23
va aprovar el primer “rescat”: un crèdit de 110.000 milions d’euros, amb un tipus d’interès proper al 5%, i un draconià pla d’austeritat que va provocar 8 vagues generals tan sols el 2010. Els fons del primer “rescat” grec provenien dels països membres de la UE, que van aportar gairebé 80.000 milions d’euros (6.500 milions d’euros des de l’Estat espanyol) i més 30.000 milions de l’FMI. Entre moltes altres condicions, el primer memoràndum acordat amb la Troika a canvi del “rescat” incloïa un pla de privatitzacions massiu, incloent empreses públiques i recursos naturals, per a aconseguir suposadament fins a 50.000 milions d’euros. Cada tram del “rescat” que ha de ser desemborsat requereix el compliment de les condicions del primer memoràndum sotscavant dia a dia la sobirania grega. Segons una investigació publicada per Attac Àustria, dels 23 trams del “rescat” grec desemborsats des del 2010, el 77% dels recursos han estat destinats al sector financer, tant a través de recapitalitzacions com de pagament de servei del deute als bancs. Un any i mig després del primer “rescat” Grècia es trobava en la mateixa situació, un deute impagable i la caixa de l’Estat buida sense possibilitat de complir amb les despeses més bàsiques. La crisi econòmica va desencadenar en una crisi política, que va suposar un govern tecnocràtic i la convocatòria d’eleccions. Al març del 2012 la Troika va aprovar el segon “rescat” a canvi que els creditors privats acceptessin una quitança i la reestructuració del deute restant amb emissió de nous bons. El 95,7% dels tenidors de bons privats acceptà el bescanvi de bons antics per nous bons garantits, amb una quitança de fins al 78,5% del valor original del deute. La reestructuració i l’emissió de nous bons es va realitzar sota jurisdicció britànica, cosa que obre la possibilitat a accions en el futur per part de fons voltor com hem vist a l’Argentina. Aquest segon “rescat”, de 130.000 milions d’euros a desemborsar entre el 2012 i el 2014, està sent finançat pel Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF), que desemborsa els diferents trams en funció del compliment del nou memoràndum signat per Grècia, és a dir, noves i més estrictes mesures d’austeritat. Aquestes inclouen l’obligació d’acomiadar 25.000 funcionaris més, el que va portar al tancament de la televisió pública. Després de dos “rescats”, que han consistit bàsicament en refinançaments del deute “a la llatinoamericana” el deute públic grec ha seguit augmentant, arribant en el primer trimestre del 2013 als 305.000 milions d’euros. Les noves previsions de l’FMI situen el deute públic el 2013 en un 176% del PIB, un nou rècord. L’estratègia dissenyada per la Troika per a reduir el deute grec en el 2020 a un 120% del PIB està, a la llum de