“Para i dona’t temps. Cuina a foc lent el teu entorn, els teus actes, les teves relacions.. Pensa en el que t’envolta, menges, compres, consumeixes..”
Editat Per: Il.lustració
Ivonne Navarro
Redacció
Eric Piquet
Enquadernació Artesanal
Varlin Lola de Querol i Manolo Galeote
Disseny Gràfic
Alberto Molinero
Para-cuina-pensa neix com a somni, com a viatge per compartir les nostres passions i fer volar la creativitat. Es tracta d’un viatge a casa, d’un procés d’aprenentatge que ens permet créixer en l’autogestió i en la construcció de la realitat que volem. És per a nosaltres una nova manera d’aplicar els principis, les lluites i les formes organitzatives que compartim amb col·lectius i moviments socials. De forma interdisciplinar i cooperativa hem anat teixint aquesta agenda-receptari-conte- recull de projectes que consolida les nostres ganes d’acostar-nos i enxarxar-nos. Volem reformular el concepte de treball i per això aquest és un projecte nascut des de la panxa, des de la il·lusió. Ha estat un embaràs en el qual de forma natural els ritmes, les ganes i les aportacions de cadascú han anat nodrint un projecte col·lectiu que culmina amb l’agenda que teniu a les mans.
...I perquè cada recepta porta darrere un relat de bruixeria, d’alquimia i de lluita.
Aquesta agenda-receptari del Vallès Agrosuficient ha estat elaborada de forma totalment artesanal. Això vol dir que totes les il·lustracions, tot el disseny, tots els textos són originals nostres, així com també la maquetació i l’enquadernació l’hem feta nosaltres mateixes, amb les nostres mans. Som un equip interdisciplinar en el qual totes hem après a fer de tot i ens hem enriquit mútuament.
És des de la nostra voluntat de connectar-nos amb el territori, de fer signifiicatives les nostres accions que volem compartir l’agenda amb vosaltres. Esperem que us serveixi per prendre accions que us ajudin a refer el vostre entorn, a establir una xarxa de bombolles de vida enmig d’un mar de capitalisme inconscient. Cuidar cuidant-nos.
La Lluna i l’Hort
Des de l’antiguitat que se sap de la influència de la lluna a l’hora de treballar la terra. De fet, no cal anar gaires generacions enrere per sentir-ne a parlar. Però i malauradament, en l’agricultura convencional contemporània molt poc ha perviscut d’aquesta saviesa popular, fruit de la observació i l’experiència, transmesa de generació en generació. Així doncs, amb el tarannà d’aquesta agenda-receptari, us convidem a recuperar una miqueta aquests valors i hàbits, a sortir del ritme frenètic al que la vida capitalista ens indueix i a “tocar la terra”, vivint l’hort (ja sigui
al camp, urbà...) al compàs de les estacions i donant-vos algunes pautes cosmobiològiques com a eines per el i la horticultora. No obstant, les influències cosmobiològiques que incideixen a la terra són molt complexes. Aquí només fem un petit recull d’algunes característiques i, sobretot, amb una intenció de “recull” d’anècdotes, coneixements i cultura popular.
Què hi podreu trobar? · Els ritmes solars i algunes de les característiques. · Les fases lunars visibles (plena, nova...) i les fases lunars ascendent i descendent (ascendeix o descendeix sobre l’horitzó). · Les influències de la lluna passant sota les constel·lacions, tot indicant les parts de la planta en que el desenvolupament és més estimulat.
Com? Mitjançant símbols (en els dies corresponents) que podreu consultar a la llegenda de més avall. Al llarg de l’agenda us indiquem les fases lunars més destacades i algunes de les tasques de l’hort que li són associades. També podreu trobar petites anotacions repartides. La informació que volem compartir amb vosaltres l’hem extret tan de la recerca de llibres i calendaris, com de les esplèndides converses plenes de saviesa popular que alguns veïns i veïnes, avis i àvies, vellets i velletes del poble...etc han volgut compartir amb nosaltres.
Casa
Des que tinc memòria les persones adultes no han fet més que posar-me pals a les rodes. Bé, no totes, sempre hi ha excepcions (com la meva àvia) que confirmen la norma. Sempre que em preguntaven «què t’agradaria ser de gran?» es pixaven de riure amb la meva resposta. I no és que volgués ser taxidermista, o pilot hiperespacial, o peix volador. Jo simplement somreia i deia que volia ser el mateix que era llavors: feliç. Reien, i jo també ho feia; no era meravellós ser feliç i voler ser-ho sempre?
Ràpidament vaig aprendre a sobreviure en unes estructures que no m’entenien. Al principi era difícil no perdre de vista els meus somnis entre la teranyina de l’escola, la família i els mitjans de comunicació. Però amb el temps vaig anar trobant els racons on trobar-me. I també a descobrir noves idees, noves preguntes... Així, segons diuen, vaig començar «a tensar la corda» en plena adolescència. Quan sentia algú queixar-se de l’hipoteca jo deia «okupació!»; quan miraven el futbol cridava «pa i circ!», quan dinàvem amb les notícies m’exclamava «mentida!»; i quan veia la policia cantava Albert Plà: «un policía muerto, un policía menos...». No cal dir que a casa em tractaven de radical en amunt, tot i que després m’oferien com un trofeu de l’inconformisme i la creativitat davant les amistats. Però va ser pitjor quan davant l’hipoteca parlava de pisos buits, dels bancs i la bombolla immobiliària; amb el futbol i les notícies versava sobre la manipulació dels mitjans de comunicació i l’alienació premeditada i consentida pel consum obligat; i em referia a la policia com a atàvic aparell repressor del capital. Aquest estira i arronsa va arribar al seu clímax un vespre d’hivern que vaig arribar d’una xerrada sobre transgènics i sobirania alimentària. L’àvia va sortir de la cuina amb una safata fumejant i, amb un somriure maliciós, va anunciar el seu famós «blat de moro escairat amb patates emmascarades» que tant em feia salivar. Portàvem una estona de tens debat, en el qual em vexaven tot dient: «quan siguis gran ho entendràs, ara no m’atabalis». Era massa; no vaig poder reprimir el crit que, expulsat de les meves entranyes, determinava que mai no menjaria d’aquell plat perquè «era verí». La meva àvia transformà el somriure maliciós en una ganyota d’estupefacció i ma mare s’alçà de la cadira. Vaig exclamar que el panís transgènic ens destrossava per dins i de passada empobria la Terra i portava a la misèria milers dels seus habitants. Els meus pares creuaven la mirada, jo esbufegava, la meva àvia es mirava distreta la safata. A partir d’aquí tot és història. No calen detalls; vaig decidir emprendre un viatge que em permetés explicar que els meus somnis no són utòpics. I encara més, poder explicar-ho a la meva família sense haver-nos de fer mal. I com tota viatgera primerenca vaig començar pels meus voltants: calia explorar el nostre estimat Vallès Occidental!
29 30 31
1 2 3 4
5 6 7
8 9 10 11
12 13 14
15 16 17 18
19 20 21
22 23 24 25
26 27 28
29 30 31 1
Lluna Nova
No és convenient per remoure el compost o la terra. Moment idoni per treure males herbes, doncs es redueix la germinació de noves herbes i alenteix el creixement d’aquestes
“Lluna sota constel·lacions de terra: estimula arrels i escorces. Preparar la terra, treballar o sembrar patates, pastanagues, remolatxes... i totes les hortalisses d’arrel i tubercles (no confondre amb alls i cebes!)
2 3 4
5 6 7 8
9 10 11
12 13 14 15
Bosc El primer que vaig fer aquell hivern va ser córrer. Córrer i córrer. Sentia com a cada passa creixia quelcom dins meu. I no era agradable. Enlloc d’entendre la posició de la meva família i acceptar la meva pròpia responsabilitat no podia evitar sentir una gran ràbia que s’instal·lava dins meu. A mesura que m’esgarrinxava i suava el meu interior cridava. Maldava per una mica de comprensió, perquè el món s’adonés de la seva enorme i estúpida mentida... El bosc deixava de ser un refugi i es convertia en una borrosa jungla que passava a tota velocitat al meu voltant. Jo corria i bramava. No sé si van ser les llàgrimes o la boira però una fiblada al peu em va fer aturar amb un esgarip de dolor. Vaig abaixar la mirada i allà palplantat, fent-me ullets, hi havia un eriçó. Vaig renegar i dir-li de tot. Em diposava a clavar-li una bona puntada quan em va semblar sentir que parlava: “Tu sembles ben càndida, oi? Em sap greu que t’hagis punxat!”. “Càndida, jo?” vaig respondre (tot negant l’anàlisi lògic que mantenir una conversa amb un eriçó exigiria). Estava massa exaltada: “Ara mateix dins meu hi ha de tot menys candidesa, t’ho ben asseguro”. L’eriçó va esbossar un somriure – si això és possible – i va xiuxiuejar: “No m’has entès. Em sembla que t’aniria bé una estada a l’Hort d’en Cándido. Ho veuràs de seguida rere el pi, segur que t’acullen amb amor!”. Plena de curiositat, vaig voler saber-ne més però, de sobte, em vaig adonar que era estesa a terra amb un nyanyo considerable i un pi magnífic davant. De fet l’arbre es trobava al límit del bosc i més enllà podia veure el fum dels polígons de Castellbisbal. Però entre la natura i la bàrbarie hi podia veure uns horts plens de vida, i tot de gent treballant-hi. L’eriçó no es veia per enlloc i ben mirat em moria de gana, així que em vaig acostar als horts a veure si podia tastar els calçots...
Què és l’Hort d’en Cándido? L’Hort d’en Cándido és un terreny agrícola d’ús col·lectivitzat i autogestionat de forma agroecològica, assembleària i conscient. Cooperem amb 8 hectàrees d’oliveres, fruiters i horta. El fruit del nostre esforç són els aliments i la formació personal i col·lectiva en l’autosuficiència. Som un col-lectiu viu, que practica la transformació social i un altre model de producció i consum. Formem part de la xarxa d’horts de Terrassa, tot i està situats a l’entorn de Castellbisbal. Participem en el marc de la cooperativa integral catalana (CIC) com a projecte autònom d’iniciativa col·lectivitzada (PAIC)
Com pots participar? - Acció directa: treballant amb nosaltres cada dia, de forma puntual o a les jornades de feina i collites. - Consum compromès: participant com a cistellaire, amb una cistella al mes amb productes de l’hort i també adquirint collites i conserves de temporada.
El nostre calendari de collites: - Gener, febrer i març: Calçots. - Maig: Faves. - Maig i juny: Cireres. - Juliol i agost: Préssecs i Nectarines. - Juliol i agost: Ametlles. - Agost i setembre: Verdura d’estiu. - Agost i setembre: Figues. - Novembre i desembre: Olives i Oli.
Com contactar amb nosaltres? lhortdencandido.wordpress.com
lhortdencandido@cooperativaintegral.cat
16 17 18
19 20 21 22
23 24 25
26 27 28 1
Quart Decreixent
Adequat per l’arrelat de les plantes trasplantades i llaurar la terra.
“Quan la lluna es troba sota constel·lacions de foc té influència específica sobre la producció de grans, fruits i cereals. És favorable per sembrar i trasplantar plantes que han de donar fruits com tomàquets, albergínies, faves, pèsols... i altres fruites i cereals”
2 3 4
5 6 7 8
9 10 11
12 13 14 15
16 17 18
19 20 21 22
23 24 25
26 27 28 29
L’Hort
Quins records a l’Hort d’en Cándido... Encara penso en aquella amanida d’hivern amb la meravellosa melmelada de calçots. Però més enllà de les receptes l’estada em va omplir d’energia i de noves idees. No tot estava perdut: tenim maneres d’organitzar-nos, d’auto-organitzar-nos. A través de l’acció directa, de la cooperació, la solidaritat i la horitzontalitat podem construir ponts cap a l’autosuficiència. Les persones i les hortalisses – totes ben càndides – em van fer veure la importància del treball i l’aprenentatge col·lectiu, així com de la necessitat de crear xarxes. Vaig poder viure en directe com la Cooperativa Integral Catalana és una eina que ens ajuda en aquest sentit.
Amb sentiments contradictoris, extasiada i trista, vaig deixar les meves amigues i els seus horts. Els nous coneixements sobre agricultura ecològica i organització assembleària em van decidir a marxar per fer-me noves preguntes. Ja més serena, tenia ganes de construir, de fer arribar a tothom aquestes pràctiques alliberadores. No hi havia un espai on poder compartir això amb qui es volgués acostar? Si només trobéssim una manera de fer-los arribar a infants i adults... Maleïdes escoles! Sempre ocupades en adoctrinar i formar peons del capital! Per què no van els infants a l’hort, a treballar la terra i practicar l’autogestió? Notava com m’encenia, una altra vegada. De tant barrinar em vaig oblidar de mirar on posava els peus i... au! De nou una fiblada. Aquest cop era una ortiga qui reclamava la meva atenció. Amb la lliçó de l’eriçó apresa vaig fer un parell de respiracions iòguiques i em vaig disposar a escoltar l’ortiga. Van passar un parell de minuts. Quan era a punt de titllar-me de boja i aixecar-me l’ortiga mormolà, suaument i arrossegant les esses: “Ho sssssento, ssssé que t`he picat. Però t’he ssssentit barrinar i penssssso que puc ajudar-te”. Vaig assentir cerimoniosament. “El que busssquesss porta el meu nom i ho trobaràssss a la vora de Ssssant Cugat”. De nou vaig fer que sí amb el cap i vaig agrair-li el gest. Emocionada vaig creuar Collserola. A Can Masdeu i a Can Pasqual em van donar indicacions per arribar a l’Ortiga. Finalment vaig arribar a Can Monmany, a Valldoreix...
30 31 1
2 3 4 5
6 7 8
9 10 11 12
w w w . l o r t i g a . c a t L’Ortiga neix amb la voluntat de dinamitzar i difondre l’agricultura sostenible a l’entorn de Sant Cugat del Vallès i la Serra de Collserola. Som productors/es i fem agricultura ecològica a la finca de Can Monmany (Valldoreix), a les faldes de Collserola. Som una opció per a aquelles persones que busquin consumir d’una altra manera: ecològic, de proximitat, de temporada i de pagès. Oferim recursos pràctics tant per començar un hortet com per a persones vinculades al món de l’agricultura. Proposem activitats a aquelles escoles que creuen que l’alimentació i l’agricultura són temàtiques transversals amb un gran potencial educatiu. I sobretot, volem treballar per mantenir viva la cultura pagesa i treballar per a una alimentació sostenible a l’abast de tothom. Som un equip de treball basat en els valors del cooperativisme, el suport mutu i la organització horitzontal. Per tal d’assolir els nostres objectius, treballem principalment a través de 3 vessants diferenciades: Producció agrària ecològica: A Can Monmany es centra principalment en el cultiu d’hortalisses. Al llarg de tot l’any fem més de 20 cultius diferents. Alhora també s’estan recuperant les oliveres per fer oli i una petita vinya per fer vi. Poc a poc anirem incorporant nous productes en aquesta àrea (mel, ous, fruita…). Comercialització directa i de circuit curt: L’objectiu es fer arribar directament als consumidros/es tant els productes de Can Monmany com els d’altres pagesos ecològics de la zona més o menys propers. Treballem tant amb grups de consum organitzats com repartint cistelles a domicilis particulars per a tot el vallès. Educació i formació: Comptem amb un equip d’educadors/es amb anys d’experiència promovent accions educatives dirigides a infants, joves i adults. Són propostes innovadores, amb continguts transversals i metodologies participatives que fomenten l’acció i el cooperativisme.
Participació: Per a nosaltres és molt important que els nostres consumidors/es, col·laboradors/es i sòcis/es es sentin part i participin del projecte; per aquest motiu organitzem sovint jornades lúdiques al voltant de les feines de l’hort, la gastronomia de temporada i la cultua ecologista. ELS NOSTRES HORTS A L’Ortiga produïm seguint les tècniques de l’agricultura ecològica i els principis de l’agroecologia. Això significa, per exemple, que no apliquem productes de síntesi química ni herbicides als conreus, que fertilitzem amb fems orgànics, o que tenim una visió integrada de la sanitat vegetal que inclou la gestió de la biodiversitat o la lluita biològica. Però més enllà del producte ecològic, busquem produir i comercialitzar un producte que sigui sobretot de proximitat, socialment i econòmicament sostenible. Amb aquesta base vam començar un petit hortet que a dia d’avui ja ocupa 10.000 m2 de superfície conreada, i que amb el suport dels nostres consumidors/es ampliem i millorem any rere any. Aquest espai únic que tenim el privilegi de treballar és dins la Serra de Collserola i per tant fem una agricultura en terrasses, on l’ús eficient de l’aigua és un principi i una necessitat, i on convivim amb abundant i diversa fauna salvatge que ens dóna moltes alegries i algun ensurt de tant en tant. Treballem en la recerca dels coneixements agrícoles locals, en un entorn periurbà amb un passat molt rural. És així que cultivem algunes varietats hortícoles tradicionals de la zona com el tomàquet de Collserola o l’enciam del sucre. La recerca permanent d’un model agrari integrat a l’entorn, respectuós amb els temps de la terra i que mira cap al futur...
w w w . l o r t i g a . c a t
13 14 15
16 17 18 19
20 21 22
23 24 25 26
27 28 29
30 1 2 3
na plantes, als LlunailitaPle les de t
S’associa a la fert fruits i a les llavors. Període de sembra o plantació per plantes en que l’objectiu final es l’obtenció de fruits (tomàquets, faves, albergínia... i cereals en general). Propici també per tasques com voltejar els fems, tallar les canyes que faran de guia per les plantes...
4 5 6
7 8 9 10
11 12 13
14 15 16 17
18 19 20
21 22 23 24
25 26 27
28 29 30 31
Quart Creixent
Estimula el desenvolupament i el creixe ment cap amunt de les plantes
1 2 3
4 5 6 7
8 9 10
11 12 13 14
Ortigues i
Mosquits
Les vivències que em vaig endur de l’Ortiga em van posar en marxa. La transversalitat del projecte i l’enorme tasca educativa i social que s’hi du a terme em van fer pensar que potser els Ajuntafems serveixen d’alguna cosa, al cap i a la fi. Si ens arromanguem i treballem juntes podem fer servir recursos “públics” en desús, com és el cas de Can Monmany. També podem transformar les escoles a través del treball de la terra. Sense comptar, és clar, amb les cistelles de productes ecològics que ja coneixia de l’Hort del Cándido. El meu interior bullia d’emoció. L’Ortiga representava un somni fet realitat: autoocupació de jornada completa, amb les mans a la terra i educant en l’autosuficiència. Els intercanvis intergeneracionals em van trencar el cor: veure com la gent gran compartia el seu saber i al mateix temps aprenia de l’empenta del jovent que passa pels horts resultava inspirador. Em van entrar unes ganes boges d’iniciar jo mateixa projectes que ens permetin l’autosuficiència d’una manera respectuosa amb la natura i amb les persones, i que al mateix temps resultin empoderadores. L’Ortiga estava consolidada, però mentre recorria de nou els camins de Collserola donava voltes a la mateixa pregunta: com es comencen a sembrar aquests projectes? Sense adonar-me’n havia anat deixant el bosc i m’acostava perillosament a les farmacèutiques i altres monstres que assetgen Barberà. Un brunzit inconfusible i una reacció del meu sistema nerviós em van indicar que un mosquit s’estava alimentant de mi. A aquestes alçades ja entenia
que més valia la pena escoltar la natura així que vaig reprimir l’impuls d’esclafar el seu cosset contra el meu. Vaig esperar que acabés i li vaig demanar: “Oh bon mosquit, podries ajudar-me amb les preguntes que em volten?”. El mosquit, assedegat, va aixecar el vol i es perdé entre els núvols. Em vaig quedar palplantada, sentint-me tremendament estúpida. Quina classe de lliçó era aquesta? Vaig decidir no donar-hi més voltes i em vaig endinsar a la jungla barberenca. En un revolt qualsevol vaig trobar el que buscava: enmig de la grisor vaig veure un solar florit amb un cartell on s’hi podia llegir CAL MOSQUIT.
Cal Mosquit és un projecte d’horta ecològica situada a Barberà. Als seus inicis es tractava d’una inicativa personal d’aprenentatge, però amb els anys i la cessió d’uns terrenys en desús ens hem anat transformant en un projecte d’autoocupació a través de l’autogestió i atuoorganització de les persones que en formem part. Produïm cistelles ecològiques que distribuïm setmanalment a cooperatives i particulars del Vallès. Ens regim pels principis del decreixement, la sostenibilitat i l’autoaprenentatge. El nostre objectiu és poder donar un ús social i educatiu a l’hort; ampliar horitzons en l’educació ambiental i l’acompanyament de persones amb diversitat funcional. Facebook: https://www.facebook.com/calmosquit
15 16 17
18 19 20 21
22 23 24
25 26 27 28
Quart Decreixent
Adequat per l’arrelat de les plantes transplantades i llaurar la terra�
29 30 1
2 3 4 5
6 7 8
9 10 11 12
13 14 15
16 17 18 19
“La lluna sota constel·lacions d’aire te influencia en la part floral. Són dies per treballar les plantes de les quals volguem potenciar les seves flors (escarxofes, coliflor...)”
20 21 22
23 24 25 26
27 28 29
30 31 1 2
Sol de Tarda És favorable per les tasques de la terra, el transplantament i l’arrelat causat per la decreixent intensitat de la radiació solar.
3 4 5
6 7 8 9
10 11 12
13 14 15 16
17 18 19
20 21 22 23
24 25 26
27 28 29 30
Ah, vaig acabar ben suada a Cal Mosquit! Quina alegria treballar tant per fer créixer l’hortet i el projecte! La història que m’explicaren, entre cerveses, em reconfortà: amb les ganes i l’esforç d’un grapat d’amigues – i la inestimable ajuda de l’amiga “crisi” – va ser fàcil aconseguir la cessió d’un hort i, mica en mica, anar aprenent sobre la marxa. El que no sabien, ho aprenien; el que no tenien, ho fabricaven; l’autogestió és possible, sembla! Vaig entendre que l’esperit Do It Yourself (“fes-ho tu mateixa”) és molt pràctic a l’hora de construir els nostres somnis.
Do It
Yourself
Estàvem fent una última cerveseta per acomiadar-nos, una d’aquelles cerveses tan bones que no sabia d’on treien. Érem a l’hort, asseguts entre les mongeteres. De sobte vaig veure una estranya figura – peluda, enorme, simiesca – que s’escapolia carrers enllà. Òbviament vaig pensar que m’ho havia imaginat. Massa bona cervesa. Vaig tornar a la conversa. Parlàvem de les arrels del Vallès, dels ibers i els romans, dels plans urbanístics franquistes i de la transacció democràtica; jo escoltava atenta i aprenia. “… però el que més m’agrada a mi és la història del Barbarapithecus”, digué una de les habitants de Cal Mosquit. Vaig demanar que m’ho expliquessin. Ningú em va fer cas; ja havien passat a discutir sobre els mètodes de fabricar compost natural. Sense pensar-m’ho, em vaig encaminar cap a on havia vist marxar l’estranya criatura... Em vaig perdre per Barberà. Estava assedegada. El meu cos es desfeia per poder beure una d’aquelles cerveses tan bones... I de sobte, em va semblar sentir l’agradable olor de la malta. Vaig seguir el meu nas fins que vaig arribar a una casa vella i plena de vida. Després d’uns quants cops compulsius la porta es va obrir i va aparèixer la immensa figura del Barbarapithecus, amb la seva enormitat, el seu somriure i... una cervesa a la mà!
31 1 2
3 4 5 6
7 8 9
10 11 12 13
vesa que van contagiar a un tercer company. Degut a la producció massiva s’ha perdut l’essència i l’esperit ascestral d’aquest aliment.
El barberapitec, Barberapithecus huerzeleri, és una espècie de primat pliopitècid que visqué durant el Miocè al que avui en dia és Catalunya. És l’única espècie del gènere Barberapithecus. Fou descrit a partir de divuit dents fòssils pertanyents a tres individus diferents, trobades a Barberà del Vallès (Vallès Occidental)...
Nosaltres volem recuperar la tradició i l’elaboració artesanal per tal d’aconseguir un producte de qualitat i proximitat. Fer arribar una cervesa produïda a petita escala pensant en l’artesania, la manuaualitat de la produccio, la qualitat de les matèries primeres, la compra directa al productor i com no, en els humans que la gaudeixen... ampolla a ampolla, i si s’escau, amb l’ajut d’altres artesans intentar derrocar a les grans multinacionals que l’han monopolitzat i han focalitzat la seva producció en la rendibilitat com a principal objectiu! Què fem?
Cada cop que ens hi posem... En conclusió: estem convençuts - Intentem aproximarn-nos a que en aquest poble ja bevien cerl’esperit homebrewer, fes-t’ho tu vesa. mateix. Això ens implica establir vincles, compartir experiències i coneixQuè és? ements per aprendre les tècniques La cervesa artesana Pithecus va més tradicionals d’aquesta curiosa nèixer ara fa un parell d’anys com un alquimia que transforma l’aigua en projecte d’auto-ocupació a Barberà cervesa (birra pels amics). del Vallès de les mans de dos joves - Afavorim la creació d’una xarxa amb inquietuds i passió per la cer-
amb altres artesanes i petites pro- ducte sense identitat, ànima i comductores amb la idea d’enfortir el pletament deshumanitzat. cooperativisme per tal d’aconseguir la progressiva reducció d’intermediCap a on anem? aris i la creació i consolidació d’una producció de matèries primeres al Un dels nostres objectius és oferir territori. més varietats i de millor qualitat, al- Treballem per tal que la gent hora que mirem d’abaratir costos per conegui i gaudeixi dels diversos es- tal de que la cervesa artesana torni als tils cervesers reeducant paladars, seus origens populars. tot descobrint sabors i aromes que Consolidar aquest projecte com són inherents a la cervesa i que el principi del nostre alliberament per s’estant perdent a causa a la pro- a poder treballar i crèixer en coherènducció massiva. cia amb les nostres idees i forma de - Vinculem el fet de produir viure. cervesa amb generar identitat i culLa creció d’una cooperativa intura local. En poques paraules: beure tegral amb l’ajut d’altres productors la cervesa del teu poble i sentir-te’n d’aliments locals com per exemple orgullosa! “Cal Mosquit”, que són les nostres veïnes i companyes, amb les que tenim sintonia amb les seves idees i forma Qui som? de treballar i que ja estem en col·labSom tres joves de Barberà que oració. “entre caña y caña” ens vam adonar Animar i facilitar a tothom que que les nostres idees i gustos coin- tingui inquietuts “birroleres” a provar cidien i vam posar a escalfar la base de fer la seva pròpia cervesa i descod’aquest projecte on tenim ben clar brir que no es tan difícil crear des de que no volem: casa productes de qualitat. - Que la cervesa sigui un refresc alcohòlic amb “gust” a cervesa
Contacte:
- Que la cervesa sigui un sinònim de mínima inversió i màxim benefici
birrapithecus@gmail.com www.facebook.com/pithecus
- Que la cervesa sigui un pro-
14 15 16
17 18 19 20
21 22 23
24 25 26 27
28 29 30
1 2 3 4
Sol de Matí
És idoni per la sembra de llavors. Aquest fet és causat per la creixent intensitat de la radiació solar.
5 6 7
8 9 10 11
“La lluna descendent estimula sobretot l’arrelament i la vida de la terra. Període ideal per llaurar la terra, pel transplantament de plantes i per evitar el “sagnat” de sàvia a les podes”
12 13 14
15 16 17 18
19 20 21
22 23 24 25
26 27 28
29 30 31 1
CERVESES I ABOCADORS Possiblement no em creureu, però a la caverna dels Pithecus no només vaig beure cervesa! De fet, hi vaig aprendre un munt de coses: les cerveses que feien eren bones perquè estaven fetes de forma tradicional, sense additius de cap mena, i amb molt d’amor. Vaig descobrir grans secrets sobre la macroindústria cervesera, el perquè dels seus insípids refrescos i del seu enorme capital. Però la cervesa no és l’únic que compta, tot i que és molt important. Els Pithecus, com altres projectes que havia conegut abans, tenien molt clara la seva identitat (barberenca, en aquest cas). Consideraven essencial recuperar la cultura tradicional i, sobretot, fer xarxa. La cervesa, més enllà de ser l’aliment primordial per a la majoria de vallesanes, també serveix per crear llaços, compartir experiències i empoderar-nos mútuament: menjar bé, beure bé, viure bé! Això sí que eren bones notícies. Marxava de Barberà mentre donava voltes a quelcom que em perseguia durant el viatge: malgrat Collserola, el Vallès no és precisament un espai verd... els projectes que coneixia vivien als afores, o arribaven a acords per tenir un terreny. Però tot i la seva grisor les nostres ciutats tenen parcs i jardins on es gasta molta aigua per cultivar... gespa? No té gaire sentit. Caminava en direcció la Via Verda, un famós corredor biològic que connecta Collserola amb Sant Llorenç... però no la vaig trobar. Més aviat em vaig començar a marejar a l’alçada de la Plana del Castell, m’arribaven unes olors ben desagradables i el terra agafava colors estranys... Cada cop m’hi veia menys i m’entrava son... Em vaig despertar a una plaça plena de moviment, i em vaig quedar de pedra quan vaig veure què feia la gent: estaven sembrant tomàquets al parterre de la plaça! “Increïble!”, vaig exclamar. El que va resultar increïble va ser veure el cartell que presidia les tomaqueres: “INCREÏBLE COMESTIBLE”.
2 3 4
5 6 7 8
9 10 11
12 13 14 15
Increïble Comestible Replantem Cerdanyola el Futur Replantem el futur! Convertim els espais àrids i els jardins públics despoblats de Cerdanyola en terra fèrtil, en horts d’abastiment per a tothom! D’on venim? Fa poc més de cinc anys, a Todmorden, un petit poble britànic situat al nord d’Anglaterra, a escassos vint minuts de Manchester, la gent va començar una veritable revolució que avui ja tenen totalment instaurada. Consistia en plantar herbes medicinals, arbres fruiters, verdures i hortalisses al llarg de tot d’espais públics del poble. Avui dia, els carrers són plens de vida i color i, a més, són literalment comestibles. La sembra i manteniment la duen a terme més
de 300 voluntaris que treballen dos matins al mes. A l’hora de la collita tot el poble pot servir-se gratuïtament. Aquest increïble moviment local els aporta fruita i verdura fresca i comunitària, i alhora esdevé tota una revolució en favor de la sostenibilitat, l’equilibri mediambiental, el treball solidari la construcció d’un nou món a partir de la iniciativa social i la lluita a nivell local. El moviment ha acabat guanyant-se els qui, al principi, ho veien com una excentricitat destinada al fracàs, fins i tot els poders oficials, que han acabat legalitzant i recolzant la iniciativa. Gràcies a la difusió de les xarxes socials, el moviment ja s’està extenent a la resta d’Europa, arribant a tot de pobles i ciutats, com per exemple, ara també, a Cerdanyola Què fem? Introduïm un nou ús a l’espai públic de la ciutat: el cultiu agrícola. Tot i així, la nostra tasca va molt més enllà: es basa en “activar l’espai públic” a molts nivells. No només ens dediquem a cultivar, no tindria cap sentit. Així doncs, fomentem un ús cívic, educatiu i actiu dels espais públics. Com ho fem? Transformant alguns dels jardins
i espais verds públics de la ciutat en horts urbans, és a dir, espais capaços de generar aliment. Com ja hem dit, la transformació, no només es basa en el fet de treballar la terra, en la transformació física de l’espai deteriorat amb la “plantada” corresponent. També proporcionem informació a totes les persones que s’adrecin a nosaltres sobre la iniciativa. De la mateixa manera que també eduquem a tots el públics catalogant les espècies que cultivem, oferint dades de tot tipus: temps de floració, temps de collita, freqüència del reg, etc. I finalment, el més important, gràcies al “calendari de reg”, responsabilitzem a veïns i veïnes del propi manteniment i reg de l’espai públic, tasca que veuen recompensada amb fruites, hortalisses i plantes aromàtiques. Per què ho fem? Perquè, entre totes (tu també), volem millorar la qualitat dels espais públics de la nostra ciutat. Perquè posem en dubte la utilització d’aigua potable, d’una qualitat excel·lent, en el reg dels espais públics, només amb objectius estètics. L’estètica ha de ser també funcional. Perquè totes hem de ser responsables de l’ús de l’espai públic. Enten-
em que totes les persones que viuen al municipi han de prendre cura del seu entorn, i no han de dependre de les brigades de jardineria, manteniment i neteja perquè l’espai públic tingui bona qualitat. Perquè volem fer conèixer als infants el passat agrícola de la ciutat. Alguns dels barris de Cerdanyola, no fa gaire eren grans espais agrícoles que avis i àvies encara recorden. Òbviament, amb aquestes accions no farem pas desaparèixer els alts edificis, però si aconseguirem restablir nous vincles amb la terra de moltes persones dins d’una àmplia franja d’edat. Nous vincles que segur serviran per fer reflexionar. On ho fem? Espais verds públics com jardins, jardineres, parterres, escocells, etc. L’objectiu és que cada barri, comunitat de veïns, equipament, etc. disposi d’un espai públic d’aquestes característiques. Quan ho fem? Cada dissabte, des de que es va iniciar aquesta proposta, realitzem una “plantada” en la que tothom hi pot participar i serà benvingut/da. “Preferim horts i vida a espais que la gent oblida”
increiblecomestiblecerdanyola@gmail.com
16 17 18
19 20 21 22
23 24 25
26 27 28 29
INCREÏBLE!
Aplegades a la plaça, entre el xivarri i les regadores, una companya va explicar aquesta història:
“Temps era temps, a una terra llunyana anomenada Todmorden, a la grisa Anglaterra, les habitants estaven descontentes amb la vida que portaven: els aliments estaven contaminats, els supermercats eren cars, impersonals i estressants; treballaven hores i hores per acabar menjant porqueries... Era un desastre. La gent emmalaltia – em sembla que per això se’n diu Todmorden – i vivia trista. Un bon dia – vaja, un dia de merda, com tots els altres – una nena, que tenia una àvia remeiera que cultivava herbes medicinals, se li va acudir plantar una mica de farigola al parterre de la plaça del poble. Cada dia se l’anava a mirar, la cuidava i li parlava de la tristor i la malaltia del poble. Quan hagué florit, en va collir i la portà a aquelles que ho necessitaven més. Des de llavors no ha parat de fer créixer herbes remeieres i mica en mica el poble s’ha anat sumant a la idea: avui dia la ciutat de Todmorden té uns horts comunitaris al mig de la ciutat que, cuidats per 300 voluntàries, alimenten a la població... que està pensant de canviar el nom per Todviuen”. La història em va emocionar, però no me l’acabava de creure. La idea era meravellosa, però es tractava d’un conte. “De fet, tot i que hagi guarnit la història, els fets són certs: Todmorden existeix, i la seva iniciativa s’està estenent per altres pobles i ciutats: a Cerdanyola volem fer el mateix”, m’explicà una altra de les increïbles. I... per què no? Queden cada dissabte per plantar noves coses, si és la temporada, i s’organitzen per regar contínuament les hortalisses. I malgrat les reticències inicials sembla que l’Ajuntafems s’està adonant que no té sentit lluitar contra el sentit comú! Estava feliç. Havia conegut l’agroecologia de mà de l’autogestió, de l’autoaprenentatge, de la importància de crear xarxes, tot vinculat a l’educació i l’autosuficiència... era increïble! Em sentia plena. Vaig decidir que era bon moment per recollir els fruits del viatge i oferir-los a casa.
receta delante
30 1 2
3 4 5 6
“La lluna sota constel·lacions d’aigua estimula el desenvolupament de les fulles i la massa vegetal aquosa, per tant, el creixement de les hortalisses de les que ens interessen les fulles: enciams, escaroles, espinacs, bledes, porros... etc.”
7 8 9
10 11 12 13
14 15 16
17 18 19 20
21 22 23
24 25 26 27
28 29 30
31 1 2 3
RETORN Tornar a casa. Ah, sempre cal tornar. Però no ho feia a desgrat. Em sentia plena, serena i segura. Després d’un viatge ple d’experiències que em van servir per connectar-me al territori, aprendre a autogestionar-me i a construir el que necessito... no tenia ni tan sols les ganes de convèncer la meva família de res, ni de discutir: em valia amb explicar-los el meu viatge i posar al seu abast tot el que havia viscut. De fet, va ser més senzill que no em pensava. La meva mare i el meu pare em van rebre amb amor, es van disculpar i em van demanar que els entengués, que s’havien criat d’una altra manera. No calia, ja els entenia, i jo també els havia trobat a faltar i sentia que els devia una disculpa. Tot i així, jo no acabava d’estar contenta. No era que em molestés l’ensucrat final feliç – de fet estava molt contenta de tornar a ser a casa –; era una altra cosa. La meva àvia es va acostar i em digué, afectuosa: – I ara què tens, filla? El teu viatge ha estat un regal per a totes nosaltres. Saps? Tot el que ens has explicat em fa sentir com quan vivia al poble i vivíem més arrelades, compartint aliments i sabers... És clar que també hi va haver la guerra, però de fet va ser llavors quan, durant un temps massa curt, vam fer realitat els somnis que ara vosaltres reconstruïu... –. Tenia la mirada perduda. Jo estava commoguda. Li vaig agafar les mans. – Àvia... – Però on tinc el cap? Et deia que per què fas aquesta cara de moixa. Estem molt orgulloses de tu. I no és meravellós que ara puguis tornar a menjar el meu blat de moro escairat? Vaig somriure, tot pensant en com la meva àvia s’havia presentat a Cal Mosquit demanant cigrons que no fossin enverinats. Però de seguida vaig tornar a torçar les celles. – És que no n’hi ha prou, àvia. Què passa amb el patriarcat i la violència estructural? Què passa amb les multinacionals, els titelles que ens governen amb mà de ferro, amb la corrupció, amb la gàbia daurada en què pretenen
que somriguem? Què passa amb el koltan, amb el fracking, amb la repressió cultural i amb la desaparició de llengües? Què passa amb els parts automitzats, amb la dependència a la medicina farmacèutica, amb els Estats? No n’hi ha prou amb plantar verdures! – Ei, ei, para el carro. És clar que no n’hi ha prou! No pretenguis trobar una recepta màgica! Jo sento que ens calen moltes receptes, cadascuna amb els seus ingredients... però el més important és que ens arromanguem i les fem! – Sí... Si volem alguna cosa cal que la fem, tal i com ens agrada. I de fet em sembla que aquest viatge m’ha servit per veure molts ingredients: autogestió, solidaritat, cooperació, identitat, xarxa... – Bé, i patates i espinacs i vi. Ja ho saps: menjar bé, beure bé: viure bé! I vam marxar cap a taula, a paladejar una recepta plena de lluita i amor!
Badia del Vallès
1.- La Cistella Burgos, 18 (Casal de l’esquerra) lacistella@gmail.com
Barberà del Vallès
2.-La Trilla Marquesos de Barberà, 58 http://latrilla. org
Cerdanyola del Vallès
de la Creu Alta: Dinarès, 2 http://teixitdelaterra.125mb.com/ 18.-Treu Banya! Compte Jofre, 24 -La Quartera cooperativatreubanya@gmail.com 19.-Remenant les Cireres Vapor, 1 (barri centre-creueta) remenantlescireres.wordpress.com 20.-Tocant la Pera Lluís Parcerisa, 18 http://tocantlapera.wordpress.com
3.-S’ha acabat el bròkil http://shaacabatelbrokil.blogspot.com.es La Floresta 4.-Cistella Bio de la UAB 21.-El Senglar cistellauab.blogspot.com.es http://el-senglar.blogspot.com.es 5.-El Cabàs de Cerdanyola Sant Cugat del Vallès Passatge Maria Lluïsa, 65 22.-Casal Popular la Guitza http://www.elcabas.org Migdia, 13 6.-El Rebost del Pont Vell http://casalpopularlaguitza.noblogs.org Carretera de Barcelona, 43 23.-La Carbassa http://associacioelrebost.wordpress.com Santa Joaquima, 22, baixos 1a 7.-Faves Comptades http://cooperativalacarbassa.wordpress.com Local de l’esplai el Clupi cooperativafavescomptades.blogspot.com.es 24.-El Cabàs de Sant Cugat Rosselló, 32 Castellar del Vallès http://elcabasdesantcugat.wordpress.com 8.-Eco Nomat 25.-La Civada Centre, 8 -Cal Gorina Martorell, 51 baixos ekoconsum@gmail.com http://civada.wordpress.com 9.-Nap i Cols Sant Quirtze del Vallès Centre, 8 -Cal Gorina 26.-Cooperativa de consum de Galliners http://copenapsicols.blogspot.com.es/ http://cooperativagalliners.wordpress.com 10.-El Farcell Terrassa Centre, 8 -Cal Gorina elfarcell@gmail.com 27.-Sesta Foresta Sant Leopold, 63, baixos Montcada i Reixac sestaforesta@gmail.com 12.-La Pastanaga de Mas Rampinyo 28.-Kopikua Sant Ramon, 29 Duquessa de la Victòria 25-27 http://cistellesverdes.wordpress.com http://kopikua.blogspot.com.es Ripollet 29.-La Resposta 13.-La Carxofa Rebel Societat, 6 Federico Garcia Lorca, 5 cooperativaintegralterrassa.wordpress.com http://carxofarebel.wordpress.com/ 30.-Coope Candela Rubí Sant Gaietà, 73 14.-Germinal Rubí http://lacoopecandela.wordpress.com El Pinar, bloc 4, esc B, bxos 1 Vacarisses http://coopgerminal.coop 31.-La Masia Sabadell Passeig de la torre, 1 16.-AlterNatiu lamasia.torre@gmail.com Bonavista, 55 Castellbisbal http://www.alternatiu.cat 32.-Ca la Paca 17.-El Teixit de la Terra http://calapaca.wordpress.com/ Grup de Gràcia: Compte Jofre, 24 / Grup Informació extreta de: http://picvalles.communia.info/