que ofereixen les administracions i la iniciativa social en àmbits com l’habitatge, els tràmits legals, la salut, etc.
Suport personal a la integració social (mesures M3). Aquesta intervenció la constitueixen les actuacions que tenen la finalitat d’ajudar els beneficiaris a superar les situacions de desestabilització personal i familiar que rauen a l’origen de la seva manca d’integració social.
Suport a la formació d’adults (mesures M5). Les accions de formació d’adults consisteixen a proporcionar formació instrumental i bàsica adreçada a la inserció social i a la realització personal. Inclou cursos de continguts i nivells diversos que van des de l’alfabetització a l’obtenció del graduat en educació secundària.
D’altra banda, pel que fa a les mesures laborals (“M4”), es duen a terme des del final del 2006 a través dels anomenats "itineraris d’inserció sociolaboral". Aquests itineraris, a més d’oferir un diagnòstic del grau d’“ocupabilitat” dels diferents beneficiaris, determinen el tipus de mesura laboral més adient en cada cas, tot seguint una lògica seqüencial2:
Atenció psicosocial. Es tracta d’una mesura laboral d’adaptació que es duu a terme amb persones en les quals prevalen les problemàtiques socials.
Motivació laboral. Accions orientades a aconseguir millorar els hàbits que afavoreixen el procés de socialització, mitjançant l’adquisició dels coneixements i les habilitats necessaris en el món del treball.
Formació ocupacional. A més de la derivació dels beneficiaris del PIRMI a la xarxa de cursos oferts pel DT als aturats en general, també existeixen cursos específics adaptats a les característiques d’aquest col·lectiu.
Inserció laboral. Es tracta de mesures que proven d’aconseguir la incorporació al mercat de treball dels destinataris per dues vies: d’una banda, ensenyant-los tècniques per millorar la cerca de feina i, de l’altra, entrant en contacte directament amb empreses que puguin tenir interès a contractar beneficiaris del PIRMI.
En qualsevol cas, a més de les mesures laborals que acabem d’esmentar, cal tenir present que el programa també fa servir instruments de caràcter econòmic per intentar assolir la inserció laboral dels beneficiaris. Així, el programa inclou un seguit de subsidis que pretenen incentivar la contractació dels beneficiaris del PIRMI per part tant d’empreses d’inserció laboral com d’entitats o empreses de mercat amb sensibilitat social (Entitats Col·laboradores d’Inserció). D’altra banda, a més d’aquests subsidis destinats a les empreses demandants, hi ha també incentius econòmics que pretenen augmentar la participació laboral dels beneficiaris. Aquests incentius, introduïts a finals l’any 2006, es concreten en les dues accions següents: a) permetre complementar la quantia de la prestació amb la percepció d’un salari, sempre i quan la jornada sigui inferior al 25% d’una jornada a temps complet, i b) en aquells casos en que el beneficiari ha estat contractat per una jornada superior, quedant suspès per tant del cobrament de la prestació bàsica, el PIRMI complementa el salari del treballador mitjançant l’anomenat complement per inserció laboral (140 euros mensuals, l’any 2008).
2
Abans del 2006, els diferents serveis contemplats actualment als itineraris d’inserció sociolaboral eren proporcionats de manera independent per proveïdors diversos. Després d’aquesta reforma, el DT contracta a un mateix proveïdor itineraris complets, de manera que una mateixa entitat proporciona tot l’espectre de mesures laborals previstes. 14