/ 37 /
3.7.1.1. Identificació dels impactes perseguits o intencionats Com acabem de dir, els impactes perseguits o intencionats de la intervenció coincideixen amb els objectius generals de la intervenció. Per tant, per identificar-los només caldrà que anem a l’últim esgraó de l’esquema de la teoria del canvi. Ara bé, a l’esquema de la teoria del canvi no hi trobarem quina és la magnitud d’aquests impactes. A tot estirar, hi trobarem quantificada la meta que es voldria assolir amb la intervenció (com l’augment en un 10% de les compres de primer habitatge a Barcelona, o l’augment en un 25% de la retolació en català de petits comerços). Però això no és més que el desig dels decisors i potser l’anàlisi prospectiva d’aquests impactes mostrarà que, donats els recursos i les accions planejades, la magnitud de l’impacte esperat serà menor —o major— que aquest desig o meta. Per calcular la magnitud esperada de l’impacte de la intervenció objecte d’avaluació es poden utilitzar diversos mètodes. A les seccions següents presentem aquests mètodes. 3.7.1.2. Quantificació dels impactes perseguits o intencionats A la Guia pràctica sobre Avaluació d’impacte15 hi presentàvem els diversos mètodes existents per calcular l’impacte d’una intervenció pública. Hi vam veure com es feia necessari l’ús de tècniques economètriques per determinar el grau de causalitat de la intervenció pública sobre el canvi en la magnitud dels indicadors que servien per descriure la situació problemàtica. Per fer això era necessari comparar dades corresponents al moment d’abans i després de la intervenció. En el cas d’una avaluació ex ante, com és lògic, no disposem de dades sobre el després de la intervenció. Això fa que s’hagin d’utilitzar tècniques consistents, per exemple, a modelar el comportament dels beneficiaris de la intervenció basant-se en dades de programes anteriors similars i emprar aquests models per fer projeccions sobre les seves reaccions al canvi de situació propiciat per la intervenció. La presentació de les tècniques economètriques que es poden utilitzar per mesurar els impactes esperats cauen fora de l’abast d’una guia introductòria. Podeu trobar alguns exemples sobre diferents maneres d’utilitzar els models de comportament per a anàlisis prospectives d’impacte a Todd i Wolpin (2006) [op. cit.]. Al quadre 10 hi presentem les referències de tres dels primers treballs que utilitzaren eines de modelització per prediure els impactes de polítiques i programes públics.