Issuu on Google+


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci贸n 1

22/7/10

13:44

P谩gina 2


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetación 1

22/7/10

13:44

Página 3

CLÀSSICS DE TOTS ELS TEMPS SEGONA ÈPOCA

LUÍS VAZ DE CAMÕES

ELS LUSÍADES

BARCELONA


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci贸n 1

22/7/10

13:44

P谩gina 4


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetación 1

22/7/10

13:44

LUÍS VAZ DE CAMÕES

ELS LUSÍADES

TRADUCCIÓ POÈTICA DE

GUILLEM COLOM I MIQUEL DOLÇ

EDITORIAL ALPHA Barcelona, 2010

Página 5


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetación 1

22/7/10

13:44

Primera edició: 1964 Segona edició: setembre del 2010 Títol original: Os Lusíadas © de la traducció: Hereus de Miquel Dolç i Hereus de Guillem Colom – Institut Cambó, 2010 L’editorial reserva els drets corresponents als hereus de Guillem Colom. © d’aquesta edició: Editorial Alpha www.editorialalpha.cat Disseny de la coberta: Pau Santanach Fotografia de la coberta: Eugeni Aguiló Fotocomposició: Fotoletra, s.a. Impressió i relligat: Liberdúplex, s.l. ISBN: 978-84-9859-148-4 DIPÒSIT LEGAL: B-30.018-2010

Prohibida qualsevol mena de còpia. Reservats tots els drets.

Página 6


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

12:22

P gina 7

TAULA

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Els Lusíades Cant primer. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cant segon. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cant tercer. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cant quart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cant cinquè . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cant sisè . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cant setè . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cant vuitè . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cant novè . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cant desè. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

23 59 97 151 191 229 265 299 335 369

Índex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 433


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

12:22

P gina 8


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

12:22

P gina 9

PRÒLEG

Són tan nombrosos i de vegades tan forts els ecos de la vida exterior de Camões dins els Lusíades, que no es pot eludir, en parlar del seu poema, la seva pròpia aventura humana. Entre l’home, però, i la seva obra s’estableix de seguida una correntia, sovint violenta, de contradiccions. La seva biografia és, d’altra banda, escassíssima de dades certes i documentades. S’ha arribat a dir, hiperbòlicament, que sobre el gran portuguès només sabem el fet positiu i innegable que escriví Os Lusíadas. Tant els seus antics biògrafs —Mariz, M. Corrêa, Severim de Faria, M. de Faria e Sousa— com els moderns —T. Braga, F. G. Bell Aubrey,W. Storck, H. Cidade— s’han basat, qui més qui menys, en una sèrie de conjectures derivades de la interpretació personal i no rarament subtil de certes al·lusions contingudes dins les líriques i dins l’epopeia del major poeta de Portugal. Cal servir-se’n amb la major cautela. Només és indiscutible en l’existència de Camões una interminable successió d’aventures, queixes, desgràcies i sofrences que aclaparen la seva intimitat, els seus viatges, el seu exili, el seu servei militar o la seva presó, per terra i per mar. Sembla que Luís Vaz de Camões va néixer a Lisboa, i no pas a Coïmbra, potser en 1525, quasi el mateix any en 9


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

10

9/7/10

12:22

P gina 10

ELS LUSÍADES

què moria (1524)Vasco da Gama, l’heroi al qual el nounat havia de donar una segona vida èpica. Regnava aleshores Joan III (1521-1557). Descendia d’un antic casal de Galícia que al segle XIV s’havia establert a Portugal. El seu pare, SimãoVaz de Camões, casat amb Anna de Sá (o de Macedo), nadiua de Santarem, era capità de vaixell i morí, nàufrag, a Goa, aleshores capital de l’Índia portuguesa, potser quan s’hi trobava errabund el poeta. La mare, en canvi, sobrevisqué al fill, sostinguda per una minsa pensió oficial. Està provada la presència de Camões a Coïmbra en 1537 com a alumne del Collégio das Artes; hi obtingué el batxillerat, però no aconseguí freqüentar els cursos universitaris. Sembla que el poeta, durant aquests anys d’estudi, visqué sota la protecció d’un membre il·lustre de la seva família, el seu oncle Bento Camões, el qual arribà a ésser, cap al 1540, prior general i canceller d’aquella Universitat. Cal atribuir, evidentment, a aquest període juvenil de la vida del poeta la seva formació espiritual i literària, la seva passió per les manifestacions artístiques, la seva familiarització amb els poetes antics i moderns, des d’Homer i Virgili fins a l’Alighieri, el Petrarca o l’Ariosto, és a dir, el seu humanisme, i potser també els seus primers somnis, nascuts d’un entusiasme col·lectiu, sobre la nova Odissea que havia de llegar al seu poble. Des de Coïmbra, devers el 1542, Camões es traslladà a Lisboa. Se suposa que el comte de Linhares li facilità l’accés a la cort. La seva vida sentimental arribà aleshores al seu moment més fogós i desordenat; se’l sol imaginar com el poeta galant que desembeina l’espasa per una mínima ofensa. Diverses figures femenines travessen la seva voluble joventut: Isabel de Tavares, l’amor familiar dels primers anys, Francisca de Aragão, Guiomar de Blasfé i una misteriosa Caterina, potser Catarina de Athayde, esperit gentil, l’única que ha deixat una memò-


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

PRÒLEG

9/7/10

12:22

P gina 11

11

ria planyívola i densa en la seva poesia; més tard, encara, una Dinamene, que hom suposa xinesa, i una negra, Bàrbara. ¿Arribà Camões, endut per la seva passió amorosa, a posar els ulls en alguna musa de sang reial? Concretament, ¿en la infanta Maria, filla de Manuel l’Afortunat, l’eterna núvia, promesa de Felip II? ¿O bé enfastidí el monarca Joan III amb unes al·lusions als il·lícits amors regis contingudes dins un «auto», el Seleuco, compost sobre els models de Gil Vicente? Només sabem que en 1546 el poeta abandonà la cort i es refugià a Ribatejo. Fou el primer dels seus exilis. Els revessos de la fortuna ja no l’abandonaran. Poc després es veu constret a prendre les armes, surt cap a Ceuta en un combat que hi lliura la guarnició, perd un ull, no sabem si el dret o l’esquerre; ara d’un costat adés d’un altre, porta un ull tancat en les efígies, totes imaginàries, que ens ha transmès la devoció iconogràfica camoniana. La lluita inlassable entre la realitat sinistra i la grandesa d’esperit de Camões accentua el seu ritme arrauxat. El mar ja és la seva passió, l’enorme pàtria estesa a l’entorn de la dolça terra on va néixer. La gruta de Ceuta, on el poeta es recollí per esbossar els primers cants dels Lusíades, pertany, certament, als dominis de la fantasia, però és probable que ja en aquella època Camões hagués plasmat la idea d’un poema virgilià i homèric alhora que ariostesc sobre las conquestes dels portuguesos pels oceans i per les costes de l’Orient. Fos com fos, Camões, com en altre temps Virgili, decidí emprendre la ruta on es desenrotllaria el poema. L’autor de l’Eneida fracassà en el seu intent; per a Camões, en canvi, s’havia de consumar així la més amarga i fèrtil experiència. Però l’esperen abans a la seva pàtria noves humiliacions i penalitats.Torna a Lisboa en 1549; en 1552, a conseqüència d’un litigi escandalós amb un patge palatí, Gonçalo de Borges, protegit dels poderosos,


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

12

9/7/10

12:22

P gina 12

ELS LUSÍADES

sofreix l’encarcerament. En aconseguir la llibertat, pot emprendre, finalment, com a imposició externa o com a desenllaç d’una situació desoladora, el viatge pel gran camí dels oceans. El 26 de març de 1553 surt, com a simple soldat, cap a l’Índia. Aquesta data és l’eix de tota la seva biografia. Intervé en expedicions militars a les costes del Malabar, recorre l’Orient, de Pèrsia a Xina, amb freqüents retorns a Goa, centre de les possessions portugueses, durant setze anys, mig bandejat i errabund, constret a les més diverses missions de militar, funcionari, administrador, confident de governadors i virreis. Camões és també allí el poeta que sap improvisar el que cal per als festeigs públics. A Goa, en 1555, per les festes en què fou celebrada la possessió del governador Francisco Barreto, és representat el seu «auto» Filodemo (publicat pòstum, en 1587), una mena de novel·la d’aventures; s’hi propaga la seva Sátira do tornero encara, una sàtira més acre i corrosiva, Disparates da Índia, potser no pas seva del tot. Aquestes ferotges invectives contra la Babel índia, contra el seu laberint d’ambicions, follies, mercaderies sacrílegues i depredacions en terres de conquesta —de les quals romandran tants ecos dins els Lusíades— palesen que Camões, un gran desenganyat, com Quevedo, davant les decadències, devia gaudir de certa consideració i d’un costat segur. Sembla, però, que n’havia fet un gra massa. El 1558, en efecte, s’allunya del Malabar i el trobem, potser bandejat, a Macao, no pas com a militar, sinó com a Proveedor dos difuntos e ausentes, un càrrec singular que li fou sostret sota acusament de prevaricació. Hi ha, però, qui nega en rodó aquell nomenament civil. Consta, en canvi, que fou destinat a la factoria de Xaül, de la qual no arribà a possessionar-se. De totes maneres, cal situar en un seu retorn de Xina a Goa, en 1559, com a detingut, el naufragi del poeta a l’embocadura del riu Mekong, a Cambòdia; ell mateix recorda


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

PRÒLEG

9/7/10

12:22

P gina 13

13

que salvà el manuscrit del poema nedant fins a atènyer, després de grans esforços, la riba (X 1009-1024). Devers els trenta-cinc anys, per tant, devia tenir acabats alguns cants dels Lusíades. El trasbals produït en la seva ànima per aquest perill, o el contacte del poeta amb algun dels apòstols de l’Índia, ha estat adduït per algun investigador com a origen d’una mena de conversió. L’«home nou» degué dictar aleshores algunes pàgines pregonament religioses, els Sóbolos rios, obra d’un esperit cansat. Però la seva vida continua, bé que protegida per algun governant, sota el signe de l’infortuni. Camões ha atès els quaranta anys i enyora, més fortament cada dia, la pàtria llunyana; vol cloure la seva vida de vagareig i d’aventures que el converteix en un insigne exemplar dels homes de l’Imperi hispànic. Llarga era l’odissea dels seus destrets; també l’odissea dels seus herois demana la conclusió. Veleja cap a Portugal en 1567, a bord del vaixell de Pedro Barreto, capità de Sofala, el qual l’havia trobat vivint a costa d’altri i li oferí passatge gratuït. Però el capteny irós del poeta degué trencar aviat amb els seu protector. Passa a Moçambic dos anys d’indigència, famejant i endeutat; malgrat tot, hi acabà i perfeccionà els Lusíades. En 1569, el futur historiador Diogo de Couto, Heitor de Silveira i d’altres amics eixugaren l’import dels deutes contrets per Camões a Moçambic i el proveïren de passatge fins a Lisboa, potser en la nau Santa Clara. Novament a la cort, devers el 1570, el poeta trobà protecció prop d’alguns nobles. Un d’ells, el comte de Vimioso, Manuel de Portugal, exerceix la seva influència perquè el poema sigui publicat. Es diu que el rei Sebastià (1568-1578), successor, després de dues regències, de Joan III, escoltà a Sintra la lectura dels Lusíades, que semblaven escrits per enardir encara més la fogosa sang adolescent del monarca. El Sant Ofici no s’oposà a la publi-


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

14

9/7/10

12:22

P gina 14

ELS LUSÍADES

cació; un albarà reial de 1571 atorgava la llicència. El llibre sortí de l’oficina lisboenca d’António Gonçalves en 1572. Camões obtingué del monarca, per tres anys, una pensió de quinze mil reis, pagada irregularment i prou esquifida per a un home pròdig com el poeta. D’on les angúnies que degueren turmentar els seus últims anys i la seva mort obscura. El darrer decenni de la seva biografia és el més impenetrable. Camões degué sentir una gran alegria en veure que el rei Sebastià emprenia la campanya d’Àfrica, presidida pels encesos auguris que formulava per al rei al final del poema (X 1233ss.), però la dissort havia d’espoltrir a Alcàsser-quebir, el 4 d’agost de 1578, amb una fatal derrota i una tomba ingloriosa, tantes il·lusions. ¿Com reaccionà el poeta? No ens ha arribat cap ressonància del seu estremiment. La seva fama en vida no va correspondre, certament, a la grandesa de la seva obra. Alguna anècdota pretén desmentir-ho: per exemple, que Felip II preguntà per ell quan féu la seva entrada a Lisboa el 27 de juliol de 1581. El poeta haviat mort, devers els cinquanta-quatre anys, durant la pesta de 1579, el 10 de juny. Fou soterrat per la Companhia dos Cortesãos a la porta del monestir de Santa Anna, al defora, pobrament i confusament. Més tard, les restes trobades en aquell indret foren dutes, totes plegades, suposant que entre elles hi havia les del poeta, a la nau del temple. Però el possible túmul de les seves despulles fou destruït, amb l’església, pel famós terratrèmol que en 1755 assolà la bella ciutat del Teix. Les restes que en 1880 foren traslladades a l’actual sepulcre dels Jerónimos no tenen gairebé cap probabilitat d’ésser seves. Per estrany que pugui semblar, d’aquesta humana realitat incongruent i patètica, acorralada sempre pel dolor, la inquietud i el fracàs, sorgia no solament el més gran


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

PRÒLEG

9/7/10

12:22

P gina 15

15

poeta de Portugal, sinó un dels més alts personatges de la Renaixença europea, capaç de deixar formades una llengua i unes essències nacionals indestructibles. Camões tot sol, s’ha afirmat amb raó, és tota una literatura. Aquella viva contradicció, però, sols evident als nostres ulls actuals, és característica de molts homes del Renaixement. No endebades la figura de Camões, amb el seu desdoblament ple de paradoxes, ha estat comparada sovint amb la de Cervantes. Pot dir-se que ell encarnà la missió, que resulta sempre tan costosa, de resumir en la seva pròpia vida la vida permanent de la seva pàtria. I la resum, essencialment, deixant ara de banda el Camões líric o el Camões dramaturg, en els Lusíades, síntesi de l’humanista, del navegant, de l’aventurer, de l’historiador i de l’enamorat. Fou ell el poeta que, endut pel deler d’exaltar, sobre un fons ja anacrònic, el floriment i la irradiació dels portuguesos dins la història, escriví el primer poema èpic que, per la seva magnitud i per la seva universalitat, parla en nom del món modern. Bé que impregnats, com cap altra obra renaixentista, de la puixança de l’antic esperit hel·lènic i romà i renovadors com mai de les seves formes, els Lusíades abracen tots els aspectes de la humanitat sense renunciar, en cap moment, a l’objectiu concret i personal que els anima: la glorificació del poble portuguès. Gràcies, val a dir, a aquest argument nacionalista, l’epopeia camoniana venç el temps i l’espai i es converteix, com a creació artística, com a obra estètica i com a símbol de l’actitud de l’home enfront de la natura i de les seves forces, en un dels llegats més valuosos de la cultura europea i al mateix temps en una de les defenses més apassionades de la unitat d’Europa. L’home és aquí representat pel poble de navegants i de conquistadors del seu temps. No és, en efecte,Vasco da Gama, amb la seva expedició al cap de Bona Esperança i a l’Índia, la finali-


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

12:22

P gina 24


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

12:22

P gina 25

DINS L’OCEÀ ÍNDIC

PREFACI I INVOCACIÓ 1 Les armes i els barons més distingits que, de l’extrema riba lusitana, per uns mars de ningú mai no fendits, passaren més enllà de Taprobana, en tants perills i guerres decidits, més del que prometia força humana, i edificaren dins remotes gents un nou regne que s’alça amb llurs portents; 2 i a més les remembrances glorioses d’aquells reis que per sempre han dilatat la fe i l’imperi i que les criminoses

5

10

Els números que precedeixen les notes remeten als versos corresponents. 1. Ja des del començ, amb el vers As armas e os barões assinalados, es nota la influència deVirgili (Eneida I 1), tan constant al llarg del poema. Dins les estrofes 1-2 el poeta precisa el contingut de l’obra: cantar pel món les descobertes i les conquestes dels portuguesos; els reis que hi participaren; els lusitans que, en general, van atènyer la immortalitat per llurs proeses. De fet, l’acció del poema se centra a l’entorn del viatge de Vasco da Gama. 4. Taprobana: aquest era el nom antic (de vegades,Trapobana) de l’illa de Ceilan; durant alguns segles fou portada cap a l’est i identificada amb Sumatra. Cf. X 401 i 851-852.

25


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

26

9/7/10

12:22

P gina 26

ELS LUSÍADES

terres d’Àfrica i d’Àsia han devastat, i aquells que per llurs obres coratjoses de les lleis de la mort han triomfat, pregonaré amb els versos onsevulla, si d’art i enginy el càntic se’m curulla. 3 Cessin del savi grec i del troià les navegacions llargues que feren, i calli d’Alexandre i de Trajà l’esclat de les victòries que obtingueren; jo canto el pit il·lustre lusità, al qual un jorn Mart i Neptú es reteren. Cessi tot quant l’antiga Musa diu, que altre valor, més elevat, reviu. 4 Nimfes del Teix amigues, que inspirada teniu en mi una nova força ardent, si sempre en humils versos celebrada fou de mi la vostra aigua alegrement, deu-me ara una veu noble i enlairada amb un estil llisquívol i eloqüent, que avui als vostres dolls Febus ordena que ja no envegin més els d’Hipocrene!

15

20

25

30

5 Doneu-me un impuls gran i clamorós, no d’agrest flabiol o flauta rude, 17. Del savi grec i del troià: d’Ulisses i d’Eneas. 22. Mart i Neptú: déus, respectivament, de la guerra i del mar, sotmesos a les ordres dels portuguesos. 25. Les «Tàgides» o nimfes del Teix (llatí Tagus, portuguès Tejo i espanyol Tajo), que havien inspirat a Camões els seus versos bucòlics, són ara invocades al començ de l’epopeia perquè, per ordre de Febus o Apol·lo, déu de la poesia, les aigües del Teix siguin tan eficaces com les d’Hipocrene, la clàssica font de les nimfes al peu de l’Helicó, que inspirava els poetes grecs.


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

12:22

CANT PRIMER

sinó de clarí fort i bel·licós, que el pit encén i les semblances muda! Doneu-me un cant que iguali el gloriós poble que a Mart dóna tan alta ajuda! Que la pregoni i canti l’univers, si gesta tan sublim pot cabre en vers! 6 I vós, oh ben nascuda segurança de la nostra vetusta llibertat, i no menys seguríssima esperança d’augment a la naixent cristiandat; vós, nou terror de la moresca llança, fatal prodigi de la nostra edat, donat al món per Déu, que en tot impera, per dar del món a Déu la part primera; 7 vós, branca en flor novella i somrient d’una arbreda, de Crist més estimada que cap altra nascuda a l’Occident, «de Cèsar» o «de Crist» anomenada (ho veig al vostre escut, que ben present us mostra la victòria passada,

P gina 27

27 35

40

45

50

38. Els portuguesos, amb llurs accions guerreres, són uns poderosos auxiliars del déu de la guerra. 41. Comença la dedicatòria al jove rei Sebastià (1568-1578), donat pel destí (d’on maravilha fatal, v. 46) i per la Providència per eixamplar els dominis del cristianisme. 49. El rei portuguès és una tendra branca de l’arbre cristià, preferida per Déu a les altres de l’Occident: a la «cesària», referida probablement a la monarquia espanyola, i a la «cristianíssima» de França. 53. Una prova de la dita preferència és el mateix escut de Portugal. En commemoració de la batalla d’Ourique (1139), el vencedor, Alfons Henriques, primer rei portuguès, adoptà com a armes del naixent reialme cinc quines que recorden les cinc plagues de Crist, el qual, segons una llegenda, s’havia aparegut al rei la vigília del combat.Aquí, però, els cinc escudets simbolitzen els cinc reis moros derrotats.


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

28

9/7/10

12:22

P gina 28

ELS LUSÍADES

en la qual Ell per armes us cedí les que en la creu per a ell sol sofrí), 8 vós, oh poderós rei, del qual l’imperi el sol, així que surt, veu el primer, el contempla al bell mig de l’hemisferi i el deixa, quan va a pondre’s, el darrer; vós, que esperem per jou i vituperi del rude ismaelita cavaller, del turc oriental i del qui encara amb el corrent del Riu sagrat s’amara; 9 deposeu un moment la majestat que a la tendra faç vostra un hom contempla; ja s’hi traslluu la plenitud d’edat del jorn que ascendireu a l’etern temple; aquests ulls de reial benignitat gireu a baix: veureu un nou exemple de l’amor pels fets patris coratjosos, en versos divulgat harmoniosos. 10 Veureu amor de pàtria, no mogut per paga vil, sinó més gran i eterna; no és guardó mesquí ser conegut com a cantor de l’heretat paterna. Oïu: veureu el nom reconegut dels qui el vostre poder suprem governa, i jutjareu el que és més excel·lent, si ésser rei del món o de tal gent. 11 Oïu: no veureu gestes de fatiga fantàstica, fingida i falsiosa en les lloances, com va fer l’antiga 64. Riu sagrat: el Ganges.

55

60

65

70

75

80


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

12:22

CANT PRIMER

Musa, sols d’enaltir-se freturosa: la vostra empresa vera tant calciga per la grandor la vaga i fabulosa, que excel·leix Rodamont, Roger i el va Orland, bé que fos ell un ser humà. 12 Per ells, d’un Nuno fort us duc l’inici que al rei i al regne tals serveis reté, d’un Egas i d’un Fuas, quan l’auspici per cantar-los d’Homer cobejaré. I els Dotze d’Anglaterra i llur Magrici pels Dotze Pars de França us donaré. I també us dono aquell il·lustre Gama, que pren d’Eneas per a ell la fama. 13 I si, a canvi de Carles, rei francès, o de Cèsar, voleu igual memòria, mireu Alfons primer, que el seu arnès pot obscurir tota altra estranya glòria;

P gina 29

29

85

90

95

100

87. Com a encarnacions de proeses dels personatges fabulosos, superades per les fetes reals dels lusitans, són esmentades: Rodamont, protagonista de l’Orlando innamorato de Boiardo (1434-1494); Roger (it. Ruggiero), personatge de l’Orlando furioso d’Ariosto (1474-1533); Orland (Orlando, forma italiana de Roland), l’heroi francès de Roncesvalles, el més famós dels Dotze Pars de França, protagonista de la Chanson de Roland (s. XI). 89. Nuno: el conestable Nuno Álvares Pereira. Cf. IV 105ss.;VIII 217-256. 91. Egas: Egas Moniz, tutor d’Alfons I. Cf. III 277-320;VIII 971120. Fuas: Fuas Roupinho, personatge llegendari del mateix regnat. Cf.VIII 121-136. 93. En el nombre dels Dotze d’Anglaterra cal incloure Álvaro Gonçalves Coutinho, de renom «Magrici» (Magriço). Més avall (VI 337ss.), el poeta conta la història d’aquests cavallers portuguesos que acudiren a Londres per defensar en juí de Déu l’honor d’altres tantes dames angleses. 99. Alfons primer:Alfons Henriques. Cf. III 221, n.


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

30

9/7/10

12:22

P gina 30

ELS LUSÍADES

i amb aquell que el seu regne ben defès deixà amb la gran i pròspera victòria, l’altre Joan, invicte cavaller, amb Alfons quart i quint i amb el tercer. 14 Jo deixaré en el cant immusteïbles aquells que dins els regnes de l’aurora sempre brillaren, al combat visibles, amb la vostra bandera vencedora: un Pacheco fortíssim i els temibles Almeidas, que per sempre el Teix enyora, el terrible Albuquerque, Castro fort, i altres en qui poder no té la mort. 15 Mentre els canto —i de vós no faig membrança, que per a tant, gran rei, no sóc ardit—, si el vostre regne al vostre puny descansa, m’inspirareu un cant mai no sentit. Comencen a sentir la greu puixança —que arreu del món despertarà el neguit— d’exèrcits, de comeses i de guerres, mars llevantines i africanes terres.

105

110

115

120

16 En vós el moro posa els ulls, captiu, veient-hi ja la seva vida closa; sols fitant-vos, el bàrbar es fa esquiu 101. Aquell: Joan I que, amb a grande e próspera vitória d’Aljubarrota, va assegurar la independència de Portugal. 103. L’altre Joan: Joan II. El poeta, doncs, proposa els reis Joan I i II i els reis Alfons I, III, IV i V com a exemples al jove rei Sebastià. 109. Pacheco: Duarte Pacheco Pereira. Cf. X 89-200. 110. Almeidas: Francisco de Almeida i el seu fill Lourenço. Cf. X 201-304. 111. Albuquerque: Afonso de Albuquerque. Cf. X 313-392. Castro: João de Castro. Cf. X 529-576.


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

12:22

CANT PRIMER

i sota el jou el seu bescoll deposa; Tetís el seu ceruli senyoriu totalment per a vós en dot disposa, puix, d’una cara bella i tendra amant, de tenir-vos per gendre és delejant. 17 Us han pres, de l’olímpica contrada, dels dos avis els ínclits esperits: l’un, en la pau angèlica daurada, i l’altre, pels combats de sang humits. En vós esperen veure renovada la recordança de llurs fets ardits; i us guarden lloc, al terme de la vida, al temple de l’eternitat florida. 18 Però mentre, esperant el lluny moment, regneu sabent quants pobles us delegin, acolliu-me si tinc l’atreviment que com a vostres els meus cants cimegin: veureu com tallen tot el mar d’argent els vostres Argonautes, i que ells vegin que els veieu triomfar del mar irat. I acostumeu-vos ja a ésser invocat!

P gina 31

31

125

130

135

140

125. Tetís: transcrivim sempre d’aquesta manera, seguint convencionalment l’accentuació grega, la forma llatina de Tethys, muller d’Oceà i mare dels rius i de les Oceànides, a fi de distingir aquesta divinitat de Tetis (llatí Thetis), una nimfa del mar o Nereida, filla de Nereu, muller de Peleu i mare d’Aquil·les. Es tracta de dues entitats mitològiques absolutament distintes, bé que sovint els poetes llatins ja les confonen, no pas en la grafia, sinó en les atribucions. 130. Dels dos avis: l’avi patern del rei Sebastià era Joan III; el matern, l’emperador Carles V.


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

32

9/7/10

12:22

P gina 32

ELS LUSÍADES

CONSELL DELS DÉUS A L’OLIMP 19 Ja dins l’ample oceà tots navegaven, les inquietes ones dividint; benignament les brises respiraven el velam còncau de les naus omplint; els mars d’escuma càndida es mostraven embolcats, i les proes van fendint les marítimes aigües consagrades, que de Proteu són pel ramat tallades, 20 quan els déus de l’Olimp, cort lluminosa d’on es governa arreu la humana gent, tenen una assemblea gloriosa per decidir la sort de l’Orient. Petjant del cel la claredat formosa, van per la Via Làctia juntament, convocats, d’ordre del Tonant, pel savi déu que tenia el vell Atlant per avi. 21 Dels Set Cels abandonen el destí que el poder més excels els atorgava, excels poder que sols amb el juí governa el cel, la terra i la mar brava. Es troben junts, en un moment, allí aquell que l’Artur gèlid habitava, el qui regna a migjorn, el qui viu on s’amaga el sol o l’alba neix al món.

145

150

155

160

165

152. Proteu, fill d’Oceà i de Tetís, era el guardià del ramat de Neptú; estava dotat de l’esperit profètic, però se sostreia a les consultes a través d’innombrables metamorfosis. 159. Tonant: Júpiter, el pare dels déus. El seu missatger és Mercuri, nét d’Atlant. 161. Dels Set Cels: els cels o esferes dels set planetes. Cf. X 617, n.


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

12:22

CANT PRIMER

22 Sublim i digne, el Pare allí domina, el qui els llamps vius brandeja de Vulcà, en càtedra d’estrelles cristal·lina, amb posat noble, altiu i sobirà. Llança, el seu front, una aura tan divina que diví tornaria un cos humà, amb ceptre i diadema que fulgura tant que la pedra del brillant fa obscura. 23 En uns seients esplèndids, ben guarnits d’or i de perles, més avall s’estaven els altres immortals, distribuïts com la raó i com l’ordre concertaven: els antics, al davant, més distingits; més a baix els menors s’afileraven. Júpiter pare els va parlar, dient amb el seu to de veu horrible i lent: 24 «Eterns freqüentadors d’aquesta porta del brillant i estelífer firmament: si en el valor de la nissaga forta dels lusitans poseu el pensament, tenir per ben sabut ara us importa com dels grans Fats és un palès intent que assiris, perses, gent grega i romana, ella els deleixi de la ment humana. 25 »Ja tots veiéreu com li fou llegut, amb un poder tan feble com tenia, de prendre al moro fort i combatut tot el país que el Teix serè sacia; ja contra el castellà talment temut, del cel obert sempre els favors rebia; així que, en fi, sempre amb renom i glòria, penjats tingué els trofeus de la victòria.

P gina 33

33

170

175

180

185

190

195

200


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

34

9/7/10

12:22

P gina 34

ELS LUSÍADES

26 »Deixo al darrere, déus, l’antic augment que dels soldats de Ròmul conquistaren, al temps que amb Viriat, en la inclement guerra romana, tants triomfs guanyaren. Deixo, encara, el record que al més fervent honor els té constrets, quan proclamaren per cap aquell que, cas ben peregrí, fingí en la cerva un esperit diví. 27 »Mireu-la, tots, aquesta gent: com l’ona dubtosa escometent amb vaixell lleu, per insòlits camins, no s’esborrona de llebeig ni xaloc, i es fa el mar seu; com, posseint la riba en què s’adona d’on és complert el dia i on és breu, inclina el seu propòsit i confia veure el bressol on es desperta el dia. 28 »Li ha donat paraula el Fat etern, la llei del qual no pot ésser trencada, que tingui per llarg temps tot el govern del mar que veu del sol la roja entrada. Damunt l’aigua han passat el fort hivern, la gent se sent perduda i fatigada.

205

210

215

220

207. Aquell: Sertori, el partidari de Mari, el qual, després de la mort d’aquest, passà a Hispània i guerrejà contra Roma. És prou conegut l’ardit de Sertori, que feia creure als seus seguidors que els déus li enviaven consells i missatges mitjançant una cérvola (cf. Plutarc, Sertori 11). 214. Onde o dia é comprido e onde breve, és a dir, la zona temperada del sud. 221. El fort hivern: des del nostre punt de vista, però no de Vasco da Gama, que va tombar el cap de Bona Esperança el 22 de novembre de 1497 i arribà a Moçambic el dia 1 de març de l’any següent, mesos que a l’hemisferi meridional corresponen als nostres mesos de maig i de setembre.


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

CANT PRIMER

12:22

P gina 35

35

I sembla just que se li mostri, en fi, la nova terra que ella pressentí. 29 »I perquè, ho podeu veure, la carrera l’ha feta contra tants perills inics, tants cels i climes de rigor severa i tant furor de tràngols enemics, he decidit que trobi a la ribera dels africans un tractament d’amics. I, un cop hauran refet l’exhausta flota, que novament emprenguin la derrota.» 30 Júpiter tals paraules proferia, quan tots els déus, per ordre responent, pel parer l’un de l’altre diferia, variades raons dant i rebent. El déu Bacus allí no consentia al que Júpiter deia, coneixent que Orient deliria ses proeses si hi deixava passar gents portugueses.

225

230

235

240

31 Ell, pels Destins, sap que hi veurà venir i entrar una gent fortíssima d’Espanya per la mar gran, la qual ha de junyir tot allò que de l’Índia Doris banya

239. Bacus s’oposa al viatge de Vasco da Gama perquè, segons una addició tardana a la llegenda, sols aquell déu havia arribat fins a l’Índia amb les seves conquestes. D’altra banda, però, l’epònim dels Lusíades, Lus (Lusus), segons una interpretació antiga, era fill de Bacus. Camões va resoldre la dificultat interna servint-se de les divergències dels intèrprets per a fer de Lus, segons que ho requerien les circumstàncies, el fill, el company, el privat o el vassall de Bacus. 242. Espanya: Hispània, la península Ibèrica. 244. Doris: filla d’Oceà i de Tetís, muller de Nereu i mare de les Nereides; simbolitza el mar.


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

36

9/7/10

12:22

P gina 36

ELS LUSÍADES

i que amb els novells guanys ha de delir la seva fama antiga, i fins l’estranya. I sent profundament perdre la glòria de la qual Nisa encara fa memòria. 32 Sap que tingué ja l’Indos subjugat, mes no li concedí mai la Fortuna de vèncer els indis i d’ésser cantat pels que el doll beuen del Parnàs a l’una. I tem ara que sigui sepultat el seu nom ínclit dins una urna bruna de l’aigua de l’oblit, si hi posen peu aquells forts lusitans que pel mar veu. 33 De Bacus dissentia Venus bella, tan sensible al seu poble lusità, per la noble heretat que hi descabdella de l’estimat i antic capteny romà en els pits esforçats, en l’alta estrella que dins els termes tingitans mostrà, i en la llengua, la qual, quan imagina, creu que és, un poc corrupta, la llatina. 34 Aquests motius movien Citerea, i més, puix de les Parques prou entén

245

250

255

260

265

248. Nisa: segons la geografia clàssica, ciutat de l’Índia, considerada com una antiga colònia que hi fundà Bacus; el seu nom era relacionat amb Dionís o Dionisos, nom grec de Bacus. 252. La muntanya del Parnàs (avui Liakura), a la Fòcida, era el sojorn d’Apol·lo i de les Muses. Contrastant amb a água de Parnaso, font d’inspiració, el poeta esmenta després (v. 255) l’água do esquecimiento, és a dir, les aigües infernals del Lete, el riu de l’oblit. 265. Citerea: epítet, usat com a substantiu, deVenus o Afrodita, venerada amb culte especial a Citera, illa de l’Egeu, al sud-est del Peloponès.


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

12:22

CANT PRIMER

que tindrà més honor la clara dea on la tropa bel·lígera s’estén. Així, l’un per la infàmia que idea i l’altra per les honres que pretén, debaten i la lluita no trasmuden, i l’un i l’altra llurs amics ajuden. 35 Com el nord o el migjorn, dins l’espessor de la salvatge arbreda ben guarnida, trenca amb impuls i desfermat braó les branques de la mata entenebrida; cruix la muntanya, vibra la remor, salten les fulles, bull la serra ardida: tal creixia el tumult, arreu alçat entre els déus, dins l’Olimp glorificat. 36 Però Mart, que de Venus sustentava la part que es debatia entre tots ells, perquè una amor antiga l’obligava o perquè ho concedeix als forts i bells, d’entre les deïtats dempeus s’alçava; ple semblava, el seu rostre, de dardells i el seu temible escut, que al coll li penja, tirava enrere, irat, com en revenja. 37 La visera de l’elm de diamant alçant un poc, amb traça ben segura, per donar el seu parer passà al davant de Júpiter, valent, dins l’armadura; i, percudint d’un cop molt penetrant

P gina 37

37

270

275

280

285

290

269-270. L’un... l’altra: Bacus i Venus. 281. Mart, el déu de la guerra, havia tingut relacions amoroses amb Venus, muller de Vulcà: és o amor antigo que fa decantar el déu al partit dels lusitans.


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

38

9/7/10

12:22

P gina 38

ELS LUSÍADES

amb l’extrem del bastó l’estrada pura, torbat Apol·lo dins la llum llanguí, com a eclipsat, i el cel es va estremir. 38 «Oh pare, així digué, que al teu imperi tot el món que creares has vinclat: si aquesta gent que cerca altre hemisferi, el valor de la qual tant has lloat, no vols que ara pateixi vituperi segons ho has, fa tant de temps, manat, no escoltis més, perquè de jutge actua, raons de qui sospites insinua. 39 »Que si aquí la raó no es presentés vençuda d’un temor a tota ultrança, bo fóra que ara Bacus pledegés per a Lus, perquè d’ell té la privança; però d’aquest despit no parlem més, perquè a un estómac fet malbé s’atansa, i mai no llevarà, l’extrema enveja, el bé que altri mereix i el cel cobeja. 40 »I tu, Pare d’immensa fortitud, de la decisió que tens pensada no et desdiguis, que sols el desvalgut desisteix d’una empresa començada. Mercuri, que supera en promptitud l’àgil aire i la fletxa ben tallada, els mostrarà un país perquè els ennovi dels indis, on l’exèrcit es renovi.»

295

300

305

310

315

320

310. Dins el poema, l’estómac és com el nostre cor, el sojorn dels sentiments. 317. Mercuri és el missatger dels déus (cf. I 159, n.).


01 ELS LUSIADES_CANT PRIMER.qxt:Maquetaci n 1

9/7/10

12:22

CANT PRIMER

41 Talment digué. I el Pare poderós, tot inclinant la testa, consentia al que li proposà Mart coratjós i damunt tots el nèctar espargia. Llavors pel camí lacti gloriós cadascun dels celestes feia via, un cop retut l’acatament sagrat, devers el seu alberg determinat.

P gina 39

39

325

VASCO DA GAMA A MOÇAMBIC 42 Mentre això passa dins la casa airosa i etèria de l’Olimp omnipotent, solcava el mar la gent bel·licorosa pel costat de migjorn i d’orient, entre etíops arenys i la famosa illa de Sant Llorenç; i el sol ardent els déus cremava que Tifeu un dia amb gran temor en peixos convertia.

330

335

43 Tan blanament els vents allí els portaven com si el cel hi tinguessin per amic; serens l’aire i el temps es demostraven,

332. Pel costat de migjorn i d’orient: és a dir, pel sud-est. 333. Etíops: d’Etiòpia, considerada sovint dins el poema com a sinònim del continent negre africà. 334-335. El sol ardent els déus cremava: el sol entrava en el signe dels Peixos el 10 de febrer (i en sortia el 12 de març), quan l’estol portuguès passava entre la costa africana i l’illa de Sant Llorenç (nom que els navegants portuguesos donaren a l’illa descoberta el 1500 per Fernão Soares, avui anomenada Madagascar). Per alliberar-se de Tifeu, el Gegant de cent caps que llançava foc pels ulls i les boques,Venus i Cupido, aterrits, es transformaren en peixos, els quals foren col·locats després entre les constel·lacions del Zodíac.


10 ELS LUSIADES_CANT DESE.qxt:Maquetaci n 1

12/7/10

11:58

P gina 440


Els Lusíades