1
1. L’edat mitjana i el feudalisme El període de la història denominat Edat Mitjana, abasta un nombre important d’anys. És el període entre l’edat antiga i l'edat moderna. Aquesta època o període s’inicia amb la caiguda de l’imperi Romà l’any 476, i finalitza al segle XV amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492 i amb la caiguda de l'imperi Romà d'Orient, el 1453.
1.1. Les etapes de l’edat mitjana
Vídeos relacionats : El sorgiment del feudalisme: http://www.youtube.com/watch?v=L6EERDxBM7I Alta edat mitjana a Catalunya: http://www.youtube.com/watch?v=KCYNAemBEGw Catalunya a la baixa edat mitjana: http://www.youtube.com/watch?v=RXkOm8vamlE&feature=endscreen
1.2. Quins personatges protagonitzen aquest període de la història? El sistema econòmic i polític predominant a l’època medieval era el feudalisme, basant-se en una estructura social de la població piramidal, amb l’estament nobiliari i l’eclesiàstic manant sobre la resta de la població, els serfs.
3.- Quins drets i deures té el senyor i quins drets i deures té el vassall en aquesta relació socioeconòmica
1.3. L’Alta Edat Mitjana En aquests temps, els regnes es dividien en petits comtats i senyories governades per un senyor feudal que proporcionava protecció als seus serfs a canvi d’impostos i mà d’obra per a les seves terres.
Activitats 4. Observant aquest dibuix, responeu les preguntes següents: a.- Qui i com es vivia al Monestir? b.- Qui i com es vivia al Castell? c.- Qui i com es vivia al Feu? d.- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats?
1.4. La Baixa Edat Mitjana Des de la darreria del segle XI, el final de les grans invasions, la disminució de les guerres senyorials i la introducció de certs avenços en les tècniques agrícoles, van afavorir l’augment de la producció agrària i el creixement de la població. L’excedent agrícola es venia als mercats locals i comarcals, i és l’augment dels intercanvis comercials, el que donarà lloc a la recuperació de la vida urbana i amb ella l’aparició d’un nou grup social, els burgesos.
1.5. Observem els protagonistes 1.5.1. El Monestir: Els clergues Per sota del papa, l’Església estava dividida en dues branques : El clergat secular eren els bisbes, que estaven al capdavant de les divisions administratives de l’església catòlica, anomenades diòcesis. Cada diòcesi comprenia diverses parròquies, on els sacerdots desenvolupaven les activitats religioses. El clergat regular estava format pels ordes religiosos, que seguien les regles monàstiques. Cada orde estava encapçalat per l’abat principal. Per sota d’ell se situaven els superiors, que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins). Els monestirs, i alguna parròquia, eren unes senyories feudals com qualsevol altra: tenien terres pròpies i serfs que les treballaven.
Activitats Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pàgina següent i resoleu les activitats: 5.- Si observem el dibuix i el comparem amb la il·lustració del castell feudal hi ha establiments comuns. Quins són? I d’altres molt diferents com: la biblioteca, la sala capitular, l’hostatgeria, la infermeria, el claustre, el refetor o refectori. Quina funció tenen? http://vetedecampingalcampo.blogspot.com.es/2011/02/les-parts-dunmonestir.html Vídeo: Vida en un monasterio :
http://www.youtube.com/watch? v=JT_rHfZYdFU&feature=player_embedded# 6.- Quina funció varen tenir els monestirs a l'Edat Mitjana ? 7.- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a l'Edat Mitjana. Quina era la llengua culta que utilitzava l'església catòlica?
1.5.2. El Feu: els camperols A l’edat mitjana, el 90% de la població estava formada per camperols, però molt pocs eren aloers (propietaris de les terres). La majoria vivia en un feu i treballaven les d’un senyor. No obstant això, no tenien sempre la mateixa situació. 1.- La majoria eren serfs, és a dir, estaven totalment sotmesos a l’autoritat del senyor. Això volia dir, no abandonar el feu, ni casar-se sense el permís del senyor. Els serfs treballaven gratuïtament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domèstiques. A canvi, el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament. Aquesta condició passava de pares a fills. 2.- Altres camperols eren lliures, fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal. Treballaven als masos de la senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, però podien disposar de la resta de la collita. També pagaven el delme a l’Església, que era un percentatge de la collita.
Activitats 8.- Quines activitats es duien a terme en un feu? 9.- Quin era l’edifici més important del poble? Per què? 10.- Observant el dibuix, com eren les cases de pagès? 11.- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible l’obtenció de la farina.
1.5.3. La ciutat: els artesans i els gremis La millora de l’agricultura va estimular la reactivació de les ciutats i la creació de noves. Els agricultors produïen més del que necessitaven per al consum, van generar un excedent d’aliments i de primeres matèries. Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbans. L’habitant de la ciutat s’anomenava burgès, però hi havia diferències: a.- Els més rics eren els propietaris dels tallers artesans més grans i els mercaders principals. Aquests controlaven el govern de la ciutat. b.- La majoria de la població estava formada per artesans i botiguers modestos, i per persones dedicades al servei domèstic en les cases dels més rics. c.- Els pobres i marginats, que no tenien feina i mendicaven o, fins i tot, delinquien per sobreviure. La majoria de la població era cristiana però hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats, les jueries o calls.
Vídeo : La ciutat medieval http://www.youtube.com/watch?v=0l3TnxKs_C8
Activitat 12.- Poseu el número que li correspon a la columna NÚMERO, a partir de la definició de l’ofici que desenvolupaven. Gremi NUMERO Ofici que realitzaven Curaven les malalties a les bèsties. 1 Abaixadors 2
Apotecaris
Es dedicaven a garbellar cereals per compte d’altre.
3
Bastaixos de capçana
Fabricants d’una mena d’escopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera).
4
Calafats
Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani.
5
Cervellers
Fabricants de dagues, espases de fulla curta.
6
Daguers
Fabricaven i venien vels.
7
Estorers
Fabricaven o venien estores
8
Fustaniers
Feien i adobaven selles i altres guarniments.
9
Garbelladors
Feien i venien rosaris.
10
Hortolans
Feien i venien xocolata.
11
Llogaters de mula
Fusters de embarcacions.
12
Manescals
Igualaven el pèl dels draps de llana amb tisores grosses.
13
Pedrenyalers
Llogaven bèsties de càrrega.
14
Rosariers
Preparaven i venien medicaments.
15
Sellers
Produïen tapins, una espècie de sandàlia de dona.
16
Tapiners
Teixidors de fundes de matalàs de cotó.
17
Velers
Traginaven càrregues damunt del cap.
18
Xocolaters
Conreaven la terra.
ribera
que
construïen
1.5.4. El Castell: Els nobles o cavallers
Activitats 13.- Digueu quines són les funcions de les parts del Castell, a partir dels noms que apareixen als dibuixos. Per això pots consultar els enllaços següents: http://www.vegueries.com/monografics/cast_fortalezaCAT.asp http://www.youtube.com/watch?v=piOzMCSiWzk http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=7pI3P8jsTDI
14. Investigueu: a.- Quines eren les armes d’un cavaller? b.- Quines eren les seves vestidures?
Localitza la resposta a la web : http://www.laginesta.com/treballs06/6eparmes.html Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el vídeo : Battle of Hattin 1187 http://www.youtube.com/watch?v=WhJGjIZYpI&feature=player_embedded Video sobre les justes amb el fragment de la pel·lícula: Corazón de caballero http://www.youtube.com/watch?v=3pmjvQnfQow