Articles
Document històric
La Dictadura de Primo de Rivera i la seva incidència a Catalunya, per Josep M. Roig Rosich En ruta cap a la Transició. L’afebliment del règim de Franco, per Ramon Cotarelo García La Transició a Catalunya. La recuperació de l’autogovern, per Pere Ysàs Maréchalisme et corporatisme dans la colonie française de Barcelone (juin 1940 - novembre 1942), per Guillaume Horn L’Intransigent. Periòdic nacionalista de joventuts (1918-1922), una publicació de transició del separatisme polític, per Frederic J. Porta La Coronela de Barcelona a la Guerra de Successió: continuïtats seculars, problemàtiques específiques i debat entorn del servei militar dels gremis, per Víctor J. Jurado Riba La influència dels propietaris de terrenys en la configuració de l’Eixample de Barcelona: Santa Madrona (Poble-sec) i l’avinguda del Paral·lel, per Dolors Domingo Rúbies
Cen Anos de Galeuzca: a periferia contra o ermo, per Xosé Estévez
Tesi doctoral Relacions entre la Corona d’Aragó i el Magreb al segle xiii. Un estudi polític, militar i econòmic de l’expansió catalana al Magreb en temps del rei Jaume I (12131276), per Lluís Arroyo Amores
Recensions Josep M. Figueres (2023): Valentí Almirall. Quan tot va començar, per Xavier Ferré Trill Salvador Ortells Miralles; Francesc Pérez Moragón (2022): Joan Fuster. D’un temps, d’un país (1922-1992), per Xavier Ferré Trill Agustí Barrera i Puigví; Robert Surroca i Tallaferro (2024): Per Catalunya. Portaveu del Front Nacional de Catalunya a la clandestinitat (1945-1947) i l’exili (1954-1959), per Josep M. Figueres Evocacions Jaume Torras i Elias (1943-2024), per Joaquim Nadal i Farreras Joan B. Culla i Clarà (1950-2023). L’historiador del present, per Francesc Marco-Palau Núria Sales i Folch (1933-2023). Semblança biogràfica i bibliografia, per Sebastià Solé i Cot i Joan Pons Alzina
Articles
Recensions
Quatre judicis de contrafacció paccionats a la Catalunya lliurada als reis de França (1642-1647), per Josep Capdeferro Morts pour la France. Republicans a l’exèrcit francès durant la Segona Guerra Mundial, per Mercè Morales La presència de les dones en l’exili republicà, per María Pilar Molina Javierre Montserrat dins l’Espanya franquista, per Albert Balcells Pau Casals i Montserrat, una relació musical compartida a Catalunya i a l’exili, per Josep M. Figueres El Poble Nou del Delta: una anàlisi historicogeogràfica de la colonització del Delta de l’Ebre al segle xx, per Neus Albalat Queralt La darrera metamorfosi professional d’un factòtum cultural del franquisme: Ignacio Agustí Peypoch a l’Espanya dels sixties (1958-1970), per Santi Dommel Méndez La historiografia romàntica catalana i la seva influència en els historiadors del segle xx. El cas del rei Pere el Cerimoniós (1319-1387), per Gerard Puig Gavarró Manuel Folguera i Duran, sempre de la Unió Catalanista, per Lluís Duran i Solà L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i el seu fons documental. Història de Catalunya des d’una entitat cultural, per Mònica Oliva Poveda i Roser Grau Llucià
Pelai Pagès (2025). Catalunya. La República en guerra (1936-1939), per Santiago Izquierdo Ballester Ignasi Bea Seguí (2025). Ni Madrid ni Moscou. El Partit Comunista Català (1926-1930), per Elisabet Velo i Fabregat Eric Storm (2024). Nationalism. A World History, per Frederic J. Porta i Gerard Llorens Vicent Ventura Beltran (2025). Periodisme a contracorrent. Selecció d’articles. Nel·lo Pellicer (ed.), per Xavier Ferré Trill Josep M. Torras i Ribé (2024). Botiflers de convicció i botiflers de conveniència, per Àngel Casals
Evocacions Martí Aurell (1958-2025), per Jaume Aurell Josep M. Salrach (1945-2025), excel·lent historiador, gran mestre, magnífica persona, per Gaspar Feliu Bibliografia de Josep M. Salrach, per Xavier Costa Badia i Rosa Lluch Bramon Darrer discurs de Josep M. Salrach
BSCEH — XXXVI (2025)
ÍNDEX Número XXXVI / 2025
ÍNDEX Número XXXV / 2024
Butlletí
DE LA SOCIETAT CATALANA D’ESTUDIS HISTÒRICS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans
XXXVI, 2025
D’ESTUDIS HISTÒRICS DE LA SOCIETAT CATALANA
Butlletí
Document històric Girona 1939: porta de l’exili. Nous testimonis, per Joaquim Nadal i Farreras
Societat Catalana d’Estudis Històrics FILIAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) va ser fundada com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 1946. El 1942, però, ja s’havia constituït la Comissió Gestora, integrada per Ramon Aramon i Serra, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, de la Societat d’Estudis Històrics, Literaris i Lingüístics, que ha de ser considerada com el precedent de l’actual SCEH. Des dels seus orígens va restar vinculada als Estudis Universitaris Catalans, represos després de la Guerra Civil, el 1942. El primer president de la SCEH va ser Ramon Aramon i en van ser vicepresidents Ferran Soldevila (Secció d’Història), Pere Bohigas (Secció de Llengua i Literatura) i Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Secció d’Art i Arqueologia). Malgrat les dificultats derivades de la censura franquista, la SCEH es va anar reunint en sessions científiques a diversos llocs, públics i privats, de Barcelona. El 1952 la SCEH va donar vida al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, que va publicar tres números del 1952 al 1963. Entre el 1969 i el 1972, en un període de creixents dificultats, va publicar cinc volums dels Estudis d’Història Medieval, dirigits per Ramon Aramon, amb la col·laboració de Maria Teresa Ferrer i Jaume Sobrequés. A partir del 1985 la SCEH va començar a remuntar. El 1994 va reprendre la publicació del Butlletí, que ha anat apareixent cada any des d’aquell moment. A partir del 2000 publica la col·lecció «D’Ahir per Avui». En aquesta nova etapa, la SCEH ha estat presidida per Josep M. Salrach, Montserrat Duran, Santiago Riera, Gaspar Feliu i Jaume Sobrequés. Emili Giralt, Manuel Mundó, Albert Balcells i Josep Maria Salrach n’han estat els delegats de l’IEC.