Fem rogle, núm. 2 by Institut Cristòfol Despuig

núm.2

Sumari FESTIVITAT DE SANT TOMÀS................................................................................................................... 4 SORTIDES AL TEATRE • Nada.............................................................................................................................................................. 5 • Tants caps tants barrets............................................................................................................................ 6 • Les femmes savantes.................................................................................................................................. 7 • Bodas de sangre al Teatre-Auditori Felip Pedrell - Crítica de Xavier Lluís.................................................................................................................... 8 - Crítica de Jesús Arenós.................................................................................................................. 8 PROJECTES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA • Fòrum de la XESC....................................................................................................................................... 9 INTERCANVIS • Amistat a través del francès..................................................................................................................... 10 CELEBRACIÓ DEL DIA MUNDIAL DE LA POESIA........................................................................... 12 VIATGE A ITÀLIA......................................................................................................................................... 14 COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT • Voltem pel món........................................................................................................................................... 16 • Explicant experiències............................................................................................................................... 17 • Projecte de construcció de forns solars.............................................................................................. 18 • Grease a la XXVII Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre ............................................................ 20 • Apadrinem el Castell de la Suda ............................................................................................................ 21 • Participació a la V Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús ............................................................ 22 • Èxit a les proves cangur de matemàtiques.......................................................................................... 24 • Sortida als Espais de la Batalla de l’Ebre............................................................................................... 25 • Visita a Ebre TV........................................................................................................................................... 26 pàgina central: Canta-la 2011............................................................................................................... 27-30

fem rogle

SANT JORDI 2011 • Sant Jordi 2011........................................................................................................................................... 31 • Guanyadors/es del II Concurs de Contes Breus................................................................................ 31 • Actuació del cantautor Jesús Fusté........................................................................................................ 32 • Crispín d’Olot - La palabra en el tiempo................................................................................................................. 33 - “Tú sí que vales”............................................................................................................................. 35 • Nos visita Fernando Marías..................................................................................................................... 36 CONCURSOS • Concurs de logotip per a l’IT.................................................................................................................. 37 • Departament de Tecnologia - Concurs El recorregut de l’energia............................................................................................ 37 • Departament de Llengua castellana - Concurso Relatos coca-cola........................................................................................................ 37 • Departament de Ciències socials - L'alumnat de 1r de batxillerat econòmic supera la primera fase del concurs "El Banco de España y la estabilidad en la economía"........................................................38 • Departament de Lengua catalana - Tornem al Picalletres...................................................................................................................... 38 - Premi Sambori de narrativa en llengua catalana...................................................................... 39 - Participació en el VII Certamen de Lectura en Veu Alta........................................................ 40 ELS CRÈDITS DE SÍNTESI SURTEN DE L’AULA • Diari d’un “viatge científic”...................................................................................................................... 41 • Sortida de 3r d’ESO a les mines de Bellmunt i Falset........................................................................ 42 • Sortida de 2n d’ESO a Centcelles i Santes Creus.............................................................................. 44 • Sortida de 1r d’ESO al Pinell de Brai i Miravet................................................................................... 45 ACTIVITATS ESPORTIVES • Els nostres esportistes - El tennis de taula............................................................................................................................. 47 - El judo............................................................................................................................................... 48 • Què estem fent ? - El pati dinàmic a l’Institut de Tortosa......................................................................................... 49 - 4 anys 4 cims................................................................................................................................... 50 • Activitat física i salut - Eduació física i esports adaptats.................................................................................................. 51 ELS MÉS GRANS • Han acabat l’ESO: promoció 2007-2011.............................................................................................. 54 • Han acabat batxillerat: promoció 2005-2011..................................................................................... 55

Consell de redacció Equip directiu Maria Josepa Altadill Carme Segura

Col·laboradors i col·laboradores Josep Ramon

Miquel Pinedo

Subirats

Toni Vañó

Xavi Rodríguez

David Benito

Helena Panisello

Wendy Cabanes

Maite Chavarria

Alba Arenós

Àngel Martí

Andrea Ariño

Albert Aragonés

Anna Villó

Raquel Arrufat

Andrea Marcela

Araceli Aguiló

Ochoa

Pilar Gisbert

Abdelghafour Ben

Susan Muria

Haddou

Àngela Creix

Ricard Ripoll

Estela Giner

Xavier Lluís

Pili Barredo

Jesús Arenós

Imma Adell

Miquel Ayora

Patrícia Cava

Gerard Fernández

Cèlia Porres

Susanna Ibànez

Begoña Torrados

Clara Ormazábal

Pilar Gisbert

Josep Pous

Xavi Guillem Disseny de la portada i contraportada Susanna Castell professora d’educació visual i plàstica

Amb la col·laboració de l'AMPA

Editorial Sembla que va ser ahir però ja hem passat gairebé un curs escolar, el nostre primer curs escolar com a institut de Tortosa. El canvi i repte que suposava el naixement del nostre institut s’ha fet de forma natural i sense complicacions perquè la professionalitat de tot l’equip humà que en forma part n’era la garantia d’èxit. A poc a poc el nostre centre es va coneixent a nivell de ciutat i la gent entén que calia un altre institut públic, una reivindicació de feia anys. La notícia que el curs vinent passem a l’edifici Betània ha estat ben rebuda perquè passar a la part esquerra de la ciutat i equilibrar l’oferta d’ESO i Batxillerat públics a cada banda de riu és l’objectiu des que es va constituir el nostre institut. Ens queda un camí per fer però l’afrontem amb ganes tot i les dificultats socials i econòmiques amb què ens trobem; de creure que continuaríem a la banda dreta de l’Ebre un temps indefinit a passar el proper curs a la banda esquerra de la ciutat, en un edifici on actualment fa classe la universitat, és una gran oportunitat per a la ciutat perquè significa sumar i créixer i no és fàcil en els temps que corren. Aquest curs que acaba hem fet una gran quantitat d’activitats, sortides, participació en certàmens... per tal de millorar la formació del nostre alumnat i ens n’hem de felicitar. L’esforç i l’entusiasme ha estat el motor de tots aquests actes, alguns que continuaven, altres de novedosos però sempre amb un esperit de superació i ganes d’aprendre. Hem tingut el suport d’una AMPA que està treballant per oferir més serveis als seus associats i a l’institut en general. Finalment vull dir-vos que cal continuar en aquest línia de treball i encarar el nou repte que tenim amb il·lusió i ganes perquè el professorat, l’alumnat i les famílies s’ho mereixen. Un sincer agraïment a tota la comunitat educativa que creu en l’institut de Tortosa.

FemRogle

FESTIVITAT DE SANT TOMÀS

Una jornada dolça i molt aeròbica

Faltaven 10 minuts per a les 11 del matí i ja no podíem esperar més. L’oloreta de la xocolata pujava escales amunt. L’alumnat, més pendent de fora que de dins. I és que no hi ha res pitjor que una xocolatada anunciada. Finalment va tocar el timbre i una corrua d’alumnes i professors, amb un ordre rigorós, civilitzat com dirien els noucentistes, s’atansaven a l’improvisat taulell a recollir el got amb la xocolata i els melindros.

Laura i Carmen ens van oferir Danza Kuduro de Don Omar. Com en totes les actuacions estel·lars hi hagué els bisos a patició d’un públic àvid de festa i alegria.

Sort vam tindre de l’aixopluc, que ens va permetre assaborir la delicatessen sense afegir-hi ni una miqueta d’aigua, de pluja, és clar. El so del timbal i les gralles animà el públic a la conversa i a l’esbarjo. La segona part fou tan o més entretinguda que la primera. Un cop assaborit el suculent desdejuni, ens esperava una exhibició d’aeròbic al gimnàs del centre. Un grup d’alumnes de diferents cursos sota el mestratge de Maite, | InstitutdeTortosa |

La part gastronòmica (elaboració i distribució) fou a càrrec de l’AMPA; l’artística, del professorat d’EF i l’alumnat de l’optativa, amb espontanis i espontànies que s’oferiren per completar la coreografia. Moltes gràcies a totes a tots per fer-nos passar una estona tan dolça i aeròbica.

Maria Josep Altadill

FemRogle

Nada

Intentamos aprovechar al máximo el tiempo que pasamos en la ciudad. Llegamos con el tren una hora antes de lo previsto y decidimos esperar en El Corte Ingles que había al lado. A alguno de nosotros se nos pasó la hora y llegamos un poco justos de tiempo a la obra. Junto con nosotros había varios institutos más, algunos de los cuales no sabían nada acerca de Nada. Como es una lectura obligatoria en bachillerato la mayoría de nosotros ya sabíamos de qué iba y entendimos mejor la obra. Estaba representada por dos actrices. Una de ellas hacía todo el rato el mismo personaje, la otra intervenía sólo en momentos puntuales haciendo papeles tanto masculinos como femeninos. Se podría decir que era casi como un monólogo. Duró aproximadamente una hora y a todos nos gustó la forma en que la habían representado, la cual no era muy común. Al final de la obra salió la directora y nos animó a preguntar sobre

la obra de Carmen Laforet Nada y sobre lo que acababan de representar las dos mujeres. Pero como en todas las obras que piden preguntas, nos dio vergüenza y no preguntamos mucho sobre el tema. Finalizada la obra nos quedaron unas tres horas libres hasta la salida de nuestro tren y aprovechamos para invertir nuestro dinero en las rebajas. Algunos se quedaron por las ramblas y otros fuimos al "Eroski". Al reencontrarnos en la estación pudimos apreciar que todo el mundo se había gastado algo en las tiendas. La vuelta hacía Tortosa fue entretenida y tranquila mientras comentábamos el buen día que habíamos pasado en la ciudad junto con los profesores.

Anna Villó Martí, 1r batxillerat

EBREOFI, S.L.U. C/ MOSSEN BELLPUIG, 14 A 43500 TORTOSA carlin@ebreofi.com

TEL: 977 44 12 22 FAX: 977 44 98 57 www.carlin.es

| InstitutdeTortosa |

SORTIDES AL TEATRE

El día siete de febrero, los alumnos de bachillerato del Institut de Tortosa fuimos a Tarragona para ver la obra de teatro "Nada" acompañados por los profesores.

FemRogle

Tants caps tants barrets

Poster algú, en llegir el títol, es pensa que això va de bojos. La veritat és que no va equivocat perquè la intenció és parlar de La bogeria.

SORTIDES AL TEATRE

El 21 de febrer, l’alumnat de 2n de batxillerat, la professora Araceli Aguilo i jo mateixa vam assistir a la representació de La bogeria de Narcís Oller a Tarragona, a l’auditori de Caixa Tarragona.

L’espectacle va durar tot just una hora entre la posada en escena i el posterior minicol·loqui amb els actors. En sortir, vaig voler preguntar quines eren les primeres impressions. Però tothom tenia pressa per anar a fer “els seus encàrrecs” abans d’agafar el tren; tanta pressa que no vaig poder fer ni la foto de grup.

a banda i banda per entrar o sortir els actors. Ara bé, la projecció que es feia durant la representació dels espais on transcorrien els fets amb gravats va agradar a tothom, entre altres coses perquè amb un sistema força simple ens permetia situar els personatges. El canó també els va servir perquè el narrador, en començar cada escena, pogués anar explicant al públic a través d'un dibuix del cervell els diferents factors que intervenen en el procés cap a la bogeria. Anna, Gemma, Jamila, Àlex i Marc diuen que el final els va agradar. Cal explicar que Frederic Roda, el que va fer

Però com que una és tossuda de mena, vaig anar pensant la manera d’aconseguir una crítica personal amb tots els ets i uts. En pocs dies el meu correu electrònic es va omplir amb els escrits de cadascun dels meus alumnes amb els punts forts i punts febles de la representació. Ara us faré un resum de tot plegat. Quant a la selecció dels fragments de la novel·la hi ha diferents opinons. Alexandrina és de les que pensa que hi faltaven detalls; Miquel Pallarés, en canvi, creu que la novel·la és avorrida però la seleció teatralitzada, afortunada. Miquel Ferrer opina que la representació semblava la demostració científica de les causes de la bogeria, ben bé en la línia del naturalisme. Jesús Arenós és del mateix parer que Miquel F. i a més diu que aquesta posada en escena ha permès que l'alumnat de secundària haja entès millor l'obra, que no és altra cosa que l'objectiu prioritari que es proposa la companyia teatral. Joan és l'únic que comenta la llengua; no li ha acabat de fer el pes. El fet de parlar com al llibre, usant una llengua una mica arcaïtzant, creu que dificultava la comprensió. L'actuació dels personatges ha estat l'aspecte més comentat; en general, en positiu. Tot i que Pilar, igual que Alexandrina, han trobat a faltar una actriu per interpretar els personatges femenins. Cal dir que només eren tres actors, que interpretaven el narrador, Giberga i Armengol. L'Armengol també feia els personatges femenins i el narrador es convertia en Serrallonga, el veritable artífex de l'obra. Bernat és el que ha sortit més satisfet. Com que venia d'una mala experiència (la representació de Nada que no li havia agradat gens), ara a l'hora de veure La bogeria, li ha trobat totes les gràcies. Quant a l'attrezzo, cal dir que Pau i Àlex el consideren insuficient: només hi ha havia un parell de cadires, una perxa amb algunes de les peces de vestir que es posaven o es treien i unes cortines | InstitutdeTortosa |

l'adaptació de la novel·la al teatre, va canviar l'enterrament de Serrallonga, que és el final de la història, per una síntesi de l'apèndix, On són, els boigs?,on Oller ens diu que hi ha més bojos a fora que a dins dels manicomis. En una cosa han estat tots d'acord: cal haver llegit l'obra abans d'anar a veure la representació. Araceli i jo vam sortir força satisfetes. Ens havia agradat i pagava la pena haver anat fins a Tarragona. L'alumnat de 2n de batxillerat T/S i Maria Josep Altadill

FemRogle

El passat dia 18 de març, l’alumnat de francès de 3r i 4t d’ESO vam assistir al teatre La Salle de Reus per veure Les femmes savantes, obra de Molière en la qual torna a atacar el pitjor mal del seu temps (i potser també del nostre): la hipocresia, i, particularment, la dels falsos intel·lectuals, personatges pedants que aconsegueixen prestigi i mèrits aprofitant-se de la candidesa i presumpció d'una clientela de dones que pretenen convertir-se en "sàvies”.Clitandre es vol casar amb Henriette. Els dos joves hauran d’afrontar el complot de la seva germana, la seva mare i la tia d’Henriette, les tres a favor de Trissotin, poeta pretensiós i vanitós que utilitza aquestes dones per aconseguir el seu fi, casarse amb una dona rica. La mare d’Henriette vol casar-la amb ell . Però Ariste , tio d’Henriette vol ajudar els dos joves enamorats i fa creure que la família està arruïnada a fi de conèixer les veritables intencions de Clitandre i de Trissotin. Amb aquesta notícia el fals poeta es retira, en canvi, augmenta l’amor de Clitandre per Henriette. Tot torna a la normalitat i a Armande, germana Hernriette, ni li queda res més que la filosofia per a consolar-se.

Le 18avril, les élèves de français de , 3r et 4t ESO sont allés au Théâtre La Salle de Reus pour voir la pièce de Molière Les femmes savantes. Il critique le pire des maux de son temps (et peut-être du nôtre) : l’hypocrisie et ceux des faux intellectuels.

Vam estar acompanyats per Carme Gargallo i Maite Chavarria. Un cop fetes les fotos de rigor, vam entrar al teatre i al poc temps va començar l’obra, realitzada per la companyia La Bohème Théâtre. Després vam visitar el centre Gaudí i vàrem arribar a les 18.30h a Tortosa .

Plus tard, nous avons visité el centre Gaudi de Reus et nous sommes arrivés à Tortosa vers 18.30h.

Clitandre, après avoir s’être épris d’Armande, préfère finalement jeter son dévolu sur sa sœur Henriette. Les deux jeunes gens vont devoir affronter la cabale de la sœur, de la mère et de la tante d’Henriette, toutes trois gagnées à la cause de Trissotin, poète fat et vain qui profite de la prétention de ces dames pour tenir salon et arriver à ses fins. La mère d’Henriette désire qu’elle l’épouse, et que ce soit Armande qui se marie avec Clitandre, contre l’avis de celui-ci. Ariste, oncle d’Henriette, se range de son côté, et fait croire à la faillite de la famille pour connaître les intentions de Trissotin et de Clitandre. A cette annonce, le faux poète se retire, et l’amoureux redouble d’ardeur auprès d’Henriette. Tout rentre dans l’ordre, et il ne reste à Armande que la philosophie pour la consoler. Cette pièce a été représentée par la compagnie La Bohème Théâtre

Nous avons été accompagnés par les professeurs Carmen Gargallo et Maite Chavarria

| InstitutdeTortosa |

SORTIDES AL TEATRE

Les femmes savantes

FemRogle

Crítica de...

SORTIDES AL TEATRE

BODAS DE SANGRE A L'AUDITORI F. PEDRELL El pasado 27 de marzo con motivo del día mundial del teatro se escenificó en el auditorio ‘Felip Pedrell’ de Tortosa la tragedia ‘Bodas de sangre’ de Federico García Lorca. La obra fue adaptada e interpretada por una compañía teatral amateur. El tema principal que se trata en este drama es la vida y la muerte. Pero de un modo arcano y ancestral, en la que figuran mitos, leyendas y paisajes que introducen al espectador, en un mundo de sombrías pasiones, que derivan en los celos, la persecución, y en el trágico final, la muerte. La obra se podría resumir en una planificación de una boda en que la novia está aun enamorada de su antigua novio. El mismo día de la boda justamente después de casarse ella se fuga con su amante dejando abandonados al novio y a todos los invitados. El novio despechado sale en busca de ella hasta que encuentra a los dos enamorados. Los dos hombres se enzarzan en una pelea en la cual terminan los dos muertos. La novia, entonces, cae en una depresión que le durará el resto de su vida. Desde mi punto de vista la obra no me defraudó, no es fácil hacer una adaptación de una de las mayores obras de la literatura española y la compañía consiguió ajustarse al argumento en todo momento. Pese a su lenguaje a

veces excesivamente poético y arcaico la obra cumplió con el objetivo de entretener al espectador aunque confieso que en algunos momentos costaba no perder el hilo de la conversación. La interpretación fue llevada a cabo de manera más que aceptable. Hay que pensar que los muchísimos actores que componían el reparto, en concreto quince, no eran profesionales y si bien algunos actores pecaban de poca fluidez o de sobreactuación eso se veía compensado por el brillante papel de otros. Por lo que hace a la parte escenográfica, en mi opinión fue la que más me sorprendió, la diferenciación de espacios elegida te permitía seguir la trama más fácilmente y tanto el sonido como la iluminación y la decoración estuvieron a la altura. En conclusión, recomiendo asistir a esta clase de espectáculos, no sólo por pasar un buen rato sino también por dar apoyo a este género y a las compañías teatrales de nuestro territorio. Aunque sea un estudiante de 2ndo de Bachillerato científico también me gusta la literatura y también sé apreciar la calidad de las obras literarias. Ésta, por supuesto, me gustó. Jesús Arenós, 2n batxillerat salut

Crítica de... BODAS DE SANGRE A L'AUDITORI F. PEDRELL Bodas de Sangre, pertenece a la gran, compleja y variada obra del poeta, dramaturgo y prosista Federico García Lorca. Escrita en época republicana, Bodas de Sangre encarna aspectos como la conjugación del mito, el estilo poético y la sustancia real. La tragedia teatral, sigue las constantes y a la vez ideales del maestro Lorca: escribir para todos y que la cultura llegue a todo el mundo, sobretodo al ambiente gitano y de pueblo. Sin ir más lejos, el pasado 27 de marzo (Día mundial del teatro) la obra fue representada “para el pueblo”, en este caso Tortosa. Todos conocemos a grandes figuras literarias que se han dedicado al teatro (Lorca, Valle – Inclán, Calderón, Lope…) pero son esos escritores los que sólo relacionamos con nuestra época estudiantil, cuando por obligación los habíamos estudiado, leído y comentado La cultura de un país debe expandirse y, como Lorca bien decía, llegar a todos, no sólo quedarse en una simple lectura obligatoria o en la gran ciudad. De este modo, quiero remarcar la necesidad de fomentar la creación y desarrollo de compañías de teatro que hagan representaciones del buen teatro, el de los libros obligados. Para nosotros, los estudiantes, trabajar una obra después | InstitutdeTortosa |

de una representación teatral, es tarea más amena. Cuando las obras de teatro se estrenan, siempre tienen sede en grandes ciudades y capitales de cultura, quedándose otras ciudades y pueblos más pequeños con una muy corta oferta cultural. Así pues, es de agradecer que el pasado mes de marzo nos ofrecieran en el Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, esta obra tan conocida y seguramente, tan poco vista por los espectadores tortosinos. En ciudades más o menos pequeñas, como Tortosa, no disfrutamos normalmente de una gran oferta teatral, contamos con alguna oferta, pero no hay doce obras a elegir para un sábado noche, como pasa en las grandes capitales. Además, si a esto le añadimos que solamente una es de carácter literario, la oferta teatral literaria se queda en un insuficiente. De este modo, quiero remarcar de nuevo la necesidad de incluir en la cultura general de los habitantes de ciudades pequeñas las obras teatrales de nuestros escritores, que todos hemos estudiado y espero, sigan estudiándose. Xavier Lluís, 2n batxillerat

I fòrum de la xesc

El passat dia 8 de març es va realitzar el

En aquest fòrum va haver-hi un intercanvi d’ex-

I FÒRUM DE LA XESC (Xarxa d’Escoles per a

periències d’educació ambiental entre profes-

la Sostenibilitat de Catalunya) a l’Observatori

sorat i alumnat. D’aquesta manera vam poder

de l’Ebre en què van participar moltes escoles i

compartir experiències, comparar les diverses

instituts de les Terres de l’Ebre. El nostre centre

activitats que fem els centres per poder con-

va ser representat per les alumnes del 1r de

tribuir a la millora dels hàbits mediambientals i

batxillerat

agafar idees.

salut, Maria Notivol i Anna Segura,

que van explicar com fer sabó a partir d'oli reciclat, acompanyades per les professores Raquel Arrufat i Helena Panisello.

Helena Panisello, coordinadora d'Escoles Verdes

PROJECTES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA

FemRogle

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

INTERCANVIS

Amistat a través del francès Els dies 7,8 i 9 de març els alumnes francesos de l’Institut René Char d’Avinyó ens van visitar. El primer dia vam preparar una festa sorpresa de benvinguda al gimnàs de l’institut. Després vam anar al bar de Tomàs i l’Institut de Tortosa ens va convidar a berenar. Allí vam començar a parlar un poc de francès i de castellà. El segon dia, al matí, vam anar al Delta de l’Ebre. A la tarda ens vàrem reunir al Punt Jove de Ferreries. A continuació, amb la col·laboració de l’ajuntament de Tortosa, vam anar amb una guia als Jardins del Príncep i al centre d’Interpretació del Renaixement. El tercer dia ens vam divertir molt per

| InstitutdeTortosa |

Barcelona. Durant el matí vam visitar els edificis més importants de la ruta modernista. Una guia ens va explicar el més important de cada lloc. A l’hora de dinar vam fer cap al Maremàgnum i després vam anar de compres. Aquest dia va ser l’últim però no per això el més important. Durant aquests tres dies ens ho vam passar molt bé i esperem continuar aquest intercanvi escolar el pròxim any. Alba Arenós, Wendy Cabanes i Andrea Ariño.

INTERCANVIS

FemRogle

Amitié grâce a la langue française

Le 7,8 et 9 mars, des élèves français du lycée René Char sont venus nous visiter. Le premier jour nous leur avons préparé une fête surprise à la salle de gymnastique du lycée. Après nous sommes allés à la cantine de Tomàs et le lycée de Tortosa nous a invité à goûter. Là-bas, nous avons commencé à parler avec un peu de français et d’espagnol. Le deuxième jour, ils sont allés au Delta de l’Ebre. L’après-midi, on s’est retrouvés au «Punt jove de Ferreries» et grâce à la mairie de Tortosa , nous avons visité «Els jardins del Príncep» et «El centre d’Interpretació del Renaixement». Le troisième jour a été aussi

très amusant car nous sommes allés à Barcelone et on a fait La Route moderniste. Une guide nous a expliqué les édifices plus important. Pour déjeuner, nous sommes allés au Maremagnum et après on a fait les magasins. Celui-ci a été le dernier jour mais pas pour cela le moins intéressant. Pendant ces trois jours, nous nous sommes beaucoup amusés et nous espérons pouvoir continuer cet échange scolaire l’année prochaine. Alba Arenós, Wendy Cabanes i Andrea Ariño.

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

CELEBRACIÓ DEL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Dia Mundial de la Poesia

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo des de la biblioteca i el departament de català vam triar un poema de Joan Maragall (Barcelona 1860-1911), perquè enguany se celebra el centenari de la seua mort, i vam proposar a un grup d'alumnes, professores i professors de traduir-lo a un total de dinou llengües, que són usuals o conegudes al nostre centre. Finalment, vam imprimir un centenar de fulls desplegables i l'hem publicat en format PDF al bloc de la biblioteca. Si hi entreu, us el podeu descarregar. Les traduccions són de Clara Ormazábal i Miriam Rojo (alemany), Alisha Love (anglès), Nadia Mezzan (amazic i àrab), Hamousa Diane (bambarà), Kirnjeet Kaur (hindi i panjabi),Luciana Piazza (italià), Rogerio Costa (portuguès brasiler), Nichita Mihail Otânceala (romanès), Danzan Shandaev (rus), Anastàsia Yurchuk (ucraïnès), Jarar Haider (urdú), Rong Wang (xinès) i dels professors i professores Toni Vañó (castellà), M. Teresa Chavarria (francès), Àngela Creix i Jordi Beltran Creix (japonès), Cinta Cabrera (llatí), Albert Aragonès (occità aranès).

Aquí en teniu una mostra. Bona lectura! Albert Aragonés, professor de llengua catalana i literatura

| InstitutdeTortosa |

CELEBRACIÓ DEL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

FemRogle

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

VIATGE A ITÀLIA

Italia 2011

Lunes por la tarde. Todos impacientes, esperando a que el autobús arranque, con ellos en el interior, para ir a Italia. Esperaba una noche dura y larga de viaje, pero todo iría bien. Al menos, eso presentíamos nosotros. El momento del arranque fue de felicidad para algunos, otros sabían que iban a recordar a sus familiares durante todo el viaje, pero el ambiente era bueno. Los conductores decidieron contribuir, así que mientras uno conducía, el otro animaba el ambiente al estilo DJ, con la música a toda marcha y de vez en cuando encendiendo y apagando las luces repetitivamente. Yo observaba cómo se desenvolvía esa fiesta, en el interior del autobús, compartiendo esa euforia. Hicimos una pequeña parada para cenar, hice un par de llamadas aprovechando que todavía no habíamos cruzado la frontera y volvimos a subir. En cuanto la fiesta cesó (que tardó, por cierto), pusieron una película. Pude observar como, a lo largo de la película, los ojos de la gente iban cerrándose. Algunos se quedaron abiertos, los míos tardaron en cerrarse. Aunque a las tres de la mañana hicimos otra parada que hizo que todos se despertaran, yo no había dormido todavía. Volvieron a subir, y poco a poco volvieron a cerrar los ojos. A las cinco de la mañana, no habían más ojos abiertos que los de los conductores y los míos. Ellos hablaban bajito, pero les podía oír. Supongo que eso fue lo que me hizo dormir, aunque no fueron más de 45 minutos de sueño.

| InstitutdeTortosa |

Me desperté, un poco sudado. En realidad, desperté porque mi cabeza se golpeó contra el codo de Luciana, que se sentaba a mi lado. Me costó saber dónde estaba y por qué, pero fui recordando. Observé a mi alrededor, el ambiente era tranquilo pero ya había suficiente gente despierta. Hasta que llegamos, estuvimos bastante bien. Fuimos un poco a ver el Lago di Garda, y a dar un paseíto. Me encontré con unas bonitas escaleras, y me puse a mentar cariñosamente a la familia del constructor de las mismas. Tuve alguna que otra sorpresa, pero nada importante. Después de verlo, nos fuimos a comer. Me partí una pizza con Francesc. Más tarde, volvíamos al autobús. Y fuimos directo al hotel: lo mejor del día era la noche. Yo tenía bastante sueño (porque había dormido sólo 45 minutos) y decidí no salir mucho de la habitación. Me aseguré de dar la llave a mis compañeros de habitación y encerrarme dentro. Al día siguiente, me levanté de mejor humor, porque por fin había podido dormir. Había llegado el día que esperaba: Venecia. Venecia era la ciudad que más quería ver. Fuimos allí, y visitamos algunos sitios. El palacio me pareció increíble. ¡Porque el tío no se podía saber todas las habitaciones que tenía! Yo creía que la más lejana, que sólo tenía una puerta, era la habitación del perro o algo así.

FemRogle

Poca gente se quedó ahí, y yo, después de varios sucesos, sólo quería dormir. Pues no fue así, la gente se reunió en mi cuarto.

En fin, al salir de ahí nos fuimos a comer algo, y la verdad es que deduje que necesitabas tener paciencia para encontrar el sitio ideal, y saber buscar. Por 10 € podías tener un menú de pizza o pasta, bebida y postre, si te metías en alguna calle vacía. También gozamos de un paseo en góndola. Pero teníamos un horario, por lo que volvimos al mismo hotel en Lido. Esa noche fue la más fiestera de todas, por lo que sé. Pero no especifico nada. Al día siguiente, visitamos Florencia. Visitamos varios sitios, como la casa de Julieta. El día no fue como esperaba, así que no voy a contar mucho, pero no estuvo mal. No pudimos verlo todo, pero decidimos aplazarlo para el día siguiente. Por la noche, nos fuimos al segundo hotel.

El último día, visitamos un poco Cannes por la mañana, pero sólo un ratito. Luego, cogimos el autobús, haciendo una única parada para comer cualquier tontería. Llegamos por la noche a casa, felices por reencontrarnos con las familias y tristes porque nos hubiera gustado quedarnos un poco más. También era cierto que empezaban las vacaciones de Semana Santa, y que podíamos descansar un poco. Creo que lo mejor que alguien se puede llevar de Italia son los recuerdos y las experiencias.

VIATGE A ITÀLIA

El día siguiente seguíamos en Florencia, y fuimos a ver lo que nos habíamos dejado. La cúpula. Cuando vi las escaleras, empecé a mentar a la familia del constructor. Yo no podía digerir tantos escalones. Pero bueno, todo fue bastante bien, así que por la tarde nos dirigimos a Cannes. Esa noche fue bastante rara, pero me reí bastante por varias tonterías que no vienen al caso.

Hasta siempre, Italia.

Ricard Ripoll 4 ESO A

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT

Voltem pel món

què menja i on viu. També vam buscar unes quantes fotos per il·lustrar el nostre treball. A la quarta etapa havíem de convertir-nos en un personatge famós perquè ens entrevistés un altre grup. Nosaltres vam ser el jugador del Barça Ibrahim Afelay i la reina Sofia.

FOTO EQUIP DEL PROJECTE “VOLTEM PEL MÓN 2011”

Aquest curs, l'Aula d'Acollida participa en l'edició de "Voltem pel món", un projecte telemàtic en el qual participen aules d'acollida de tot Catalunya. És una activitat col·laborativa entre professorat i alumnat al voltant de competències transversals en general, especialment, les comunicatives. L'aula virtual i les TIC s’utilitzen com a instruments d’accés a la informació i de construcció del coneixement. Ha estat un viatge, el qual ha tingut diferents etapes o centres d’interès on l’alumnat ha desenvolupat diferents tasques que a continuació detallem: A la primera etapa vam presentar-nos al fòrum a partir d’un power point amb les fotos dels participants i un petit text. Descrivíem una mica com érem, quants anys teníem i les nostres preferències. A la segona etapa ens van proposar col·laborar en una campanya engegada per un grup de joves solidaris. Es tractava de fer diferents versions del joc de l’oca. Nosaltres vam fer els jocs de l’oca de la roba i monuments del món. Vam aprendre a utilitzar un programa de dibuix que es diu Gimp. A la tercera etapa vam fer d’investigadors. Vam escollir dos animals, el llop ibèric i el guepard. Vam fer una fitxa de cada animal per explicar la seva localització: com és, com es reprodueix, | InstitutdeTortosa |

A la vegada, havíem d'escollir un dels altres personatges per preparar una entrevista, i vam escollir els que més ens agradaven: el millor jugador del món, Lionel Messi, i el millor metereòleg de TV3,Tomàs Molina. L’última etapa va consistir a escriure una llegenda compartida sobre dracs a través de diferents wikis, formades per quatre equips d’alumnes de diferents aules d’acollida de Catalunya. Està prevista una possible trobada de tots els participants d’arreu de Catalunya al mes de juny si la crisi ens ho permet, però encara falta confirmació. La metodologia d'aprenentatge s’ha basat en tècniques de treball per projectes, treball cooperatiu, treball en equip i construcció del coneixement. La valoració final ha estat molt positiva. Ens ho hem passat força bé, tant el professorat com l’alumnat. Ha estat una manera de treballar més dinàmica, motivadora; i on s’ha treballat la presa de decisions conjunta, afavorint valors democràtics. Pili Barredo i Imma Adell, professores de l'Aula d'Acollida

FemRogle

COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT

Explicant experiències

L’alumne de 1r, Abdelghafour Ben Haddou, ens vol explicar la seva experiència amb una activitat novedosa que està realitzant a l’escola que comparteix la seva escolarització. - Abdel, explica’ns què és el que més t’agrada quan vas a l’altra escola: El que més m’agrada és quan vaig amb el professor Martí a fer classe amb un company diferent… es tracta d’un gos: es diu “Capitan Apache”. - Un gos! Com és el “Capitan Apache”? És molt simpàtic i tranquil, té el pèl una mica llarg, és de color marró i gris, és gran… i a mi no em fa gens de por. - Què feu durant aquesta classe? Fem el que el professor ens diu. Li ensenyem a donar la pota, a seure amb ell, el podem acariciar d’un en un. No li podem donar menjar perquè no està permès. Quan ens portem bé, o acabem la feina, de vegades ens deixen anar amb Capitan Apache. A mi m’agrada molt!

La teràpia assistida amb animals (TA) és un mètode que involucra els animals en les tècniques de reeducació d’alteracions físiques, psíquiques, sensorials, socials o del comportament de l’ésser humà. La TA es caracteritza perquè és un tipus de teràpia en la qual se substitueix la paraula parlada pel llenguatge no verbal: el llenguatge del cos, en el qual les emocions estan implicades. Consisteix en una interacció entre un terapeuta especialitzat en el tema, un animal ben cuidat i una persona que demana ajuda i que un animal pot ajudar. És una teràpia lúdica. El tractament ha de ser beneficiós també per a l’animal de manera que aquest no pateixi en cap moment durant la teràpia i que després d’aquesta, l’animal quedi satisfet i content.

Abdelghafour Ben Haddou i Imma Adell | InstitutdeTortosa |

FemRogle

COL路LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT

Energies renovables: Construcci贸 d'un forn solar

Aquestes fotografies mostren diferents moments del proc茅s de construcci贸 dels forns.

| InstitutdeTortosa |

L’alumnat de 3r d ‘ESO d’Aula Oberta participa en un Projecte de construcció de FORNS SOLARS. En l’activitat, proposada pel Departament de Ciències de la Naturalesa, intervenen, de manera conjunta, les matèries de Física i Química, Biologia, Tecnologia, Educació Visual i Plàstica i Llengua Catalana. L’experiència s’ha concebut per afavorir el treball cooperatiu. Aquesta interrelació es valora molt positivament tant per l’alumnat com pel professorat implicat. El forn solar o cuina solar és un sistema de cocció de menjar basat en la captura dels rajos emesos pel sol. Actualment hi ha organitzacions humanitàries que promouen el seu ús per a cuinar el menjar amb energia gratuïta. El procés ha estat realitzat de forma artesanal d’acord amb un pla de treball que, els nois i les noies del grup, han seguit rigorosament per a aconseguir un bon producte final. Així doncs, la construcció del forn ha servit de pretext per a muntar tota una sèrie d’activitats encaminades a assolir els objectius generals i els transversals del projecte i els específics de cada matèria.

- Què heu après? pregunta una de les seues professores. L’alumnat respon: - Ja sé què és l’efecte hivernacle! - Pararé compte de no malgastar energia, paper i altres coses si no les necessito de veritat! - Sóc més “manetes” en la manipulació de materials. - He entès la importància de reutilitzar i reciclar. - He après a fer un informe de pràctiques. - Sé com trobar informació fiable a internet. - Escric millor, m’hi fixo més per a no fer faltes perquè sé que em perjudica en la nota de moltes matèries. - He après a mesurar, dibuixar i retallar perquè les capses i la resta del material encaixessen bé. Però, a més de les respostes anteriors i altres, n’hi ha una d’unànime que cal destacar: - Hem après a treballar en equip! El professorat que us ha ajudat a fer realitat el projecte, us felicita pel vostre èxit! Àngela Creix i Estela Giner, realitzadores del projecte

FORN SOLAR

| InstitutdeTortosa |

COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT

FemRogle

COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT

Grease a la XXVII Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre

El passat 30 de març, els nostres alumnes de l'optativa de Teatre Musical de quart d'ESO van participar en la XXVII Mostra de Teatre Escolar a l'Auditori Felip Pedrell. En aquesta mostra participen tant escoles com instituts del Baix Ebre. La Mostra dura quatre dies. El mateix dia, van participar en la mostra: l'Escola Mediterrani de l'Ampolla, representant Com més serem més riurem, l'Institut de Camarles amb l'obra El malalt imaginari i el nostre institut amb el musical Grease. Només vam poder representar algunes escenes, ja que teníem el temps limitat. Els alumnes van estar un altre cop genials i vam passar un matí molt entretengut perquè les tres obres van estar molt bé. A més, l'acte, el va presentar Muniatto Xou, que entre una representació i una altra anava fent de les seves per animar la festa. Susan Muria, professora de música | InstitutdeTortosa |

FemRogle

COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT

Apadrinem el Castell de la Suda

Els alumnes de 2n d’ESO van participar el divendres 1 d’abril en l’apadrinament del Castell de la Suda. Aquesta és una iniciativa promoguda per la associació “Amics dels Catells i Casc Antic” i pensada per reivindicar el valor de cadascun dels monuments de la ciutat. Tortosa és una ciutat amb un passat de més de 2000 anys d’història i compta amb un conjunt històricoartístic declarat d’Interès Nacional per l’estat espanyol, i aglutina monuments de primer d’ordre com el Castell de la Suda i totes les fortificacions que l’envolten, la Catedral de Santa Maria o els Reials Col·legis, entre altres. “Amics dels Castells” per ajudar a protegir i reivindicar el nostre patrimoni ha proposat a les escoles de la ciutat que apadrinin un monument. Cada centre havia de treballar la unitat didàctica Tortosa, ciutat de castells, monuments i muralles, i un cop fet, escollien un monument per apadrinar. Els alumnes establiren compromisos per fer treballs d’actuació i reivindicacions sobre el monument escollit. L’associació oferia, a més a més, una visita guiada del monument.

Els nostres alumnes, després de realitzar la unitat didàctica, escolliren apadrinar el Castell de la Suda i realitzaren, acompanyats pel president de l’associació Jordi Jordan i tres professors del centre, la visita als diferents indrets. Pilar Gisbert, professora de ciències socials

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT

V fira literària de jesús

22 24

El dia 13 d’abril els alumnes de 1r de batxillerat econòmic i humanístic, acompanyats per les professores Maria Josep Altadill i Raquel Arrufat, van visitar la V Fira Literària Joan Cid i Mulet, organitzada per l’EMD de Jesús. A més, també van participar en la sortida els dos alumnes de 2n de batxillerat humanístic que havien presentat el seu treball al IV Concurs de Treballs de recerca en l’àmbit literari i de l’exili: Cinta Borrell, amb el treball Històries d’amor de l’antiguitat i resultat en l’art, i Xavier Lluís, amb Amor i sexualitat a l’època dels romans. L’acte consistia en una taula redona sobre els treballs de recerca en què va intervindre l’alumnat que havia presentat un treball a concurs i que va ser moderat per Dolors Queralt. A més de Cinta i Xavier, alumnes del nostre institut, també hi va prendre part alumnat representant de l’institut Jo-

| InstitutdeTortosa |

aquín Bau, el Col·legi Sagrada Família i l’institut de Roquetes. En total, van ser nou alumnes. Per començar, tots van fer un breu resum del seu treball, de les fonts utilitzades i de les motivacions que els havien portat a triar el tema. Cal destacar que la temàtica predominant en aquesta edició ha estat la de la misogínia i l’antiguitat clàssica.

FemRogle

COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT

La moderadora els va proposar que parlessen també de les sensacions i l’experiència que representa fer un treball de recerca, així com del procés d’elaboració. Tots els alumnes van coincidir a dir que es comença amb moltes ganes, però que es va fent tan pesat mentre el desenvolupes que arriba un punt que ja només vols acabarlo, traure-te’l del davant. Finalment, van mostrar el seu agraïment als respectius tutors dels treballs per l’orientació i el seu suport acadèmic i moral, tan necessari en els moments durs, aquells en què penses: “Ara no sé com continuar, què he de fer”, “corre, corre, mira’m això”, “Raquel, Raquel, que no acabaré”, etc. Un cop acabada la taula redona, vam poder gaudir de l’actuació de la cantautora Montse Castellà, que va musicar dos poemes d’autors ebrencs. Finalment, va arribar el moment més esperat, el de conèixer el nom del guanyador/a. Abans, però, Dolors Queralt com a secretària del jurat va destacar el gran nivell dels treballs presentats i va felicitar tots els alumnes. Xavier Lluís va guanyar ex aequo el primer premi; el va compartir amb Maria José Trujillo Serrano, alumna de l’institut Joaquín Bau, amb el treball La misogínia.

23 25

També van rebre un accèssit ex aequo Sònia Pons Valmaña, de l’institut de Roquetes, pel treball Les figures retòriques a través dels poemes de les Terres de l’Ebre, i Marta Castell Fàbregues, de l’institut de Roquetes, per El mito de Don Juan en la literatura espanyola. Vull remarcar que Cinta Borrell va rebre un diploma de reconeixement i va ser felicitada públicament per haver fet una molt bona faena. No cal dir que tots vam tornar molt satisfets de la fira literària, especialment pel bon paper dels nostres alumnes.

Raquel Arrufat, professora de llengua catalana i literatura

Felicitats Cinta i Xavier

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT

Prova cangur de matemàtiques El dia 18 de març es va celebrar la prova Cangur de matemàtiques, que és una activitat impulsada per la societat internacional Le Kangourou sans Frontières, de la qual és membre la Societat Catalana de Matemàtiques. Aquest curs han participat més de 500 centres de Catalunya i prop de 20.000 alumnes. Del nostre centre, han participat quatre alumnes de 3r ESO B : David Català, Esteban Romero, Nacho Romero i Josep Pous, que han quedat classificats entre les 28 % millors notes de tot Catalunya. Cal destacar els resultats de l'alumne Josep Pous Cid que figura en la llista de les 3 % millors puntuacions de tot Catalunya. Felicitem els participants i animem la resta d'alumnes a participar en la pròxima convocatòria. Begoña Terrados, professora de matemàtiques

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

3 de maig de 2011 Trepitjar un camp de batalla és una manera de reviure la història, si esta batalla ha passat a casa nostra encara resulta més significativa l’experiència, perquè ens permet lligar els esdeveniments i les històries particulars amb la història general, i això és la manera de fer més visible i alhora comprensible la transcendència del passat, i la importància del seu estudi, per entendre el nostre present com a col·lectiu i com a individus. És tradició del nostre centre fer cada any per primavera una sortida als denominats Espais de la Batalla de l’Ebre. No és una excursió més, sinó que revesteix una singularitat pròpia, que la fa especial per la implicació personal que representa per a cadascun dels nostres nois i noies, que poden captar i gairebé sentir, en una terra que és la seua i en uns paisatges que els són habituals, un fet històric transcendental com és la batalla de l’Ebre. És prou sabut que esta batalla fou la més decisiva de la Guerra Civil; una llarga lluita protagonitzada, i sobretot soferta, fa més de setanta anys, per joves de la seua mateixa edat i, a més a més en alguns casos familiars seus, això afavoreix un grau d’empatia i interiorització que no sempre s’aconsegueixen davant d’altres fets històrics, en definitiva, es troben davant de la seua pròpia història, viscuda pels seus avantpassats immediats, molts dels quals encara són vius i en guarden memòria i testimoni. No cal dir que també és un dia festiu, que reforça la convivència entre l’alumnat i els professors i permet la familiaritat i companyonia que s’estableix al voltant d’una mateixa taula i al bell mig dels amplis i majestuosos paisatges de la Terra Alta, i això també és important.

Este any i amb tot l’alumnat de segon de batxillerat hem visitat Les Veus del Front al Pinell de Brai, el refugi de la Font Gran a Benissanet, el

Centre d’interpretació de la batalla de l’Ebre els 115 dies de Corbera, juntament amb el poble

COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT

Sortida als Espais de la Batalla de l’Ebre

vell, el refugi de les Devees, prop de la Fatarella, la cruïlla dels Quatre Camins a l’entrada de Vilalba dels Arcs i finalment les trinxeres dels Barrancs, entre esta darrera població i la Pobla de Massaluca. Cal destacar de la jornada la circumstància d’haver pogut gaudir del testimoni d’una de les protagonistes de la construcció del refugi de Benissanet, que viu al costat mateix d’este i li plau recordar i explicar les seues vivències d’aquells difícils dies de la Guerra Civil. Finalment no cal ni dir que el nostre alumnat va respondre i participar amb interès i ànim festiu a totes les activitats de la sortida. Roc Salvadó i Josep Ramon Subirats, professors de ciències socials

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT

Visita a los estudios de l´Ebre TV

El pasado 4 de marzo, los estudiantes de la materia optativa de periodismo (4º de ESO) acudieron a los estudios de televisión de la cadena Ebre TV, donde disfrutaron de una clase práctica sobre cómo funciona un plató, manejo de cámaras, locución, montaje, y control. En todo momento, Marcos Llambrich, técnico de la casa, explicó magistralmente los interiores de la televisión. Contestó a todas las numerosas preguntas del alumnado, con profesionalidad y len-

| InstitutdeTortosa |

guaje asequible. Incluso atendió a la petición de volver nuevamente para continuar descubriendo los secretos de tan fascinante mundo. La actividad corresponde a la segunda parte del curso, que se completará con una visita a los estudios de Imagina ràdio, en el mes de junio. Antoni Vañó professor de llengua castellana

FemRogle

Canta-la 2011

Presentadores Imma

CANTA-LA 2011

i Laila

27 AccĂ¨ssit 1r ESO Grup HHC Dani i Yassine

Finalistes Grup Les tres estrelles Alba, Esther i Nacera

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

Guanyadores 1r ESO Andrea i Sindy

Guanyadores 2n ESO "Les pirates" FĂ tima, Raja, Saida, Naima, Nayar i Loubna.

Finalistes 3r ESO "Ek mec" Elies i Lofti

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

Guanyadors 3r ESO "Dissolt" Blai, Natxo, Estebi i Arnau

Accèssit 4t ESO "Les NIN" Jennifer, Natalí i Noemí

Finalistes 4t ESO "Sentiments" Natalí i Lorena

Guanyadors 4t ESO "Gats" Ricard i Jordi

Finalistes batxillerat "El rei" Pau i Jordi

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

Guanyadores batxillerat "Ataràxia" Mònica, Cinta i Sara

Finalistes professorat "EF" Miquel, Maite i Xavi

Guanyadores professorat "Lliz entre cards" Àngela i Mariai Josepa

| InstitutdeTortosa |

Agraïments Carles, Rafa, Mariló, Suana i M. Josepa

FemRogle

Sant Jordi 2011

L’objectiu principal d’aquest concurs és fomentar l’ús de la llengua catalana a través de la música. Els/les participants poden triar cançons en català de qualsevol època i estil, fins i tot poden compondre la música i escriure la lletra. L’actuació pot ser individual o en grup. Vam establir diferents categories segons els cursos i també per al professorat. I després de fer la difusió de les bases, vam esperar que arribés el dia de la final en la qual s'havien de triar els/les finalistes i guanyadors/es. GRAN FINAL El passat dia 6 d’abril, un jurat format per diversos professors/res del centre i un representant dels alumnes va escoltar un total de 30 participants entre totes les categories. Cal dir que van estar molt satisfets/es de la quantitat i, sobretot, de la qualitat dels participants. En alguna de les categories, a més de guanyadors/res i finalistes, van donat accèssits; això demostra que hi ha hagut un interès a fer-ho molt bé. També ens consta que el fet de participar ha

comportat hores d’assaig i, sobretot, una faena de memorització destacable. Hi ha hagut cançons i estils molt diversos, música en directe, lletres de cançons composades per a aquesta ocasió, etc. CANTA-LA 2011 Després de triar el /les finalistes i guanyadors/res, només quedava l’actuació pública. El dia 28 d’abril vam obrir la sala d’actes a tot l’alumnat del centre perquè poguessen veure els seus companys i companyes. Vam haver de dividir l’actuació en dues parts per qüestions pràctiques. A les deu van actuar els de 1r, 2n i 3r, i a les 11.30 h, 4t, batxillerat i professorat. La professora Imma Adell i l’alumna Laila Aataoua van fer de presentadores. Amb una especial sincronia van anar presentant, ara una, ara l’altra els/les diferents participants. Totes dues van saber captivar l’atenció de l’auditori i, sobretot, van conduir la gala amb un estil personal, fresc i simpàtic. Vam aprofitar la gala per lliurar els premis del II concurs de Contes breus que organitzen els departaments de llengües, el premi al millor article d’opinió, organitzat per Periodisme digital i el diploma a la guanyadora del nostre institut de la II Mostra de Fotofilosofia.

Premiats en el II Concurs de contes breus (en català, castellà i anglès) 1r d’ESO Morad Moussaoui, amb el conte Sóc un superheroi Adrià Machí, amb el conte Territorio prohibido Esther Serra amb el conte Perdida 2n d’ESO Lívia Coronciuc amb el conte Temptació tendra i dolça 3r d’ESO David Benito, amb el conte Diari de la fi del món 4t d’ESO Carcellé, Rafel amb el conte Ricardo y Pancho

BATXILLERAT Xavier Lluís, amb el conte Dimarts Sara Moreso, amb el conte Childhood Chick CONCURS TU OPINES, convocat per Periodisne Juvenil. David Gónzalez Caballero (de Sant Carles de la Ràpita), amb l’article “La defensa de l’eriçó”. II Mostra de Fotofilosofia Tània Perales (alumna de 1r de batxillerat), amb la fotografia “Qui som en realitat?”

| InstitutdeTortosa |

SANT JORDI 2011

Enguany hem celebrat la Diada amb la 1a edició de Canta-la. Canta-la és un concurs d’interpretació de cançons en català, en el qual poden participar tots els membres de la comunitat educativa.

FemRogle

SANT JORDI 2011

El cantautor Jesús Fusté a l’Institut de Tortosa El dia 29 d’abril, i dins dels actes de Sant Jordi, vam convidar el cantautor del Priorat, Jesús Fusté. Durant els darrers anys Jesús Fusté s’ha convertit en el cantautor de capçalera de bona part dels escriptors i escriptores de les Terres de l’Ebre. En aquesta ocasió ens va presentar gran part del seu treball Lletres d’aigua: un disc de poemes musicats d’autors com Gerard Vergés, Artur Bladé, Cinta Mulet, Manel Ollé, Josep Amorós, Manel Garcia, Xavier Amorós i el mateix Jesús Fusté. Jesús i els seus músics aconseguiren sintonitzar amb els nostres joves, poc avesats a aquesta mena de recitals, però amatents i sensibles, que es van deixar endur per la força de les paraules i el ritme de la música. Ens acompanyà també l’escriptor Jesús Tibau,

| InstitutdeTortosa |

que aprofità per llegir un dels seus contes inspirat en la cançó del cantautor “Nit de Sant Llorenç”. Jesús Fusté parlà al nostre jovent de la poesia i els encoratjà a llegir els nostres poetes. “No cal anar a buscar-ne de fora, perquè els que tenim aquí a prop són excel·lents” els deia, i els explicava els poemes d’uns i dels altres. Fou una hora de poesia, de música i de plaer per als sentits. Res millor per acabar la celebració de Sant Jordi 2011. M. Josepa Altadill

FemRogle

la palabra en el tiempo

Juglar : (De joglar). 1. adj. Chistoso, picaresco. 2. adj. juglaresco. 3. m. Hombre que por dinero y ante el pueblo cantaba, bailaba o hacía juegos y truhanerías.

SANT JORDI 2011

4. m. Hombre que por estipendio o dádivas recitaba o cantaba poesías de los trovadores, para recreo de los reyes y de los magnates. 5. m. ant. Trovador, poeta. Diccionario de la RAE Vigésima segunda edición, 2001 En el siglo XXI no necesitamos recurrir a juglares para nuestro entretenimiento, tenemos a nuestro alcance muchas historias que, si queremos, pueden ofrecernos cierta lógica con la que poder sobrellevar nuestra cotidianidad. Las redes sociales, videojuegos y medios de comunicación de masas (sobre todo el cine y la televisión) son capaces de presentarnos este tipo de historias. Pero aprenderemos mucho más si podemos acceder al lado más íntimo de un personaje, a su modo de vida único e intrasferible. Es ahí cuando entra en juego la figura de un juglar que nos acerque de un modo especial cualquier historia. Fue el puro azar el que hizo que cayera en mis manos información sobre Crispín d'Olot. Y fue pura intuición la que llevó al departamento de castellano del Institut de Tortosa a confiar en él. Sonaba bien: un recorrido por la historia de la literatura en lengua castellana en un espectáculo pensado para centros escolares. ¿Por qué a nadie se le había ocurrido antes? Además, para enganchar al público los textos se cantaban, recitaban o interpretaban en muchas ocasiones al son de instrumentos antiguos, como la zanfoña.

El tiempo sólo puede observarse a través de las historias, sólo ellas ofrecen la lógica de determinados procesos. Sólo a través de las historias que observamos en otros podemos observar los procesos en los que nos hallamos inmersos nosotros mismos. Así, si no se conoce a don Quijote, resulta más fácil enredarse en luchas contra molinos de viento. La cultura Dietrich Schwanitz

Quisimos que el espectáculo llegará al máximo de alumnos y programamos Versos y Bardos en dos sesiones (1ª parte: Edad Media, Renacimiento y Barroco y 2ª parte: Ilustración a Generación del 36) en función del temario y de las diferentes necesidades | InstitutdeTortosa |

FemRogle e inquietudes del alumnado. Así, Crispín D'Olot nos enganchó a todos, alumnos y profesores los días 10 y 11 de mayo. Con poco atrezzo pero ataviado a la perfección como un auténtico juglar supo atraer nuestra atención durante todo el espectáculo, interactuando con el público constantemente, dando una nueva dimensión a textos clásicos como Vientos del pueblo de M. Hernández o Por un duro al año de E. Blasco y composiciones anónimas como la Canción del estudiante hambriento o El loro, el mono, el mico y el señor de Puerto Rico.

SANT JORDI 2011

Fue divertido, natural, interesante y sorprendente. En fin, poesía en estado puro, la palabra en el tiempo (A. Machado). Esta forma de rendir tributo a la literatura, tan desprestigiada en los últimos tiempos, debe merecer nuestra más profunda admiración. Ojalá pueda volver a visitarnos. Carmen Segura, profesora de lengua castellana y literatura

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

“Tú sí que vales”

interpretació musical, extraordinària segons el meu parer, mitjançant unes simples culleres, mentre parlava sobre la vida dels estudiants de forma versificada. També va interpretar el seu famós embarbussament, que va tenir molt d’èxit en el programa de telecinco i va aconseguir classificar-se en la quarta posició de tot el programa. Una de les seves característiques més importants, a part de la capacitat de memoritzar versos, és el llenguatge que utilitza, que s’adequa a l’època que representa. La vestimenta també és molt característica i adient. El so i il·luminació són apropiats. Per tant, podem dir que Crispín d’Olot és un autodidacta que es guanya la vida recorrent diferents pobles i recitant poemes i cançons acompanyats de música com si d’un veritable joglar es tractés. Gaudeix del que fa i a més sap connectar amb el públic. Podem dir que aquesta actuació ens va agradar, no simplement per fer-nos passar uns 90 minuts de diversió, sinó també per invitar-nos a retrocedir en el temps i entendre que aquest tipus de persones són les que preserven la cultura des de l’antiguitat. Així doncs, valorem positivament l’actuació del joglar i li podem dir en majúscules : “TU SÍ QUE VALES ! “. Gerard Fernández, 1r de batxillerat

| InstitutdeTortosa |

SANT JORDI 2011

El dia 11 de maig ens vam reunir al saló d’actes de l’ institut de Tortosa uns quants alumnes disposats a escoltar l’actuació del famós trobador i joglar, Crispín d’Olot. La majoria de nosaltres ja sabíem qui era perquè havia tingut molt d’èxit en l’aparició al programa Tu sí que vales de telecinco. A partir d’aquesta actuació davant d’un gran nombre d’espectadors, va ser quan Crispín d’Olot va començar a tenir èxit arreu del nostre país i el van sol·licitar en molts instituts i altres llocs. La nostra professora de llengua castellana ens havia informat amb molta antelació que aquest joglar vindria a l’ institut. L’actuació, a mi personalment, em va semblar molt entretinguda, ja que ens va invitar a fer un recorregut pel temps i poder entendre la literatura al llarg del segles d’una forma didàctica i acompanyada de música amb una gran varietat d’instruments, com per exemple, la guitarra espanyola, la pandereta o culleres i bastons. En aquest recorregut pel temps també van aparèixer autors com, per exemple, Gonzalo de Berceo, José de Espronceda, Garcilaso de la Vega, Antonio Machado, etc. Va establir un ordre cronològic per parlar dels diferents autors i les seves obres més transcendentals; va començar parlant sobre la vida dels joglars, els romanços, les cançons de gesta, etc. Des del meu punt de vista, a mida que l’actuació anava avançant es feia cada cop més interessant, i el final va ser la millor part, en la qual va fer una petita

FemRogle

SANT JORDI 2011

Nos visita Fernando Marías

El pasado miércoles 11 de mayo nos visitó el escritor Fernando Marías, Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2006 por su obra Cielo Abajo, lectura que resulta obligatoria para los alumnos de 4 ESO. Esta novela relata la crudeza de la guerra civil española a través del duelo entre dos aviadores que fueron amigos, casi hermanos, que lucharon durante la contienda en bandos opuestos. Su punto de partida es el 7 de noviembre de 1936, fecha en la que tuvo lugar el primer asalto de las tropas franquistas contra el Madrid republicano. La obra resulta un homenaje a los militares que, como el general Vicente Rojo, permanecieron fieles a su compromiso de lealtad con la democracia y la República, y supone a la vez una mirada sobre la evolución de la mujer española a lo largo del siglo XX, encarnada en la protagonista Constanza. Por tercer año consecutivo nuestros alumnos atendieron y participaron de la animada charla con el escritor quien recibió un pequeño obsequio de manos de Josep Ramon Subirats como recuerdo de su visita. Carmen Segura

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

Concurs de logotip per al l'IT El jurat del Concurs de logotip de l'Institut de Tortosa, reunit el 2 de febrer a les 12.30 h, va acordat concedir el premi a la millor proposta a Cinta Segarra Heras, de Tortosa.

Tallada (del CRP del Baix Ebre) i Pilar Lanau (de l'estudi Fer negre). Hi van concursar dotze participants, majoritàriament de Tortosa, però també de Tarragona i València, que van presentar un total de divuit propostes.

El jurat va estar format per Josep-Ramon Subirats (director del centre), Susana Castell (del departament d'Educació Visual i Plàstica), M. Josep Altadill (en representació del professorat), Pau Polo (en representació de l'alumnat), Cinta Viladrich (en representació dels pares i mares), Artur

Concurs El recorregut de l’energia Els alumnes de 3r d’ESO Jordi Bonet, Clara Bel, Anna Carazo, Maria Granados, Eric Lucas, Nadjet Smail, Josep Pous, Arnau Adell, Blai Subirats, Marc Pitarch i Marc Solé, amb el departament de Tecnologia, ens hem presentat a la 9a edició del concurs “El recorregut de l’energia” que organitza cada any l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Aquest concurs consisteix a fer un projecte sobre el recorregut de l’energia, amb la finalitat de contribuir a crear consciència entre les persones de la importància de l’estalvi i l’eficiència energètica, així com afavorir coneixements del consum d’energia. Nosaltres vam triar les 3R de l’aigua, que és una proposta que va popularitzar Greenpeace. Les 3R volen dir: reciclar, reduir i reutilitzar. En aquest projecte havíem de fer una maqueta, un Power Point, una recollida de dades i un Word per explicar el passos que havíem seguit, els materials que havíem utilitzat, etc. Amb aquesta maqueta vam voler representar com podem estalviar l’aigua, en aquest cas les aigües grises, que són les que

queden després d’haver-les utilitzat, com per exemple després de rentar-nos les mans, dutxar-nos, rentar el plats, etc. En la nostra maqueta vam representar un lavabo, on hi havia una pica amb una aixeta, dos dipòsits, un de pedra volcànica i l’altre de bioarena, dos motors i un vàter. El recorregut començava amb l’aigua que impulsava un dels motors a l’aixeta, de l’aixeta sortia l’aigua per un tub que arribava fins a un dels dipòsits, el de pedra volcànica, després l’aigua sortia d’aquest dipòsit i anava per un altre tub fins al de bioarena, i del de bioarena anava a parar a l’altre motor que el que feia era impulsar l’aigua fins a la cisterna del vàter i d’aquí al vàter. També hem de dir que el dia 27 de maig anirem al Museu Cosmocaixa de Barcelona, on estaran exposats els projectes seleccionats dels diferents instituts i on faran el lliurament de premis. Esperem poder guanyar-ne algun. Maria Granados Galaso i Anna Carazo Valldepérez

Concurso Relatos coca-cola DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA Las alumnas y alumnos de 2º ESO de l’Institut de Tortosa han participado en la primera fase del concurso de relatos cortos que organiza Coca-Cola y que este año celebra su 51ª edición. Todos los alumnos recibieron un obsequio de la marca de refrescos por su participación. L@s ganador@s de esta primera prueba fueron Àngela Cartil, Mònica Curto, Clara Ormazábal, Livia Coronciuc, Miriam Rojo y Akram Mtougi que el 9 de abril acudieron a l’Institut Joaquín Bau de Tortosa para participar en la fase provincial del concurso. A la espera del fallo del jurado aprovechamos para desearle a tod@s ell@s muy buena suerte. Xavi Guillem, professor de llengua castellana i literatura

| InstitutdeTortosa |

CONCURSOS

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

FemRogle

L'alumnat de 1r de batxillerat econòmic supera la primera fase del concurs "El Banco de España y la estabilidad en la economía"

CONCURSOS

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS

L’equip de l’Institut de Tortosa de 1r de batxillerat econòmic, coordinat pel professor Emili Llorente, ha superat la primera fase del concurs El Banco de España y la estabilidad en la economía organitzat pel mateix Banco de España, on participaven 480 equips de diferents centres de batxillerat i FP de tot l’Estat. La prova a superar constava d’un test eliminatori de 30 preguntes sobre coneixements d’economia financera i el nostre equip s’ha classifi-

cat entre els 28 que han superat aquesta fase, amb una puntuació de 86 punts, la tercera més alta del concurs. Per aquesta raó els alumnes classificats, així com l’Institut de Tortosa, rebran un diploma acreditatiu emès pel Banco de España. L’equip, format per cinc alumnes, ara poden optar a l’obtenció d’un ordinador portàtil cada un si guanyen la segona fase del concurs, en què competiran aquests 28 equips classificats.

Concurs Picalletres DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA Enguany, una vegada més, hem participat al concurs Picalletres. El concurs consisteix a lletrejar paraules que tenen diferents graus de dificultat i també s’ha de contestar alguna pregunta sobre lectures de llibres diversos. Primer es fa una eliminatòria a diferents zones de Catalunya. En el nostre cas, les Terres de l’Ebre, es va fer als estudis de Televisió d’Amposta. Després, els centres finalistes de tot Catalunya es presenten a la convocatòria final a Barcelona. En principi es va apuntar per a participar l’alumnat que va voler; després de les trobades que vam fer per practicar vam fer una eliminatòria i es va triar l’alumnat que ho va fer millor. L’activitat està adreçada a alumnat de 3r d’ESO, i els participants enguany han estat: Arnau Adell, Sergi Martínez i Blai Subirats de 3r-A. Tot i que no hem guanyat sempre ens queden ganes de tornar a participar el proper curs. Cèlia Porres, professora de llengua catalana i literatura | InstitutdeTortosa |

FemRogle

Premi Sambori de narrativa en llengua catalana Des de l’Institut de Tortosa estem apostant fort per la participació del nostre alumnat en concursos i certàmens diversos perquè les seues habilitats vegin la llum i siguin reconegudes arreu. Són, efectivament, molts els alumnes del nostre centre que tenen una traça especial per al dibuix, per a les matemàtiques o l’economia, per a la recitació, la música i la interpretació, per a la fotografia, per als esports, per a la imaginació i la redacció... Al llarg del curs hem anat comprovant amb entusiasme i admiració com s’anaven despertant aquestes destreses i anaven sent reconegudes d’una manera meritòria i, a poc a poc, s’han anat recollint els fruits esperats. Un dels concursos al qual vam animar a participar el nostre alumnat d’ESO i batxillerat va ser el Premi Sambori de narrativa en català organitzat per Òmnium Cultural. En una primera fase del concurs, els alumnes de cada categoria competien per quedar entre els tres primers finalistes de la demarcació Camp de Tarragona-Terres de l’Ebre. Després, si aconseguien ser finalistes, passarien a la gran final a nivell nacional que tindrà lloc a finals del mes de maig. Del nostre centre van sortir sis treballs repartits en les categories de 2n i 3r d’ESO i batxillerat i, per a goig de tothom, un dels treballs de batxillerat va quedar finalista en aquesta primera fase. L’alumne de 2n de batxillerat humanístic, Xavier Lluís Chavarría, va quedar el tercer de la seua categoria amb el relat Deu anys més.

la seua família i d’una professora del centre. A banda d’un diploma i d’un guardó acreditatius, se li va fer entrega també d’un lot de llibres i material escolar. A més a més, el seu relat apareixerà publicat en un volum al costat de la resta dels relats finalistes de totes les demarcacions. Ara només ens queda esperar la final nacional on es decidiran els divuit millors treballs de tot Catalunya i que tindrà lloc el proper 20 de maig a Barcelona. A l’hora de tancar aquesta revista no sabem si el Xavier ha estat un dels tres guanyadors en la categoria de batxillerat del V Premi Sambori Catalunya 2011 de narrativa en català. Enhorabona, Xavier! Araceli Aguiló Marqués Professora de llengua catalana i literatura.

El lliurament de premis als tres finalistes de cada categoria va tenir lloc dissabte 26 de març, a la Casa Canals de Tarragona, un emblemàtic edifici d’estil neoclàssic situat a la zona alta de la ciutat. En total van ser divuit els alumnes guardonats, que venien d’un total de trenta-cinc centres de primària i secundària de la demarcació, cinc dels quals eren de les Terres de l’Ebre. Xavier Lluís, l’únic premiat de les nostres comarques tant a nivell de primària com de secundària, va assistir a l’entrega de premis acompanyat de | InstitutdeTortosa |

CONCURSOS

DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA

FemRogle

VII Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA Per tercer any consecutiu el nostre alumnat d’ESO ha volgut participar en el VII Certamen de LVA, convocat per Fundació Enciclopèdia Catalana.

CONCURSOS

Alumnes voluntaris/àries dels diferents cursos d’ESO han estat durant el primer i segon trimestre preparant les lectures amb el professorat durant les hores d’esbarjo. Més de 20 alumnes en total. La darrera setmana de març havíem de seleccionar els/les nostres finalistes. Vam fer els últims assajos i el dimecres dia 30 el jurat, la professora Montse Perelló, que va lloar la preparació dels participants, va seleccionar els/les alumnes: Clara Ormazábal, de 2n d’ESO, com a representant per a la categoria Corsaris i Joana Jiménez i

Quarts de final a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa

| InstitutdeTortosa |

Mar Pallarés, de 4t d’ESO, i Soumia Aboualla, de

3r d’ESO, per a la categoria Tropa de corsaris. El passat 11 de maig es van celebrar els quarts de final a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa i les nostres concursants van quedar classificades per a les semifinals, tant en la categoria de Corsaris com en Tropa de corsaris. Les felicitem per la seua excel·lent actuació i els desitgem molta sort per a la pròxima eliminatòria del dia 27 de maig a Tarragona. M. Josepa Altadill

FemRogle

Avui, 31 de març, als alumnes de 4t d'ESO i de 1r de batx. dels grups de ciències ens fan matinar una mica més que de costum perquè ens n’anem d'excursió a un lloc situat a 194 Km segons l'oracle conegut com “Sant Google”.

moltes d'elles exòtiques. Tots ens fem alguna foto amb les estrelles de mar, les meduses luminescents (també serien immortals com la turritopsis nutricula que ens van explicar a classe?), taurons, cavallets de mar…

Tenim son, però també il·lusió, perquè molts de nosaltres no hem anat mai al destí que ens espera: la Ciutat de les Arts i de les Ciències (CAC), conjunt emblemàtic i únic, dedicat a la divulgació científica i cultural.

I en una sala recòndita, que també s'usa per fer ioga, trobem finalment Nemo, conegut vulgarment com a peix pallasso.

La gent és prou puntual i a les 8.00 a.m., sense demora agafem l'autopista cap a València, a una velocitat mitjana de 90 Km/h i arribem en... Heu fet el càlcul? Doncs sí: en 2 h i mitja estàvem al pàrquing de la CAC. Arribats al destí, fem les primeres fotos, amb l'aigua cristal·lina, el sol radiant de primavera i els jardins de fons. La nostra primera parada: l'oceanogràfic, l’aquari més gran d'Europa amb més de 500 espècies marines,

ELS CRÈDITS DE SÍNTESI SURTEN DE L'AULA

Diari d’un “viatge científic”

| InstitutdeTortosa |

ELS CRÈDITS DE SÍNTESI SURTEN DE L'AULA

FemRogle Per poc arribem tard a l'espectacle dels dofins; el meu mòbil es començava a quedar sense bateria, així que vaig gravar només la part final, en la qual Pepe, el domador, es llançava des de 25 m perquè les seves dòcils mascotes l’imitaren (no, els dofins no van pujar per l'escala, només havien d'imitar el salt).

sobre com el telescopi espacial Hubble, que el 24 d'abril feia 20 anys en òrbita, ens ha ajudat a conèixer millor l'univers; si bé encara ens queda molt per descobrir ara estem començant a entendre els perills i meravelles que amaga en la seva incommensurable extensió d’espai-temps i matèria fosca.

Després de veure unes exposicions anem a menjar, ens comprem un gelat i continuem visitant la CAC, fins que va arribar el moment de la pel·lícula a l’hemisfèric. Havíem quedat “al dinosaure”, bestiola de grandària real visible des de lluny que no tenia pèrdua.

Després de la pel·lícula encara ens quedava energia per a molt més... Però havíem de tornar a casa... Això sí: després de passar un dia memorable.

L'hemisfèric és, bàsicament, un cine amb la pantalla esfèrica, en la qual les projeccions, sense necessitat d’utilitzar ulleres especials, semblen en 3D. Veiem la pel·lícula-documental “Hubble explorant l'univers”,

Patrícia Cava,

| InstitutdeTortosa |

professora de ciències naturals

FemRogle

Cap a les mines de Bellmunt

ques de minerals vam descobrir de quin tipus de mineral es tractava cadascun dels que havíem recollit.

El passat dia 14 d'abril els alumnes de 3r d'ESO vam anar al centre d'interpretació Les Mines de Bellmunt. Quan vam arribar-hi vam esmorzar i després ens vam dividir en dos grups. El nostre grup va entrar a unes naus i des d'allí vam fer cap a una sala d'audiovisuals on ens van explicar la vida que portaven els miners, que era molt dura. Mentrestant l'altre grup feia la visita a l'interior de les mines. Hi havia més de vint plantes sota terra, però només van entrar a la primera. Després els grups van intercanviar les visites.

ELS CRÈDITS DE SÍNTESI SURTEN DE L'AULA

SORTIDA DE 3r D'ESO

Tot seguit vam anar a veure un vídeo on la gent gran explicava la seva vida a les mines. Després vam anar a Bellmunt on vam dinar. Vam aprofitar per anar al casal del poble a jugar a cartes i també al bitllar. Finalment vam aturar-nos a la cooperativa vinícola de Falset, on ens va rebre un guia una mica especial, més bé semblava un còmic que un guia, el qual ens va explicar el funcionament de la cooperativa. I entre broma i broma vam aprendre divertint-nos. Va ser tota una experiència! Alba Arenós, 3r ESO

Quan vam acabar, vam anar a un descampat per recollir minerals. En grups de tres i equipats amb un martell, unes ulleres i una motxilla vam anar recollintne uns quants. Mitjançant un joc de claus dicotòmi| InstitutdeTortosa |

FemRogle

Cap a Centcelles i Santes Creus

ELS CRÈDITS DE SÍNTESI SURTEN DE L'AULA

SORTIDA DE 2n D'ESO

El passat 14 d’abril els de 2n d'ESO vam anar d’excursió a Centcelles i Santes Creus.

d'acudir per poder entrar al monestir, i així ho vam fer.

A les 8.30 h del matí vam sortir des de l’institut en direcció a Centcelles; un cop allí vam anar caminant fins a la vil·la romana. Ens van explicar quins

Vam entrar al monestir i ens vam dividir en dos grans grups per fer la feina un poc més fàcil a les nostres guies. Els dos grups vam veure les mateixes coses però amb un ordre diferent. A mesura que anàvem veient tot el monestir també anàvem recordant tot el que la nostra professora de socials ens havia explicat. Totes les característiques del gòtic i les seves històries. Aquest monestir és gran i amb moltes curiositats; en qualsevol racó hi ha una història, un nom, un rei... tota una col·lecció de vides escrites entre aquells murs.

van ser els primers assentaments romans a Centcelles i quan va ser construïda. Ens van passar un vídeo explicatiu sobre el significat de tots els mosaics que es trobaven a dintre de la vil·la i del material amb què estaven fets, però també ens van dir que la seva funció no estava del tot clara. Tot això s'ha pogut saber gràcies a uns estudis realitzats per experts en aquests temes. “No està clara la funció d'aquest monument. Per a alguns estudiosos correspon al mausoleu de l'emperador Constant, que apareix representat al mosaic, i que va ser assassinat l'any 350. Per a altres estaria destinat a algun membre important de l'església o de l'alta aristocràcia.” Quan vam acabar de veure tota la vil·la i els seus mosaics ens vam dirigir cap a l’ autobús que ens va portar fins a Santes Creus. Allí ens esperava un repte. Vam arribar fins al poble i els professors ens van explicar quina era la nostra “missió”; ens van proposar fer una activitat mentre es feia l'hora d'entrar al monestir de Santes Creus. Ens havíem de posar en grups de 3 o 4 persones i fer fotografies per tot el poble; tot allò que ens paregués interessant o curiós ho havíem de capturar amb una fotografia. Un cop fetes totes les fotos ens vam posar a menjar. Després de les visites i de fer fotografies per tot el poble ens havia entrat gana. Els professors ens van dir a quina hora havíem | InstitutdeTortosa |

Al final de tota l’ excursió estàvem tots molt cansats i vam anar directes a l'autobús que ens portaria de volta a l’Institut. La tornada va ser molt més relaxada que no pas els altres viatges amb l’autobús. Va ser una sortida que es va fer molt amena i interessant. Clara Ormazábal, 2n d'ESO

FemRogle

L’excursió al castell de Miravet i al celler cooperatiu del Pinell de Brai. ELS CRÈDITS DE SÍNTESI SURTEN DE L'AULA

SORTIDA DE 1r D'ESO El dia va començar a les 8.30 h. a l’institut com tots els dies, però vam esperar ansiosos les nou del matí perquè sabíem que a l'arribar l'hora sortiríem cap al Pinell de Brai. Estàvem molt nerviosos ja que per a molts de nosaltres era la nostra primera excursió amb els companys de l’institut, fins que... va arribar l’hora! A les nou en punt sortíem a buscar l’autobús que estava a la cantonada esperant-nos. Vam pujar i el viatge va durar, potser, una mica més de mitja hora, que va passar molt ràpidament!

Quan vam arribar al Pinell de Brai, el primer que vam fer va ser buscar un petit parc per esmorzar. I quan ja havíem acabat d’esmorzar vam anar cap a la cooperativa. Allí una noia molt maca ens va ensenyar el disseny, com es feia el vi, com van decidir construir la cooperativa... Quan la visita va acabar, vam tornar a pujar a l’autobús i vam anar cap al castell de Miravet, però com que ja teníem gana vam fer una paradeta a una plaça on vam dinar. Passada una hora i mitja, vam començar a pujar i pujar; va ser un camí cansat per a la majoria de nosaltres i un cop a dalt vam entrar al castell on una dona ens va ensenyar algunes característiques del castell mitjançant jocs. Ens vam convertir en cavallers, vam canviar-nos el nom, vam practicar a tirar amb arc... Ens ho vam passar molt bé, però ja va arribar l’hora de tornar i la tornada va ser bastant llarga, o almenys això ens va parèixer ja que tots estàvem molt cansats! Andrea Marcela Ochoa, de 1r d'ESO

| InstitutdeTortosa |

ELS CRÈDITS DE SÍNTESI SURTEN DE L'AULA FemRogle

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

Tennis de taula ELS NOSTRES ESPORTISTES mateixes calories que 45 minuts corrent), millores la capacitat de reacció (si jugues molt t’adonaràs que un dels factors més importants és la reacció, ser àgil). Aquest any farà 2 anys que competeixo com a federat. Abans jugava en un equip de futbol i no estic gens penedit d’haver canviat el futbol pel tennis de taula. A nivell estatal, Catalunya és un dels llocs de l’estat on hi ha més nivell. Cada cop s’estan fent més lligues perquè hi ha molts equips nous. També serà el segon any que faig de monitor d’aquest esport a l’Institut de Tortosa on ho he passat fantàsticament bé. He experimentat l’evolució que fan els nois en el seu nivell, i com amb menys de 3 mesos es pot millorar molt en aquest esport. Penso que és molt bo que un Institut tingui aquest tipus d’activitats que ajuden a la persona a distraure’s i a passar un estona agradable fent esport. Miquel Ayora, 2n batx.

| InstitutdeTortosa |

ACTIVITATS ESPORTIVES

Tot va començar un dia com un altre, quan, a l’hora del pati de l’institut, em va agafar la curiositat per aquest esport. Vaig veure que molta gent estava esperant el seu torn per poder jugar-hi, hi havia més de 8 persones. Em vaig quedar tot el pati mirant-los, i no em va donar temps a jugar, ja que va sonar el timbre. L’endemà, a l’hora del pati, hi vaig tornar i després del primer partit, això sí només un, ja que solament hi havia una taula i es quedava el guanyador del partit, em va agradar. Des de llavors, sempre hi anava fins que va arribar un moment en què sempre guanyava. I com més practicava, més bé jugava i a la vegada més m’agradava jugar-hi. El tennis de taula és un dels esports més complets i més divertits i a més és molt econòmic. Perquè ja sabem que en els temps que corren no ens sobren a ningú els diners. Simplement amb una raqueta i una taula pots estar 3 o 4 anys jugant a aquest esport sense haver de pagar res més. Cosa que no passa amb el futbol, la natació, el balls de saló, etc., ja que cada mes has de pagar la mensualitat. A més, aquest esport aporta una sèrie de factors molt importants: la distracció ( sempre que hi jugues desconnectes del món, dels teus problemes i et centres concretament a jugar-hi), el divertiment ( un cop en saps, vols jugar més per millorar, aprens nous moviments...), fer esport (encara que a simple vista pareix que no et moguis gaire, està comprovat que jugant 1 hora a una velocitat elevada cremes aproximadament les

FemRogle

El judo

ACTIVITATS ESPORTIVES

ELS NOSTRES ESPORTISTES

L’esport que practico des de fa ja 10 anys és poc conegut i mal interpretat. La majoria de la gent quan sent la paraula JUDO immediatament l’associa a un esport violent i agressiu, i és completament tot el contrari. La paraula judo d’origen japonès està formada per JU que significa suau i DO que significa camí o senda, és a dir judo és el camí de la suavitat o camí de la flexibilitat, és aprofitar la força de l ‘adversari per utilitzar-la en contra seva. Quan hi vaig anar per primera vegada als 5 anys no sabia ni el que era, però ma mare m’hi va apuntar perquè deia que aquest esport m’aniria molt bé; a més sentia que deia que la UNESCO havia proclamat el judo com un dels esports amb més alt PODER PEDAGÒGIC per a xiquets i xiquetes de 4 a 15 anys.

LA CORTESIA, és el respecte a l’altre.

El pare del judo modern és el japonès Jigoro Kano que va néixer l’any 1860. És un esport olímpic i es practica damunt d’un tatami. La indumentària per practicar-lo s’anomena judogi que pot ser de color blanc o blau, i el color del cinturó diferencia el grau de coneixement d’aquest esport. Es comença pel blanc i després vas aconseguint: blanc-groc, groc, groctaronja, taronja, taronja-verd, verd, verd-blau, blau, blau-marró, marró i negre. Jo ara sóc cinturó marró.

El RESPECTE, sense el qual mai no podria néixer la confiança.

Aquest esport m’aporta seguretat en mi mateix, a més d’estones agradables i divertides quan entrenem, competim i durant les estades que fem.

Josep Pous, 3r d’ESO

A la sala d’entrenament tenim penjat el codi moral del judo, pel qual ens hem de regir: | InstitutdeTortosa |

El CORATGE, és fer allò que és just. LA SINCERITAT, expressar-se sense disfressar el que realment es pensa. L’HONOR, ser fidel a la paraula donada. LA MODESTIA, enraonar d’un mateix sense sentir-se orgullós.

L’AUTOCONTROL, que significa saber-se controlar en situacions crítiques. L’AMISTAT, és el més pur dels sentiments de l’ésser humà. Aquest és d’una manera molt àmplia l’esport que practico: El JUDO

FemRogle

El Pati Dinàmic a l'Institut de Tortosa QUÈ ESTEM FENT...?

Durant el temps del pati l'alumnat es relaciona mitjançant una dinàmica molt senzilla basada en l'acte de compartir i el treball en equip. Un grup inicial de set joves de diferents classes i edats fan de monitors en diferents tallers (escacs, rap, passi de pel·lícules, foto i vídeo) que ells mateixos han planificat i dissenyat; a la vegada aquest grup fa de transmissor del que passa al pati a les seves classes. Aquesta dinàmica fa que es vegin més les coses que l'alumnat té en comú i es fomentin les relacions positives, així com aprendre a escoltar i saber què és el que passa a l'Institut. Per tal de saber quines inquietuds, preocupacions i interessos tenien els alumnes es van passar unes enquestes a totes les classes d'ESO i es van fer unes reunions per presentar la idea de projecte que es pensava dur a terme al pati.

Mitjançant la dinàmica d'empowerment dels joves, fem que el pati, i de retruc, les hores en què conviuen, que en són unes quantes, es puguin conèixer d'una forma natural, trencant tòpics i prejudicis. El grup de joves impulsors i els que participen en les activitats mostren una actitud molt participativa. Les persones dinamitzadores del projecte fan de facilitadores i els donen eines perquè puguin tirar endavant amb les seva energia i il.lusions. El projecte té el suport del projecte de l'entitat Obre't'ebre, "Participa en la interculturalitat", i la cooperació d'un magnífic equip d'alumnes monitors. Susanna Ibàñez, tècnica dinamitzadora del pati

ACTIVITATS ESPORTIVES

Des del mes de març, a l'Institut de Tortosa, estem duent a terme un seguit d'activitats al pati per tal de fomentar la cohesió, la convivència i el diàleg entre l'alumnat.

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

4 anys, 4 cims

ACTIVITATS ESPORTIVES

QUE ESTEM FENT...?

Amb el nom 4 anys 4 cims, des de l’Associació Esportiva Escolar de l’Institut de Tortosa (AEIT) i l’alumnat de 3r d’ESO de l’optativa Organització i gestió d’activitats físiques i esportives, us presentem aquesta activitat que desenvoluparem al començament del proper curs.

un plaer. La Creu de Santos és un cim molt proper a Tortosa i el més conegut d’una serra, la de Cardó, desconeguda per molta gent del Baix Ebre. I acabarem amb l’Espina, segurament el cim més desconegut dels quatre i amb la pujada més dura.

4 anys, 4 cims consistirà a pujar cada any i du-

Amb aquesta activitat, des de l’organització, esperem ajudar a millorar el coneixement del nostre entorn per l’alumnat del centre. Moltes vegades anem de viatge a llocs molt llunyans i costosos, i en canvi, no coneixem allò que tenim més a prop. Al mateix temps pretenem impulsar les activitats al medi natural perquè són una manera activa, saludable i cooperativa d’ocupar el temps lliure, per contrarestar formes d’oci juvenil actual caracteritzades per l’individualisme i consumisme.

rant quatre anys alguns dels cims més emblemàtics i coneguts de les Terres de l’Ebre. Concretament pujarem un cim de cada comarca: al setembre del 2011 La Foradada (Montsià) i en anys successius Mont Caro (Baix Ebre), Creu de Santos (Ribera d’Ebre) i l’Espina (Terra Alta). Per què hem seleccionat aquests cims? La Foradada serà la primera perquè és una ascensió senzilla que es permetrà comprovar la condició física de l’alumnat del centre. I a més possiblement tinga la millor vista del Delta de l’Ebre. De la segona ascensió, poc se’n pot dir. Mont Caro és el cim més alt de les Terres de l’Ebre amb els seus 1447 metres i arribar-hi sempre és

Mont Caro

La Foradada

| InstitutdeTortosa |

Us hi esperem. AEIT

L'Espina

Creu de Santos

FemRogle

L’educació física i els esports adaptats ACTIVITAT FISICA I SALUT

“Avui per mi, demà potser per tu....... o pels altres” (Cocemfe Maestrat) “Si els professors no sabem en què consisteix l’aprenentatge i com es produeix, tenim les mateixes possibilitats d’afavorir-lo com d’obstaculitzar-lo” (Claxtón) Des del departament d’Educació física de l’institut de Tortosa, volem afegir el nostre granet de sorra al procés integral d’ensenyament/ aprenentatge dels alumnes; no solament per aconseguir, en aquest cas com a final d’etapa, l’objectiu final de la matèria (formar persones físicament actives, saludables i participatives), sinó també per contribuir a la construcció del procés d’autonomia dels alumnes, dit d’una altre manera i amb la nova legislació, com la matèria d’educació física contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques. És a dir, no solament hem de tenir en compte què ensenyem sinó també com, quan i per què ensenyem. Un aspecte que ens preocupa és l’educació en valors. Com, des de la nostra àrea, els ajudem a reflexionar, com els podem estimular la capacitat crítica, com els podem estimular les capacitats cognitives, perceptives i de presa de decisions, com els podem guiar a afrontar i resoldre situacions de forma autònoma i cooperativa, com podem fomentar els valors de sociabilitat (en el nostre cas, dins d’un marc de participació, diversió, creativitat, esforç i respecte), és a dir, com podem ser partícips d’una societat més democràtica, equitativa i solidària entre tots. I més avui en dia, amb l’evolució dels valors neoliberals, la cultura del “jo, jo i el paternalisme” i la malaurada tornada de les diferències de classes socials, que alguns sectors ens volem portar. Així doncs, després d’aquesta petita introducció, anem

a explicar la gran experiència del divendres passat. Dins la programació de 4t i dins del bloc “ Jocs i Esports”, vam decidir que seria interessant treballar una aplicació vers els esports adaptats, per fugir una mica del caire competitiu que algunes persones creuen que significa l’esport o l’activitat física. Aquests no són únicament el futbol o la fórmula 1 o el tennis o l'única visió competitiva de qui és el millor o la cultura de la imatge, sinó l’esport i l’activitat física són moltes més coses que això. Sense voler menysprear aquests exemples, al contrari, indudablement són increïbles, tant per la seva riquesa motriu com social, però, no ens enganyem, ens els ressalten perquè són veritables màquines de moure calés, i això pot estar bé per a algunes perspectives merament econòmiques, però des de la nostra humil reflexió educativa, que no s’amagui la resta de la realitat sociocultural i socioesportiva, ja que l’esport i l’activitat física és i significa molt més que això. Per això enfocar un número d’hores lectives a una aplicació amb un caire crític, real i social, ens motivava com a professors i com a educadors que som. A partir d’aquí, i,sobretot, per contribuir al desenvolupament de competències específiques centrades a conviure i habitar el món, van decidir treballar la present unitat didàctica entorn de l’esport adaptat. Durant el tercer trimestre hem treballat, a 4t, una unitat didàctica amb els següents objectius didàctics: - Aproximar els alumnes a la realitat quotidiana de les persones discapacitades. - Sensibilitzar els alumnes sobre les dificultats que tenen certes persones amb discapacitat a l’hora de realitzar una acció motriu.

| InstitutdeTortosa |

ACTIVITATS ESPORTIVES

Abans d’explicar l’experiència que van tenir els alumnes de 4rt d’ESO, el passat divendres 13 de maig, us convidem des del departament d’Educació física de l’institut de Tortosa, a pensar durant uns segons les següents reflexions; una adreçada als alumnes i una altra a nosaltres com a professors, o a tots com a persones.

FemRogle

ACTIVITATS ESPORTIVES

- Valorar i reflexionar sobre les barreres arquitectòniques que han de superar les persones amb discapacitat i la necessitat d’adaptar-les. - Fomentar valors cooperatius amb persones amb discapacitat o sense.

Així doncs, hem treballat la sensibilització en diferents sessions, perquè els alumnes prenguin consciència de les dificultats que tenen les persones amb discapacitat i per apropar-los la realitat de persones amb diferents tipus de discapacitat i intentar afavorir la seva igualtat d’oportunitats. En altres sessions els alumnes havien de buscar solucions que les persones amb discapacitat poden aplicar per realitzar determinades accions quotidianes amb èxit, accions que puguin ser similars a les que es troben a la seva vida quotidiana: orientar-se sense veure-hi, realitzar tasques sense utilitzar les cames o les mans, comunicar-se sense veu, etc. tot dins d’un ambient de treball de col·laboració, cooperatiu i no competitiu. Així mateix hem practicat d’una manera austera, diferents aplicacions d’esports paralímpics, com són el vòlei assegut i l’atletisme per a amputats, el “goadball” (esport pensat únicament per a persones amb discapacitat visual o cegues), la boccia (esport aplicat a persones amb discapacitat psíquica semblant a la petanca) i el judo per a cecs (ressaltant les retroinformacions kinestèsiques i socioafectives amb el contacte). La darrera sessió era una aplicació amb la possibilitat de treballar amb cadires de rodes. Buscant una possible sinergia, vam tenir la sort de contactar amb l’associació Cocemfe Maestrat i el club Baix Maestrat d’esport adaptat, Bamesad, els quals es van oferir per sumar-se a la tasca que estàvem fent, és més, ens van oferir la possibilitat de venir tot l’equip i fer una xerrada amb un contacte directe amb els alumnes, on els alumnes poguessin fer preguntes i poguéssim analitzar i viure diferents | InstitutdeTortosa |

situacions quotidianes i esports aplicats vers les discapacitats físiques i psíquiques. La veritat és que l’experiència va ser magnifica. Vam dividir tots els quarts en 2 grups, els quals van realitzar les diferents tasques de la sessió de manera alternativa. El primer grup va començar amb una part reflexiva (teòrica) a partir de la visualització de dos presentacions power point, una sobre barreres arquitectòniques i una altra sobre la vida socioesportiva, on dos discapacitats, Manolo Celma, president de COFEMFE MAESTRAT i Àlex Calvo, van tenir un feedback de preguntes amb els nois i noies de quart. El segon grup va dur a terme la part reflexiva (pràctica), on els alumnes van realitzar diferents pràctiques en funció de diferents tipus de discapacitat. Amb els esportistes Paco i Josep Ginovart van fer una pràctica de bàsquet en cadira de rodes i una altre de goadball per a cecs. Amb el company Ramon, amputat de dues cames, van practicar la boccia, esport per a deficients amb paràlisi cerebral. Finalment van ficar-se per un moment a la pell del seu dia a dia, a partir d’un circuit de sensibilització d’accions quotidianes per a persones amb cadires de rodes. L’objectiu era simular les dificultats de mobilitat en què es troben, per tal d’estimular la reflexió sobre la necessitat d’adaptar els espais públics i privats,

per tal que tothom pugui accedir i gaudir de l’entorn urbà, independentment de les seves característiques; van fer exemples de com pujar una rampa, eslàlom per cons per anar canviant de direcció, de sentit, pujar i baixar una vorera, etc. Ells van manifestar el seu agraïment pel nostre interès i per la bona actitud i predisposició dels alumnes de 4t. Un “olé” pels alumnes, ja que, a part de la seva gran participació i interès, van fer un munt de

preguntes i van ser molt curosos amb el material, ja que, per exemple, una cadira de rodes val al voltant de 3 o 4 mil € (un altre gran inconvenient que tenen, igual que nosaltres en el món educatiu, és que ja estan patint les retallades, en el seu cas, en ajudes de subvencions d’acció social) Finalment, cal comentar que la feina no queda només aquí. Dins del treball de l’assoliment de les competències transversals, les que fomenten la construcció del coneixement i el desenvolupament personal, els alumnes de 4t faran un treball interdisciplinanari amb l’àrea de dibuix. La professora Susana va valorar positivament la s sinergia entre les dues àrees. Així doncs, dins l’avaluació final de la unitat didàctica, els alumnes hauran de cooperar i treballar en grup, per tal de crear uns pòsters a través dels quals hauran de fer arribar a la resta de la comunitat educativa del centre un missatge visual sobre el tema dels esports adaptats, ja sigui en relació a les barreres arquitectòniques ja sigui en relació a l’explicació de cada tipus de discapacitat i valoració de la seva vida socioesportiva. Finalment una altra reflexió: Aprofundim realment en la coeducació? Com diuen autors com Xavier Chavarria:“Ecara que falta molt camí per recórrer, la progressió envers l’eliminació de qualsevol discriminació per raó de gènere ha estat constant en el darrer segle, i hauria de prosseguir fins a la veritable igualtat en drets i possibilitats efectives, en el marc d’unes relacions interpersonals equitatives”.

per fomentar valors amb els alumnes, i més pensant en la gran predisposició i actitud que han tingut enguany els xavals. Valors relacionats amb l la lluita contra l’obesitat, i que no tenen res a veure amb la cultura de la imatge que malauradament fomenta la nostra societat de consum, amb l’intrusisme de professionals en centres d’esports per a tothom (gimnassos, centres de fitnes, etc.) que estan influcienciats pels interessos econòmics i de reducció de despeses. L’activitat física és molt més, és una eina privilegiada per afavorir l’adquisició de valors individuals i socials, potencial donat per la gran quantitat de relacions interpersonals que intervenen en les diferents tasques, en el joc, en els esports, en l’expressió corporal; la presència de conflictes, com els generem i com els podem solucionar, aprendre a cooperar i competir, el seu llenguatge universal (que facilita la integració dels nouvinguts) , i el seu caràcter vivencial i lúdic, és a dir, l’educació física (i no només la gimnàstica???) ens aporta valors vinculats a qüestions tan importants com la sociabilització dels joves, la integració dels nouvinguts, la contribució a la millora de les relacions personals i la dinamització dels centres educatius a l’hora d’ensenyar una nova manera de veure el temps de lleure, de tal manera que tot això ens fa sentir-nos vius, gaudir de la nostra tasca docent, sobretot ,a partir d’experiències com aquestes, i com no, del progrés individual dels alumnes, en el seu dia a dia. Gràcies a tots.

Miquel Pinedo, professor d’educació física

Així doncs, simplement, manifestar la nostra alegria

| InstitutdeTortosa |

ACTIVITATS ESPORTIVES

FemRogle

4t ESO A

ELS MÉS GRANS

Han acabat l'ESO promoció 2007-2011

4t ESO B

4t ESO C

4t ESO D

| InstitutdeTortosa |

FemRogle

Han acabat batxillerat: promoció 2005-2011

ELS MÉS GRANS

2n batxillerat humanístic i econòmic

2n batxillerat tecnològic i salut

| InstitutdeTortosa |