Novetats bibliogràfiques

CnOVetats bibLiOGrÀFiQUes

bertran salvador i Mata Secretari de redacció

Journalism in the age of virtual reality. How experiential media are transforming news

FitXa:

JOHN V. PAVLIK Nova York: Columbia University Press, 2019

ressenYa:

A causa de les novetats tecnològiques dels darrers anys, John V. Pavlik sosté que s’està creant un nou mecanisme de comunicació, el que ell anomena experiential news (o notícies que funcionen per l’experiència). No es tracta ja només de noves històries, sinó de noves experiències. La virtualitat, els canals comunicatius fonamentats en la multimèdia, els vídeos i l’audiovisual fan que l’espectador rebi i visqui les notícies des d’una perspectiva més immersiva i multisensorial. En el llibre, l’autor repassa i descriu les noves eines i aproximacions que permeten narrar més enllà del text i de la imatge. Finalment, aborda temàtiques més deontològiques, des de l’ètica periodística fins a la necessitat de reconstruir la confiança perduda en el periodisme.

Theory and best practices in science communication training

FitXa:

TODD P. NEWMAN Londres: Routledge, 2019

ressenYa:

L’increment de l’especialització i la complexitat científiques requereixen noves estratègies comunicatives per a assegurar una alfabetització científica general. Todd P. Newman coordina un equip d’autors que dirigeixen els seus esforços a la formació en comunicació com un aspecte clau, tant pel que fa a la consecució dels objectius dels científics com en l’àmbit social. D’aquesta manera, es repassa l’evidència disponible en el camp de la comunicació científica, amb un especial èmfasi en el camp de la formació en comunicació, parant atenció als diferents canals i mitjans disponibles. També se centra en els mecanismes d’avaluació de l’estratègia comunicativa, per tal d’obtenir eines per a analitzar com es produeix aquesta comunicació i quines altres estratègies disponibles poden existir per a revertir o millorar la situació. Finalment, les darreres pàgines estan dedicades a l’anàlisi de possibilitats futures per a la formació i la comunicació científiques.

Nuevos perfiles profesionales para el mercado periodístico

FitXa:

MARÍA JOSÉ UFARTE RUIZ Salamanca: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, 2019

ressenYa:

Davant la crisi constant denunciada en el sector periodístic, que conviu amb el sorgiment dels mitjans digitals i les xarxes socials, la professió periodística s’ha vist alterada. En aquesta línia, María José Ufarte Ruiz coordina un llibre, en què diversos autors reflexionen i investiguen sobre els perfils professionals que estan cridats a guanyar protagonisme en el nou mercat periodístic. Des dels periodistes de dades fins als periodistes transmèdia, el paradigma futur sembla que canvia. També caldria afegir-hi el sorgiment de rols cada cop més especialitzats —des de videojocs fins a realitat virtual. En aquest punt de trobada, cal una espècie de comunió entre allò que és propi, històricament, del periodisme, i allò que inevitablement caldrà que aprengui el nou periodisme en l’era tecnològica.

El crimen mediático. Por qué nos fascinan las noticias de sucesos

FitXa:

PAULA CORROTO Madrid: Foca, 2019

ressenYa:

A El crimen mediático, Paula Corroto analitza l’evolució del tractament mediàtic de notícies sobre crims en els darrers deu anys. A partir d’una estructura basada en casos hipermediatitzats —començant pel de Marta del Castillo i acabant pel de Gabriel Cruz—, l’autora reflexiona sobre el sensacionalisme i les condicions d’una premsa en el context actual, caracteritzada per la necessitat de visites. De manera addicional, l’anàlisi política també entra en el llibre per reflexionar sobre quines estructures autoritàries traspuen d’aquests escenaris mediàtics, quines respostes es van tornar virals —com el «populisme punitiu»— i quin rol han tingut aquests esdeveniments en la reactivació dels mecanismes de la por en les dones.

El titular. Tratado sobre las técnicas, modalidades y otros artificios propios de la titulación periodística

FitXa:

ANTONIO LÓPEZ HIDALGO Salamanca: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, 2019

ressenYa:

Antonio López Hidalgo estudia de manera sistemàtica el titular com a eina periodística, amb exemples i amb recursos propis de la investigació en comunicació. No tan sols reprèn part de l’estudi previ sobre el titular, sinó que detalla les seves adaptacions en funció del gènere periodístic i els diferents tipus de productes periodístics i alhora reflexiona sobre la seva adaptació en els nous formats, com ara la televisió o fins i tot els mitjans digitals. Finalment, aporta reculls d’exemples didàctics que poden servir com a eina docent.

Comunicación política. Caja de herramientas

FitXa:

ENRIQUE GIL CALVO Madrid: Los Libros de la Catarata, 2018

ressenYa:

A Comunicación política. Caja de herramientas, el prolífic autor Enrique Gil Calvo fa un repàs de la comunicació política, entesa a partir de l’origen modern de les democràcies participatives. En l’actualitat, nous agents han entrat a formar-ne part, com ara les xarxes socials (Twitter, Facebook) i els mitjans digitals. De l’estudi i la interrelació d’aquests fenòmens, Gil Calvo n’obté un seguit de reflexions. Tracta també l’evolució de la comunicació política, cada cop més propera al màrqueting electoral, un fenomen que ha alterat completament el modus operandi de les campanyes electorals. Tot plegat farcit del que s’anomenen les eines de la retòrica política: des de discursos fins a himnes, eslògans o performances.

Transparencia mediática, oligopolios y democracia. ¿Quién nos cuenta el cuento?

FitXa:

MANUEL CHAPARRO ESCUDERO, VICTORIA GABILONDO I LARA ESPINAR MEDINA (coord.) Salamanca: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, 2019

ressenYa:

Manuel Chaparro Escudero, Victoria Gabilondo i Lara Espinar Medina coordinen un llibre que parteix d’una premissa: en l’actualitat existeix una concentració mediàtica i un funcionament d’oligopoli, íntimament imbricat amb el sistema polític. Fins al punt que afirmen que la corporació de mitjans s’ha convertit en una arma de propaganda d’un model que es resisteix al canvi. En aquesta línia, el treball desenvolupa un exercici diagnòstic de l’estat de la qüestió en diversos contextos, des del cas espanyol, parant atenció al mercat de mitjans radiofònics, fins a alguns països llatinoamericans i de l’Europa mediterrània. Per fer-ho, empren l’indicador de rendibilitat social en comunicació (IRSCOM®), que pretén fer transparent el comportament dels mitjans de comunicació i introduir-hi millores.

Cómo destapar otro Panama Papers. Nuevos retos para el periodismo deinvestigación

FitXa:

LORENA R. ROMERO-DOMÍNGUEZ I MARÍA JOSÉ GARCÍA-ORTA Barcelona: UOC, 2019

ressenYa:

En aquest treball, Lorena R. Romero Domínguez i María José García-Orta aborden el periodisme d’investigació, entès com aquella part indispensable i de valor afegit de la tasca periodística que permet que el periodisme segueixi sent un element clau en les societats democràtiques. No tan sols es tracta el cas dels papers de Panamà, sinó que es reflexiona sobre les característiques i condicions que ha de tenir un periodisme d’investigació, especialment en els temps que corren, per a mantenir els fonaments de la professió, però disposar d’eines i recursos per a enfrontar-se a la tasca d’investigació en les condicions del món digital i globalitzat. Entre aquests canvis, destaquen el sorgiment de la tecnologia blockchain —malgrat que encara estigui en un moment prematur—, l’aparició de fonts col·laboratives i la importància dels transmèdia.

Blockchain y periodismo. Cómo la cadena de bloques cambiará los media

FitXa:

JOAQUÍN MARQUÉS-PASCUAL I MARÇAL SINTES-OLIVELLA (coord.) Barcelona: UOC, 2020

ressenYa:

Joaquín Marqués-Pascual i Marçal Sintes-Olivella coordinen un llibre que investiga la relació, encara embrionària, entre la tecnologia de cadena de blocs i el periodisme. Parteixen de la premissa que en el periodisme contemporani hi ha una crisi que afecta la confiança i els sistemes de distribució i estudien si la tecnologia blockchain pot aportar solucions a aquesta situació. En un estudi detallat, analitzen les característiques de la cadena de blocs i estudien el cas de la plataforma Civil, que empra la tecnologia blockchain per a establir un ecosistema periodístic propi que reinventi la relació entre periodista i consumidor i permeti augmentar la traçabilitat de la informació. Encara que la relació entre periodisme i blockchain es troba a la casella de sortida, els autors obren la porta a futures investigacions que estudiïn el fenomen i la seva evolució.