LA PEDRERA o CASA MILÀ: Antoni Gaudí va construir la casa Milà (últim edifici civil de Gaudí) a finals de segle XIX i a principis del XX. Es troba a l’Eixample (Pla Cerdà), concretament al carrer Passeig de Gràcia, que era i és el carrer més luxós de Barcelona. Pere Milà va ser un burgés molt ric, català, però no va tenir cap fill. Està formada per dos blocs de pisos, que el senyor Milà llogava a la gent rica. La façana va ser molt criticada ja que era molt estrambòtica, extracte i asimètrica. Era comparada com un pastís de nata o un formatge, això fa que Gaudí, al 1910, deixi de construir-la, i dos anys més tard, l’acaba un altre. La porta es compara amb cèl·lules i altres formes de la natura, i té tres accessos. Té el primer pàrquing subterrani de Barcelona. També té dos patis interiors (un per cada bloc de pisos) i 6 entrades de llum petites per tenir llum natural i ventilació. En total hi havia 16 veïns, 4 per planta, ja que els pisos eren molt grans. Els pisos tenien forma de C i de semicercle. Els pisos inferiors eren d’alta categoria i els superiors de baixa. La planta principal era la casa dels Milà, i tenia 1300 metres quadrats. Cada pis tenia la seva minyona que feia les feines de casa i cuidava dels nens. Entre les 6 entrades de llum natural hi ha escales d’emergència (Gaudí va ser un dels primers en utilitzar-les) i les cuines i els lavabos eren les habitacions més properes a les entrades ja que són les habitacions que s’han d’airejar més. Dins de la muralla, la mitjana de mort era de de 36 anys pels burgesos i 24 anys pels obrers. Tot ondula. Gaudí decora molt els terrats, perquè és la part més a prop de Déu d’un edifici (Gaudí era molt religiós). Al terrat es troben badalots (sis badalots, tres parelles), que són una caixa escala d’accés. Hi ha dos arcs que indiquen el Tibidabo i la Sagrada Família. També hi ha conductes de ventilació i xemeneies (soldats Jardí dels guerrers).
25