, 422). Fon.: fanzéʎa (Cast.); fanséʎa (Val.) Etim.: del llatí fiscĕlla, mat. sign.), inventats per l’autor, també viuen en la memòria col·lectiva, com ara l’Arrancapins, Cagueme, Bufanúvols, Milhòmens, Carracuca, Governa Set Cases, L’Agüelo Masses, Nas de Rei ..., junts amb el cap de tota la colla, immortalitzats en forma d’escultures creades per Melchor Zapata i ubicades a la nostra ciutat. Els personatges de la seua obra donen nom a carrers, centres educatius, grups de música, associacions culturals “colles”, residències, negocis, etc. Visualitzant així com ho fa tots els anys el Pregó la Magdalena amb tota la mitologia de l’obra. Signant el 21 de desembre de 1932, juntament amb altres insignes castellonencs de les Normes de Castelló, bressol de la normalització de la llengua catalana a les terres valencianes, participà en la redacció del Diccionari català-valencià-balear.
Nom del carrer en honor de Jose Pascual Tirado amb la col·laboració de la Colla del Rei Barbut
Podem veure les vicissituds de l’obra del Diccionari i conèixer la seua aportació en l’edició de les quaranta-sis cartes de Josep Pascual Tirado a Antoni M. Alcover, conservades a l’arxiu de mossèn Alcover i que van del 19 d’octubre de 1920 al 3 d’octubre de 1930, on també trobem una carta sense datar a Francesc de B. Moll. Amb el seu honor i amb el seu nom, la ciutat li té dedicat: El carrer Josep Pasqual Tirado entre el carrer Enmig i el carrer Vera; el C.P. Centre d’educació de persones adultes, situat a l’avinguda dels Germans Bou, 26; el premi de Narrativa breu patrocinat per la Diputació, la Llibreria Babel i la Federació Colles de Castelló. El 1943 i basada en Tombatossals; la compositora castellonenca Matilde Salvador, amb llibret del també castellonenc Manuel Segarra Ribés; va composar l’òpera La filla del rei Barbut. Exhaurida l’última publicació en facsímil de 1998 de l’obra a càrrec de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Castelló, podem trobar exemplars de l’obra d’altres edicions i també de la traducció al francés (Cassecoteaux editada el 2008 pel Consell Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Castelló) i tan de bo trobem pròximament, segons la primícia feta pública per Vicent Pitarch i Almela la nit de lliurament de l’últim premi de Narrativa breu Josep Pascual i Tirado esdevingut el propassat 21 al saló de plens de la Diputació, d’una edició del Tombatossals adequada lèxicament a les formes lingüístiques utilitzades actualment, cosa que facilitarà la incorporació a la seua lectura a tots aquells no massa versats en el lèxic utilitzat per l’autor, vivíssim a l’època de la concepció de l’obra, però, allunyat del registre de la llengua catalana utilitzat actualment.
11
LA HERENCIA DE TOMBATOSSALS Per Vicente Cornelles
www.elperiodicomediterraneo.com Herederos del Tombatossals. Por lo menos en la recreación de sus personajes desde el ámbito festivo --que se plasma todos los años en la cabalgata del Pregó--, cultural, y en la veneración al autor de esta obra enraizada con la mitología castellonense, Josep Pasqual Tirado, sin olvidar las leyendas y tradiciones de un pueblo que se refleja en esta obra de carácter costumbrista. La Colla del Rei Barbut recordó al lletraferit castellonenc al cumplirse los 75 años de su fallecimiento, con una serie de actos celebrados en la tarde de ayer, y que se iniciaron con la visita de los miembros de esta entidad a la casa natal de Pasqual Tirado, en la calle Antonio Maura, y donde el presidente de la colla, Toni Paco Cros, inició la lectura de fragmentos de esta obra que forma parte del acervo cultural de la capital de la Plana. Una lectura que continuó en la plaza de las Aulas, tras un pasacalle por algunas de las calles del centro y por donde paseó tantas veces el escritor, y que fue realizada por algunos de los galardonados con el Voladoret d’Or, máxima distinción del colectivo festero, como Miguel Ángel Mulet, Rafa Lloret, Conso Jóvena y la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, así como por parte de socios de la propia colla. Al mismo tiempo, Xarta Teatre iba escenificando algunos de los pasajes que se iban leyendo, como homenaje permanente de un colectivo unido desde su origen al Tombatossals y todo lo que representa para la ciudad, y convirtiendo la plaza de las Aulas en epicentro de la fiesta popular. REMATE DE FUEGOS Una escenificación y lectura que concluyó con un remate de fuegos artificiales, en la renovación del compromiso permanente de Xarxa Teatre y de la Colla del Rei barbut con la pirotecnia. Posteriormente tuvo lugar un porrat popular.
Salutació del President L’Olla de la Plana Socios y amigos: Las Fiestas de la Magdalena de este año 2013 van a significar una nueva etapa festiva que atañe directamente a nuestro colectivo. La unión de l’Olla de la Plana con la Colla del Rei Barbut abre un camino nuevo e ilusionante que puede ser muy enriquecedor para ambas asociaciones culturales y festivas. Cuando la Sociedad Gastronómica de la Colla Bacalao dejó de serlo para convertirse en l’Olla de la Plana, solo me movió una cosa como presidente para defender ese cambio: la participación. Y ahora, en una nueva etapa de cambios sigo pensando de la misma manera, en la participación como elemento de éxito para que todas las iniciativas planteadas lleguen a buen término. Estoy plenamente convencido que la suma de dos colectivos festeros como l’Olla de la Plana y la Colla del Rei Barbut va suponer una aventura apasionante en aras de conseguir mayor disfrute, el desarrollo de nuevas iniciativas y un enorme potencial como sociedad que repercutirá en beneficio de sus miembros, de la fiesta y de Castellón. La semilla ya está puesta y ahora es necesario que la convivencia diaria entre personas a las que considero amigos pueda prevalecer ante todo para lograr enriquecer nuestras fiestas fundacionales y que la actividad sea constante a lo largo de todo el año. Que esta unión sirva que la fiesta y la gastronomía se den la mano y sigan el camino de la promoción de esta ciudad más allá de sus fronteras. Bones festes Manuel Ramos Catalán Presidente de la Sociedad Gastronómica L’Olla de la Plana
15
Salutació del Alcalde Excm.Ajuntament de Castelló Desde cualquier rincón de la ciudad se puede respirar el ambiente a Magdalena. Durante todo el año, pero de manera especial en estos días previos a los festejos fundacionales, podemos percatarnos de la implicación y la ilusión de miles y miles de personas vinculadas a Gaiatas, Collas u otras entidades que conforman en conocido como ‘Món de la Festa’. Poco importa el trabajo, las horas de esfuerzo y los sacrificios que realizamos durante todo el año cuando ponemos ese empeño al servicio de nuestras Fiestas, para poner en valor las más importantes señas de identidad de la ciudad de Castellón. Y dentro de esta representación festiva, la “Colla del Rei Barbut”, por derecho propio, ocupa uno de los lugares preferentes y protagonistas. No en vano se trata de una de las asociaciones más veteranas entre las que impulsan nuestras Fiestas y son los encargados de difundir y promocionar una de las partes que conforman el universo magdalenero como es la parte mitológica que bebe de las fuentes de la obra de Josep Pascual i Tirado, el ‘Tombatossals’.
No podríamos entender la Magdalena sin la fiesta en la calle y la participación libre y masiva de los vecinos y vecinas de Castellón. Y este es uno de los preceptos que mejor definen la idiosincrasia de la ‘Colla del Rei Barbut’, que sigue trabajando por nuestras fiestas. Una labor que va camino de las cuatro décadas, siendo uno de los colectivos más veteranos y con solera.
Vivimos tiempos complicados. La crisis ha hecho que sea un poco más difícil conseguir recursos para destinarlos a nuestras fiestas. Pero la ilusión, la imaginación y el compromiso con nuestra Magdalena pueden ante cualquier dificultad. Y ni la recesión, ni el pesimismo han hecho mella en esa ‘conlloga’ que encabeza la parte mitológica de nuestro ‘Pregó’, con el desfile de ‘Tombatossals’, ‘Arrancapins’, ‘Tragapinyols’, ‘Bufanúvols’, ‘Cagueme’ y demás personajes de una de las obras más influyente para la Cultura, las Fiestas y la sociedad castellonense en genera.
Como Alcalde de Castellón, quiero saludar a los miembros de esta ‘Colla del Rei Barbut’ y quiero trasladarles la felicitación y el aprecio de tantos vecinos y vecinas de la ciudad por su trayectoria festera intachable y su gran contribución a nuestras Fiestas de la Magdalena. Estoy convencido que, pese a las dificultades, en esta nueva edición de 2013 va a ser tan exitosa y participativa como siempre.
Su sede de la plaza de las Aulas volverá a ser punto de encuentro ineludible para los miembros de esta asociación y para miles y miles de castellonenses y visitantes. Días de citas gastronómica de ‘germanor’ y noches donde toda la ciudad está invitada a disfrutar de verbenas que se adentran en la madrugada festiva de nuestra Semana Grande.
Felices Fiestas. Bon pit, bon Cànem! Alfonso Bataller Vicent Alcalde de Castellón de la Plana 17
Voladoret d’Or 2013
CLUB ATLETISME PLAYAS DE CASTELLON El Club naix el 20 de Març de 1981 cridant-se ‘Club Atletisme Castelló’, canviant de nom al llarg la seua història: 1981: Club Atletisme Castelló 1982: Club Atletisme Municipal Castelló 1987: Transportes El Minuto - Club Atletisme Municipal Castelló 1989: Club Atletisme Castelló - La Vall 1991: Club Atletisme Caixa Castelló 1992: Club Atletisme Bancaixa Castelló 1993: Club Atletisme Castelló 1995: Club Atletisme Castelló - Costa de Azahar 1998: Club Atletisme Castelló - Playas de Castellón 1999: Club Atletisme Castelló Mislata - Playas de Castellón 2003: Club Atletisme Castelló-Kelme 2004: Club J’Hayber
Atletismo
Playas
de
Castellón
-
2006: Club Atletismo Playas de Castellón El Playas de Castellón és un dels clubs més llorejats de l’atletisme nacional, sent reconegut com a Millor Club Absolut en les últimes temporades i aconseguint més d’un centenar de títols nacionals i més d’una desena d’internacionals.
El club també organitza grans esdeveniments internacionals En el circuit del Pinar del Grau de la nostra ciutat s’ha viscut un gran espectacle esportiu amb la celebració de la Copa d’Europa de Cross per Clubes. A pesar, de les dificultats que ha tingut que sorteja el Platges de Castelló per a la seua organització, a causa de les fortes ratxes de vent, la competició ha sigut un èxit esportiu, tant pel gran espectacle que han donat els atletes com per l’afluència de públic per a veureho. 19
Voladoret d’Or 2013 D’estos títols ressaltarem els aconseguits durant els últims anys, perquè si no es faria interminable la llista del total de títols aconseguits pel club. A nivell nacional, només en la Temporada 2011/2012 va ser: Campió de la Copa del Rei, a València Campió d’Espanya Cross Júnior Masculí a Orpesa Campió d’Espanya de Divisió d’Honor Masculí en Tres Cantos Campió d’Espanya de Clubs Júnior Masculí I a nivell internacional va guanyar: El campionat d’Europa Júnior Masculí Grup A en la temporada 2009/2010 a Polònia i el mateix campionat en la 2010/2011 en Castelló. A més va aconseguir les següents distincions com a millor Club per punts de finalistas en campionats d’Espanya, millor Club Espanyol per punts en el Rànking i per numero de medalles en campionats d’Espanya, millor Club Espanyol RFEA Masculí i en Conjunt. De totes maneres si algú té interés a veure el palmars complet del Club, ho pot visitar en el seu pagina web www.atletismecastello.com Col·laboren amb el club, Ajuntament de Castelló, Universitat Jaume I, Villarreal CF, Diputació Provincial, Generalitat Valenciana i Consell València de l’Esport, entre altres. En estos temps tan difícils per a tots, dins de les seues posiblilidades la Colla del Rei Barbut vol homenatjar a esta entitat presidida per Antonio Escrig Saez, per tota la seua trajectòria, al llarg de mes de 30 anys i per portar el nom de Castelló al punt mes alt, per tots els llocs d’Espanya i Europa, fent-li entrega del seu guardó mes preat el Voladoret d’Or.
LA INSTALACIÓ: “COMPLEJO DEPORTIVO GAETÀ HUGUET” Este obeïx un destacat castellonenc, Gaetà Huguet, interessat en la cultura, que va cedir uns terrenys de la seua propietat per a la realització d’instal·lacions, on ara està un col·legi amb la seua mateixa denominació. No havent complit inicialment l’Ajuntament la seua voluntat, es va donar novament el seu nom a unes instal·lacions esportives encara que en altres terrenys diferents, els que ara disfrutem. La instal·lació s’inicia en 1982, i tan sols comptava amb 2 camps de futbol i pista d’atletisme de terra, ni tan sols tenia tanca. La pista d’atletisme sorgix sobre unes pistes de terra ubicades en el mateix espai, amb una orientació lleugerament diferent, d’ací el ciment de la seua entrada, que pertanyia a una pista annexa. Estes pistes de terra les va arribar a conéixer poca gent. Pepe Prades, llavors president de la Federació Provincial d’Atletisme i Tècnic de l’Ajuntament de Castelló, sorgix el projecte conjunt amb el CSD per a realitzar la pista d’atletisme sintètica i canviar a més les seues 6 carrers per 8. Açò explica l’escàs metre d’herba que hi ha entre el carrer 8 i la tanca perimetral, que en el projecte original haguera aconseguit quasi 3 metres. Al març de 1986 es disputa la primera competició de les actuals pistes. Comença l’ús sense il·luminació ni material, que arriben a final de l’any 1986. 1984-1986: Construcció de la pista de 6 carrers amb corredors de bots i zona de llançaments i aplicació de material sintètic. 1986-1992: Ampliació a 8 carrers i construcció de grades, vestuaris, torre i aparcaments. 1992-1994: Construcció del magatzem principal i habilitació de l’interior de les grades. 1994-1998: Construcció d’un pòrtic d’entrada i canvi de la gàbia de llançaments. 1998-2001: Renovació del material sintètic. 2001-2004: Construcció de grades en la corba posterior a meta i emplaçament d’un nou gimnàs. 21
Salutació del President Excma. Diputació Provincial Una volta més, en els albors de la nostra tradició més internacional, arriba l’hora de saludar als barbuts, amics i agitadors de la més viva tradició castellonera: la Fira i Festes de la Magdalena. Escric aquestes línies convençut de que sense la colla del Rei Barbut no se entendria igual la cultura i festes de Castelló, doncs són 36 anys de treball per la ciutat, en els que hem aprés a estimar més la nostra terra i a valorar millor les nostres arrels. Per això, em veig en l’obligació, com a amic i president de la Diputació, per este ordre, de donar-vos l’enhorabona i alenar-vos a seguir omplint els carrers de Castelló de llum i color com fins ara. És el reconeixement al treball de desenes de persones anònimes, que no busquen res a canvi, llevat d’un somriure, i que desafien la crisis amb ingeni i esforç per seguir avivant el nostre orgull de pertinença a Castelló de la Plana. Aprofite també la ocasió per felicitar al merescut voladoret d’or 2013, els bons amics del Club de Atletismo Playas de Castellón. Gaudiu d’unes bones festes. ¡Bon pit, bon cànem! Javier Moliner Gargallo President Excma. Diputació de Castelló
23
La Vuelta al Mundo en Ocho Cocinas La Colla del Rei Barbut y La Olla de la Plana proponen a sus socios un sugestivo viaje alrededor de ocho cocinas del mundo. Se trata de La Vuelta al mundo en ocho cocinas con las que vamos a degustar los sabores de distintas partes del globo en ocho magníficas cenas mensuales que se van a celebrar en el local de La Olla a partir de este 25 de enero. Cada uno de los ágapes contará con un contertulio para poder charlar sobre gastronomía, fiestas, tradiciones, deporte y cultura como es nuestra costumbre. El calendario es el siguiente: Enero, cena japonesa como maridaje de sushi y demás variedades de la gastronomía nipona con cata de gin tonics premium ( mínimo cuatro gin tonics por comensal). Se servirá por el Mercat de les Tapes (La Guindilla) con la presencia de un conocido barman valenciano y un cocinero japonés. Febrero, cena servida por el restaurante Paradis de Vall d’ Alba (primer restaurante castellonense que ha conseguido una estrella Michelin).Le haremos un homenaje a sus propietarios Miguel y Angela. Marzo, cena servida por el prestigioso restaurador chino Chu Lan, reconocido como el mejor cocinero chino que hay en Castellón. Especialidad pato laqueado. Abril, cena alemana, con salchichas, codillo y choucrut, cata de cervezas premium y servido por camareras muniquesas con música alemana. Mayo, cena mediterránea, servida por el prestigioso José Luis El Macareno de La Ballena del Grau de Castelló. Septiembre, Cena italiana, pasta per tuti. Octubre, Cena americana: Grandes hambuguesas y costillar. Noviembre, cena de la trufa. Fotografias: Pepe Lorite . www.vivecastellon.com
25
Salutació del President de la Junta de Festes de Castelló Les Festes de la Magdalena constituixen un exemple de convivència i de dinamisme. Entre tots, col.lectius festers, veïns i visitants, aconseguim protagonitzar una sèrie d’activitats que tenen al carrer el seu escenari i en el gaudiment col.lectiu la seua raó de ser. Des de la Junta de Festes sempre mantenim que els vertaders protagonistes de les festes són els ciutadans, qualsevol que siga la seua condició. Si han de treballar en l’organització d’un acte, per la seua tasca callada i de vegades mal entesa. Si, simplement són espectadors de les activitats, per estar ahí, perquè els actes no son res sense espectadors. La Colla del Rei Barbut és un clar exponent de treball i dedicació, amb uns membres dedicats en cos i ànima a una de les tasques cíviques més admirables: treballar amb la finalitat d’aconseguir unes festes que siguen gaudibles per la majoria dels veïns de Castelló. En nom de la Junta de Festes de Castello, vull felicitar tots els membres de la colla per la tasca realitzada i a quants han ajudat, en major o menor mesura, a que una vegada més les nostres festes tinguen l’esplendor que entre tots hem aconseguit i desitjar-vos que gaudiu al màxim de les Festes de la Magdalena 2013, de les que sou part fonamental totes les colles de Castelló. Moltes gràcies i bones festes.
Jesús López Guillén President de la Junta de Festes de Castelló
27
BODEGA EL MOLLET VINO Y CULTURA TAMBIÉN EN FACEBOOK.
29
Los socios de la Sociedad Gastronomica L’Olla de la Plana, participan y colaboran este aùo y confiemos que muchos mas, en todos los actos organizados por la Colla del Rei Barbut, aportando todos sus conocimientos y experiencia, para conseguir formar una asociacion mas solida y festera en beneficio de la cultura y el ocio de nuestra ciudad.
31
¡¡¡ Bons Nadals !!!
Durant el nadal, tenim tres actes, que s’han convertit en tradicionals per a la Colla, el primer per orde cronològic és la ‘cena del pavo’, exclusivament per als socis, que aprofitem per a felicitar-nos les festes i desitjar-nos el millor per a l’any pròxim.
Després ve el “Roscon de Reis” i la visita dels seus ‘majestats’ a la Colla, on disfrutem junt amb els nostres fills i algun nét, que ja hi ha per ací, d’uns actes i unes sensacions, dignes per a recordar.
33
Activitats 2012
Presentació del llibret en l’edició per a la Magdalena 2012
Campionat Pàdel Rei Barbut En el mes de Agosto se reunieron los más deportistas de la Colla del Rei Barbut para disputar su tradicional torneo de pádel que este año cumle su quinta edición. El torneo se celebró en el Club de pádel 79 de Benicàssim dirigido por Jorge Bellés y todos pudieron disfrutar de una magnífica paella de José del restaurante El Rustico en las instalaciones del restaurante Como Antes que se encuentra en el mismo club y cuyo gerente Jovi Selma colmó de atenciones a todos los participantes. El resultado del torneo fue: Como parejas semifialistas, Javi Gimeno-Pepe Lorite, Gustavo Redó-Enrique Carceller, Agustín Barrameda-Vicente Soria y Juan Luis Antonino-José Giménez, siendo éstas dos últimas las finalistas resultando ganadores Juan Luis y José. En el torneo no menos importante de guiñote resultaron ganadores Javier Chanza y Juan Gallen y finalistas Toni Viciano y Paco Blasco. fotos y texto Pepe Lorite www.vivecastellon.com
35
Activitats 2012
XXXV Aniversari Colla del Rei Barbut
La Colla del Rei Barbut celebró el pasado mes de noviembre, en sala magic Box del Auditorio de Castellón, la fiesta final que cierra el año en el que han celebrado su 35 aniversario desde su creación en 1977.
Al evento acudieron alrededor de unos 135 invitados entre las que se encontraban muchas personas relacionadas con el mundo de la fiesta de Castellón que quisieron compartir con todos los miembros de la colla este fantástico broche final.
fotos y texto Pepe Lorite www.vivecastellon.com
37
Activitats 2012 Concurs Gastronòmic
En el mes d’Abril va continuar i va finalitzar el III Concurs Gastronòmic REI BARBUT, pels restaurants de la nostra ciutat. A diferència d’altres anys, en esta ocasió hem acudit als Restaurants triats per a degustar les seues excel·lències in situ i, a continuació, disfrutar d’una tertúlia amena sense molèsties de veïns, ni gens paregut. L’últim participant va ser el RESTAURANT ALFREDO on, apuntales de sopar de “categoria”, disfrutem del seu famós Carajillo “Tanga”.
La resolució del concurs, es va obtindre en el mes de maig i la Colla del Rei Barbut va celebrar un sopar a Casa Teresa, restaurant vencedor del III Concurs Gastronòmic del Rei Barbut. L’amic Rafa i Teresa van delectar els membres de la Colla amb els seus habituals i típics menjars, rebent el guardó d’esta edició en reconeixement als seus molts anys d’una regularitat excel·lent en la seua cuina. La nit va posar fi a un concurs que s’ha desenrotllat durant els últims mesos. Els membres de la Colla del Rei Barbut han disfrutat recorrent establiments emblemàtics de la nostra ciutat, apuntales del Restaurant vencedor, com a Restaurant Alfredo, Restaurant Casa Chiva i el Rincón Gallego, entre altres.
39
VOLADORET D’OR 2012
41
PREGO 2012
43
Romeria, amb figues i baretxa, Magdalena i paella, campionat de guinyot i festes p’al poble
47
XXIII CONCURS DE PAELLES INTERCOLLES
DILLUNS PREGÓ I VESPRADA INFANTIL
49
ESMORZAR AL CAU...
AMB “EL AUDAZ”
LOS MUDAOS A vista de pajaro.... fotografia Castellon en Fiestas
sense ells, no seria el mateix
51
C/ Zorita, 14 - Tel茅fono 964 21 44 54 - Castell贸n
UNA MAGDALENA DISCOTEQUERA En la década de los setenta, Castellón no fue ajeno al fenómeno de las discotecas, que cobraron un gran protagonismo dentro y fuera de fiestas
Suso Postigo Pitarch Las fiestas de la Magdalena no han tenido siempre un formato tan abierto y participativo como ahora. Hubo tiempos en los que los festejos se concentraban en menos de una semana y en los que las collas estaban representadas por pequeños grupos de amigos que hacían su fiesta de puertas adentro. No existían collas de gran envergadura y potencial para reunir a decenas de festeros en torno a una mesa o a cientos de personas a ritmo de verbena, como puede suceder en el presente con la colla del Rei Barbut. Esas carencias las suplía muy bien el Hostal de la Llum, recinto impulsado desde la Junta Central de Fiestas, que concentró a muchos castellonenses en noches inolvidables. Aunque no se trataba de una colla, sino de un espacio para disfrutar de los mejores artistas de la canción del momento.
Entradas de discotecas de la época
Asimismo, la vida como integrante de una gaiata proporcionaba también gratos momentos en las jornadas festivas, pero ofreciendo un formato distinto al modelo desenfadado y de hacer fiesta por la fiesta que promueven las collas más allá de ataduras formales. Por eso, si nos centramos, por ejemplo, en la década de los setenta y los primeros años de los ochenta, las discotecas, discotheques o boites tenían un gran protagonismo en las tardes y en las noches de la ciudad, tanto dentro como fuera de fiestas.
Concurso de Mises en Tebaida 53
Discote
Es difícil precisar cuál fue la primera discoteca, tal y como las conocemos, que se erigió más allá de lo que podían ser sus antecesoras: los salones de baile (algunos consideran que fue el Club 39 denominado después Mister Bloe, en la calle Navarra). Es la época en la que se importa el modelo de discotecas de EEUU, cuando irrumpe la música disco de los grandes grupos de color herencia del sonido Mottown (Jacksons, Tavares, Earth, Wind & Fire, etc.). Surgen así escenarios de luces de colores, bolas de cristales y copas de San Francisco y Licor 43 con naranja. En su mayoría se trataba primero de pequeños locales con la denominación de boite (caja en inglés), con barras de bar a la entrada, una pista de baile a continuación y una zona al fondo para tomar asiento conocida como reservado, donde proliferaban los besos furtivos entre parejas de novios en un ambiente de privacidad y semi-oscuridad. A 100 pesetas la entrada
eca Pirata Grao Castellon
Estos locales, cuyos precios de entrada iban de las 100 a las 200 pesetas, no ofrecían en su mayoría nada especial a las fiestas de la Magdalena, ni variaban su programación musical, sino que continuaban sus sesiones de tarde y noche (solo interrumpidas por la hora de la cena) con ritmos funky-disco, baladas románticas para el baile lento en pareja y, algunas de ellas, integrando la rumba española. Pero en esos tiempos ir a la discoteca era lo joven, lo atrevido, lo moderno.
Y los giradiscos Dual, Lenco y Fischer, entre otras marcas, rodaron y rodaron y quemaron agujas de zafiro y de diamante para ofrecer grandes momentos esparcimiento y diversión a unos castellonenses que estaban a punto de encontrarse con la democracia. Las discotecas Pipo’s, junto al pub Don José en la calle Maestro Ripollés, Mister Bloe, en el tramo más estrecho de la calle Navarra, y Sargento Peppers, en una calle perpendicular a la avenida Casalduch (más tarde denominada Charleston) respondían perfectamente al modelo de boite. Junto a esta última había dos salas más: Zodiac y Systems, ambas con acceso a sótano y esta última dedicada a las parejas de novios. Damas de la música disco como Donna Summer, Gloria Gaynor y Diana Ross y grupos como Boney M., Chic y Kool and the Gang eran las llenapistas, es decir, la música que más gente arrastraba a mover el esqueleto bajo los focos intermitentes que iluminaron la era de la psicodelia. 55
De Girl’s a Pachá Poco después despuntó una disco llamada Girl’s, en la calle Méndez Núñez, a la que se accedía mediante unas escaleras que llevaban a un sótano de pequeñas dimensiones, con suelo de moqueta, paredes espejadas y una pista central frente a la cabina del disc-jockey con un complejo y sorprendente sistema de iluminación para la época. El tema Girl de los Beatles servía para dar por terminadas sus sesiones. En los ochenta se convirtió en Pachá Castellón. Zeus, en la calle Lagasca, todavía superaba esa sofisticación técnica en materia de luz y sonido, pero aquí ya entramos en un modelo de sala más grande y con dos pisos para mayor disfrute y acomodo de los clientes. Este era también el caso de Derby Lord, en la Puerta del Sol (antigua sala Savoy) y al lado del viejo cine Saboya. Era la discoteca de mayores dimensiones del momento en la ciudad hasta que más adelante llegaron negocios como Studio 2002 Rolling Skating, en los bajos del Edificio Goliat, afectada por un grave incendio.
Discotecas de Castellón
49
La discoteca iba más allá de ser solo una pista de baile, puesto que también ofrecía una sala de patinaje. Este modelo de dar algo más ya tuvo un antecedente con Desiree, en la calle Santa Cruz de Teigeiro, donde se erigió un complejo de bar-restaurante-tasca-discoteca, también con acceso a sótano, como si estar bajo tierra supusiera mayor privacidad y representara estar en un mundo diferente al exterior. El complejo mostraba un enorme y llamativo cartel luminoso de varios metros en un ángulo del edificio de viviendas donde se encontraba y que recaía en la plaza Doctor Marañón.
Discotecas de Oropesa y Benicasim
59
Eurotebaida, en Benicàssim, discoteca impulsada por el popular Vicente Miralles Troncho
Al margen de espacios más o menos céntricos, junto al parque de Ribalta nació Sala Park (al lado del edificio de La Hispano), que también incluía actuaciones en directo, promovidas por el inigualable Vicente Escura, y más allá de la vía surgió Chaplin, otra discoteca de menor recorrido que el resto. Frente a Girl’s surgió un concepto nuevo de sala y en este caso sí ligado a las tradiciones castelloneras y a sus fiestas: L’Hostal, que tendría también una hermana casi gemela en los veranos de Benicàssim con la denominación de Hostal Alameda. L´Hostal estaba compuesto de planta baja, con una gran pista bajo un alto techo y una larga barra de bar en el margen derecho de la entrada, y una parte superior llamada La Pallisa, donde tomar una copa en plan chill out y poder jugar al billar. La decoración recordaba las viejas alquerías del término, con paredes blancas y falsas balconadas que recaían en la zona de baile. Hoteles, costa e interior El boom del turismo hizo que hoteles y espacios costeros tuvieron su discoteca. Este fue el caso de Tyro’s, en la Casa de Baños de la Playa de Castellón, y de El Pirata (hoy abierta) y Tropicana, en el Hotel del Golf. Las macro-discotecas de la época tuvieron su mayor exponente en diferentes pueblos de la provincia. En esa definición entran salas de grandes dimensiones y con varias pistas de baile como Donald, en Vall d’Uixó. Hubo muchas que se hicieron un nombre y que arrastraban a clientes de distintos pueblos próximos y de la capital. 61
En Benicàssim estaban Timshel (también sala de fiestas y tablao flamenco), Play Boy, Euro Tebaida, Carillón, Beach Club, Hirosaki, Saxo, Marrakech y Picasso (bajos hotel Orange); en Oropesa, Oroday; en Torreblaca, Dany’s; y en Alcocebre, Madox y Kalymnos.
El tecno, los nuevos románticos y los aires ibicencos de modernidad trajeron nuevos conceptos de sala como la inolvidable Ufo’s, en Oropesa; K’sim y Takeno’s (luego Pachá), en Benicàssim; Yuca’s, en Burriana, o Scandal’s, en la calle Lagasca de Castellón, vial que también albergó años después la popular sala Ibiza.
Y en el interior de la provincia Susan 2, en Vall d’Alba; Osiris, Persépolis y Memphis en Onda; Doña Tula, Flamingos y Eros, en Vila-real; Aracnida, en Alcora (bajos restaurante El Pantano); Nesi, en Nules; Marián, en Betxí y Disco 47, en Almenara.
En este artículo no están todas, sino algunas de ellas a modo de recuerdo. Discotecas que tuvieron su personalidad, que ofrecieron tardes y noches de diversión y que son parte de la historia de Castellón y de la juventud de miles de castellonenses.
63
HOMENAJE A MIQUEL PERIS POR SARA LLORET
El mes de Diciembre se cumplieron 25 años de la muerte de Miquel Peris i Segarra, el insigne poeta castellonense que ya en vida fue nombrado “Hijo predilecto de la ciudad”. Castellón le rindió un homenaje en el que se dieron cita, convocados por los diferentes partidos que componen el Ayuntamiento, diferentes colectivos culturales con los que Miquel Peris colaboró activamente. En la Basilica del Lledó, se celebró un misa cantada por el Coro JUBILEMUS y presidida por el Prior de la Basilica J. Miquel Francés que realizó una formidable y sentida plática sobre el poeta y en la que recordó a otro ilustre castellonense que falleció también el año 87, D. Angel Gozalbo.
Fotografias: Pepe Lorite . www.vivecastellon.com
65
Posteriormente la comitiva se trasladó hasta el cementerio de San José de nuestra ciudad, donde está enterrado en cuerpo de Miquel Peris y al pie de su tumba, junto a un ciprés como él habia escrito que era su deseao y tras dar las gracias Javier Peris (sobrino de Miquel y edil del P.S.O.E.), se celebró lo que el presentador del acto, el Director del Betlem de la Pigà, Rafa Lloret, definió como una tertulia literaria que tanto gustaban a Peris. Allí la Colla de Dolçainers i Tabaleters tocó la marcha de la ciudad y se escucharon versos de Miquel Peris enlas voces de J.V. Almela, V. Domenech, J.A. Pradells, Enric Porcar (“Marineret d’ulls blaus”), Toni Porcar, Miquel Soler (“Endreça”) y Rafa Lloret (“Mai no voldré per llit pedra de marbre”).
A continuación la Colla del Rei Barbut (Miquel fue Voladoret d’Or) depositó un ramo de rosas rojas, la niña Balma Vicent un dibujo y dos sobrinitos de Miquel un ramo de “nadaletes”, para finalizar la alcaldesa en funciones, Marta Gallén y Marisa Segarra (sobrina de Miquel Peris) depositaron un ramo de laurel sobre su tumba. El acto fue presidido por distintos ediles de la corporación municipal (Marta Gallén, M. Soler y Vicent Sales del P.P.), Amparo Marco, J. Peris y J. A. Morales del P.S.O.E. Enric Nomdedeu del BLOC), el exalcalde socialista Daniel Gozalbo que presidía la Corporación municipal cuando Miquel Peris fue nombrado “hijo predilecto de la ciudad”, Vicent Farnós por parte de Castellón Cultural, y la familia del poeta.
67
Destacamos la presencia de numerosas agrupaciones culturales como La Asociación la Barraca, la Colla de Dolçainers i Tabaleters, la Colla del Rei Barbut, els Cavallers de la Conquesta con el Prohom al frente, diferentes miembros dels Llauradors, el Betlem de la Pigà; Manuel Carceller, sus amigos “Sento el Macareno” y Joaquín Campos, y diferentes miembros de otros colectivos que, por la notoriedad de la fecha, no pudieron estar presentes. No faltó a la cita, la que Miquel Peris llamó “su Pigà” Mari Rubio que interpretó dicho papel durante 30 años.
“Perquè Miquel, el nostre amic tan admirat es convertirà, per llinatge, en timoner en l’aladil que portarà aqueixes paraules que va escriure en el seu temps terrenal…. allà dalt…a l’estel que no se veu, però que està... al centre dels miralls que tot ho reflecteixen
Castellón realizó una última tertulia con Miquel Peris y le llevó aquellas sus pala- i que ens l’han tornat,…convertit en inbras que escribió en vida, que tal y como mortal.” dijo al finalizar su intervención el presentador, lo hizo
POLIGONO ACCESO SUR AP 7, CALLE GRECIA, NAVE 6ª TELEFONOS 964 20 85 99 - 964 20 93 79 FAX 964 24 61 54 12006 CASTELLON 69
EL “BETLEM DE LA PIGÀ” I LA TRADICIÓ NADALENCA DE CASTELLÓ Por Manuel Carceller Safont, ”A RECER DE LA MAR” homenatge a Miquel Peris La versió definitiva de l’obra teatral El Betlem de la Pigà va ser publicada per Miquel Peris Segarra el 1978. Però a l’extraordinari arxiu de l’escriptor i periodista Francesc Vicent Doménech, Quiquet de Castàlia, hem trobat un document inesperat, la versió original del Betlem de La Pigà, acabada per Peris en la tardor del 1975. L’acció està ambientada al voltant de les primeres dècades del segle XX (19001920) i el text està dedicat als compositors Vicent Asencio i Matilde Salvador, «en record dels nostres tradicionals betlems». La imatge que acompanya aquest text és el de la primera pàgina de la versió del 1975.
Podem dir que la llavor inicial del Betlem de la Pigà comença a germinar amb la mateixa naixença de Miquel Peris com a poeta publicat. Així doncs, la penúltima composició del seu primer llibre, Aiguamoll i senill (1967), és el poema «Romanç nadalenc», datat en Nadal del 1966, que és també la versió inicial de la primera escena de la futura obra de teatre. Però, a més, dins Aiguamoll i senill apareixen les composicions «Nadala», que és, amb algunes variants, el text de la «Nadala de la crida» del Betlem, i també la primera versió de la «Nadala castellonenca» que canten Els Llauradors. El projecte teatral li’l va plantejar la pròpia Matilde Salvador a Miquel Peris el 1975, en l’estrena de la Galania, diumenge 11 de maig, a la parròquia de Sant Pere, del Grau de Castelló.
La composició va suposar una mena de celebració del primer aniversari de la històrica visita de la imatge de la Lledonera al Grau, amb motiu de les noces d’or de la Coronació. Tal com explicaria el mateix Peris el 1980, en una entrevista al programa radiofònic Castelloneries, la compositora li va fer prometre que escriuria el text per a un retaule nadalenc ambientat a Castelló, que ja li havia promés el tio del poeta, Manuel Segarra Ribés, i que no havia pogut dur a terme. El senyor Manuel Segarra, fundador del Pregó i autor del text de l’òpera La Filla del Rei Barbut, amb música de Matilde Salvador, va morir el 7 de febrer del 1975, sense haver pogut satisfer l’encàrrec de la compositora.
73
El Betlem original està dividit en dues parts. La primera té vuit estampes o escenes, que inclouen la visita dels reis al palau d’Herodes (estampa VI) i l’aparició dels esperits dels mal i de l’astròleg (estampa VII). En canvi, la segona part comença amb la còmica escena de Colau, Maseo, Coll de Pato i les beates del cor de Sant Nicolau (estampa IX), les ofrenes del poble al Nen Jesús (estampes XI i XII), una cançó de bressol dialogada entre la Pigà i la Marededéu (estampa XIII) i, finalment, l’ofrena dels reis mags i el moment culminant de la imposició a Jesuset del mocador magdalener. Ací no apareix ni Tombatossals, ni la seua colla. En aquesta primera versió de l’obra tenen interés les acotacions escèniques, és a dir les descripcions dels elements de l’escenari. A més, Miquel Peris inclou observacions subtils sobre l’actitud dels personatges.Hi ha algunes diferències entre les dues versions de l’obra.
En la definitiva, a les escenes de la conlloga dels pastorets i en el diàleg de La Pigà amb els mariners s’ometen alguns versos escrits pel poeta, que són necessaris per completar les estrofes. Podríem dir que Miquel Peris va escriure bé, amb el rigor lingüístic que el caracteritzava, però el text no es va publicar com calia. El mateix autor a través de les paraules de Joano, el mariner es presenta a ell mateix com: «Un mestre que és mig poeta /nebot de l’apotecari/ que viu a d’eixe cantó», en clara referència d’homenatge a Manuel Segarra Ribés, primer escriptor que s’havia plantejat crear l’obra teatral, d’acord amb Matilde Salvador.
75
La diferència més interessant entre les dues versions es troba a l’escena de les beates. En la versió del 1975, Maseo els canta una irònica cobla, arrematada per Colau, sobre les llateres, és a dir les dones que feien trenes o cordes planes de cànem, un ofici tradicional a l’antic Castelló. És una mostra més del caràcter paròdic, no mai esperpèntic, d’un retaule nadalenc ple de sabor popular, de comèdia, però també de lirisme.
Sembla «poesia folklòrica», però és literatura feta a partir del parlar valencià del nostre poble. Segons explicava Miquel Peris, el Betlem de la Pigà en el fons és un cant a la maternitat frustrada.
CELULOSA INDUSTRIAL PRODUCTO QUÍMICO PARA INDUSTRIA Y HOSTELERÍA BOLSAS DE PLÁSTICO Y PAPEL PARA COMERCIO ENVASES DE ALUMINIO Y PLÁSTICO PARA COMERCIOS ARTÍCULOS DE UN SOLO USO (VASOS, PLATOS, CUBIERTOS, ETC.) TODO TIPO DE ARTÍCULOS DE LIMPIEZA E HIGIENE CLORO Y DEMÁS PRODUCTOS PARA MANTENIMIENTO DE PISCINAS MOBILIARIO DE HOSTELERÍA
C/ Almogavers Nave 1B, Centro Empresarial La Plana12550 Almazora (Castellón) TELÉFONO: 964 254 297 FAX: 964 630 480 E-MAIL: vicente@comercialabadia.com
77
Programa de festes DIVENDRES 1 de març
21.00 h. En els salons NODO del Hotel Jaime I, recepció del Voladoret d’Or, Regina de les Festes, autoritats, socis i convidats . 22.00 h. Sopar i entrega “VOLADORET D’OR 2013” al CLUB ATLETISME PLAYAS DE CASTELLON A continuació “Ball i Copes” a la discoteca dels salons. Nota: recordem als socis que caldrá asistir-hi amb la brusa i el barbut d’argent.
DISSABTE 2 de març
10.00 h. Esmorzar inaugural de festes al Cau de L’Olla de la Plana 12.00 h. Després de la mascletà, s’estrenen els products tipics en la Tasca de la Colla. 13.30 h. Dinar per als participants al Pregó a la Carpa de la Colla. 15.30.h. Reunió dels participants del Pregó a la plaça de les Aules. 16.00 h. Participació en el PREGÓ 2013. 23.30 h. El Rei Barbut presenta la gran orquestra
LA TRIBU
TEL. 964 26 03 87 C/ CREVILLENTE, 7 CASTELLON Abrimos a partir de las 15 h. todos los dias de la semana ¡¡ FELICES FIESTAS !!
79
Programa de festes DIUMENGE 3 de març 08.30 h. Desdejuni en la Tasca de la Colla amb figuetes i barretxa. 09.00 h. Eixida cap a la Romeria fins l’Ermitori de la Magdalena. 14.30 h. Paelles en la plaça, oferida per tres dels millors “chef’s” especialistes de la Colla i de L’Olla. 23.35 h. El Rei Barbut presenta en directe la orquestra
LA BRUJA
DILLUNS 4 de març 09.45 h. Concentració dels participants en el Pregó infantil en el carrer Sant Roc cantó Caritas. 10.00 h. PREGO INFANTIL 13.00 h. Al cau fester, Vermut del Rei Barbut, amb ambientació musical. 14.30 h. Dinar en la plaça de les Aules. 17.00 h. Vesprada infantil amb la actuació de XARXA TEATRE Amb Ortxata i fartons ó simlars, patrocinat per Pasteleria Benages i un castell unflable 21.30 h. Sopar per a socis i amics en la Carpa i actuació de
HELTER SKELTER I STEELIKS
81
Programa de festes DIM ARTS 5 de març
DIMECRES 6 de març
10.00 h. Convocatòria a tots els socis en el “Parc de Jocs Tradicionals” del Segon Molí, per ajudar en el concurs de paelles. Esmorzar per els treballadors.
10.30 h.
12.00 h. XXIV CONCURS DE PAELLES INTERCOLLES de la Colla del REI BARBUT.
12.30 h. Campionat de“GUINYOT EXPRESS”
14.00 h. Dinar de la monumental paella de la colla. 15.00 h. Visita de la Regina de les festes i la seua Cort d’Honor per el lliurament dels premis del Concurs. 21.30 h. Sopar a la carpa, a continuació Flamenco Pop amb
Esmorzar “AUDAZ” i a continuació Concurs de “all i oli” organizat per la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló
14.30 h. Dinar en la plaça de les Aules. 21.30 h. Sopar a la carpa i els fantastics
DJ’s SHOW
OJANA
83
Programa de festes DIJOUS 7 de març
DIVENDRES 8 de març
13.00 h. Al cau fester, Vermut del Rei Barbut, amb ambientació musical.
13.00 h. Al cau fester, Vermut del Rei Barbut, amb ambientació musical.
14.30 h. Dinar en la plaça de les Aules.
14.30 h. Dinar en la plaça de les Aules.
22.00 h. Sopar a la carpa amb l’actuació de
22.00 h. Sopar al Cau de L’Olla de la Plana (apuntar-se en la Tasca de la Colla)
SIGMUNG Y LOS ELEGIDOS
Tributo a Antonio Flores “El Indio”
23.30 h. El Rei Barbut presenta a la orquestra:
ZEPPELIN BAND
85
Programa de festes DISSABTE 9 de març 10.00 Esmorzar de Tollina a la Tasca de la Colla 14.00 h. Dinar en la plaça de les Aules. 16.45 h. Repartiment de rams i eixida per asistir a l’OFRENA de FLORS a la Mare de Deu de Lledó. 22.00 h. Sopar al Cau de L’Olla de la Plana (apuntar-se en la Tasca de la Colla)
DIUMENGE 10 de març 14.00 h. PAELLA FINAL en la Plaça de les Aules 16.00h. Eixida desde la Tasca de la Colla per gaudir de la correguda de Bous (amb sorpresa ó no) 20.00 h. Tornem a la Tasca i tanquem fins l’any que vé La Colla del Rei Barbut es reserva el dret de modificar els actes i horaris.
23.45h. El Rei Barbut presenta la Orquestra
LIMITE
edició: colla rei barbut
maquetació: graphic’s impressió: Sebastiá
Convenios de colaboración y cooperación con
FUNDACIÓN SIN ÁNIMO DE LUCRO DECLARADA DE INTERÉS SOCIAL
Comprendemos, ayudamos, unimos esfuerzos.
LOKOMAT PEDIÁTRICO PRO (en proyecto)
UNIDAD DE LESIÓN CEREBRAL INFANTIL AULA MULTISENSORIAL (en funcionamiento)
CON TU COLABORACIÓN LO VAMOS A CONSEGUIR Queremos ser uno de los primeros centros de España en disponer de un Lokomat Pediátrico Pro de última generación. Visita nuestra web para saber como puedes ayudarnos a conseguirlo.
Castellón ya dispone de Unidad de Lesión Cerebral Infantil
!Ahora, a por el Lokomat pediátrico! Gracias a tus aportaciones, a los esfuerzos de la Fundación Borja Sánchez, a la implicación de la Diputación Provincial de Castellón y a colaboradores privados, hemos conseguido que dentro del Hospital Provincial de Castellón se cree la Nueva Unidad de Lesión Cerebral Infantil. La nueva unidad está dotada de una sala de fisioterapia y terapia ocupacional, un aula multisensorial de última generación y atención especializada enfocada a la mejora del desarrollo y capacidades de los niños para lograr su máxima independencia y mejorar su calidad de vida. Sin duda la nueva Unidad de Lesión Cerebral Infantil de Castellón es un gran logro, pero los niños con P.C.I. de Castellón necesitan más.
+info sobre nuestro PROYECTO LOKOMAT
Nuestra siguiente y ambiciosa meta es conseguir el Lokomat Pediátrico Pro para niños hasta 10 años. Este imprescindible robot (una especie de exoesqueleto) ayuda a reeducar el proceso de marcha en niños con discapacidad “enseñando” al cuerpo el acto de caminar mejorando su independencia. Con tu ayuda vamos a conseguirlo. Cada aportación suma y nos acerca un poco más a la siguiente meta. Colabora con nosotros. Aun quedan muchas metas por alcanzar.
Soñamos con un mundo mejor. ¿Nos ayudas? Fundación Borja Sánchez para niños con lesiones cerebrales Avda. Doctor Clará, 8 Entlo. - 12002 Castellón - Tel. 964 256 722 - info@fundacionborjasanchez.org www.fundacionborjasanchez.org Inscrita en el registro de Fundaciones de la Comunidad Valenciana con número: 097-C en fecha 25 de Enero del 2011.
Síguenos también en
in