PETIT HOMENATGE AL PAPER Maria Rifà i Damunt Màster en Grafoanàlisi Europea Universitat Autònoma de Barcelona
PETIT HOMENATGE AL PAPER Full d’origen humil nascut d’esbatussades, mòlt, blanquejat i diluït en aigua. Guarda les seves arrels de la mateixa manera que en guarda els records. Full prim i viatger, quan sec i endurit s’enlaira en els anhels que lletra a lletra, espai a espai, l’escriptor hi fa palès en el temps. Del retall a la pàgina, del blanc al color més agosarat. Ni vestit de negre és capaç d’amagar la tasca de qui pren el repte de trencar-ne la seva virginitat. La claror que la llum hi reflecteix mostra un horitzó ampla i encisador, que crida indolent a qualsevol útil escriptor assedegat d’emocions, acollint ànsies i penes que esquitxen gotes de tinta delineades per la mà del seu autor sobre la terra àrida pentinada de solcs, regats pel cabdal d’inspiració que la tinta fa versemblant. Bressol de sensibilitats i llit d’emocions. Entre la càlida tendresa del record i l’encís provocador del demà s’hi escampen agosarats passos de ball, dissenyats pel petit coreògraf que tots portem dins, i així la catifa immaculada es vesteix de taques que embolcallen els sentits de la vista i l’oïda, les portes del coneixement i del sentiment. De la tristesa a l’alegria, del temor a la sorpresa, de la gelosia a l’admiració, de la vergonya a l’orgull, del rebuig a la gratitud, de la por a la seguretat, de la ira a la serenor, fent palès les malalties, mentides i patiments, passant per
la vacil·lació de dubtes novells o perpetus que l’educació maquilla intel·ligentment, fins l’evolució agraïda de qualsevol desenvolupament. Company d’hores d’estudi i aprenentatge, respectuós en la custòdia de secrets, expert en il·lusions fonedisses, fisioterapeuta sense igual, que acompanya i deixa acompanyar-se, amb respecte però amb orgull. Espai de pau o d’esglai, mitjanament tolerant amb les agressions físiques i químiques, acull sàviament el lliscar de la ploma que fa aterrar corrents de tinta, els quals dibuixen en el terra el sentit de les paraules i la voluntat del seu autor. Més tard, potser fins i tot s’enlairarà com blanc colom missatger, per portar missives de pau, d’amor o esperança. Sigui on sigui causa admiració sincera per emmagatzemar somnis d’humilitat, somnis d’immensitat espiritual, somnis materials, somnis propis i somnis d’estranys. Espectador amatent, esborrany d’expectatives, disseny acurat del present amb significança passada per qui ho hereta i futura pel devenir. Reflex de mirades que fiten l’infinit, mentre el soroll del silenci sols l’esberla el compàs del cor, el bleix de l’esforç i els crits de les paraules. Destí d’infants i de poetes, d’ignorants i de savis, fins i tot de mags, de gent normal i d’altra d’arriscada que sap envoltar-te i abraçar-te, cenyint lligams.
Fulls, llibretes, llibres o murals ofereixen generosos el seu jaç als crits de les paraules, pels qui escolten respectuosament. Rotatives plenes de novetats, etiquetes lluint curiositats i destí ocasional de regals, fins i tot embolcant aliments, com vestit engalanat de fantasia o petita estufeta d’hivern que no dubta embrutar-se amb els petits fruits de la tardor. El dubte inicial de l’enfrontament no desllueix el mirall de cultures que, amb un brogit mut de paraules acaronades per la ploma, acull el soroll del silenci i també dels crits. Remor de secrets i esguard de mirades que en la quietud de l’horitzó troben encís d’esperança i serenor, rauxa de jocs, demandes d’auxil·li, cants de solitud o abraçades de melodies . Rau amatent en la custòdia de secrets i esdevenirs, encara que despulla la seva intimitat en l’espectre ultravioleta i en la pantalla on reflecteix el clixé del falsari mentider. Secant de trencadisses materials i personals, socorrista en temps de calor, a vegades també arma tallant. Quadre magistral, viatger mundial que no perd mai els orígens ni la identitat. Expert en economia, comerç i finances, resta humil en els calaixos mentre espera, sense envermellir sigui quin sigui el seu destí, defensant interessos i voluntats fins al final. Tanmateix, en les prestatgeries, llueix orgullós i sense pudor els seus coneixements i les notícies més acolorides.
I així, ensenyorit a vegades, no dubta en captenir els seus desitjos per caure arrossegat als peus que cerquen lluentor. Aixopluc de segona mà davant xàfecs inesperats, mentre les gotes l’empatxen de llàgrimes que s’integren en la química de la voluntat i el desig. Arronsat i esporuguit quan han trencat malèvolament les seves bones formes, dibuixa un món d’arrugues com solcs de senectut. És enemic de les flames que assedegades no respecten contingut ni continent, fent pols el casal de tots aquells éssers que hi han deixat les seves empremtes, somnis o realitats. I en l’adèu d’aquestes ratlles, reconeguem al paper la seva tasca en la comunicació de les nostres emocions i sentiments, fent-nos ressò de les paraules de l’escriptor torinès Massimo Gramellini quan diu que les paraules transmeten emocions i pensaments i els silencis sentiments. A aquest gran comunicador, company d’hores de reflexió i somnis, tolerant sense son ni vergonya, el nostre respecte i agraïment, perquè des del naixement fins al final ens ensenya a caminar de l’humilitat a la grandesa.
Maria Rifà i Damunt Juliol, 201