Quaderns Agraris

Quaderns Agraris

Número 48 · Juny 2020

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals i adaptar-se al canvi climàtic.

Un mètode aplicat a la Reserva de la Biosfera del Montseny Iago Otero, Gonzalo Gamboa, Concepción Bueno, Guillem Canaleta, Gemma Tolosa, Helena Ballart, Laura Camprubí, Oriol Vilalta, Etel Arilla, Marc Castellnou. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Quaderns Agraris

7

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

La teledetecció aplicada a la viticultura Miquel Aran, Barbara Hay, Sylvie Duthoit. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Factors de variació en la producció de canals de porcí ecològica i convencional Immaculada Argemí-Armengol, Daniel Villalba-Mata, Javier Álvarez-Rodríguez. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

48

Els espais del vi: reflexions al voltant del Priorat Anna Figueras-Torruella. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

Ressenya del llibre Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana, d’Antoni Riera i Melis Pablo José Alcover-Cateura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

Juny 2020

Carles Ibáñez, Joan Vallvé, Montserrat Viladrich, Arnau Queralt, Meritxell Rota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

Revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat Cob Quaderns Agraris 48.indd 1

JUNY 2020

Ressenya de l’informe Mengem futur, una reflexió sobre la sostenibilitat del sistema alimentari a Catalunya

ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 · http://revistes.iec.cat/index.php/QA

QA 48 6/5/2020 11:18:29

Quaderns Agraris

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

001-114 Quaderns agraris 48.indd 1

5/5/2020 18:29:08

Quaderns Agraris és la revista periòdica de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària i la silvicultura, preferentment dels Països Catalans. Es va començar a publicar el 1980 i apareix dos cops a l’any, juny i desembre, en edició electrònica i en edició impresa. És una revista de divulgació científica d’accés obert que es regeix pel sistema d’avaluació anò­ nima. Disposa d’una secció, «Agrofòrum», en què tenen cabuda articles d’opinió i notes informatives, així com ressenyes de llibres i d’activitats d’interès, i també és un mitjà d’ex­ pressió dels socis.

Quaderns Agraris pretén facilitar el coneixement i la difusió de la recerca, l’experimen­ tació científica i l’estudi descriptiu i analític que són d’aplicació en l’àmbit agroalimentari, així com establir llaços entre els diferents centres i agents involucrats i comunicar els mons científic, acadèmic, tècnic i professional. Entre els seus objectius hi ha donar visibilitat a la recerca i transferir coneixement a la societat, com també mantenir la llengua viva i adapta­ da a les necessitats dels investigadors i professionals del sector com una manera més de normalitzar-la.

Quaderns Agraris, a més, ofereix als científics i experts la possibilitat d’expressar l’opi­ nió o de fer hipòtesis sobre l’impacte que pot tenir en el context vigent l’estudi o la temà­ tica exposats en l’article, i així facilitar als especialistes la presa de decisions. També vol ser una porta oberta als graduats recentment per publicar els treballs d’investigació que, tot i tenir una gran vàlua, sovint queden amagats per manca de difusió.

DIRECTORA Anna Jacas COMITÈ EDITORIAL Maria Mercè Compte, professora associada de la Facultat de Belles Arts de la UB Anna Jacas, membre de la ICEA Montserrat Nadal, professora jubilada de viticultura de la Facultat d’Enologia de la URV Jordi Serratosa, tècnic executiu de la Unitat de Desenvolupament de Negoci del Parc de Recerca de la UAB

001-114 Quaderns agraris 48.indd 2

5/5/2020 18:29:08

Quaderns Agraris

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

48 Juny 2020

ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

001-114 Quaderns agraris 48.indd 3

5/5/2020 18:29:08

Quaderns Agraris Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 · Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: http://icea.iec.cat · Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs: http://revistes.iec.cat i http://publicacions.iec.cat.

© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: juny de 2020 Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC Disseny de la coberta: Júlia Riu Compost per Fotocomposició gama, sl Imprès a Open Print, SL ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit legal: B 36785-1980 Els continguts de Quaderns Agraris estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

001-114 Quaderns agraris 48.indd 4

18/5/2020 13:04:34

SUMARI

DEMOCRATITZAR LA PRESA DE DECISIONS SOBRE ELS INCENDIS FORESTALS I ADAPTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC. UN MÈTODE APLICAT A LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY Iago Otero, Gonzalo Gamboa, Concepción Bueno, Guillem Canaleta, Gemma Tolosa, Helena Ballart, Laura Camprubí, Oriol Vilalta, Etel Arilla, Marc Castellnou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 LA TELEDETECCIÓ APLICADA A LA VITICULTURA Miquel Aran, Barbara Hay, Sylvie Duthoit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 FACTORS DE VARIACIÓ EN LA PRODUCCIÓ DE CANALS DE PORCÍ ECOLÒGICA I CONVENCIONAL Immaculada Argemí-Armengol, Daniel Villalba-Mata, Javier Álvarez-Rodríguez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 ELS ESPAIS DEL VI: REFLEXIONS AL VOLTANT DEL PRIORAT Anna Figueras-Torruella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 RESSENYA DEL LLIBRE ELS CEREALS I EL PA EN ELS PAÏSOS DE LLENGUA CATALANA A LA BAIXA EDAT MITJANA, D’ANTONI RIERA I MELIS Pablo José Alcover-Cateura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 RESSENYA DE L’INFORME MENGEM FUTUR, UNA REFLEXIÓ SOBRE LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA ALIMENTARI A CATALUNYA Carles Ibáñez, Joan Vallvé, Montserrat Viladrich, Arnau Queralt, Meritxell Rota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020)

001-114 Quaderns agraris 48.indd 5

5

5/5/2020 18:29:08

CONTENTS

DEMOCRATIZING DECISION-MAKING ON WILDFIRES AND ADAPTING TO CLIMATE CHANGE IN THE MONTSENY BIOSPHERE RESERVE Iago Otero, Gonzalo Gamboa, Concepción Bueno, Guillem Canaleta, Gemma Tolosa, Helena Ballart, Laura Camprubí, Oriol Vilalta, Etel Arilla, Marc Castellnou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 REMOTE SENSING APPLICATION IN VITICULTURE Miquel Aran, Barbara Hay, Sylvie Duthoit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 VARIATION FACTORS IN ORGANIC AND CONVENTIONAL PIG CARCASS PRODUCTION Immaculada Argemí-Armengol, Daniel Villalba-Mata, Javier Álvarez-Rodríguez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 WINE SITES: REFLECTIONS ON EL PRIORAT Anna Figueras-Torruella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 BOOK REVIEW ELS CEREALS I EL PA EN ELS PAÏSOS DE LLENGUA CATALANA A LA BAIXA EDAT MITJANA, BY ANTONI RIERA I MELIS Pablo José Alcover-Cateura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 REVIEW OF THE FEEDING ON FUTURE REPORT, A REFLECTION ON THE SUSTAINABILITY OF THE FOOD SYSTEM IN CATALONIA Carles Ibáñez, Joan Vallvé, Montserrat Viladrich, Arnau Queralt, Meritxell Rota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 GUIDELINES FOR PAPER SUBMISSION . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

6

001-114 Quaderns agraris 48.indd 6

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020)

5/5/2020 18:29:08

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 48 (juny 2020), p. 7-42 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.109

DEMOCRATITZAR LA PRESA DE DECISIONS SOBRE ELS INCENDIS FORESTALS I ADAPTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC. UN MÈTODE APLICAT A LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY Iago Otero,1 Gonzalo Gamboa,2 Concepción Bueno,2 Guillem Canaleta,3 Gemma Tolosa,4 Helena Ballart,3 Laura Camprubí,4 Oriol Vilalta,3 Etel Arilla,5 Marc Castellnou5 1. Centre Interdisciplinaire de Recherche sur la Montagne, Universitat de Lausana, Campus de Sion 2. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) 3. Fundació Pau Costa, Taradell 4. El Risell, Barcelona 5. Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals, Bombers, Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Cerdanyola del Vallès

Rebut: 1 de novembre de 2019 - Acceptat: 4 de desembre de 2019

RESUM Per fer front als grans incendis forestals, durant les darreres dècades, Catalunya ha reconfigurat el sistema de prevenció i extinció. A més, els experts han assenyalat la necessitat de canvis més profunds en el conjunt de decisions que determinen el risc d’un territori. Com a part d’aquests esforços, aquest article exposa un mètode per a democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals i esbrinar com cal transformar un territori per a fer-lo més resilient en un context de canvi climàtic. La regió d’estudi és la Reserva de la Biosfera del Montseny. El nostre mètode combina el coneixement sobre el règim d’incendis forestals, la cartografia participativa dels valors del territori, la priorització multicriteri i l’elaboració d’una estratègia de gestió d’incendis que protegeixi les zones prioritàries. El treball Correspondència: Iago Otero. Centre interdisciplinaire de recherche sur la montagne. Université de Lausanne. Site de Sion. Ch. de l’Institut 18, 1967 Bramois, Suisse. Tel.: +41 (0)27 205 73 90.

A/e: iago.otero@unil.ch.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 7

7

5/5/2020 18:29:08

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

posa de manifest la gran quantitat i diversitat de valors en joc (biodiversitat, activitats socioeconòmiques, patrimoni, oci) i proposa una selecció d’àrees en què el foment de la gestió permetria reduir l’impacte dels incendis sobre aquests valors. Finalment, a partir de les discussions mantingudes amb els actors del territori tot al llarg del projecte, el treball indica alguns dels elements necessaris per a gestionar aquestes àrees: pressupost suficient, reformes institucionals i canvi de model socioeconòmic. Mentre que el primer sembla relativament factible (en la mesura que les autoritats prioritzin la reducció del risc a escala de la Reserva de la Biosfera), els altres apunten a una transformació socioecològica més profunda que requeriria nous esforços de recerca i d’acció.

Paraules clau: incendis forestals, risc, canvi climàtic, prevenció, participació, valors socials, gestió del territori, Montseny.

DEMOCRATIZAR LA TOMA DE DECISIONES SOBRE LOS INCENDIOS FORESTALES Y ADAPTARSE AL CAMBIO CLIMÁTICO. UN MÉTODO APLICADO A LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY RESUMEN Para afrontar los grandes incendios forestales, durante las últimas décadas, Cataluña ha reconfigurado su sistema de prevención y extinción. Además, los expertos han indicado la necesidad de cambios más profundos en el conjunto de decisiones que determinan el riesgo de un territorio. Como parte de estos esfuerzos, este artículo expone un método para democratizar la toma de decisiones sobre los incendios forestales y averiguar cómo debe transformarse un territorio para hacerlo más resiliente en un contexto de cambio climático. La región de estudio es la Reserva de la Biosfera del Montseny. Nuestro método combina el conocimiento sobre el régimen de incendios forestales, la cartografía participativa de los valores del territorio, la priorización multicriterio y la elaboración de una estrategia de gestión de incendios que proteja las zonas prioritarias. El trabajo muestra la gran cantidad y diversidad de valores en juego (biodiversidad, actividades socioeconómicas, patrimonio, ocio) y propone una selección de áreas en las que el fomento de la gestión permitiría reducir el impacto de los incendios sobre estos valores. Finalmente, basándose en las discusiones mantenidas con los actores del territorio a lo largo del proyecto, el trabajo indica algunos elementos necesarios para gestionar estas áreas: presupuesto suficiente, reformas institucionales y cambio de modelo socioeconómico. Mientras que el primero parece relativamente factible (en la medida en que las autoridades 8

001-114 Quaderns agraris 48.indd 8

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:08

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

prioricen la reducción del riesgo a escala de la Reserva de la Biosfera), los otros apuntan a una transformación socioecológica más profunda que requeriría de nuevos esfuerzos de investigación y de acción.

Palabras clave: incendios forestales, riesgo, cambio climático, prevención, participación, valores sociales, gestión del territorio, Montseny.

DEMOCRATIZING DECISION-MAKING ON WILDFIRES AND ADAPTING TO CLIMATE CHANGE IN THE MONTSENY BIOSPHERE RESERVE ABSTRACT In recent decades, Catalonia has re-shaped its wildfire management system in order to deal with large wildfires. Moreover, experts have pointed to the need for deeper changes in the host of decisions that determine risk.

Embedded in these efforts, this paper presents a method to democratize decision-­making on wildfires and to find out how to transform a landscape to build resilience in a context of climate change. The study region is the Montseny Biosphere Reserve. Our method combines knowledge on wildfire regime, participatory mapping of landscape values, multi-criteria prioritization, and preparation of a wildfire management strategy that protects priority areas. Results show a large amount and diversity of values at stake (biodiversity, socioeconomic activities, heritage, leisure). A selection of areas where management could reduce wildfire impacts on these values is proposed.

Based on discussions held with stakeholders throughout the project, the paper also points to some elements that are needed in order to manage these areas: sufficient budget, institutional reforms and change in the socioeconomic model. While the first one seems relatively feasible (as long as the authorities prioritize risk reduction on a biosphere reserve scale), the other two point to a deeper social-ecological transformation for which new efforts of research and action seem to be required.

Keywords: wildfire, risk, climate change, prevention, participation, social values, landscape management, Montseny.

1. INTRODUCCIÓ Els recents incendis forestals del Mediterrani, l’Àrtic, l’Amazònia i Aus­ tràlia ens avisen de la insostenibilitat de les societats modernes. Cada cop sembla més clar que reduir el risc a nivells tolerables implica transformar la QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 9

9

5/5/2020 18:29:09

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

manera com aquestes societats organitzen les seves relacions amb el medi, incloent-hi el coneixement, les institucions, l’ús dels recursos i el model socioeconòmic (Otero i Nielsen, 2017).

Al Llevant espanyol, l’ocurrència d’incendis està relacionada amb l’escalfament del clima (Piñol et al., 1998), i a Catalunya, els escenaris per als propers anys n’indiquen un augment considerable si no s’apliquen polítiques de gestió adequades (Brotons et al., 2013; Loepfe et al., 2012). Juntament amb el canvi climàtic, a Catalunya l’altre gran factor subjacent a l’elevat risc d’incendis és el canvi en els usos del sòl, amb l’abandonament de conreus, l’expansió dels boscos i la urbanització com a processos històrics clau (Otero i Nielsen, 2017).

L’augment del nombre de grans incendis durant la segona meitat del segle xx (Díaz-Delgado et al., 2004; González i Pukkala, 2007) va posar de manifest la necessitat de millorar el sistema de prevenció i extinció. Durant els anys 1980 i 1990, Catalunya es va dotar d’una legislació de prevenció que incloïa, entre d’altres, la regulació de l’ús del foc en boscos i pastures, l’obligatorietat d’establir franges de protecció d’urbanitzacions i l’organització dels propietaris forestals en agrupacions de defensa forestal (ADF) (Peix, 1999). En paral·lel, es va crear un sistema d’extinció, amb el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) al capdavant, basat en el coneixement dels incendis i en un ampli ventall de mitjans de gestió, com les cremes prescrites i la integració del risc en la planificació forestal (Castellnou et al., 2009; Castellnou et al., 2013).

No obstant això, diferents experiències i estudis han remarcat la necessitat de complementar aquests esforços per a fer front al risc creixent d’incendis. En primer lloc, hi trobem propostes de gestió del combustible a través del foment d’activitats primàries com la ramaderia extensiva (Otero, 2011a; Xortó-Borràs, 2016), l’extracció de biomassa per a ús energètic (Regos et al., 2016), la creació de nous terrenys agrícoles en zones forestals (Aquilué et al., 2020) o la gestió forestal encaminada a la prevenció d’incendis (Piqué et al., 2011). Destaca també la possibilitat d’utilitzar les cremes prescrites o fins i tot els mateixos incendis per a gestionar el combustible i reduir els impactes dels incendis futurs, especialment en un context de canvi climàtic (Regos et al., 2014; Piqué i Domènech, 2018; Domènech et al., 2018; Duane et al., 2019). En segon lloc, s’ha remarcat la importància d’inserir els esforços de prevenció en el seu context social i territorial, ja sigui millorant la participació local en la planificació de la prevenció (Tàbara et al., 2003), integrant el risc d’incendis en el planejament territorial (Plana, 2011) o adaptant la prevenció a les diferents tipologies d’urbanització (Badia et al., 2019). En tercer lloc, s’ha assenyalat la necessitat d’un canvi cultural cap a l’acceptació que els incendis formen part dels nostres paisatges, per a la qual cosa caldrien canvis en el sistema polític que facilitessin un debat social constructiu (González-Hidalgo et al., 2013; González-Hidalgo 10

001-114 Quaderns agraris 48.indd 10

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:09

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

et al., 2014). Aquest conjunt d’iniciatives, que es troben en diferents fases d’implementació, apunten a una transformació considerable del model socioeconòmic i territorial català (Otero i Nielsen, 2017).

Darrerament, els professionals de l’extinció han afegit a aquesta llista d’iniciatives la democratització de la presa de decisions sobre els incendis forestals a través de la incorporació dels valors socials a les estratègies de gestió (Castellnou, 2017). Els anys 2015 i 2016 se’n va desenvolupar un mètode pilot a quatre municipis del Montseny (Otero et al., 2018), el qual va integrar les prioritats socials en la gestió dels incendis i va afavorir el disseny participatiu de mesures de reducció del risc, com la promoció d’activitats primàries. En aquest treball presentem els resultats d’un projecte, desenvolupat entre setembre de 2018 i juny de 2019, que amplia l’experiència pilot a tota la Reserva de la Biosfera (RB) del Montseny. Finançat per la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica, el projecte es va coordinar des de la Universitat Autònoma de Barcelona i va comptar amb la Fundació Pau Costa i El Risell com a subcontractats, a més de l’assessorament de la Unitat Tècnica del GRAF. En aquest article presentem una síntesi dels principals resultats del projecte, amb l’objectiu que el nostre mètode es pugui reproduir a d’altres territoris interessats a adaptar-se als efectes del canvi climàtic sobre els incendis forestals.

2. REGIÓ D’ESTUDI L’RB del Montseny es troba a la serralada Prelitoral Catalana (figura 1).

Està formada per divuit municipis de les comarques de la Selva, Osona i el Vallès Oriental, entre les províncies de Barcelona i Girona. La superfície total és de 50.167 ha i el 2014 tenia una població de 51.573 habitants. La màxima elevació és el turó de l’Home, amb 1.706 msnm. El gradient altitudinal i la presència de tres estrats biogeogràfics (mediterrani, eurosiberià i boreoalpí) li confereixen una gran diversitat d’hàbitats i espècies en un territori relativament reduït. Lluny de considerar-se un fenomen purament ecològic, la diversitat del Montseny és també el fruit de l’ús històric que els humans han fet dels seus recursos (Boada, 2002; Roigé i Estrada, 2008). En efecte, activitats com l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal, presents des del Neolític en intensitats variables al llarg de la història, han actuat com a font addicional de diversitat paisatgística.

El desenvolupament socioeconòmic de la segona meitat del segle xx impulsà una pèrdua de pes relatiu de les activitats primàries al Montseny, en benefici d’altres sectors, com l’industrial, el turístic o el residencial (Sànchez, 2010). El despoblament dels masos, el trasllat dels seus habitants a pobles i viles i l’arribada d’habitants d’altres regions en canviaren considerablement el paisatge: es van expandir els boscos, es van reduir els conreus i les pastuQUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 11

11

5/5/2020 18:29:09

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

Figura 1. Situació de la Reserva de la Biosfera del Montseny

Reserva de la Biosfera del Montseny Nuclis urbans Límit municipis Zona nucli Zona tampó Zona de transició

Nota: Zona nucli: zones d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic definides al Pla Especial del Parc Natural del Montseny de 2008.

Té la funció de conservació. Zona tampó: correspon a la resta del Parc Natural del Montseny, a més d’algunes zones declarades com a Xarxa Natura 2000. Té la funció de compatibilitzar la conservació amb l’activitat humana. Zona de transició: superfície dels municipis del Parc Natural que queda fora dels límits d’aquest, on es concentra la major part de la població i les activitats socioeconòmiques, les quals s’orienten cap al desenvolupament sostenible en la mesura del possible (Diputació de Barcelona, 2020).

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades cartogràfica del Parc Natural del Montseny.

res, i va augmentar la superfície urbana i industrial (Boada, 2002). Paral·lelament, la valoració de la natura per part d’una població urbana creixent des­ embocaria, el 1978, en un pla especial que protegeix el Montseny com a Parc Natural i en la declaració d’RB. A aquestes transformacions hi cal afegir el canvi climàtic (en la segona meitat del segle xx, la temperatura mitjana anual hi augmentà 1,2-1,4 °C) i els seus efectes sobre els ecosistemes (Peñuelas i Boada, 2003; Peñuelas et al., 2008). Tot plegat ha creat un territori molt vulnerable als incendis forestals (Otero i Arilla, 2015).

3. METODOLOGIA Aquest treball s’emmarca en la recerca acció, una aproximació caracteritzada pel treball conjunt entre científics i actors d’un territori per a trobar 12

001-114 Quaderns agraris 48.indd 12

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:12

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

solucions a una situació especialment problemàtica (Herr i Anderson, 2005), com és el cas dels grans incendis forestals. Mentre que habitualment es considera que la producció de coneixement científic (recerca fonamental) i l’aplicació tècnica d’aquest coneixement són dos processos separats, en la recerca acció s’intenta combinar-los en un mateix procés (Otero, 2011b). El procés ha estat guiat per una metodologia complexa que ha utilitzat diverses fonts, entre les quals els estudis tècnics sobre el risc d’incendis forestals i les deliberacions amb els actors del territori. Així, els resultats van més enllà de l’anàlisi i la representació cartogràfica de determinades variables: en realitat, són una anàlisi crítica d’un procés d’intervenció en un territori per fer front a un problema. En concret, el treball comprèn les quatre etapes que es descriuen a continuació. La taula i en detalla les accions, les fonts i els mètodes, i els responsables.

3.1. Caracterització del règim d’incendis forestals Aquesta etapa va tenir com a objectiu conèixer les característiques dels incendis forestals que han afectat l’RB del Montseny i fer una previsió qualitativa de la seva evolució amb el canvi climàtic, com a base tècnica per a la planificació de mesures participatives de prevenció. La caracterització va incloure les causes, els episodis més destacats, els tipus d’incendis, el perill (possibilitat que es produeixi un incendi forestal, avaluada a partir de les ignicions passades, l’orografia i la vegetació; Generalitat de Catalunya, 2020) i la vulnerabilitat (indica els danys que pot produir un incendi i s’avalua a partir de la presència d’elements com ara poblament, infraestructures o espais protegits dins de terrenys forestals o a menys de 500 m d’aquests; Generalitat de Catalunya, 2020). Per als tipus d’incendis, es va partir del mapa de zones homogènies de règim (ZHR), delimitacions territorials amb freqüències d’incendis i patrons de propagació homogenis. Aquest mapa, elaborat per Bombers de la Generalitat de Catalunya i disponible a escala catalana, integra l’anàlisi de més de 2.000 incendis històrics entre 1968 i 2009, i permet establir incendis de referència per a la prevenció i la planificació forestal a cada ZHR o a un conjunt de ZHR (Departament d’Interior, 2018; Castellnou et al., 2009; Costa et al., 2011; Piqué et al., 2011) (figura 2). Això va permetre definir el tipus d’incendi que pot causar més danys al territori (convecció amb vent), el qual va ser considerat l’escenari de treball.

A la caracterització s’hi va afegir la delimitació de polígons de contenció: les unitats territorials que Bombers utilitza per a avaluar el patró de propagació dels incendis i preveure’n l’abast, segons els diferents escenaris meteorològics o de gestió (Otero et al., 2018). Es van delimitar a partir d’olles topogràfiques de diferents mides, ja sigui en carenes o bé a mig vessant, i també utilitzant discontinuïtats en el combustible, com ara carreteres o rius.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 13

13

5/5/2020 18:29:12

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

Els polígons de contenció es van delimitar tenint en compte el tipus d’incendi escollit (escenari de treball), i es va considerar que cremarien en peça. A partir del tipus d’incendi escollit i dels polígons de contenció, es va procedir a definir el model de propagació del foc d’acord amb el sistema de predicció de Campbell (Campbell, 1995). Aquest model indica la intensitat amb la qual el foc passaria d’un polígon a un altre, la qual estaria determinada per l’orientació del vessant (solana o obaga), la inclinació (pujada o baixada) i la direcció de l’incendi (a favor o en contra del vent). Així, es pot distingir entre màxima, mitjana o baixa alineació de forces de propagació de l’incendi, les quals generen situacions caracteritzades per estar fora, al límit o dins de la capacitat d’extinció, respectivament (figura 3).1 3.2. Cartografia participativa de valors L’objectiu d’aquesta etapa va ser cartografiar els valors continguts als polígons de contenció identificats, per incloure’ls en una estratègia de gestió d’incendis. Per a fer-ho, es va dissenyar un procés participatiu amb actors implicats en la prevenció d’incendis forestals i la governança del territori, i actors que podien aportar informació sobre valors, com ara els museus regionals. La participació es va vehicular a tres escales, seguint la metodologia reeixida del projecte pilot (Otero et al., 2018): institucions o associacions d’àmbit regional, institucions o associacions d’àmbit local i ciutadans a títol individual (taula ii). Es va contactar amb un representant de cada institució o associació per a explicar-li el projecte i convidar-lo a les reunions de treball, en les quals es va presentar la caracterització del règim d’incendis forestals i es va consensuar el mètode de valoració i de recollida d’informació sobre els valors i les zones per protegir. La composició final de cada reunió va variar en funció de la disponibilitat dels representants institucionals. Per a la participació ciutadana, es van habilitar exposicions als mercats municipals, on es va informar del projecte i es va donar la possibilitat d’escollir zones de protecció prioritària.

La informació sobre valors recollida es va introduir en un sistema d’informació geogràfica, on es va assignar una puntuació a cada punt del territori o píxel (rasterització) per a cinc categories de valors: biodiversitat, activitats socioeconòmiques, patrimoni, oci i altres valors. Els resultats són els mapes de les figures 4-8. Els quatre primers resulten del treball amb actors regionals i el darrer, del treball amb actors locals i ciutadans. La cartografia de valors es va fer només a l’àmbit que comprèn les zones «nucli» i «tampó» 1. Per exemple, un incendi que es propaga en una solana, a favor de la direcció del vent i en pujada té una alineació de 3 sobre 3 (màxima alineació). Amb una meteorologia i un estat del combustible adversos, quedaria fora de la capacitat d’extinció.

14

001-114 Quaderns agraris 48.indd 14

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:12

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

de l’RB del Montseny, el qual representa un 63,7 % del total (figura 1). Fora d’aquest àmbit (zona de «transició»), la disponibilitat de dades era parcial, i la comparació sistemàtica entre polígons hauria estat esbiaixada.

3.3. Priorització del territori L’objectiu d’aquesta fase era prioritzar els polígons de contenció segons la quantitat i la diversitat de valors continguts en cadascun d’ells. Per a ferho, es va dur a terme una avaluació multicriteri: un marc analític per a la presa de decisions que compara un conjunt d’alternatives amb criteris multidimensionals. En aquest cas, els polígons de contenció són les alternatives per avaluar i comparar, i les diferents categories de valors són els criteris d’avaluació. Així, es construeix una matriu multicriteri amb n files i m columnes, on n és la quantitat de polígons de contenció per prioritzar i m, la quantitat de categories de valors. En aquest cas, s’han fet servir les cinc categories de valors esmentades al punt anterior més la vulnerabilitat al canvi climàtic, obtinguda a partir de Bagaria et al. (2017) (figura 9).

En la matriu multicriteri, les cel·les indiquen l’ordre de priorització dels polígons dins de cada categoria (taula iv), que depèn de la quantitat de valors de cada categoria continguts a cada polígon (més valors, prioritat més alta). Aquesta quantitat s’obté sumant les puntuacions de tots els píxels amb valors per categoria i polígon, després de fer la rasterització esmentada a l’etapa anterior. Aquesta informació es pot analitzar qualitativament o aplicar-hi un algoritme matemàtic (per exemple, un mètode multicriteri) per obtenir un rànquing de polígons. Hi ha una gran diversitat de mètodes multicriteri, cadascun amb els seus avantatges i inconvenients. En aquest cas, es va fer servir una simplificació del mètode PROMETHEE (Brans et al., 1986).

Es tracta d’un mètode de superació no compensatori,2 que fa servir pesos d’importància i que té un funcionament fàcil d’entendre i comunicar. Aquestes característiques són desitjables quan el mètode d’avaluació multicriteri es fa servir en decisions públiques (Janssen i Munda, 1999; Munda, 2004 i 2008).

El procés de priorització va consistir en la comparació de parelles de polígons. En cada comparació es va comptar, per a cada polígon, el pes de les categories en què tenia més valors i el pes de les categories en què tenia menys valors respecte del polígon amb què era comparat.3 Un cop es van 2. Els mètodes compensatoris permeten que avaluacions molt bones sota alguns criteris puguin compensar avaluacions molt dolentes sota d’altres criteris. Els mètodes de superació es basen en un procés de comparacions de parelles d’alternatives i, en general, són parcialment compensatoris o no compensatoris. D’altra banda, hi ha els mètodes d’agregació lineal o de suma ponderada, els quals permeten, en general, una compensació completa.

3. Per exemple, si assignem pesos iguals a totes les categories, tenim que cada categoria té un pes d’un 16,7 % (= 100/6). Si comparem el polígon 1 amb el polígon 2 sota la categoria A, i el políQUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 15

15

5/5/2020 18:29:13

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

haver comparat totes les parelles de polígons, es va calcular un coeficient per a cada polígon sumant els punts guanyadors i restant els punts perdedors obtinguts en cada comparació. Així, es va construir un rànquing segons el coeficient obtingut per cada polígon, de més a menys puntuació. Es va fer una primera comparació assignant pesos iguals (16,7 %) a totes les cate­ gories. Per a corroborar la solidesa dels resultats, es va dur a terme una anàlisi de sensibilitat canviant els pesos de les categories (sis avaluacions multicriteri addicionals en què s’assignava, en cada cas, un 30 % a una categoria i un 14 % a la resta de categories). Aquesta anàlisi va mostrar que la variació dels pesos de les categories tenia una influència negligible en la priorització dels polígons.

3.4. Elaboració d’una estratègia de gestió dels incendis forestals Es va elaborar un estudi de les àrees que caldria gestionar per tal d’ajudar els serveis d’extinció a canviar el comportament d’un incendi convectiu amb vent, considerant els valors i les prioritats identificats a l’etapa anterior.

En primer lloc, es va utilitzar el model de propagació del foc per a identificar els polígons multiplicadors de l’incendi, és a dir, els que tenen un nombre important de connexions en màxima alineació cap a d’altres polígons.

En segon lloc, es van proposar àrees de foment de la gestió (AFG)4 per a tancar les entrades del foc als polígons multiplicadors i les sortides des d’aquests polígons. Això implica reduir la càrrega de combustible als passos entre polígons, per a disminuir l’alineació dels factors de propagació de màxima a mitjana o baixa. Una correcta gestió d’aquestes àrees permetria disminuir la intensitat amb què hi arriba el foc i donaria opcions als serveis d’extinció per a apagar-lo. En tercer lloc, es va elaborar una estratègia de gestió d’incendis consistent a tractar qualsevol possible ruta d’accés del foc en màxima alineació cap als polígons prioritzats, per rebaixar la intensitat de l’incendi fins a la capacitat d’extinció. L’estratègia també va establir un ordre d’implementació de les AFG: es va donar prioritat temporal a les actuacions que tanquen les entrades del foc cap als polígons prioritzats, cosa que permetria reduir l’afectació als valors socials més importants. Finalment, es va discutir l’estratègia amb els actors.

gon 1 té més valors, s’assignen 0,167 punts guanyadors al polígon 1 i 0,167 punts perdedors al po­ lígon 2. Així successivament amb cadascuna de les categories per a cada parella de polígons.

4. Una AFG es diferencia d’un punt estratègic de gestió (PEG) en què aquest té definides les actuacions concretes que s’hi duran a terme, incloent-hi els accessos segurs per als mitjans operatius. Per aquest motiu, es va creure convenient anomenar les àrees identificades com a AFG, sabent que algunes d’elles tenen el potencial d’esdevenir PEG en el futur.

16

001-114 Quaderns agraris 48.indd 16

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:13

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

Taula I. Etapes metodològiques del treball, incloent-hi les accions, les fonts i els mètodes, i els coautors responsables Fonts i mètodes

Coautors responsables*

Etapes

Accions

1. Caracterització del règim d’incendis forestals

1.1. Estudi de perill, vulnerabilitat i causes 1.2. Estudi dels tipus d’incendi, segons les ZHR, i selecció de l’escenari de treball 1.3. Avaluació qualitativa de les tendències esperades amb el canvi climàtic 1.4. Delimitació de polígons de contenció d’incendis i desenvolupament d’un model de propagació

• Mapa de Protecció Civil de Catalunya H. B. i G. C., (Generalitat de Catalunya, 2020): amb el suport recollida i síntesi d’informació per a l’RB tècnic d’E. A. del Montseny • Base de dades d’incendis forestals del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals del DARP: recollida i síntesi d’informació per a l’RB del Montseny • Caracterització de ZHR (UT-GRAF; Departament d’Interior, 2018; Castellnou et al., 2009; Costa et al., 2011; Piqué et al., 2011): recollida i síntesi d’informació per a l’RB del Montseny • Brotons et al., 2013; Turco et al., 2018; Castellnou, 2018; Duane i Brotons, 2018: síntesi de tendències esperades amb el canvi climàtic • Coneixement expert UT-GRAF: validació

2. Cartografia participativa de valors

2.1. Recopilació d’informació sobre valors 2.2. Definició de categories de valors 2.3. Creació d’una cartografia de valors

• Base de dades cartogràfica del Parc G. G., I. O., L. C., Natural del Montseny: selecció, integració G. T. i C. B. i anàlisi de dades en SIG • Vulnemap (Bagaria et al., 2017): selecció, integració i anàlisi de dades en SIG • Base de dades cartogràfica de finques amb Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (Centre de la Propietat Forestal) • Base de dades de patrimoni: dades proporcionades per Gemma Font (Museu Etnològic del Montseny, la Gabella) • Projecte Fonts del Montseny: https://goo. gl/Mvg79Y • Reunions amb actors i ciutadans: tècniques participatives per al codisseny del mètode de valoració (vegeu la taula ii)

3. Priorització del territori

3.1. Selecció i aplicació d’un mètode multicriteri

• Reunions amb actors i ciutadans: tècniques participatives per al codisseny del mètode de priorització (vegeu la taula ii) • Mètode multicriteri PROMETHEE simplificat (Brans et al., 1986): priorització de polígons de contenció d’incendis forestals

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 17

G. G., I. O., L. C., G. T. i C. B.

17

5/5/2020 18:29:13

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou Etapes

Accions

4. Elaboració d’una estratègia de gestió dels incendis forestals

4.1. Identificació de polígons multiplicadors de l’incendi, segons el model de propagació del foc 4.2. Identificació d’AFG i alternatives de gestió 4.3. Elaboració d’una estratègia de gestió dels incendis 4.4. Discussió de l’estratègia amb els actors

Coautors responsables*

Fonts i mètodes • Castellnou et al., 2013: base conceptual de la gestió estratègica dels incendis forestals • Pla INFOCAT (Departament d’Interior, 2014): síntesi de tipologies d’àrees de baixa càrrega de combustible • Recomanacions ORGEST (Piqué et al., 2011) • Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció d’incendis • Coneixement expert UT-GRAF: validació • Reunions amb actors i ciutadans: tècniques participatives per al consens de l’estratègia (vegeu la taula ii)

G. G., I. O., L. C., G. T., C. B. i G. C., amb el suport tècnic d’E. A. i M. C.

* Indicats amb les inicials.

Nota: AFG: àrees de foment de la gestió forestal; DARP: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya; UT-GRAF: Unitat Tècnica del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals, Bombers de la Generalitat, Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya; SIG: sistema d’informació geogràfica; RB: Reserva de la Biosfera; ORGEST: Orientacions de Gestió Forestal Sostenible de Catalunya.

Font: Elaboració pròpia.

Taula II. Reunions mantingudes amb els actors i espais de participació ciutadana habilitats, per ordre cronològic Lloc i data

Participants

Temes tractats

1a reunió Sant Celoni, amb actors 28/11/2018 regionals

• Serveis Territorials del DARP • Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals (DIBA) • Parc Natural del Montseny (DIBA) • Federació d’ADF de la Selva • Museu de Ciències Naturals de Granollers • Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

• Presentació del projecte • Presentació i validació de la metodologia • Presentació de la caracterització preliminar del règim d’incendis • Identificació de fonts de dades

2a reunió Sant Celoni, amb actors 12/12/2018 regionals

• Centre de la Propietat Forestal (DARP) • UT-GRAF (DINT) • Serveis Territorials del DARP • Federació d’ADF d’Osona • Federació d’ADF de la Selva

• Validació dels canvis metodològics (fets a partir dels comentaris rebuts a la 1a reunió) • Presentació de la caracterització del règim d’incendis i els polígons de contenció • Presentació i validació dels resultats preliminars sobre els valors de l’RB del Montseny (categories de biodiversitat, activitats socioeconòmiques, patrimoni i oci) • Identificació d’informació que manca

18

001-114 Quaderns agraris 48.indd 18

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:13

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals Lloc i data

Participants

Temes tractats

Reunions Tagamanent, • Membres d’ADF, bombers voluntaris amb actors 05/02/2019; i propietaris forestals de la zona locals Arbúcies, • Actors econòmics vinculats a 06/02/2019 l’agricultura i el turisme

• Presentació del projecte i els resultats preliminars • Identificació de zones d’elevat valor i de zones prioritàries (les que no voldrien que es cremessin) per a la categoria d’altres valors

3a reunió Sant Celoni, amb actors 27/02/2019 regionals

• Presentació i validació de la metodologia multicriteri de priorització de polígons de contenció • Presentació dels resultats preliminars de la priorització de polígons de contenció

Exposicions de valoració ciutadana

• Agents Rurals del DARP • Serveis Territorials del DARP • Serveis Territorials del DTS • Parc Natural del Montseny (DIBA) • Federació d’ADF d’Osona • Associació de Propietaris del Montseny • Museu de Ciències Naturals de Granollers • Museu Etnològic del Montseny, la Gabella

Figaró, Ciutadans a títol individual 04/06/2019; Viladrau, 06/06/2019; Seva, 13/06/2019

Reunió final Sant Celoni, del projecte 21/06/2019

• UT-GRAF i parcs de bombers de la regió • Agents Rurals del DARP • Serveis Territorials del DARP • Serveis Territorials del DTS • Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals (DIBA) • Parc Natural del Montseny (DIBA) • Ajuntaments de Campins, Fogars de Montclús i Sant Pere de Vilamajor • Associació de Propietaris del Montseny • Museu de Ciències Naturals de Granollers • Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny • Projecte LIFE Montserrat • Grup d’Atletes del Congost

• Presentació del projecte i dels resultats preliminars • Identificació de zones d’elevat valor i de zones prioritàries (les que no voldrien que es cremessin) per a la categoria d’altres valors • Presentació dels resultats de la valoració del paisatge • Presentació de la priorització de polígons de contenció • Presentació i validació de l’estratègia de gestió dels incendis forestals • Identificació de propostes per a la implementació de l’estratègia

Nota: A més d’aquestes activitats, es van dur a terme entrevistes amb tots els actors per tal de preparar les reunions, recopilar informació sobre valors del territori i validar la informació incorporada al procés participatiu.

ADF: Agrupació de Defensa Forestal; DARP: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya; DIBA: Diputació de Barcelona; DINT: Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya; DTS: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; UT-GRAF: Unitat Tècnica del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals, Bombers de la Generalitat, Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 19

19

5/5/2020 18:29:13

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

4. RESULTATS A continuació presentem els resultats del treball, que provenen tant d’anàlisis tècniques com d’interaccions amb els actors (consulteu-ne les fonts a la taula i).

4.1. Règim d’incendis forestals a l’RB del Montseny 4.1.1. Causes, episodis més destacats, perill i vulnerabilitat Els incendis del període 1975-2017, per al qual disposem de dades sistemàtiques sobre les causes i les superfícies afectades, van tenir les causes següents: incendis intencionats (36 %), causa desconeguda (31 %), negligències (26 %) i accidents (7 %). Els episodis més destacats d’aquest període són el de Gualba de 1994 (que va afectar 4.980 ha, tot i que es va ajuntar amb un altre incendi iniciat a Santa Coloma de Farners i va acabar cremant una superfície molt superior, 8.730 ha5) i el de Bigues i Riells de 1994 (2.277 ha).

Seguidament, hi trobem episodis menors com el de la Garriga de 2001 (13 ha) i Sant Pere de Vilamajor de 2017 (4 ha). Fora d’aquest període, destaca l’incendi de Seva de 1962 (1.188 ha).6 Així doncs, la regió ha viscut, com a mínim, tres grans incendis forestals (de més de 500 ha) en les darreres sis dècades.

Tots els municipis de l’RB del Montseny tenen un perill d’incendis forestals alt, exceptuant Viladrau, on el perill és moderat. La vulnerabilitat és molt alta en cinc municipis (el Brull, Viladrau, Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu i Sant Pere de Vilamajor), alta en sis (Seva, Riells i Viabrea, Fogars de Montclús, Cànoves i Samalús, la Garriga i Tagamanent), mitjana en sis (Aiguafreda, Montseny, Breda, Gualba, Sant Esteve de Palautordera i Figaró-Montmany) i moderada en un (Campins).

4.1.2. Zones homogènies de règim d’incendis forestals L’RB del Montseny queda inclosa dins de set zones homogènies de règim (ZHR) d’incendis forestals (figura 2), les característiques principals de les quals es detallen a la taula iii. En el conjunt d’aquestes set ZHR, els tipus d’incendis, de més a menys importància (en percentatge respecte a la superfície afectada total), són els següents: convecció amb vent (60,6 %), topogrà5. Aquesta superfície difereix de la registrada per Bombers, que és d’11.136 ha. El motiu d’aquesta discrepància és que la nostra font (Servei de Prevenció d’Incendis Forestals, DARP) considera exclusivament la superfície cremada, mentre que Bombers considera la superfície dins de tot el perímetre, la qual inclou clapes sense cremar.

6. Aquestes xifres inclouen alguns municipis situats fora de l’RB del Montseny.

20

001-114 Quaderns agraris 48.indd 20

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:13

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

F igura 2. Zones homogènies de règim d’incendis forestals de l’RB del Montseny

Zones homogènies de règim d’incendis forestals Límit de la zona valorada (zona tampó + zona nucli)

Nota: El codi de les ZHR fa referència a la numeració a escala catalana.

Font: Elaboració pròpia a partir de Departament d’Interior (2018). Les dades originals provenen de Castellnou et al. (2009) i Piqué et al. (2011).

fic proper a vall principal o estret (13,9 %), vent amb relleu (7,1 %), topogràfic estàndard (3,9 %) i convecció estàndard (3,1 %).7 Desconeixem el tipus d’incendi per a un 11,3 % de la superfície cremada.

Aquest conjunt de ZHR és la base per a determinar el tipus d’incendi forestal que la planificació abordarà. Considerant la importància dels incendis de convecció amb vent i agafant la situació sinòptica de l’incendi de Gualba de 1994 (incendi de referència a l’RB del Montseny), es considera que l’escenari més problemàtic és el d’un incendi de convecció amb vent durant situacions sinòptiques d’advecció de ponent.8 Aquestes situacions són degudes a la presència d’una depressió al nord-oest de la península Ibèrica. A Catalunya, impliquen altes temperatures, baixes humitats relatives, 7. Els tipus d’incendis (incendis tipus, en llenguatge tècnic) venen donats per tres patrons de propagació diferents: vent (segueixen la direcció del vent), relleu (llegeixen la topografia) i convecció (la càrrega de combustible és el principal motor de propagació). Sabent quin patró de propa­ gació condiciona l’incendi i coneixent el relleu de la zona i la situació sinòptica, es pot determinar el tipus d’incendi.

8. Moviment horitzontal d’una massa d’aire que va d’oest a est.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 21

21

5/5/2020 18:29:15

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

Taula III. Característiques principals de les zones homogènies de règim de l’RB del Montseny ZHR 41 Superfície (ha)

ZHR 42

ZHR 39

ZHR 40

ZHR 43

ZHR 53

ZHR 28

Total

12.918,2 10.192,8 32.075,7 29.900,1 24.248,3 28.671,8 56.255,7 194.262,6

NFR-40 (anys)

711

103

146

2.908

113

2.136

1.443

—

NFR-60 (anys)

1.067

154

219

4.362

169

3.204

2.164

—

84,5

65,3

1.367,8

138,5

465,1

332,3

330,0

2.783,6 (11,3 %)

Convecció estàndard

—

—

—

—

767,9

—

—

767,9 (3,1 %)

Convecció amb vent

642,0

3.904,0

2.966,2

—

7.265,7

123,7

21,9

14.923,4 (60,6 %)

Topogràfic estàndard

—

0,1

854,0

—

107,7

—

—

961,8 (3,9 %)

Topogràfic proper a vall principal o estret

—

—

2.072,8

149,1

—

0,2

1.207,8

3.429,9 (13,9 %)

Vent amb relleu

—

—

1.543,7

123,6

—

80,7

—

1.748,0 (7,1 %)

726,5

3.969,4

8.804,5

411,3

8.606,3

536,9

1.559,6

24.614,6 (100 %)

Afectació per tipus d’incendis (ha) Desconeguts

Total afectat (ha)

Nota: NFR (natural fire rotation): període que tardaria cada ZHR a cremar totalment, calculat amb dades dels últims quaranta anys (NFR-40) o dels últims seixanta anys (NFR-60). Per a una descripció de les característiques de cada tipus d’incendi, vegeu Castellnou et al. (2009).

Font: Elaboració pròpia a partir de Departament d’Interior (2018). Les dades originals provenen de Castellnou et al. (2009) i Piqué et al. (2011).

l’arribada de vent sec de l’interior peninsular i la possible no recuperació d’humitats a la nit, un escenari que afavoreix l’ocurrència de grans incendis forestals. A l’RB del Montseny, aquesta situació es tradueix en vent de component sud-oest, degut a la canalització del vent de ponent entre la serralada Litoral i la Prelitoral.

4.1.3. Tendències esperades amb el canvi climàtic A l’Europa mediterrània, un escalfament mitjà d’1,5 ºC a finals de segle pot anar associat a un augment del 40 % de la superfície cremada, mentre que un escalfament mitjà de 3 ºC pot anar associat a un augment del 100 %.

22

001-114 Quaderns agraris 48.indd 22

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:15

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

A escala catalana, es preveu que el canvi climàtic continuï augmentant el nombre de dies crítics per any (fent que aquests ja no es concentrin només a l’estiu) i que afavoreixi l’aparició d’incendis més devastadors, com els de Portugal de 2017 o Califòrnia de 2018. El sistema d’extinció podria tenir la capacitat d’atenuar l’augment de la superfície cremada causat pel canvi climàtic, però no en tots els tipus d’incendis. Els que es produeixen en situacions de fort vent, per exemple, semblen ser més difícils de controlar amb les estratègies d’extinció actuals. A l’RB del Montseny s’espera que els incendis de convecció amb vent siguin més ràpids i més intensos.

4.1.4. Polígons de contenció d’incendis forestals La figura 3 mostra els polígons de contenció d’incendis definits a partir de l’escenari més problemàtic (incendi de convecció amb vent) i tenint en Figura 3. Polígons de contenció d’incendis a l’RB del Montseny per a un incendi de convecció amb vent i diagrama de les possibles connexions entre polígons assumint un punt d’inici al polígon 1

Model de propagació del foc (Intensitat) Baixa Mitjana Alta Polígons de contenció d’incendis Límit zona valorada (zona nucli + zona tampó)

Nota: Les fletxes vermelles representen carreres d’alta intensitat (fora de la capacitat d’extinció); les taronges, de mitjana intensitat (al límit de la capacitat d’extinció), i les verdes, de baixa intensitat (dins de la capacitat d’extinció).

Font: Elaboració pròpia a partir del coneixement expert del GRAF (Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya).

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 23

23

5/5/2020 18:29:17

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

compte les tendències esperades amb el canvi climàtic. Així mateix, sintetitza els patrons de propagació d’un incendi hipotètic d’aquestes característiques mostrant les connexions entre polígons de contenció.

4.2. Valors de l’RB del Montseny El procés d’identificació i cartografia d’una notable quantitat i diversitat de valors va posar de manifest tant la importància social i ecològica de l’RB del Montseny com els valors en joc a l’hora de dissenyar-hi una estratègia de gestió dels incendis forestals en un context de canvi climàtic. Les Figura 4. Mapa de valors de biodiversitat a l’RB del Montseny

Valors de biodiversitat 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Polígons de contenció d’incendis Límit zona valorada (nucli + tampó) Zona de transició de l’RB

Nota: Valors i puntuacions utilitzats per a la rasterització: elements del patrimoni natural amb interès de conservació alt i molt alt, 4; hàbitats de prioritat tècnica i hàbitats potencials del tritó del Montseny, 2; arbres monumentals, prats de dall, conreus, rompudes, pastures i zones recentment transformades en pastures, 1. El valor de cada punt del territori o píxel resulta de la suma dels valors de tots els elements que conté. Per motius de representació gràfica, s’han definit 15 categories, de menys a més quantitat de valors, segons el mètode de Jenks de ruptures naturals al programa QGIS (1: menys quantitat; 15: més quantitat).

Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts indicades a la taula i.

24

001-114 Quaderns agraris 48.indd 24

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:18

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

figures 4-8 mostren els mapes resultants del procés de participació per a les diferents categories de valors utilitzades, juntament amb una expli­ cació dels elements inclosos dins de cada categoria i els valors ordinals que s’hi associen. Cal recordar que la valoració es va fer a les zones «nucli» i «tampó» de l’RB del Montseny, les quals representen un 63,7 % del total (figura 1).

La biodiversitat (figura 4) adquireix els valors més alts sobretot a les zones centrals del massís, com el pla de la Calma (on les activitats ramaderes han originat prats i landes d’un valor ecològic molt alt), els voltants del turó de l’Home o la finca de Matagalls. En aquestes zones hi trobem la presència juxtaposada de diferents elements d’interès, com hàbitats del tritó del MontFigura 5. Mapa de valors d’activitats socioeconòmiques a l’RB del Montseny

Valors d’activitats socioeconòmiques 1 - Gestió forestal 1 - Conreus i pastures 2 - Habitatges i nuclis urbans 3 - Masies amb activitat econòmica Polígons de contenció d’incendis Límit zona valorada (nucli + tampó) Zona de transició de l’RB

Nota: Valors i puntuacions utilitzats per a la rasterització: habitatges i nuclis urbans, 2; càmpings, restaurants, conreus, pastures, gestió forestal i activitats extractives (extracció d’aigua o pedrera), 1. El valor de cada punt del territori o píxel resulta de la suma dels valors de tots els elements que conté (1: menys quantitat; 3: més quantitat). La llegenda diferencia els píxels amb valor 1 resultant de la gestió forestal, els píxels amb valor 1 resultant dels conreus o les pastures, els píxels amb valor 2 resultant dels habitatges o nuclis urbans, i els píxels amb valor 3 resultant de tenir una masia (habitatge) i una activitat econòmica (conreu, pastura, gestió forestal, restaurant o càmping). Per a veure les masies amb activitat econòmica (punts), cal ampliar la imatge.

Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts indicades a la taula i.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 25

25

5/5/2020 18:29:20

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

seny, prats de dall, boscos madurs, vernedes, flora singular, molses, fongs, líquens i alguns ocells i punts de nidificació de molt alt interès de conservació. En canvi, la zona perifèrica presenta valors més baixos.

Les activitats socioeconòmiques (figura 5) estan presents a bona part del territori i adquireixen valors màxims allà on trobem nuclis habitats o bé masies amb activitats primàries. Destaca una àmplia extensió de les activitats primàries (finques amb activitat forestal, conreus i pastures). Tot i que aquestes es desenvolupen amb dificultat, degut a la baixa rendibilitat econò­mica, es troben ben implantades territorialment, tenen un paper important en l’estructura i la funcionalitat ecològiques del paisatge i poden tenir un paper clau en la transició cap a un paisatge més resilient als incendis fo­restals.

El mapa de patrimoni (figura 6) mostra una munió de punts que testimonien l’intens ús que els humans han fet del Montseny, tant històricament Figura 6. Mapa de valors de patrimoni a l’RB del Montseny

Valors de patrimoni 1 3 5 Polígons de contenció d’incendis Límit zona valorada (nucli + tampó) Zona de transició de l’RB

Nota: Valors i puntuacions utilitzats per a la rasterització: edificacions d’interès patrimonial protegides per llei, 5; esglésies i ermites, 3; masies i edificacions residencials, elements d’explotacions agrícoles d’interès patrimonial, dotacions i equipaments del parc, elements d’interès patrimonial (fonts, pous de neu, cementiris, etc.) i explotacions de recursos naturals (mines, forns de calç), 1.

Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts indicades a la taula i.

26

001-114 Quaderns agraris 48.indd 26

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:21

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

com actualment. El patrimoni s’hi distribueix de manera més o menys ubiqua, amb algunes zones buides i d’altres d’elevada concentració, com la vall de la Tordera o la riera d’Arbúcies. Els punts amb valors més alts corresponen a elements protegits per la Llei del patrimoni cultural català, com capelles, rectories, esglésies, castells o masies.

Pel que fa a l’oci (figura 7), els valors es concentren sobretot a la perifèria sud de la zona valorada. Allà, les zones on es juxtaposen àrees d’elevada freqüentació i àrees de caça especialment productives adquireixen els valors màxims.

Finalment, la categoria d’altres valors socials, elaborada sobretot a partir de les contribucions dels actors locals, posa en relleu tota una sèrie de zones que caldrà tenir en compte a l’hora de planificar la prevenció d’incendis a l’RB del Figura 7. Mapa de valors d’oci a l’RB del Montseny

Valors d’oci i freqüentació 1 2 3 5 6 7 8 Polígons de contenció d’incendis Límit zona valorada (nucli + tampó) Zona de transició de l’RB

Nota: Valors i puntuacions utilitzats per a la rasterització: àrees d’elevada freqüentació i xarxa de senders, 5; àrees privades de caça de captura alta, 3; àrees privades de caça de captura mitjana, 2; àrees privades de caça de captura baixa, 1. El valor de cada punt del territori o píxel resulta de la suma dels valors de tots els elements que conté (1: menys quantitat; 8: més quantitat; no hi ha cap píxel amb valor 4).

Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts indicades a la taula i.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 27

27

5/5/2020 18:29:22

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

Figura 8. Mapa d’altres valors a l’RB del Montseny

Altres valors Polígons 1a opció Polígons 1a i 2a opció Polígons 2a opció Llocs prioritzats Polígons de contenció d’incendis Límit zona valorada (nucli + tampó) Zona de transició de l’RB

Nota: A les reunions es va demanar als actors locals de prioritzar dos polígons: 1a i 2a opció. En la figura es mostren els polígons que van ser seleccionats només com a 1a opció, els seleccionats com a 1a i 2a opció, i els seleccionats només com a 2a opció.

També es va demanar que indiquessin llocs valorats que es voldrien protegir en cas d’incendi forestal. El mapa indica polígons sencers, els quals depassen la zona valorada. L’ordre de priorització dels polígons per a l’avaluació multicriteri es va determinar d’acord amb dos criteris: la quantitat de llocs identificats com a prioritaris dins de cada polígon i la prioritat donada a cada polígon.

Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts indicades a la taula i.

Montseny (figura 8). Entre elles hi trobem Santa Fe, el turó de l’Home, el pla de la Calma, el turó de Tagamanent, el castell de Montsoriu i la riera d’Arbúcies.

Als mapes de valors s’hi va afegir un mapa de vulnerabilitat al canvi climàtic (figura 9). Aquest mapa indica la probabilitat d’afectació per sequera en diferents escenaris temporals, en què les zones més vulnerables tenen més valor de protecció. Aquest és el cas de fagedes, rouredes, alzinars i boscos de ribera, i de boscos de la zona obaga del turó de l’Home i el Matagalls.

4.3. Priorització del territori Els resultats de la priorització de polígons per a les diferents categories de valors mostren un patró general: els polígons prioritaris acostumen a situar-se 28

001-114 Quaderns agraris 48.indd 28

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:24

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

Figura 9. Mapa de vulnerabilitat a la sequera, com a aproximació a la vulnerabilitat al canvi climàtic, a l’RB del Montseny

Afectació pel canvi climàtic Menor afectació

Major afectació Polígons de contenció d’incendis Límit zona valorada (nucli + tampó) Zona de transició de l’RB

Nota: Les zones més fosques indiquen més probabilitat d’afectació per la sequera i el canvi climàtic.

Font: Elaboració pròpia a partir de Bagaria et al. (2017).

a les parts centrals de l’RB del Montseny, tot i que també n’hi ha alguns de perifèrics (figures 10a-f ). Tot i així, l’ordre dels polígons varia entre categories, és a dir, els polígons més ben valorats no són els mateixos en les diferents categories de valors (taula iv). La valoració multicriteri (que té en compte totes les categories) dona com a resultat que els deu polígons més ben valorats són, per aquest ordre, el 18, 19, 24, 17, 21, 4, 26, 22, 23 i 2 (taula iv i figura 11).

4.4. Una estratègia de gestió d’incendis per a minimitzar la pèrdua de valors 4.4.1. Àrees de foment de la gestió La figura 12 mostra les àrees de foment de la gestió (AFG) identificades.

Les AFG se situen majoritàriament a la part occidental i central de l’RB del QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 29

29

5/5/2020 18:29:25

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

Figura 10. Priorització de polígons per categories a) Biodiversitat

b) Activitats socioeconòmiques

c) Patrimoni

d) Oci

e) Altres valors

f ) Canvi climàtic

Nota: Els colors més foscos indiquen una prioritat més alta. El perímetre verd lluent correspon a la zona valorada (zona «nucli» i zona «tampó»). Com que hi ha polígons que tenen una part a dins i una part a fora d’aquesta zona, el perímetre de l’àrea on s’aplica la priorització (zona de color amb un color diferent segons la categoria) no coincideix amb el perímetre de la zona valorada.

Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts indicades a la taula i.

30

001-114 Quaderns agraris 48.indd 30

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:30

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

Taula IV. Matriu de valoració multicriteri Ordre de priorització dels polígons per a cada categoria de valors

Núm. del polígon

Biodiversitat

Activitats socioeconòmiques

Patrimoni

Oci

Altres valors

Canvi climàtic

Rànquing multicriteri

1

16

13

18

8

10

13

13

2

13

12

8

18

4

17

10

3

28

24

28

30

18

29

29

4

7

2

9

3

8

9

6

5

17

15

23

19

18

24

19

6

29

29

27

28

18

33

30

7

9

14

15

9

18

7

11

8

15

20

10

15

18

21

17

11

21

17

26

20

18

23

23

12

19

16

29

24

18

28

25

13

14

10

17

12

18

16

15

14

4

8

14

13

18

18

12

15

8

21

11

16

18

22

16

16

18

19

13

11

13

8

14

17

3

4

1

1

4

12

4

18

1

3

2

5

2

2

1

19

2

1

3

4

4

1

2

20

25

22

21

25

18

10

21

21

10

5

6

6

2

4

5

22

12

7

7

10

8

6

8

23

5

11

12

7

13

11

9

24

6

9

4

2

1

3

3

25

26

26

25

21

13

25

26

26

11

6

5

17

4

5

7

27

22

28

24

29

10

27

27

28

23

23

16

23

13

32

24

29

24

18

20

22

10

19

18

30

20

25

22

26

13

15

22

38

33

32

33

33

18

31

33

42

27

27

19

14

18

14

20

44

32

33

32

31

18

26

31

57

31

30

31

32

18

30

32

60

30

31

30

27

18

20

28

Nota: La taula conté els polígons que estan totalment o parcialment inclosos dins de la zona valorada. El resultat peculiar de la categoria d’altres valors està causat per la presència d’empats entre alguns polígons (hi ha dos polígons empatats en segon lloc, i el següent no és tercer sinó quart, perquè abans seu hi ha tres polígons, etc.). En ombrejat, els deu polígons més ben valorats (18 > 19 > 24 > 17 > 21 > 4 > 26 > 22 > 23 > 2).

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 31

31

5/5/2020 18:29:30

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

Figura 11. Priorització de polígons tenint en compte totes les categories (multicriteri)

Nota: El color més fosc indica una prioritat més alta.

Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts indicades a la taula i.

Montseny, ja que estan pensades per a evitar que un incendi convectiu amb vent de ponent (que es propaga en direcció est) creixi. En cas de ser executades, aquestes AFG permetrien que l’efecte d’aquest incendi sobre els valors i les prioritats socials (resultants del procés participatiu) fos menor.

La concreció de la utilitat operativa que es donarà a cada AFG, així com l’estructura de vegetació que s’hi vol obtenir i el tractament per aconseguir-la, es van deixar per a una fase posterior de planificació més detallada.

En general, però, per tal de reduir la vulnerabilitat al foc de capçades, es va recomanar deixar-hi una densitat de 400-600 peus/ha, podar els arbres fins a un terç de la seva alçada i deixar una cobertura de matollar inferior al 30 % de la superfície. En una fase executiva del projecte, caldria verificar aquestes xifres sobre el terreny i modificar-les en funció de l’estructura forestal i les espècies presents en cada AFG. Pel que fa a les alternatives de gestió, es van 32

001-114 Quaderns agraris 48.indd 32

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:31

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

Figura 12. Àrees de foment de la gestió identificades tenint en compte el comportament del tipus d’incendi més problemàtic (convectiu amb vent de ponent) i la priorització de valors a l’RB del Montseny

Àrees de foment de la gestió Àrees de foment de la gestió Polígons de contenció d’incendis Límit zona valorada (nucli + tampó) Zona de transició de l’RB

Font: Elaboració pròpia a partir del coneixement del GRAF (Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya).

recollir la gestió forestal amb maquinària, les cremes prescrites, l’agricultura i la ramaderia, o bé una combinació d’aquestes (per exemple, aclarida amb maquinària per deixar-hi l’estructura desitjada i un manteniment posterior amb crema prescrita, o bé crema prescrita per a eliminar matollar, seguida de pastura per a mantenir l’espai obert aprofitant-ne l’herba).

4.4.2. Estratègia de gestió dels incendis forestals Per tal de minimitzar l’afectació d’un incendi convectiu als quatre polígons més ben valorats (18, 19, 24 i 17), es considerà necessari tractar totes les possibles rutes d’accés del foc d’alta intensitat a aquests quatre polígons, per tal de reduir-ne la intensitat i que quedi dins de la capacitat d’extinció.

Aquests tractaments han d’estar encaminats a evitar que el foc tingui la capaQUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 33

33

5/5/2020 18:29:34

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

Figura 13. Representació esquemàtica de les AFG, la propagació de dos incendis convectius amb vent de ponent (punts d’ignició als polígons 1 i 8) i els possibles perímetres dels incendis en funció de l’èxit de l’estratègia de gestió

Nota: Aquesta figura és un diagrama de la figura 12. Les àrees ataronjades representen esquemàticament les AFG. Hi ha algun pas entre polígons que no apareix com a AFG en la figura 12, ja que després d’observar el combustible no es va creure convenient establir-hi una AFG perquè el foc tindria dificultats per a propagar-se. És el cas, per exemple, del pas entre el polígon 18 i els polígons 22 i 24, on hi ha molt de roquissar. Els possibles perímetres de l’incendi en funció de l’èxit de l’estratègia de gestió es representen en diferents colors (perímetre verd per una ignició al polígon 1 i perímetre negre per una ignició al polígon 8).

Font: Elaboració pròpia.

citat de pujar a les capçades dels arbres, baixant la fracció de cabuda coberta, i a limitar-ne la propagació en superfície, reduint el percentatge de recobriment de matollar. Per a dimensionar els tractaments, serà important conèixer bé els incendis històrics de la zona (longituds de flama i distància de llançament de focus secundaris). Per exemple, sabent que els focus secundaris poden arribar a 200 m, cal que els tractaments en els passos entre polígons siguin superiors a aquesta distància. També es considerà important tractar les entrades del foc als polígons que actuen com a rutes d’accés als polígons prioritaris, per tal de tenir més oportunitats d’extinció i augmentar les probabilitats d’èxit. En la figura 13 es plasma aquest raonament i es representen esquemàticament les AFG i els possibles perímetres d’incendi en funció de l’èxit de l’estratègia de gestió.

Per a un incendi que s’inicia al polígon 1, el primer objectiu seria que no depassés el conjunt dels polígons 1, 2, 3 i 5. En cas que s’escapés i arribés al polígon 4, els esforços se centrarien a evitar la propagació cap als polígons 7, 14, 15 i 16. Si això no s’aconseguís, encara es podria evitar que arribés als polígons prioritaris 17 i 18, tallant l’accés del 16 al 17 i del 14 i 15 al 18 i 19.

Estaríem parlant d’un incendi major (semblant a l’àrea delimitada pel períme34

001-114 Quaderns agraris 48.indd 34

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:34

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

tre verd exterior de la figura 13). Per a un incendi que s’inicia al polígon 8, l’objectiu inicial seria contenir-lo dins del mateix polígon. Si passés al polígon 13 (multiplicador), s’intentaria evitar el pas als polígons 14 i 19. En qualsevol cas, es proposa actuar a les AFG indicades començant els tractaments per les més interiors del massís (properes als polígons centrals prioritaris) i acabant per les més perifèriques. Les actuacions s’han dimensionat d’acord amb el comportament que es va observar a l’incendi de Gualba de 1994, però cal tenir en compte que els efectes del canvi climàtic (augment de temperatura i sequera), juntament amb l’acumulació de combustible fora de les AFG, podrien generar un incendi que s’escapés de la capacitat d’extinció. És per això que, a part de les AFG, caldria fomentar una gestió integral del massís.

4.4.3. Discussió de l’estratègia amb els actors A la reunió final del projecte (Sant Celoni, 21 de juny de 2019) es va presentar l’estratègia de gestió d’incendis forestals als actors i es va discutir com s’havien d’implementar les AFG identificades. Els actors van proposar d’incorporar les AFG als plans de prevenció municipals i al Pla de Prevenció del Parc Natural del Montseny, que gestiona bona part del territori de l’RB del Montseny. També van remarcar la importància de dotar de pressupost tant la concreció de les AFG, a través d’una planificació més detallada, com la implementació i el manteniment. En aquest sentit, es va fer referència a un pressupost estructural que consideri les AFG com a infraestructures de país.

Respecte a les fonts de finançament, es va esmentar que caldria aprofitar els recursos de què disposa el Parc Natural, però també es van explorar opcions alternatives. Per exemple, es va proposar d’instaurar un programa públic de pagaments per serveis ambientals als propietaris, els quals podrien destinar els ingressos rebuts a finançar les AFG prioritàries. Així mateix, es va remarcar el paper de l’Associació de Propietaris del Montseny com a possible intermediària entre l’Administració pública (el Parc Natural i els ajuntaments) i els propietaris per tal de fomentar l’execució de les AFG. Una altra proposta relacionada va ser que les subvencions públiques prioritzin les actuacions a les AFG mitjançant criteris específics en les convocatòries. També es va parlar de la necessitat d’incorporar l’avaluació ambiental a la planificació i l’execució de les AFG per minimitzar-ne els impactes negatius sobre la biodiversitat.

5. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS Aquest treball ha desenvolupat un mètode per a democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals i reduir el risc d’un territori com a QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 35

35

5/5/2020 18:29:34

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

via d’adaptació al canvi climàtic, el qual pot anar associat a incendis més intensos. Respecte al projecte pilot desenvolupat per Otero et al. (2018), el treball presenta dues novetats importants. En primer lloc, la creació d’un mapa (integrat en un sistema d’informació geogràfica) en què cada píxel va associat a un valor social. Això en permet la superposició amb diferents mapes de polígons de contenció d’incendis (pensats per a fer front a diferents tipus d’incendis i escenaris de canvi climàtic) i d’altres capes rellevants per a la planificació territorial. En segon lloc, la incorporació de l’anàlisi multicriteri, que permet la priorització automatitzable de polígons fent servir una sèrie de criteris que es poden ajustar amb successives fases de participació social. Així, el treball fa una nova aportació als estudis sobre xarxes de planificació participativa com a eines per a crear paisatges resilients als incendis forestals, tant al nostre país com arreu del món (Morehouse et al., 2010; Butler i Goldstein, 2010; Everett i Fuller, 2011; Almstedt i Reed, 2013; Plana et al., 2015; Gazzard et al., 2016).

Respecte a la participació social, el projecte n’ha assolit un nivell notable. Tot i així, la coincidència de la fase final amb les eleccions municipals va dificultar la implicació dels alcaldes, els quals havien d’exercir un rol cabdal d’enllaç amb la població local. Això va reduir l’abast del projecte a escala municipal, tant pel que fa a la recollida de valors com a la integració de les mesures proposades en els plans municipals de prevenció. A més, el projecte no constava d’una fase executiva de les mesures proposades, fet que potser va actuar de desincentiu per a la participació. En futures experiències, es podria vincular el projecte a una entitat amb capacitat d’implementació, com, per exemple, el Parc Natural del Montseny. La presència d’una entitat d’aquestes característiques dins del consorci del projecte, o bé l’existència d’un projecte amb una fase executiva aprovada des de l’inici, podrien fer que tant els alcaldes com els ciutadans veiessin la participació com a «vinculant». De totes maneres, la voluntat del Parc Natural d’utilitzar els nostres resultats per a elaborar el seu pla de prevenció d’incendis obre la possibilitat que les mesures proposades s’implementin en un futur relativament proper.

Justament, el projecte va posar de manifest els reptes per a la implementació de les AFG previstes, enmig d’un model residencial i turístic en què les activitats primàries han perdut la viabilitat econòmica que tenien en el passat. Les possibles actuacions per implementar les AFG es van plantejar com a oportunitats de reactivar el sector primari, però la baixa rendibilitat econòmica d’aquestes activitats potser va ser un dels factors que en va dificultar la implementació immediata. En aquest sentit, els actors van considerar necessàries la promoció del sector primari i la facilitació de la vida rural, i van proposar algunes vies per al finançament de les AFG. No obstant això, el pas de la discussió a la concreció de les accions continua sent l’aspecte pendent per a reduir el risc d’incendis en un context de canvi climàtic. Així 36

001-114 Quaderns agraris 48.indd 36

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:34

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

doncs, sembla clar que les propostes de gestió del combustible a través del foment d’activitats primàries i l’ús del foc (Otero, 2011a; Regos et al., 2014; Regos et al., 2016; Piqué i Domènech, 2018; Aquilué et al., 2020; Duane et al., 2019) hauran de combinar-se amb una millor comprensió de les condicions que possibilitarien un canvi de model socioeconòmic, territorial i alimentari (Otero i Nielsen, 2017).

Cal remarcar que, a les nostres reunions, la importància d’un sector primari dinàmic i socialment reconegut va ser defensada per grups d’actors amb visions contraposades sobre els incendis forestals: tant els que prioritzen la vigilància per evitar les ignicions com els que consideren que el foc sempre estarà present als nostres paisatges i, per tant, el que cal prioritzar és la creació d’una estructura de paisatge resilient. Aquesta constatació posa de manifest que, en determinades condicions de debat social com les que el nostre projecte ha fomentat, és possible trobar consensos o síntesis entre visions que altrament podrien entrar en conflicte (González-Hidalgo et al., 2013; González-Hidalgo et al., 2014).

Finalment, el treball planteja dues qüestions cabdals que caldrà tenir en compte en futurs projectes per a democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals, especialment en un context de canvi climàtic. En primer lloc, quina és la diferència entre les AFG identificades tenint en compte la priorització social i les que s’haurien identificat sense tenir-la en compte?

En el nostre projecte, la diferència rau únicament en l’ordre d’execució de les AFG (de dins cap enfora de l’RB, contràriament al que s’hauria fet sense considerar la priorització de valors), però no en la superfície planificada ni en la seva distribució espacial, que són les mateixes en ambdós casos. L’explicació cal cercar-la, en part, en el fet que els polígons multiplicadors, en general, també van ser polígons molt ben valorats pels participants. D’acord amb aquests resultats, proposem que els futurs projectes explorin la diferència entre planificació amb participació social i sense en un gradient de condicions de treball (regió, règim d’incendis, composició d’actors i mètodes de valoració i priorització). Aquest coneixement permetria optimitzar el dimensionament de la participació en els processos de planificació i afavoriria un ús eficient dels recursos públics en l’adaptació al canvi climàtic.

En segon lloc, ens plantegem la utilitat del nostre treball per als professionals de l’extinció. Independentment de si les AFG previstes pel projecte s’executen abans que es produeixi un gran incendi convectiu amb vent de ponent a l’RB del Montseny, la informació sobre valors és útil per a prendre decisions un cop l’incendi ja crema? Cal remarcar que sovint la decisió de salvar una zona implica la pèrdua d’una altra. En principi, el fet que cada píxel del mapa vagi associat a un valor social fa que es puguin calcular els valors que es conserven i els que es perden amb diferents decisions de gestió per a diferents tipus d’incendis. Tot i així, al projecte vam preguntar als participants quins són els valors del territori i quines zones no QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 37

37

5/5/2020 18:29:35

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

voldrien que es cremessin, i no pas què estarien disposats a perdre per a salvar les seves prioritats. Aquesta darrera pregunta és la que Bombers necessita respondre en determinades emergències que sobrepassen la capacitat d’extinció. Per negociar la decisió abans de l’incendi amb les comunitats potencialment afectades, caldria incorporar al nostre mètode eines addicionals que simulin millor la presa de decisions en condicions d’emergència.

AGRAÏMENTS El projecte ha estat possible gràcies al finançament de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de la seva convocatòria d’ajuts a projectes d’adaptació al canvi climàtic (PRCV00643).

Agraïm immensament a totes les institucions i persones que han participat en el projecte la presència a les reunions, la informació sobre valors que han proporcionat, o bé el suport logístic i administratiu. Voldríem agrair-ho especialment a Gemma Font (Museu Etnològic del Montseny, la Gabella); Anna Sanitjas (Diputació de Girona); Maria Barrachina (Parc Natural del Montseny); Roser Maneja, Martí Boada, Montserrat Puigdomènech, Isabel Lopera i Sònia Sànchez (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona); Anna Badia (Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona), i Itziar González (Institut Cartogràfic de la Revolta). Finalment, estem molt agraïts a la revisora i al Comitè Editorial de la revista per la seva lectura crítica del manuscrit.

BIBLIOGRAFIA Almstedt, Å.; Reed, M. G. (2013). «Introducing a framework for good and adaptive governance: an application to fire management planning in Cana­ da’s boreal forest». The Forestry Chronicle, vol. 89, núm. 5, p. 664-674.

Aquilué, N. [et al.] (2020). «The potential of agricultural conversion to shape forest fire regimes in Mediterranean landscapes». Ecosystems, vol. 23, núm. 1, p. 34-51.

Badia, A. [et al.] (2019). «Wildfires in the wildland-urban interface in Catalonia: vulnerability analysis based on land use and land cover change».

Science of the Total Environment, vol. 673, p. 184-196.

Bagaria, G. [et al.] (2017). Vulnemap [en línia]: Mapa de la vulnerabilitat dels boscos de Catalunya. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. <https://ddd.uab.cat/record/203095>.

Boada, M. (2002). El Montseny: Cinquanta anys d’evolució dels paisatges.

Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

38

001-114 Quaderns agraris 48.indd 38

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:35

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

Brans, J. P. [et al.] (1986). «How to select and how to rank projects: the PROMETHEE method». European Journal of Operational Research, vol. 24, p. 228-238.

Brotons, L. [et al.] (2013). «How fire history, fire suppression practices and climate change affect wildfire regimes in Mediterranean landscapes».

PLOS ONE, vol. 8, núm. 5, e62392.

Butler, W. H.; Goldstein, B. E. (2010). «The US Fire Learning Network: spring­ ing a rigidity trap through multiscalar collaborative networks». Ecology and Society, vol. 15, núm. 3, art. 21.

Campbell, D. (1995). The Campbell Prediction System: A wild land fire prediction and communication system. 2a ed. EUA: Doug Campbell.

Castellnou, M. (2017). Xerrada a l’International Congress on Prescribed Fires.

Barcelona, 1-3 de febrer de 2017 [en línia]. <https://www.youtube.com/ watch?v=vrnHo6LAj8o>.

— (2018). Declaracions a «Augmenta el risc d’incendi per la biomassa acumulada a Collserola». Betevé, 4 d’agost de 2018 [en línia]. <https://beteve. cat/medi-ambient/risc-incendi-biomassa-collserola/>.

Castellnou, M. [et al.] (2009). «Tipificación de los incendios forestales de Cataluña. Elaboración del mapa de incendios de diseño como herramienta para la gestión forestal». A: 5.o Congreso Forestal Español: Montes y sociedad: saber qué hacer. Àvila: Sociedad Española de Ciencias Forestales: Junta de Castilla y León.

Castellnou, M. [et al.] (2013). Estrategia, tácticas y maniobras en incendios forestales [en línia]. Máster FUEGO. Universitat de Lleida. <https://www. researchgate.net/profile/Domingo_Molina_Terren/publication/ 301643655_ESTRATEGIA_TACTICAS_Y_MANIOBRAS_en_Incendios _Forestales/links/571f6ef108aead26e71b6312/ESTRATEGIA-TACTI CAS-Y-MANIOBRAS-en-Incendios-Forestales.pdf>.

Costa, P. [et al.] (2011). Prevention of large wildfires using the fire types concept. Cerdanyola del Vallès: Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior. Unitat Tècnica del GRAF. [Manual preparat per al projecte Fire Paradox del Sisè Programa Marc de la UE] Departament d’Interior. Generalitat de Catalunya (2014). Pla Especial d’Emergències per Incendis Forestals de Catalunya (Pla INFOCAT). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

— (2018). Zones homogènies de règim d’incendis forestals [en línia]. <https:// interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/bombers/foc-forestal/incendis _forestals/zones-homogenies-de-regim-dincendis-forestals/>.

Díaz-Delgado, R. [et al.] (2004). «Spatial patterns of fire occurrence in Catalonia, NE, Spain». Landscape Ecology, vol. 19, núm. 7, p. 731-745.

Diputació de Barcelona (2020). Reserva de la Biosfera del Montseny. Fitxa tècnica i zonificació [en línia]. <https://parcs.diba.cat/web/reserva -de-la-biosfera-del-montseny/fitxa-tecnica-i-zonificacio>.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 39

39

5/5/2020 18:29:35

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

Domènech, R. [et al.] (2018). El paper del foc en la conservació de l’hàbitat dels boscos de pinassa (Pinus nigra Arn.). Solsona: Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. [Informe preparat per al projecte LIFE+ PINASSA] Duane, A. [et al.] (2019). «Adapting prescribed burns to future climate change in Mediterranean landscapes». Science of the Total Environment, vol. 677, p. 68-83.

Duane, A.; Brotons, L. (2018). «Synoptic weather conditions and changing fire regimes in a Mediterranean environment». Agricultural and Forest Meteorology, vol. 253-254, p. 190-202.

Everett, Y.; Fuller, M. (2011). «Fire Safe Councils in the Interface». Society & Natural Resources, vol. 24, núm. 4, p. 319-333.

Gazzard, R. [et al.] (2016). «Wildfire policy and management in England: an evolving response from Fire and Rescue Services, forestry and cross-sector groups». Philosophical Transactions of the Royal Society B, vol. 371, núm. 1696, 20150341.

Generalitat de Catalunya (2020). Mapa de Protecció Civil de Catalunya [en línia]. <https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html>.

González, J. R.; Pukkala, T. (2007). «Characterization of forest fires in Catalonia (north-east Spain)». European Journal of Forest Research, vol. 126, núm. 3, p. 421-429.

González-Hidalgo, M. [et al.] (2013). «Más allá del humo: la ecología política de los incendios forestales a partir del caso de Horta de Sant Joan (Tarragona, Cataluña)». Documents d’Anàlisi Geogràfica, vol. 59, núm. 1, p. 21-50.

González-Hidalgo, M. [et al.] (2014). «Seeing beyond the smoke: the political ecology of fire in Horta de Sant Joan (Catalonia)». Environment and Planning A, vol. 46, núm. 5, p. 1014-1031.

Herr, K.; Anderson, G. (2005). The action research dissertation: A guide for students and faculty. Thousand Oaks, CA: SAGE. Janssen, R.; Munda, G. (1999). «Multi-criteria evaluation for quantitative, quali­ tative and fuzzy evaluation problems». A: Bergh, J. C. J. M. van der (ed.).

Handbook of environmental and resource economics. Cheltenham: Edward Elgar, p. 837-852.

«Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana» (2003). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 3879 (8 maig), p. 9295-9296.

Loepfe, L. [et al.] (2012). «Management alternatives to offset climate change effects on Mediterranean fire regimes in NE Spain». Climatic Change, vol. 115, núm. 3-4, p. 693-707.

Morehouse, B. J. [et al.] (2010). «Integrating values and risk perceptions into a decision support system». International Journal of Wildland Fire, vol. 19, núm. 1, p. 123-136.

40

001-114 Quaderns agraris 48.indd 40

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:35

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals

Munda, G. (2004). «Social multi-criteria evaluation: methodological foundations and operational consequences». European Journal of Operational Research, vol. 158, núm. 3, p. 662-677.

— (2008). Social multi-criteria evaluation for a sustainable economy. Berlín: Springer.

Otero, I. (2011a). Matadepera, Barcelona Metropolitan Region, Spain: peas­ ant memory for wildfire prevention [en línia]: Recovery of social-ecological memory for building resilience to wildfires. <https://www.uclg-cisdp. org/sites/default/files/Matadepera_2010_en_final.pdf>. [Informe preparat per al United Cities and Local Governments Committee on Social Inclusion, Participatory Democracy and Human Rights] — (2011b). «Set anys de recerca acció a Matadepera i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac». A: VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 22-27.

Otero, I. [et al.] (2018). «Democratizing wildfire strategies. Do you realize what it means? Insights from a participatory process in the Montseny region (Catalonia, Spain)». PLOS ONE, vol. 13, núm. 10, e0204806.

Otero, I.; Arilla, E. (2015). «Prevenció d’incendis forestals i nou model territorial». Sitja del Llop, núm. 38, p. 22-23.

Otero, I.; Nielsen, J. Ø. (2017). «Coexisting with wildfire? Achievements and challenges for a radical social-ecological transformation in Catalonia (Spain)». Geoforum, vol. 85, p. 234-246.

Peix, J. (1999). Foc Verd II: Programa de gestió del risc d’incendi forestal.

Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Peñuelas, J. [et al.] (2008). «El canvi climàtic altera i alterarà la vida als ecosistemes terrestres catalans». L’Atzavara, núm. 16, p. 13-28.

Peñuelas, J.; Boada, M. (2003). «A global change-induced biome shift in the Montseny mountains (NE Spain)». Global Change Biology, vol. 9, núm. 2, p. 131-140.

Piñol, J. [et al.] (1998). «Climate warming, wildfire hazard, and wildfire occur­ rence in coastal eastern Spain». Climatic Change, vol. 38, núm. 3, p. 345-357.

Piqué, M. [et al.] (2011). Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal: Incendis tipus i vulnerabilitat de les estructures forestals al foc de capçades. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Centre de la Propietat Forestal. (Orientacions de Gestió Forestal Sostenible de Catalunya (ORGEST)).

Piqué, M.; Domènech, R. (2018). «Effectiveness of mechanical thinning and prescribed burning on fire behavior in Pinus nigra forests in NE Spain».

Science of the Total Environment, vol. 618, p. 1539-1546.

Plana, E. (2011). «Integració del risc d’incendis en la planificació forestal estratègica i l’ordenació del territori». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 71-72, p. 69-91.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 41

41

5/5/2020 18:29:35

Otero, Gamboa, Bueno, Canaleta, Tolosa, Ballart, Camprubí, Vilalta, Arilla, Castellnou

Plana, E. [et al.] (2015). Social factor and territorial dimension of wildfire risk management: managing societal involvement and cross-sectoral planning. [Informe preparat per al projecte FIREfficient, cofinançat per la UE] Regos, A. [et al.] (2014). «Using unplanned fires to help suppressing future large fires in Mediterranean forests». PLOS ONE, vol. 9, núm. 4, e94906.

Regos, A. [et al.] (2016). «Synergies between forest biomass extraction for bio­ energy and fire suppression in Mediterranean ecosystems: insights from a storyline-and-simulation approach». Ecosystems, vol. 19, núm. 5, p. 786-802.

Roigé, X.; Estrada, F. (2008). El mas al Montseny: La memòria oral. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. (Temes d’Etnologia de Catalunya; 16) Sànchez, S. (2010). Anàlisi socioecològica a la vall de Santa Fe (massís del Montseny): La transformació del paisatge a través de la història ambiental. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. També disponible en línia a: <http://www.tdx.cat/handle/10803/3717>.

Tàbara, D. [et al.] (2003). «Forest fire risk management and public participation in changing socioenvironmental conditions: a case study in a Mediterranean region». Risk Analysis, vol. 23, núm. 2, p. 249-260.

Turco, M. [et al.] (2018). «Exacerbated fires in Mediterranean Europe due to an­ thropogenic warming projected with non-stationary climate-fire models».

Nature Communications, vol. 9, art. 3821.

Xortó-Borràs, X. (2016). «La ramaderia al servei del bosc: una eina eficaç per a la prevenció d’incendis». Quaderns Agraris, núm. 40, p. 75-88.

42

001-114 Quaderns agraris 48.indd 42

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 7-42

5/5/2020 18:29:35

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 48 (juny 2020), p. 43-57 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.110

LA TELEDETECCIÓ APLICADA A LA VITICULTURA Miquel Aran,1 Barbara Hay,2 Sylvie Duthoit2 1. Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, Lleida 2. Terranis, Ramonville-Saint-Agne, França

Rebut: 15 de novembre de 2019 - Acceptat: 31 de desembre de 2019

RESUM Les possibilitats que ofereix el tractament d’imatges de satèl·lit en viticultura tenen un impacte rellevant en la gestió de les parcel·les de vinya. Aquest cultiu presenta particularitats com ara la llarga permanència al terreny i una resposta de la planta i una productivitat variables en funció de les condicions del sòl, cosa que indica el potencial de la utilització dels aspectes vinculats a la variabilitat intraparcel·lària. El tractament dels senyals de sensors de satèl· lits especialitzats en l’observació de la Terra, mitjançant el paquet Œnoview®, permet conèixer la variabilitat de la collita, la fertilització i els tractaments fitosanitaris, i això suposa una nova via de millora de la rendibilitat de l’explotació i la qualitat del producte. En el cas de la viticultura, enfrontada avui dia a exigències de qualitat, econòmiques i mediambientals intenses, el mètode proposat permet intuir un ampli camp d’aplicacions. En aquest article se’n presenten alguns exemples en plantacions de diversos països.

Paraules clau: índex de vegetació, vigor, sòl, variabilitat interparcel·lària, variabilitat intraparcel·lària, sostenibilitat.

Correspondència: Miquel Aran. Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Parc de Gardeny, ed. CeDiCo, planta primera. 25071 Lleida. Tel.: 973 272 922. A/e: maran@pcital.es.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

001-114 Quaderns agraris 48.indd 43

43

5/5/2020 18:29:35

M. Aran, B. Hay, S. Duthoit

LA TELEDETECCIÓN APLICADA A LA VITICULTURA RESUMEN Las posibilidades que aporta el tratamiento de imágenes de satélite en viticultura tienen un impacto importante en la gestión de las parcelas de la vid. Este cultivo presenta particularidades como su larga permanencia en el terreno y una respuesta de la planta y una productividad variables en función de las condiciones del suelo, hecho que indica el potencial de la utilización de los aspectos relacionados con la variabilidad intraparcelaria. El tratamiento de las señales de sensores de satélites especializados en la observación de la Tierra, utilizando el paquete Œnoview®, permite conocer la variabilidad de la cosecha, la fertilización y los tratamientos fitosanitarios, y ello supone una nueva vía de mejora de la rentabilidad de la explotación y de la calidad del producto. En el caso de la viticultura, enfrentada actualmente a un reto de calidad, económico y medioambiental, el método propuesto permite intuir un amplio campo de aplicaciones. En este artículo se muestran algunos ejemplos en plantaciones de varios países.

Palabras clave: índice de vegetación, vigor, suelo, variabilidad interparcelaria, variabilidad intraparcelaria, sostenibilidad.

REMOTE SENSING APPLICATION IN VITICULTURE ABSTRACT The potential of remote sensing and satellite image processing may have an important impact in improving the management of vineyards. The crop presents a number of specific characteristics such as the long-lasting continuity of the crop in the ground and a variable productivity and plant response according to the soil conditions, suggestive of the potential for using aspects linked to inter-plot variability. The use of the specific package Œnoview®, which processes the signal of sensors on board satellites devoted to Earth observation, provides important knowledge in terms of differential yield, fer­ tilization and pesticide applications. This pathway of work contributes significantly to better profitability and improvement of the final product. Nowadays, in viticulture, the challenge of quality, economic, and environmental issues is relevant, and the method proposed allows a wide range of applications. In this paper, several examples are shown from plantations in different countries.

Keywords: vegetation index, vigour, soil, inter-plot variability, intra-plot variability, sustainability.

44

001-114 Quaderns agraris 48.indd 44

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

5/5/2020 18:29:35

La teledetecció aplicada a la viticultura

1. INTRODUCCIÓ: EL SEGUIMENT DE PARCEL·LES DE VINYA DES DE L’ESPAI En el context actual de creixent competitivitat en els mercats internacionals, esdevé de la màxima importància per als viticultors millorar la rendibilitat de les parcel·les de vinya i maximitzar la qualitat del vi. L’agricultura de precisió és un pas en aquesta direcció. Cada vegada s’utilitzen més les imatges multiespectrals dels sensors instal·lats en satèl·lits, avions o drons, la informació de les quals s’empra per estimar els índexs de vegetació i, a partir d’aquests, calcular paràmetres biòtics relacionats amb l’estat de la vegetació (biomassa, deficiències de nutrients, estrès hídric o estat fitopatològic). Tot plegat permet cartografiar la variabilitat inter- i intraparcel·lària. És rellevant destacar l’alta variabilitat a l’interior de les parcel·les de vinya, el maneig de la qual és crucial per gestionar millor la plantació en tots els àmbits: l’agronòmic, l’econòmic i el mediambiental.

En aquest article es presenten les aplicacions pràctiques de la utilització de la informació multiespectral en la gestió de parcel·les de vinya, en concret mitjançant el servei Œnoview®.

2. LA TELEDETECCIÓ ESPACIAL: UNA EINA POTENT PER AL SEGUIMENT DE LES SUPERFÍCIES TERRESTRES En la teledetecció espacial, l’energia de l’espectre electromagnètic, emesa o reflectida pels objectes observats, és mesurada a distància pels sensors instal·lats a bord de satèl·lits. Aquesta informació, posteriorment, s’analitza amb eines específiques. Hi ha dues grans famílies de sensors: els actius i els passius. Els sensors actius produeixen la seva pròpia font d’energia per projectar-la a l’objectiu. Altrament dit, emeten un feix d’ones electromagnètiques dirigit cap a l’objectiu i després mesuren la resposta d’aquest objectiu.

Es basen en la tècnica del radio detection and ranging (RADAR)1 o també en el light detection and ranging (LIDAR).2 D’altra banda, els sensors passius utilitzen els raigs naturals del sol com a font d’energia. Un cop l’energia és difosa per l’objectiu, els sensors passius mesuren l’energia reflectida.

Cada objecte de la superfície terrestre té la capacitat de reflectir una quantitat d’energia en funció de la seva naturalesa i de les seves característiques intrínseques: es tracta de la firma espectral. El tractament i l’anàlisi de les informacions obtingudes pels sensors dels satèl·lits en les diferents longituds d’ona característiques permeten accedir a nombroses propietats dels 1. Per a més informació, vegeu https://elib.dlr.de/82313/1/SAR-Tutorial-March-2013.pdf.

2. Per a més informació, vegeu http://www2.geog.ucl.ac.uk/~plewis/lidarforvegetation/ lidarRS.pdf.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

001-114 Quaderns agraris 48.indd 45

45

5/5/2020 18:29:35

M. Aran, B. Hay, S. Duthoit

objectes: forma, estructura, temperatura, composició química, etc. La selecció de les imatges dels satèl·lits depèn essencialment de les aplicacions que se cerquin.

Després d’un llarg període d’utilització militar, la teledetecció s’ha obert a l’àmbit civil (per exemple, la navegació amb Google Earth, accessible a tothom). Al mateix temps, el desenvolupament digital ha obert el camí a moltes disciplines que utilitzen la teledetecció, com ara la meteorologia, l’estudi del clima, l’epidemiologia, la gestió dels recursos naturals i, evidentment, l’agricultura.

La resolució espacial de les imatges (mida del píxel de la imatge com a element més petit observable) no cessa de millorar, com també ho fan la resolució espectral de les ones (precisió en la determinació de dades en intervals concrets de l’espectre electromagnètic) i la resolució temporal (temps transcorregut entre dues imatges seguides del mateix punt).

3. APLICACIONS EN L’AGRICULTURA: ELS INDICADORS DE VEGETACIÓ DERIVATS DE LES IMATGES DE SATÈL·LIT La firma espectral de la vegetació depèn alhora de la seva naturalesa, del seu estat fisiològic, del contingut d’aigua i del sòl subjacent, que influirà més en la mesura espectral si la vegetació és escassa i cobreix poc la superfície.

En les longituds d’ona de l’espectre visible, el que podem veure amb la nostra vista, la vegetació en bon estat absorbeix fortament la llum de l’interval roig i blau, i reflecteix en bona part la de l’interval verd com a conseqüència de la presència de clorofil·la. En la banda de l’infraroig proper (NIR, de l’anglès near-infrared), amb longituds d’ona que van de 780 a 2.500 nm, la reflectància de la vegetació se situa fora de l’espectre visible i és proporcional al vigor i a la salut de la planta. En conseqüència, la banda del NIR aporta informacions de molt valor per avaluar l’estat dels cultius.

L’anàlisi de les imatges de satèl·lit per a l’estudi de la vegetació està basada, amb freqüència, en el càlcul d’índexs de vegetació, que permeten relacionar els valors de la reflectància amb les característiques físiques i químiques de les plantes. La major part dels índexs de vegetació s’obtenen per combinacions aritmètiques de bandes espectrals en l’espectre visible i en el NIR. Existeixen altres índexs desenvolupats per la comunitat científica que utilitzen diferents longituds d’ona amb aplicacions molt concretes, com ara el contingut de clorofil·la de les fulles, el contingut d’aigua, la detecció de malalties, el rendiment, etcètera.

En el cas de l’anàlisi d’imatges per a l’estudi de la vegetació i l’agricultura, l’índex de vegetació més utilitzat és l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI, de l’anglès normalized difference vegetation index).

El van desenvolupar Rouse i col·laboradors (Rouse Jr. et al., 1974) i consisteix 46

001-114 Quaderns agraris 48.indd 46

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

5/5/2020 18:29:35

La teledetecció aplicada a la viticultura

a calcular la diferència entre la reflectància en el NIR i la reflectància en el roig (R), segons la fórmula següent: NDVI = (NIR − R) / (NIR + R) Aquest índex permet extreure els punts amb més o menys vegetació verda, però els resultats depenen de la quantitat d’energia rebuda en el moment concret de la captura de la informació, que depèn de la intensitat de la irradiació solar, l’angle dels raigs solars, l’estat de l’atmosfera, etc., de manera que no sempre és possible comparar els resultats obtinguts en diferents períodes.

La fracció de coberta vegetal (FCover) descriu característiques bioquímiques i biofísiques de les plantes. Aquest índex s’obté de la resposta espectral en les bandes de l’espectre visible i l’infraroig proper, i considera el tipus de cultiu, específicament, i també la humitat del sòl. Els mètodes que cerquen estimar directament aquests paràmetres a partir del senyal captat per un sensor passiu, es basen en general en una modelització complexa de les característiques d’estructura i reflectància de la vegetació (Bronge, 2004; Dahms et al., 2016; Aitouda, 2012). A diferència dels índexs de vegetació, tenen en compte les característiques dels sensors, les condicions d’observació i la il·luminació. Per aquest motiu, es consideren més sòlids que els índexs de vegetació clàssics en la caracterització i el seguiment de la vegetació (Blondlot et al., 2005; Roumiguié et al., 2015).

L’interès de l’agricultura de precisió es basa en el fet que és una estratègia de gestió de les parcel·les que reuneix, processa i analitza les dades espacials, temporals i individuals, i les combina amb altres informacions per orientar les decisions. Una de les plusvàlues d’aquesta tècnica és que té en compte, gràcies a les imatges de satèl·lit i a la seva anàlisi espectral i temporal, els indicadors de més interès que es poden calcular i les heterogeneïtats inter- i intraparcel·làries, cosa que permet optimitzar les dosis d’inputs i, per tant, incrementar el benefici de l’agricultor i minimitzar l’impacte ambiental.

4. APLICACIONS DE LA TELEDETECCIÓ ESPACIAL A LA VITICULTURA La viticultura presenta unes característiques particulars ben diferents dels grans cultius extensius en els quals s’aplica generalment l’agricultura de precisió. En la pràctica, els viticultors estan molt propers als seus cultius, ja que hi efectuen moltes intervencions manuals, moltes d’elles a l’hivern. Els viticultors estan familiaritzats amb el concepte heterogeneïtat dels sòls: l’utilitzen des de fa molt temps mitjançant les diferents tipificacions i la noció de terrer. A més, la vinya és un cultiu perenne amb rotacions de més de trenta QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

001-114 Quaderns agraris 48.indd 47

47

5/5/2020 18:29:35

M. Aran, B. Hay, S. Duthoit

anys; per tant, els paràmetres mediambientals hi influeixen molt des del moment de la plantació.

Les primeres recerques en viticultura de precisió van començar els primers anys del segle xxi, deu anys després de popularitzar-se la utilització dels satèl·lits. Els resultats van posar en relleu la gran variabilitat inter- i intraparcel·lària de les vinyes i la importància que tenia en la gestió de la parcel·la.

Actualment, es poden destacar quatre usos concrets de la viticultura de precisió, tots ells aplicables a les necessitats dels cellers i dels productors de vi: a) La selecció en collita: l’estratificació basada en el vigor de la planta i els indicadors d’heterogeneïtat s’elabora per agrupar conjunts o seccions de les parcel·les amb raïms de característiques organolèptiques similars. L’eficiència d’aquesta selecció en parcel·la es millora i refina per a objectius concrets de producció. b) La reducció dels costos: els inputs de fertilització s’ajusten d’acord amb les àrees de vigor similar, i així es pot arribar a un pla de fertilització optimitzat i racionalitzat. c) L’adaptació parcel·lària de les pràctiques de cultiu: amb l’objectiu d’homogeneïtzar les actuacions en el conjunt de parcel·les. d ) L’optimització del mostratge: per tal de guiar i optimitzar el nombre d’observacions al camp, com els controls de maduresa i les estimacions de collita, o per simplificar la tasca de camp del tècnic.

5. L’ŒNOVIEW®: UNA EINA PER A LA VITICULTURA DE PRECISIÓ El servei de viticultura de precisió anomenat Œnoview® es basa en l’anàlisi d’imatges procedents de sensors de satèl·lits (SPOT-6, SPOT-7 o la sèrie Pléiades), amb una resolució espacial de 2 m o inferior, junt amb l’expertesa vitivinícola. Des de l’any 2014, Œnoview® és comercialitzat per Terranis, empresa instal·lada recentment a Lleida. Terranis aporta l’experiència en l’anàlisi d’imatges de satèl·lit en cooperació amb el Groupe ICV (Institut Coopératif du Vin), que contribueix amb la seva experiència en viticultura i elaboració del vi. Les aplicacions més importants s’han desenvolupat a França, però també al Marroc, el Japó, la Xina, Xile, Hongria i Espanya, amb demostracions en marxa a Grècia i Itàlia.

Almenys una de les imatges s’ha d’adquirir en la fase de verolada del raïm (unes setmanes abans de la collita), però cal processar més imatges si es vol fer un seguiment al llarg del cicle vegetatiu. El processament de les dades (procedents de bandes entre l’espectre visible i el NIR) es duu a terme amb el programa Overland (Poilvé, 2010), que és el nucli del servei Œnoview® i genera un índex com l’FCover, un indicador directe del vigor de la 48

001-114 Quaderns agraris 48.indd 48

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

5/5/2020 18:29:35

La teledetecció aplicada a la viticultura

planta. Overland té en compte les característiques espectrals del sòl dessota la vegetació i també la geometria d’obtenció de les imatges (posició del sol i direcció d’observació).

La figura 1 mostra com l’FCover és més sòlid i fiable que l’NDVI. L’FCover és menys dependent de les condicions d’obtenció de les imatges, com ara l’orientació i les característiques del sensor, la data, la lluminositat, etc. A la parcel·la de vinya representada es pot observar que, al matí i a la tarda del mateix dia, els valors de l’NDVI varien, i això dona lloc a heterogeneïtats intraparcel·làries aparents. Els nivells de l’Fcover són més estables i les heterogeneïtats intraparcel·làries són comparables en el decurs de la jornada.

L’ús de l’FCover permet considerar, a més a més de les respostes espectrals en l’espectre visible i el NIR, l’especificitat del cultiu, element clau per a l’obtenció del resultat.

En resum, els avantatges que proporciona emprar l’índex FCover enfront de l’NDVI són els següents: — Permet estudiar característiques biofísiques de les plantes (clorofil·la en fulla, índex d’àrea foliar [LAI], ombra de la coberta, pigmentació, fracció de la radiació activa absorbida per fotosíntesi, etcètera).

— No depèn de l’hora del dia ni de l’època de l’any.

— No es veu influït per les condicions atmosfèriques.

— Té en compte la tipologia del sòl.

Figura 1. Comparació de les imatges d’una parcel·la de vinya a la zona de Bordeus aplicant en les imatges superiors l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI) i en les inferiors, la fracció de coberta vegetal (FCover) Matí

Tarda

NDVI

Utilitza 2 bandes espectrals: R i IR

FCover (mesura la superfície foliar)

Utilitza 4 bandes espectrals: R, G, B i IR

Mesura inestable del vigor

Mesura estable i fiable del vigor

Nota: B: blau; G: verd; IR: infraroig; R: roig.

Font: Elaboració pròpia a partir de treballs interns desenvolupats per la societat Airbus i Terranis.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

001-114 Quaderns agraris 48.indd 49

49

5/5/2020 18:29:36

M. Aran, B. Hay, S. Duthoit

El vigor de la vinya obtingut amb el programa Overland mitjançant l’FCover és conegut perquè és prou sòlid i reproduïble per permetre una absoluta caracterització de la parcel·la i una especialització de les recomanacions agronòmiques. Els anys 2006 i 2007, en un programa de recerca des­ envolupat a França per l’Institut Nacional de la Recerca Agronòmica (INRA) i l’Institut Nacional d’Estudis Superiors Agronòmics de Montpeller (Mont­ pellier SupAgro), es va confirmar la forta correlació entre l’FCover i la superfície foliar (Rousseau et al., 2010). Tal com s’ha observat en nombroses recerques que tracten de conèixer els factors lligats a la qualitat i la composició del raïm, aquest estudi va posar també en evidència que com més elevat és el vigor de la planta, és superior el pes dels raïms i el contingut d’àcid màlic, i és inferior el contingut de polifenols totals, cosa que indica que pateix menys estrès hídric.

La cartografia que es pot obtenir amb l’FCover permet definir zones homogènies des del punt de vista del potencial enològic. Les microvinificacions (elaboracions de vi en petit volum), fetes a partir de raïms procedents de les zones homogènies de les parcel·les cartografiades, han demostrat als enòlegs les diferències organolèptiques entre els vins obtinguts. Œnoview® caracteritza cada parcel·la amb un FCover mitjà, que indica si la parcel·la té globalment un vigor alt, moderat o feble. L’FCover pren un valor comprès entre 0 i 1, i s’aplica específicament a l’interior de cada par­ cel·la o entre parcel·les. L’índex d’heterogeneïtat indica la variabilitat de l’índex FCover a escala intraparcel·lària. Així, es fa una classificació sòlida per vigor i per heterogeneïtat que s’aplica específicament a cada parcel·la.

Aquestes informacions donaran una idea de les característiques enològiques del raïm. En l’exemple de la parcel·la de la figura 2, el vigor mitjà és 0,48, que correspon a una parcel·la de vigor alt. En canvi, l’índex d’heterogeneïtat de 6,3 correspon a un nivell d’heterogeneïtat alt. Aquestes diferències de vigor corresponen a característiques enològiques diferents.

Tres o quatre setmanes abans de la collita, es lliuren els mapes de vigor i els seus corresponents indicadors estadístics, en diferents formats opcionals (GIS, KML, PDF, pòsters, etc.), d’acord amb les necessitats dels usuaris. Per a cada parcel·la, es facilita la mitjana, la variabilitat i la superfície que ocupa cada classe d’un rang determinat de l’índex FCover. Es disposa d’una aplicació per a telefonia mòbil que permet accedir a l’aplicació Œnoview® i introduir-hi informació de la parcel·la, com l’estat de la planta, l’estat foliar, els tractaments, l’estat del sòl, etcètera.

50

001-114 Quaderns agraris 48.indd 50

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

5/5/2020 18:29:36

La teledetecció aplicada a la viticultura

Figura 2. Interpretació de la cartografia d’una parcel·la de vinya obtinguda amb Œnoview® Any de plantació: 2002 Varietat: merlot

Vigor mitjà: 0,48 Heterogeneïtat: 6,30

Zona verda

Super�cie (ha): 1,93

Zona groga

Zona groga/roja → Vigor moderat  Raïms menys compactes  Aromes afruitades, vi poc aspre i astringent

Zona grisa → Vigor feble  Manquen ceps  Es detecten malalties  Cal la inspecció freqüent de la parcel·la

Zona grisa 0

Zona verda → Vigor alt  Raïms compactes  Nombrosos gatolls  Aromes vegetals, vi aspre i astringent

100 m

Font: Elaboració pròpia a partir de treballs interns desenvolupats per la societat Airbus i Terranis.

6. EXEMPLES CONCRETS D’UTILITZACIÓ DEL SERVEI ŒNOVIEW® A EUROPA 6.1. Selecció de parcel·les Alguns productors de vi i cellers utilitzen l’agricultura de precisió des de fa anys, i l’apliquen per caracteritzar el potencial qualitatiu de les parcel·les, a partir del vigor i els indicadors d’heterogeneïtat, per fer-ne una selecció posterior. En la figura 3 es presenta el cas de tres parcel·les de vinya de la regió del Llenguadoc (França) on s’ha aplicat l’Fcover per obtenir una discriminació zonal intraparcel·lària i els índexs d’heterogeneïtat i de vigor. Les parcel·les amb vigor alt es van destinar a fer vi rosat, amb mètodes de producció específicament adaptats. Les parcel·les amb vigor moderat i heterogeneïtat baixa es van seleccionar per donar vins negres amb cos. Les altres parcel·les, amb vigor moderat i alta heterogeneïtat, es van orientar a fer vins negres afruitats. Es produeixen dos vins negres amb dos estils diferents i la regularitat any rere any es pot assolir mercès al suport d’aquest mètode.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

001-114 Quaderns agraris 48.indd 51

51

5/5/2020 18:29:36

M. Aran, B. Hay, S. Duthoit

Figura 3. Caracterització de parcel·les de vinya mitjançant el servei Œnoview® per seleccionar-les

Vigor alt Heterogeneïtat alta

Vigor moderat Homogènia

Vigor moderat Heterogeneïtat alta

Mètodes de producció específicament adaptats Vi rosat

Vi negre amb cos

Vi negre afruitat

Ceps amb vigor alt • Raïms més sucosos • Raïms amb concentració alta d’àcid màlic i baixa de compostos fenòlics

Ceps amb vigor moderat

• Raïms amb menys concentració d’àcid màlic i més sucres i compostos fenòlics • Ges�ó de l’aigua per mantenir cert estrès hídric • Risc de botri�s si hi ha clima plujós en la maduració

Ceps amb vigor molt feble

• En ceps joves amb poca vegetació cal calibrar l’índex de vigor • En ceps adults, risc d’estrès hídric acusat amb pèrdua de vegetació

Aptes per a vins blancs

Aptes per a vins negres amb estructura Cal obtenir dades de camp per decidir

Font: Elaboració pròpia a partir de treballs interns desenvolupats per la societat Airbus i Terranis.

6.2. Reducció dels costos de fertilització El grup Grands Chais de France (GCF) és un dels propietaris més grans de plantacions de vinya del món. Actualment, el grup gestiona 33 cellers en diverses àrees productores, amb unes 1.500 ha de vinya. Un dels objectius de GCF és cartografiar el vigor de la vinya a partir d’un projecte de viticultura de precisió. L’any 2016 es van cartografiar 600 ha de vinya per a una estratègia ecoambiental en les aplicacions de fertilitzants i fitosanitaris, que 52

001-114 Quaderns agraris 48.indd 52

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

5/5/2020 18:29:37

La teledetecció aplicada a la viticultura

al mateix temps en va millorar la rendibilitat. L’estratificació de les parcel· les amb una zonificació del vigor (entre quatre i vuit seccions per zona), associada a equips de fertilització capaços d’aplicar ràtios variables de nutrients, va permetre establir programes de fertilització racional (figura 4).

Fins i tot sense disposar d’equips sofisticats acoblats al tractor, és possible una fertilització diferenciada: per exemple, accelerant o disminuint la velocitat del tractor en llocs determinats. La rendibilitat del pla de fertilització de 2017 no està del tot avaluada, però els mapes previs elaborats a l’àrea de producció de vins de Bordeus (cellers Châteaux Castel i Château Fayau) han posat de manifest reduccions dels costos de fertilització d’entre el 10 % i el 30 %.

6.3. Aplicacions pràctiques a Espanya: adaptació parcel·lària de les pràctiques de cultiu El sistema Œnoview® s’ha aplicat en algunes explotacions de la península Ibèrica. L’any 2016, en un programa pilot, es va estudiar la seva capacitat per discriminar la variabilitat a l’interior d’un seguit de parcel·les de vinya de la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. En la figura 5 es mostren els resultats de l’indicador FCover i la segmentació obtinguda en dues parcel·les.

La vinya de la parcel·la de l’esquerra és de la varietat syrah i la de la dreta, de les varietats cabernet i merlot. Les taules indiquen els valors d’FCover i la superfície, en percentatge sobre el conjunt de la parcel·la i en ha, que ocupa cada interval. En la parcel·la de l’esquerra, l’índex FCover oscil·la de 0,0513 a 0,340, i en la de la dreta, de 0,0513 a 0,299. L’heterogeneïtat de cadascuna de les parcel·les és 6,4 i 4,3, respectivament. Com més alt és l’índex, més alta és l’heterogeneïtat (com es pot apreciar visualment).

En cadascuna de les parcel·les de la figura 5 es va fer una prospecció de sòls i un seguiment en campanya dels continguts de nutrients a la fulla mitjançant l’anàlisi foliar (el mostratge es fa durant vint dies a partir de l’inici de la verolada). Els resultats van tenir un gran interès per les seves implicacions en l’ulterior maneig del sòl. Les seccions amb valors més baixos d’FCover presentaven normalment desequilibris de nutrients, tant pel que fa als macro- com als micronutrients. Les zones amb un índex més alt presentaven continguts de macro- i micronutrients dins dels intervals de normalitat.

Un cop dutes a terme la prospecció de camp mitjançant la descripció de sòls, les anàlisis de laboratori i la correlació amb el desenvolupament vegetatiu, es va constatar que els factors de desenvolupament estaven clarament associats a la tipologia del sòl. La regió presenta un paisatge edàfic caracteritzat per zones amb sòls gravencs, de classe textural franca, molt pedregosos, poc profunds i molt calcaris en un extrem. D’altra banda, altres sectors QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

001-114 Quaderns agraris 48.indd 53

53

5/5/2020 18:29:37

M. Aran, B. Hay, S. Duthoit

Figura 4. Cartografia de classificació del vigor de les parcel·les amb el sistema Œnoview® per planificar el programa de fertilització Any de plantació: 1986 Varietat: merlot

Vigor mitjà: 0,48 Heterogeneïtat: 8,00

Mapa de vigor

Super�cie (ha): 0,61

0,0200

0,340

Nivell 0,0222 - 0,100 0,100 - 0,180 0,180 - 0,260 0,260 - 0,340 0,340 - 0,420

0,660

Super�cie (%) (ha) 0,0 0,000 0,0 0,000 0,0 0,000 1,0 0,006 20,7 0,127

0,420 - 0,500 0,500 - 0,580

36,6 30,5

0,224 0,187

0,580 - 0,660

11,3

0,069 0,613

0

100 m

Mapa de vigor zonificat

Programa de fer�lització racional Nivell

0,414 0,489 0,491 0,566

Super�cie (%) (ha)

31,1 18,3 25,8 24,9

0,190 0,112 0,158 0,152 0,612

Nota: Imatges adquirides per Grands Chais de France en el moment de la verolada (2016).

Font: Elaboració pròpia a partir de treballs interns desenvolupats per la societat Airbus i Terranis.

54

001-114 Quaderns agraris 48.indd 54

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

5/5/2020 18:29:37

La teledetecció aplicada a la viticultura

Figura 5. Detall del seguiment de dues parcel·les de vinya de Castella-la Manxa Varietat: syrah Super�cie (ha): 6,51

0

Varietat: cabernet i merlot Super�cie (ha): 5,53

Heterogeneïtat: 6,40

0

100 m

Heterogeneïtat: 4,30

100 m

Imagen PLEIADES1 - 03/08/2016 - resolución 2,0 m

0,0100

Nivell

0,0100 - 0,0513 0,0513 - 0,0925 0,0925 - 0,134 0,134 - 0,175 0,175 - 0,216 0,216 - 0,257 0,257 - 0,299 0,299 - 0,340

0,175

Super�cie (%) (ha)

0,0 0,2 0,8 6,7 21,4 31,5 25,6 13,8

0,000 0,013 0,052 0,436 1,392 2,049 1,666 0,898 6,506

0,340

Nivell

0,0100 - 0,0513 0,0513 - 0,0925 0,0925 - 0,134 0,134 - 0,175 0,175 - 0,216 0,216 - 0,257 0,257 - 0,299 0,299 - 0,340

Super�cie (%) (ha)

0,0 0,9 1,4 7,1 38,8 44,8 7,0 0,0

0,000 0,050 0,077 0,393 2,146 2,478 0,387 0,000 5,531

Font: Elaboració pròpia a partir de treballs interns desenvolupats per la societat Airbus i Terranis.

presenten sòls profunds, de classe textural francoargilosa, rics en matèria orgànica i lleugerament mal drenats. També es presenten parcel·les amb una certa heterogeneïtat de sòls com a conseqüència dels factors formadors i l’acció humana. Les imatges van discriminar de manera clara les grans tipologies de sòls per la via del paràmetre FCover. La presència d’anomalies nutricionals es va relacionar amb pràctiques de maneig, atès que algunes pràctiques agronòmiques s’havien orientat a solucionar problemes de desenvolupament atribuïts, inicialment, a la manca de nutrients, quan realQUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

001-114 Quaderns agraris 48.indd 55

55

5/5/2020 18:29:38

M. Aran, B. Hay, S. Duthoit

ment eren deguts a factors edàfics intrínsecs. És evident l’aportació de les imatges FCover per discriminar la tipologia dels sòls i millorar l’assignació dels tractaments.

En aquest cas, la producció de les imatges ha estat molt útil per a la segmentació de pràctiques agronòmiques a escala inter- i intraparcel·lària, que ha permès ajustar les zones que cal o no tractar, reforçar les explicacions respecte a les causes de la variabilitat parcel·lària, regular la fertilització i eliminar algunes aportacions innecessàries. S’han pogut acotar millor les zones d’aportació de macronutrients i també les zones d’aportació de micronutrients. Igualment, les zones han permès optimitzar el treball del sòl. En la major part dels casos s’ha observat una clara associació entre les propietats del sòl combinades amb el portaempelt i la varietat del cep i la resposta espectral obtinguda.

7. CONCLUSIONS I EVOLUCIONS PREVISIBLES La viticultura de precisió permet estimar i cartografiar el desenvolupament vegetatiu de la vinya mitjançant els índexs de vegetació o paràmetres biofísics vinculats al vigor de la planta, fent ressaltar la variabilitat espacial intraparcel·lària, però també del conjunt de les parcel·les.

Els usos concrets per part de productors particulars i cooperatives vitícoles són diversos, però la selecció de parcel·les, el maneig de la fertilització o el seguiment de l’estat nutricional, fitopatològic o fisiològic de la vinya són els més desenvolupats.

Actualment es treballa en la detecció de l’estrès hídric, un tema de gran interès per a la indústria vitivinícola. L’objectiu és l’optimització dels recursos, el subministrament de reg, de fertilització i de tractaments fitosanitaris en el lloc i la quantitat desitjats, per assegurar així les condicions de la vinya i la qualitat del vi.

En el cas de Catalunya, les possibilitats són molt considerables. La complexitat orogràfica del país i la seva varietat de sòls i clima componen un mosaic molt divers, on les tècniques de discriminació inter- i intraparcel·lària tenen moltes possibilitats de donar suport als viticultors en la pràctica de tractaments agronòmics diferenciats i, d’aquesta manera, arribar a obtenir collites i produccions diferenciades i tipificades de raïm i vi.

L’adopció d’aquestes tècniques per part del sector de la producció de vi té, certament, les seves complexitats. Per una banda, cal fer una valoració de la necessitat d’aplicar tractaments diferenciats per zones de vigor a les parcel·les cartografiades i de les possibilitats efectives que es puguin implantar. I pel que fa a la collita, dur a terme la verema separant partides segons les esmentades zones diferencials (destinant-les a vins de diferents estils) fins a aconseguir la uniformitat de les partides.

56

001-114 Quaderns agraris 48.indd 56

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

5/5/2020 18:29:38

La teledetecció aplicada a la viticultura

Els costos de la tècnica no són un impediment important, ja que són perfectament assumibles en un programa de pràctiques agronòmiques ordinàries. Les aplicacions d’aquesta tecnologia han aportat sempre una informació rellevant de l’extensió i la intensitat dels efectes de la diversitat par­ cel·lària, més o menys visible o simplement no detectada. La nova visió generada per l’FCover constitueix una eina potent de diagnòstic per als viticultors, i aplicar aquest índex al paisatge vitivinícola català, tan ric i variat, és plausible i prometedor.

BIBLIOGRAFIA Aitouda, H. (2012). Estimation des variables biophysiques des cultures et étude de l’effet du changement d’échelle sur leur variabilité spatiale. Memòria de llicenciatura. Chicoutimi: Université du Québec à Chicoutimi.

Blondlot, A.; Gate, P.; Poilvé, H. (2005). «Providing operational nitrogen recommendations to farmers using satellite imagery». A: Stafford, J. V. (ed.). Precision Agriculture ’05. Wageningen: Wageningen Academic Publishers, p. 345-352. [Actes de la 5a Conferència Europea d’Agricultura de Precisió (Uppsala, Suècia)] Bronge, L. B. (2004). «Satellite remote sensing for estimating leaf area index, FPAR and primary production. A literature review». SKB Rapport [Estocolm: Swedish Nuclear Fuel and Waste Management Co.], R-04-24.

Dahms, T. C.; Seissiger, S.; Conrad, C.; Borg, E. (2016). «Modelling biophysical parameters of maize using Landsat 8 Time Series». The International Ar­ chives of the Photogrammetry, Remote Sensing and Spatial Information Sciences, vol. XLI-B2, p. 171-175.

Poilvé, H. (2010). Towards an Operational GMES Land Monitoring Core Service—BioPar Product User Manual—MERIS FR Biophysical Products.

Brussel·les: European Research. [Informe tècnic per al projecte europeu de recerca Geoland2] Roumiguié, A.; Jacquin, A.; Sigel, G.; Poilvé, H.; Hagolle, O.; Daydé, J. (2015).

«Validation of a forage production index (FPI) derived from MODIS fCover time-series using high-resolution satellite imagery: methodology, results and opportunities», Remote Sens., vol. 7, núm. 9, p. 11525-11550.

Rouse Jr., J.; Haas, R. H.; Schell, J. A; Deering, D. W. (1974). «Monitoring vegetation systems in the Great Plains with ERTS». NASA Spec. Publ., vol. 351, p. 309-317.

Rousseau, J.; Hallereau, C.; Douche, H. (2010). Oenoview®: applications pra­ tiques. [Informe a l’Assemblea General del Groupe ICV]

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 43-57

001-114 Quaderns agraris 48.indd 57

57

5/5/2020 18:29:38

001-114 Quaderns agraris 48.indd 58

5/5/2020 18:29:38

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 48 (juny 2020), p. 59-74 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.111

FACTORS DE VARIACIÓ EN LA PRODUCCIÓ DE CANALS DE PORCÍ ECOLÒGICA I CONVENCIONAL Immaculada Argemí-Armengol, Daniel Villalba-Mata, Javier Álvarez-Rodríguez Departament de Ciència Animal, Universitat de Lleida

Rebut: 23 de febrer de 2019 - Acceptat: 13 de desembre de 2019

RESUM El treball que es presenta en aquest article té l’objectiu d’analitzar els efectes del sistema de producció (convencional o ecològic), l’estació de l’any (estiu o tardor), el sexe (mascles castrats o femelles) i el tipus genètic (de 0 % a 75 % de gens Duroc) sobre diferents variables relacionades amb les canals de porc (pes de la canal, espessor del greix subcutani lumbar i dorsal, contingut de magre i preu percebut per canal) i la prevalença de le­ sions a la pell i decomisos a l’escorxador. L’estudi es va dur a terme durant 12 dies, de juny a novembre de 2016, en un escorxador de Catalunya. Es van inspeccionar 6.540 canals de porc, de granges convencionals (n = 4.707) i ecològiques (n = 1.833), de 24 proveïdors diferents. A l’estiu, en comparació amb la tardor, la cria ecològica incrementa l’espessor del greix subcutani i, en conseqüència, redueix el contingut de magre (tots P < 0,001). La genètica Duroc va afectar positivament el pes viu (P = 0,02) i l’espessor del greix subcutani (P < 0,001). L’espessor del greix subcutani va ser superior a l’estiu i als mascles castrats (P < 0,001). En el sistema de producció ecològic, les lesions a la pell van tendir a ser més baixes (P = 0,08), però els decomisos de fetges van ser més elevats (risc relatiu = 5,98), respecte al sistema convencional. A més a més, es va detectar un risc inferior de lesions a la pell i de decomisos de fetges i pulmons a l’estiu que a la tardor. En conjunt, aquests resultats també es van veure afectats per la repetibilitat de l’efecte aleatori del proveïdor.

Correspondència: Immaculada Argemí-Armengol. Departament de Ciència Animal. Universitat de Lleida. Av. Rovira Roure, 191. 25198 Lleida. Tel.: 973 706 458. A/e: immaargemi@gmail.com.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

001-114 Quaderns agraris 48.indd 59

59

5/5/2020 18:29:38

I. Argemí-Armengol, D. Villalba-Mata, J. Álvarez-Rodríguez

Paraules clau: porcs, sistema de producció, característiques de la canal, lesions a la pell.

FACTORES DE VARIACIÓN EN LA PRODUCCIÓN DE CANALES DE PORCINO ECOLÓGICA Y CONVENCIONAL RESUMEN El trabajo que se presenta en este artículo tiene por objetivo analizar los efectos del sistema de producción (convencional o ecológico), la estación del año (verano u otoño), el sexo (machos castrados o hembras) y el tipo genético (de 0 % a 75 % de genes Duroc) sobre diferentes variables relacionadas con las canales de cerdo (peso de la canal, espesor de la grasa subcutánea lumbar y dorsal, contenido de magro y precio percibido por canal) y la prevalencia de lesiones en la piel y decomisos en el matadero. El estudio se llevó a cabo durante 12 días, de junio a noviembre de 2016, en un matadero de Cataluña. Se inspeccionaron 6.540 canales de cerdo, de granjas convencionales (n = 4.707) y ecológicas (n = 1.833), de 24 proveedores diferentes. En verano, en comparación con el otoño, la cría ecológica incrementa el espesor de la grasa subcutánea y, en consecuencia, reduce el contenido de magro (todos P < 0,001). La genética Duroc afectó positivamente el peso vivo (P = 0,02) y el espesor de la grasa subcutánea (P < 0,001). El espesor de la grasa subcutánea fue superior en verano y en los machos castrados (P < 0,001). En el sistema de producción ecológico, las lesiones en la piel tendieron a ser más bajas (P = 0,08), pero los decomisos de hígados fueron mayores (riesgo relativo = 5,98), respecto al sistema convencional. Además, se detectó menos riesgo de lesiones en la piel y de decomisos de hígado y pulmones en verano que en otoño. En conjunto, estos resultados también se vieron afectados por la repetibilidad del efecto aleatorio del proveedor.

Palabras clave: cerdos, sistema de producción, características de la canal, lesiones en la piel.

VARIATION FACTORS IN ORGANIC AND CONVENTIONAL PIG CARCASS PRODUCTION ABSTRACT This paper aims to examine the effects of the husbandry system (conventional vs. organic), season (summer vs. autumn), gender (castrates vs. females) and genetic type (0 to 75% Duroc genes) on different variables of 60

001-114 Quaderns agraris 48.indd 60

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

5/5/2020 18:29:38

Factors de variació en la producció de canals de porcí ecològica i convencional

pig carcasses (carcass weight, lumbar and dorsal back-fat thickness, lean content, and income), and the prevalence of skin lesions and condemnations at the abattoir. The study was conducted over 12 days from June to November 2016 in a Catalan abattoir. 6,540 pig carcasses were examined from conventional (n=4,707) and organic farming (n=1,833), from 24 different suppliers. Organic husbandry increased lumbar back-fat thickness and, consequently, reduced lean content in summer compared to the autumn season (all P<0.001). Duroc genes had a positive effect on live weight (P=0.02) and back-fat thickness (P<0.001). Back-fat thickness was greater in summer and in castrates (P<0.001). Skin lesions in organic husbandry tended to be lower (P=0.08) but liver condemnations were greater in organic than in conventional husbandry (relative risk=5.98). In addition, there was a lower risk of skin lesions, and liver and lung condemnation in summer than in autumn. Collectively, these results were also mostly affected by the possible repetition of the random effect of the supplier.

Keywords: pigs, husbandry system, carcass traits, skin damage.

1. INTRODUCCIÓ El sector porcí representa el 13 % de la producció final agrària (PFA) d’Espanya, i dins de les produccions ramaderes ocupa el primer lloc quant a importància econòmica, amb el 35,6 % de la producció final ramadera (MAPA, 2018). A la Unió Europea (UE) representa el 8,2 % de la PFA (Eurostat, 2018). La carn de porc ocupa el primer lloc en tipus de carn produïda a Espanya i la UE-28. Tanmateix, el cens de porcí ecològic representa el 0,66 % del total de porcs de la UE-28 i el 0,04 % d’Espanya (Eurostat, 2018; MAPA, 2018). La producció ramadera està vivint canvis que responen a les noves exigències de la demanda pel que fa a la qualitat dels aliments, amb les quals s’està obrint una nova veta de mercat. El preu percebut de les canals de porc de producció convencional a la UE es basa en la classificació de les canals en calent a l’escorxador, segons la qualitat establerta pel model SEUROP (BOE, 2018; DOUE, 2013). Aquest model normalitzat classifica les canals a partir del rang del percentatge de magre i del pes, i va del nivell superior (S), quan la canal té més d’un 60 % de magre, al mediocre (P), quan en té menys d’un 40 %. El preu percebut presenta fluctuacions periòdiques. D’altra banda, la comercialització de canal ecològica, tot i utilitzar el mateix sistema de classificació als escorxadors, no sol basar-se en els resultats que se n’obtenen per establir els preus de mercat, uns preus que fluctuen menys.

Aquest article té com a objectiu analitzar els efectes del model de producció, l’època de l’any, el sexe i el tipus genètic sobre diferents variables QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

001-114 Quaderns agraris 48.indd 61

61

5/5/2020 18:29:38

I. Argemí-Armengol, D. Villalba-Mata, J. Álvarez-Rodríguez

relacionades amb les canals de porc (pes de la canal, espessor del greix subcutani, percentatge de magre i preu percebut per canal) i la prevalença de lesions a la pell i decomisos a l’escorxador.

2. MATERIALS I MÈTODES Les dades van ser obtingudes en un escorxador comercial (Escorxador Frigorífic d’Avinyó, SA, Barcelona), durant dues estacions consecutives, l’estiu i la tardor de 2016 (12 dies de juny a novembre). Es va inspeccionar una mostra de 6.540 canals de porc (producció convencional, n = 4.707; producció ecològica, n = 1.833), obtinguda aleatòriament del conjunt de canals produïdes aquells dies a l’escorxador (femelles i mascles castrats), d’un total de 24 proveïdors (convencionals, n = 17; ecològics, n = 7). Tot i que els tipus genètics presentaven una gran variabilitat, la raça Duroc formava part, en diferents proporcions, de la línia paterna o materna en molts dels animals estudiats. A partir de la base de dades de traçabilitat de l’escorxador, es va incloure el percentatge de genètica Duroc en el producte final com a variable d’estudi.

L’escorxador va fer, d’acord amb els procediments estàndard, l’atordiment amb CO2; el dessagnament, l’escaldat, la pelada i l’evisceració; va partir les canals, i les va pesar i classificar segons el model SEUROP (BOE, 2018). Va fer la predicció del percentatge de magre i la classificació pels mètodes oficials (DOUE, 2009), amb l’instrument de visió artificial VCS 2000 (E+V Technology, GmbH, Oranienburg, Alemanya),1 que, entre moltes mesures, recull com a més representatives l’espessor del greix subcutani lumbar a nivell de l’última vèrtebra i l’espessor del greix subcutani dorsal entre la tercera i la quarta últimes costelles.

Les lesions a la pell es van valorar segons l’escala proposada per la Comissió de la Carn i la Ramaderia del Regne Unit (MLC, 1985), amb una escala d’1 a 5 (en què 1 indica que no hi ha cap lesió i 5, que hi ha lesions aparents d’esgarrapades a la pell de la canal). Per a la valoració estadística, els resultats (en percentatge de canals) es van classificar en dues categories: 1 = absència (valors 1 i 2 de l’escala) i 2 = presència (valors de 3 a 5). Es va recollir, a més, la proporció de decomisos de vísceres (fetges, vesícules biliars i pulmons) i de canals senceres (per abscessos, carn hemorràgica i animals coixos) de cada proveïdor, determinades i comptabilitzades pels veterinaris oficials.

1. VCS 2000 és un sistema de tractament d’imatges que determina automàticament el valor comercial de les mitges canals de porc. S’utilitza en línia en el procés de sacrifici i consisteix en una xarxa de càmeres que filma automàticament les mitges canals. Les imatges són tractades després mitjançant un programa informàtic especial de tractament d’imatges (vegeu DOUE, 2009, annex, part 4).

62

001-114 Quaderns agraris 48.indd 62

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

5/5/2020 18:29:38

Factors de variació en la producció de canals de porcí ecològica i convencional

El preu percebut de les canals convencionals es va calcular a partir del preu mitjà de l’informe setmanal de conjuntura del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) (€ / 100 kg canal), segons la classificació SEUROP. Pel que fa a les canals ecològiques, es va calcular a partir del preu que pagava l’escorxador on es va fer el sacrifici (€ / kg canal), ja que no existeix informació oficial del preu mitjà. Els resultats es van expresar en €/canal, per donar un valor més significatiu per al pagès.

Les dades es van analitzar amb el paquet estadístic JMP Pro 12 (SAS In­ stitute, Inc., Cary, Carolina del Nord, Estats Units). El pes de la canal, l’espessor del greix subcutani, el percentatge de magre i el preu percebut per canal es van sotmetre a una anàlisi de la variància, amb un model mixt que va incloure els efectes del model productiu (convencional o ecològic), l’època de l’any (estiu o tardor) i el sexe (mascle castrat o femella), i les seves interaccions dobles. Es va incloure com a covariant l’efecte del percentatge de genètica Duroc (0 % a 75 %) i com a efecte aleatori, el proveïdor (1 a 24). El nivell de significació per als diferents factors plantejats va correspondre a una probabilitat ≤ 0,05. Es descriuen les mitjanes minimoquadràtiques i el seu error estàndard. La separació de mitjanes es va dur a terme amb el test de Tukey. Es va calcular la repetibilitat (en percentatge) del proveïdor en les variables registrades a partir del quocient de la variància de l’efecte aleatori del proveïdor i la suma de variàncies del proveïdor i l’error residual.

D’altra banda, es va comprovar l’associació entre els factors de variació anteriors (model productiu, estació, sexe i percentatge de genètica Duroc) i les lesions a la pell (presència o absència), així com els decomisos de vísceres i canals senceres, mitjançant taules de contingència i una prova khi quadrat de Pearson. A més a més, es va plantejar un model de regressió logística per determinar el risc relatiu (RR) de lesions a la pell i de decomisos de canals i vísceres.

3. RESULTATS I DISCUSSIÓ Aproximadament, la meitat dels porcs controlats en ambdós models productius tenien un 50 % de genètica Duroc (un 41 % en el model convencional enfront d’un 65 % en el model ecològic). La proporció d’animals sense genètica Duroc va ser del 53 % en el model productiu convencional i del 29 % en el model productiu ecològic (taula i).

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

001-114 Quaderns agraris 48.indd 63

63

5/5/2020 18:29:38

I. Argemí-Armengol, D. Villalba-Mata, J. Álvarez-Rodríguez

Taula I. Percentatge de genètica Duroc en les 6.540 canals de porc analitzades Model productiu Convencional

Percentatge de gens Duroc

Nombre de canals

Percentatge de canals

0 %

2.495

53 %

25 %

141

3 %

50 %

1.930

41 %

141

3 %

4.707

100 %

0 %

545

29 %

25 %

13

1 %

50 %

1.183

65 %

75 %

92

5 %

1.833

100 %

62,5 % Total convencional Ecològic

Total ecològic Font: Elaboració pròpia.

Els factors de variació que afecten les variables de la canal es resumeixen en la taula ii.

Taula II. Mitjanes i error estàndard de les variables relacionades amb les canals de porc, segons el model productiu, l’estació de l’any i el sexe Model productiu

Estació

Sexe

x Ecol. x Conv. EE Sign. x Est. x Tard. EE Sign.

xM

xF

EE Sign.

Pes canal (kg)

82,3

83,9

1,6 n. s.

82,6

83,6

0,2

**

83,9

82,3

0,2

***

Greix subcutani dorsal (entre 3a-4a última costella) (mm)

27,5

26,4

0,8 n. s.

27,2

26,6

0,1

***

27,6

26,2

0,1

***

Greix subcutani lumbar (última vèrtebra) (mm)

16,6

15,4

0,9 n. s.

16,6

15,5

0,1

***

16,9

15,1

0,1

***

Magre de la canal (%)

58,4

59,9

0,7 n. s.

58,9

59,4

0,1

***

58,5

59,7

0,1

***

Preu percebut per la canal (€/canal)

264,0

131,0

3,4

201,0 193,8 0,3

***

199,7 195,1 0,3

***

Nombre de canals

4.707

1.833

***

2.065 4.475

1.997 4.543

Ecol.: ecològic; Conv.: convencional; Est.: estiu; Tard.: tardor; M: mascles castrats; F: femelles; x: mitjana; EE: error estàndard del conjunt de la població; Sign.: significació; *: P < 0,05; **: P < 0,01; ***: P < 0,001; n. s.: no significatiu (P > 0,05).

Font: Elaboració pròpia.

64

001-114 Quaderns agraris 48.indd 64

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

5/5/2020 18:29:38

Factors de variació en la producció de canals de porcí ecològica i convencional

3.1. Pes de la canal El pes de la canal no es va veure afectat pel model de producció i sí per l’efecte de l’època de l’any. Si bé a la tardor no hi va haver diferències entre sexes en el pes de la canal (83,8 ±1,6 kg en mascles castrats i 83,4 ±1,6 kg en femelles), a l’estiu el pes dels mascles castrats va ser superior al de les femelles (84,0 ±1,6 kg i 81,2 ±1,6 kg, respectivament) (figura 1). El percentatge de genètica Duroc va tenir un efecte significatiu en l’augment del pes de la canal (+0,5 ±0,2 kg per cada increment d’un 10 % de genètica Duroc; P = 0,02). Segons les dades del MAPA (2018), a Espanya, el 2016, el pes mitjà de la canal dels porcs comercials d’engreix va ser de 86 kg; a l’extrem més baix destaca Catalunya, amb 80,6 kg/canal, i al més alt, Extremadura, amb 130,9 kg/canal.

Figura 1. Efecte del període i el sexe sobre la variable del pes de la canal 86

b

b

b

85

Pes canal (kg)

84 a

83 84,0

82

83,8

83,4

81 80 81,2

79 78

Mascle castrat

Femella Estiu

Mascle castrat

Femella Tardor

Nota: Les lletres iguals (a o b) indiquen que no es van trobar diferències significatives amb el 0,05 de significació.

Font: Elaboració pròpia.

3.2. Espessor del greix subcutani Pel que fa a l’espessor del greix subcutani lumbar, en el model ecològic va ser superior a l’estiu en comparació amb la tardor (17,4 ±1,5 mm enfront QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

001-114 Quaderns agraris 48.indd 65

65

5/5/2020 18:29:39

I. Argemí-Armengol, D. Villalba-Mata, J. Álvarez-Rodríguez

de 15,9 ±1,5 mm; P < 0,001), mentre que en el convencional la diferència entre èpoques no va ser significativa (15,7 ±1,0 mm i 15,1 ±1,0 mm, respectivament; P > 0,05) (figura 2). També es va observar una interacció entre el sexe i l’època de l’any. Els mascles castrats van presentar una espessor del greix subcutani superior a l’estiu en comparació amb la tardor (18,0 ±0,9 mm enfront de 15,8 ±0,9 mm; P < 0,001), mentre que a les femelles la diferència no va ser significativa (15,1 ±0,9 mm enfront de 15,2 ±0,9 mm; P > 0,05). El percentatge de gens Duroc va incrementar significativament l’espessor d’aquest greix (+0,6 ±0,1 mm per a cada increment d’un 10 % de genètica Duroc en el tipus genètic; P < 0,001).

Figura 2. Efecte del model productiu i de l’època de l’any sobre la variable de l’espessor del greix subcutani lumbar b

19

Espessor greix lumbar (mm)

17

a

a a

15 13

17,4 15,7

15,9

15,1

11 9 7 5

Estiu

Tardor Convencional

Estiu

Tardor Ecològic

Nota: Les lletres iguals (a o b) indiquen que no es van trobar diferències significatives amb el 0,05 de significació.

Font: Elaboració pròpia.

Pel que fa a l’espessor del greix subcutani dorsal, els mascles castrats van mostrar una espessor superior a l’estiu en comparació amb la tardor (28,4 ±0,8 mm i 26,9 ±0,8 mm, respectivament; P < 0,001); les femelles, en canvi, no van mostrar diferències entre les èpoques de l’any (26,0 ±0,8 mm i 26,4 ±0,8 mm, respectivament; P > 0,05). De manera equivalent a l’espessor del greix lumbar, el percentatge de gens Duroc va incrementar l’espessor del greix subcutani dorsal (+0,6 ±0,1 mm per a cada increment d’un 10 % de 66

001-114 Quaderns agraris 48.indd 66

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

5/5/2020 18:29:39

Factors de variació en la producció de canals de porcí ecològica i convencional

genètica Duroc en el tipus genètic; P < 0,001). Latorre i col·laboradors (2009), en l’estudi dels tipus genètics Pietrain i Duroc, no hi van observar diferències significatives, probablement perquè es tractava de porcs que pesaven molt (140 kg de pes viu i pesos de canal superiors a 100 kg).

3.3. Percentatge de magre En el model ecològic, el percentatge de magre va ser inferior a l’estiu en comparació amb la tardor (58,0 ±1,0 % i 58,8 ±1,0 %, respectivament), mentre que en el model convencional no es van observar diferències entre l’estiu i la tardor (59,7 ±0,7 % i 60,0 ±0,7 %, respectivament; P > 0,05) (figura 3). El mateix efecte es va observar en les femelles en el sistema ecològic: en l’època freda presentaven un contingut de magre superior al de l’època més càlida (Hansen et al., 2006). En el porcí ecològic és possible que en l’època càlida de l’any, degut a la disminució habitual de la ingestió, sigui més difícil garantir els requeriments de nutrients (especialment, els aminoàcids essencials, atès que no es poden incorporar ingredients de síntesi als pinsos), i en Figura 3. Efecte del model productiu i de l’època de l’any sobre la variable del percentatge de magre de la canal 61

b

b

b

60 a

Magre (%)

59 58

60,0

59,7

58,8

57 58,0 56 55 54

Estiu

Tardor Convencional

Estiu

Tardor Ecològic

Nota: Les lletres iguals (a o b) indiquen que no es van trobar diferències significatives amb el 0,05 de significació.

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

001-114 Quaderns agraris 48.indd 67

67

5/5/2020 18:29:39

I. Argemí-Armengol, D. Villalba-Mata, J. Álvarez-Rodríguez

conseqüència, els porcs ecològics podrien haver crescut més lentament o haver dipositat més greix en detriment de la formació de teixit muscular (Millet et al., 2005; Gentry et al., 2002).

Així mateix, es va detectar una interacció entre l’època de l’any i el sexe (P < 0,001): el contingut de magre va ser superior en les femelles respecte als mascles castrats (P < 0,01), però aquesta diferència va ser superior a l’estiu en comparació amb la tardor (59,9 enfront de 57,9 ±0,6 % a l’estiu i 59,6 enfront de 59,2 ±0,6 % a la tardor, respectivament; P < 0,001). En altres treballs en diferents models productius (exterior i/o amb patis), s’ha observat també que el percentatge de magre és superior (amb un percentatge de greix intramuscular inferior) en les femelles respecte als mascles castrats (Strudsholm i Hermansen, 2005; Álvarez-Rodríguez et al., 2016).

Segons les dades d’Eurostat (2017), el 58 % de les canals de porc convencional a la UE es van classificar com a S (contingut de magre ≥ 60 %), i els estudis de Millet i col·laboradors (2005) i Farke i Sundrum (2005) van determinar que el contingut mitjà de magre de les canals de porcí ecològic era del 55 % (classificació E).

3.4. Preu percebut per canal Quant al preu percebut per canal, es va observar un efecte significatiu en la interacció entre el model productiu i l’època de l’any. En la producció convencional, els ingressos són superiors a l’estiu en comparació amb la tardor (139,5 ±3,8 €/canal enfront de 122,3 ±3,8 €/canal), mentre que en la producció ecològica, els ingressos són més baixos a l’estiu que a la tardor (262,5 ±5,7 €/canal enfront de 265,4 ±5,7 €/canal) (figura 4). A l’estiu, la diferència positiva del model ecològic respecte del model convencional és de 123,0 €/canal (+88 %), mentre que a la tardor, l’ingrés extra del model ecològic ascendeix a 143,1 €/canal (+117 %).

L’ingrés més elevat en el model ecològic es deu al preu més estable i superior que es paga pel quilogram de canal a Catalunya (3,2 € / kg canal) (Escorxador Frigorífic d’Avinyó), com també ha succeït en l’última dècada en altres països d’Europa, com Holanda (Vermeer et al., 2000).

3.5. Repetibilitat de l’efecte del proveïdor La repetibilitat de l’efecte del proveïdor va ser alta (37-40 %) per a les variables del pes de la canal, el greix subcutani dorsal, el greix subcutani lumbar i el percentatge de magre. Per la seva part, la repetibilitat del proveïdor per al preu percebut per canal va ser del 42 %. Aquests valors expliquen una part important de la variabilitat residual no recollida en el model amb 68

001-114 Quaderns agraris 48.indd 68

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

5/5/2020 18:29:39

Factors de variació en la producció de canals de porcí ecològica i convencional

Figura 4. Efecte del model productiu i de l’època de l’any sobre la variable del preu percebut 300 c

c

262,5

265,4

Preu percebut (€/canal)

250

200

150

100

50

b a 139,5 122,3

Estiu

Tardor Convencional

Estiu

Tardor Ecològic

Nota: Les lletres iguals (a, b o c) indiquen que no es van trobar diferències significatives amb el 0,05 de significació.

Font: Elaboració pròpia.

els efectes fixos, i això evidencia l’elevat impacte del proveïdor sobre els resultats tècnics i econòmics de les canals a l’escorxador.

3.6. Danys a la pell Els danys a la pell van tendir a diferir entre els models de producció (figura 5 i taula iii), i s’observà un risc més elevat de lesions en el sistema convencional que en el sistema ecològic (P < 0,05), encara que el risc relatiu és només d’1,09 (de 0,98 a 1,2 amb un interval de confiança [IC] del 95 %). Per a la variable de l’època de l’any, hi ha més risc relatiu de danys a la pell a la tardor que a l’estiu (P < 0,01). En el cas de l’efecte del sexe, la proporció de canals amb lesions a la pell és significativament superior en les femelles que en els mascles castrats (18,76 % i 5,76 %, respectivament; P < 0,001). Harley i col·laboradors (2012) indiquen que les lesions a la cua (caudofàgia) prevalen més en els mascles que en les femelles, segurament perquè l’estudi inclou els mascles enters.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

001-114 Quaderns agraris 48.indd 69

69

5/5/2020 18:29:40

I. Argemí-Armengol, D. Villalba-Mata, J. Álvarez-Rodríguez

Figura 5. Percentatge de canals amb danys a la pell, segons el model de producció i l’època de l’any b*

20

b

17,9

18

16,5

Danys a la pell (%)

16 14 12

a

10

a

8

8,0

6,6

6 4 2 0 Convencional

Ecològic

Estiu

Tardor

*P = 0,08.

Nota: Les lletres iguals (a o b) indiquen que no es van trobar diferències significatives amb el 0,05 de significació.

Font: Elaboració pròpia.

Taula III. Proporció de canals amb danys a la pell i vísceres i canals decomissades, segons el model productiu i l’època de l’any En percentatge

Model productiu

Època de l’any

Conv.

Ecol.

Sign.

Estiu

Tardor

Sign.

17,91

6,61

n. s.

8,01

16,51

***

Fetges decomissats

0,66

1,53

***

0,35

1,83

***

Vesícules biliars decomissades

0,14

0,08

n. s.

0,21

0,0

***

Pulmons decomissats

0,72

0,31

n. s.

0,08

0,95

***

Canals decomissades per carn hemorràgica

0,11

0,02

n. s.

0,08

0,05

n. s.

Canals decomissades per abscessos

0,21

0,05

n. s.

0,11

0,15

n. s.

Danys a la pell

Conv.: convencional; Ecol.: ecològic; Sign.: significació; *: P < 0,05; **: P < 0,01; ***: P < 0,001; n. s.: no significatiu (P > 0,05).

Font: Elaboració pròpia.

70

001-114 Quaderns agraris 48.indd 70

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

5/5/2020 18:29:40

Factors de variació en la producció de canals de porcí ecològica i convencional

3.7. Decomisos Els decomisos totals de vísceres o canals van ser del 3,99 % (n = 261), i d’aquests, un 11,49 % van correspondre a decomisos complets de canals (n = 30). En la proporció de fetges decomissats (majoritàriament, per ascariasi) (n = 143) hi ha diferències entre models productius (taula iii i figura 6) (P < 0,001): és 5,98 vegades superior el risc relatiu de decomís en el model productiu ecològic que en el model productiu convencional (amb un IC del 95 %, de 4,2 a 8,5 vegades més), fet que confirma els resultats trobats en altres estudis, en què preval el risc per ascariasi en el porcí ecològic (Eijck i Borgsteede, 2005; Alban et al., 2015a). També existeix un risc de decomisos de fetges 2,4 vegades superior a la tardor que a l’estiu (amb un IC del 95 %, d’1,54 a 3,74 vegades més). Aquests decomisos podrien explicar-se perquè en el model ecològic no està permesa la desparasitació química preventiva, i això fa més difícil el control de certs paràsits, com Ascaris suum (nematode intestinal). Un incorrecte buit sanitari de la zona d’estabulació (exterior i interior pavimentada) afavoreix el cicle biològic d’aquests paràsits i el risc de contaminació s’eleva en èpoques amb temperatures càlides i humides (finals d’estiu plujosos) (Alban et al., 2015b).

En els decomisos de pulmons (majoritàriament, per pleuritis) (n = 67) no hi ha diferències significatives entre models de producció. No obstant això, hi ha diferències significatives entre èpoques de l’any (P < 0,001): el risc relatiu de decomisos de pulmons és 5,71 vegades superior a la tardor que a l’estiu (amb un IC del 95 %, de 2,3 a 14,2 vegades més), cosa que podria Figura 6. Percentatge de decomisos d’òrgans i canals, segons el model productiu Decomisos d’òrgans i canals (%)

1,6 1,4

1,53 RR = 5,98

Convencional Ecològic

1,2 1 0,8

0,72

0,66

0,6 0,4

0,31 0,14

0,2 0

Fetges

0,11

0,08

Vesícules biliars

Pulmons

0,21 0,02

Canals (carn hemorràgica)

0,05 Canals (abscessos)

RR = risc relatiu.

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

001-114 Quaderns agraris 48.indd 71

71

5/5/2020 18:29:40

I. Argemí-Armengol, D. Villalba-Mata, J. Álvarez-Rodríguez

estar relacionada amb brots de malalties respiratòries en l’època humida.

D’altra banda, és destacable el fet que en la producció convencional es decomissen més pulmons que fetges, mentre que en la producció ecològica és a la inversa. Això es podria atribuir al risc més alt de malalties respiratòries, degut a uns allotjaments més tancats i amb un menor espai disponible, en el sistema convencional respecte al sistema ecològic (0,65-0,75 m2/animal enfront de 2,3 m2/animal).

En el cas de les vesícules biliars (n = 14), no hi ha cap efecte significatiu del model de producció sobre el seu decomís (P > 0,05), però s’observa una proporció més elevada de decomisos d’aquest òrgan a l’estiu respecte a la tardor (P < 0,001), encara que el risc de decomisos no pot considerar-se significativament diferent d’1. Els decomisos de canals per carn hemorràgica i abscessos (n = 25) no s’han vist afectats ni pel model productiu (P < 0,05) ni per l’època de l’any (P > 0,05).

4. CONCLUSIONS En conclusió, el model productiu ecològic va permetre obtenir canals de pes equivalent al del model convencional, però va incrementar l’espessor del greix subcutani lumbar (a nivell de l’última vèrtebra) i va reduir el contingut de magre a l’estiu. El preu percebut pel pagès per la canal convencional és superior a l’estiu respecte a la tardor, mentre que per la canal ecològica és estable al llarg de l’any. En el model ecològic existeix un risc menor de lesions a la pell, però un risc més alt de decomisos de fetges, fet que evidencia possibles diferències en paràmetres de benestar i sanitat animal, que haurien de ser confirmades per futurs estudis. També s’ha observat un efecte de l’estiu en els porcs mascles castrats, que presenten un contingut de greix subcutani lumbar i dorsal superior i un percentatge de magre inferior en aquesta època, en comparació amb les femelles. A l’estiu hi ha menys risc de lesions a la pell i decomisos de fetges i pulmons. El percentatge de gens Duroc va incrementar positivament l’espessor del greix subcutani dorsal. Tots aquests resultats es van veure afectats per l’efecte del proveïdor, que pot generar variacions importants dels resultats tècnics i econòmics de les canals a l’escorxador.

BIBLIOGRAFIA Alban, L.; Petersen, J. V.; Busch, M. E. (2015a). «A comparison between lesions found during meat inspection of finishing pigs raised under organic/ free-range conditions and conventional, indoor conditions». Porcine Health Management, vol. 1, art. 4.

72

001-114 Quaderns agraris 48.indd 72

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

5/5/2020 18:29:40

Factors de variació en la producció de canals de porcí ecològica i convencional

Alban, L.; Petersen, J. V.; Busch, M. E. (2015b). «A comparison of lesions found during meat inspection of finishing pigs raised under organic/ free-range conditions and conventional indoor conditions». A: Safepork 2015 Proceedings Book, p. 85-88. Álvarez-Rodríguez, J.; Villalba, D.; Cubiló, D.; Babot, D.; Tor, M. (2016). «Organic practices and gender are effective strategies to provide healthy pork loin». Journal of Integrative Agriculture, vol. 15, núm. 3, p. 608-617.

BOE (2018). «Real Decreto 814/2018, de 6 de julio, por el que se establecen disposiciones de aplicación relativas a la clasificación de las canales de porcino». Boletín Oficial del Estado, núm. 164, p. 68263-68272.

DOUE (2009). «Decisión de la Comisión, de 19 de diciembre de 2008, relativa a la autorización de métodos de clasificación de las canales de cerdo en España». Diario Oficial de la Unión Europea, L 6, p. 79-82.

— (2013). «Reglamento (UE) n.º 1308/2013 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 17 de diciembre de 2013, por el que se crea la organización común de mercados de los productos agrarios y por el que se derogan los Reglamentos (CEE) n.º 922/72, (CEE) n.º 234/79, (CE) n.º 1037/2001 y (CE) n.º 1234/2007». Diario Oficial de la Unión Europea, L 347, p. 671-854.

Eijck, I. A. J. M.; Borgsteede, F. H. M. (2005). «A survey of gastrointestinal pig parasites on free-range, organic and conventional pig farms in The Nether­ lands». Veterinary Research Communications, vol. 29, núm. 5, p. 407-414.

Eurostat (2017). Statistic Reports. <http://ec.europa.eu/eurostat/> [Consulta: setembre 2018].

— (2018). Statistic Reports. <http://ec.europa.eu/eurostat/> [Consulta: setembre 2018].

Farke, A.; Sundrum, A. (2005). «Fattening pigs in an outdoor system as a part of the crop rotation within organic farming: growth performance and carcass yield». A: Sundrum, A.; Weissmann, F. (ed.). Organic pig production in free range systems. Brunsvic: Bundesforschungsanstalt für Landwirt­ schaft, p. 25-30.

Gentry, J. G.; McGlone, J. J.; Blanton, J. R.; Miller, M. F. (2002). «Alternative housing systems for pigs: Influences on growth, composition and pork quality». Journal of Animal Science, vol. 80, núm. 7, p. 1781-1790.

Hansen, L. L.; Claudi-Magnussen, C.; Jensen, S. K.; Andersen, H. J. (2006). «Effect of organic pig production systems on performance and meat quality».

Meat Science, vol. 74, núm. 4, p. 605-615.

Harley, S.; More, S. J.; O’Connell, N. E.; Hanlon, A.; Teixeira, D.; Boyle, L. (2012). «Evaluating the prevalence of tail biting and carcase condemnations in slaughter pigs in the Republic and Northern Ireland, and the potential of abattoir meat inspection as a welfare surveillance tool». Veterinary Record, vol. 171, núm. 24, p. 621-627.

Latorre, M. A.; Iguácel, F.; Sanjoaquín, L.; Revilla, R. (2009). «Effect of sire breed on carcass characteristics and meat and fat quality of heavy pigs QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

001-114 Quaderns agraris 48.indd 73

73

5/5/2020 18:29:40

I. Argemí-Armengol, D. Villalba-Mata, J. Álvarez-Rodríguez

reared outdoor and intended for dry-cured meat production». Animal, vol. 3, núm. 3, p. 461-467.

MAPA (2018). Informe del sector porcino en España. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Millet, S.; Christel, P. H.; Moons, M.; Oeckel, J. van; Geert, P. J. (2005). «Welfare, performance and meat qualify of fattening pigs in alternative hous­ ing and management systems: a review». Journal of the Science of Food and Agriculture, vol. 85, núm. 5, p. 709-719.

MLC (Meat and Livestock Commission) (1985). Rindside damage scale. Refer­ ence 2031M8/85. Bletchley, Milton Keynes: Meat and Livestock Com­ mission.

Strudsholm, K.; Hermansen, J. E. (2005). «Performance and carcass quality of fully or partly outdoor reared pigs in organic production». Livestock Production Science, vol. 96, núm. 2-3, p. 261-268.

Vermeer, H.; Altena, H.; Bestman, M.; Ellinger, L.; Cranen, I.; Spoolder, H.; Baars, T. (2000). «Organic pig farms in the Netherlands». A: Hovi, M.; Bouilhol, M. (ed.). Human-animal relationship: stockmanship and housing in organic livestock systems: Proceedings of the Third NAHWOA Workshop.

Clermont-Ferrand, 21-24 October 2000. Reading: University of Reading, p. 138-139.

74

001-114 Quaderns agraris 48.indd 74

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 59-74

5/5/2020 18:29:41

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 48 (juny 2020), p. 75-89 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.112

ELS ESPAIS DEL VI: REFLEXIONS AL VOLTANT DEL PRIORAT Anna Figueras-Torruella Antropòloga, museòloga i sòcia de La Brida, Cultura d’Espais

Rebut: 7 de gener de 2020 - Acceptat: 11 de gener de 2020

RESUM Els espais destinats a l’elaboració del vi han canviat al llarg del temps.

Aquest article revisa a grans pinzellades la seva evolució des dels romans fins avui dia. Si durant segles la funció del celler era únicament la d’elaboració, en els últims anys s’ha convertit en el portaveu de la marca i en reclam turístic. S’analitzen les tendències dels models de cellers del Priorat i es classifiquen segons l’aposta de valor que es prioritza al continent (arquitectura) i al contingut (relat intern).

Paraules clau: cellers, arquitectura, enoarquitectura, cooperatives, espais, relats, disseny, museografia, vi, relat de marca.

LOS ESPACIOS DEL VINO: REFLEXIONES EN TORNO A EL PRIORAT RESUMEN Los espacios destinados a la elaboración del vino han cambiado a lo largo del tiempo. El presente artículo revisa a grandes pinceladas su evolución desde los romanos hasta la actualidad. Si durante siglos la función de las bodegas era únicamente la elaboración, en los últimos años se han convertido en el portavoz de la marca y en reclamo turístico. Se analizan las tendencias de los modelos creados en la comarca del Priorat y se clasifican Correspondència: Anna Figueras Torruella. La Brida, Cultura d’Espais. Prat de la Riba, 7, entresol.

43201 Reus. Tel.: 619 023 779. A/e: annafitorruella@gmail.com.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

001-114 Quaderns agraris 48.indd 75

75

5/5/2020 18:29:41

A. Figueras-Torruella

según la apuesta de valor que se prioriza en el continente (arquitectura) y en el contenido (relato interno).

Palabras clave: bodegas, lagares, arquitectura, enoarquitectura, cooperativas, espacios, relatos, diseño, museografía, vino, relato de marca.

WINE SITES: REFLECTIONS ON EL PRIORAT ABSTRACT Sites dedicated to wine production have been changing in time. This paper broadly reviews the evolution of these sites from Roman times until today. For centuries, the function of cellars exclusively consisted of production. Nonetheless, in recent years, they have become a voice of the brand and a touristic attraction. The paper analyzes the trends in wine site models in El Priorat, and classifies them according to the prioritization of the buildings (architecture) and the content (the inside story).

Keywords: cellars, winepresses, architecture, eno-architecture, cooperatives, sites, stories, design, museography, wine, storytelling.

1. INTRODUCCIÓ Els espais són marcs físics en els quals els objectes interactuen entre si i els éssers humans estructuren les seves experiències. Quan parlem d’espais del vi, ens referim als entorns on el vi té un paper protagonista o secundari a l’hora de determinar les interaccions. Els espais poden ser oberts o tancats i, al llarg del temps, reben diferents significats. Disciplines com l’arquitectura, l’enologia, l’agricultura, l’enginyeria o l’art s’han complementat per enriquir-los i dotar-los de funcionalitat, estètica i cultura (Fernández, 2012; Yravedra Soriano, 2003). Tot plegat, ha donat visions que, passant pels sentits i les emocions, van més enllà del món terrenal.

L’objectiu d’aquest article és reflexionar sobre les transformacions dels espais físics on s’ha desenvolupat la indústria vitivinícola fins a arribar als conceptes actuals. La voluntat és interpretar els espais, donant-los un raonament segons el moment històric en què s’han desenvolupat i vinculant-los amb els processos econòmics, socials i de coneixement. El celler1 és l’espai 1. En català, celler es refereix al lloc on s’elabora i guarda el vi, mentre que en castellà la paraula lagar designa només el lloc d’elaboració. El català no disposa de cap mot que faci referència únicament a aquesta part del procés.

76

001-114 Quaderns agraris 48.indd 76

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

5/5/2020 18:29:41

Els espais del vi: reflexions al voltant del Priorat

físic on el vi neix, creix i envelleix. L’etimologia ens ve directament de la paraula romana cellare, en referència al lloc on es guardaven les cella vinaria o celarium, els dipòsits o habitacles on els vins envellien i s’emmagatzemaven.

Els cellers s’han vist sotmesos a canvis, i s’han adaptat a les necessitats, la tecnologia i els gustos de cada període (Richards, 2004). El Priorat, territori vitivinícola per excel·lència, servirà com a referent per mostrar l’evolució dels espais del vi (Figueras, 2001).

2. DE LES VILLAE ALS MONESTIRS Les primeres referències de la viticultura a la península Ibèrica procedeixen dels grecs, els cartaginesos i els fenicis. Però és en temps dels romans quan es generalitza el consum de vi i, per tant, se n’industrialitza la producció. Les vil·les eren centres d’explotació agrària on, sobretot, s’elaborava i s’expedia vi i oli (Noguera, 2006). Hi ha tractats d’agricultura i arquitectura que descriuen en detall les condicions constructives de les instal·lacions.

Cató, Vitruvi i Columel·la2 fan referència a tres zones bàsiques: el molí i el cup, on s’elaborava, i el celler d’oli i de vi, on es guardava. Els seus tractats descriuen amb precisió els processos i els espais on tenia lloc cada activitat.

El raïm es trepitjava en un recinte de planta rectangular o en tines de fusta, i el most es conduïa per unes canals i per decantació a uns dipòsits excavats al terra on es feia la primera fermentació. La premsa romana era una premsa de lliura, similar a les que ens han arribat a nosaltres: consistia en una gran biga que estava subjecta en un extrem i per l’altre costat s’empenyia per un sistema de cordes i politges. Cap al segle i dC, es comencen a utilitzar les premses de racó i de cargol.3 Per al transport, s’empraven àmfores que es fabricaven a la mateixa villa. Tot i que les vil·les, en molts casos, eren la residència d’esbarjo del senyor, els espais d’habitatge i treball estaven força diferenciats. Els dedicats a la producció eren molt funcionals i es dedicaven exclusivament a l’elaboració, l’emmagatzematge i l’expedició.

Al voltant de Tàrraco van créixer grans extensions de vinyes. Els vins eren apreciats i exportats a diferents llocs de l’imperi on es consumien com a beguda quotidiana. Molt probablement, les necessitats vinícoles de la capital i d’altres centres propers al Priorat com Dertosa (l’actual Tortosa) van fer que la influència del conreu i l’elaboració del vi arribés a la comarca. A 2. Existeix un ampli llegat de literatura romana que va posar les bases de diferents disciplines.

Entre les aportacions més interessants hi ha De agricultura, de Cató; De architectura, de Vitruvi, i De re rustica, de Columel·la, sobre els treballs al camp.

3. S’anomenaven premses de racó les premses de fusta de petites dimensions que es muntaven en un racó del celler. La premsa de cargol era amb dos cargols i es desmuntava per transportar-la.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

001-114 Quaderns agraris 48.indd 77

77

5/5/2020 18:29:41

A. Figueras-Torruella

Marçà s’han localitzat nombrosos fragments d’àmfores procedents del que se suposa que era una vil·la romana del segle i dC (Noguera, 2006). Per aquesta raó, es pot interpretar que s’hi conreava vinya i s’hi elaborava vi.

En temps dels visigots es va continuar amb el mateix sistema, fins que van arribar els àrabs, que van fer desaparèixer la vil·la com a centre d’explotació. Es va mantenir el conreu del raïm, però es va emprar més per al consum fresc o pansificat. La producció de vi va continuar: se’n consumia i es va aprendre a destil·lar. Els àrabs foren els inventors dels alambins i de l’esperit de vi o aiguardent.

A l’edat mitjana, els grans centres vitivinícoles foren els monestirs (Yravedra Soriano, 2003). El vi era un producte de primera necessitat per als ordes religiosos, perquè era considerat un aliment sagrat dins la cultura cristiana, símbol de la sang de Jesucrist. Les primeres mostres fefaents del conreu de la vinya al Priorat estan vinculades a l’orde religiós dels cartoixans. Al segle xii, la cartoixa d’Escaladei disposava d’un celler a un quilòmetre i escaig del monestir, la Conreria. La matèria primera procedia principalment dels delmes que recaptaven, encara que tenien vinyes pròpies als voltants.

Tot i que no ens ha arribat la descripció detallada de les instal·lacions, sabem que estaven dotats d’un mínim d’eines per a l’elaboració, però sobretot necessitaven espais de guarda per reunir els cobraments dels impostos, que acostumaven a ser en espècie. A cada poble disposaven de cases pròpies on acumulaven el vi que recaptaven dels habitants de la senyoria.

Als ordes que ho tenien permès, com el del Cister, el celler es trobava dins el mateix monestir. Les sales eren normalment de planta quadrada amb grans dipòsits de fusta, les tines, i amb canals de pedra per conduir el most.

També hi havia sales d’envelliment soterrades amb espectaculars estructures de volta. Les premses emprades eren les mateixes que en temps dels romans: de lliura o de cargol. Cal pensar que els pelegrins, frares, rodamons, cavallers o mercaders que es trobaven de pas s’aturaven al monestir i se’ls oferia un got de vi com a mostra d’hospitalitat i per acumular forces per continuar el camí.

Als tractats d’agricultura renaixentistes, com el de Gabriel Alonso de Herrera,4 els processos descrits eren molt similars als dels seus antecessors romans, però s’hi atorgava més rellevància als espais de guarda. En la planificació dels palaus o les residències de camp, el celler era una peça imprescindible i senyal de prestigi. Es construïen grans cellers subterranis que, a més d’emmagatzemar la producció pròpia, permetien acumular vins d’arreu.

A poc a poc, esdevingueren santuaris domèstics on l’amfitrió reunia exclusivament el seu cercle més íntim.

4. Gabriel Alonso de Herrera (Talavera de la Reina, 1470-1539) va ser un agrònom espanyol, conegut especialment pel seu llibre Obra de agricultura, publicat el 1513.

78

001-114 Quaderns agraris 48.indd 78

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

5/5/2020 18:29:41

Els espais del vi: reflexions al voltant del Priorat

3. DE L’ELABORACIÓ FAMILIAR A LA INDUSTRIAL Al Priorat, a més del monestir, totes les cases elaboraven vi de manera més precària per satisfer les necessitats domèstiques. L’habitatge familiar, en la temporada de verema, es convertia en un improvisat espai de producció.

Si l’entrada era prou espaiosa, es transformava temporalment en el celler.

També era habitual trobar una trapa al terra d’una habitació, o enmig del menjador, que donava a l’estable o corral on es trobava el cup. En un cossiol es trepitjava el raïm i es tirava pel forat. Un cop acabada la verema i amb el vi emmagatzemat, l’habitació recuperava la funció habitual.

En altres zones vitivinícoles hi havia el costum d’elaborar de manera comunitària; llavors les cases només disposaven d’espais de fermentació i de conservació. L’excavació de túnels per a la guarda del vi també ha estat una pràctica habitual. Als llocs on el terreny ho permetia, normalment amb sòls argilosos i compactes, s’excavava el subsol per aconseguir habitacles on la temperatura fos el més estable possible. Generació rere generació, les galeries creixien a mesura que s’incrementava el volum de vi i s’arribaven a crear veritables entramats de carrers soterrats.

A partir del segle xviii, un llarg període d’estabilitat econòmica va donar lloc a un augment de la població i, en conseqüència, a l’expansió de l’agricultura. El conreu de la vinya va augmentar, sobretot per la demanda del comerç internacional d’alcohol vínic, l’aiguardent. Amb quatre litres de vi se n’obtenia un d’aiguardent. Al Priorat, per la qualitat dels sòls i perquè es trobava a prop d’un dels principals mercats internacionals d’aiguardent, Reus, la superfície de vinya va augmentar espectacularment. Els guanys van ser abundants, i amb el monoconreu va néixer una classe social benestant.

L’arquitectura en va ser un reflex. Sobre velles construccions es van aixecar grans casalots senyorials. I l’arquitectura tradicional va anar trobant solucions específiques per controlar la llum i la temperatura.

Atès que l’orografia del Priorat no permetia disposar de parcel·les grans als afores de les poblacions, habitualment el celler es construïa al soterrani de la casa aprofitant els desnivells. Era molt comú que la verema entrés per un carrer i el vi en sortís per un altre. Als pobles amb més terreny edificable, els grans propietaris van aixecar edificis dedicats exclusivament a l’elaboració i l’emmagatzematge de vi. Una de les característiques dels cellers del Priorat construïts a la fi del segle xviii i principis del segle xix era l’ús de l’arc de descàrrega en forma de palmera. Les cobertes se sostenien amb pilars de maó i cavalls de fusta. Els murs eren gruixuts, cosa que afavoria l’aïllament natural de l’exterior i una millor conservació del vi. Els sòls acostumaven a ser de terra batuda i en casos excepcionals es cobrien amb rajoles. Per descarregar la verema, tenien finestres a una altura de mig metre del carrer. Des de l’exterior, el raïm de les portadores era abocat a unes fustes disposades a la boca del cup sobre les quals es QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

001-114 Quaderns agraris 48.indd 79

79

5/5/2020 18:29:41

A. Figueras-Torruella

trepitjava el raïm; de tant en tant, se separaven per fer-lo caure i omplir el cup.

Al llarg del segle xix, amb l’increment de la superfície de vinya, la industrialització del sector va ser constant. Tot i les aturades per l’aparició de malalties, com l’oídium, el míldiu o la fil·loxera, la viticultura va arribar a ser el principal sector econòmic de la península Ibèrica, fet que obligà a ampliar i millorar els espais d’elaboració i treball. Durant dècades, la ciència enològica havia fet grans avenços i també s’havien perfeccionat els transports. L’aparició del ferrocarril va tenir un paper fonamental per a la comercialització i la qualitat del vi. Permetia transportar quantitats més elevades respecte a la tracció animal, amb menys temps i amb més cura. Això significava enllaçar les àrees consumidores amb les zones productores amb gran rapidesa, i el vi arribava en bones condicions (Braudel, 1984). Tot plegat, va permetre estalviar-ne costos, abaratir-ne el preu, augmentar-ne la qualitat i, per tant, afavorir-ne el consum.

Les exposicions, tant nacionals com internacionals, van ser una eina clau per difondre els coneixements i incentivar les relacions dins del sector.

Durant la segona meitat de la centúria es van dur a terme un gran nombre d’exposicions i de concursos. La finalitat era presentar els avenços de l’art i de la ciència. Es tractava de mostrar el progrés de la producció agrícola i industrial i fer publicitat de tot el que s’hi exposava. Els concursos estimulaven la competitivitat i ajudaven a la venda, però, per damunt de tot, permetien conèixer les necessitats i les preferències d’altres països (Exposición Nacional Vinícola de 1877, 1877). Es produeixen millores als cellers: els cups es revesteixen amb rajoles vidrades, s’introdueixen les bombes per trasbalsar el vi, se substitueixen les premses de lliura o de racó per les premses de ferro amb gàbia de fusta i augmenta el nombre i la capacitat de les botes. Encara que les piadores, desgranadores i trituradores eren conegudes, el petit viticultor desconfiava de la seva utilitat i seguia trepitjant amb els peus. Cal tenir en compte que el cost de les màquines era elevat i que no tothom hi podia accedir. Alguns cellers d’aquest període presenten elements decoratius a les parets, cosa que evidencia una incipient preocupació per l’estètica dels espais de producció.

La invasió de la fil·loxera, el 1894, i la crisi del sector vitivinícola de la primera meitat del segle xx van suposar que moltes cases abandonessin l’elaboració, activitat que van assumir les cooperatives. La creació de la majoria dels sindicats als pobles del Priorat i de les altres comarques va ser iniciativa dels mitjans i petits propietaris, amb l’expectativa de reduir les despeses i elaborar en òptimes condicions sense dependre dels propietaris benestants, i, alhora, evitar l’especulació dels comerciants i comissionistes (Vives-Xiol, 2018). Al mateix temps, l’electricitat, com a nova font d’energia, va suposar la substitució o l’adaptació de la maquinària. La possibilitat que el petit productor pogués disposar d’innovacions tecnològiques per a l’ela80

001-114 Quaderns agraris 48.indd 80

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

5/5/2020 18:29:41

Els espais del vi: reflexions al voltant del Priorat

boració, a les quals no podia aspirar individualment (i encara menys les podia amortitzar), va ser un dels grans avantatges del cooperativisme. És llavors quan es generalitza l’ús de la trepitjadora i la desrapadora. Les premses de ferro es perfeccionen i l’ús de les bombes per trasbalsar el vi es fa imprescindible. La utilització dels recursos tècnics moderns permetia obtenir una millor qualitat i quantitat de vi, amb característiques més estables.

Entre 1913 i 1936 van néixer la majoria de sindicats de la comarca. Cada seu va ser el resultat dels interessos i de les possibilitats econòmiques dels fundadors. En uns casos es va aprofitar un edifici; en altres se’n va construir un de nou. La majoria van ser edificacions modestes, aixecades amb el voluntarisme i el treball altruista dels socis. Els nous edificis van abandonar les formes constructives de l’arquitectura tradicional i utilitzaren elements més d’acord amb l’arquitectura industrial. Les cobertes es van fer amb estructures de fusta o metall sostingudes per columnes de ferro colat. Les tines de fusta se substituïren per cups de gran capacitat fabricats en ciment, molt més funcionals i higiènics.

El moviment cooperativista a Catalunya va aportar grans avenços tecnològics, però també, coincidint amb el moviment modernista, el gust per l’estètica dels espais de producció. Impulsat per la Mancomunitat de Catalunya i capitanejat per arquitectes com Domènech i Montaner, en uns moments en Figura 1. Celler Cooperatiu de Falset

Font: Imatge cedida per la Cooperativa Falset-Marçà.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

001-114 Quaderns agraris 48.indd 81

81

5/5/2020 18:29:46

A. Figueras-Torruella

què la fusta escassejava, va saber jugar amb el maó i les estructures arquitectòniques. Dos dels cellers cooperatius més rellevants al Priorat són el de Falset (1919) (figura 1) i el de Cornudella de Montsant (1919).

Tant les cooperatives com els pocs cellers que van quedar prioritzaven la quantitat per damunt de la qualitat. La totalitat de la producció es comercialitzava a l’engròs a través d’intermediaris, anomenats corredors de vins, que treballaven per a grans empreses exportadores de Reus i Tarragona. Les cases de vins es trobaven dins els nuclis urbans situats estratègicament al voltant dels eixos de comunicació. A Tarragona, per exemple, s’ubicaven prop de l’estació del tren i del port. A Reus, estaven repartides entre les dues estacions que tenia la ciutat, l’estació del Nord i l’estació dels Directes. A Vilafranca del Penedès, les empreses dedicades al vi també es localitzaven principalment al voltant de l’estació del tren. Es tractava d’instal·lacions dissenyades i pensades a manera de grans fàbriques. Les formaven un conjunt d’edificis al voltant d’un pati central amb un moll de càrrega i descàrrega.

Un cop els corredors tancaven els tractes amb els productors, els vins es transportaven als magatzems per manipular-los a demanda del comprador (figura 2). Bona part del transport es feia per carretera mitjançant carros o camions, però cada cop més s’utilitzava el tren. Les grans companyies tenien vagons cisterna. Des de les estacions, mitjançant mànegues i a través d’uns Figura 2. Casa exportadora de vins de Reus a començaments del segle xx

Font: Arxiu de postals d’Anna Figueras-Torruella.

82

001-114 Quaderns agraris 48.indd 82

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

5/5/2020 18:29:47

Els espais del vi: reflexions al voltant del Priorat

conductes soterrats o «vinoductes», els vins entraven directament a la nau d’expedició dels vins. Primer, es passaven per uns filtres on es retenien les impureses i, a continuació, es distribuïen pels diferents dipòsits, segons el destí. Les grans tines on es preparaven les expedicions eren a la nau central.

També hi havia dipòsits soterrats de diverses mides per encabir-hi altres partides. La zona de criança era la més tranquil·la i acostumava a situar-se sota la nau central per aprofitar la frescor natural. El pati, els terrats o algun terreny proper s’aprofitaven per estendre les ampolles de vidre bombades i posar-les a sol i serena, per tal que s’oxidessin ràpidament i aconseguir així els vins rancis. Els magatzems més avançats disposaven de laboratoris d’anàlisi per decidir analíticament les intervencions que calia fer en cada partida.

També hi havia oficines des d’on es portaven la comptabilitat i la correspondència, es rebien les visites i es tancaven els negocis.

Majoritàriament, la producció es comercialitzava a doll; només els generosos i els criances de molta qualitat s’embotellaven. La marca i el nom a l’etiqueta dels pocs embotellats eren l’única apreciació i informació que es donava al producte. El context i el paisatge d’on procedia el contingut interessaven relativament poc; el valor afegit requeia únicament en l’ampolla.

4. CANVI DE PARADIGMA Al llarg del segle xx, aquestes formes de comercialització van caure en decadència. El sector vitivinícola va entrar en una crisi que va significar un canvi substancial dels mercats, de les formes de consum i, en conseqüència, de l’arquitectura del vi. L’abandó general del món rural, incentivat per la política franquista, es va traduir en despoblació, envelliment de la població i deteriorament de les infraestructures. Al Priorat s’hi va sumar el baix rendiment de les vinyes i les dificultats de mecanització del camp. Les vinyes es van abandonar i molts cellers van tancar. A les ciutats, les cases de vins, amb l’escassetat de la matèria primera, no van poder suportar la competència de l’entrada massiva als mercats internacionals dels països productors del nou món vitivinícola: els Estats Units d’Amèrica (EUA), el Canadà, Sud-àfrica, Nova Zelanda i Xile, que també comercialitzaven grans quantitats però a costos molt inferiors. En poques dècades van desaparèixer la majoria de magatzems exportadors de Reus i Tarragona. La crisi econòmica dels anys setanta i l’adequació a la normativa de la Unió Europea dels anys vuitanta van suposar noves estacades als pocs comercialitzadors que quedaven. Només les grans marques del Penedès, que havien iniciat una aposta per la viticultura de qualitat i l’expansió internacional, van sobreviure a la destrossa.

A partir dels anys noranta, podem parlar d’un canvi de paradigma globalitzat dins el món vitivinícola. La cultura del vi es patrimonialitza i esdevé un símbol de tradició, d’innovació, de coneixement i de prestigi, i el reflex d’una QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

001-114 Quaderns agraris 48.indd 83

83

5/5/2020 18:29:47

A. Figueras-Torruella

manera de ser d’un grup social. Representa el contacte amb el món rural, amb les arrels oblidades, i, alhora, és una beguda social que encaixa perfectament amb les tendències actuals d’oci: amics, viatges i gastronomia. El nou consumidor passa a ser una persona amb afany de saber, interessada per la història i preocupada pel futur, sobretot pel medi ambient. Neix l’enoturisme. Els cellers s’adapten a les noves demandes i adquireixen nous significats.

Si al segle xx el pes de la marca requeia exclusivament en l’ampolla, al segle xxi és una suma, i l’espai físic hi exerceix un paper determinant. L’empresa realça el paisatge on el vi neix i l’hàbitat on creix. Els cellers, a més d’elaborar, expressen tradició, història, projecció social, ciència, art, natura i sostenibilitat. Els edificis són la seu social i un reclam comercial i turístic.

Apareix l’arquitectura del vi, o l’enoarquitectura, disciplina que dissenya edificis per a l’elaboració, però sobretot per projectar una imatge i ser centres d’acollida de visitants. Les instal·lacions han de ser funcionals, però també un reclam singular, una experiència per als sentits, un lloc d’aprenentatge i una alternativa més per a les vendes directes.

Les construccions al Priorat són un exemple d’aquesta nova concepció dels espais del vi. Des de començaments dels anys noranta, les expectatives canvien i el Priorat es converteix en una regió amb possibilitats d’expansió i atractiva per a les inversions. El prestigi històric de la zona i, sobretot, la comprovada qualitat enològica van motivar l’arribada dels grans grups del sector vinícola, tant catalans com estrangers, que no van voler perdre l’oportunitat d’elaborar vins d’alta gamma dins d’una denominació reconeguda.

Amb tot, la regió partia d’unes infraestructures vinícoles del tot obsoletes.

Les cooperatives s’havien mantingut gràcies a les inversions de l’Administració, mentre que les poques empreses familiars sobrevivien de manera precària. A mesura que es van construir nous cellers, les instal·lacions es van adaptar a les actuals necessitats vitivinícoles i a les noves formes de comercialització.

Basant-nos principalment en l’edifici, i avaluant la imatge que cada celler vol o pot donar, els cellers es poden agrupar en les categories següents: ce­ llers que s’han adaptat a l’arquitectura del lloc ocupant vells edificis, cellers que han optat per edificis de nova construcció amb una estructura industrial, cellers que han optat per edificis nous de caràcter eclèctic, cellers de disseny o d’autor, cellers que han apostat per una arquitectura paisatgística i cellers que han prioritzat una arquitectura sostenible.

El primer cas, en què entrarien la majoria dels projectes de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat, són els cellers que s’adapten i aprofiten l’arquitectura tradicional dins el nucli urbà. En la majoria dels casos es tracta d’edificis que han arribat per herència (la casa familiar) o per adquisició d’edificis que tenien altres usos. Moltes vegades són construccions que segueixen estils d’arquitectura popular i que es troben al centre dels pobles, amb les dificultats d’accés i de maniobra que això suposa. Es rehabilita l’es84

001-114 Quaderns agraris 48.indd 84

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

5/5/2020 18:29:47

Els espais del vi: reflexions al voltant del Priorat

pai adaptant-lo als requeriments tecnològics. En la restauració es procura respectar alguns elements que evoquen el passat de l’edifici i reutilitzar elements amb un canvi de funció, com són els antics cups de ciment o argamassa, majoritàriament subterranis, que s’han aprofitat com a lloc per a la criança de botes o el repòs d’ampolles (figura 3).

En el segon cas, hi trobem els edificis nous amb una arquitectura de caràcter industrial. Són construccions funcionals i racionals, destinades només a la producció. Molts cops són naus que provoquen un cert impacte paisatgístic. En la majoria dels casos, la imatge de marca funciona a banda i, en paral·lel, disposen d’espais o formes de venda més atractius.

Altres cellers han optat per una arquitectura eclèctica, amb edificis de nova construcció que busquen imitar corrents artístics antics o formes d’edificis patrimonials, com monestirs o esglésies, amb la intenció d’evocar referents de grandesa del passat. S’executen amb materials nobles com pedra i fusta i, a vegades, en un estil que no té res a veure amb el popular de la zona. Al Priorat, tot i que n’hi ha, són comptats els cellers d’aquest grup.

Els cellers de disseny o d’arquitectura d’autor són els que han prioritzat estètiques avantguardistes, amb arquitectes de prestigi internacional que queden vinculats al nom de la marca. En aquest cas, el continent es consideFigura 3. Model de celler instal·lat en cases de poble rehabilitades (Celler Vall Llach, Porrera)

Font: Imatges cedides per Celler Vall Llach.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

001-114 Quaderns agraris 48.indd 85

85

5/5/2020 18:29:50

A. Figueras-Torruella

ra una obra d’art i adquireix, fins i tot, més rellevància que el contingut.

Aquestes propostes grandiloqüents es practiquen més a La Rioja, la Ribera del Duero o el Somontano (Fernández, 2012 i 2015). Tot i que al Priorat hi trobem veritables obres d’art quant al disseny d’espais, passen més desapercebudes, perquè són de petites dimensions i estan en mig d’un paisatge amb caràcter.

Els cellers que dialoguen amb el paisatge són ben comuns al Priorat. Es tracta d’arquitectures que tenen molt en compte l’entorn, o bé per fer-ne ressaltar les formes o per mimetitzar-s’hi i passar el més desapercebudes possible. En aquests casos, els edificis juguen amb els elements de la natura (figura 4), se soterren, es recobreixen de plantes o es revesteixen de pedra llicorella buscant la continuació de les línies dels marges.

Finalment, amb trets comuns amb els anteriors, hi trobem els cellers que valoren la sostenibilitat i aposten per la bioconstrucció. Es tracta d’edificis de nova planta on l’objectiu principal és afrontar el repte mediambiental i l’ús d’energies renovables. Sovint són cellers amb una filosofia ecològica i biodinàmica, en què, a més de la construcció integrada en el paisatge, es tenen molt en compte els materials de construcció i aspectes com la ventilació, l’aïllament i l’eficiència energètica (figura 5).

Figura 4. Model de celler que aposta per mimetitzar-se amb el paisatge (Celler Mas Doix, Poboleda)

Font: Imatge cedida per Celler Mas Doix.

86

001-114 Quaderns agraris 48.indd 86

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

5/5/2020 18:29:53

Els espais del vi: reflexions al voltant del Priorat

Figura 5. Model de bioconstrucció en un celler construït amb plantes subterrànies per vinificar i dur a terme els moviments del vi per gravetat (Mas Martinet Viticultors, Falset)

Font: Imatge cedida per Mas Martinet Viticultors.

És evident que el continent, l’edifici, dona caràcter i marca tendència en un projecte vitivinícola, però és sobretot en el contingut on es troba l’essència i l’autenticitat de la marca. El contingut i el continent han d’estar en consonància i han de formar part d’un tot.

A la majoria dels cellers, les dependències es mostren d’una manera ordenada, lògica i didàctica perquè l’espectador tingui una experiència gratificant, entre la diversió, el coneixement i l’emoció. Els recorreguts solen seguir linealment els processos d’elaboració del vi, començant amb l’entrada del raïm i acabant a les zones de criança. A més, incorporen sales de degustacions, botigues, exposicions temporals i, fins i tot, museus.

Aquests trets, junt amb referències constants a la tradició i la modernitat, serien els elements comuns que comparteixen la majoria dels cellers. A partir d’aquí, cada empresa busca l’estratègia que li dona un valor diferencial i singular en concordança amb la seva personalitat. Proposen al visitant accions i discursos que creen l’emoció necessària per impactar en la memòria QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

001-114 Quaderns agraris 48.indd 87

87

5/5/2020 18:29:54

A. Figueras-Torruella

del consumidor. Agrupant-los segons l’argument prioritari emprat, que mai és únic al Priorat, es pot parlar de cellers que basen el seu discurs en l’art, en relats heroics singulars, en la innovació o en la tradició; d’altres prioritzen l’experiència turística o se centren en el diàleg paisatge-natura. Els cellers que empren com a recurs el món de l’art associen el vi a una obra d’art, a una peça única. A les parets tenen obres originals que evoquen el món del vi. Col·laboren amb exposicions o galeries d’art, encarreguen les etiquetes a artistes o decoren els embalatges amb creacions originals.

Els cellers amb relats singulars fan de la seva història el reclam: l’origen local, una circumstància personal, un avantpassat, una història de superació o una acció pionera. Són històries especials i diferenciadores que es fan excepcionals. La idea és que a través de la narració sorgeixi l’emoció i la visita perduri en la memòria del client i es relacioni amb el vi.

Els cellers que aposten per fer de la innovació la seva marca acostumen a tenir espais molt ben dissenyats i estètics. L’encant recau a crear visions i escenaris de cara a l’espectador. La il·luminació, el mobiliari d’autor, els materials, la disposició dels elements, tot està calculat per buscar l’excepcionalitat a través de les formes avantguardistes. El record del vi es crea a través d’emocions estètiques i del desig de possessió.

Els cellers on el relat és la tradició aposten per explicar el passat i les formes d’elaboració antigues, si bé adaptades al present. Solen ser cellers procedents de diverses generacions, convertits quasi en museus, amb eines del camp en desús o botes antigues. El record i l’emoció de la visita recauen en el passat vitivinícola, en el fet de ser els hereus d’una tradició i un territori.

Parlem de cellers turístics en el cas dels projectes que basen l’atractiu de l’experiència en la distracció més que en l’adquisició de coneixement. Són espais adreçats a tot tipus de públic i principalment a visites massificades.

S’organitzen activitats que comporten certa acció, com visites teatralitzades, pícnics, veremes o ús de segways o altres sistemes de transport. L’objectiu és aconseguir el record memorable de la visita a través d’accions físiques plaents.

Altres cellers basen el seu relat diferenciador en la natura i les tècniques singulars aplicades als processos vitivinícoles. El valor del relat recau en els treballs de la biodinàmica, en el conreu ecològic i en el coneixement de les sorprenents tècniques que ens apropen a models ancestrals. L’emoció de la visita es fonamenta en el treball, el respecte i el coneixement de la natura.

5. CONCLUSIONS Actualment, a la imatge d’uns espais del vi dedicats exclusivament a l’elaboració, s’hi ha sumat el concepte d’oci. Els processos vitivinícoles al Priorat han passat per períodes diferents, amb predomini de l’organització 88

001-114 Quaderns agraris 48.indd 88

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

5/5/2020 18:29:54

Els espais del vi: reflexions al voltant del Priorat

familiar i de la industrial. També, per moments en què les fases del procés s’han desenvolupat independentment: el conreu, al camp a mans del pagès; l’elaboració, a les cooperatives dels pobles, i la comercialització, a través de les empreses exportadores de vins localitzades a les ciutats. Aquesta separació ha anat en detriment de la qualitat del vi i de la protecció i el benefici del territori. Al segle xxi aquests conceptes han canviat. El vi es considera com un tot, que neix a la vinya i acaba a la taula de degustació. Amb l’arquitectura i els relats, els cellers busquen mostrar la singularitat i arribar al visitant des de l’emoció del propi projecte. La visita als espais d’elaboració i el discurs entre tradició i modernitat són trets comuns. Avui, els espais del vi acaben sent, a més d’un negoci de lleure, els aparadors on es transmet la imatge de l’empresa i el valor afegit que se suma a l’ampolla de vi.

BIBLIOGRAFIA Braudel, F. (1984). Civilización material, economía y capitalismo: Siglos XVXVIII. Madrid: Alianza, p. 494.

Exposición Nacional Vinícola de 1877: Catálogo general (1877). Madrid: Imp. Aribau y C.ª Fernández, J. (2012). «Cambios en la industria y en el paisaje vitivinícola de la Denominación de Origen de Cigales (Castilla y León, España)». Estudios Geográficos, vol. 73, núm. 272, p. 63-90.

— (2015). «Bodegas tradicionales y nuevos espacios vitivinícolas industriales en Castilla y León (España)». Cuadernos de Geografía, núm. 97, p. 87-109.

Figueras, A. (2001). «Priorat, sinònim de vi». A: Priorat. Barcelona: Lunwerg, p. 33-39.

Noguera, J. (2006). Gènesi i evolució de l’estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre: La Ilercavònia Septentrional. Vol. 1. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, p. 366.

Richards, P. (2004). Wineries with style. Londres: Mitchell Beazley.

Vives-Xiol, J. (2018). «El cooperativisme agrari a Catalunya: orígens i situació actual». Quaderns Agraris, núm. 46, p. 93-112.

Yravedra Soriano, M. J. (2003). Arquitectura y cultura del vino. Madrid: Munilla-Lería.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 75-89

001-114 Quaderns agraris 48.indd 89

89

5/5/2020 18:29:54

001-114 Quaderns agraris 48.indd 90

5/5/2020 18:29:54

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 48 (juny 2020), p. 91-93 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.113

RESSENYA DEL LLIBRE ELS CEREALS I EL PA EN ELS PAÏSOS DE LLENGUA CATALANA A LA BAIXA EDAT MITJANA, D’ANTONI RIERA I MELIS1 Pablo José Alcover-Cateura Estudiant del Doctorat Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona i becari del projecte IEC PRO2018-S01-RIERA de l’Institut d’Estudis Catalans

Rebut: 26 d’agost de 2019 - Acceptat: 20 de setembre de 2019

Correspondència: Pablo José Alcover-Cateura. Tel.: 630 339 875. A/e: palcovca@gmail.com.

1. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017-2018, 464 p., col·l. «Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica», ciii, ISBN 978-84-9965-389-1.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 91-93

001-114 Quaderns agraris 48.indd 91

91

5/5/2020 18:29:56

P. J. Alcover-Cateura

El pa implica civilització: el conreu, la recol·lecció, el transport i l’elaboració de farines i pans requereixen tècnica, indústria i professionals qualificats. Si el temps d’estudi del pa és la baixa edat mitjana, l’apropament metodològic holístic és el més recomanable, perquè l’aliment era un fet social total, és a dir, posava en joc tota la societat i les seves institucions.

El llibre Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana, del professor Antoni Riera i Melis, aconsegueix fer comprendre les distintes fases d’un procés que va des de la sembra dels cereals fins al consum del pa, les pastes seques i els altres derivats del gra a la societat de parla catalana dels segles xi a xv, especialment als tres últims segles medievals. Fa un recorregut, doncs, del camp a les llars: el conreu i la circulació del gra, la molta, la panificació, l’elaboració de les pastes, la distribució, el consum i l’aura simbòlica que envoltà el pa a l’edat mitjana.

Cadascuna d’aquestes fases s’havia estudiat abans aïlladament i amb una intensitat força desigual. I és aquí on recau el principal èxit metodològic de l’obra: ha estat concebuda amb un mètode que combina història econòmica, social, de l’alimentació i inclús, en alguns capítols, de les mentalitats, per analitzar conjuntament i equilibradament les distintes etapes dels cereals i el pa.

L’estructura de la monografia consta de tretze capítols, dividits en tres parts principals d’un, cinc i set capítols, respectivament. La primera part té com a protagonistes els cereals panificables, que foren l’inici de tota la història. Aquí s’explica com es conreaven, qui i per què els conreava, quina distribució geogràfica tenien i quins n’eren els usos en el consum animal i humà.

La segona part continua el recorregut dels cereals vinculant-los amb la renovació feudal dels segles xi, xii i xiii, en què, tant al camp com a la ciutat, noves tècniques, tecnologies i oficis convertiren la cerealicultura en un fet social total. Per comprendre els canvis que suposà la feudalització en el redreç urbà català, s’analitza primer la renovació de les estructures agràries. És el pas següent del procés: del conreu i consum dels cereals panificables es passa a explicar com era la configuració jurídica de la vida agrària.

L’etapa següent de la segona part explica cinc punts fonamentals per comprendre els indicadors de creixement urbà vinculats amb la cultura del pa: els sementers de gra, els camins i mercats de gra, el molí, la fleca i el forn. Aquests apartats són bàsics per comprendre amb detall la tercera part, que és una descripció de les continuïtats i els canvis als segles xiv i xv respecte dels dos segles precedents.

La tercera i darrera part se centra especialment en la història del consum, vinculada a la història de la demanda, i ho fa des de dues perspectives: la lògica del poder i el proveïment urbà, fixant-se particularment en el circuit oficial de venda de gra dels mercats municipals. El professor Antoni Riera analitza les causes exògenes i endògenes que afectaren, tant de manera directa com indirecta, el consum de cereals i els seus derivats. Per acabar, s’arriba a la taula, on es detalla com la cultura cristiana influí en el consum 92

001-114 Quaderns agraris 48.indd 92

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 91-93

5/5/2020 18:29:56

Ressenya del llibre Els cereals i el pa en els països de llengua catalana

de pa. A més, s’explica la presència del pa i els derivats dels cereals a totes les taules, des de les humils fins a la del rei. Un aspecte destacable d’aquest apartat sobre les taules és l’anàlisi exhaustiva i precisa dels llibres de cuina catalana medieval, una font molt útil per conèixer sobretot què, on i com menjaven els ciutadans de rendes més altes i la cort.

A la Simfonia alpina, Richard Strauss descriu la pujada fins al cim d’una muntanya. El poema simfònic s’inicia amb pocs instruments, que representen el so de corrents d’aigua del començament de la passejada, i acaba finament amb tots els instruments de corda, que signifiquen l’arribada al cim al capvespre. L’estructura del llibre recorda aquesta peça de Strauss perquè va harmònicament del més pedestre, els cereals panificables, al més sublim, els exquisits plats amb cereals i derivats elaborats pel cuiner del rei.

Al llarg de l’obra, s’explica al lector amb quines fonts documentals s’ha treballat, quina informació donen i quines dades manquen, fet que permet a l’investigador que consulta l’obra saber en tot moment sobre quins documents s’està construint història. També el teixit verbal serveix per guiar-nos: el present s’usa preferentment per comentar les fonts i el passat, per analitzar-les. Aquesta voluntat didàctica és fruit de l’experiència de l’autor a les aules, perquè aplica un mètode característic de les seves classes a la Universitat de Barcelona, mètode conegut i apreciat per qui escriu aquestes línies, que fou alumne de llicenciatura, després de màster i ara de doctorat del professor Antoni Riera.

El volum és resultat d’una recerca discontínua que duu a terme el professor Antoni Riera des dels anys vuitanta. S’aplica aquí el principi clàssic de nulla dies sine linea. Així doncs, és un treball de maduresa i madurat en què la destil·lació de coneixement per al lector és fluida i amena. Representa una contribució cabdal a la història de l’alimentació de la Corona d’Aragó, i aporta cohesió i consistència a tot el corrent historiogràfic.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 91-93

001-114 Quaderns agraris 48.indd 93

93

5/5/2020 18:29:56

001-114 Quaderns agraris 48.indd 94

5/5/2020 18:29:56

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 48 (juny 2020), p. 95-107 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.114

RESSENYA DE L’INFORME MENGEM FUTUR, UNA REFLEXIÓ SOBRE LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA ALIMENTARI A CATALUNYA1 Carles Ibáñez,1, 2 Joan Vallvé,2 Montserrat Viladrich,2, 3 Arnau Queralt,2 Meritxell Rota2 1. Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Sant Carles de la Ràpita 2. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Generalitat de Catalunya 3. Departament d’Administració d’Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals, Universitat de Lleida

Rebut: 5 de novembre de 2019 - Acceptat: 17 de desembre de 2019

RESUM El sistema alimentari s’està dibuixant com una peça clau per a avançar cap a la sostenibilitat de les nostres societats. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), la demanda d’aliments a escala mundial haurà crescut un 60 % el 2050, mentre que els recursos naturals són cada cop més escassos i els impactes del canvi global sobre la producció agroalimentària es fan notar. En aquest context, el març de 2018, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), òrgan Correspondència: Meritxell Rota i Claret. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Generalitat de Catalunya. Via Laietana, 14. 08003 Barcelona. Tel.: 933 633 867. A/e: cads@gencat.cat.

1. Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i TransparènConsell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (2018), Mengem futur: Per un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal a Catalunya, informe 1/2018, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 72 p., ISBN 978-84-393-9758-8. També disponible en línia a: <http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallarticle/Mengem-futur-00001>. Aquest informe es va presentar el 14 de febrer de 2019 a la seu de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA): els ponents van ser Montserrat Viladrich i Joan Vallvé, i el debat el va moderar Ester Torres, vicepresidenta de la ICEA. cia,

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

001-114 Quaderns agraris 48.indd 95

95

5/5/2020 18:29:56

C. Ibáñez, J. Vallvé, M. Viladrich, A. Queralt, M. Rota

assessor del Govern de Catalunya en l’àmbit de la sostenibilitat, va aprovar l’informe Mengem futur, una reflexió sobre els principals reptes que ha d’afrontar el sistema alimentari català, amb recomanacions concretes per tal de superar-los. Aquest article recull les principals propostes de l’informe i les aportacions més destacades del debat que va tenir lloc en la presentació a la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA).

Paraules clau: seguretat alimentària, sistema alimentari, alimentació, soste­ nibilitat, desenvolupament sostenible, Agenda 2030, objectius de desenvolupament sostenible.

RESEÑA DEL INFORME MENGEM FUTUR, UNA REFLEXIÓN SOBRE LA SOSTENIBILIDAD DEL SISTEMA ALIMENTARIO EN CATALUÑA RESUMEN El sistema alimentario está definiéndose como una pieza clave para avanzar hacia la sostenibilidad de nuestras sociedades. Según la Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO), la demanda de alimentos a escala mundial habrá crecido un 60 % en 2050, mientras que los recursos naturales son cada vez más escasos y los impactos del cambio global sobre la producción agroalimentaria se hacen notar. En este contexto, en marzo de 2018, el Consejo Asesor para el Desarrollo Sostenible (CADS), órgano asesor del Gobierno de Cataluña en el ámbito de la sostenibilidad, aprobó el informe Mengem futur, una reflexión sobre los principales retos que debe afrontar el sistema alimentario catalán, con recomendaciones concretas para superarlos. Este artículo recoge las principales propuestas del informe y las aportaciones más destacadas del debate que hubo en la presentación a la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA).

Palabras clave: seguridad alimentaria, sistema alimentario, alimentación, sostenibilidad, desarrollo sostenible, Agenda 2030, objetivos de desarrollo sostenible.

96

001-114 Quaderns agraris 48.indd 96

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

5/5/2020 18:29:56

Ressenya de l’informe Mengem futur

REVIEW OF THE FEEDING ON FUTURE REPORT, A REFLECTION ON THE SUSTAINABILITY OF THE FOOD SYSTEM IN CATALONIA ABSTRACT The food system is becoming acknowledged as a key issue to progress towards the sustainability of our societies. According to the FAO, global food demand will have grown by 60% by 2050, while natural resources are becoming scarcer and the impacts of global change on agriculture are beginning to be noticed. In this context, the Advisory Council for Sustainable Development (CADS, from the Catalan), the advisory body on sustainability to the Catalan Government, approved the Feeding on future report in March 2018. This report seeks to analyse the main challenges and to put forward strategic proposals for action, resulting in a guarantee for Catalan food security. This paper sets out the report’s main proposals and the foremost insights from the debate at the Catalan Institution for Agrarian Studies (ICEA, from the Catalan) presentation.

Keywords: food security, food system, food, sustainability, sustainable development, 2030 Agenda, sustainable development goals.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

001-114 Quaderns agraris 48.indd 97

97

5/5/2020 18:29:57

C. Ibáñez, J. Vallvé, M. Viladrich, A. Queralt, M. Rota

1. INTRODUCCIÓ: LA TRANSICIÓ VERS UN SISTEMA ALIMENTARI SOSTENIBLE, UN REPTE INELUDIBLE El futur de la seguretat alimentària i la transformació cap a models de producció i consum d’aliments més sostenibles és un debat cada cop més viu a escala global i europea, amb nombrosos fòrums i informes dedicats a aquesta matèria. N’és un exemple l’informe Climate change and land, presentat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) a principis d’agost de 2019 (IPCC, 2019), en què s’alerta que el sistema alimentari és responsable d’una tercera part de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle, o també l’informe Global Sustainable Development Report 2019. The future is now, elaborat per un prestigiós grup de científics per encàrrec de les Nacions Unides, que identifica els sistemes alimentaris i els patrons nutricionals com un dels sis àmbits clau per a assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 (Independent Group of Scientists appointed by the Secretary-General, 2019).

Si bé és cert que l’alimentació de la població ha estat sempre una qüestió cabdal, en temps recents ha centrat especialment l’atenció de la major part de governs del planeta i la comunitat internacional ha adoptat mesures per a afrontar aquest repte. En aquest sentit, les projeccions de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) apunten a un increment del 60 % en la demanda d’aliments a escala mundial de cara a l’any 2050 (Alexandratos i Bruinsma, 2012), degut principalment a l’increment de població previst (s’espera que el món superi els 9.800 milions d’habitants [UNDESA, 2017]) i al canvi de dieta que pot comportar l’augment de poder adquisitiu d’àmplies capes de la població. La pressió que aquest fet pot causar sobre uns recursos naturals cada cop més escassos i els impactes del canvi global sobre la producció agroalimentària han portat moltes institucions internacionals a alertar del risc d’una crisi alimentària mundial de gran magnitud.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar, el setembre de 2015, l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, un nou full de ruta mundial amb disset objectius globals (concretats en seixanta-nou fites) per assolir en l’horitzó de l’any 2030. L’interès —‌o la preocupació— per garantir la seguretat alimentària hi continua present, materialitzat en un objectiu ben clar (el número 2) que proposa posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible, i un altre (el número 12) vinculat a la producció i el consum sostenibles, que proposa, entre altres aspectes, lluitar contra el malbaratament alimentari.

En aquest context, el mes de març de 2018, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya (CADS) va publicar l’informe Mengem futur (Generalitat de Catalunya, 2018), després de llargues reflexions dins del Consell. El CADS, mitjançant aquest document, 98

001-114 Quaderns agraris 48.indd 98

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

5/5/2020 18:29:57

Ressenya de l’informe Mengem futur

advoca per un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal. Per a portar a terme aquesta transformació, proposa l’articulació d’una estratègia alimentària que tingui en compte totes les dimensions que afecten el model d’obtenció i consum dels aliments, que ha d’anar acompanyada de recerca i innovació tecnològica i social.

El CADS és l’òrgan d’assessorament estratègic del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la sostenibilitat. Va ser creat l’any 1998 i està integrat per persones de reconegut prestigi en l’àmbit acadèmic, institucional i empresarial. L’anàlisi de les polítiques estratègiques per al desenvolupament sostenible impulsades pel Govern relatives a la seguretat alimentària figura específicament entre les funcions que indica el seu decret de creació (Generalitat de Catalunya, 2014). A través del seu treball, el CADS vol contribuir que Catalunya afronti els reptes (actuals i futurs) envers la seva sostenibilitat.

L’informe Mengem futur, elaborat amb la participació de destacats experts en matèria alimentària, té com a objectiu analitzar els principals reptes i plantejar les propostes estratègiques d’actuació per a garantir que la població de Catalunya, a mitjà i llarg termini, tingui accés físic i econòmic a una alimentació suficient, innòcua i nutritiva d’acord amb les necessitats i preferències alimentàries per a una vida activa i saludable (d’acord amb la definició de seguretat alimentària acordada a la Cimera Mundial de l’Alimentació de les Nacions Unides de 1996 [FAO, 1996]). Per a assolir aquest objectiu, l’anàlisi s’estructura en els dos grans pilars del sistema alimentari, el proveïment d’aliments i el consum, i n’identifica els reptes que s’exposen a continuació.

2. REPTES PER A ASSEGURAR EL PROVEÏMENT D’ALIMENTS 2.1. Mantenir la capacitat productiva del sistema alimentari català L’informe proposa un conjunt de mesures per a mantenir la capacitat productiva del nostre país, entre les quals destaquen la protecció del sòl agrari i el suport a la població rural per tal que pugui desenvolupar la seva activitat al territori.

Durant el segle xx, Catalunya ha vist reduïda de manera molt significativa la seva superfície agrícola: ha arribat a perdre més de 100.000 hectàrees de conreu en menys de vint anys (període 1997-2013),2 algunes amb sòls de gran valor agronòmic (convé recordar, tot i que per a molts pugui semblar 2. Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), «Superfície agrària. 2003-2013. Per tipus» (en línia), informació elaborada a partir de les dades de l’Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), <https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=422> (consulta: octubre 2019).

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

001-114 Quaderns agraris 48.indd 99

99

5/5/2020 18:29:57

C. Ibáñez, J. Vallvé, M. Viladrich, A. Queralt, M. Rota

una obvietat, que no tots els sòls del nostre país tenen la mateixa aptitud per a conrear-los). Simultàniament, s’ha produït una reducció i un procés d’envelliment de la població rural. En aquest sentit, entre els anys 1999 i 2013, el nombre de propietaris d’explotacions agràries menors de trenta-cinc anys es va reduir a la meitat, mentre que el dels propietaris més grans de seixanta-cinc anys va augmentar un 24 %. Així mateix, s’observa una reducció del nombre d’explotacions agràries, tot i que n’ha augmentat la mida. Comparant els censos agraris de 1999 i 2009 (els dos últims disponibles), es pot apreciar que el nombre d’explotacions de més de 20 hectàrees en superfície agrària utilitzada (SAU) ha augmentat, mentre que s’ha donat una gran disminució en el nombre d’explotacions d’extensions més petites.3 Aquest fet pot ser positiu des del punt de vista de la productivitat, però cal estar amatents perquè no comporti una pèrdua del control dels factors de producció per als actors actuals.

D’altra banda, en les darreres dècades la taxa de cobertura de la balança comercial del sector agrari català ha tingut una evolució positiva: ha passat de menys del 50 % el 1995 (un dèficit significatiu de la balança comercial) fins a pràcticament el 100 % el 2017 (concretament, un 99,66 %).4 Però aquest resultat va a càrrec bàsicament de dos sectors: l’exportació de porcí i de fruita. Aquesta circumstància ens fa molt vulnerables, com s’ha vist amb les conseqüències del veto rus, i, a més, cal tenir en compte que aquestes exportacions són principalment de primera transformació, o sigui, de productes de baix valor afegit.

Les recomanacions del CADS per a mantenir la capacitat productiva del sistema alimentari català són les següents: 1) Millorar la capacitat d’organització del sector primari per a incremen­ tar-ne la competitivitat i reforçar-ne la posició en la cadena agroalimentària.

2) Protegir el sòl d’ús agrari (especialment el més fèrtil) i millorar-lo, com a element estratègic per a garantir l’alimentació de la població.

3) Dotar l’entorn rural dels serveis necessaris per a desenvolupar-hi projectes professionals i de vida adequats, i facilitar l’accés de nous productors a la terra i la incorporació de les dones al capdavant de les explotacions agràries.

4) Reforçar la formació, transferència i capacitació dels professionals agraris.

5) Promoure l’obtenció de productes d’alt valor afegit i les sinergies amb altres activitats com el turisme i la gastronomia.

3. Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), «Dimensió de les explotacions segons la SAU» (en línia), informació elaborada a partir de les dades provinents del Cens agrari, <https://www. idescat.cat/pub/?id=censag&n=485> (consulta: octubre 2019).

4. «Comerç exterior» (en línia), dades de comerç internacional del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, <http://agricultura.gencat.cat/ca/ departament/estadistiques/alimentacio/comerc-exterior/> (consulta: octubre 2019).

100

001-114 Quaderns agraris 48.indd 100

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

5/5/2020 18:29:57

Ressenya de l’informe Mengem futur

2.2. Avançar cap a mètodes de producció més sostenibles Per a avançar en la sostenibilitat de la producció d’aliments, és imprescindible incrementar l’eficiència en l’ús dels recursos bàsics per a l’agricultura: l’aigua, els nutrients i l’energia.

A Catalunya, un país mediterrani on la disponibilitat d’aigua és un aspecte molt sensible (i més ateses les projeccions de canvi climàtic), el sector agrari utilitza el 72 % de l’aigua que es consumeix a Catalunya i el sistema de reg que es fa servir al 61 % de la superfície regada encara és el superficial (per inundació), de manera que es considera que hi ha un ampli marge de maniobra per a incrementar l’eficiència en els sistemes de reg.

Pel que fa als nutrients, l’informe recorda el caràcter finit de dos elements tan essencials com el fòsfor i el potassi. Aquest fet ha propiciat l’elaboració de diversos estudis i iniciatives d’àmbit europeu que qüestionen el futur de la seguretat alimentària en relació amb la disponibilitat d’aquests nutrients, especialment del fòsfor, i que indiquen la necessitat d’estar atents a aquesta qüestió.

D’altra banda, l’activitat agrària dels darrers anys ha posat en circulació grans quantitats d’aquests nutrients mitjançant la seva aplicació directa com a fertilitzant químic o en les dejeccions ramaderes. De fet, el nitrogen i el fòsfor alliberats al medi ja han superat els límits biofísics a escala planetària (Steffen et al., 2015).

L’agricultura, la ramaderia i la pesca tan sols utilitzen directament el 4 % de l’energia consumida a Catalunya (ICAEN, 2016). Ara bé, per a ser precisos, caldria tenir en compte que el sector agrari també consumeix energia de manera indirecta, especialment mitjançant fertilitzants i plaguicides de síntesi química.

La tendència del segle xx al monocultiu ha afectat negativament la biodiversitat, responsable de múltiples serveis ecosistèmics que beneficien l’activitat agrària, com són la pol·linització, la regulació de plagues o l’activitat biològica del sòl. D’altra banda, també és important mantenir la diversitat genètica de les plantes i animals utilitzats per a la producció agrària, tenint present la pèrdua de diversitat experimentada a escala mundial durant les darreres dècades. A tall d’exemple, de les 30.000 plantes terrestres comestibles, tan sols 7.000 són cultivades o recol·lectades pels humans com a aliment, i només cinc cereals proporcionen el 60 % de l’energia alimentària a la població mundial. Pel que fa als mamífers i les aus domesticats, tan sols catorze espècies proporcionen el 90 % dels recursos ramaders (FAO, 2015).

Les recomanacions del CADS per a avançar cap a mètodes de producció més sostenibles són les següents: 1) Impulsar l’eficiència energètica i el consum d’energia d’origen renovable.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

001-114 Quaderns agraris 48.indd 101

101

5/5/2020 18:29:57

C. Ibáñez, J. Vallvé, M. Viladrich, A. Queralt, M. Rota

2) Fomentar les pràctiques agrícoles que millorin la fertilitat del sòl, siguin més eficients en l’ús dels fertilitzants i redueixin l’ús dels plaguicides i herbicides.

3) Mantenir un mosaic territorial que afavoreixi la funcionalitat dels agrosistemes i el manteniment dels serveis ecosistèmics.

4) Conservar els recursos fitogenètics propis mitjançant la identificació, la caracterització, la gestió, l’accés i l’ús de les varietats locals per part dels agricultors.

5) Impulsar una gestió sostenible dels recursos pesquers i promoure el desenvolupament de l’aqüicultura no intensiva i de baix impacte ambiental.

2.3. Reforçar la resiliència al canvi global El canvi climàtic és un dels principals reptes que la humanitat haurà d’abordar en les properes dècades. Segons el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, l’increment de temperatura respecte a la mitjana de 1971-2000 podria ser de 0,8 ºC en el decenni present (2012-2021) i d’1,4 ºC a mitjans del segle xxi. Aquest increment de temperatures portarà un canvi en els patrons de conreus, però també incrementarà el risc que entrin plagues i malalties d’altres regions del planeta que poden afectar la producció local. Així mateix, també augmentarà la pressió sobre els recursos hídrics disponibles, amb sequeres més freqüents i duradores.

Les recomanacions del CADS per a reforçar la resiliència al canvi global són les següents: 1) Millorar el coneixement sobre els impactes del canvi climàtic en el sector agropecuari i pesquer, i impulsar estratègies de mitigació i d’adap­ tació.

2) Fer una gestió integrada dels recursos hídrics i dels sistemes forestals a les conques fluvials per reduir les pèrdues de recurs per evapotranspiració.

3) Augmentar l’eficiència del reg i fomentar conreus de més valor afegit i menys consum d’aigua, i l’ús de fonts d’aigua no convencionals (com aigua regenerada).

4) Desenvolupar plans de monitoratge de l’ús d’antimicrobians, així com plans per a reduir les resistències a aquests productes, i repensar el sistema preponderant de producció animal per a disminuir-ne el risc de malalties.

5) Crear laboratoris de referència per a identificar plagues i malalties emergents, així com espècies invasores, que posin en perill la producció alimentària.

102

001-114 Quaderns agraris 48.indd 102

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

5/5/2020 18:29:57

Ressenya de l’informe Mengem futur

3. REPTES PER A MILLORAR EL CONSUM D’ALIMENTS 3.1. Impulsar dietes més saludables En les darreres dècades s’ha anat produint un canvi d’hàbits alimentaris, de manera que cada vegada es consumeix més carn, sucres i aliments preparats. El consum de llegums, hortalisses i verdures no arriba ni a la meitat del que recomana l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Una conseqüència d’aquest canvi de dieta és que, a Catalunya, gairebé la meitat de la població d’entre 18 i 74 anys té excés de pes, un factor de risc per a les malalties no transmissibles, com les cardiovasculars, les respiratòries, la diabetis i alguns càncers (OMS, 2018).

Les recomanacions del CADS per a impulsar dietes més saludables són les següents: 1) Promoure la cultura culinària i el patrimoni gastronòmic del nostre país, basats en la dieta mediterrània.

2) Promoure l’educació alimentària i assegurar que la publicitat i l’etiquetatge dels aliments són certs, verificables i no indueixen a error el consumidor.

3) Promoure hàbits de compra d’aliments menys intensius en l’ús de l’energia i altres recursos naturals, i facilitar la conciliació laboral i familiar per tal que les famílies puguin comprar i cuinar i fer almenys un àpat al dia plegades.

4) Estudiar l’aplicació de mesures fiscals que taxin els productes menys saludables per a reduir-ne el consum.

5) Fomentar la compra per al proveïment dels serveis d’àpats i menjadors públics d’acord amb una alimentació saludable.

3.2. Reduir el malbaratament alimentari A escala mundial, un terç dels aliments que es produeixen es malbaraten (FAO, 2011). A Catalunya, es calcula que cada persona malbarata uns 35 kg de menjar a l’any, una quantitat que permetria alimentar 500.000 persones (ARC i UAB, 2012). El malbaratament alimentari es produeix a totes les baules de la cadena: consumidor, empreses transformadores i producció primària; i per a cada etapa del procés productiu, es necessiten solucions diferents.

Les recomanacions del CADS per a reduir el malbaratament alimentari són les següents: 1) Disposar de mesures fiables sobre el grau de malbaratament que es produeix a cada estadi de la cadena alimentària.

2) Reforçar la difusió social del malbaratament alimentari i els seus impactes.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

001-114 Quaderns agraris 48.indd 103

103

5/5/2020 18:29:57

C. Ibáñez, J. Vallvé, M. Viladrich, A. Queralt, M. Rota

3) Promoure la recuperació d’aliments mitjançant la promoció d’empreses d’inserció social que garanteixin l’establiment de circuits de redistribució dels excedents alimentaris i creïn llocs de treball dignes.

4) Incentivar que les empreses amb excedents alimentaris els transfereixin a altres usuaris per a l’alimentació humana.

5) Incentivar la comercialització, a preus més reduïts, de productes alimentaris de qualitat i aptes per al consum humà que estiguin a punt de ser retirats del mercat per la proximitat de la seva data de consum preferent.

3.3. Assegurar que tothom disposi dels recursos necessaris per a una alimentació nutritiva Es pot considerar que a Catalunya no hi ha un problema estructural de desnutrició, però sí que hi ha famílies que tenen problemes per a accedir a una alimentació sana, nutritiva i suficient per motius econòmics. Aquest problema de malnutrició es va veure agreujat per la crisi: si l’any 2008, el Banc dels Aliments va atendre 57.381 persones i va repartir 7.043 tones d’aliments, el 2017 en van atendre 125.372 i van distribuir 17.343 tones d’aliments (Fundació Banc dels Aliments, 2017). Per tant, la millor solució per a incrementar el consum d’aliments saludables és incrementar la renda familiar i incrementar els salaris.

Més enllà d’aquest gran repte que s’escapa a les polítiques alimentàries, per assegurar que tothom disposi dels recursos necessaris per a una alimentació nutritiva, el CADS recomana: 1) Potenciar les habilitats culinàries i les bones pràctiques en la conservació d’aliments per poder tenir una alimentació equilibrada amb una despesa moderada i assumible pel conjunt de la població.

2) Substituir gradualment el lliurament d’aliments en espècie a les persones receptores d’assistència social per mesures que els permetin la participació plena com a consumidores en un sistema alimentari normalitzat, i també per la millora de les prestacions socials. * * * En conclusió, per poder abordar totes aquestes qüestions en la seva globalitat, el CADS proposa que el Govern de la Generalitat de Catalunya es doti d’una estratègia alimentària integrada, i que incentivi la recerca i les pràctiques d’innovació. El món agroalimentari està canviant molt ràpidament i la producció primària viu uns processos de canvis tecnològics molt grans, dels quals Catalunya no pot quedar fora.

104

001-114 Quaderns agraris 48.indd 104

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

5/5/2020 18:29:57

Ressenya de l’informe Mengem futur

4. EL FUTUR DEL SISTEMA ALIMENTARI CATALÀ, A DEBAT Seguidament es recullen les aportacions dels assistents al debat que va tenir lloc en la presentació de l’informe Mengem futur a la ICEA: — Algunes reflexions van girar a l’entorn de dos grans aspectes: la introducció dels insectes en l’alimentació humana (i en l’alimentació animal) i la producció de carn de síntesi, com a noves fonts de proteïna en un context de demanda creixent de proteïna a escala mundial.

— Es va qüestionar la sostenibilitat de l’actual model de consum i distribució dels aliments, destacant les elevades taxes de malbaratament alimentari, la gran generació d’envasos i la contradicció entre el model de distribució imperant, basat en grans superfícies comercials, i la conveniència de buscar models més distribuïts, que aproximin els productors i els consumidors.

— Es va posar en relleu la importància d’implementar les polítiques necessàries per a fer front als reptes identificats, com, per exemple, la protecció del sòl d’ús agrari, especialment el de més qualitat agronòmica, o els possibles models de governança rural integrada que permetin determinar les necessitats de la població rural. En aquest sentit, es va destacar la creació del Consell Català de l’Alimentació per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i es va animar a crear consells d’alimentació a escala local, tal com ja s’està fent en països com Àustria, Alemanya i Dinamarca.

— Es va exposar que determinats sectors, malgrat que s’han esforçat molt i han introduït tècniques noves i sostenibles, veuen com la manca de rendibilitat econòmica els deixa sense relleu generacional i com es van perdent terres agràries. Es va apuntar, en aquesta línia, que els pagesos no reben un pagament correcte pels aliments que produeixen, i sense cuidar aquest sector proper i de qualitat, no ens serà possible alimentar-nos a partir de productes de proximitat.

— Es va fer palesa la necessitat de la recerca i la transferència per tal de poder disposar de coneixements actualitzats i innovadors que es puguin traslladar al sector.

— Finalment, es va concloure que és necessari fer la transició d’una política agrària a una política alimentària.

BIBLIOGRAFIA Agència de Residus de Catalunya (ARC); Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (2012). Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya [en línia]. Barcelona: ARC: UAB. <http://residus.gencat.cat/web/.content/ home/ambits_dactuacio/prevencio/malbaratament_alimentari/recursos/ resum_executiu.pdf> [Consulta: 30 octubre 2019].

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

001-114 Quaderns agraris 48.indd 105

105

5/5/2020 18:29:57

C. Ibáñez, J. Vallvé, M. Viladrich, A. Queralt, M. Rota

Alexandratos, N.; Bruinsma, J. (2012). World agriculture towards 2030/2050 [en línia]: The 2012 revision. Document de treball de la Divisió d’Economia del Desenvolupament Agrari (ESA), núm. 12-03. Roma: FAO. <http:// www.fao.org/docrep/016/ap106e/ap106e.pdf> [Consulta: 29 octubre 2019].

Fundació Banc dels Aliments (2017). Memòria 2017 del Banc dels Aliments de Barcelona [en línia]. Barcelona: Fundació Banc dels Aliments. <https:// www.bancdelsaliments.org/ca/transparencia/> [Consulta: 30 octubre 2019].

Generalitat de Catalunya (2014). «Decret 41/2014, d’1 d’abril, del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 6596 (3 abril). També disponible en línia a: <https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2014/04/01/41> [Consulta: 18 desembre 2019].

Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (2018). Mengem futur: Per un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal a Catalunya. Informe 1/2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 72 p. També disponible en línia a: <http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallarticle/Mengem-futur -00001> [Consulta: desembre 2019]. ISBN 978-84-393-9758-8.

Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) (2019). Climate change and land [en línia]: An IPCC special report on climate change, desertification, land degradation, sustainable land management, food security, and greenhouse gas fluxes in terrestrial ecosystems. <https:// www.ipcc.ch/report/srccl/> [Consulta: 29 octubre 2019].

Independent Group of Scientists appointed by the Secretary-General (2019).

Global Sustainable Development Report 2019. The future is now [en línia]: Science for achieving sustainable development. Nova York: ONU. <https://sustainabledevelopment.un.org/content/documents/24797GSDR _report_2019.pdf> [Consulta: 29 octubre 2019].

Institut Català d’Energia (ICAEN) (2016). Informe de seguiment del Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. <http://icaen.gencat.cat/web/.content/30 _Plans_programes/31_PlaEnergiaCanviClimatic_PECAC/arxius/20170112 _SeguimentPECAC_Juny2016.pdf> [Consulta: 29 octubre 2019].

Martín Vide, J. (coord.) (2016). Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Institut d’Estudis Catalans. <http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallarticle/Tercer-informe -sobre-el-canvi-climatic-a-Catalunya-00003> [Consulta: 29 octubre 2019].

Nacions Unides (2017). Transformar el nostre món [en línia]: L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Traducció al català a cura de la Generalitat de Catalunya. <http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallpublicacio/ 106

001-114 Quaderns agraris 48.indd 106

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

5/5/2020 18:29:57

Ressenya de l’informe Mengem futur

Num.-21.-Transformar-el-nostre-mon-LAgenda-2030-per-al-desenvolu pament-sostenible> [Consulta: 29 octubre 2019]. [1a ed. en anglès, 2015] Nacions Unides. Departament d’Afers Econòmics i Socials. Divisió de Població (UNDESA) (2017). World Population Prospects: The 2017 Revision, Key Findings and Advance Tables. Document de treball núm. ESA/P/WP/248 [en línia]. Nova York: ONU. <https://www.un.org/development/desa/ publications/world-population-prospects-the-2017-revision.html> [Consulta: 10 febrer 2020].

Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) (1996). World Food Summit 13-17 November 1996, Rome, Italy. Rome Declaration on World Food Security [en línia]. Roma: FAO. <http://www. fao.org/3/w3613e/w3613e00.htm> [Consulta: desembre 2019].

— (2011). Global food losses and food waste [en línia]: Extent, causes and prevention. Roma: FAO. <http://www.fao.org/docrep/014/mb060e/ mb060e00.pdf> [Consulta: 11 gener 2018].

— (2015). Genetic resources and biodiversity for food and agriculture [en línia]: A treasure for the future. Infografia. Roma: FAO. <http://www.fao. org/assets/infographics/FAO-Infographic-CGRFA30-en.pdf> [Consulta: 30 octubre 2019].

Organització Mundial de la Salut (OMS) (2018). Obesity and overweight [en línia]. <http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs311/en/> [Consulta: 30 octubre 2019].

Steffen, W. [et al.] (2015). «Planetary boundaries: guiding human development on a changing planet». Science [Washington, DC: American Association for the Advancement of Science], vol. 347, núm. 6223, article 1259855. <https://science.sciencemag.org/content/347/6223/125985> [Consulta: 5 novembre 2019]. DOI: 10.1126/science.1259855.

QUADERNS AGRARIS 48 (juny 2020), p. 95-107

001-114 Quaderns agraris 48.indd 107

107

5/5/2020 18:29:57

001-114 Quaderns agraris 48.indd 108

5/5/2020 18:29:57

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS

a) Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic al Comitè Editorial. Quan el material s’enviï per correu electrònic (icea@iec.cat), cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre d’arxius enviats. Quan el pes dels arxius sigui elevat, cal emprar un sistema de transferència electrònica segur.

Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Comitè Editorial, el qual basarà la seva decisió en l’avaluació i en els informes d’especialistes. b) Idioma Els articles han d’estar escrits en català. c) Requisits del document original Característiques generals — En format de Word.

— Pàgines numerades correlativament a l’angle inferior dret.

— Marge superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm.

— Marge esquerre i dret de la pàgina: 3 cm.

— Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un inter­li­ neat d’1,5.

— Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions en paràgraf a part: Times New Roman o Arial, de cos 10, amb un interlineat d’1,5.

— Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb super­ índexs numerats correlativament (1, 2, 3...).

— Els apartats han d’anar numerats correlativament.

— Els articles poden incloure figures (imatges i gràfics) i taules, que cal que vagin numerades i que duguin un títol o un text explicatiu i la indicació de la font de procedència. També, dins del text, s’hi ha de fer referència.

— El primer cop que s’utilitzi una sigla o l’abreviatura en el text cal des­ envolupar-ne l’expressió completa i escriure la sigla o l’abreviatura a conti­ nuació entre parèntesis.

109

001-114 Quaderns agraris 48.indd 109

5/5/2020 18:29:57

— Les referències bibliogràfiques dins del text han de seguir el sistema: Cognom/s, any, entre parèntesis. Aquestes referències han d’estar desenvolupades en la llista de bibliografia final, d’acord amb els criteris explicats més endavant.

Dades preliminars A l’inici del document hi ha d’haver el títol de l’article, el nom i el primer cog­nom —o els dos cognoms units amb un guionet— de l’autor o autors i la seva filiació: l’adreça institucional de tots els autors (universitat o centre on s’ha realitzat l’estudi, departament o unitat, ciutat i país) o, si no existeix aquesta informació, la professió. En cas que els autors tinguin filiacions diferents, s’han de numerar correlativament les diferents adreces institucio­nals i escriure al costat de cada autor el superíndex amb el nombre corres­ponent.

També cal indicar el nom, l’adreça postal completa, el telèfon i l’adreça electrònica del responsable del treball que ha de mantenir la correspon­ dència amb la revista. Cal destacar-ne les dades que han de ser publicades.

Títols, resums i paraules clau Els títols, els resums i les paraules clau han d’estar escrits, com a mínim, en català, anglès i castellà. Al resum, s’hi han d’exposar de manera clara i concisa: els objectius, la metodologia, els principals resultats i les conclu­ sions del treball. L’extensió recomanada és d’entre 100 i 220 paraules, excepte l’anglès, que és convenient que sigui més extens. Les paraules clau, entre tres i sis, han de ser les mateixes en totes les llengües.

Característiques dels gràfics i taules — En format obert, que es puguin manipular (no en format d’imatge).

— En arxius separats del text, però també cal incloure’ls dins del text, en el lloc on han d’aparèixer.

— Han d’anar numerats i han de dur un text explicatiu breu.

Característiques de les imatges — En format JPG, TIFF o similars.

— En arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer.

— Han d’anar numerades i han de dur un text explicatiu breu. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en l’article. La font de procedència s’hi ha de referenciar. Quan l’autor del material gràfic sigui també l’autor de l’article, igualment caldrà que s’indiqui.

110

001-114 Quaderns agraris 48.indd 110

5/5/2020 18:29:57

d) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, que han de seguir un dels esquemes següents: — Referències d’articles: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140.

Si són més de tres autors, es pot escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva et al.: Masies, L. [et al.].

En el cas d’articles de revistes en línia: Carreres, J.; Miret, M. (2011). «Innovacions en l’àmbit vinícola». Vi i Vinya [en línia], núm. 20, p. 35-45. <http://www.viivinya.com/3/001234> [Consulta: 23 gener 2012].

En el cas d’articles de revistes en doble suport: Canyes, V.; Soler, C. (2010). «Vida en el camp durant l’estiu». Revista del Camp, núm. 5, p. 5-23. També disponible en línia a: <http://www.revcamp.com/201.pdf> [Consulta: 5 maig 2011].

— Referències de llibres o capítols de llibres: Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada.

Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245.

En el cas de llibres o capítols de llibres en línia: Rodà, S. M. (2011). «Microorganismes en les fulles». A: Vinyet, M. Els microorganismes [en línia]. Barcelona: Alacar. <http://www.balacar.cat/microorg/ 230014.pdf> [Consulta: 8 març 2012].

En el cas de llibres o capítols de llibres en doble suport: Borriol, L. (2010). «Centre de Desenvolupament del Sòl». A: Solé, J.; Maragall, N. (ed.). Recerca i tecnologia. Lleida: Edicions de la Terra. També disponible en línia a: <http://www.terra.edicions.com/55609kklom0112> [Consulta: 3 maig 2011].

111

001-114 Quaderns agraris 48.indd 111

5/5/2020 18:29:57

La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor. En cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a. e) Exemplars per als l’autors Un cop publicat l’article, cada autor rebrà un exemplar de la publicació sense càrrec. f ) Drets d’autor i responsabilitats La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Quaderns Agraris per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la ICEA (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Quaderns Agraris.

— Els autors responen davant la ICEA de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats.

— És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.

— La ICEA està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.

— Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http:// creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

— La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats. g) Protecció de dades personals L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, de 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el volum corresponent de la revista Quaderns Agraris.

Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’uti112

001-114 Quaderns agraris 48.indd 112

5/5/2020 18:29:57

litzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de la revista i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicada la revista, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades.personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.

113

001-114 Quaderns agraris 48.indd 113

5/5/2020 18:29:57

Quaderns Agraris

Número 48 · Juny 2020

Democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals i adaptar-se al canvi climàtic.

Un mètode aplicat a la Reserva de la Biosfera del Montseny Iago Otero, Gonzalo Gamboa, Concepción Bueno, Guillem Canaleta, Gemma Tolosa, Helena Ballart, Laura Camprubí, Oriol Vilalta, Etel Arilla, Marc Castellnou. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Quaderns Agraris

7

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

La teledetecció aplicada a la viticultura Miquel Aran, Barbara Hay, Sylvie Duthoit. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Factors de variació en la producció de canals de porcí ecològica i convencional Immaculada Argemí-Armengol, Daniel Villalba-Mata, Javier Álvarez-Rodríguez. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

48

Els espais del vi: reflexions al voltant del Priorat Anna Figueras-Torruella. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

Ressenya del llibre Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana, d’Antoni Riera i Melis Pablo José Alcover-Cateura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

Juny 2020

Carles Ibáñez, Joan Vallvé, Montserrat Viladrich, Arnau Queralt, Meritxell Rota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

Revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat Cob Quaderns Agraris 48.indd 1

JUNY 2020

Ressenya de l’informe Mengem futur, una reflexió sobre la sostenibilitat del sistema alimentari a Catalunya

ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 · http://revistes.iec.cat/index.php/QA

QA 48 6/5/2020 11:18:29