ACTNUM, 51

ACTA NUMISMÀTICA 51

D irector : Miquel de CRUSAFONT

r eD actors : Jaume BOADA

Rossend CASANOVA

Manuel GARCÍA GARRIDO

Xavier JORBA

Xavier SANAHUJA

SOCIETAT CATALANA D’ESTUDIS NUMISMÀTICS

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

BARCELONA 2021

Acta Numismàtica és una revista periòdica de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans) que acull treballs de recerca en els camps de la numismàtica, la història de la moneda i la medallística, en el sentit més ampli. És oberta als socis de l’entitat i a tots els estudiosos que ens trametin els seus treballs complint les normes que s’especifiquen en els criteris d’admissió que consten al final de la revista. Es dirigeix especialment als estudiosos de l’especialitat, als hitoriadors i, en general, a totes les persones interessades per aquesta branca de la història.

Acta Numismàtica té una periodicitat anyal i fou fundada l’any 1971 sota els auspicis de la Secció Numismàtica del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona i la direcció del Dr. Leandre Villaronga. L’any 1979 el Cercle la cedí a la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, acabada de crear.

Acta Numismàtica admet articles fins al mes de novembre de l’any anterior al d’edició i dins el mes següent en decideix l’acceptació. La revista ha d’aparèixer abans que acabi l’any d’edició.

copyright: És propietat dels autors que han col·laborat a l’edició de l’obra. Tots els drets reservats. Aquesta publicació no pot ésser reproduïda ni en tot ni en part, ni registrada o tramesa per un sistema de recuperació d’informació en cap forma ni per cap mitjà, sigui mecànic, fotoquímic, electrònic, magnètic, electroòptic, per fotocòpia o qualsevol altra sense el permís previ per escrit de l’editor i dels autors.

Dipòsit legal: B-43421-1985

ISSN: 0211-8386

Diseny: M. García Garrido compost per: Ascen Álvarez Maruri

Email: amaruribcn@gmail.com imprimeix: Agpograf, SA

eDita: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans). Carme, 47, 08001 Barcelona. reDacció: Acta Numismàtica. Escola Pia, 85, 08201 Sabadell (Barcelona). Tel. 937 252 036 Email: miquel.crusafont@cmail.cat

SUMARI

Introducció

El nom que fa la cosa, per M. de Crusafont ............................................... 5

Memòria de les activitats de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics durant l’any 2020, per Xavier Sanahuja .......... 15

Món Antic

garcía garriDo, M., Comentarios sobre los divisores de imitación masaliota ...............................................................................

23 martínez chico, David, Nuevo cuarto de calco hispano-cartaginés con Melkart/prótomo de caballo ................................................................

57 merino, Antonio, La problemática de la raíz o lexema de la lengua ibérica ...................................................................................

61 sicart xavarri, X.; Ferrer arguix, R.; Diloli Fons, J., Estudi arqueometal·lúrgic de la seca d’Ilercavònia i troballes recents de les seves emissions en la Dertosa romana ............................................

67 sancho, Omar, Primera addenda a Les monedes de Vespasià de la Provincia Tarraconensis (69-70 dC) .................................................

75

Medieval crusaFont, Miquel de; Benages, Jaume, L’evolució de la plata visigoda des de Teodosi I (419-451) fins a Leovigild (565-586) ................ 85 pont, Joaquim, Un òbol inèdit de Matfred I (936-969), vescomte de Narbona i la seva atribució ...................................................

107 vall-llosera, Jordi, Òbol inèdit de Besiers. L’emissió de Ramon I de Carcassona com a comte de Besiers (c. 994-1011) ................................

113 crusaFont, Miquel de, Segon exemplar, molt probablement de Girona, d’un dels diners fins ara incerts atribuïts a Ramon Berenguer I

121 aguiló, Bernat, Troballa de moneda melgoresa i valenciana a sa Pobla (Mallorca) i document sobre el lloc d’encunyació del reial de València (s. XIII) .....................................................................

127 vilà casol, Albert; vall-llosera, Jordi, Novetats monetàries del Regne de Sicília sota sobirania de la Corona Catalano-aragonesa (III) ............. 141

Modern i Contemporani

crusaFont, M., La moneda del municipi de Falset ................................... 157

sanahuja, Xavier, El mig croat de Barcelona amb data 1551 .................. 161 crusaFont, M., Les emissions de moneda castellana de Barcelona del 1718 al 1720 ......................................................................................... 169

BoaDa, Jaume; ramos, Antoni, Introducció a la paramonetària de Menorca ................................................................................................ 183

Datzira, Sebastià; crusaFont, Miquel de, Quatre textos referents al paper moneda (1936-1939): dos de la Generalitat republicana, un de municipal i un de l’Estat .................................................................. 197

Medallística

lópez vilar, Jordi, La medalla de l’Ajuntament de Tarragona a la Cobla de Castelló d’Empúries (Festes de Santa Tecla, 1881) 203 lloBet i portella, Josep Maria, Documentació sobre les medalles de les exposicions regionals agrícoles de Cervera del anys 1882 i 1883 ...... 207 casanova, Rossend, La medalla i el medalló de Sant Antoni de Pàdua d’Eusebi Arnau ............................................................................... 223

Fortea, Vicent, Creu de Sant Jordi, guardó al mèrit cívic i cultural ........ 229

Tresors i troballes monetàries XXXV, per M. de Crusafont ...................

AN-103, Troballa de Còrdova (visigot)

AN-104, Troballa de Bassella (senyorial català)

AN-105, Troballa de Cambrils (medieval català)

AN-106, Troballa de Sarral (medieval castellà)

AN-107, Troballa de Verdú (medieval florentí)

AN-108, Troballa de la Cerdanya III (modern municipal)

AN-109, Troballa de Cervera III (modern probablement català)

AN-110, Troballes de la Segarra (medieval a contemporani català)

Introducció:

el nom que fa la cosa

El nom que fa la cosa és una magnífica dita catalana que expressa, amb tota claredat, la dificultat de trobar un nom o una definició que realment reflecteixi l’essència d’una cosa. Sovint es diu en sentit negatiu aquest nom no fa la cosa o, fins i tot de forma més general, el nom no fa la cosa, però també es pot emprar, és clar, en sentit positiu, com ara ho hem fet nosaltres.

El problema sorgeix quan, en assajar de documentar-nos sobre la definició d’una cosa, el que trobem no és pas una indicació de l’essència de la cosa a definir, sinó una relació de les seves utilitats o usos. És el cas, per exemple, de la definició que l’ICOM (International Council of Museums) ha anat emprant per a dir que és un museu: relaciona totes les seves funcions, sense expressar la seva essència que, al nostre parer, és el fet d’ésser el dipositari de la memòria històrica col·lectiva, encara que aquesta funció la comparteixi amb els arxius i altres elements i que caldria, per tant, afegir-hi algun matís específic per a separar-lo dels altres ens amb què comparteix aquest paper.

Sempre ens ha preocupat aquesta necessitat de saber definir les coses per la seva essència i, naturalment, aquesta preocupació se’ns feu més evident en haver de plantejar-ne la definició rigorosa en diferents ocasions. El tema és, d’altra banda, prou important per no caure en equívocs, i en molts casos pensem que seria ben útil un ampli debat entre els especialistes a fi de deixar aclarits una sèrie de fets històrics que sovint es plantegen erròniament. Així, per exemple, estem convençuts que termes ben usuals en els estudis econòmics com ara “inflació”, “deflació”, “devaluació” o “revaluació” corresponen a temps recents, és a dir, des que circula exclusivament una moneda fiduciària, però que no són aplicables de forma històrica, és a dir, quan el que corria i s’emprava era la moneda-valor. No cal dir, però, que els que fan treballs d’història econòmica els solen emprar profusament, errant del tot la diagnosi dels fenòmens estudiats. Sens ànim d’entrar ara a fons en la matèria, només cal tenir present que des d’abans del segle VII abans de Crist, en què s’innovà la moneda, fins al segle XIX no existia pròpiament el concepte d’unitat monetària (el dòlar, l’euro, etc.), sinó que solien córrer diferents unitats de diferents metalls, de manera que quan

es parla de “devaluar la moneda” caldria, en primer lloc, definir si estem parlat de la moneda d’or, de la de plata o de la de coure o de totes alhora. Arribats aquí, però, caldria explicar com es pot “devaluar” una moneda d’or de 3 grams, per exemple, si l’or té un preu de mercat determinat. Si algun govern pretengués, posem per cas, rebaixar la cotització d’aquesta moneda, el mercat reaccionaria venent-la a pes, ja que així la pagaran millor. Cert que es pot llançar al mercat una altra moneda que, en lloc de 3 grams, en pesi 2, però això no és una devaluació sinó, en tot cas, una desvaloració de la unitat monetària, que no canvia en res la paritat de valors entre l’or i els productes. D’altra banda, si només canviem la moneda d’or i les altres no varien en res, com podem parlar d’una manera general de “devaluació” de la moneda si les de plata o de coure segueixen circulant invariades en el mateix país, mantenint-ne el valor?

La descoberta d’Amèrica va fer baixar el valor de les monedes d’or i de plata. Fou això una “devaluació”? En realitat, el que va succeir fou un canvi de paritat entre metalls preciosos i productes a causa de la sobreabundància sobtada dels metalls i no pas d’una devaluació. Si d’Amèrica només hagués vingut or, per exemple, la plata hauria mantingut tot el seu valor.

Sembla obvi, doncs, que es tracta de fenòmens diferents i que caldria crear una altra terminologia que s’adaptés a les característiques i a la forma en què funcionava la moneda-valor. Vàrem intentar, ja fa molts anys, de promoure un debat amb els nostres col·legues de diferents països sobre la qüestió, però no ens en vàrem pas sortir.

La moneda

El problema que plantejàvem al principi de la necessitat de distingir entre allò que una cosa és i allò per què és usada es planteja sovint davant la necessitat de definir, d’una forma rigorosa, el que és la moneda. Molts textos d’estudis econòmics acaben concloent que la moneda és un ens indefinible o que ens aboca a una sèrie d’usos com el comerç o l’especulació. Nosaltres ens vàrem plantejar inicialment com a definició la següent:

La moneda és un instrument universal de canvi

Tot seguit, ens vàrem adonar, però, que aquesta forma de definir-la no era correcta perquè es referia només al comerç i als intercanvis, però no pas al fisc ni als serveis, que era la seva funció inicial. Finalment vàrem adoptar la definició de De Jaucourt, continguda a la famosa Enciclopédie Française:

La moneda és un signe que representa el valor, la mesura de tots els valors en ús i és donada com al preu de totes les coses (vol. X, 1765, p. 644).

Aquesta menció ens fou coneguda gràcies al nostre mestre Josep Fontana, que la va incloure en el pròleg del meu llibre La moneda catalana local (Barcelona, 1994, p. 7).

Més endavant, però, vàrem trobar una vaga notícia que ja Aristòtil havia arribat a una definició semblant. Efectivament, darrerament vàrem llegir la seva Ètica Nicomaquea (Bernat Metge, vols. 291 i 292, Barcelona, 1995) i, a les pàgines 34, 36, 37 i 194 del volum II, hi vàrem trobar els textos següents:

Cal, doncs, que tot el que s’intercanvia sigui comparable, d’una manera o altra. Això és el que ha vingut a fer la moneda, essent com és una mena de punt mitjà que tot ho mesura, tant l’excés com la mancança (p. 34).

Cal, doncs, que hi hagi una única mesura per tot, com ja hem dit. Així, la moneda ha esdevingut, per avinença, una mena de mitjà representatiu de la necessitat. Per això, en grec s’anomena nomisma la moneda, perquè no existeix per natura, sinó per nomos (convenció) (p. 35).

La moneda ens fa de garant: qui en posseeixi podrà obtenir allò que li calgui. És clar que la moneda fluctua com tot. No gaudeix pas sempre del mateix poder adquisitiu. Tanmateix, tendeix més i més a ésser estable (p. 36).

La moneda és, així, una mena de mesura que iguala les coses fent-les commensurables (p. 36).

Cal que hi hagi, doncs, una unitat de mesura, establerta per acord – raó per la qual en grec l’anomenem nomisma (moneda) - que faci que tot sigui commensurable, car la moneda ho mesura tot (p. 37).

La moneda és la mesura comuna, a la qual tot ho referim i amb la qual tot ho mesurem (p. 197).

Al marge d’alguns conceptes complementaris, com ara la seva funció d’acumulador de valor, Aristòtil incideix també en la variació del seu valor adquisitiu, tot i que això pot ésser enganyós, ja que més aviat es sol deure a la presència més o menys abundant en el mercat de determinats productes. Finalment, atribueix el seu ús a un acord o convenció, quan, de fet, es tracta d’una prerrogativa de l’Estat, que la va innovar a efectes fiscals. D’altra banda, el valor de la moneda del seu temps es basava en el valor de mercat de l’argent i això també era proporcional a la seva abundància i podia fer variar el seu poder adquisitiu. En qualsevol cas, i al marge d’altres qüestions complementàries, l’interès d’aques-

tes mencions és que ens porten a la definició més rigorosa de la moneda i la que vàrem emprar en el nostre Glossari català de numismàtica (Barcelona, 2017) en definir-la així:

La moneda és la mesura del valor material de les coses (p. 396).

En aquella ocasió, hi vàrem afegir la paraula “material” atès que també fem ús dels termes “vàlua” i “valors” en altres aspectes com la valentia, la vàlua personal o els valors cívics, per exemple. De tota manera, potser encara milloraria la definició si hi fèiem un altre petit afegit:

La moneda és la mesura del valor material de totes les coses i de tota mena de serveis.

D’aquesta manera, quedaria clar que, a més dels objectes, també hi entren altres gèneres de coses com el fisc, els salaris, etc., tots els quals es regulen igualment mitjançant la moneda.

D’altra banda, és ben cert que, en el nostre temps, sí que ha calgut un cert consens, com deia Aristòtil, per a poder fer córrer i acceptar el valor de la moneda ja que, de fet, un tros de paper, en si mateix, no val res.

Cal advertir finalment que la definició de moneda que hem estat glossant correspon, més exactament, a allò que entenem per “diner” i que l’ús del terme “moneda” en el sentit de diner és més aviat pròpia d’altres llengües, com ara l’anglès (money). Per això, potser caldria deixar la definició anterior per al diner i definir que és una moneda (coin en anglès), segons l’altre sentit en què l’entenem en català:

La peça metàl·lica en què usualment es presenta i històricament s’ha presentat usualment el diner i, especialment en els temps actuals, el de petit valor.

La medalla

Molt més dificultosa se’ns va presentar la definició de la medalla ja que no n’arribàrem a trobar cap antecedent vàlid. Calia començar de zero.

En la nostra monografia sobre la medalla catalana commemorativa (Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la Corona catalano-Aragonesa, Barcelona, 2006) vàrem acaronar la idea de definir-la com:

La medalla és un missatge al futur, transmès per una obra d’art (p. 21).

Era ben bé l’essència de la medalla commemorativa, però aquesta mateixa definició es podia aplicar també a un obelisc egipci, a la Victòria de Samotràcia

o al Taj Mahal. Calia acotar-la més ja que, si bé la definició era exacta, s’havia d’afegir algun matís que separés la medalla d’altres objectes o edificis que tinguessin la mateixa finalitat. Llavors vàrem optar per donar la definició següent:

La medalla és un relleu escultòric seriat i de petit format amb funció documental i evocadora (p. 21).

Aquesta segona definició té, però, un defecte semblant al que hem assenyalat al principi. En lloc de dir-nos què és, ens diu, en part, per què serveix, com en el cas dels museus, i a més ens explica com és i, certament, no es tracta d’això. En el nostre Glossari, ja esmentat, tornàrem d’alguna manera a la primera definició, matisant o acotant el cas de la medalla amb alguns afegits finals:

La medalla és un missatge al futur transmès per una obra d’art, generalment un relleu escultòric seriat i de petit format, que té, doncs, una funció documental i evocadora (p. 384).

Certament, aquí barrejàvem també conceptes, entre el què i el com, de manera que potser n’hi haurà prou si dèiem:

La medalla és un missatge al futur transmès per una obra d’art de petit format.

Ara hi resta només el com (petit format), però és necessari per a diferenciar-la d’altres coses que tenen la mateixa missió que alguns edificis, escultures o altres formes de tipus artístic que ja hem comentat al principi. De tota manera, cal admetre que no acota prou el que és una medalla ja que també hi cabria en aquesta definició una miniatura, per exemple. En aquest cas, doncs, i potser en d’altres, el recurs a algun element del com potser és necessari per a diferenciar diferents grups de peces o bé objectes amb una funció semblant. Seria el cas, pel que fa als museus, de la necessitat de distingir-los dels arxius, que també s’ocupen de la conservació de la memòria col·lectiva. En definitiva, doncs, potser la definició que vàrem emprar al nostre Glossari és la més clara, malgrat els inconvenients assenyalats.

Cal advertir, però, que hi ha encara una altra dificultat: aquesta definició és vàlida per a les medalles commemoratives, és a dir, les que ens recorden fets d’una certa transcendència històrica o social, però la realitat és que el nom de “medalla” s’aplica també avui a les peces de caràcter militar, honorífic, de premi a l’estudi o als esports, i fins i tot a les petites peces de caràcter religiós dedicades a un sant o al·lusives a un santuari.

És cert, però, que malgrat una aparença negativa inicial, algunes d’aquestes sèries medallístiques poden entrar, encara que sigui d’una forma que podríem dir indirecta o complementària, en el camp que anomenem “commemoratiu”. Així, una medalla esportiva serveix per a premiar els guanyadors, un fet personal generalment d’escassa transcendència històrica, però alhora commemora la celebració d’uns determinats jocs o competicions. Moltes de les medalles militars, que es refereixen a un enfrontament armat, foren donades com a premi als soldats o als comandaments que hi participaren, però no deixen d’evocar un fet d’armes concret i, per tant, són, alhora, commemoratives. En canvi, les medalles de premi escolar expressen el reconeixement als mèrits d’un alumne però no van associades a cap commemoració. En aquest cas, doncs, potser no les hauríem de considerar pròpiament commemoratives encara que expressin un lloc i una data.

Hem de dir, amb tot, que no sembla fàcil de trobar, per a la paraula “medalla”, una definició comuna, capaç d’englobar tots els objectes dits “medallístics” de caires, usos i finalitats tan diferents. És ben cert que en el seu origen, és a dir, quan es varen innovar en el Renaixement, les medalles tingueren essencialment aquest caràcter commemoratiu i evocador de fets i persones d’un cert relleu històric o artístic, i que potser l’ús del mot per altres objectes ha estat una extensió d’alguna manera abusiva i, a causa de la similitud formal de peces, amb significacions diferents, però això té ara ja un caràcter tan públic i extens que resulta ben difícil d’esmenar, excepte si fóssim capaços de donar altres noms diferents del de “medalles” al conjunt de grups de peces anomenades avui així, però que no s’adapten al tipus i característiques inicials. Per exemple, a les medalles de caràcter religiós, a les quals ben sovint s’atribueix unes virtuts protectores o benèfiques, bé que se les podria anomenar “amulets”. Pel que fa a les peces de premi, relacionades amb els fets militars, se les sol denominar “medalles de distinció”, com ho fan ja, de fet, els estudiosos de les sèries medallístiques de caire militar, i potser això es podria estendre a les corresponents a mèrits en els estudis, escolars o acadèmics.

Cal reconèixer, amb tot, que en alguns casos, com per exemple un guardó de caràcter cívic, no deixa d’ésser una evocació dels mèrits d’una persona dels quals vol donar testimoni, igual que en el cas d’una medalla de distinció militar, d’un fet concret o fins i tot d’una medalla religiosa de pelegrinatge, però hi ha altres casos, com ara les peces de pertinència a una determinada confraria, per exemple, que s’escapen del tot d’aquest camp d’evocació, de missatge al futur i fins i tot d’art i que més pròpiament podríem situar en el camp dels gitons com, de fet, fan els francesos.

Una nova dificultat l’aporta la manca de cap traça d’art en moltes de les medalles actuals, a les quals es dona un caràcter simplement funcional i no s’atri-

bueix cap importància. Per exemple, les que es donen als nens per una cursa ciclista organitzada per un ajuntament en ocasió d’alguna festa. Però l’art era un element bàsic per a una medalla que es volia perpetuar: la seva bellesa i bona factura li donava avantatges per a la seva perdurabilitat i això era un element essencial per a la transmissió i permanència en el futur del missatge, que era l’objectiu que es cercava. Però avui, tant en moltes de les medalles de premi esportiu com fins i tot en moltes que podem considerar perfectament commemoratives, l’art hi és del tot absent. En aquest cas, poden tenir un valor històric, però no pas artístic. Caldria, llavors, trobar la manera de no dir-ne medalles; potser “senyals commemoratius”, o bé “senyals de premi”, per exemple? O, simplement, en el cas dels premis, dir-ne “trofeus”, com les anomenades “copes de premi”?

Llavors, però, resten fora una munió de peces que celebren fets personals marginals i que no tenen una transcendència social, com ara les de comunió, naixement, professió religiosa o dedicació personal que no es refereixen a algú de relleu. Són peces, podríem dir, de la vida quotidiana, però que no commemoren cap fet rellevant. Però aquí la cosa es pot complicar. Té relleu la benedicció d’una nova campana d’un temple, la seva reedificació o la seva restauració, o la coronació d’una Mare de Déu? Són fets menors, és cert, però segurament hi haurà persones que els considerarà importants. Tampoc no podem menysprear així com així aquelles peces que ens donen informacions sobre fets de la vida quotidiana, perquè aquest és un aspecte històric que cada vegada ens resulta de més interès. D’altra banda, també n’hi ha, en aquests sectors, que sí que tenen una certa qualitat artística.

Pel que fa a les medalles dels regidors o d’altres càrrecs, la solució és més fàcil ja que es poden anomenar “distintius”.

En conseqüència, podem presentar la proposta següent per a denominar aquests materials que fins ara hom ha denominat de forma general simplement “medalles”:

Medalles commemoratives: les que tenen una certa qualitat artística i commemoren fets d’una certa transcendència social, són dedicades a un personatge de relleu o commemoren fets públics d’una certa importància. També podríem utilitzar el terme medalles d’art que empra sovint la FIDEM tot afegint-hi el complement de commemoratives

Senyals commemoratius: els que, no tenint generalment qualitat artística, es refereixen a temes personals o menors, sense transcendència social o històrica. Distintius: les peces amb forma de medalla o penjoll per a regidors (distintiu de regidor) o altres càrrecs.

Gitons de presència: les peces rodones que indiquen la pertinència a alguna entitat.

Condecoracions: les peces que denoten haver obtingut algun distintiu militar o la pertinença a alguna orde d’aquest caràcter.

Amulets o medalletes: les petites medalletes religioses dedicades a algun sant o que fan referència a algun santuari.

Medalles de distinció: les que són de caràcter personal i premien els mèrits militars o l’aplicació escolar o altres mereixements de tipus acadèmic.

Es tracta d’una proposta que posem a debat i que caldria probablement polir. En qualsevol cas, i un cop s’arribés a un consens entre els especialistes, serà ben difícil de canviar els costums de la gent en denominar simplement “medalles” totes aquestes peces.

La numismàtica

Un cop s’ha pogut determinar una paraula genèrica que englobi el món dels gitons, fitxes i vals dins del concepte de “paramonetària”, potser es podria mirar d’afinar la definició de numismàtica de la manera següent:

La numismàtica és la ciència auxiliar de la història que s’ocupa de l’estudi de la moneda i del diner i dels fenòmens monetaris i dineraris, de la medalla i de la paramonetària, especialment com a documents històrics i artístics.

Creiem que millora i completa la definició que en donarem en el nostre Glossari, p. 427. Hi hem afegit, d’altra banda, la distinció entre diner i moneda perquè quan estudiem les peces antigues, és a dir, les que ja no són en curs, i n’obtenim informacions, en realitat parlem de moneda com a document històric, però quan parlem de circulació monetària, per exemple, ja estem entrant en la qüestió de com corria el diner en el seu temps. En definitiva, sempre que passem a les anàlisis d’història econòmica, estem passant al camp del diner més que no pas del de la moneda, en el sentit que l’entenem en la nostra llengua.

El sou gros

Encara que aquesta és una qüestió menor en relació amb les anteriors, aprofitem el fet que parlem de terminologia per afegir-hi una anotació sobre el significat del terme “gros”, en base a unes cites trobades recentment.

El terme gros apareix sovint aplicat a la moneda d’argent o de billó en les formes de diner gros o sou gros. S’han formulat les més diverses teories sobre la significació d’aquest terme. Un diner gros voldrà dir un diner més gran que els altres? Voldrà diferenciar el diner de l’òbol? Serà una moneda especial? Ja en el seu llibre sobre la moneda comtal, A. M. Balaguer conclou que “el diner gros és el diner de plata fina en oposició al diner tardà, primer d’argent però de pes afeblit, i després de billó” (Història de la moneda dels comtats catalans, Barcelona, 1999, p. 49-50).

Pel que fa al sou gros, no es pot referir a un sou de diners grossos, ja que hi ha mencions de sous grossos de diners de quatern, per exemple (El Cartulario del Monasterio aragonés de S. Andrés de Fanlo, Saragossa, 2007, doc. 47 del 1151). Hom podria pensar llavors que, potser, es pot tractar d’un sou amb més de 12 diners. Així, per exemple, en el Cartoral dit de Carlemany, que, de fet, recull documentació del bisbat de Girona, hi ha fins a quatre mencions de sous de 16 diners el sou (Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona, vol. 1, Barcelona, 1993, doc. 243, 247, 248 i 252, datats entre el 1128 i el 1139), cosa que feu concloure Balaguer que es tractaria de sous de 16 diners (íd., p. 155). Es tractaria, doncs, dels sous que en altres cartularis anomenen grossos? Hi ha en això un greu inconvenient i és que la divisió de la lliura en 20 sous i el sou en 12 diners arrenca ja en els temps carolingis i no hi cap menció que s’hagués mai modificat. Per tant, s’ha de cercar una altra explicació. Ens podríem llavors preguntar si, just en el moment de l’entrada del billó en els amonedaments gironins, la gent volia expressar que es tractava que es pagués un sou que valgués igual que el d’abans, quan la moneda era de plata o grossa. Llavors ens podem preguntar: quina llei hauria de tenir el billó perquè 16 diners dels nous de billó valguessin tant com els 12 diners d’abans, d’argent? Això es pot plantejar així:

12/12 x 12 = x/12 x 16

La x ens dona una llei de 9 diners que és, efectivament, la dels diners de la darrera emissió de bust amb lemniscs, del temps d’Alfons I.

Per tant, el terme “sou gros” és una forma transitòria que s’empraria només en el pas de l’argent al billó i per expressar que es vol que es paguin tants diners com calgui fins a equilibrar el valor de l’antic sou gros, és a dir, de plata. Una vegada més, doncs, la paraula “gros” no faria al·lusió a una xifra més gran o grossa de diners, sinó a aquells que equivalguessin a un sou de moneda grossa, de plata. El terme “gros”, en definitiva, estaria sempre vinculat al fet que la moneda fos de plata, en oposició a la moneda de billó.

Miquel de Crusafont

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Memòria de les activitats de la Societat

Catalana d’Estudis Numismàtics durant l’any 2020

SOCIS I GOVERN

A causa de les restriccions imposades per lluitar contra la pandèmia de la COVID-19, la SCEN va haver d’ajornar les activitats que tradicionalment havia anat programant durant el primer semestre de cada any. Per aquest motiu, l’Assemblea General Ordinària anual fou convocada, amb restriccions d’aforament i mobilitat, a les sis de la tarda del dia 20 d’octubre, a la sala Prat de la Riba de la seu de la Casa de Convalescència de l’Institut d’Estudis Catalans. Segons les normes de prevenció de l’IEC, recomanades pel PROCICAT (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya), l’aforament màxim de l’Assemblea es limità a trenta persones, que havien de dur mascareta en tot moment, que s’havien d’aplicar gel hidroalcohòlic a les mans en el moment d’accedir a la sala i a les quals se’ls va comprovar la temperatura corporal abans d’accedir-hi.

La SCEN va tancar l’any amb 178 membres inscrits, entre socis numeraris, col·laboradors i d’honor. En el transcurs de l’any, s’han incorporat com a socis col·laboradors: Josep Batlle Costa, Ricard Llerins Bonet, José Morquillas Martínez, Marc de Rojas i Joaquim Sivera Liébanas. L’Assemblea va aprovar per aclamació la renovació dels càrrecs bianuals de la Junta Directiva, així com la incorporació d’Albert Vilà Casol com a nou vocal 7è.

President: Rossend Casanova i Mandri

Vicepresident: Miquel de Crusafont i Sabater

Tresorer: Jaume Benages i Olivé

Secretari: Xavier Sanahuja Anguera

Vocals: 1a Anna M. Balaguer i Prunés

2n Xavier Jorba i Serra

3r Jaume Boada Salom

4t Manuel García Garrido

5è Vicent Josep Fortea Marzà

6a Montserrat Berdun Colom

7è Albert Vilà Casol

De resultes d’un descuit detectat en els llibres d’actes de l’entitat, alguns socis numeraris no havien estat ratificats oportunament per l’Assemblea General, tal com ho exigeixen els estatuts. Per tal de formalitzar la seva situació, l’Assemblea d’enguany ha aprovat el nomenament, de manera retroactiva, dels següents socis numeraris: Gabriel Villaronga Sànchez (1990), Andreu Vidal Ripoll (1990), Teresa Sisó Artal (1994), Joan Montanès Boncomte (1997), Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa (1997), Antoni Sendra Ibáñez (1999), Vicent Fortea Marzà (2000), Jordi Vall-llosera i Tarrés (2000), Xavier Jorba Serra (2001), Manuel Porta Parcerisa (2002), Josep Carles Balasch i Solanes (2003), Jaume Boada Salom (2004), David Francès Vañó (2006), Joaquim Pont Muñoz (2007), Jeroni Orell Jaquotot (2008), Jérôme Bénézet (2009), Ricard Sánchez Arroyos (2010), Pablo Rueda Rodríguez Vila (2013), Antonio Merino Venteo (2013), Íñigo Jarabo Herrero (2014), Bernat Aguiló Siquier (2015), Joan Gelis Bosch (2015), Salvador Plantalech Colomé (2015) i Miquel Marata Martínez (2015). Simultàniament, l’Assemblea va aprovar el nomenament de nou socis numeraris nous dins de l’any 2020: Jordi Viader Riera, Patricio Demucho, Gianluca Mandatori, Omar Sancho Hernàndez, Manuel Martínez Fauste, Òscar Peretó Franco, Jordi Simó Balagueró i Manuel Serra Heredia. A finals de l’any 2020, el nombre total de socis numeraris de la SCEN en actiu era de 72.

El dia 9 de gener, el president, Rossend Casanova, el vicepresident, Miquel de Crusafont, i el secretari, Xavier Sanahuja, tingueren una entrevista amb el president de l’Institut, Joandomènech Ros, i el president de la Secció Històrico-Arqueològica, Ramon Pinyol, a fi de veure la manera de desencallar el projecte de la Base de Dades de Monedes Catalanes de la Secció Històrico-Arqueològica. S’acordà que la millor fórmula seria signar un conveni entre l’Institut i els cedents del material, Miquel de Crusafont i Gabriel Villaronga. Malauradament, a fi d’any encara no s’havia assolit de tirar-lo endavant.

Igualment, el president, Rossend Casanova, ha continuat les converses amb els diferents departaments de l’Institut, amb el secretari científic, David Serrat (10 octubre), i amb el cap del Servei de Gestió Econòmica, Albert Torres (13 febrer), juntament amb el tresorer, Jaume Benages.

Atès que l’Institut ha establert unes xifres màximes en els seus estocs, s’han produït uns certs excedents i ha demanat als editors de canalitzar-ne la sortida. Com a primera mesura, la Junta de la SCEN va aprovar, a proposta del seu presi-

dent, Rossend Casanova, de fer una oferta molt favorable als nostres socis per adquirir el gruix de la nostra part d’aquest escreix.

PUBLICACIONS

Després de més de quaranta anys com a responsable de publicacions de la SCEN, Miquel de Crusafont va demanar a la Junta un relleu que garantís la continuïtat i l’empenta de l’obra feta fins al moment. El nou responsable serà Jaume Boada Salom, qui disposa d’experiència suficient per exercir aquesta funció.

Miquel de Crusafont seguirà com a director d’Acta Numismàtica. Per tal de tractar possibles col·laboracions editorials, el president Rossend Casanova s’entrevistà amb el director del MUHBA, Joan Roca (5 de març).

Edicions pròpies

Les dues publicacions editades per la SCEN l’any 2020 van quedar enllestides durant el mes de maig, però no es van poder presentar immediatament a causa de les restriccions causades per la lluita contra la pandèmia de la COVID-19. A partir del 16 de juny, es va donar la possibilitat als socis de recollir els seus exemplars gratuïts directament a la llibreria de l’Institut d’Estudis Catalans. Finalment, ambdues publicacions es van repartir al socis assistents a l’Assemblea General del dia 20 d’octubre i, a partir de la primera setmana de novembre, es van enviar per correu a aquells que encara no les tenien. Les publicacions esmentades són:

- Gitons publicitaris a Catalunya (1850-1939), de Xavier Sanahuja Anguera. Es tracta del primer volum de la col·lecció “Paramonetària Catalana”, que neix amb l’objectiu de catalogar i documentar totes les emissions, normalment privades, de gitons i vals destinats a facilitar qualsevol activitat social de l’àmbit català. El primer lliurament pretén catalogar i documentar les emissions conegudes de gitons –i altres elements monetiformes– publicitaris a Catalunya, especialment dels de datació compresa entre mitjan segle XIX i el 1939. D’aquests darrers, es cataloguen fins a 128 tipus de peces fetes fabricar per 65 establiments diferents, principalment de Barcelona i del període 1888-1910, i majoritàriament inèdites. Aquest llibre ha rebut un ajut de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut.

- Acta Numismàtica 50. L’edició de l’any 2020 de l’anuari de la SCEN inclou els índexs d’autors i temàtic dels seus cinquanta primers números, confegit meticulosament per Miquel de Crusafont. Consta de 384 pàgines efectives, de les quals 196 corresponen als esmentats índexs i la seva introducció i valoració cronològica. Crusafont aprofita la confecció de l’índex per repassar la història

d’Acta Numismàtica, assenyalant l’evolució de continguts i seccions, així com la participació dels autors a cada període. A part de l’esmentat índex, la revista inclou també 24 articles de recerca, signats per 26 autors, escrits en català, espanyol i italià.

Projectes en curs

Per a l’any 2021, està prevista la publicació del llibre La medalla en l’obra de Ramon Ferran, de Rossend Casanova, que editarà la SCEN i que esdevindrà el primer catàleg de l’extensa obra medallística de l’artista reusenc. El recull inclourà més de quatre-centes medalles diferents, entre exemplars encunyats i fets per foneria. La monografia també inclourà el text “Motivacions sobre la medalla i la meva obra”, que el mateix Ramon Ferran va escriure l’any 1985.

Continua la preparació dels volums que manquen de la col·lecció “Història Monetària Catalana”, iniciada el 1990. És en avançat estat de preparació el volum corresponent als amonedaments visigots i musulmans que fa anys que treballen Jaume Benages, Miquel de Crusafont i Bernat Moll.

Atès que era possible una reimpressió del recent llibre de Jaume Benages Diàlegs de monedes i medalles de Tarragona, editat enguany en una xifra molt restringida d’exemplars per l’entitat Bibliòfils de Tarragona, la Junta acordà per unanimitat de fer aquesta edició de cara al 2021, cosa que implica l’ajornament del volum sobre visigots i musulmans de la col·lecció “Història Monetària Catalana”.

De la recentment nascuda col·lecció “Paramonetària Catalana”, també hi ha dues publicacions en preparació avançada: el volum dedicat a la crisi de la moneda de circulació general de 1977-1979, i també el dels gitons dels majoristes de mercats, especialment del Born, l’edició dels quals s’intentarà quan les condicions siguin favorables.

La Junta de Govern acordà també, a proposta de Jaume Boada, dedicar Acta Numismàtica 52 a retre un homenatge a Miquel de Crusafont, en l’any, el 2022, en què celebrarà el seu 80è aniversari, en agraïment a la seva tasca en l’estudi, la defensa i la divulgació de la numismàtica, i més precisament per la seva feina continuada al capdavant d’Acta Numismàtica i de la SCEN. Per a dur a terme el projecte, s’ha creat una Comissió de Redacció ad hoc formada per Rossend Casanova, com a president; François de Callataÿ, especialista internacional de la Grècia antiga; Montserrat Berdun, especialista en món antic; i Jaume Boada, especialista en època medieval i moderna.

Al marge dels llibres, cal consignar diferents acords de publicació amb diferents entitats. Així, M. de Crusafont i Albert Vilà publicaran, al núm. 59 de La Pallofe (2020), de l’Associació Numismàtica del Rosselló, un article sobre no-

vetats en la moneda de Narbona. M. de Crusafont hi publicarà també el primer treball de la sèrie “Buidats de Cartularis” sobre el Cartulari de Santa Maria de Roses. A més, ha eixit, en català, un altre article sobre moneda siciliana al segon número de 2020 de la revista italiana, Progresso Numismatico. Per al 2021, s’espera el segon lliurament dels “Buidats de Cartularis” del mateix autor als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins.

CONFERÈNCIES I DIFUSIÓ

Dos membres de la SCEN foren entrevistats pel bloguer numismàtic Adolfo Ruiz Calleja en el seu canal de Youtube Blog Numismático, on ambdues entrevistes han quedat disponibles.

La primera tingué lloc en una emissió en directe el 2 de maig, a les 22 h. Hi participaren el mateix Ruiz, el numismàtic veneçolà Manuel Rojas i Jaume Boada. Tot aprofitant l’actualitat de la pandèmia de la COVID-19, Boada va fer una intervenció dedicada a la moneda de 30 sous de 1821, encunyada a Palma per fer front a les despeses generades per una epidèmia de febre groga i a la qual va dedicar una monografia que fou publicada l’any 2007. Ajudant-se d’una presentació de Powerpoint, Boada va repassar breument aquella història i es va sotmetre a algunes preguntes dels espectadors.

D’altra banda, el 18 de desembre, Ruiz entrevistà Rafael Company, director del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat i autor del llibre El Poder en la Butxaca, premi Conde Garriga 2018. L’entrevista es convertí en una lliçó magistral de Company, explicada d’una forma molt amena i didàctica, entorn de la lectura que cal fer de la simbologia encunyada en les monedes espanyoles des del regnat de Ferran VII fins a l’actualitat. El vídeo va camí de ser un dels més exitosos del blog atès que, només dues setmanes després de la seva estrena, ja havia acumulat gairebé 6.000 visualitzacions i ha generat una munió de comentaris positius i de consultes que Company molt generosament ha anat contestant.

Al volum 19 de la revista Vallesos, corresponent a l’estiu-tardor del 2020, Miquel de Crusafont publicà l’article “Santuaris, aplecs i medalletes”, on glosà l’ús de la medalleta religiosa de record, de pelegrinatge o d’estada a les ermites i santuaris, dins del dossier sobre els aplecs d’aquest número. S’hi descriviren també medalletes de 28 santuaris i altres centres religiosos vallesans.

Rossend Casanova emprà enguany la seva nadala per a presentar i documentar una interessant medalla commemorativa austríaca del 1905, que té la particularitat d’ésser, en part, encunyada a dues cares i, en part, incusa.

La revista Vallesos atenyia la seva vintena sortida amb el número corresponent a hivern-primavera 2020/2021. En ell, Miquel de Crusafont publicà, en l’apartat de “Patrimoni”, un article titulat “Les medalles commemoratives, un

missatge al futur”, on es glosava l’origen i l’evolució de les medalles commemoratives a les terres catalanes i s’hi descrivien quinze exemples d’aquest tipus de medalles, corresponents a poblacions del Vallès.

El 18 de maig, la Sra. Carme Codina, guionista del concurs cultural Boom d’Antena 3 Televisión, s’adreçà a la SCEN per verificar una pregunta del programa i assegurar-se que fos correcta, i que els comentaris estiguessin ben plantejats. De la resposta, relativa a la moneda columnario, se n’ocupà Miquel de Crusafont.

ACTIVITAT ACADÈMICA I PORTALS DE L’INSTITUT

Al llarg del 2020, s’ha anat preparant el volum d’homenatge que alguns amics i deixebles de la professora d’Història de l’Art Immaculada Socias li volen dedicar amb motiu de la seva jubilació. Es preveu que aquest volum, dedicat a la nostra membre d’honor, aparegui en els primers mesos del 2021, i han estat convidats a col·laborar-hi els numismàtics Jaume Benages, Gabriel Villaronga i Miquel de Crusafont.

Els professors Bassegoda i Fontbona ja fa anys que varen endegar, sota l’empara de l’Institut d’Estudis Catalans, un portal dedicat als historiadors de l’art a Catalunya, entre els quals consten alguns numismàtics, com ara el nostre president, Rossend Casanova, o el nostre membre d’honor, Josep Maria Llobet i Portella. Darrerament, han endegat un altre portal dedicat als col·leccionistes d’art, en el qual Miquel de Crusafont ha col·laborat amb els perfils i dades gràfiques d’Emili Carles-Tolrà i Manuel Vidal-Quadras, i té encarregats els perfils de Josep Caruana i d’ell mateix per la part dels historiadors de l’art, i de Joaquim Botet i Sisó i Josep Puig i Just (de Perpinyà, creador del museu que porta el seu nom) per al de col·leccionistes. Al marge d’això, la SCEN ha fet alguns suggeriments d’entrades per a tots dos projectes, que ja estan en curs de realització per part de Rossend Casanova i Francesc Fontbona, a més dels autors vivents proposats, que solen fer, ells mateixos, la seva entrada.

Per tal de fer una comparació entre els diferents preus de les entrades a un teatre de Palma del 1846, els més cars dels quals s’expressaven en rals de billó i els més barats en quartos, el 10 de juliol l’historiador mallorquí Antoni Nadal va fer una consulta a Jaume Boada per saber la relació entre ambdues monedes. Després d’una breu indagació, Boada va poder determinar que, fora de l’àmbit estricte del Principat, on s’encunyaren monedes expressades en quartos per circular-hi en exclusiva, a Mallorca reberen aquesta denominació les monedes castellanes de 4 maravedisos. Aquesta informació fou extreta d’una carta d’Àlvar Campaner adreçada a l’intel·lectual mallorquí Pere d’Alcàntara Penya, publicada sota el títol “Algo sobre monedas” a la Revista Balear de Literatura,

Ciencias y Arte, tom 3, p. 70 (1874), on diu que “No recuerdo haber visto ni una sola pieza falsa de a dos cuartos (u 8 maravedís) de Carlos III y Carlos IV; en cambio, encuentro algunas, aunque pocas, de Fernando VII y de su sucesora...”. En un article de la mateixa revista, publicat l’any anterior, Alcàntara Penya defineix el quarto com una “moneda castellana también de cobre y del valor de 2 ochavos. 34 cuartos componian 4 reales y en Mallorca circulaba con el valor de 1 doblero” (tom 2, p. 24). D’altra banda, es va poder confirmar al sol·licitant d’informació que un ral de billó equivalia a 34 maravedisos, tal i com afirma Miquel Crusafont a la pàgina 127 de la seva Història de la moneda catalana. Pel que fa als preus de l’accés al teatre, si tenim present que el més car, el d’una llotja de primera classe, era de 16 rals de billó, i que el més barat, el de la davantera del galliner, era de 6 quartos, es pot afirmar que el primer era 22,6 vegades més car que el segon.

BIBLIOTECA

A causa dels problemes de mobilitat causats per les restriccions imposades per fer front a la pandèmia de la COVID-19, s’ha ajornat l’anunciat trasllat de les publicacions monogràfiques de la biblioteca de la SCEN a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta de la segona fase, iniciada durant el 2019 amb el trasllat de les publicacions periòdiques, d’una actuació que té com a objectiu posar a disposició del públic en general la consulta d’unes obres especialitzades que fins ara romanien inaccessibles. El llistat de publicacions cedides indefinidament a la Biblioteca de Catalunya serà publicat a l’Acta Numismàtica 52, un cop finalitzat el trasllat.

La pandèmia també ha endarrerit la fabricació i tramesa dels nous carnets de soci vinculats a la Biblioteca de Catalunya.

CELEBRACIÓ DELS 50 ANYS D’ACTA NUMISMÀTICA

La SCEN ha volgut celebrar el número 50 del seu anuari Acta Numismàtica. Es tracta d’una fita notable per a qualsevol revista científica, difícilment explicable si no és per la incansable feina que els seus consells de redacció, primer dirigits per Leandre Villaronga i, després, per Miquel de Crusafont, han dedicat durant anys amb l’objectiu de convertir-la i mantenir-la com la publicació de referència de la numismàtica d’àmbit català.

L’acte de celebració va tenir lloc el 20 d’octubre, a les 7 de la tarda. Prengueren la paraula el president de la SCEN, Rossend Casanova i Mandri, i el director d’Acta, Miquel de Crusafont i Sabater, que van impartir dues conferències, “La medalla del Centenari de l’IEC” i “Acta Numismàtica, número 50”, respecti-

vament. Tot seguit, es van repartir les medalles commemoratives als principals protagonistes de la revista dels darrers vint-i-cinc anys, bé pel nombre d’articles publicats, bé per la importància de la seva col·laboració a l’hora de mantenir la qualitat i difusió de la revista. En el moment del lliurament de les medalles, Miquel de Crusafont va fer una breu ressemblança de cadascun dels homenatjats. La medalla commemorativa era la mateixa del centenari de l’Institut d’Estudis Catalans, gravada per Josep Maria Subirachs, personalitzada i contextualitzada per a l’ocasió. La Secretaria Científica de l’Institut concedí un ajut destinat a la restauració i gravat de les medalles.

Els parlaments inicials, així com l’acte posterior de lliurament de medalles, van ser enregistrats en vídeo i es poden visualitzar a la pàgina web de l’IEC, al blog que té reservat per a la SCEN (https://blogs.iec.cat/scen), així com a l’espai de Facebook (https://www.facebook.com/societatcatalanadestudisnumismatics) i al canal de Youtube de la SCEN.

Xavier Sanahuja, secretari

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Comentarios sobre los divisores de imitación massaliota

Manuel García Garrido*

Los divisores de plata de imitación massaliota pertenecen al período final de la Segunda Guerra Púnica y tienen unas características tipológicas y localizaciones geográficas concretas que se apartan del resto de acuñaciones de este período. Este trabajo pretende, sobretodo, poner de relieve las dudas y preguntas que estas piezas generan y, aunque somos conscientes de que la mayoría de estas cuestiones quedarán sin respuesta, no por eso dejaremos de proponer algunas hipótesis.

Los resultados de las excavaciones arqueológicas llevadas a cabo en el Bajo Ebro o en el Segre1 y los estudios sobre los pueblos ibéricos que habitaban en estos lugares,2 así cómo las influencias y alianzas de los ilergetes con otras tribus, pueden aclararnos algunos temas que no sabíamos cómo interpretar. La influencia tipológica ilergete en acuñaciones kesetanas, como el caso de las emisiones de plata de Kese con lobo en el reverso y las leyendas Keseku3 en el divisor menor, y Kesesalir en la hemidracma, demuestran estas claras influencias. La reciente publicación de la dracma ibérica con leyenda Bekose, 4 por Benages, también confirmaría la importancia y extensión del territorio kesetano. Pienso que algunas puertas que estaban cerradas se están entreabriendo.

El título de este estudio muestra nuestra intención de estudiar estos divisores de forma aislada, señalando sus características, iguales o parecidas a otras, para poder tener al final una visión global del tema.

No pretendemos hacer un catálogo, aunque hemos reunido información gráfica y datos de varios cientos de monedas de imitación massaliota (IM). Intentaremos desbrozar este bosque de información, así como clarificar la relación de emisiones con tipologías determinadas y la secuencia en sus emisiones.

* Investigador numismático. Miembro de la SCEN (IEC).

24 MANUEL GARCÍA GARRIDO

Queremos agradecer a Áureo-Calicó y a Jesús Vico toda las facilidades, así como la ayuda prestada. Todas las monedas están reproducidas al doble de su tamaño, menos aquellas que, por algún motivo especial, están más ampliadas. Para no entorpecer y facilitar la lectura del texto, se ha convenido poner las notas al final del artículo.

Una primera visión sobre estos divisores parece mostrarnos una uniformidad, así como unas cortas emisiones en una zona muy delimitada dentro del área de influencia ilergete. Parece bastante claro que son los ilergetes y algunas tribus a ellos asociadas (ilercavones, kesetanos/kosetanos y otros, entre los que podrían estar también los oscuros ausetanos del Ebro) los primeros en emitir estas piezas. Sus emisiones iniciales respetan el original que copian, el óbolo de Massalia. El arte es bueno y los caracteres de la leyendas del reverso son claros. Estos divisores no pueden ser anteriores al 208 a. C., al contrario de las dracmas, con las que conviven durante unos años. Es imposible que los cartagineses, aliados de los ilergetes durante los años anteriores, hubiesen permitido a estos acuñar divisores que copiasen la tipología, cabeza de Apolo en el anverso y rueda de cuatro radios del carro solar de dicho dios en el reverso, de su enemiga Massalia. Las fuentes nos dicen que esta ciudad es la mejor aliada de Roma.5 Y aunque su moneda fuese ya conocida, no sería hasta el abandono de los cartagineses por parte de los ilergetes cuando estos pudieron acuñar estas piezas. El 208 a. C. marca el inicio de las emisiones con tipología massaliota de los ilergetes y otras tribus aliadas, con el beneplácito de los romanos.6

Otra cosa son las emisiones posteriores, que posiblemente serán del 206/205 a. C. o llegarían en algunos casos hasta el 190 a. C. con la “pacificación” de Catón.7

Sin que los límites estén demasiado marcados, estas emisiones las hemos dividido en tres períodos, con los hallazgos como referencia, para situar unas tipologías que, en algunos casos, marcan una seriación tipológica y cronológica. En el primer período (208-206 a. C), los hallazgos esporádicos se han producido en una área claramente ilergete con monedas de buen arte y leyendas claras. En este período, las emisiones tendrían como centro a su capital, Iltirta.

El segundo período (206-205 a. C.) está marcado principalmente por unas tipologías que coinciden con una zona geográfica determinada y sería un poco posterior al primero. Se caracteriza por los reversos con dos cuadrantes y un semicírculo, con o sin leyenda, con lobo en el semicírculo. Su mayor concentración se da en Tivissa (T).8

Dentro de este período se encuentran las emisiones con dos cuadrantes y semicírculo con creciente y punto interno. Sus ejemplares aparecen en una zona ubicada en Camarasa (C),9 con una evolución tipológica muy acusada y propia.

COMENTARIOS SOBRE LOS DIVISORES IBÉRICOS DE I.M. 25

Fig. 1. Zona de influencias de los hallazgos. (T), Emisiones antiguas y hallazgos de Tivissa y su area; (C), Camarasa; (B), Biosca y (P), Tremp y Pobla de Segur.

Dentro de este segundo período se hallarían varios grupos de cuatro cuadrantes, como las series de MA o AM; MA o AM y creciente; también el extenso grupo de MA o AM, creciente y puntos o letras. Es el más rico y tiene como centro Tivissa y su área, que implica ya a varias tribus ibéricas además de la ilergete, como los lacetanos, cosetanos, ilercavones y otros pueblos. Hemos agrupado los cuatro hallazgos de Tivissa, así como los denominados tesoros de la zona EbroSegre publicados por L. Villaronga, el publicado por Crusafont de Ribera d’Ebre y el último de G. Villaronga, bajo la denominación de Zona Tivissa, pues hoy sabemos que todos ellos provienen de Tivissa10 o sus alrededores.

Al tercer período (después del 205 a. C) podrían pertenecer los grupos de M y creciente y el de MA y símbolo hacha. Sus hallazgos se producen en Biosca (B) y en Tremp, en el pantano de Pobla de Segur (P),11 con unos divisores fuertemente influenciados por los galos, marcando el camino a través del Segre y sus afluentes hacia las Galias. Serán los últimos divisores emitidos.

El grupo de emisiones singulares haría de puente entre el segundo y tercer período.

Comentaremos estas diferencias de buen arte y arte degenerado, cabezas femeninas y masculinas, leyendas, símbolos, etc., así como su situación geográfica,

e intentaremos situarlos en un momento muy concreto de finales de la Segunda Guerra Púnica - levantamientos ibéricos, dibujando un esbozo de seriación concorde con una cronología que la aparición de nuevos datos confirmarán o modificarán.

Trataremos de resumir unas cuestiones generales y desmenuzaremos algunos temas como leyendas, tipología, arte, así como comentar las múltiples preguntas que estos divisores generan.

En los pies de las fotografías de las monedas, para una rápida visualización hemos puesto el lugar del hallazgo si este se conoce y así nos irán marcando las distintas áreas: Zona Tivissa, Camarasa, Biosca y Trem/Pobla de Segur.

Damos las siguientes referencias:

Vill. = VILLARONGA, Leandre. Les dracmes ibèriques i llurs divisors. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC). Barcelona, 1998.

ACIP = VILLARONGA, Leandre; BENAGES, Jaume. Ancient Coinage of the Iberian Peninsula / Les monedes de l’Edat Antiga a la Península Ibèrica (ACIP). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC). Barcelona, 2011.

Primer período

Coalición ilergete

En 208 a. C., tras abandonar a sus aliados cartagineses, los ilergetes y otras tribus ibéricas a ellos asociadas se alían con los romanos y recuperan sus antiguos territorios, así como sus riquezas y prestigio. Después de la batalla de Baecula, en la que participaron junto con otras tribus, Escipión les muestra su agradecimiento con diversos presentes, entre otros, la elección de 300 caballos capturados al enemigo.12 Es el momento de emitir estos divisores de IM, con cuños realizados por verdaderos artistas, quizás griegos de la propia ciudad de Massalia. Las piezas conocidas han aparecido en hallazgos esporádicos y sin contexto, en una amplia zona cerca de Lleida y otras no conocidas.

BUEN ARTE

Iltirta

Parece muy claro que los primeros en emitir estas piezas son los ilergetes, que imitan los divisores de Massalia. Estas primeras acuñaciones tienen buen

arte y la leyenda Iltirta, que ocupa un cuadrante de los cuatro que forman la rueda del reverso, es muy clara a pesar de lo minúsculos que son los signos. En los cuadrantes restantes hay creciente interno, M y A.

No conocemos los lugares donde han aparecido estos ejemplares.

Fig. 2. Tritetartemorion de Iltirta de buen arte: 2-1, Col. Montañés, 0,43 g; 2-2, Subasta Áureo-Calicó 259, lote 70, 0,42 g; 2-3, Villaronga 613/ACIP 453, 0,54 g.

a/. Cabeza de Apolo a izquierda. Gráfila de puntos.

r/. Rueda de cuatro radios; entre sus radios y en dirección contraria a las agujas del reloj: creciente interno, M, A y leyenda Iltirta.

Hay otra pieza que creo que pertenece a este período, aunque con dudas.

a/. Cabeza de Apolo a derecha con casco o red en el pelo.

r/. Rueda de cuatro radios; entre sus radios y en dirección contraria a las agujas del reloj: creciente interno, A, M y leyenda Ilrta

El arte es bueno y parece que tiene unos rizos que le salen del casco, o red del pelo. En la leyenda falta el signo Ti, a pesar de que los signos ibéricos están bien trazados. No se conoce su procedencia.

Óbolo de Massalia

Fig. 3. Tritetartemorion de Iltirta. Vill. 454, 0,60 g, 9 mm.

28 MANUEL GARCÍA GARRIDO

Belse

Coincidiendo con las primeras emisiones de divisores de Iltirta o poco después, en la ciudad de Belse acuñan unos divisores de fuerte carácter ibérico. Los divisores eran conocidos desde hace tiempo, pero siempre se consideraba la leyenda como ilegible.

Fig. 4. Tritetartemorion de Belse: 4-1, Col. Montañés, 0,48 g; 4-2, Subasta ÁureoCalicó 259, lote 71, 0,51 g; 4-3, Subasta Jesús Vico 149, lote 113, 0,60 g col. Cores.

a/. Cabeza masculina a izquierda. Gráfila de puntos.

r/. Rueda de cuatro radios; entre estos y en dirección contraria a las aguas del reloj: creciente externo, A, leyenda retrógrada Belsetar, cabeza de caballo.

Estas acuñaciones, que podrían pertenecer a una ciudad o a varias de una misma tribu, tienen variedad de emisiones en dracmas y divisores, lo que da una visión global de la importancia que tuvo durante cierto tiempo. Esta ceca comparte símbolos13 con otras tribus vecinas, como la roseta de puntos, el jabalí, el delfín, el creciente, el águila y el prefijo/terminación Ban asociada al topónimo Belse.

El arte de la efigie es recio, pero bueno, parece un verdadero retrato. El símbolo de este divisor, la cabeza de caballo, así como los que existen en las dracmas de este pueblo,14 como el jabalí, el delfín y el águila, parecen indicar que fue un asentamiento fronterizo situado entre ilergetes, ausetanos, kesetanos e ilercavones.

Belse Belseban Belsetar Belsesalir Belseteai Belesur

Algunas leyendas que creemos que pertenecen a las amonedaciones de esta ceca son Belse, Belseban, Belsetar, Belsesalir, Belseteai, Belesur, a la que habría que añadir una nueva leyenda que se encuentra en la dracma subastada por Jesús

COMENTARIOS SOBRE LOS DIVISORES

Fig. 5. Dracma de imitación emporitana. A/ Cabeza femenina a dcha., alrededor tres delfines. R/ Pegaso con la cabeza modificada a dcha., debajo lobo y leyenda Ban-línea vertical de tres puntos-roseta-Belseta. Subasta Jesús Vico 149, lote 12, 4,50 g.

Vico, Ban✲ Belseta, cuya leyenda no transcribe. Pieza inédita.15 Hay alguna dracma que parece también relacionarse con estas dracmas, como las piezas de la subasta 149 de Jesús Vico, los lotes 6, 18 y 19 (fig. 5-B).

Figura 5-B. Dracmas que parecen tener relación con la dracma anterior de Belse. Subasta Jesús Vico 149, lotes nº 6, 18 y 19. 4,37 g; 4,50 g y 4,0 g. La nº 18 pertenecía a la colección Gómez Arteche y también a la colección Cervera. Leen URBATER.

La variedad de leyendas demuestra la importancia de esta ciudad, no referenciada por las fuentes. Aliados de los ilergetes, seguirían su mismo fin. Dentro del grupo de divisores con MA o AM y creciente, puntos o letras en uno o dos cuadrantes restantes, en el reverso, hay unos que tienen el símbolo Be (11-22 a 11-27), que también podrían referenciar a Belse.

Hay además unos divisores que se han asociado con los de Iltirta, pero que para nosotros tienen más relación con los divisores de Belse (fig. 6).

La cabeza del anverso tiene un fuerte carácter ibérico y el reverso es semejante a la emisión con leyenda Belsetar. Como él, en los cuadrantes del reverso tiene la letra A, el creciente y la cabeza de caballo. También el estilo es muy parecido, por no decir igual, a algunos divisores del grupo de dos cuadrantes y semicírculo con creciente y punto central. Aunque la leyenda es distinta a la emisión de Belsetar y a pesar de estar bien marcados los signos, estos son difíciles de identificar.

Lote nº 6

Lote nº 19

Ban ✲Belseta

Lote nº 18

30 MANUEL GARCÍA GARRIDO

6-1 6-2

Fig. 6: 6-1. Vill. 618/ACIP 455, 0,60 g, 9 mm.; 6-2. Subasta jesús Vico 149, lote 75, 0,62 g, col. Cores.

a/. Cabeza masculina a izquierda. Gráfila de puntos.

r/. Rueda de cuatro radios, entre estos: leyenda, A, creciente externo, cabeza de caballo.

Sobre el primer signo, que en otros casos no hubiésemos dudado en definir como creciente con punto, aquí tenemos dudas.

Estos divisores, los de Iltirta de buen arte y la emisión con leyenda Ilrta, así como las piezas de Belsetar y el divisor arriba presentado, pertenecen al mismo momento y son emisiones conjuntas de Iltirta, Belse y quizás de otro pueblo más próximo a éste que a Iltirta.

Segundo período

DOS CUADRANTES Y SEMICÍRCULO

Hemos agrupado este segundo período en razón a su tipología. Su centro principal de emisión estaría en el oppidum de Tivissa, con los divisores con lobo, y en Camarasa, con los que tienen creciente y punto. La característica de estas emisiones es su reverso, donde los radios de la rueda forman dos cuadrantes y un semicírculo. En un primer momento, tienen un lobo en el semicírculo y la leyenda Iltirtar más o menos abreviada. Después, en lugar del lobo, tienen un creciente con un punto central con alguna excepción.

Semicírculo con lobo

Todas las piezas con lobo de hallazgos conocidos han aparecido en Tivissa16 y alrededores, salvo un divisor aislado encontrado en Biosca.17

La mayoría de las cabezas del anverso son masculinas, menos los núm. 7-10 y 7-18, que son femeninas y que presentan una cabeza que parece cubrirse con un casco (núm. 7-19). Las leyendas van desde Iltirtar (núm. 7-1, 7-6, y 7-7) hasta

COMENTARIOS SOBRE LOS DIVISORES

7-2. Biosca

7-3. Zona Tivissa

7-4. Igual en Tivissa*

7-5

7-6. Zona Tivissa/Cinca 7-1

7-8. Zona Tivissa 7-9

7-12. Zona Tivissa

7-13. Zona Tivissa

Zona Tivissa

7-16. Zona Tivissa 7-17. Zona Tivissa 7-18. Zona Tivissa 7-19 7-10

32 MANUEL GARCÍA GARRIDO

Fig. 7. Tritetartemorion con dos cuadrantes y semicírculo con lobo en el reverso: 7-1. Col. privada; 7-2. Biosca. Vill. 619, 0,38 g, 9 mm; 7-3. Zona Tivissa. Vill. 621 / ACIP 458, 0,57 g, 9 mm; 7-4. Igual en Tivissa. Vill. 619 / ACIP 456, 0,56 g, 9 mm; 7-5. Vill. 620 / ACIP 457, MAN 486, 0,62 g, 9 mm; 7-6. Zona Tivissa / Cinca. Vill. 623 / ACIP 459, 0,65 g, 9 mm; 7-7. Sin información. 7-8. Zona Tivissa. Vill. 631 / ACIP 464, 0,55 g, 9 mm; 7-9 Vill. 627 / ACIP 460, 0,46 g, 9 mm; 7-10. Vill. 628 / ACIP 461, 0,52 g, 9 mm; 7-11. Subasta Jesús Vico 149, lote 78, 0,40 g, col. Cores; 7-12. Zona Tivissa. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 72, 0,47 g; 7-13. Zona Tivissa. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 73, 0,50 g; 7-14. Vill. 630 / ACIP 463, 0,63 g, 9 mm; 7-15. Zona Tivissa. Vill. 633 / ACIP 466, 0,59 g, 9 mm; 7-16. Zona Tivissa. Vill. 629 / ACIP 462, 0,52 g, 9 mm; 7-17. Zona Tivissa. ACIP no; 0,53 g, 9 mm; 7-18. Zona Tivissa. Vill. 632 / ACIP 465, 0,55 g, 9 mm; 7-19. J.Mª Torregrosa, 0,46 g, 10 mm.

Il/tar (núm. 7-11), a veces falta algún signo (núm. 7-5) o la R final (núm. 7-4 y 78). Hay un único divisor donde la leyenda retrógrada, Ilti/rta/r (núm. 7-1), ocupa los dos cuadrantes y la R final está en el semicírculo, tocando el rabo del lobo. Los lobos, que pueden ir a izquierda o a derecha, siguen las características tipológicas de las emisiones mayores y continuadas de dracmas y, más tarde, en bronces: cabeza gacha y el rabo entre las patas. En los cuadrantes, la leyenda puede ir acompañada por creciente y punto, creciente y A.

Si no hay leyenda, entonces en los cuadrantes suelen ir rosetas de puntos, creciente, A, lamba/triángulo o vacío.

Uno de los divisores tiene una cabeza femenina a derecha con dos delfines delante (núm. 7-18). En otro, detrás de la cabeza masculina hay un creciente (núm. 7-13).

El criterio de ordenación lo hemos realizado siguiendo parámetros estéticos, por sus leyendas y también por sus símbolos. Todos estos divisores aparecen en los tesoros de la zona de Tivissa, se acuñaron en un corto espacio de tiempo y, por lo que parece, no se preocuparon demasiado de su aspecto estético. Es posible que la pieza número 7-17, publicada recientemente por Gabriel Villaronga,18 tendría que seguir a los números 7-12 y 7-13, y los divisores 7-8 y 7-9 deberían pasar. a continuación de los anteriores. Tengamos en cuenta que hemos aislado estas emisiones de los divisores con cuatro cuadrantes en el reverso que convivieron con estos, y aunque creo que la forma que hemos elegido para agruparlos quizás no es la más correcta, pensamos que el estudio por separado de los distintos grupos tipológicos en que se pueden dividir las emisiones de imitación massaliotas nos dará, a la postre, una visión global del tema. El hecho de que en la información que tenemos de estas piezas remarquemos el lugar del hallazgo, hará que se entremezclen de una forma lógica estos divisores y nos marquen sus lugares de acuñación y su recorrido en los diferentes conflictos bélicos. Como hemos indicado anteriormente, no pretendemos ser exhaustivos ni en su catalogación ni en la forma “oficial” de tratarlos. Pero si sirve de base para profundizar en el tema, estaremos satisfechos.

Salvo la pieza de Biosca, todos los divisores con lobo en el reverso de procedencia conocida, lo son del oppidum de Tivissa. Parece lógico pensar que estos ejemplares en los que aparece el lobo como animal totémico son ilergetes. El divisor de Biosca es puramente anecdótico, la excepción entre los encontrados allí.

Semicírculo con creciente y punto

8-9.

8-3. Zona Tivissa

8-6. Zona Tivissa

8-7. Zona Tivissa

8-8. Igual Camarasa

8-11. Igual Camarasa 8-12

8-10. Camarasa

Igual Camarasa. Tivissa

8-14. Igual Camarasa

Igual Camarasa

34 MANUEL GARCÍA GARRIDO

8-23 8-21. Camarasa 8-22. Camarasa

Fig. 8. Tritetartemorion con dos cuadrantes y semicírculo con creciente y punto central: 8-1. Col. privada; 8-2. Subasta Jesús Vico 149, lote114, 0,50 g, col. Cores; 8-3. Zona Tivissa. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 85, 0,44 g; 8-4. Subasta Jesús Vico 149, lote 116, 0,54 g, col. Cores; 8-5. Subasta Áureo-Calicó 275, lote 1112, 0,49 g; 8-6. Zona Tivissa. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 83, 0,46 g; 8-7. Zona Tivissa. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 84, 0,64 g; 8-8. Igual Camarasa. Subasta Áureo-Calicó 18-10-17, 0,61 g; 8-9. Igual Camarasa. Igual Tivissa. Subasta Áureo-Calicó 271, lote 2203, 0,54 g; 8-10. Camarasa. 0,53 g; 8-11. Igual Camarasa. Colección privada, 0,60 g; 8-12. ACIP 485, 0,52 g; 8-13. Subasta Jesús Vico 149, lote 118, 0,45 g, col. Cores; 8-14. Igual Camarasa. Subasta Áureo-Calicó 247, lote 1093, 0,56 g; 8-15. Igual Camarasa. Subasta Áureo-Calicó 269, lote 44, 0,56 g; 8-16. Subasta Jesús Vico 149, lote 117, 0,57 g. col. Cores; 8-17. Subasta Áureo-Calicó 276, lote 3215, 0,50 g; 8-18. Subasta Áureo-Calicó 281, lote 280; 8-19. Camarasa. ACIP 484, 0,56 g; 8-20. Subasta Áureo-Calicó 271, lote 2204, 0,47 g. Hemitritetartemorion 8-21. Camarasa. ACIP 486, 0,26 g; 8-22. Camarasa. ACIP 487, 0,29 g; 8-23. Subasta Áureo-Calicó 282, lote 1096, 0,24 g.

Este grupo tiene en el anverso cabeza masculina, salvo una emisión con cabeza femenina a derecha (8-6 y 8-7), y en el reverso dos cuadrantes y un semicírculo.

Una gran parte tiene un círculo en el primer cuadrante y en el resto los cuadrantes están vacíos. En el semicírculo hay un creciente externo con punto central, menos dos piezas conocidas que, en lugar de punto, tiene una cabeza de caballo. Hay un ejemplar en cuyos dos cuadrantes se observa la leyenda Etaba-n

8-3. Zona Tivissa

Están representados en los hallazgos de la zona de Tivissa, pero son más comunes en Camarasa,19 donde aparecen también hemitritetartemorions.20

Hemos encabezado este grupo con la emisión con leyenda Etaba-n, de la que conocemos dos ejemplares (8-1 y 8-2). Esta leyenda ha sido interpretada como una marca de valor porque aparecía en ases de Untiskesken y en relación con las marcas eterser en mitades, e- en cuartos y seśte y śeśkir en los sextos. Joan Ferrer i Jané, Antonio Marqués de Faria, María José Estarán, Ignasi Garcés, Jürgen Untermann y el propio Villaronga21 siguen esta opinión.

Está claro que la inscripción de este divisor de plata tendría que hacer replantearse la valoración de esta leyenda como marca de valor, como ban o etaban que aparecen en valores y metales diferentes. Según María José Estarán,22 la leyenda eta-ba-n significaría: eta igual a bronce, ba la cantidad y n se referiría a moneda. En cuanto a e-ta-ba-n, para Villaronga23 la e sería un 5, ta una conjunción, ba significaría 10 y n, “nummus”, por lo que etaban querría decir “15 nummi”. Cuesta un poco aceptar estos criterios visto el lugar donde aparecen estas leyendas: en diferentes valores y metales.

Los divisores 8-1, 8-2 y 8-3 tienen el mismo cuño de anverso. El 8-3 sin leyenda en los cuadrantes proviene de Tivissa y, en cuanto a los dos ejemplares con leyenda etaban, no se conoce su procedencia, aunque parece probable que sean de la misma zona.

COMENTARIOS SOBRE LOS DIVISORES IBÉRICOS DE I.M. 35 8-7 y 8-6. Zona Tivissa 8-4 8-5

Hay cuatro piezas, 8-4, 8-5, 8-7 y 8-6, dos con cabeza masculina en anverso y dos con cabeza femenina, que tienen el mismo reverso. En el cuadrante derecho hay una rotura de cuño que se va marcando cada vez más. Además, y como cosa curiosa, parece que se hubiese manipulado la efigie varonil para terminar creando una cabeza femenina.

Los dos divisores femeninos provienen de la zona de Tivissa y son los únicos conocidos de este grupo con efigie de mujer; todos los demás tienen cabeza varonil y provienen de zona no determinada o de Camarasa.

36 MANUEL GARCÍA GARRIDO

Los ejemplares 8-8 y 8-9 tienen buen arte, recio, y muestran unos mechones gruesos; el resto de ejemplares tiene buen arte pero el cabello está resuelto de una forma esquemática. En el 8-19, también de Camarasa, la cabeza tiene rizos al aire. El ejemplar 8-20 es muy esquemático, más propio del arte galo.

Hay unos divisores, los números 8-8, 8-9, 8-10, 8-11, 8-14, 8-15, 8-16 y 8-18, en los que la oreja de la cabeza masculina del anverso se ha solucionado con un creciente y un punto. También pasa en los divisores del grupo de cuatro cuadrantes con M y creciente, las piezas 12-9 y 12-10, de arte mucho más esquemático.

Hay dos ejemplares, los números 8-12 y 8-13, en los que el punto central del creciente se sustituye por una cabeza de caballo y que quizás tengan alguna relación con los divisores de Belse.

Hemitritetartemorion

x 3

De esta serie se conocen hemitritetartemorion. De los tres conocidos, dos provienen con seguridad de Camarasa y el otro posiblemente también. La cabeza del anverso estilísticamente es igual que la de los anversos 8-14 al 8-17. Crusafont, que los estudió,24 considera que en el reverso hay un semicículo con creciente y punto, como la serie de valor superior que imita, pero en dos de los tres ejemplares conocidos se ven claramente como unas prolongaciones terminadas en puntos que podrían indicar que este semicírculo es una fíbula dentro de la cual hay un creciente y punto.

Al contrario que las emisiones de buen arte, de las que no se conoce procedencia, los grupos de dos cuadrantes y semicículo con lobo y dos cuadrantes y semicículo con creciente y punto se pueden asignar a localizaciones concretas. Las emisiones con lobo, mayoritariamente, excepto un ejemplar aparecido en Biosca, se encuentran en los distintos hallazgos del área de Tivissa y son emisiones ilergetes. Y las de creciente con punto central, también salvo las piezas 8-3 y las dos con cabeza femeninas, 8-6 y 8-7, mayoritariamente se encuentran en Camarasa, así como los hemitritetartemorion de esta serie, que solo aparecen en este hallazgo.

La dificultad de la asignación a sitios concretos de las emisiones de imitación massaliotas es que, salvo alguna en concreto, como las del primer período, las de buen arte, de las que no se conoce ningún ejemplar que haya aparecido en hallazgo, el resto de grupos que nosotros clasificamos para después poder tener una visión global de conjunto aparece conjuntamente en Tivissa, Camarasa,

COMENTARIOS SOBRE LOS DIVISORES IBÉRICOS DE I.M. 37

Biosca y Tremp. Cierto es que muchas de ellas tienen algunos elementos que nos permiten una seriación flexible y con excepciones.

El siguiente grupo, formado por las emisiones con cuatro cuadrantes en el reverso, es muy complicado y pisamos, lo sabemos, terreno poco seguro. Pero no por eso dejaremos de intentarlo.

REVERSO CON CUATRO CUADRANTES

Hemos clasificado los grupos en razón a las letras o símbolos que hay en los cuadrantes:

- MA o AM y los dos cuadrantes restantes vacíos.

- MA o AM y creciente en uno de los cuadrantes restantes.

- MA o AM y creciente, puntos o letras en uno o dos cuadrantes restantes.

- M y símbolo creciente.

- MA y símbolo hacha.

- Emisiones singulares.

MA o AM y los dos cuadrantes restantes vacíos

9-2. Biosca 9-3. Camarasa

Fig. 9. Tritetartemorion: 9-1. Zona Tivissa. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 74, 0,54 g; 92. Biosca, 0,47 g, 10 mm; 9-3. Camarasa, Vill. 634 / ACIP 467, 0,50 g, 9 mm; 9-4. Subasta Áureo-Calicó sep. 2017, lote 487, 0,67 g; 9-5.Vill. 667 / ACIP 478, 9 mm; 9-6. Subasta Áureo-Calicó 257, lote 480, 0,52 g; 9-7. Subasta Vico 145, lote 95, 0,42 g, creemos que es el mismo ejemplar que el número anterior, aunque los pesos no concuerden, col. Cores; 9-8. Subasta Vico 149, lote 96, 0,54 g, col. Cores; 9-9. Subasta Áureo-Calicó 266, lote 2142, 0,52 g.

9-1. Zona Tivissa

9-5

38 MANUEL GARCÍA GARRIDO

Esta clasificación está basada en las letras del reverso: M y A, igual que el óbolo de Massalia que imitan, aunque algunos de ellos cambian el orden de las letras, A y M. Son emisiones bastantes bárbaras con cabezas masculinas, menos tres ejemplares que tienen cabezas femeninas. Las monedas 9-6 y 9-7 tienen el mismo cuño de anverso y reverso. Este grupo se encuentra en Tivissa, Camarasa y en Biosca. Es un grupo difícil de sintetizar. Aunque compartan el esquema de reverso, cuesta un poco relacionar estilísticamente las piezas 9-4 y 9-8 con las cabezas femeninas del 9-6 y 9-7, más propias del arte de las dracmas ibéricas.

MA o AM y creciente en uno de los cuadrantes restantes

Villarrubia 10-12. Xest-Camarasa Villarrubia 10-13

Zona Tivissa

COMENTARIOS SOBRE LOS DIVISORES

Biosca

Biosca

Biosca

10-26- Villarrubia

Villarrubia

Biosca

Biosca

Villarrubia

Biosca

Zona Tivissa

40 MANUEL GARCÍA GARRIDO

10-35. Zona Tivissa

Fig. 10. Tritetartemorion: 10-1.Subasta Áureo-Calicó 18-10-17, 0,55 g; 10-2. Subasta Jesús Vico 149, lote 98, 0,32 g; 10-3. Subasta Áureo-Calicó 293, lote 3136, 0,49 g; 10-4. Subasta Jesús Vico 149, lote 80, 0,38 g, col. Cores; 10-5. Zona Tivissa. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 81, 0,31 g; 10-6. Colección privada, 0,58 g; 10-7. Camarasa. Vill. 679 / ACIP 487, 0,44 g, 9 mm; 10-8. Camarasa (varias). Vill 650 / ACIP 469, 0,45 g; 10-9. Colección privada, 0,55 g; 10-10. Colección privada, 0,47 g; 10-11. Villarrubia124, 0,50 g; 10-12. Xest / Camarasa / Villarrubia. Vill. 635 / ACIP 468, pm. 0,54 g; 10-13. Subasta Áureo-Calicó 18-10-17, 0,33 g; 10-14. Biosca. B-8, 0,45 g, 9 mm; 10-15. Colección privada, 0,60 g; 10-16. Biosca. B8, 0,31 g; 10-17. Biosca. B-9, 0,44 g; 10-18. Subasta Áureo-Calicó 270, lote 433, 0,34 g; 10-19. Subasta Áureo-Calicó 270, lote 4271, 0,50 g; 10-20. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 3197, 0,41 g; 10-21. Subasta Jesús Vico 149, lote 83, 0,50 g, col. Cores; 10-22. Subasta Jesús Vico 149, lote 99, 0,53 g, col. Cores; 10-23. Subasta Áureo-Calicó 257, lote 481, 0,61 g; 10-24. Subasta Áureo-Calicó 276, lote 3212, 0,45 g; 10-25. Colección particular, 0,43 g; 10-26. Villarrubia. 121, 0,43 g; 10-27. Villarrubia 122, 0,46 g; 10-28. Biosca. 0,49 g, 9,5 mm; 10-29. Biosca. B-14, 0,30 g, 10 mm; 10-30. Colección particular. 0,50 g; 10-31. Villarrubia. 123, 0,42 g; 10-32. Subasta Áureo-Calicó 276, lote 3213, 0,48 g; 10-33. Biosca. B-13, 0,48 g, 10 mm; 10-34. Zona Tivissa. Vill. 669 / ACIP 480, 0,55 g, 9 mm; 10-35. Zona Tivissa. Vill. 668 / ACIP 479, 0,55 g, 9 mm.

Salvo las primeras 5 piezas, el resto tienen en su anverso cabezas femeninas. En este grupo, quizás el más común, hay ejemplares aparecidos en Tivissa, Xest, Camarasa, Biosca y Villarrubia.25 Todos los divisores de Villarrubia pertenecen a esta clase.

Las soluciones artísticas también son bastante diferentes. Los hay de buen arte, como los números 10-1 y 10-2, y otros de arte muy esquemático, como los divisores 10-13 y 10-14. En los anversos de los 10-3, 10-4 y 10-5, este último de Tivissa, la cabeza masculina de arte recio tiene el cabello rizado y un grueso torques en el cuello. Las cabezas femeninas han sido grabadas con estilos muy diferentes, algunas de ellas muy esquemáticas. Muy interesante es la forma que tienen los zarcillos.

Dentro del grupo MA o AM y creciente, los ejemplares 10-24, 10-25, 10-26 y 10-27 están realizados por el mismo grabador y los dos últimos divisores tienen el mismo cuño de anverso, aunque los reversos son diferentes, sobretodo en el diseño de la letra A.

SOBRE LOS DIVISORES IBÉRICOS DE I.M. 41

MA o AM y creciente, puntos o letras en uno o dos cuadrantes restantes COMENTARIOS

11-1. Zona Tivissa

Zona Tivissa

Biosca

Biosca

Zona Tivissa

Biosca

Camarasa

Zona Tivissa

MANUEL GARCÍA GARRIDO

Zona Tivissa

Zona Tivissa

Zona Tivissa

Zona Tivissa

Camarasa

COMENTARIOS SOBRE LOS DIVISORES IBÉRICOS DE I.M. 43

Fig. 11. Tritetartemorion: 11-1. Zona Tivissa. 0,55g, 10 mm; 11-2. Zona Tivissa. ACIP 477, 0,54 g, 10 mm; 11-3. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 79, 0,60 g, 10 mm; 11-4. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 80, 0,49 g; 11-5. Subasta Jesús Vico 149, lote 94, 0,50 g; 11-6. Vill. 682 / ACIP 489, 0,30 g, 9 mm; 11-7. Subasta Jesús Vico 149, lote 100, 0,36, col. Cores; 118. Subasta Áureo-Calicó 276, lote 3214, 0,44 g; 11-9. Subasta Jesús Vico 149, lote 106, 0,35 g, col. Cores; 11-10. Subasta Áureo-Calicó 271, lote 2202, 0,43 g; 11-11. Biosca. B1, 0,43 g, 9 mm; 11-12. Subasta Jesús Vico 149, lote 107, 0,49 g, col. Cores; 11-13. Vill. 677 / ACIP 484, 0,39 g, 9 mm; 11-14. ACIP 503, 0,43 g, 10 mm; 11-15. Biosca. B-3, 0,18 g, 7,5 mm; 11-16. Zona Tivissa. Vill. 692 / ACIP 495, 0,48 g, 9 mm; 11-17. Biosca. B-12, 0,39 g, 9 mm; 11-18. Camarasa. Vill. 680 / ACIP 488, 0,53 g, 9 mm; 11-19. Subasta Jesús Vico 149, lote 105, 0,60 g, col. Cores; 11-20. Zona Tivissa. Subasta 259, lote 75, 0,41 g; 11-21. Subasta Jesús Vico 149, lote 82, 0,39 g, col. Cores; 11-22. Subasta Jesús Vico 149, lote 89, 0,39 g, col. Cores; 11-23. Vill. 664 / ACIP 475, 0,50 g, 9 mm; 11-24. Colección privada, 0,50 g; 11-25. Colección privada, 0,38 g; 11-26. Subasta Jesús Vico, lote 88, 0,58 g, col. Cores; 11-27. Zona Tivissa. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 77, 0,35 g; 11-28. Zona Tivissa. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 78, 0,45 g; 11-29. Subasta Jesús Vico 149, lote 101, 0,58 g, col. Cores; 11-30. Zona Tivissa. Vill. 678 / ACIP 485, 0,26 g, 9 mm; 11-31. Colección privada; 11-32. Zona Tivissa. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 82, 0,36 g; 11-33. Subasta Jesús Vico 149, lote 91, 0,66 g, col. Cores; 11-34. Tremp. Vill. 666 / ACIP 476, 0,25 g, 8 mm; 1135. Subasta Jesús Vico 149, lote 90, 0,28 g, col. Cores. 11-36. Colección particular, 0,34 g; 11-37. Subasta Jesús Vico 149, lote 109, 0,38 g, col. Cores. Hemitritetartemorion. 11-38. Camarasa. 0,28; 11-39. Colección privada, 0,29 g; 11-40. Sin datos.

Los divisores con leyenda kum tienen cabeza masculina en el anverso y algunos del símbolo Be también. El resto son cabezas femeninas.

El divisor 10-35 enlazaría con el divisor del grupo siguiente. El anverso es el mismo que la serie del kum. En la mejilla tienen un punto como consecuencia de un pequeño error en el cuño. También hay una variante con kum, A, M y creciente interno.

El ejemplar con M, A y creciente y las piezas con kum, de procedencia conocida, lo son de hallazgos de Tivissa. Óscar Caldés y Xavier Sicart,26 a los que agradezco la lectura de su trabajo actualmente en prensa, han estudiado los recientes hallazgos en Tivissa y publican una prueba en plomo de una acuñación de una dracma con leyenda kum, lo que indicaría que las emisiones con leyenda kum, dracmas y divisores son emitidas en Tivissa.

Los símbolos Ti y E están trazados de manera rectilínea, muy diferentes de otros signos, como el símbolo Be. Decimos esto porque nos gustaría incidir en la forma de diseñar este signo. Salvo el divisor 11-21, que tienen cabeza femenina, el resto tienen cabeza masculina.

Gabriel Villaronga27 acaba de publicar un nuevo hallazgo de Tivissa, y en éste, además de un divisor del kum y otro del lobo, sin leyenda, hay dos dracmas ibéricas, la 15 y la 16, según el autor con las leyendas BeKoSE28 y TiKoSE. El primer signo en la primera está claro que es la letra Be, en la segunda hay más dudas. Villaronga cree que es una Ti; personalmente, apostamos por una Be muy abierta con apéndices laterales, como tiene el divisor número 11-21, muy parecido a esta dracma. Es decir, la leyenda de las dos dracmas sería BeKoSE.

Estos divisores con el símbolo Be tienen, en el primer cuadrante, cuatro puntos formando un rombo. Óscar Caldés y Xavier Sicart (29) nos han comentado que, en la última campaña (publicación en prensa), ha aparecido un divisor igual que la número 11-23. Estos se repiten, en número y forma, en otros ejemplares de este mismo grupo pero sin el Be.

Hay dos ejemplares de arte muy esquemático, los números 11-36 y 11-37, que tienen elementos tipológicos comunes con otros divisores de éste y del siguiente grupo. Con éste coincide en el rombo de cuatro puntos y podría tener el símbolo Ku, de tamaño considerable, aunque también podría representar una rodela. Con el grupo siguiente coincide en la forma de representar la oreja del anverso, un creciente y punto.

Creemos que a este grupo pertenecen los hemitritetartemorion con cabeza femenina en anverso y dos delfines con creciente y punto entre ellos. Solo conocemos la procedencia de uno, el 11-36, de Camarasa.

Tercer período

Este pequeño conjunto, con creciente externa y M, se caracteriza por su aspecto recio y varonil, con muchas influencias galas en su solución estética.

Como hemos comentado anteriormente, la oreja es un creciente con punto. Sus hallazgos provienen de Camarasa pero son más abundantes en el Pantano de Tremp / Pobla de Segur, en la ruta hacia las Galias.

M y símbolo creciente.

12-1. Lleida

12-4.Tremp / Pobla de Segur

12-2. Camarasa / Pobla de Segur 12-3

MA y símbolo hacha

Fig. 12. Tritetartemorion: 12-1. Lleida. Vill. 690 / ACIP 493, 9 mm; 12-2. Camarasa / Pobla de Segur. Vill. 686-687, ACIP 490, 0,40 g, 9 mm; 12-3. Subasta Jesús Vico 149, lote 108, 0,59 g, col. Cores; 12-4. Tremp / Pobla de Segur. Vill. 685 / ACIP 491, 0,55 g, 9 mm; 125. Subasta Áureo-Calicó sept. 2017, lote 488, 0,44 g; 12-6. Colección particular, 0,56 g; 127. Subasta Áureo-Calicó 257, lote 479, 0,54 g; 12-8. Subasta Áureo-Calicó 267, lote 2090, 0,55 g. 13-1

13-4. Camarasa / Tremp / P. de Segur

Tremp / P. de Segur

13-7. Tremp / P. de Segur 13-8

Fig. 13. Tritetartemorion: 13-1. Subasta Áureo-Calicó 259, lote 76, 0,48 g; 13-2. Subasta Jesús Vico 149, lote 86, 0,45 g, col. Cores; 13-3. Tremp / Pobla de Segur. 0,40 g, 9 mm; 134. Camarasa / Tremp / Pobla de Segur, 0,46 g y 0,40 g, 9 mm; 13-5. Subasta Áureo-Calicó 271, lote 4230, 0,34 g, 13-6. Subasta Jesús Vico 149, lote 84, 0,46 g, col. Cores; 13-7. Tremp / Pobla de Segur, col. privada, 0,44 g; 13-8. Subasta Jesús Vico 149, lote 87, 0,48 g, col. Cores; 13-9. Subasta Jesús Vico 149, lote 85, 0,30 g, col. Cores; 13-10. Vill. 661 / ACIP 472, 0,25 g (?), 9 mm.

El grupo de MA y símbolo hacha está formado por divisores con cabeza femenina en anverso y símbolos creciente interno y hacha, además de las letras M y A en los otros dos cuadrantes. Salvo en el número 13-1, en el resto de ejemplares la cabeza ha sido resuelta de una manera bastante burda, llevan zarcillos y algunas llevan también collar. Algunas cabezas parecen tener una especie de redecilla que les cubre el pelo. El 13-3 y el 13-8, que parecen tener el mismo cuño de anverso, tienen delfines delante de la cabeza. La influencia gala30 es indudable y son conocidos los numerosos divisores con hacha en las emisiones del sur de Francia.

Emisiones singulares del segundo y tercer período

COMENTARIOS SOBRE LOS DIVISORES IBÉRICOS

Fig. 14. Tritetartemorion: 14-1. Camarasa: Vill. 663 / ACIP 474, 0,57 g, 9 mm; 14-2. ACIP 486, 0,60 g, 9 mm; 14-3. Camarasa. Vill. 676 / ACIP 483, 0,56 g, 9 mm; 14-4. Subasta Jesús Vico 149, lote 101, 0,58 g, col. Cores; 14-5. Subasta Jesús Vico 149, lote 102, 0,40 g, col. Cores; 14-6. Camarasa. Vill. 703 / ACIP 502, 0,43 g, 9 mm; 14-7. Vill. 693 / ACIP

496, 0,45 g, 9 mm; 14-8. Biosca. B-4, 0,30 g, 9 mm; 14-9. Subasta Jesús Vico 149, lote 76, 0,40 g, col. Cores; 14-10. Subasta Jesús Vico 149, lote 92, 0,36 g, col. Cores; 14-11. Vill. 702 / ACIP 501, 0,44 g, 9 mm; 14-12. Subasta Jesús Vico 149, lote 111, 0,50 g, col. Cores; 14-13. Subasta Jesús Vico 149, lote 110, 0,32 g, col. Cores; 14-14. Subasta Jesús Vico 149, lote 112, 0,60 g, col. Cores.

Hemos asignado al grupo de emisiones singulares aquellos ejemplares difíciles de encajar en los anteriores. Seguramente, varios de ellos podrían haber estado sin demasiados problemas en algunos de los grupos anteriores, como los ejemplares 14-1, el 14-9 o el 14-4 en el conjunto de MA o AM y creciente, puntos o letras en uno o dos cuadrantes restantes.

Aquí hemos puesto la pieza 14-2,31 estudiada anteriormente por nosotros, con un reverso muy original que parece remarcar claramente que la rueda corresponde al carro solar de Apolo al llevar el sol en el punto central.

No tenemos muy claro si el símbolo cabeza de caballo del 14-1 y del 14-9 podría corresponder a cabezas de grifos o de águilas.

Algunas de estas piezas, como los divisores 14-12, 14-3 y 14-14 y alguna otra, podrían ser emisiones más modernas, ya de los últimos años de los levantamientos ibéricos.

Estos divisores de imitación massaliota solo se emiten durante unos pocos años, a pesar de la gran variedad de cuños conocidos. Son 1/8 de dracma, trite-

48 MANUEL GARCÍA GARRIDO

tartemorion, y también se emiten 1/16 de dracma, hemitritetartemorion, en el oppidum de Camarasa. Las primeras emisiones, claramente ilergetes, son de buen arte y sus hallazgos han sido hasta ahora esporádicos y en su propia área.

Hay que tener siempre presente que estas piezas tienen una vida muy corta, dado su tamaño y peso. Además, debido a la dificultad de su tamaño y la rotura de los cuños a la hora de su estampación, se emiten muy pocos ejemplares.

Como dijimos al principio, y al contrario de las dracmas, creemos que estos divisores empezarían a emitirse en el 208 a. C., que es el momento de la buena relación dentro de la coalición entre ilergetes y romanos. El modelo elegido, el óbolo de Massalia, no habría sido permitido antes por sus antiguos aliados, los cartagineses. Las emisiones de este primer período tienen buen arte, son escasas y cuidadas, y también se sumó a ellas alguna otra ciudad, como Belse.

Las siguientes acuñaciones parecen ser debidas a unas circunstancias diferentes y sus función era claramante militar.

Tivissa

No creemos que haya muchas dudas de la importancia de este oppidum ilercavón. Este poblado ha sido ampliamente excavado y todavía se trabaja en él.32 No se conoce ningún otro lugar donde se hayan encontrado tantos ocultamientos monetarios, siete,33 aunque en realidad tendríamos que decir seis porque uno de ellos, el III, está compuesto por un conjunto de vasos de plata y no contiene monedas. Aquí han aparecido las celébres páteras de plata y otro material suntuario, así como varios plomos con textos ibéricos.

Jaume Noguera Guillén,34 en su tesi doctoral sobre la estructura de los poblados ibéricos en el curso inferior del río Ebro, analiza su situación, orografía, comunicaciones, así como la documentación arqueológica más reciente, y sobre el poblado de Tivissa dice: “El Castellet de Banyoles és el poblat més extens del curs inferior de l’Ebre. La importància d’aquest centre ibèric és inqüestionable. Les seves impressionants defenses, la immillorable posició estratègica, el control de les comunicacions pel riu i a través de la serra de Tivissa fins a la costa, els tresors recuperats, les seves dimensions, etc.”

¿Cómo interpretar la gran variedad de dracmas ibéricas y divisores si no es en un contexto bélico y de preparación para el conflicto? Creo que la clave está en la gran concentración de tribus y aliados que confluyeron en esta ciudad. La selección de este oppidum, por sus características, es bastante clara, además de ser una ciudad fronteriza. La coalición está dirigida por los ilergetes y otras tri-

bus ibéricas confederadas. Durante el tiempo de preparación prebélico, se emitieron numerosas y distintas emisiones de dracmas y divisores que representarían a los distintos pueblos allí reunidos. Hoy sabemos que las dracmas y divisores del kum se acuñaron en Tivissa. Un cuño sobre plomo de una dracma del kum35 ha aparecido recientemente aquí. Pero (siempre hay un pero) creemos que también se acuñaron otras piezas con leyendas distintas, es decir, que el oppidum podría llamarse, o no, kum. Nadie con buen criterio diría que Iltitar36 se encuentra en esta ciudad y, sin embargo, la mayoría de las piezas conocidas con esta leyenda aparecen aquí, y es la más representada. También los divisores con lobo y distintas leyendas, abreviadas o no, de Iltirtar parecen ser exclusivos de Tivissa. Pensamos que, además de las dracmas y divisores con kum, en esta concentración de pueblos ibéricos se acuñaron dracmas y divisores de Iltirtar, Kertekunte, 37 Bekose, etc. Son acuñaciones móviles, militares y de necesidad. Si no, es difícil entender o intentar asignar a distintas oppida las variadísimas emisones de dracmas ibéricas.

El grueso de los divisores de imitación massaliotas se acuña durante unos pocos años y su circulación se reduce a Catalunya, salvo algunos ejemplares sueltos encontrados en Cheste,38 Villarrubia,39 etc.

Parece evidente que esta concentración y preparación para la batalla contra Roma no pudo producirse antes de la rebelión del 206/205 a. C. En ningún tesoro monetario de Tivissa ha aparecido moneda cartaginesa.

Hemos centrado nuestro estudio en estos divisores, dejando para otros estudiosos las múltiples relaciones y consecuencias que se puedan obtener de la observación pormenorizada de las dracmas ibéricas.

Hubo una gran derrota y destrucción de este oppidum, quizás realizado por los romanos que tenían el campamento en el camino del Castellet de Banyoles.40 Poco después, y conectando con algunas emisiones de Tivissa, se acuña en Camarasa.

Camarasa

Algunas emisiones de divisores encontrados aquí son exclusivos de esta ciudad, como por ejemplo los de semicírculo con creciente y punto y sus mitades con semicírculo o fíbula en el reverso. También son exclusivos de aquí los hemitritetartemorion con cabeza femenina en anverso, y dos delfines enfrentados con un creciente y punto entre ellos en el reverso.

Tiene razón Francesc Giral41 cuando explica el caos que representó, en su momento, la recogida de datos sobre las piezas que iban apareciendo en el mercado numismático y las informaciones contradictorias que se facilitaban sobre ellas. El tiempo atemperó el descubrimiento. Giral analiza y clarifica este ha-

50 MANUEL GARCÍA GARRIDO

llazgo añadiendo nuevos divisores a los ya conocidos. Propone como fecha de ocultación el 206-205 a. C. Estamos de acuerdo con él en las fechas propuestas. Los hallazgos de los divisores de Villarrubia42 se relacionan con algunos divisores de Camarasa.

Biosca y Pantano de Tremp/Pobla de Segur43

Son hallazgos aislados producidos en Guixeria de Talteüll (Biosca), en la Segarra, y en el Pantano de Tremp/Pobla de Segur.

Estas emisiones parecen más tardías que las de Tivissa y Camarasa, sobretodo las de Tremp, con una gran influencia gala representada por el símbolo hacha, bastante común en emisiones del sur de Francia.

Tivissa

Semicírculo / Lobo

Semicírculo / Creciente

MA o AM / Vacíos

MA o AM / Creciente

MA o AM / Creciente / Puntos o letras

M y símbolo creciente

MA y símbolo hacha

Emisiones singulares 0 5 10 15 20

Porcentaje de los distintos grupos en Tivissa, Camarasa, Biosca y Tremp.

COMENTARIOS SOBRE LOS DIVISORES IBÉRICOS DE I.M. 51

BIBLIOGRAFÍA BÁSICA:

VILLARONGA, Leandre. Les dracmes ibèriques i llurs divisors. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC). Barcelona, 1998.

VILLARONGA, Leandre; BENAGES, Jaume. Ancient Coinage of the Iberian Peninsula / Les monedes de l’Edat Antiga a la Península Ibérica (ACIP). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC). Barcelona, 2011.

NOTAS BIBLIOGRÁFICAS

1. F. GIRAL, “Cartagineses y romanos en la ilergecia. Testimonios numismáticos”, Revista d’Arqueologia de Ponent 25, 2015, pp. 83-101. El autor analiza los hallazgos de monedas cartaginesas y romanas en la zona ilergete. Los hallazgos de monedas cataginesas (18 AE y 4 AR) se producen en el bajo Ebro, así como en el río Segre hasta Camarasa. Corresponden a los primeros años del 2018 a. C., perdidas por el ejército de Aníbal en su ruta hacia Italia. Hay menos hallazgos romanos (2 Ar y 6 Ae). Isabel RODRÍGUEZ CASANOVA, “¿Conquista… o retirada? Campañas militares, ejércitos y tesoros a finales del siglo III a.C.”, XV Congreso Nacional de Numismática (Madrid, 28-30 octubre 2014), pp. 829-844. 2. J. NOGUERA GUILLÉN, Gènesi i evolució de l’estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre: la Ilercavònia septentrional. Tesi doctoral. Barcelona, abril 2006. J. NOGUERA y N. TARRADELL-FONT, “Noticia sobre las monedas del campamento romano de la Segunda Guerra Púnica de la Palma (l’Aldea, Tarragona), XIII Congreso Nacional de Numismática (Cádiz, 22-24 octubre de 2007), pp. 119-142. J. NOGUERA GUILLÉN, “Los campamentos romanos en el curso inferior del río Ebro durante la segunda guerra púnica”, Gladius, Anejos 13, 2009, pp. 329-338. F. BURILLO, “El periodo del ibérico pleno en el territorio de los íberos del Ebro”, Actas del II Congreso Internacional, Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011, pp. 103-110. El periodo del Ibérico Pleno se conoce como el periodo comprendido entre el Ibérico Antiguo y el inicio de la ocupación romana, y es el momento en que se desarrollan los oppida. D. BEA; C. BELARTE; J. DILOLI; J. NOGUERA y S. SARDÀ, “Los asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos V-III a.C”, Actas del II Congreso Internacional, Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011, pp. 111-128. Son pequeños asentamientos fortificados que siguen pautas similares. E. JUNYENT, “Problemática general de la iberización en la Cataluña interior”, Ampurias 38-40, Barcelona, 1976-78, pp. 177-186. “... La sociedad ilergeta aparece entre las poblaciones prerromanas de Cataluña como un caso único, y en el seno de su estructura social, de su organización política, se observa una tendencia a superar dicha atomización mediante agrupaciones territoriales y políticas amplias y estables, a una cierta estratificación social y formación de grupos aristocráticos y a la concentración del poder en manos del régulo, etc.” “... La estructura política ilergeta en el siglo III a. de J. C. está a punto de desarrollar un sistema monárquico. Este proceso, que en general se atribuye a instigación cartaginesa, responde básicamente a la evolución de la sociedad indígena, a la tendencia de la figura del jefe militar a consolidarse en toda forma de gobierno oligárquica o dictatorial...”. E. SANMARTÍ y J. PADRÓ, “Ensayo de aproximación al fenómeno de la iberización en las comarcas meridionales de Cataluña”, Ampurias 38-40, Barcelona, 1976-78, pp. 157-176. J. BARBERÁ y E. SANMARTÍ, “Nota acerca del poblado protohistórico del «Coll Alt» (Tivissa, Ribera d'Ebre, Tarragona)”, Ampurias 38-40, Barcelona, 1976-78, pp. 289-294. J. NOGUERA GUILLÉn, “Los inicios de la conquista romana de Iberia: los campamentos de campaña del curso inferior del río Ebro”, Archivo Español de Arqueología 2008, 81, pp. 31-48. En este contexto, el poblado del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre) adquiere una gran importancia geoestratégica. Se trata del mayor asentamiento ibérico al sur de Cataluña, un oppidum ilercavón de 4,2 ha que controla el curso del Ebro a su paso por la depresión de Móra, así como la vía de acceso que, desde el interior del bajo Aragón, territorio ausetano, se dirige hacia la costa y por ende hacia Tarraco. De hecho, está justo encima del vado que facilita el paso del río siguiendo esta ruta.

3. M. GARCÍA GARRIDO y J. MONTAÑÉS, “ Divisores de plata inéditos o poco conocidos de Hispania antigua”, Acta Numismàtica 19, pp. 45-52. J. BENAGES, “Les monedes de Tarragona (addenda tercera)”, Acta Numismàtica 31, pp. 17-30.

4. J. BENAGES, “La pretesa dracma ibèrica amb llegenda Kese”, Acta Numismàtica 50, p. 57. Gabriel VILLARONGA, “Troballa de dracmes, divisors i denaris, potser de la zona de Tivissa”. Acta Numismàtica 50, pp. 31-42.

5. F. CHAVES TRISTÁn, “Elementos numismáticos de índole griega en la Península Ibérica”, HABIS 22, 1991, pp. 27-48. También: F. CHAVES TRISTÁN, “Arqueología de la conquista como elemento identitario: Mo-

52 MANUEL GARCÍA GARRIDO

nedas y epigrafía monetal. Revisiones de Historia Antigua VII”, Acta 12. Vitoria, 2012, pp. 173-205. La autora se pregunta «... si los elementos que muestran tales piezas reflejan a quienes ordenaron, nivel emisor, o a aquellos a quienes iban dirigidas, nivel receptor, con la espinosa interrogante de dilucidar si las identidades de ambas coinciden o alguna se desmarca de los elementos etnogenéticos propios en aras de la gestación de una nueva fórmula identititaria». Chaves recuerda los tres parámetros que impulsan la emisión de moneda y su puesta en circulación: el « psicológico-propagandistico», el «político» y el «financiero-económico». L. VILLARONGA, “Tipus massaliotes a les monedes fraccionaries trobades a Catalunya”, Acta Numismàtica 24, pp. 31-48. F. LÓPEZ SÁNCHEZ, “Dracmas ampuritanas y marsellesas acuñadas para Cartago (218-211 /209 a.C.)”, Mainake, XXXII (I)/2010, pp. 601-617. Relaciona las primeras emisiones de Marsella y Ampurias con el ejército púnico. Solo más tarde estas ciudades serían aliadas de Roma.

6. Núria RAFEL; Lois ARMADA; Carme BELARTE; Pere CASTANYER; Pepa GASULL; Marc GENER; Raimon GRAELLS; Mark HUNT; V. MATA-PERELLÓ; Ignacio MONTERO; Arturo PÉREZ; Enriqueta PONS; Carme ROVIRA; Santos ROVIRA, Salvador y Pepa VILLALBA, “La arqueología de la plata y su investigación en la Península Ibérica: el proyecto plata prerromana en Catalunya”, I Congreso Internacional de Minería y Metalurgia en el contexto de la historia de la humanidad: pasado, presente y futuro, Mequinenza, 6-9 de julio de 2006, pp. 253-268. Manuel GOZALBES y José Manuel TORREGROSA, “De Iberia a Hispania. Plata, dracmas y denarios entre los siglos VI y I a.C.”, Archivo de Prehistoria Levantina Vol. XXX, Valencia, 2014, pp. 275-316. M. Paz GARCÍABELLIDO, El tesoro de Mogente y su entorno monetal, Estudis Universitaris Valencians, Valencia, 1990. A. SCHULTEN, Fontes Hispaniae Antiquae, III, Universidad de Barcelona, 1935. L. VILLARONGA, “Uso de la ceca de Emporion por los romanos, para cubrir sus necesidades financieras en la Península Ibérica durante la Segunda Guerra Púnica”, Studi per Laura Breglia, I, Supplemento Bolletino di Numismatica, nº 4/1987, pp. 209214. M.ª Paz GARCÍA-BELLIDO, “Roma y los sistemas monetarios provinciales. Monedas romanas acuñadas en Hispania en la Segunda Guerra Púnica”, Zephyeus, 53-54, 2000-2001, pp. 551-577. La autora defiende la aceptación, por parte de los romanos, de los patrones monetarios existente en la Península en la Segunda Guerra Púnica. También la libertad para crear numerario con valores hasta este momento inexistentes en Hispania. Las circunstancias especiales de Iberia aconsejan a los romanos acuñar todos los valores posibles, como el doble victoriato, el medio victoriaro y unos divisores inexistentes hasta ese momento. L. VILLARONGA, “Nueva interpretación a Argentum Oscense”, Gaceta Numismática, 44, 1977, pp. 11-17. L. VILLARONGA, “Necesidades financieras en la Península Ibérica durante la Segunda Guerra Púnica y primeros levantamientos de los íberos”. Nummus, IV, V y VI (1981-1983), pp. 1-34. L. VILLARONGA, “Necessitats financeres a la Catalunya ibèrica dels segles III-I aC.”, Acta Numismàtica 15, pp. 19-32.

7. J. NOGUERA; D. ASENSIO y R. JORNET (2012), “La destrucción del Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona)”, Actas del II Congreso Internacional de Iberos del Ebro (Alcañiz-Tivissa, 2011), Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, pp. 231-246. Los autores consideran que esta ciudad ibérica ilercavona ocupaba un papel principal en el territorio. Estudian las causas y la cronología de esta ciudad y consideran que fue destruida de forma violenta sobre el 200-195 a. C. Es uno de los yacimientos más extensos del curso inferior del Ebro (4,2 ha). Las monedas encontradas dentro del recinto de la ciudad son mayoritariamente ibéricas y solo una pequeña parte son romanas (cuadrigatus, victoriatos y denarios). Todo lo contrario ocurre en el exterior del recinto, donde el 83% son romanas: David ASENSIO VILARÓ; Rafel JORNET NIELLA; Maite MIRÓ ALAIX y Joan SANMARTÍ-GREGO, “L’excavació de la Zona 3 en el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), un nou fragment de trama urbana en l’angle sud-oest de la ciutat ibérica”, I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre 2016. Pierre MORET, “Los monarcas ibéricos en Polibio y Tito Livio”. CuPAUAM 28-29, 2002-2003, pp. 23-33. José MARTÍNEZ GÁZQUEZ, “Polibio, fuente de Tito livio en los acontecimientos hispanos”, Ampurias 36, Barcelona, 1974, pp. 235-247. L. VILLARONGA, Numismàtica antiga de la Península Ibèrica, Barcelona, 2004. L. VILLARONGA, “Nueva interpretación a Argentum Oscense”, Gaceta Numismática 44, 1977, pp. 11-17. L. VILLARONGA, “La monnaie d’argent en Espagne, de l’arrivée des romains jusqu’à la moitié du IIe S. Av JC.”, Rytmes de la roduction monétaire, de l’antiquité à nos jours, Louvain-La Neuve, 1987, pp. 100-117. F. CALLATAY; G. DEPEYROT y L. VILLARONGA, L’argent monnayé d’Alexandre le Grand à Auguste, Brussel·les, 1993. M. CRAWFORD, The Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974. A.M. de GUADÁN, Comentario HistóricoNumismático sobre la campaña de Escipión en Hispania, ANE, Barcelona, 1974. P. MARCHETTI, Histoire économique et monétaire de la Deuxième Guerre Punique, Brussel·les, 1978.

8. Francesc GIRAL ROYO, “El lobo en las acuñaciones de Iltirta. Imagen monetaria de un mito”, Pyrenae, núm. 37, vol. 2 (2006), pp. 71-82. Xavier SANAHUJA y Miquel MARATA, “Tipus inèdit de dracma ibèrica amb pròtom de llop”, Acta Numismàtica 44, 2014, pp. 43-45. J. M. TORREGROSA, “Un nuevo divisor de plata atribuible al taller de Iltirta”, Revista Numismática OMNI 9, 2015, pp. 42-49. Julio GONZÁLEZ ALCALDE y Teresa CHAPA BRUNET, “Meterse en la boca del lobo. Una aproximacion a la figura del «carnassier» en la religión ibérica”, Complutum, 4, 1993, pp. 169-174. Arturo PÉREZ ALMOGUERA, “Iltir / iltur = oppidum. Los nombres de lugar y la ciudad en el mundo ibérico”, Faventia 23/1, 2001, pp. 21-40. Los radicales iltir e iltur parecen corresponder al latín oppidum. L. VILLARONGA, “Las monedas de Iltirta con lobo en el reverso”, Ampurias 3132, 1969-1970, pp. 259-271. Estudia la tipología y evolución del lobo en Iltirta y el carácter totémico-reli-

COMENTARIOS SOBRE LOS DIVISORES IBÉRICOS DE I.M. 53

gioso. L. VILLARONGA, Las monedas ibéricas de Ilerda, Barcelona, 1978. Xavier SANAHUJA y Miquel MARATA, “Tipus inèdit de dracma ibèrica amb pòtom de llop”, Acta Numismàtica 44, pp. 43-45.

9. Francesc GIRAL ROYO, “Redescobrint el tresor de Camarasa (la Noguera, Lleida)”, Acta Numismàtica 48, Barcelona, 2018, pp. 47-67. Giral analiza y clarifica este hallazgo añadiendo nuevos divisores a los ya conocidos. Propone como fecha de ocultación el 206-205 a. C.

10. L. VILLARONGA, Tresors monetaris de la península Ibèrica anteriors a August: repertori i anàlisi Barcelona, 1993, L. VILLARONGA, Les dracmes ibèriques i llurs divisors. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 1998. N. TARRADELL-FONT, (2003-2004), “Les troballes numismàtiques del Castellet de Banyoles de Tivissa (Baix Ebre, Catalunya). Noves troballes de les excavacions 1998-1999 i revisió de les anteriors”, Fonaments 10-11, pp. 245-317. L. VILLARONGA (1982), “El tresor IV de Tivissa (Ribera d’Ebre, Tarragona)”, Acta Numismàtica 12, pp. 63-74. M. CRUSAFONT, “Dos hemiòbols inèdits de la zona Ebre-Segre”, Acta Numismàtica 19, pp. 53-58. Miquel de CRUSAFONT I SABATER (2006), “Dracmes i divisors ibèrics inèdits en una troballa a la Ribera d’Ebre”, Acta Numismàtica 36, pp. 39-53. Núria TARRADELL-FONT (2003-2004), “Les monedes del Castellet de Banyoles de Tivissa (Ribera d’Ebre, Catalunya). Noves troballes de les excavacions 1998-1999 i revisió de les anteriors”, Fonaments 10/11, pp. 245-317. Joan SANMARTÍ; David ASENSIO; M.ª Teresa MIRÓ y Rafael JORNET, “El Castellet de Banyoles (Tivissa): una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro”, Archivo Español de Arqueología 2012, 85, pp. 43-63. L. VILLARONGA (1983), “Un tresor de la zona EbreSegre (Tarragona)”, Acta Numismàtica 13, pp. 47-57. Gabriel VILLARONGA, “Troballa de dracmes, divisors i denaris, potser de la zona de Tivissa”, Acta Numismàtica 50, pp. 31-42.

11. L. VILLARONGA, Les dracmes ibèriques i…, Ver nota 10. Francesc GIRAL ROYO, “Redescobrint el tresor de Camarasa”, op. cit., nota 9. Mª Pilar CAMAÑES; Noemí MONCUNILL; Carles PADRÓS; Jordi PRINCIPAL y Javier VELAZA, “Un nuevo plomo ibérico escrito de Monteró I”, Palaeohispanica 10, 2010, pp. 233-247.

12. P. MORET, “Los monarcas ibéricos en Polibio y Tito Livio”, CuPAUAM 28-29, 2002-2003, pp. 23-33. E. JUNYENT, Problemática general, op. cit., nota 2. J. J. FERRER MAESTRO, “‘El Africano’ en Hispania: Balance económico”, Gerión 2000, n.° 18, pp. 135-146. Isabel RODRÍGUEZ CASANOVA, ¿Conquista… o retirada? Campañas militares…, op. cit., nota 1. José MARTÍNEZ GÁZQUEZ, “Polibio, fuente de Tito livio”, ver nota nº 7. J. RUIZ de ARBULO, “Santuarios y fortalezas. Cuestiones de indigenismo, helenización y romanización entorno a Emporion y Rhode (s. VI – I a. C.)”, CuPAVAM 28-29, 2002-2003, pp. 161-202. Destaca las influencias en esta zona de Artemisa y Apolo, influencia que se notará en sus acuñaciones y en las imitaciones ibéricas, en sus dracmas y divisores.

13. L. VILLARONGA, Les dracmes ibèriques i…, ver nota 10. J. BENAGES, “La pretesa dracma ibèrica”, ver nota nº 4. Xavier SANAHUJA y Miquel MARATA, “Tipus inèdit de dracma ibèrica”, ver nota nº 8. J. UNTERMANN, “ Les dracmes d’Etokisa”, Acta Numismàtica 26, pp. 55-66. J. UNTERMANN, “Lengua ibérica y leyendas monetales”, X Congreso Nacional de Numismática, Albacete, 1998, pp. 97-106. L. VILLARONGA y Jaume BENAGES, Ancient Coinage of the Iberian Peninsula/Les monedes de l’Edat Antiga a la Península Ibèrica (ACIP), Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 2011. Gabriel VILLARONGA (2018), “Tipus inèdit de dracma ibèrica amb símbol àguila”, Acta Numismàtica 48, pp. 45-46. M. GARCÍA GARRIDO, “Divisor de imitación massaliota con leyenda BeLSETaR”, Acta Numismàtica 50, pp. 43-44. L. VILLARONGA, “Les dracmes ibériques de Tàrraco”, Revista Faventia, U.B.A., nº 10, pp. 143-152.

14. Ver nota anterior.

15. La pieza con leyenda Ban✲Belseta en subasta Jesús Vico 149, lote 12, 4,50 g, parece tener alguna relación con las dracmas nº 6, 18 y 19 de la misma subasta.

16. L. VILLARONGA, Les dracmes ibèriques i…, op. cit.

17. Ver nota anterior.

18. L. VILLARONGA, Tresors monetaris de la península Ibèrica anteriors a August: repertori i anàlisi, Barcelona, 1993.

19. L. VILLARONGA, Les dracmes ibèriques i…, op. cit. F. GIRAL ROYO, “Redescobrint el tresor de Camarasa”, op. cit., nota 9. M. CRUSAFONT I SABATER, “Dos hemiòbols inèdits de la zona del Segre”, Acta Numismàtica, XIX (1989), pp. 53-58.

20. Miquel de CRUSAFONT I SABATER (2006), “Dracmes i divisors ibèrics inèdits en una troballa a la Ribera d’Ebre”, Acta Numismàtica 36, pp. 39-53.

21. António MARQUES DE FARIA, “Crónica de onomástica paleo-hispânica (4)”, Revista Portuguesa de Arqueologia, volumen 5, número 2, 2002, pp. 233-244. Jesús RODRÍGUEZ RAMOs, “Vocales y consonantes nasales en la lengua íbera”, Faventia 22/2, 2000, pp. 25-37. J. RODRÍGUEZ RAMOS, “Aspectos de la morfología de los formantes segundos de los compuestos de tipo onomástico en la lengua íbera”, Faventia 23/1, 2001, pp. 7-19. António MARQUES DE FARIA, “Apontamentos sobre Onomástica paleo-hispânica”, Yipasca, 6, 1997, pp. 105-114. António MARQUES DE FARIA, “Crónica de onomástica paleo-hispânica (6)”, Revista Portuguesa de Arqueologia, v. 6, núm. 2, 2003, pp. 313-334. Marcas de valor. J. SILES, “Léxico de Inscripciones Ibéricas”, Epigrafía Hispánica nº 2, Madrid, 1985. Joan FERRER I JANÉ, “El sistema de numerales ibérico: avances en su conocimiento”, Acta Paleohispánica X, Paleohispánica 9, 2009, pp. 451-479. Según el autor, en los reversos

54 MANUEL GARCÍA GARRIDO

aparecen etaban y etar en unidades, eterder en mitades, e- en cuartos y seste y seskir en los sextos en emisiones de Untikesken, mientras que eba en unidades, e= en las mitades, e- en cuartos y s en sextos aparecen en anversos, debajo de la nariz de la figura. Son, pues, marcas de valor. E. ORDUÑA, “Sobre algunos posibles numerales en textos ibéricos”, PalHisp 5, 2005, pp. 491-506. E. R. LUJÁN, “Evolución diacrónica de los sistemas de numerales”, RSEL 36, 2006, pp. 73-98. E. R. LUJÁN, “Evolución diacrónica de los sistemas de numerales (2ª Parte)”, RSEL 37, 2007, pp. 41-63. Joan FERRER I JANÉ y Francesc GIRAL ROYO, “A propósito de un semis de ildiŕda con leyenda erder. Marcas de valor léxicas sobre monedas ibéricas”. Palaeohispanica 7, 2007, pp. 83-99. Ignasi GARCÉS ESTALLO, “Nuevos epígrafes ibéricos de la comarca del Segrià (Lleida)”, ActPal XI = PalHisp 13, 2013, pp. 483-500. D. FLETCHER VALLS, Inscripciones ibéricas del Museo de Prehistoria Valenciana Inscripción XVI, Valencia, 1953. J. MALUQUER DE MOTES, Epigrafía prelatina de la Península Ibérica, Barcelona, 1986.

22. María José ESTARÁN TOLOSA, “Epigrafía monetal paleohispánica. Las leyendas secundarias”, ActPal XI =PalHisp 13, 2013, pp. 65-83. Marcas de valor, etaban y ban serían equivalentes a unidad. Según esta autora, en eta-ba-n, eta significaría bronce, ba la cantidad y n se referiría a moneda.

23. L. VILLARONGA, Numismàtica antiga de la Península Ibèrica, Barcelona, 2004. L. VILLARONGA, “Marcas de valor en monedas ibéricas”, en: XII CNA, Zaragoza, 1973, pp. 531-536.

24. M. CRUSAFONT I SABATER, “Dos hemiòbols inèdits de la zona del Segre”, Acta Numismàtica 19, 1989, pp. 53-58.

25. L. VILLARONGA, Les dracmes ibèriques i…, op. cit. F. GIRAL ROYO, “Redescobrint el tresor de Camarasa (la Noguera, Lleida)”, Acta Numismàtica 48, Barcelona, 2018, pp. 47-67. M. CRUSAFONT I SABATER, “Dos hemiòbols inèdits de la zona del Segre”, Acta Numismàtica 19, pp. 53-58. F. CHAVES TRISTÁN, “Los hallazgos numismáticos y el desarrollo de la Segunda Guerra Púnica en el Sur de la Península Ibérica”, Latomus 49, 3, 1990, pp. 613-622. L. VILLARONGA, Tresors monetaris de la península Ibèrica anteriors a August: repertori i anàlisi, Barcelona, 1993. P. P. RIPOLLÈS, ”El tesoro de la Plana de Utiel”, Acta Numismàtica X, 1980, pp. 15-25. M. GARCÍA GARRIDO, “El hallazgo de Villarrubia de los Ojos”, Acta Numismàtica 20, pp. 37-78. F. CHAVES TRISTÁN y R. PLIEGO VÁZQUEZ, BELLVM ET ARGENTVM. La Segunda Guerra Púnica en Iberia y el conjunto de monedas y plata de Villarrubia de los Ojos (Ciudad Real), Editorial Universitaria de Sevilla, Sevilla, 2015. Importante trabajo, realizado por estas dos autoras, que aporta luz sobre el confuso mundo de los divisores de plata en la Segunda Guerra Púnica. Cuando publiqué, en 1990, el hallazgo de Villarrubia de los Ojos en Acta Numismàtica, solamente conocía 151 monedas y un cospel. F. Chaves y R. Pliego han conseguido añadir 41 monedas de la colección Cores y 205 del Fondo Arqueológico Ricardo Marsal Monzón (FARMM), con las que han incrementado el total hasta las 401 piezas.

26. Òscar CALDÉS y Xavier SICART (2018), “Nuevos hallazgos monetarios en el yacimiento ibérico del Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona). Una ceca del siglo III a.C”, Actas del XVI Congreso Nacional de Numismática, Barcelona, 28-30 noviembre 2018 (en premsa).

27. Gabriel VILLARONGA, “Troballa de dracmes, divisors i denaris, potser de la zona de Tivissa”, Acta Numismàtica 50, pp. 31-42.

28. J. BENAGES, “La pretesa dracma ibèrica amb llegenda Kese”, Acta Numismàtica 50, pp. 57.

29. Agradezco a Óscar Caldés y Xavier Sicart la información sobre el divisor aparecido en Tivissa y que todavía no está publicado.

30. Cédric LOPEZ, “Confirmation de liaison entre deux types de monnaies rutènes á la croix dits "goutrens au torques" et "aux feuilles aquatiques”, OMNI nº3, 07-2011, pp. 17-19. Estos divisores galos atribuidos a los Rutènes, cuyo epicentro se encuentra en el valle del Hérault, llevan, en uno de los cuadrantes de su reverso de rueda, un hacha y, en los otros tres, “flores acuáticas”. Jordan LATOURNERIE, “L’obole de Grabels: Typologie et répartition dans l’espace”, OMNI nº 6, 04/2013, pp. 42-46. Estudia los óbolos de Grabels, del sur de las Galias, emitidos desde finales del siglo III a.C. Su tipología: en el anverso, cabeza masculina; en el reverso, hacha, creciente, tres puntos y círculo con punto central. Tienen influencias massaliotas e ibéricas. Jean-Marc PÉRIÉ, “Une nouvelle obole au ailé attribuable aux cadurques”, OMNI nº 4, 02/2012, pp. 13-15. Estudia unos recientes óbolos aparecidos en el sudoeste de la Galias, acuñados desde finales del siglo III hasta principios del II a.C. En el reverso, estos óbolos tienen un lobo alado. Jordan LATOURNERIE, “Une obole à la croix inédite”, OMNI nº 4, 02/2012, pp. 29-30. Guy RANCOULE y Jean GUILAINE, “Las monedas con cruz y hacha de los Corbières occidentales”y Ampurias XXX, Barcelona, 1968, pp 151-173. En su reverso, estas monedas del sur de Francia tienen una cruz y, en uno de sus cuadrantes, se muestra un hacha. Perduran hasta el siglo I a.C. L. VILLARONGA, “Les oboles massaliètes à la roue et leurs imitations dans la peninsule ibérique”, Mélanges offerts au Docteur J.-B. Colbert de Beaulieu, París, 1987, pp. 31-36. A. DEROC, “ Les oboles au croissant”, Cahiers Numismatiques 67, 1981, pp. 28-30. También: “Les monnaies gauloises d’argent de la Vallée du Rhône”, Études de Numismatique Celtique, 2, París, 1983, pp. 71-72. Michel PY, “Etude des trouvailles monetaires effectées sus l’oppidum de Nages (Gard) de 1958 à 1968”, Acta Numismàtica IV, Barcelona, 1974, pp. 97-153. Cédric LOPEZ, “Confirmation de liaison entre deux tupes de monnaies rutènes à le croix dits «goutrens au torques» et «aux feuilles aquatiques», OMNI 3-07-2011, pp. 17-19.

COMENTARIOS SOBRE LOS DIVISORES IBÉRICOS DE I.M. 55

31. M. GARCÍA GARRIDO, “Un nuevo divisor de imitación massaliota”, Acta Numismàtica 37, pp. 29-32.

32. David ASENSIO; Joan SANMARTÍ; Rafel JORNET y Maite MIRÓ, “L’urbanisme i l’arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre)”, Actas del II Congreso Internacional, Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011, pp. 173-193. Este yacimiento tiene unas características propias: una extensión de 4,2 ha, una arquitectura compleja y la aparición de objetos suntuarios y de prestigio; también la corta duración de esta ciudad, que fue construida unos pocos decenios antes de su destrucción (entre el 200195 a.C.). Ciudad ilercavona. J. BARBERÁ y E. SANMARTÍ, “Nota acerca del poblado protohistórico del «Coll Alt» (Tivissa, Ribera d'Ebre, Tarragona)”, Ampurias 38-40, Barcelona, 1976-78, pp. 289-294. Nuria TARRADELL-FONT y Jaume NOGUERA, “Avance al estudio de las monedas del Camí del Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona)”, XIII Congreso Nacional de Numismática (Cádiz, 22-24 octubre de 2007), pp. 143-162. Los autores dan a conocer 36 monedas del yacimiento Camí del Castellet de Banyoles, relacionado con el campamento romano cercano al poblado ibérico del Castellet de Banyoles y seguramente responsable de la destrucción de éste. Las monedas pertenecen a tres coleccionistas privados. Entre estas monedas romanas, hay una dracma de Emporiom y dos ibéricas, una de ellas con los signos CuM y la otra anepígrafa. N. TARRADELLFONT (2003-2004), “Les troballes numismàtiques del Castellet de Banyoles de Tivissa (Baix Ebre, Catalunya). Noves troballes de les excavacions 1998-1999 i revisió de les anteriors”, Fonaments 10-11, pp. 245-317. David ASENSIO VILARÓ; Rafel JORNET NIELLA; Maite MIRÓ ALAIX y Joan SANMARTÍ-GREGO, “L’excavació de la Zona 3 en el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), un nou fragment de trama urbana en l’angle sud-oest de la ciutat ibérica”, I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre 2016. Pierre MORET, “À propos du Castellet de Banyoles et de Philon de Byzance: une nécessaire palinodie”, Salduie, Estudios de Prehistoria y Arqueología, 2008, 8 (1), pp. 193-215.

33. Ver nota nº 10.

34. J. NOGUERA; D. ASENSIO y R. JORNET (2012), “La destrucción del Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona)”, Actas del II Congreso Internacional de Iberos del Ebro (Alcañiz-Tivissa, 2011), Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, pp. 231-246. Jürgen UNTERMANN, Monumenta Linguarum Hispanicarum. Band. I. Die Munzlegenden, Wiesbaden, (1980); Monumenta Linguarum Hispanicarum. Band II. Die IberischenInschriften aus Südfrankreich, Wiesbaden, 1993; y también “Intercanvi epistolar en un plom ibèric?”, Homenatge al Dr. Leandre Villaronga, Acta Numismàtica 21-22-23, pp. 93-100. J. UNTERMANN, Monumenta linguarum Hispanicarum. Vol. I: Die Münzen legend. Wiesbaden, 1975. J. UNTERMANN, “Nuevos textos sobre plomo”, Acta Numismàtica 15, pp. 33-46. J. UNTERMAN, “Nova inscripció ibèrica sobre plom”, Acta Numismàtica 19, pp. 3944.

35. Òscar CALDÉS y Xavier SICART (2018), “Nuevos hallazgos monetarios en el yacimiento ibérico del Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona). Una ceca del siglo III a.C”, Actas del XVI Congreso Nacional de Numismática, Barcelona, 28-30 noviembre 2018 (en premsa).

36. L. VILLARONGA, Les dracmes ibèriques i…, op. cit.

37. L. VILLARONGA, “Las dracmas ibéricas de Kertekunte”, Quaderni Ticinesi di Numismatica e Antichità Classiche, XVI, 1987, pp. 161-166. J. BENAGES, “La pretesa dracma ibèrica amb llegenda Kese”, Acta Numismàtica 50, pp. 57.

38. L. VILLARONGA, Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973.

39. M. GARCÍA GARRIDO, “El hallazgo de Villarrubia de los Ojos”, Acta Numismàtica 20, pp. 37-78. F. CHAVES TRISTÁN y R. PLIEGO VÁZQUEZ, BELLVM ET ARGENTVM. La Segunda Guerra Púnica en Iberia y el conjunto de monedas y plata de Villarrubia de los Ojos (Ciudad Real), Editorial Universitaria de Sevilla, Sevilla, 2015.

40. Pierluigi DEBERNARDI, “Tivissa 1, Drieves, Valera, Armuña de Tajuña e X4 un aggiornamento dei tesoretti romani repubblicani del fronte ispanico1”, Acta Numismàtica 49, Barcelona, 2019, pp. 95-127. Estudia detalladamente los denarios romanos aparecidos en los tesoros de la Segunda Guerra Púnica datados entre el 210- 206 a.C. J. NOGUERA; D. ASENSIO y R. JORNET (2012), “La destrucción del Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona)”, Actas del II Congreso Internacional de Iberos del Ebro (Alcañiz-Tivissa, 2011), Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, pp. 231-246. J. de C. SERRA RÀFOLS, “Monedas de la república romana procedentes de Tivissa”, Ampurias XI, pp. 200. “El poblado ibérico de Castellet de Banyoles”, Ampurias III, pp. 15.

41. F. GIRAL ROYO, “Redescobrint el tresor de Camarasa (la Noguera, Lleida)”, Acta Numismàtica 48 Barcelona, 2018, pp. 47-67.

42. Ver nota 39.

43. L. VILLARONGA, Les dracmes ibèriques i…, op. cit.

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Nuevo cuarto de calco hispano-cartaginés con Melkart/prótomo de caballo

DAVID MARTÍNEZ CHICO*

El objetivo de este trabajo es presentar una nueva variante de cuarto de calco hispano-cartaginés (fig. 1). Hasta la fecha, no se ha estudiado ni incorporado en ninguna obra. Su descripción es la siguiente:

a/ Busto de Melkart con casco a derecha.

r/ Prótomo de caballo.

Medidas: 2,89 g. 12 mm. 4 h.

Procedencia: Andalucía, seguramente Jaén.

Fig. 1. Nuevo cuarto de calco hispano-cartaginés. De www.imperio-numismatico.com (15/07/2016).

De acuerdo con su iconografía, la nueva emisión podría relacionarse con los medios calcos (ACIP 581), pues poseen idénticos anversos (fig. 2). Asimismo, el peso de nuestro ejemplar (2,89 g) permite que su metrología se describa como cuarto de calco, aunque algo por encima de la media establecida. Sea como fuere, el cuarto de calco inédito amplía la nómina y se asocia a un nuevo grupo monetal individualizado, pero caracterizado por la presencia de Melkart portando su señero casco tocado con penacho.

* Universitat de València.

Fig. 2. Medio calco hispano-cartaginés (4,80 g; 19-20 mm).

De Jesús Vico (13/06/2013, lote 27).

Como bien sabemos, la inmensa mayoría de divisores púnicos proceden de Andalucía, y el nuestro no es una excepción. Es más, Villaronga (1983: 70) apuntó en su día que las pequeñas monedas de bronce acuñadas en Andalucía durante el periodo de la ocupación cartaginesa no solían salir de este territorio, precisamente por la retirada del ejército cartaginés ante el empuje romano. Por tanto, todos estos divisores de bronce se usaron en el marco de la vida cotidiana. Se trata en general de monedas anepígrafas y con diseños bastante variados. Nuestro nuevo cuarto de calco, con Melkart portando casco, además de ser hispano-cartaginés, está claramente relacionado tipológicamente con el medio calco del mismo anverso (fig. 2). Que sea inédita no es extraño pues los divisores hispano-cartagineses están poco o nada sistematizados. El trabajo clásico de Villaronga (1973) sigue siendo la referencia principal pese a las notables novedades que hoy existen, hecho que el mismo autor catalán reconoció diez años después en su adenda (Villaronga, 1983). En fechas más recientes, Alfaro Asins (2004: 88-89, nº 251-254 [hallados en Villaricos, Almería], y 92-93, nº 303-304) fue la que más amplió la nómina de tipos con algunos ejemplares, depositados en el Museo Arqueológico Nacional. Precisamente de Villaricos procede otro divisor inédito, sin paralelo alguno (Martínez Chico y Campana, 2019). En este mismo sentido, conviene citar los últimos cuartos de calco añadidos al corpus hispano-cartaginés; hablamos de las emisiones con Tánit a izquierda en su anverso y con un caballo a galope y estrella encima en el reverso; fueron recogidos en ACIP 568, si bien previamente un ejemplar se dio a conocer (Martínez Hinojosa, 1989).

Ahondando todavía un poco más en la cuestión metrológica, y en referencia a los divisores que suelen denominarse como cuartos y quintos, creemos que su diferencia radica simplemente en la conservación de cada pieza, pues es probable que todos correspondan a un mismo patrón metrológico, o al menos inicialmente, ya que no es descartable una devaluación monetaria de las deno-

minaciones a medida que la guerra iba empeorando para los cartagineses. Esta gran amalgama de divisores acuñados en bronce se suele datar durante los años finales de la Segunda Guerra Púnica. La moneda que estudiamos en este trabajo presenta muy buenos paralelos con la numeraria menuda hispano-cartaginesa, aunque de forma indirecta gracias al reverso, con prótomo o cabeza de caballo. Nos referimos a los conocidos como quintos hispano-cartagineses, catalogados en ACIP 590, 610 y 611, y a un raro sexto descrito en ACIP 612, con palma datilera en el anverso.

Fig. 3. Quinto de calco, con Melkart sin casco (2,0 g; 15-16 mm). De Cayón Subastas (21/01/2011, lote 2069).

Fig. 4. Quinto de calco con Tánit (2,0 g; 14-15 mm). De Cayón Subastas (21/01/2011, lote 2072).

En el caso de ACIP 610 (fig. 3), el anverso presenta un busto masculino imberbe, aunque es Melkart sin casco; mientras, en su reverso, aparece una cabeza de caballo a derecha, es decir, tal y como sale en nuestro cuarto de calco inédito, aunque ambos prótomos tienen unos estilos totalmente distintos (fig. 1). En ACIP 590 (fig. 4), en cambio, a quien se representa en el anverso es a Tánit, con un peinado de espigas y rizos marcados. Lo único en común que tienen todos estos divisores es la elección tipológica de cabeza de caballo para los reversos, al margen de su orientación, hacia la derecha o hacia la izquierda. Queda por demostrar la existencia de enlaces de acuñación entre los cuartos, quintos y sextos, pues seguramente todos sean contemporáneos a nivel de producción.

BIBLIOGRAFÍA

ACIP = Villaronga, L. y Benages, J. (2011): The Ancient Coinage of the Iberian Peninsula, Barcelona. alfaro asins, C. (2004): Sylloge Nummorum Graecorum. Vol. I. Hispania. Ciudades feno-púnicas. Parte 2: Acuñaciones cartaginesas en Iberia y emisiones ciudadanas, Madrid.

Martínez ChiCo, D. y CaMpana, A. (2019): “Nuevo divisor púnico encontrado en Baria (Villaricos, Almería)”, Aula Orientalis 37/1, pp. 91-98.

Martínez hinojosa, B. (1989): “Moneda hispano-cartaginesa de bronce inédita”, Acta Numismàtica 19, pp. 59-62.

Villaronga, L. (1973): Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona.

Villaronga, L. (1983): “Diez años de novedades en la numismática hispano-cartaginesa 1973-1983”, Rivista di Studi Fenici 11, pp. 57-73.

NUMISMÀTICA 51 Barcelona 2021

La problemática de la raíz o lexema de la lengua ibérica

Hace unos años, hicimos un trabajo sobre esos paradigmas que, con regularidad, aparecen integrados en las leyendas monetales (A. Merino, 2017/7378) y, pese a que son diversos, allí hablamos de los más comunes: ti, i, tu y u. Tomándolos como complementos de la inscripción, planteamos la hipótesis de que no se trataban de elementos flexivos, sino de posibles determinantes que, por medio del sustantivo, expresarían algo así como “de este lugar” o “de esta gente”. Sin embargo, para J. Velaza (2009-10/131), las inscripciones monetales paleohispánicas “se pueden definir de una manera muy simplificada, como un marcado ‘continuum’ respecto a sus modelos de raíz helenística”. Y “no parece que estos sean portadores de mensajes innovadores o que hayan desarrollado particularidades expresivas”.

También, según L. Villaronga (Cnh 1994-270), “la inscripción de estas monedas se presenta en tres variantes: el étnico en nominativo plural, Areikoratikos; el nombre de la ciudad en nominativo singular, Arekorata; y el mismo en genitivo singular, Arekoratas”.

Y en la interpretación de J. de Hoz (2002-160) acerca del sufijo –e-sken en Arsesken, Ausesken, Iltirkesken, Untukesken, Otobesken e Ikalkusken: “en todos estos casos, la secuencia (-e-sken) parece unirse a nombres propios, en concreto NN (de)L(ugar)”.

Es decir, que para la mayoría de autores, las inscripciones monetales son simples adjetivos toponímicos (gentilicios). Pues bien, hemos analizado una serie de conceptos encaminados en este supuesto y llegado a conclusiones tan verosímiles que hemos optado por formular un nuevo planteamiento.

En la formación de un gentilicio, como en la de cualquier palabra flexible, el elemento imprescindible es la raíz puesto que aporta el tema de la palabra; los de-

* Investigador numismàtic. Membre de la SCEN (IEC).

ANTONIO MERINO*

más componentes son elementos subordinados que la complementan precisando su significado. Y, en este contexto, la base de nuestro trabajo es que, en morfología ibérica, la palabra flexionable no parte de una raíz, sino que el “tema” es aportado por una base léxica íntegra (toda la palabra). En el caso de las inscripciones monetales, se trata de un sustantivo toponímico al que se le adjuntan, infijados, los morfemas gramaticales que constituyen las marcas de sujeto.

Por ejemplo, tomando como tema el topónimo Ilerda, observamos que, en la inscripción de la moneda, se ha adjuntado el morfema di en una posición interna: Il(di)rda, en ibérico Il(ti)rta (Cnh 1994/175); y puesto que es el único morfema que no constituye parte del tema, se puede considerar un morfema gramatical. Es decir, el componente de la flexión que denota sujeto en la significación.

En morfología española, sin embargo, un morfema no puede establecer una correlación en concordancia sintáctica desde el interior del lexema. Luego, para su interpretación, será necesario sustituir este afijo por un sufijo de etimología latina que sea compatible con la unidad léxica y que aporte información gramatical relativa a la primera persona del singular, por ejemplo, Il(di)rda = Ilerd(es). Propiedad que igualmente puede ser aportada por un solo morfo: de la Illiturgi de Plinio (H, N, III, II, 6),1 Il(u)turgi = Iliturg(es) (Cnh 1994/359).

El problema es que la denotación de sujeto no siempre es aportada por un solo morfo o morfema, sino que, en algunos casos, la secuencia se suplementa con otro componente gramatical. Por ejemplo, de la Indika de Esteban de Bizancio (Steph Byz 146), (I)ndik(a) = (U)ndik(e) + sken (Cnh 1994/140). También, según Plinio (H,N, III, III, 24), Caesar Augusta ocupa el solar de una ciudad llamada Salduvia. Sin embargo, atendiendo a dos bronces de epigrafía latina, Salduvia no es un nombre que parezca atenerse a la realidad. Se trata de los bronces de:

- Ascoli CIL I, 709. 89 a.C.

- Bronce de Botorrita II = Tabula Contrebiensis. 87 a.C.

En el primero, Cn. Pompeyo Estrabón concede la ciudadanía romana a una escuadra de caballería “saluitana” por su valor en la batalla.

El bronce de Botorrita II recoge un pleito entre “saluienses”, habitantes de la actual Zaragoza, y alavonenses, habitantes de la actual Alagón.

Las formaciones adjetivales saluitanos y saluienses darían lugar a un sustantivo toponímico cuya forma habría de ser Saluia, del que, a su vez, procede el adjetivo ibérico Sal(d)ui(e) (Cnh 1994/228).

Aquí es interesante señalar que una leyenda Il(ti)rt(e) aparece dos veces en

1. En las alusiones a Plinio, los capítulos se corresponden con la traducción de Jerónimo de la Huerta “La vulga”, de 1623.

la epigrafía ibérica tras otros dos topónimos conocidos, motivo por el que J. Untermann propuso darle el significado de oppidum (ciudad) (Pérez Almoguera 2001/22). Sin embargo, más bien parece tratarse de una variante de Il(ti)rta con la distribución morfológica que hemos señalado, como ocurre en la dualidad de otra ceca: Oilaun(e) – Oilaun(u) (Cnh 1994/277).

Ciertamente, la presencia de otro elemento subordinado infijado en la misma inscripción incita a suponerle otro rasgo semántico. Sin embargo, observamos algunos casos en que la alteración de la palabra precisa de la reorganización de todo el sistema; por ejemplo, de (O)b(u)lc(o) = (I)b(o)lk(a) (Cnh 1994/341), de Osca = (B)os(l)ka(n) (Cnh 1994/213) o de (O)s(i)cerd(a) = (U)s(e)kert(e) (Cnh 1994/184). Según parece, se crea un amalgama con la adición o modificación de morfos a lo largo de toda la palabra, que van matizando y precisando el nuevo significado.

Así, podemos comprobar que estos morfos o morfemas que aportan la propiedad de sujeto pueden aparecer simplemente pegados como en una lengua aglutinante: Kas(di)lo = Caz(-)lo (Cnh 1994/330); asimilando valores de los morfemas adyacentes, como en una lengua fusionante: Ars(ee)tar = Ars(ki)tar (Cnh 1994/304); o interactuando ligados a los componentes de la base: Ba(i)t(o) lo = Ba(-)d(a)lo (Cnh 1994/198).

Caslo y Badalo son topónimos similares al de Carmo de la actual Carmona en Sevilla (Cnh 1994/382). El sufijo –ona fue utilizado frecuentemente por los romanos en la designación de colectividades (Llorens y Ripollés 1998/38). Luego hacen alusión a las actuales Casl-ona y Badal-ona. En referencia a otras propiedades añadidas, para tipificar los morfemas de una palabra se acude a la recurrencia, es decir, a las unidades lingüísticas que se encuentran integradas en diferentes enunciados con la misma forma, función y propiedad, como el sufijo –es, por ejemplo, que pospuesto a sustantivos toponímicos aporta la propiedad de “originario de”: Ausa = Aus-es, Ilerda = Ilerdes, Indika = Indik-es, etc. Este sistema, sin embargo, no es factible en nuestro caso, puesto que desconocemos la constitución de los morfemas ibéricos y las propiedades que aportan. Pero podemos apoyarnos en otro sistema recurriendo a las variantes de la inscripción Iltirkesken: “el concepto de base”. Así, la base de una palabra es el morfema o conjunto de morfemas al que se añade otro y se trata, por tanto, de un concepto relativo, ya que la base de la palabra irá variando según se vayan añadiendo nuevos morfemas.

En el caso de las variantes de Iltirkesken, observamos una secuencia lógica donde a cada variante se le ha añadido una nueva propiedad, es decir, un nuevo morfema. Por lo tanto, la constitución de sus morfemas se hace evidente. De lo que carecemos aquí es de la base primaria, lo que en morfología se denomina “base de los procesos flexivos” o tema. No obstante, ya hemos comprobado an-

teriormente que, en el caso de las inscripciones monetales, el tema es aportado por un sustantivo toponímico y, según J. de Hoz (1998/61), “en el supuesto de que Iltirkesken represente un étnico, se trataría de una formación secundaria a partir de un topónimo, topónimo que en latín adaptaría la forma Ilerca o Ilerga”. Acogiéndonos, por tanto, a esta propuesta, Ilerca se trataría de la base primaria en la formación de Iltirkesken y, junto a su secuencia de inscripciones Iltirke, Iltirkes e Iltirkesken (Cnh 1994/200), tenemos los indicios suficientes para poder formular una hipótesis sobre los morfemas que componen la inscripción:

ILERCA base de →

IL(ti)RK(e) base de →

ILTIRKE(s) base de →

ILTIRKES(k-en)

Base de los procesos flexivos Nominativo singularNominativo pluralGenitivo

Aporta el tema de la palabra

(-ti-) (-e)

Aportan el significado “originario de…”

(-s)

Aporta pluralidad (k-en)

Aporta significado de pertenencia

Al nombre de lugar Ilerca o Ilerga se le integran los determinativos ti y e, que así constituye un gentilicio en nominativo singular: “Il(ti)rk(e)”. A este no se le adjunta el sufijo –es como habitualmente se entiende (J. de Hoz 2002/163), sino el pluralizador s, es decir, la ultima sílaba no es tónica, sino Iltirke(s) = más de un Iltirke. Y, finalmente, se adjunta el sufijo de genitivo –en, unido mediante el elemento temático K: “puede analizarse esta –K- (…) como un sufijo ‘temático’ (que, unido a una base nominal, sirve pata formar un nuevo tema nominal que se declina con los sufijos de caso)” (Rodríguez Ramos 2005-25). La interpretación sería, por tanto, Iltirke = Ilercés, Iltirkes = Ilerceses e Iltirkesken = Ilercénses.

A modo de resumen, diremos que la problemática que presenta la raíz o lexema de la lengua ibérica consiste en que esta no es un segmento de la palabra que constituye el tema, sino de la palabra íntegra. Y el problema de interpretación con el que nos encontramos es que parte de la flexión se le adjunta internamente, las unidades morfológicas se fusionan, rompen la base léxica y perdemos la noción del tema. Luego, a la hora de interpretar una inscripción, se hace imprescindible un conocimiento previo de su base de referencia (en nuestro caso, un topónimo). Solo así cabe la posibilidad de que podamos identificar, disgregar y tipificar los determinativos que la constituyen. Se trata de una cuestión que no deja de ser frustrante, puesto que lo que buscamos en la inscripción de la moneda es precisamente una base léxica que delate su procedencia.

BIBLIOGRAFÍA

Hoz de J. (1998). En el libro de Villaronga, L. Les dracmes ibèriques i llurs divisors.

Hoz de J. (2002). “El complejo sufijal –(e)sken de la lengua ibérica”. Palaeohispánica 2

llorens M.M y ripollés P. P. (1998). Les encunyacions ibèriques de Lauro. Granollers. B.

Merino A. (2017). “Una singularidad de la estructura morfológica íbera y celtíbera”. Acta Numismática 47. pérez alMoguera, A. (2001). “Iltir/Iltur = oppidum. Los nombres de lugar y la ciudad en el mundo ibérico”. Faventia 23/1. rodríguez raMos, J. (2005). “La problemática del sufijo primario o temático –k- en la lengua íbera y del vocabulario de las inscripciones religiosas iberas”. Faventia 27/1. Velaza, J. (2009/10). “Las inscripciones de las monedas”. Els ibers, cultura i moneda. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Villaronga, L. (1994). Cnh = Corpus nummum hispaniae ante augusti aetatem

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Estudi arqueometal·lúrgic de la seca

d’Ilercavònia

i troballes

recents de les seves emissions a la Dertosa romana

XAVIER

SICART CHAVARRIA* RAMON FERRÉ ANGUIX** JORDI DILOLI FONS**

En aquest estudi arqueometal·lúrgic, s’ha analitzat una selecció de monedes de la seca d’Ilercavònia-Dertosa, procedents d’una col·lecció particular. Per tal de poder comparar les diferents emissions d’aquest taller, s’han escollit dos asos de la primera emissió, probablement batuts durant el regnat d’August, i dos asos de la segona, encunyats en època de Tiberi (làmina 1/taula 1). Tots ells estan contramarcats amb el tipus “espiga”, excepte la peça núm. 3, que, malgrat el seu mal estat de conservació, sembla no estar-ne.

Les anàlisis per a conèixer la composició del metall s’han realitzat mitjançant la tècnica de fluorescència de raigs X, amb l’espectròmetre del Museo Arqueológico Nacional INNOV-X Alpha, equipat amb un tub de raigs X, ànode de plata i condicions de treball 35 kV, 20μA. Els temps d’adquisició es van fixar en 40 segons i els valors quantitatius van ser calculats a partir d’un calibratge validat en patrons certificats. Prèviament, es va extreure una secció del cantell a cada una de les monedes i, d’aquesta forma, s’ha pogut estudiar el nucli de les peces i evitar contaminacions provinents de la part externa.

Les anàlisis metal·logràfiques indiquen que les encunyacions de la segona emissió foren batudes en un aliatge ternari –bronze plomat– que mostren resultats molt desiguals (6,29% i 15%), mentre que, en les emissions augustals, el contingut de plom és inferior al 2,5% (taula 2). Les monedes de la primera

* Membre del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (GRESEPIA).

** Membre del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (GRESEPIA) - Investigador adscrit a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

emissió tenen un percentatge superior de coure, un 89,85% de mitjana, front del 81,4% dels asos de la segona. La proporció d’estany utilitzada no presenta grans diferències, amb una mitjana de 8,17% a la primera emissió i un 7,36% a les encunyacions de Tiberi.

L’estudi dels isòtops de plom suggereix que podria tractar-se d’una mescla de procedències diverses, la més probable de la qual és la de plom de les mines de Molar-Bellmunt-Falset, barrejada amb plom de les mines d’Eivissa o de Cartagena (taula 3/gràfiques).

Làmina 1. Monedes utilitzades per a l’anàlisi metal·logràfica.

1Tipus As

Anvers Nau a l’esquerra.

Llegenda: MVN·HIBERA / IVLIA

Revers Embarcació petita amb vela i timoner a la dreta.

Llegenda: ILERCAVONIA

Diàmetre 26x25 mm

Pes 10 g

Posició Encuny 3 h

Referència B. Villaronga i Benages (2011) ACIP: 1219

2Tipus As

Anvers Nau a l’esquerra.

Llegenda: MVN·HIBERA / IVLIA

Revers Embarcació petita amb vela i timoner a la dreta.

Llegenda: ILERCAVONIA

Diàmetre 25 mm

Pes 9,42 g

Posició Encuny 5 h

Referència B. Villaronga i Benages (2011) ACIP: 1219

3Tipus As

Anvers

Cap de Tiberi llorejat a la dreta.

Llegenda: TI·CAESAR·DIVI·AVG·F·AVGVSTVS

Revers Nau a l’esquerra.

Llegenda: DERT / M·H·I·ILERCAVONI

Diàmetre 24x23 mm

Pes 9,01 g

Posició Encuny 10 h

Referència B. Villaronga i Benages (2011) ACIP: 3179

4Tipus As

Anvers Cap de Tiberi llorejat a la dreta.

Llegenda: TI·CAESAR·[DIVI·AVG·F·AV]GVSTVS

Revers Nau a l’esquerra.

Llegenda: DERT / [M·H·I]·ILERCAVONIA

Diàmetre 23x21 mm

Pes 5,68 g

Posició Encuny 3 h

Referència B. Villaronga i Benages (2011) ACIP: 3179a

Taula 1. Descripció de les peces.

NUM_ ANALIS NUM_ INVENT NOTASFeNiCuZnAsAgSnSbPbBi PA25826I1Emissió I0,32ND87,1NDNDND 10,4 ND2,16ND PA25825I2Emissió INDND92,6NDNDND 5,94 ND1,39ND PA25824 II1Emissió II 0,48 ND77,1NDNDND7,29ND15,0ND PA25823II2Emissió II 0,48 ND85,7NDNDND 7,44 ND6,29ND

Taula 2. Composició metal·logràfica.*

* Les anàlisis s’expressen com a percentatge en pes (%) de cada un dels elements detectats en la taula (ND= no detectat). En el cas de la plata (Ag) i de l’antimoni (Sb), el límit de detecció és de 0,15%; per a la resta d’elements, se situa en el 0,02%. Els marges d’error en les mesures estan al voltant de l’1% per als elements majoritaris, entre el 2% i el 5% per als elements minoritaris, i poden arribar al 40% per als elements de composició inferior al 0,1%.

Noves troballes de monedes de la seca d’Ilercavònia

Les campanyes d’excavació al solar de les cases de la Catedral de Tortosa, efectuades els anys 2015-2020, van posar al descobert diverses estructures que molt probablement pertanyen al fòrum romà de la ciutat. Durant les tasques d’excavació, en un compartiment que forma part d’una bateria de tabernae, que ocupa un sector important del solar, i als seus voltants immediats, es van localitzar dues monedes de la seca d’Ilercavònia-Dertosa (làmina 2/taula 4).

Si bé es cert que, aquests últims anys, han aparegut algunes monedes d’Ilercavònia en prospeccions arqueològiques al curs inferior de l’Ebre (Noguera et al., 2016), la peculiaritat de la troballa rau en el fet que es tractaria de l’aparició de les primeres peces d’aquest taller localitzades al mateix nucli de la Dertosa romana. Tanmateix, els materials ceràmics i numismàtics associats als estrats on van aparèixer són atribuïbles als segles IV-VI dC, i no sembla probable que es perdessin en el moment de formació de l’estrat.

Les dues encunyacions són asos de la segona emissió, batuts durant el regnat de Tiberi (14-37 dC). A l’anvers, hi ha el cap de l’emperador mirant a la dreta i, al revers, una navis oneraria navegant cap a l’esquerra. Les dues peces presenten la contramarca del tipus “espiga” a la part superior de la nau; en una d’elles, es troba envaint la vela i, en l’altra, se situa sobre la part de popa.

Làmina 2. Monedes trobades durant l’excavació del fòrum romà a Tortosa.

Núm.

5Tipus As

Anvers

Cap de Tiberi llorejat a la dreta.

Llegenda: [TI·CAE]SAR·DIVI·AVG·F·AVGVSTVS

Revers Nau a l’esquerra.

Llegenda: DERT / [M·H·]I·ILERCAVO[NI](A)

Diàmetre 23x21 mm

Pes 7,40 g

Posició Encuny 4 h

Referència B. Villaronga i Benages (2011) ACIP: 3179

6Tipus As

Anvers

Cap de Tiberi llorejat a la dreta.

Llegenda: [TI·CAESAR·DIVI·AVG·F·]AVGV[STVS]

Revers Nau a l’esquerra.

Diàmetre

Llegenda: [DERT / M·H·I·ILERCAV]ONIA

24x23 mm

Pes 10,09 g

Posició Encuny 5 h

Referència B. Villaronga i Benages (2011) ACIP: 3179a

A mode de conclusions

Les anàlisis, realitzades per primera vegada a la seca d’Ilercavònia-Dertosa,1 constaten l’ús d’aliatges ternaris en les seves emissions. Aquestes no s’adapten a la reforma monetària de l’emperador August, que modifica l’encunyació de monedes de bronze, de manera que asos, semis i quadrants són batuts en coure pur i els dupondis i sestercis en oricalc (aliatge de coure i zinc). Tot i això, l’ús d’aliatges binaris i ternaris segueix sent una pràctica freqüent en altres seques peninsulars contemporànies (Olcina i Ripollès, 1987-1988; Ripollès i Abascal, 1999) i, per aquest motiu i amb les dades obtingudes, no podem marcar uns paràmetres de classificació cronològica.

L’estudi dels isòtops de plom mostren dades disperses que no coincideixen amb cap dels camps isotòpics definits per les mines en explotació durant l’antiguitat. Tanmateix, l’alineació i la quantitat de plom detectada fan que ens plantegem una mescla de procedències, l’opció més probable de les quals seria la de plom de les mines de Molar-Bellmunt-Falset, barrejada amb plom de les mines d’Eivissa o de Cartagena. Els resultats podrien indicar un reciclatge d’objectes d’aquest metall per a la realització de la mescla.

1. En aquest sentit, volem agrair a la Dra. Núria Rafel les gestions efectuades per tal de poder realitzar les analítiques que han possibilitat la realització de part d’aquest estudi.

En comptar amb una mostra reduïda de peces, no es pot assegurar que aquestes característiques siguin una norma generalitzada d’aquest taller d’encunyació i de les seves emissions, però sí que ens donen una informació important de cara a noves anàlisis que puguin complementar aquest estudi.

BIBLIOGRAFIA

LLoreNs, M. del Mar; aquiLué, X.: Ilercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetàries, Barcelona, 2001.

Noguera, J.; BLe, E.; VaLdés, P.: “Guerra i conflicte en el curs inferior de l’Ebre en època romano-republicana: les intervencions arqueològiques a la Palma, Camí del Castellet de Banyoles i les Aixalelles”, a Actes de les I jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, vol. 1, Tortosa, 2016.

oLciNa, P.; ripoLLès, P. P.: “Análisis metalográficos de las cecas de Saitabi, Ilici y Carthago Nova”, a Saguntum, núm. 21, 1987-1988. ripoLLès, P. P.; aBascaL, J. M.: “Varia Metallica (III): anàlisis de monedes provincials romanes d’Hispania”, a Acta Numismàtica 29, Barcelona, 1999.

ViLLaroNga, L.; BeNages, J.: Les monedes de l’edat antiga a la Península Ibèrica, Barcelona, 2011.

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Primera addenda a Les monedes de Vespasià de la Provincia Tarraconensis (69-70 dC)

OMAR SANCHO HERNÁNDEZ*

En aquest article, mostrem i analitzem cinc noves peces del numerari hispà de Vespasià. Volem que aquest article sigui una primera addenda i corrigenda de les següents publicacions:

- CarradiCe, I. A.; Buttrey, T. V. The Roman Imperial Coinage Volume II –Part 1. Second Fully Revise Edition. From AD 69 – 96 Vespasian to Domitian. RIC II. 1 (2007).

- CarradiCe, Ian; Sanahuja, Xavier; BenageS, Jaume. Les Monedes de Vespasià de la Provincia Tarraconensis (69-70 d.C.) (2010).

Durant l’estudi, farem servir com a base de treball aquesta última publicació, amb tot el respecte cap als seus autors.

Sempre és emocionant trobar alguna nova moneda que augmenti una emissió numismàtica, però encara ho és més si aquesta emissió és feta a casa nostra.

Tres de les monedes que ara publiquem són inèdites, i les altres dues són nous exemplars d’uns tipus ja coneguts. Els tipus estudiats i catalogats a continuació són els següents:

1.- Auri amb TITVS·ET·DOMITIANVS·CAES·PRIN·IVVEN (Tit i Domicià asseguts). Tipus inèdit (nou Au-11A).

2.- Denari amb COS ITER – FORT RED (Fortuna dempeus). Tipus D-5.

3.- Denari amb COS ITER – TR POT (Pau dempeus). Tipus inèdit (nou D-7A).

4.- Denari amb IVDAEA (Judea asseguda). Tipus inèdit (nou D-7B).

5.- Denari amb TITVS·ET·DOMITIANVS·CAES·PRIN·IVVEN (Tit i Domicià asseguts). Tipus D-9.

* Investigador numismàtic. Membre de la SCEN (IEC).

Au-11A

Inèdita

CATÀLEG

a/ IMP CAESAR VESPASIANVS AVG

Cap llorejat a la dreta.

r/ TITVS·ET·DOMITIANVS·CAES·PRIN·IVVEN

Tit i Domicià asseguts en cadira curul a l’esquerra; amb la mà dreta estesa, aguanten cadascun una branca d’olivera.

Exemplars observats: 1

Encunys d’anvers: 1 (A11)

Encunys de revers: 1 (Rti1)

Encunys compartits: A11 amb denari D-3 (Caesar Avg F Cos...)

A11 amb denari D-7 (Tr Pot Cos Iter, Neptú)

A11 amb denari D-9 (Titvs et Domitianvs...) Rti1 amb denari D-9 (Titvs et Domitianvs...)

Pes Encunys Font

Au-11A.1 7,28 g A11 Rti1 MANF 35708-341

1. Volem agrair a Mario Iozzo, director del Museo Archeologico Nazionale di Firenze (MANF), el fet de facilitar-nos molt amablement la fotografia i la documentació d’aquesta moneda. 11A.1

Comentaris

No es coneixia cap exemplar en or d’aquest tipus hispà.

Hi ha una emissió de denaris de la seca de Roma amb una llegenda de revers diferent; d’altra banda, de la seca de Lugdunum es coneixen monedes d’or i de plata, però amb llegendes diferents d’anvers i de revers.

És interessant també destacar que es coneix un únic auri2 amb tipologia semblant, atribuït a una seca occidental incerta, però es tracta d’un exemplar que té un estil de gravat molt diferent (encara que també du punts de separació de paraules).

L’eix d’encunyació marca les 7 hores del rellotge.

Els encunys d’anvers i de revers de la nova peça són els mateixos emprats per al tipus de denari D-9 (A11 / Rti1).

D-53

RIC. II.1 (2007) 1306

a/ IMP·CAESAR·VESPASIANVS·AVG

Cap llorejat a la dreta.

r/ COS·ITER – FORT·RED

La Fortuna dempeus a l’esquerra; la mà dreta sobre una proa i, amb la mà esquerra, sosté una cornucòpia.

Exemplars observats: 4

Encunys d’anvers: 3 (A1, A10, A12)

Encunys de revers: 3 (RCof2, RCof3, RCof4)

Encunys compartits: A1 amb auri Au-4 (Caesar Avg F Cos...)

A1 amb denari D-3 (Caesar Avg F Cos...)

A10 amb denari D-3 (Caesar Avg F Cos...)

A10 amb denari D-7B (Ivdaea)

2. RIC II. 1 (2007), pàg. 157, núm. 1362; Les Monedes de Vespasià..., pàg. 245-247, F; (Áureo & Calicó 24-IV-2014 núm. 179).

3. Hem vist adequat reordenar les peces d’aquest tipus per a una millor comprensió en l’ordenació dels encunys d’anvers.

Denari hispà D-9.1

Auri de seca incerta

Pes Encunys

D-5.1 3,21 g A1 RCof4

D-5.2 3,27 g A10 RCof4

Font

MAN 2015-34-174

Autor

D-5.3 3,47 g A12 RCof2 MAN 2015-34-21

D-5.4 A12 RCof3

AS

Comentaris

Aquest tipus hispà era conegut per dos auris5 i tres denaris.

Se’n coneixen emissions a la seca de Roma i Lugdunum (aquesta última, amb variació de llegenda d’anvers).

L’eix d’encunyació del nou exemplar marca les 12 hores del rellotge (fet realment estrany perquè, per regla general, la variació horària de les encunyacions abasta entre les 5 i les 7 hores).

L’encuny d’anvers enllaça amb el tipus dels caps afrontats de Tit i Domicià D-3 (A10). L’encuny del revers és el mateix que el de la peça D-5.2 (RCOF4).

4. Volem agrair a Paloma Otero, conservadora del Museo Arqueológico Nacional (MAN), el fet de facilitar-nos molt amablement les fotografies i la documentació de les monedes reproduïdes en aquest treball.

5. RIC II. 1 (2007), pàg. 152, núm. 1305; Les Monedes de Vespasià..., pàg. 135-136, Au-6.1; (Ref.: British Museum BNK,R.15).

D-7A6

Inèdita

a/ IMP·CAESAR·VESPASIANVS·AVG

Cap llorejat a la dreta.

r/ COS ITER - TR POT

La Pau dempeus a l’esquerra; amb la mà dreta estesa sosté una branca d’olivera i, amb la mà esquerra, un caduceu alat.

Exemplars observats: 1

Encunys d’anvers: 1 (A16)

Encunys de revers: 1 (RCopd1)

Encunys compartits: A16 amb denari D-9 (Titvs et Domitianvs...)

Pes Encunys

D-7A.1 3,50 g A16 RCopd1

Font

Heritage 26-V-2019 núm. 40137

6. En aquest tipus i el següent, atès que no era possible canviar la numeració original, hem vist més oportú afegir-hi una lletra en l’ordre que correspondria.

x2,5

Auri hispà Au-6.1 (BM)

7A.1

Comentaris

Aquest tipus era conegut per un sol auri.7

Es coneixen emissions d’auris8 i de denaris9 semblants només a la seca de Roma.

L’estil de la nova peça és completament hispà, no només per l’art, sinó per incloure punts de separació entre paraules a les llegendes o, en cas de no dur-ne (com succeeix al revers), per presentar la separació de paraules ben pronunciada.

L’eix d’encunyació marca les 6 hores del rellotge.

L’encuny d’anvers era inèdit, ja que enllaça amb l’encuny de l’auri del tipus de Tit i Domicià que hem presentat anteriorment.

D-7B10

RIC. II.1 (2007) 1316

a/ IMP·CAESAR·VESPASIANVS·AVG

Cap llorejat a la dreta.

r/ IVDAEA (a l’exerg).

La Judea velada asseguda a la dreta, a la seva esquena un trofeu.

Exemplars observats: 1

Encunys d’anvers: 1 (A10)

Encunys de revers: 1 (Riv1)

Encunys compartits: A10 amb denari D-3 (Caesar Avg F Cos...) A10 amb denari D-5 (Cos Iter Fort Red)

7. RIC II. 1 (2007), pàg. 152, núm. 1313; Les Monedes de Vespasià..., pàg. 141-142, Au-9.1; (Martí Hervera 11-III-1999 núm. 125).

8. (Ref.: British Museum 1843,0116.15).

9. (Ref.: British Museum 1868,0514.68).

10. Respecte a aquest tipus (i també a un altre, Pau asseguda, que encara no ha estat retrobat, però amb existència més que probable), la publicació Les Monedes de Vespasià..., en la pàg. 257, dins de “Grup vari”, feia aquest apunt: “Dues peces duen un mateix retrat peculiar que no ha estat atribuït a cap altra seca romana. Al RIC (números 1312 i 1316) surten classificades com a pertanyents al grup de tipus propis de la seca de Tàrraco (?) per la singularitat de l’anvers i atès que aquests reversos haurien d’aparèixer en aquella sèrie. S’hi adverteix, però, la seva inclusió a manera de prova. [...]. En no tenir cap altre element característic de les emissions hispàniques, caldria no rebutjar una possible atribució romana”. Doncs bé, amb aquesta moneda que hem presentat i estudiat, queda clar que aquell exemplar reproduït (pàg. 258) no és pertanyent a seca hispànica i, per tant, cal descartar-lo.

Auri hispà Au-9.1

Auri de Roma (BM)Denari de Roma (BM)

PRIMERA ADDENDA A LES MONEDES DE VESPASIÀ...

Pes Encunys

D-7B.1 3,37 g A10 Riv1

Font

Auctiones 15-XII-2019 núm. 275

Comentaris

Aquest tipus era conegut exclusivament per auris.11 Fins ara no s’havia identificat cap encuny de denari de seca hispànica amb el tipus de IVDEA.

Són ben conegudes les emissions semblants d’auris i de denaris a la seca de Roma (a les de la seca de Lugdunum, la Judea es troba al peu d’una palmera).

L’estil de la nova peça és completament diferent del del seu auri homòleg: el cap de Vespasià és més arrodonit i ample; la Judea, per la seva part, està més inclinada cap endavant (mostrant així encara més l’estat de dol) i les diferents parts del trofeu són més marcades. Tot i això, continua tenint l’estil tan característic de les emissions hispàniques, incloent-hi els punts com a separació de paraules.

L’eix d’encunyació marca les 6 hores del rellotge.

L’encuny d’anvers enllaça amb el tipus dels caps afrontats de Tit i Domicià,12 D-3 (A10).

Denari hispà D-3.6 amb el mateix encuny d’anvers x2,5

11. RIC II. 1 (2007), pàg. 152, núm. 1315; Les Monedes de Vespasià..., pàg. 145-147, Au-11.3; (Ref.: British Museum 1864,1128.38).

12. RIC II. 1 (2007). pàg. 151, núm. 1302; Les Monedes de Vespasià..., pàg. 151-153, D-3.6; (Áureo & Calicó 12-III-15 núm. 1013).

Auri hispà Au-11.3

7B.1

D-9

RIC. II.1 (2007) 1318

a/ IMP·CAESAR·VESPASIANVS·AVG

Cap llorejat a la dreta.

r/ TITVS·ET·DOMITIANVS·CAES·PRIN·IVVEN

Tit i Domicià asseguts en cadira curul a l’esquerra; amb la mà dreta estesa, cadascun aguanta una branca d’olivera.

Exemplars observats: 2

Encunys d’anvers: 2 (A11, A16)

Encunys de revers: 2 (Rti1, Rti2)

Encunys compartits: A11 amb auri Au-11A (Titvs et Domitianvs...)

A11 amb denari D-3 (Caesar Avg F Cos...)

A11 amb denari D-7 (Tr Pot Cos Iter, Neptú)

A16 amb denari D-7A (Cos Iter Tr Pot, Pau d’empeus) Rti1 amb auri Au-11A (Titvs et Domitianvs...)

Pes Encunys Font

D-9.1 3,42 g A11 Rti1 MAN 2015-34-4

D-9.2 3,32 g A16 Rti2 Autor

PRIMERA ADDENDA A LES MONEDES DE VESPASIÀ...

Comentaris

D’aquest tipus es coneixia un altre exemplar.

Com succeeix amb el nou auri publicat, es coneixen emissions d’aquest tipus a les seques de Roma13 i Lugdunum,14 també amb variacions a les llegendes.

L’eix d’encunyació marca les 6 hores del rellotge.

L’encuny d’anvers és el mateix que el del tipus anteriorment presentat (Pau dempeus) i, per tant, inèdit en denari.

13. (Ref.: British Museum R.10346).

14. (Ref.: British Museum 1987,0712.2).

Denari de Roma (BM)

Auri de Lugdunum (BM)

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

L’evolució de la plata visigoda des de Teodosi I (419-451) fins a Leovigild (565-586)

MIQUEL de CRUSAFONT* JAUME BENAGES**

L’absurda divisió de les monedes reials visigodes en “previsigodes” i “visigodes” ha estat un error que ha originat algunes conseqüències greus, com ara que s’arribés a considerar un axioma que “els visigots només havien emès monedes d’or”.1

En realitat, aquest terme de “previsigot”, que sembla haver estat adoptat per Mateu i Llopis,2 ja va ésser combatut per Reinhart, que deia, amb raó, que el prefix “pre” feia pensar que estàvem parlant de monedes anteriors als visigots, quan, en realitat, eren igualment visigodes.3 També s’ha donat el cas de diferents llibres monogràfics sobre la moneda visigoda que s’han limitat a les monedes considerades visigodes, prescindint de les incòmodes “previsigodes”, que, en ésser imitacions del numerari imperial, eren molt més difícils de classificar i d’atribuir.

Cal abandonar, doncs, definitivament el terme “previsigodes” i parlar de monedes visigodes imitatives, còpia de models romans imperials i després bi-

* Doctor en História. Directiu de la SCEN (IEC).

** Investigador Numismàtic, Directiu de la SCEN (IEC).

1. Així ho afirma Mateu y LLopis el 1936 al seu Las monedas visigodas del Museo Arqueológico Nacional, Madrid, 1936, p. 7. Ho continua afirmant M. torres López en la monumental Historia de España, dirigida per R. Menéndez pidaL, vol. III, Madrid, 1963, p.174 i 180. Ho diu encara L. A. Garcia Moreno al seu Historia de la España Visigoda, Madrid, 1980, i aniríem trobant exemples en multitud d’altres textos, fins i tot força posteriors. Així, J. Vico, M. C. cores i G. cores, per exemple, afirmen el mateix en el seu Corpus Nummorum Visigothorum, Madrid, 2006, p. 22, i encara que ja diuen que no es creuen el numerari de coure visigot publicat per M. crusafont l’any 1984, ampliat després en el seu llibre El sistema monetario visigodo: cobre y oro, ANE i Museo Casa de la Moneda, Barcelona-Madrid, 1994, bé haurien pogut atendre les emissions d’argent publicades per altres i, finalment, per J. P. C. Kent en el seu fonamental volum X del The Roman Imperial Coinage, publicat a Londres l’any 1994.

2. Efectivament, en plantejar qüestions de nomenclatura en el seu Las monedas visigodas..., op. cit, p. 7, diu literalment que a les emissions visigodes anteriors a Leovigild, “se les da aquí el nombre de previsigodas”.

3. reinhart, W. M., “El arte monetario visigodo”, Boletín del seminario de Estudios de Arte y Arqueologia, Valladolid, 1943/44, p. 53-57.

zantins, a nom d’aquells sobirans, i la indicació, fins i tot, del nom de la seca d’aquells models, seguit d’unes monedes visigodes nominatives que s’inicien amb Leovigild i que ja porten el nom del sobirà visigot i, poc després i encara dins del mateix regnat, el nom de la seca realment emissora.4

Una de les sèries que ha quedat més oculta a causa d’aquesta divisió inadequada ha estat la de l’argent. Els visigots, efectivament, no sols imitaren els sòlids i trients imperials d’or, sinó també les síliqües i els seus divisors d’argent. En canvi, el coure, desconegut fins fa poc, només sembla que es vagi emetre a partir del mateix Leovigild o poc abans, encara que els tipus amb el bust quadrangular dels tipus atribuïts per nosaltres a Emèrita també podrien ésser quelcom anteriors, i el grup de coures de la Troballa de Llívia, dels quals parlarem després, pel context de la troballa sembla atribuïble al temps de Justinià.5

En dos treballs recents, vàrem publicar la troballa de Tres Cales, a l’Ametlla de Mar, que combinava la presència de quatre trients d’or a nom de Justinià amb unes petites peces d’argent de pesos i diàmetres ínfims i de traces de llegendes que no arribaven a formar lletres senceres.6 Els bustos de l’anvers, però, eren ben propers als de l’or visigot. Al revers, hi havia el tipus del soldat (o emperador), amb llança i escut. També hi afegírem una peça d’Anastasi, d’altra procedència, amb tipologia semblant i encara amb lectures identificables i pes baix, però que es podia arribar a assimilar a un quart de síliqua.7 Finalment, assenyalàvem la publicació anterior de dos possibles quarts de síliqua a nom de Justinià i trobades a Valentine i a Barcelona per Lafaurie8 i Marot,9 respectivament.

En publicar les petites peces d’argent del jaciment de Tres Cales, no vàrem imaginar que haguessin pogut aparèixer tipus d’argent semblants en algun altre lloc tan llunyà com el nord de França i, de fet, la notícia que en donava Lafaurie en el seu recull no era pas suficient per a poder-ho escatir. El fet és, però, que segons sembla veure’s en uns dibuixos que publicà Bazot l’any 1868 i que després s’han pogut definir millor, a un cementiri de Noroy, al departament d’Oise,

4. Ja vàrem plantejar la diferenciació entre unes monedes visigodes imitatives i unes de nominatives al nostre M. crusafont / J. BenaGes / J. noGuera, “Silver Visigothic Coinage”, The Numismatic Chronicle 176, Londres, 2016, p. 241-260. Vegeu p. 242-247, on rebutgem també el terme de “pseudoimperials” per al grup imitatiu, terme emprat per diferents investigadors, ja que també es podria aplicar a qualsevol imitació o fins i tot falsificació de la moneda imperial.

5. P. M. Guihard / O. oLesti / J. Guardia / O. MercadaL; “Soutenir l’usage monétaire dans le nord de la Péninsule Ibérique au VI siècle. L’exemple du dépot de mínimi de Llivia (Espagne)”, Produire et recycler la monnaie au Bas-Empire, Mainz, 2016.

6. M. de crusafont /J. BenaGes / J. noGuera / P. VaLdés / E. BLe / T. cartes / X. sicart / J. E. ViLa, “La sèrie de plata de la monarquia visigoda”, Acta Numismàtica 45, Barcelona, 2015, p. 71-80; M. crusafont / J. BenaGes / J. noGuera, “Silver...”, op. cit.

7. Els nostres articles, ja mencionats, a Acta Numismàtica 45, p. 78-79, i a Numismatic Chronicle, p. 253 i làm. 29.

8. J. Lafaurie, “Monnaie en argent du VIe siècle trovée à Valentine (Haute Garonne)”, Revue de Comminges 93, 1980, p. 533-534. La comentarem més endavant.

9. T. Marot, “La Ciudad de Barcino durante los siglos V y VI: nuevas aportacions sobre el circulante”, Anejos AEspA XX, 1990, p. 415-422. També el comentarem més endavant.

és a dir, per damunt de París, hi van aparèixer sis peces que s’assemblen molt a les de Tres Cales, juntament amb altres tres que tenen tota l’aparença d’ésser d’origen gal i de mida i pesos superiors (0,23, 0,24 i 0,31 g).10 Certament, aquesta antiga troballa ens va passar per alt en aquell moment, però sí que hi fan referència els treballs de Letho-Duclos i de Geneviève que anirem comentant. Aquest segon autor estudia una altra troballa molt recent, també amb peces semblants a les de Tres Cales, juntament amb altres tipus, però aparegudes a Bénazet, a mig camí entre Carcassona i Tolosa, és a dir, en una zona perfectament assumible com a possible domini visigot.11 No cal dir que aquesta tercera troballa referma la nostra atribució visigoda, tot i que Geneviève no acaba de decidir-se entre l’atribució visigoda i la gal·la. Nosaltres pretenem ara mostrar com a la zona catalana hi ha anat apareixent recentment un seguit de peces a nom d’Honori (395-423) que s’han revelat imitacions visigodes, i també que l’evidència dels afloraments dels tipus a nom d’Anastasi (491-518) és ara prou més ampli i semblen assenyalar tant un origen igualment visigot com una etapa intermèdia entre les que són a nom d’Honori i les que es feren a nom de Justinià, en la qual ja s’hi veu emprar, de forma predominant però no exclusiva, la tipologia de revers del guerrer amb llança i escut caigut. De moment, de les que són a nom de Justinià, només se’n coneixen dues. La primera la va publicar Lafaurie i, tot i que Valentine no desdeia pas la possible atribució visigoda i que el bust del rei porta una creu pectoral, cosa que sol considerar-se típicament visigot, va decantar-se inicialment per considerar-la una peça gal·la atès que, segons deia, hauria estat una peça única d’aquest tipus en l’espai visigot. De tota manera, en la seva darrera publicació del 2003, amb Pilet-Lemière l’acaba per considerar visigoda.12 No cal dir que l’aparició d’un segon exemplar a Barcelona dona molta més versemblança a l’atribució d’aquest tipus als visigots. El que ara volem mostrar és que les peces a nom d’Honori que han aflorat a Catalunya o el seu entorn immediat demostren, pel seu nombre, una circulació normal de la moneda d’argent, cosa ben lògica després de les emissions a Barcelona i potser de Narbona de Màxim Tirà i a nom d’Atal, ambdues fetes en temps del mateix emperador Honori. Els tipus a nom d’Anastasi, ara ja amb un

10. M. Bazot, “Cimetiére Mérovingien de Noroy. Fouilles faites par la Société” Société des Antiquaires de Picardie, XXII, 1868, p. 1-74 i làm. 1-8. Aquesta troballa és mencionada per J. Lafaurie / J. piLLet-LeMière a Monnaies du Haut Moyen-Age découvertes en France (Ve-VIIIe siècles), París, 2003/5, que nosaltres havíem consultat però que només comenta que es tracta d’un “dépot funerarie de neuf agrentei placés dans une bourse”, p. 242, amb la qual cosa hom no es podia fer càrrec de l’abast de la qüestió.

11. V. GeneVièVe, “Le dépot funéraire d’argent du Vie siècle découvert a Bénazet (Molandier, Aude): monnayage franc ou visigothique?”, Contextes et contextualisation de trouvailles monétaires, Lausana, 2019. L’autor posa en valor la seva hipòtesi que es tracti d’un fons franc, però conclou que encara és difícil de definir-se. De l’obra de Geneviève obtenim altres dades com, per exemple, la confirmació dels tipus i els pesos dels exemplars més pesants de Noroy i de comunicació directa, i els pesos i diàmetres de les peces de Bénazet amb REX, cosa que li agraïm.

12. A l’obra de Lafauriew-piLLet-LeMière, Monnaies du Haut..., ja mencionada abans, p. 142.

nombre considerable i tots trobats en l’àrea de domini dels visigots, amb una tipologia que generalment s’avé amb la dels tipus d’argent de les peces trobades a Tres Cales i la troballa de Bénazet, és a dir, amb un grup significatiu de monedes que també porten, al revers, el tipus del soldat al revers amb llança i escut, reforcen la nostra idea d’una evolució de les emissions de plata amb caigudes successives de pes. S’iniciarien amb peces a nom d’Honori, seguirien amb les que porten el nom d’Anastasi i són ja de pes més baix, i continuarien amb unes primeres emissions del temps de Justinià a un pes inferior a les d’Anastasi (Valentine/Barcelona), fins arribar, finalment, a les peces de pesos mínims de Tres Cales, Noroy i Bénazet. En aquest sentit, doncs, la troballa de Noroy seria una excepció i aquestes petites monedes hi haurien estat aportades accidentalment per alguna persona des del nostre territori.

Per a poder tenir una panoràmica més àmplia del procés dels amonedaments visigots d’argent, reprendrem el seu estudi global, començant per assenyalar, sense descriure’ls, els tipus a nom d’Honori, Atal i Valentinià III ja descrits per Kent, i afegint-t’hi, amb la descripció completa sempre que sigui possible, la nova evidència que ara tenim. Començarem, doncs, per descriure tot aquest material nou i després en traurem les conclusions que semblen evidenciar-se.

Les troballes de plata visigoda

L’evidència numismàtica de la plata visigoda imitativa ha estat, fins fa poc, molt escassa. En el seu recull, Kent13 aportava el següent nombre d’exemplars:

A nom d’Atal (414-415)

2 síliqües, 3701, 3702

A nom d’Honori (395-423) 13 síliqües, 3703, 3708 0,73-1,5 g 1 mitja síliqua, 3709 amb Victòria 0,46 g

A nom de Valentinià III (425-455) 4 síliqües, 3723-3726 0,96-1,38 g

Per la nostra banda, podem afegir ara els exemplars següents, entre els materials publicats ja per nosaltres i els nous que són inèdits:

A nom d’Atal (414-415)

1 síliqua d’argent (inèdita)

Valens (364-378, Orient) 1 síliqua d’argent (inèdita)

A nom d’Honori (395-423) 16 síliqües (inèdites)

A nom d’Anastasi (491-518) 8 mitges síliqües (1 publicada, 7 inèdites)

A nom de Justinià I (527-565) 6 divisors de pes molt baix (Tres Cales)

13. Seguirem l’obra de J. C. P. Kent, The Roman..., ja mencionada, i emprarem les seves referències per a identificar les monedes, que ja són descrites en aquesta obra i que, per tant, no tornarem a descriure. Vegeu p. 450-462 pel que fa a les imitacions visigodes.

La major part d’aquest material ha aparegut o ha estat trobat en la zona catalana, algunes en vendes a Barcelona, d’altres trobades a la zona de Lleida o dins de l’Aragó, i unes poques a l’Empordà. Cal advertir que, amb aquestes aportacions, no pretenem fer un estudi sistemàtic de les troballes de moneda d’argent a l’espai peninsular,14 sinó assenyalar-ne algunes de significatives, com ara les de les monedes imitatives a nom d’Anastasi, fins fa poc del tot desconegudes, o les imitatives o falsificades i a nom d’Honori, que darrerament han aflorat sovint a Catalunya. Al marge de les d’Anastasi, que denoten clarament que es tracta d’imitacions en base al seu pes anòmal i al seu art deficient, les d’Honori solen tenir alteracions a la llegenda o presenten elements de sospita d’autenticitat pel seu aspecte de foses o per tractar-se de peces folrades. No descartem, però, la possibilitat que alguna no fos genuïna, però en mal estat.

Cal afegir encara a aquestes troballes les publicades per Lafaurie, Marot, Bazot, Letho-Duclos i Geneviève15 i que ens aporten aquests materials:

A nom d’Anastasi (491-518) 2 divisors semblants als que presentem (Letho-Duclos)

A nom de Justinià (527-565) 2 divisors de baix pes i nominatius Lafaurie i Marot)

Del temps de Justinià (527-365) 12 divisors com els de Tres Cales (Bazot i Geneviève)

Del temps de Justí II (565-578) 2 divisors amb REX (Geneviève)

14. De fet, l’argent de qualsevol mena no sembla pas abundant en aquesta època a l’espai peninsular. De tota manera, hi ha alguns casos assenyalats pels estudiosos, com ara la presència, en una antiga col·lecció valenciana i, per tant, amb possible aflorament a la zona, de dues siliqües del temps d’Anastasi i de Justinià, que s’atribuïren als ostrogots; vegeu F. Mateu y LLopis, “Silicuas ostrogóticas de Anastasio y Justiniano I en Hispania (491-565)”, Gaceta Numismática 62, ANE, Barcelona, 1981, p. 11-16. Marot, però, en el seu estudi sobre la circulació monetària a la península als segles V i VI, n’assenyala moltes de coure i un bon nombre d’or, però cap d’argent, ni tan sols la possible de València. Vegeu T. Marot, “Aproximación a la circulación monetària en la Península Ibérica y las Islas Baleares durante los siglos V y VI. La incidència de las emisiones vándalas y bizantinas”, Revue Numismatique 152, Societé Française de Numismatique, París, 1997, p. 157-190. Cal assenyalar que, malgrat l’absència de dades, ja M. Crusafont, indicava l’any 1994 que un circulant de plata no es podia pas descartar, atesa l’actitud oberta dels visigots en acceptar, en el seu circulant, peces d’or sueves, merovíngies i bizantines. S’assenyalava també la presència de les dues síliqües esmentades més amunt i d’una barreta d’argent en un tresor de Toledo, publicat per Barral. Es concloïa que caldria fer una consideració de qualsevol troballa individual d’argent encara que fos d’origen extern, ja que podria ésser, de fet, la mostra d’un cert circulant d’argent, que ara s’ha demostrat, almenys en els primers temps de la monarquia visigoda amb les troballes que hem anat analitzant. Vegeu, M. crusafont, El sistema monetario visigodo: cobre y oro, op. cit, p. 100 i 101, i és ben segur que, si llavors s’haguessin conegut aquestes troballes d’argent, el títol del llibre hauria estat El sistema monetario visigodo; cobre, plata y oro Vid. també X. BarraL, La circulation des monnaies suèves et visigothiques, Artemis, Zuric-Munic, 1976, p. 75, per a la troballa de Toledo.

15. Totes ja mencionades a excepció de J-F- Letho-ducLos, “Deux étranges imitations ‘pseudo imériales’ en argent a nom d’Anastase”, Cahiers Numismatiques 189, Société d’Études Numismatiques et Archéologiques, París, 2011, p. 51-56. L’autor les relaciona amb altres imitacions franques que no són, però, a nom d’Anastasi.

Abans de fer el catàleg general de tot aquest material, cal comentar algunes circumstàncies d’aquestes darreres troballes i on i quan han estat publicades. La primera peça nominativa de Justinià fou publicada l’any 1980 per Lafaurie. Trencada i incompleta, fou trobada a Valentine (Alta Garona) i fou finalment considerada visigoda per l’autor. Segurament la notícia del segon exemplar trobat a Barcelona degué esvanir els seus dubtes inicials. Segons Lafaurie, el seu pes podria considerar-se de fins a 0,18 g, estimant la part perduda, i caldria considerar-la com un quart de síliqua. La segona peça nominativa de Justinià fou la que Marot va publicar l’any 1999. Trobada a Barcelona, presenta un pes de 0,23 g, cosa que, atenent els pesos reals de les síliqües d’aquest temps, la podrien convertir també en un quart de siliqua. Aquestes peces no porten el revers del guerrer, però tampoc és inversemblant un canvi de tipus, com succeeix en el cas de les peces d’Anastasi.

Els divisors sense lectura possible, el context de Tres Cales i, en concret, la seva associació amb trients d’or d’imitació a nom de Justinià ens permet de situar-les en el temps d’aquest emperador. Però, anteriorment, Bazot ja n’havia publicat un conjunt, i ara n’ha aparegut un tercer conjunt que ha estudiat Geneviève i que fou publicat el 2019.

El de Bazot fou publicat el 1868. Entre les restes d’una bossa que acompanyava una persona enterrada en un cementiri de Noroy (Oise), on hi havia moltes altres tombes, hi varen aparèixer sis peces de plata semblants a les nostres amb pesos entre els 0,07 i els 0,09 g, juntament amb altres tres de les quals l’autor no ens facilita pas els pesos, però que, segons diu, són de mida doble que les altres. Val a dir que no hi ha cap mena de descripció, sinó només uns dibuixos que permeten assimilar el grup de les petites amb les de Tres Cales, però resulten difícils d’interpretar en les altres tres, tot i que podem apreciar un cert bust en una de les cares i un tema incert al revers, tot i que, pel que sembla, tenen un gran parentiu amb els tipus francs, com fou deduït en estudis posteriors. De tota manera, en explicar sumàriament els dibuixos, l’autor confon els escuts del soldat del revers de les petites amb una corona. D’altra banda, conclou que les llegendes existeixen, però que no es poden interpretar, cosa que, al nostre entendre, és vàlid per a les tres peces franques, però no pas per a les del tipus Tres Cales.

Recentment, s’han produït encara dues interessants troballes de numerari imitatiu d’argent i que han estat estudiades per Letho-Duclos i Geneviève. Anem a comentar-les.

Letho-Duclos va publicar, l’any 2011, la notícia de la troballa de dos divisors d’argent a nom d’Anastasi i amb característiques ben semblants a les que nosaltres vàrem donar a conèixer en el nostre estudi del Numismatic Chronicle. Foren trobades a Lacourt i Massat (Saint Girons, Ariège).

Pel que fa a Geneviève, ens aportà, l’any 2019, altres sis exemplars del tipus semblant a Tres Cales i altres inèdits, altres d’indeterminats i dos que porten la llegenda REX. El conjunt fou trobat a Bénazet (Monadier, Aude). Geneviève també ens aporta més detalls dels tipus més grans de Noroy i publicats en treballs posteriors, i ens en concreta els pesos.

Hi ha, finalment, la troballa de Llívia, que, tot i ésser de peces de bronze amb un cert contingut de plom, estany i argent, són de tipus imitatiu, tenen una mida que es mou entre els 5 i els 12 mm i la majoria porten també, al revers, el soldat amb la llança i l’escut. Els pesos d’aquest grup més nombrós amb el soldat es mouen entre 0,05 i 0,44 g, amb un pes mitjà de 0,21 g. També aquestes peces, a l’igual que les petites monedes d’argent tipus Tres Cales, tenen només unes traces de la llegenda, tot i que els autors que les publiquen diuen que s’hi veuen restes dels noms de Constantí I (306-337) i de Julià l’Apostata (360-363), però en indicar-nos els autors que els encunys són més grans que els diàmetres de les peces, sembla difícil que es puguin fer aquestes lectures. Juntament amb aquest grup més nombrós, n’hi ha un altre amb un genet a una cara (pes mitjà, 0,74 g) i un tipus incert a l’altra, a més d’un petit coure vàndal i d’una peça d’aram de Justinià de Cartago, que data el tresor. Fou publicada l’any 2016 per J. M. Gilhard, O. Olesti, J. Guàrdia i O. Mercadal.16

Abans d’entrar en altres consideracions, pensem que val la pena de descriure tot aquest material. A banda dels tipus d’argent, farem un breu comentari sobre la troballa de Llívia ja que, tot i tractar-se de peces de coure amb aliatge de plom, correspon també al temps de Justinià; no sols ens facilita els primers possibles coures dels temps visigots emesos a la zona catalana, sinó que, amb la seva tipologia de revers, que sol dur també el soldat amb la llança i l’escut, manté la tipologia de la major part de les peces d’Anastasi i de les petites monedes de Tres Cales, Bénazet i Noroy.

Finalment, caldrà tenir molt present la presència a Bénazet del tipus de baix pes amb revers REX que, al nostre parer, podria assenyalar l’etapa en què Leovigild va començar a emetre peces d’or amb la llegenda INCLITVS REX.

Inventari de tot el material conegut

1. A nom d’Attalus (414-415). Siliqües d’argent.

A. La Kent-3701, amb marca de Narbona

B. La Kent-3702, sense marca de seca

1.1. Inèdita, trobada al Vallès i probablement amb PSRV. Vista, però no es va poder estudiar.

16. Tots aquests treballs, ja mencionats en notes anteriors. Pel que fa a Llívia, els autors apunten a una possible producció local, p. 122.

2. Valens (364-378).

2.1. Síliqüa a nom de Valens trobada a l’Empordà. Aspecte de llei baixa. a/ ...VALEN-S P AVG Bust diademat i drapejat a la dreta r/ VRBIS...-ROMA; exerg: (L)DPS

Figura amb llança i Victòria a la mà

Pes: 1,56 g Diàmetre: 15,5 mm Inèdita

3. A nom d’Honori (395-423). Síliqües i mitges siliqües d’argent.

C. La síliqua KENT-3703, amb marca de seca de Ràvena i VICTORI-A AVGG.

D. Les 10 síliqües Kent-3708 amb marca de seca de Ràvena i GLORIA ROMANORVM.

E. La mitja síliqua Kent-3709 amb marca de seca de Ràvena i VICTORI-A AVGGG.

3.1. Síliqua d’argent que sembla obtinguda per fosa. Trobada a la Península Ibèrica.

a/ DN HONORI-VS PP AVG Bust diademat i drapejat a la dreta

r/ VIC...-IA AVCC, exerg: PSRV Figura asseguda, amb llança i Victòria a la mà

Pes: 1,12 g

Diàmetre: 12 mm Inèdita

3.2. Síliqua d’argent que sembla obtinguda per fosa. Trobada a la Península Ibèrica.

a/ igual que l’anterior

Bust com abans

r/ VICTO(R)-IA AVCC, exerg: PSRV Figura com abans

Pes: 1,10 g

Diàmetre 13 mm Inèdita

3.3. Síliqua d’argent amb lletres irregulars a l’exerg. Trobada a la zona de Lleida.

a/ ...RI-VS P ... Bust com abans

r/ ...-...VCC, exerg: (RV)? Figura com abans

Pes: 0,8 g

Diàmetre: 14 mm Inèdita

3.4. Síliqua d’argent. Venda pública a Barcelona.

a/ DN HONOR...-... (P)P AV... Bust com abans

r/ ...-A AVCC, exerg: ... (R)? Figura com abans

Pes: 1 g

Diàmetre: 14 mm Inèdita

3.5. Síliqüa d’argent. Trobada a la zona de Lleida.

a/ DN HONOR-(IV PP L...) Bust com abans

r/ VIC...-A AVCC, exerg: ... RV Figura com abans

Pes: 0,33 g Diàmetre: 14 mm Inèdita

3.6. Síliqua d’argent que sembla obtinguda per fosa. Venda pública a Barcelona.

a/ DN HONORI-VS P... Bust com abans

r/ ...VS-RO-MANORVM exerg: LDPS

Figura com abans

Pes: 1,04 g Diàmetre: 15 mm Inèdita

3.7. Síliqua d’argent de lletres i art estrafet. Incompleta.

a/ DN HON...-... Bust com abans

r/ VICTOR-IA..., exerg: PSPV

Figura com abans

Pes: (0,75) g Diàmetre: - Inèdita

3.8. Síliqua d’argent, segurament folrada. Trobada a l’Empordà.

a/ DN HO...-VS PP AVG Bust com abans

r/ ...-... AVCC, exerg: PSPV Figura com abans

Pes: 1.6 g Diàmetre: 14 mm Inèdita

3.9. Síliqua d’argent. Trobada a l’Empordà.

a/ ... RI-VS PPA(CC) Bust com abans

r/ VIR...-... ORVM, exerg: MDP

Figura com abans

Pes: 1,7 g Diàmetre: 14 mm Inèdita

3.10. Síliqua d’argent, potser obtinguda per fosa. Venda pública a Barcelona.

a/ DN HON(O)...-... S PPAV(C) Bust com abans r/ VICTORI-A AV, exerg: PSRV Figura com abans

Pes: 1,15 g Diàmetre: 13 mm Inèdita

3.11. Síliqua d’argent.

a/ DN HONORI-(VS PP)E(VC) Bust com abans r/ VICTOR-IA AVCC. Exerg: P... V Figura com abans

Pes: 1 g Diàmetre: 13 mm Inèdita

3.12. Síliqua d’argent. Venda pública a Barcelona. a/ DN HONORI-(VS) PPAVC Bust com abans r/ VICTORI- AVCCA AVG. Exerg: PSPV Figura com abans

Pes: 1 g Diàmetre: 13 mm Inèdita

3.13. Síliqua d’argent.

a/ DN HONOR(I)-(V)S PP... Bust com abans r/ VI(C)...-IA AVCC, exerg ... RV Figura com abans

Pes: 0,9 g Diàmetre 14 mm Inèdita

3.14. Síliqua d’argent folrada. Venda pública a Barcelona. a/ ...-VS... Bust com abans

r/ ..., exerg: P(...)

Pes: 0,79 g

Figura com abans

Diàmetre: 15 mm Inèdita

3.15. Síliqua d’argent folrada. Trobada a l’Aragó, a prop de Catalunya.

a/ DN HONORI-VS (P)... Bust com abans

r/ VICTA C-... , exerg: P...

Pes: 0,95 g

Figura com abans

Diàmetre: 15 mm Inèdita

3.16. Síliqua d’argent. Punta de llança avall. Trobada a l’Empordà.

a/ ... ONORI-VS P... Bust com abans

r/ ...-... AVG, exerg: ... PS

Pes: 0,8 g

Figura com abans

Diàmetre: 14 mm Inèdita

4. Síliqües a nom de Valentinià III (425-455).

F. La Kent-3723, amb marca de Constantinoble i GLORIA RO-MANORVM.

G. La Kent-3234, amb marca de Ràvena i GLORA ROI-MANORVM.

H. La Kent-1725, amb marca de Ràvena i AVLENTINAINT VECTORIV AV.

I. La Kent-3726, sense marca de seca i VICTORI-A AVGG.

5. A nom d’Anastasi (491-518). Possibles mitges síliqües.

5.1. Publicada per Letho-Duclos. Trobada a Lacourt (Ariège).

a/... SIVS PP AVG Bust diademat i drapejat a la dreta

r/ VICTO...IIS

Pes: 0,4 g

Soldat amb llança i escut

Diàmetre: 14 mm Letho-1

5.2. Publicada per Letho-Duclos. Trobada a Massat (Ariège).

a/ D N ANAS... Bust com abans

r/... CTO... I (anelleta) IIS Soldat com abans

Pes: 0,3 g Diàmetre 14 mm Letho-Duclos

5.3. Publicada per Crusafont/Benages/Noguera. Trobada a l’Aragó.

a/ D.N. ANAS... SIVS PP NG Bust com abans

r/ VICTO... RIAAS ( S ajaguda) Soldat com abans

Pes: 0,28 g Diàmetre: 11 mm Cr/BE/NO-p. 253 En publicar aquesta peça, apuntàrem que el seu origen semblava peninsular. Ara podem precisar que aparegué a l’Aragó.

5.4. Exemplar inèdit. Trobada a Catalunya.

a/ DN ANASTASIVS PP AV Bust com abans r/ VICTO-AATOA Soldat com abans

Pes: 0,22 g Diàmetre: 11 mm Inèdita

5.5. Exemplar inèdit. Trobat a la zona de Lleida.

a/ DN ANAS-SI... AVG Bust com abans

r/ VICIOR-IA... (exerg fora del camp visible)

Soldat com abans

Pes: 0,33 g Diàmetre 11,5 mm Inèdita

5.6. Exemplar inèdit. Trobat a la zona de Lleida.

a/ D N ANAS-TASIVS P P (A)...

r/ (V)CTORI-IIIIOTS (sense exerg)

Bust com abans

Soldat com abans

Pes: 0,38 g Diàmetre: 10,5 mm Inèdita

5.7. Exemplar inèdit.

a/... N.ANC... ASN P Bust diademat i drapejat a la dreta

r/... CTOR... AILATS

Pes: 0,21 g

5.8. Publicada per Cayón.

Soldat amb llança i escut

Diàmetre: 12 mm Inèdita

a/ D. N. ANAS-TASIVS PP AVG Bust diademat i drapejat a la dreta

r/ (VOTIS MVLTIS)?? Soldat amb llança i escut

Pes: 0,3 g (Diàmetre: 12,5 mm?) Cayón-19

Nota: de la llegenda del revers, no es veu pràcticament res del tram VOTIS i la part de MVLTIS no es pot llegir. No es pot descartar, doncs, que sigui del tipus VICTORIA.

5.9. Exemplar inèdit. Trobat a Fraga.

a/ D N S ANASTASIAS PPG Bust diademat i drapejat a la dreta

r/ VIITA-IIILOCIS

Soldat amb llança i escut

Pes: 0,43 g Diàmetre: 14,7 mm Inèdita

Aquest exemplar, amb el tram singular final del revers, fa dubtar de si, efectivament, hi ha algun tipus amb llegenda de revers aproximada a VOTIS MVLTIS.

5.10. Probablement d’Anastasi. Possible octau de síliqua. Exemplar inèdit. Trobat a Cambrils.

a/ D AN... (exterior i retrògrada) Bust diademat i drapejat a la dreta

r/ (sense llegenda marginal) Victòria amb làurea i estrella a dreta

Pes: 0,26 g Diàmetre: 9,3 mm

Inèdita

La lletra A de l’anvers és posada de forma exterior, cosa que permet aquesta interpretació D AN... si fem la lectura retrògrada i, per tant, l’atribució possible a Anastasi. Llavors, es tracta d’un tipus completament diferent dels altres en portar, al revers, la Victòria portant una làurea en lloc del soldat amb llança i escut.

6. A nom de Justinià (527-565). Possibles quarts de síliqua.

6.1. Exemplar de Valentine.

a/ DN IVI... IA Bust diademat i amb creu al pit

r/ VICTO... Victòria portant una creu

Pes: (0,12) g estimat, 0,18 g sencera Diàmetre:9 mm Lafaurie

Lafaurie dona, com a pes real, 0,012 g, però es pot suposar que vol dir 0,12 g en estimar un pes aproximat de 0,18 g per a la peça sencera.

6.2. Exemplar de Barcelona.

a/... STINI-A INV Bust diademat i amb creu al pit

r/... IRI A AVG... Victòria portant una creu

Pes: 0,23 g Diàmetre: 11 mm (?) Marot

7. Del temps de Justinià, segons el context de Tres Cales.

7.1 a 7.6. Exemplars de l’Ametlla de Mar. Tots porten un bust a l’anvers que sembla a la dreta, amb diferents tipus de drapejat, i, al revers, el soldat amb la llança i l’escut. Traces de llegendes que no es poden interpretar.

Pesos: 0,10 g / 0,08 g / 0,07 g / 0,07 g / 0,05 g /0,04 g

Diàmetres: 8 mm / 8,5 mm / 8 mm / 8 mm / 8 mm / 7,6 mm

7.7 a 7.12. Exemplars de Noroy descrites per Bazot.

Pesos: entre 0,07 i 0,09 g Diàmetres: entre 11 i 12 mm.

7.13 a 7.19. Exemplars semblants als anteriors, descrits per Geneviève i de Bénazet.

Pesos: inferiors a 0,1 g Diàmetres: entre 8 i 9 mm

8. Atribuïbles als primers temps de Leovigild (vers 565/57).

8.1. i 8.2- Peces amb llegenda REX omplint una cara, també de Bénazet. a/ VIVS... Bust diademat i drapejat a la dreta

r/ REX, amb la X més petita omplint el camp. Orla de punts

Pesos: 0,086 i 0,09 g

Diàmetres: 8,5 i 8,6 mm

Geneviève

9. Coures atribuïbles al temps de Justinià (527-565). Troballa de Llívia, estudiada per P. M. Guiard, O. Olesti, J. Guàrdia i O. Mercadal.

9.1. a 9.86. minimi de coure identificables amb el tipus del guerrer amb llança i escut. Altres 26 amb una espècie de genet de Justinià de la seca de Cartago i una altra de vàndala.

Pes mitjà del primer tipus: 0,20 g. Diàmetre habitual d’aquest tipus: entre 8 i 10 mm.

Una anàlisi feta per fluorescència de raigs X i, per tant, no vàlida per a un aliatge amb aram, plom, estany i una petita quantitat de plata, dona una composició amb un 80-90% d’aram, entre un 5 i un 18,5% de plom i percentatges d’estany de vers l’1% i d’argent del 0,5%. Malgrat el procediment erroni, sembla que es pot assegurar un alt percentatge de plom, un fet

ja conegut i documentat en altres casos. Entre els coures imitats d’aquesta època, s’hi solen trobar un aliatge de plom, que pot arribar a superar el 20%; estany, entorn d’1-2%, i no hi ha argent.17

Localització i comentari al conjunt de les troballes

Les recents però abundants troballes d’imitacions de les siliqües d’Honori (395-423) i fins i tot d’una a nom de Valens (364-378), a les quals caldria encara afegir-ne d’altres,18 demostren que hi va haver un circulant no menyspreable d’argent visigot en la zona catalana. De fet, les imitacions visigodes d’argent d’Honori apareixen amb una certa abundància en el recull de Kent, on hi trobem 13 exemplars, en contrast amb les d’Atal, amb dos exemplars, o les de Valentinià III, amb quatre. D’altra banda, però, fora d’Atal, Honori i Valentinià III, no hi ha més indicis d’emissions d’argent en els temps dels emperadors següents i fins arribar a les peces recentment descobertes a nom d’Anastasi (491-518), no conegudes quan Kent feu el seu llibre. En canvi, sí que hi ha or a nom dels diferents successors d’Honori: Teodosi II (423-425), Avit (455-456), Majorià (459-461), Livi Sever (461-465), Nepos (474-475) i fins i tot Zenó (476-491, Imperi d’Orient), i en xifres d’una evidència no pas menyspreable, atesos els pocs anys de regnat d’aquests darrers emperadors.19 Tot sembla indicar, doncs, que l’argent es deixà d’emetre aviat, potser després dels primers anys del regnat relativament llarg de Valentinià III (425-430), del qual tenim una representació de 53 peces d’or contra les només quatre d’argent. És possible, doncs, que les peces d’Honori circulessin llargament, com ho mostra l’alt desgast dels exemplars que presentem, i fins i tot que aquest circulant hagués estat “allargat” fraudulentament potser per falsaris, amb les peces foses o folrades que trobem en el nostre recull. Els visigots, d’altra banda, dominaren la zona que els fou cedida el 418 amb les set ciutats al voltant de la riba del Garona (Bordeus, Tolosa) i cap al nord fins el Loira, però aviat s’estengueren, de primer, cap al sud fins arribar a la línia pirenaica almenys des del 440, una etapa que fou la primera de la seva expansió. Més endavant, obtindrien l’Alvèrnia i, finalment, la Narbonesa i la Provença.

D’altra banda, i malgrat el tractat del 418 amb els romans, fa de mal creure que després de l’etapa de Màxim Tirà, quan es va batre argent i coure, i sobre-

17. J. P. C. Kent, The Roman..., op. cit., p. 17/19.

18. Hi ha altres troballes que ens evidencien el circulant monetari d’argent en aquesta època. D’una banda, hi ha les emissions barcelonines de Màxim Tirà (409-411) que han aflorat amb certa freqüència a Catalunya. Una d’elles, per exemple, és el tresoret que associava aquest numerari de siliqües d’argent de Màxim (15) amb altres peces del mateix valor a nom de Gracià (4) i Honori (4). Vegeu, F. Bistuer, “Estudi sobre un tresoret de síliques dels emperadors Honori, Gracià i Màxim Tirà”, Acta Numismàtica 14, Barcelona, 1984, p. 135-138.

19. Vegeu també els nombrosos exemplars de peces àuries des d’Honori fins a Justí II a P. Grierson - M. BLacKBurn, The Early Middle Ages (5th-10th centúries), vol. I de Medieval European Coinage, Cambridge, 1986, on ens faciliten les lleis, generalment prou altes: entre un 90 i un 99%, fora d’alguns casos entre els 74 i el 88% (7 sobre 43).

tot del moment brillant d’Ataülf, els visigots haguessin perdut Barcelona i, en termes generals, la zona entre aquesta capital i el Pirineu. És cert que consta un domini difús dels romans sobre la Tarraconesa i que Majorià (459-461) va desembarcar en una ocasió a Tarragona, però res sabem de Barcelona en concret. Si fos com suposem, és a dir, que els visigots haguessin conservat Barcelona, restarien encara més ben explicats els reiterats intents dels visigots de conquerir Narbona i Arles, que no respondria només a l’afany d’obtenir aquest nus de comunicacions i l’obertura a l’espai mediterrani, sinó també a la necessitat de connectar més fàcilment amb el seu domini barceloní. L’existència d’aquest enclavament justificaria també la reiteració de troballes de síliqües d’Honori a la zona de Lleida i l’Aragó ja que, abans d’obtenir Narbona, el contacte entre l’espai aquità i el barceloní s’hauria hagut d’establir a través dels ports aragonesos o per la Cerdanya.

La necessitat d’un circulant d’argent, després de les emissions de Màxim Tirà i a nom d’Honori i de Valentinià III, explicaria també la represa d’aquestes emissions amb les imitacions d’Anastasi (491-518), de les quals ja coneixem deu exemplars. La seva presència a la zona catalana és prou evident i l’aparició d’exemplars a la zona pirenaica de Foix és ben justificada pel domini visigot de la franja entre el Garona i el Pirineu a què abans hem al·ludit. La mala factura d’aquestes peces causa una certa estranyesa, especialment si les comparem amb les emissions d’or imitades del seu immediat antecessor, Zenó (Kent, 37663768). Una possible explicació podria ésser que aquestes emissions haguessin estat fetes en els darrers temps d’Anastasi, entre el 507 i el 518, quan el seu regnat se sobreposa amb els de Gesaleic i Amalaric, tot suposant que el taller monetari important visigot hagués estat ubicat a Tolosa i que, després de la pèrdua d’aquesta ciutat el 507, potser aquestes peces es van haver d’obrar en un taller barceloní improvisat, mancat d’orfebres prou hàbils. Cal tenir present que, en temps de Justinià, també les imitacions de la moneda d’or acusarien una caiguda notable en el seu art. En qualsevol cas, i malgrat que les peces a nom d’Anastasi no portin la tradicional creu pectoral tradicional de les emissions visigodes, l’aflorament de fins a vuit exemplars en l’espai català fa prou evident que es tracta de peces emeses pels visigots. És cert que, en aquesta cronologia, l’aparició de les altres dues peces a la zona pirenaica del país de Foix semblaria menys clara, però ja veurem que la pèrdua d’Aquitània no té pas una clara correspondència amb la cessió de l’espai pirinenc, un dels que sembla de més llarg domini visigot, com veurem més endavant.

En el context dels valors habituals de les peces d’argent visigodes d’imitació, els pesos atribuïbles a les síliqües es mouen entre els 0,73 i 1,5 grams, i la mitja síliqua a 0,46, ben per sota, doncs, dels de les síliqües oficials. Per tant, els tipus a nom d’Anastasi, propers als 0,40 g, sembla que es poden assimilar a les

mitges síliqües, de manera que s’hauria passat a un numerari d’art molt baix i de pes clarament inferior, entrant en diferents tipologies, però on el revers sol ésser ocupat pel soldat amb la llança i l’escut gairebé tocant a terra.

Els dos tipus a nom de Justinià trobats a Valentine i a Barcelona, ambdós d’art una mica millor, representarien una altra flexió en la caiguda de pes i ens situaríem, en relació amb els tipus a nom d’Anastasi i d’Honori, al nivell del quart de síliqua. Atès que, en aquesta cronologia, hom sol encasellar els visigots en la Narbonesa estricta, és convenient tenir en consideració que el seu territori no fou pas sempre tan reduït. Cal recordar que, després de la desfeta del 507, consta sempre com de domini franc la ciutat de Bordeus i de les terres situades entre aquesta ciutat i el Loira, però que la reacció de Teodoric, l’ostrogot, no sols assolí de mantenir la possessió de Carcassona i Arles, sinó que també recuperà Narbona. Abans de la seva mort el 526, encara assolí d’ocupar novament Albi, Rodés i, molt probablement, Tolosa. D’altra banda, ja Rouche ha cridat l’atenció sobre l’absència dels bisbes de Tolosa i de tots els de la franja nord-pirinenca en els concilis francs del 511 i del 533 a Orleans i del 555 a Clarmont. Cert és que, a la segona meitat del s. VI, Tolosa torna a figurar a la zona franca i que en el Concili de Macon del 585 ja hi són aquests bisbes, però en l’espai intermedi hi ha una total incertesa sobre si la zona nord-pirinenca, i fins i tot Tolosa, foren franques.20 En aquest sentit, les troballes de Valentine, en el curs baix del Garona, i de Bénazet, situat a mig camí entre Carcassona i Tolosa, podrien pertànyer perfectament a l’espai visigot.

Sigui com sigui, el fet és que arribem al temps de Justinià i tenim la peça de Valentine, considerada finalment com a visigoda per Lafaurie, i la de Barcelona, amb més probabilitats encara d’ésser visigoda, ambdues amb la creu pectoral i en una segona etapa de caiguda de pes.

Encara amb Justinià, les peces d’argent farien una altra caiguda, com ens ho demostra la troballa de Tres Cales en associar la plata amb els trients d’or d’aquest regnat. Llavors, arribaria a les xifres insignificants de pes en l’argent d’aquesta troballa, de les de Bénazet i de les sis més lleugeres de Noroy. Aquesta nova caiguda sembla ésser el punt extrem del procés iniciat amb els tipus a nom d’Anastasi i, després, amb els que són a nom de Justinià. Els pesos d’aquestes peces, entre 0,04 i 0,1 g a Tres Cales, 0,8 a 0,9 g a Noroy i inferiors a 0,1 g a Bénazet, ens poden fer suposar un pes cercat, com a molt, de 0,1 g, i ens trobaríem en un pes com el de l’octau de síliqua, que arribaria al setzè en les peces de

20. Vegeu Michel rouche, L’Aquitaine des Wisigoths aux Arabes (718-781), naissance d’une région, París, 1979. Vegeu el mapa de la p. 25 amb les fases de l’expansió visigoda des del nucli inicial i les seves cronologies i, en les pàgines següents, l’explicació i els mapes dels diferents concilis que mencionarem. Vegeu també A. M. JiMénez Garnica, Orígenes y desarrollo del Reino Visigodo de Tolosa, Valladolid, 1983, amb un apartat sobre la moneda, p. 178-182. Per la part històrica, ens ha estat també útil R, D’aBadaL, Dels visigots als catalans, vol. I, Edicions 62, Barcelona, 1970.

0,04 i 0,05 g, tot plegat dins del context de pesos ja rebaixats de les imitacions d’aquesta època, cosa que no ens permet de pensar en un valor assumible en l’escala de l’argent. Aquestes peces, doncs, amb una oscil·lació de pesos que van de més de doble a senzill, potser no es poden assimilar a l’escala dels valors de la plata, és a dir, de la síliqua i els seus divisors, i potser el que es volia cercar i com es comptava era per un valor equivalent a algun dels del coure, com ara el follis, tal com ens suggeria el nostre col·lega Ermano Arslan.21

Pel que fa a Bénazet, és cert que, a més de les monedes, hi havia elements d’armament que, segons diu Geneviève, correspondrien a un gerrer franc. Suposant que sigui possible de discernir clarament entre l’armament d’un franc o d’un visigot, també podem pensar que un franc, potser en guerra a la zona, podria haver captat aquestes monedes abans d’ésser mort i després enterrat en un cementiri que Geneviève qualifica de visigot. D’altra banda, cal tenir present que, a més dels tipus de Tres Cales i dels de baix pes de Noroy, hi ha altres peces amb la indicació de REX i pesos assimilables als de pes baix, ja que donen uns valors de 0,086 i 0,09 g. A l’anvers, s’hi llegeix VIVS..., que, com diu Geneviève, podria ésser una al·lusió a Justinià o a Justí. Si es tractés de Justí II, estaríem de ple en l’etapa de transformació que Leovigild va anar operant als models d’imitació imperial, tant si el VIVS vol dir Justí com si ja és una referència al mateix Leovigild (LeoVIgildVS). Llavors, el REX significaria un altre pas vers la sobirania monetària en deslligar-se dels títols de l’emperador i amb l’aparició del títol reial de Leovigild. Seria un cas paral·lel al de les seves peces d’or amb la llegenda INCLITVS REX, que corresponen als darrers temps de Justí II (565-578).

Cal tenir finalment present la troballa de Llívia que inclou petits bronzes amb un contingut incert de plom, estany i plata, que tenen majoritàriament la tipologia del guerrer amb llança i escut tocant a terra de les emissions d’argent a nom d’Anastasi i de les peces d’argent del temps de Justinià, i de baix pes de Tres Cales, Bénazet i Noroy. Els descobridors de la troballa assenyalen la presència en el tresoret d’una peça de Justinià de la seca de Cartago, fet que ens el situa en la mateixa cronologia que la darrera plata de pes ínfim.

Nosaltres ja havíem assenyalat que la poca entitat de les petites peces d’argent d’un pes inferiors a la desena de gram feia aquestes monedes molt poc manejables, i que semblava evident la necessitat d’un pas a la moneda de coure com a divisor. És un moment, a més, en què a l’Imperi d’Orient ja pràcticament no s’hi emet moneda d’argent. Per tant, les peces de Llívia, tant si són de producció local com, cosa que ens sembla molt més probable, si són d’algun taller visigot proper com Narbona o Barcelona, marcarien el primer pas cap al coure i es tractaria del primer amonedament de coure que apareix ben representat en un

21. Correspondència personal quan estàvem estudiant el material de Tres Cales, carta del dia 1 de desembre del 2019. Arxiu Crusafont.

punt completament excèntric en relació amb els altres coures coneguts fins ara i emesos a Sevilla amb tota seguretat i en altres possibles tallers, com Mèrida, Córdoba o Toledo, com ja havia estat assenyalat. El caràcter, encara del tot imitatiu d’aquestes peces, les faria, però, més probablement anteriors als tipus del sud, que prenen generalment elements tipològics propis.

Del conjunt de l’anàlisi de tots aquests materials, es deriven, al nostre entendre, el caràcter visigot de les petites peces d’argent de Tres Cales i el fet que, malgrat l’obstacle de Noroy, justament el tresoret de Bénazet, tant per la seva ubicació com per les peces amb REX, més aviat ens en dona la raó. Certament, el material de Noroy no deixa d’ésser un inconvenient, però una troballa aïllada i fora del context sempre és possible. D’altra banda, l’enterrament de Noroy també té les seves ombres. No era gens normal en aquella època, com ja diu el seu descobridor, que s’enterrés una persona amb la seva bosseta de diners, excepte si fos algun presoner malalt o empestat, per exemple. D’altra banda, aquesta persona podria haver emigrat a Noroy, haver obtingut allà les altres peces clarament franques i haver mort després. També s’ha observat algun cas de reutilització d’aquestes sepultures de Noroy, com, per exemple, en una tomba reomplerta, potser al segle XVI, amb una inscripció en castellà, del tot impossible per al temps franc-merovingis. Aquest reaprofitament sembla ésser molt tardà, però això fa pensar en la possibilitat d’altres reutilitzacions anteriors i ens permet plantejar que les peces trobades per Bazot no tindrien per què ésser totes de la mateixa bossa del soldat, de les quals hi havia restes. Potser seria més coherent que fos el dipòsit d’unes o bé de les altres, però no de totes conjuntament. En qualsevol cas, sempre és possible una troballa aïllada i excèntrica amb qualsevol mena de peces, i creiem que les dades complementàries són prou concordants com per a reafirmar la nostra idea que som davant d’un material visigot, almenys amb les abundants dades que fins ara s’han pogut reunir.

La nostra hipòtesi, d’altra banda, té un plus de coherència. Les peces franco-merovíngies solen tenir unes constants de pes, de presència del nom de l’emperador i de localització de troballes que no tenen les peces de baix pes de Tres Cales-Bénazet-Noroy. En canvi, aquestes peces minúscules tenen tot el seu sentit dins del procés de caiguda de pesos i d’art que hem assenyalat pel cas visigot. Per tant, i sempre a l’espera de noves dades, pensem que la nostra hipòtesi té, a hores d’ara, avantatges indubtables.

Una altra conclusió del conjunt del material presentat és l‘evidència que, almenys en els primers temps de la monarquia visigoda, la moneda d’argent va tenir també el seu paper en el circulant monetari, juntament amb una presència superior, sens dubte, de la moneda d’or. Temps a venir, i després de les experiències segurament fallides dels materials de Llívia i de Tres Cales-Bénazet-Noroy, el complement en petita moneda del circulant de l’or degué ésser la moneda

d’aram que tan abundantment ha aparegut en el sud peninsular, però que també ha fet acte de presència en molts altres llocs de la península, sigui en tipus propis visigots, sigui en coures d’altres orígens. El canvi de la capital visigoda, que de Barcelona va passar a momentàniament a Andalusia i a Mèrida i que finalment es va establir a Toledo, explicaria que les noves iniciatives monetàries en monedes de coure es fessin essencialment en aquests tallers del centre i del sud peninsular. Amb tot, el coure va circular amb abundància en temps visigots, com ho demostra la seva presència en diferents punts de la Península o de Balears, sigui en peces de les atribuïdes per nosaltres als visigots, sigui de numerari bizantí, vàndal o d’imitacions d’altres tipus coetanis i sempre en petites peces d’aram.22 Tenim menys dades sobre la presència o fabricació de coures visigots al nord peninsular, però la troballa de Llívia ens aporta un primer punt de reflexió.

Sobre les atribucions del numerari visigot de tipus imitatiu

Per bé que l’objectiu bàsic d’aquest treball era la presentació del numerari visigot imitatiu d’argent, mentre l’anàvem elaborant ens hem adonat d’una incongruència o, almenys, d’una inconcreció greu pel que fa a les atribucions. Fins ara, efectivament, només han estat classificades aquestes monedes, no pas en relació amb els sobirans visigots que les van emetre, sinó en relació amb els models imperials o bizantins que anaven copiant. Hom es pot preguntar, però, què té a veure amb l’emperador romà Artemis (467-472), per exemple, una peça visigoda imitativa batuda en temps del rei visigot Euric (466-484), malgrat que porti el nom d’aquell emperador. De segur que el mateix emperador ni se’n devia assabentar.

Certament, resulta més còmode d’agrupar les monedes pels emperadors imitats, però d’aquesta manera perdem del tot la perspectiva real de l’autoritat emissora, i això és greu i inadmissible. Naturalment que hi poden haver actualment algunes indeterminacions a l’hora d’atribuir una peça imitada a un sobirà visigot en concret i que caldrà anar afinant aquestes atribucions, però això no es produirà mai si seguim classificant-les pels models imitats més que no pas pels sobirans realment emissors.

D’altra banda, si analitzem en detall aquesta qüestió, veurem que els casos d’indeterminació són menys dels que podríem suposar de bell antuvi, ja que els tipus imitats no són pas de tots els emperadors, sinó només d’alguns. La cosa només es posa una mica més difícil en els darrers temps quan regnats llargs, com el de Justinià (555-567), se superposen amb una corrua de regnats de sobirans visigots de curta durada.

22. Vegeu la nostra cartografia a M. crusafont, El sistema..., op. cit., p. 29, ampliada després per T. Marot, “Aproximación a la circulación monetaria en la Península Ibérica y las Islas Baleares durante los siglos V y VI: La incidencia de las emisiones vándalas y bizantinas”, Revue Numismatique 152, París, 1987, p. 157-190, cartografia a la pàgina 178.

De moment, podem veure, però, que hi ha força casos que resten del tot determinats. Si comencem la nostra comparació de cronologies en el moment de l’establiment del foedus entre els visigots i els romans el 418, tractat que fou acordat entre l’emperador Honori (393-423) i el rei visigot Vàlia (415-419), que generalment hom ha pres com el moment inicial de les emissions monetàries visigodes, hom pot veure que la mort de Vàlia, escassament un any després de la signatura del tractat, el fa un emissor poc probable atès que una seca no es pot improvisar tan fàcilment. Per tant, les peces imitades a nom d’Honori deuen ésser batudes pel seu successor, o almenys en la seva major part. Si continuem encarant els regnats dels sobirans visigots amb els tipus imitats coneguts des de Vàlia fins al 507 (batalla de Voullié i mort d’Alaric II), podem arribar a la llista següent:

Teodosi I (419-451) 1- La major part o totes les imitacions a nom d’Honori (419-423).

2- Totes les fetes a nom de Teodosi II (423-425).

3- La major part de les emeses a nom de Valentinià III (425-455).

Turismund (451-453) 1- Si va emetre, algunes a nom de Valentinià III (425-455).

Teodoric II (453-466)

1- Potser alguna a nom de Valentinià III (425-455).

2- Totes les fetes a nom d’Avit (455-456).

3- Totes les fetes a nom de Majorià (457-461).

4- Totes les fetes a nom de Livi Sever (461-465).

Euric (466-484) 1 - Totes les emeses a nom d’Artemis (467-472).

2- Totes les emeses a nom de Juli Nepos (474-475).

3- Una part de les emeses a nom de Zenó (484-491).

Alaric II (484-507) 1- Una part de les emeses a nom de Zenó (484-491).

2- La major part de les emeses a nom d’Anastasi (491-518).

Com podem veure, resten del tot determinats els reis visigots responsables de les emissions de Teodosi II (423-425) i, molt probablement, d’Honori, que són del temps del sobirà visigot Teodosi I; d’Avit (455-456), Majorià (457-461) i Livi Sever (461-465), que, de fet, corresponen al regnat de Teodoric II; i d’Artemis (467-475) i de Juli Nepos (474-475), que corresponen al regnat d’Euric.

Només resten, doncs, amb una certa indeterminació les peces a nom de Valentinià III (425-455), tot i que la majoria serien també del temps de Teodosi II, i resten, com de més difícil atribució, les que són a nom de Zenó (484-491) i d’Anastasi (491-518). Aquestes darreres començarien amb Alaric II, però probablement seguirien en els regnats dels reis visigots següents: Gesaleic (507510) (tot i que el seu inestable regnat ho fa improbable) i Amalaric (510-531).

Pensem que fins aquí hem avançat molt i que la llista anterior és molt més exacta, històricament i numismàtica parlant, que les fetes fins ara. Determinar quines peces de Zenó o d’Anastasi, per exemple, corresponen a un o altre regnat és un nou repte que ara tenim i que, com en tants altres casos, hauríem de saber trobar criteris per a esclarir.

La part final del numerari visigot imitatiu resulta molt més difícil d’esclarir, però tot i així ens dona encara una nova atribució segura:

Gesaleic (507-510) 1- Si va emetre, a nom d’Anatasi (491-518).

Amalaric (510-531) 1- Una part de les monedes a nom d’Anastasi (491-518). 2- Totes les monedes a nom de Justí I (518-531).

Teudis (531-548) 1- La major part de les monedes a nom de Justinià (549-555).

Teodiscle (548-555) 1- Una part de les monedes a nom de Justinià (549-555).

Agila (549-555) 1- Una part de les monedes a nom de Justinià (549-555).

Atanagild (555-567) 1- Una part de les monedes a nom de Justinià (549-555).

Liuva (567-575) 1- La major part de les monedes a nom de Justí II (567-578).

Leovigild (565-586) 1- Una part de les monedes a nom de Justí II (567-578).

Com veiem, les indeterminacions són molt més grans que en el cas de l’espai cronològic anterior, però tot i així resten encaixades les peces a nom de Justí I i repartides només en dos regnats les de Justí II. Certament, les que són a nom de Justinià són prou més repartides, però això només vol dir que hem de saber trobar criteris complementaris sobre la seva cronologia més precisa, una via que ja va encetar Kent per regnats anteriors. Pel que fa a les peces a nom d’Anastasi, per exemple, potser podríem considerar el numerari d’or, de relativa bona factura, del temps d’Alaric II (484-507), i les d’argent, de mala factura, del temps d’Amalaric (510-531), per bé que això no encaixaria gaire amb algunes de les troballes d’aquestes peces d’argent.

Cal dir, finalment, que les peces a nom de Priscus Attalus corresponen realment als sobirans visigots que les varen utilitzar. Deixant de banda les que es varen batre a Roma en temps d’Alaric I i que formen part dels amonedaments

en l’espai italià, les que es feren en el temps d’Ataülf (410-415) els anys 414415 s’han d’atribuir realment a aquest sobirà, que en fou el veritable emissor. Atès, d’altra banda, que la capitalitat visigoda del moment era Barcelona, podrien considerar-se d’aquest taller les que no porten marca de seca o, potser, fins i tot les que porten pseudo-marca de Narbona. És un altre tema que caldria analitzar a fons.

En qualsevol cas, pensem que la nostra proposta de catalogar aquestes peces d’imitació segons els regnats visigots als quals corresponguin és un avenç i n’augmenta la precisió cronològica, i que l’espai d’indeterminació que en resta no és més que un de tants reptes a què ens sol enfrontar l’estudi de la numismàtica.

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Un òbol inèdit de Matfred I (936-969), vescomte de Narbona i la seva atribució

JOAQUIM PONT*

La primera i, fins ara, única moneda coneguda encunyada per Matfred I (936969), vescomte de Narbona, ha estat un diner de billó que, en la publicació de l’obra magna d’en Poey d’Avant de 1858,1 es trobava en la col·lecció particular d’en Jules Renouvier.2 En Poey d’Avant no va saber-la atribuir a cap vescomte narbonès i, en conseqüència, la va deixar anotada a l’apartat vescomtal de Narbona.

Segurament va poder veure la peça juntament amb d’altres de la col·lecció d’en Renouvier, com un diner d’Hug III d’Empúries, un diner de Gausfred III de Perpinyà, un òbol d’en Gerard II de Perpinyà, un diner d’Alfons Jordà de Tolosa, etcètera.

La interpretació que en feu en Poey d’Avant era la següent:

Aquesta és la il·lustració que va publicar en Poey d’Avant el 1858.

Diner de billó.

a/ +NARBONAC amb monograma ATTE al centre.

r/ +D.......NIR: Creu central.

Pes: ? Ø: 19 mm Ref.: Poey d’Avant núm. 3743, planxa LXXXII, núm. 4.

* Investigador numismàtic. Membre de la SCEN (IEC).

1. Poey d’AvAnt, Faustin, Monnaies féodales de France

2. Per conèixer en Jules Renouvier, cal llegir en Henri Zerner, professor d’Història de l’Art i Arquitectura a Harvard, que n’escriu la biografia a: www.inha.fr/fr/ressources/publications/publications-numeriques/ dictionnaire-critique-des-historiens-de-l-art/renouvier-jules.html.

Va passar mig segle fins que en Gabriel Amardel3 va publicar “Un denier de Matfred, vicomte de Narbonne” el 1905.4 N’Amardel va interpretar el monograma que Poey d’Avant creia que eren les lletres ATTE, com M-A-T-F-R-E-T. Per tant, a partir del monograma va atribuir el diner a Matfret I, vescomte de Narbona entre els anys 936 i el 969. Però encara va anar més enllà en suposar que la llegenda de l’anvers podria ésser +DOMSNIR com a contracció de Dominus Noster Jesus Rex.

El diner va acabar sent venut el 19125 a la casa de subhastes parisenca d’en Jules Florange, juntament amb tota la col·lecció del Sr. Jules Renouvier, mort el 1860. En aquest punt es perd la pista del diner.

I un segle més tard, ha aparegut un segon diner6 i l’òbol inèdit que presento. Amb les dues peces, es pot fer la lectura correcta de les llegendes ja que no són idèntiques.

Diner de billó.

a/ [NA]RBONA CI Monograma MATF en la part central.

r/ MAFR.+DS O (F sense travesser i E tombada com +). Creu central. Pes: ? Ø: 17 mm Ref.: Poey d’Avant 3743, Corpus L267.

3. En Gabriel Amardel (Narbona, 1855 - 1918) és l’historiador que més ha publicat sobre moneda de Narbona.

4. Revue de Numismatique, tom IX, 1905, pàg. 309-320.

5. La venda es va dur a terme entre el 31 de gener i el primer de febrer de 1912.

6. Aparegut en una troballa el 2013, a prop de Narbona.

x2

Òbol de billó faltat en part.

a/ [N]ARBONA CI Monograma MATF en la part central.

r/ [M]AFREDS O (A oberta per dalt, F sense travesser i S ajaguda).

Creu central.

Pes: 0,47* g (0,40 g) Ø: 14,9 mm Ref.: inèdita.

*Pes total, comptant que la densitat del cospell faltat és la mateixa que la de la resta de l’òbol. Per una regla de tres, sabent el diàmetre i coneixent que el percentatge de cospell faltat és del 15,17%, es pot deduir que el pes total de l’òbol seria de 0,47 g.

Interpretació de les llegendes

La llegenda de l’anvers de les dues peces és molt clara: NARBONA CI, Narbona Civitas, Ciutat de Narbona. Les A són obertes per baix i la segona N té el traç diagonal en la posició descendent correcte.

No es pot donar per bo el dibuix d’en Poey d’Avant, ja que ell mateix llegeix i transcriu NARBONA C i, en canvi, en el dibuix no hi apareix la C final, cosa ben estranya. Com tampoc dibuixa el monograma unit i tancat per la part central, com trobem en el diner i en l’òbol. Per tant, no cal considerar l’exemplar dibuixat d’en Poey d’Avant gaire vàlid per tenir-lo en compte.

La llegenda del revers cal llegir-la poc a poc. Comença a les 10.30 en el diner i en l’òbol, tot i que aquest últim té faltat el tros de la primera lletra. Comença, doncs, amb una M formada per dos pals gruixuts i un triangle invertit al mig. A la 1.00, segueix una A formada per dos pals i un triangle invertit al mig, més petit que el de la M precedent; i a l’òbol, s’hi aprecia un allargament excessiu del barret del primer pal cap al segon, com tancant per dalt la A. Segueix una F formada per un pal i un triangle que, en cas de l’òbol, és de difícil però certa

apreciació. A les 4.00, hi trobem una R amb un pal, una coma superior i un triangle de pota inferior. Aquí varien les dues llegendes. Al diner, hi apareix un punt inferior que, si fem cas del dibuix d’en Poey –aquest cop sí-, serien dos punts (:) i, seguidament, una creu (+) molt degenerada. En canvi, a l’òbol no hi apareixen els dos punts i la creu a les 6.00, i directament hi trobem una E clara i inequívoca. Cap a les 7.00, les dues llegendes tornen a coincidir amb una D, formada per un pal i una mitja lluna. Segueix, a les 8:00, una S, dreta en el diner i ajaguda a l’òbol. I acaba a les 9.30 amb una O.

El fet que el diner tingui una creu (+) -molt probablement- va fer que en Poey d’Avant el col·loqués a principi de llegenda i lectura, i explica per què no en podia desxifrar les lletres ni el significat. Però és el diner el que explica que la creu no és tal, sinó una E molt mal executada, amb un braç de més cap a l’esquerra, cosa que fa una creu. És evident que MAFREDS O té un sentit molt versemblant i una atribució fàcil i, en canvi, MAFR:+DSO, llegit com +DSOMAFR:, costa molt més d’interpretar i, conseqüentment, fer-ne una atribució coherent. Per tant, i sobretot gràcies a l’aparició de l’òbol, hom atribueix la creu a un error del gravador i, en el seu lloc, s’hi hauria de llegir una E. L’acabament en una O crea alguns dubtes ja que, després del nom personal, s’acostuma a posar l’estatus del governant; en aquest cas, podríem pensar que hi manca una C prèvia a la O, COmes. Tot i així, la lectura és molt clara: MA(t)FRED(v)S (c) O, Matfredvs Comes, comte Matfret. Aquest nom de persona el trobem descrit en el Repertori d’Antropònims Catalans, d’en Bolós i en Moran, en les formes de Matfredus i Matfredo per a Matfred entre els anys 823 i 997, considerant l’àmbit narbonès com a català/occità.

Respecte al monograma central, i com ja havia fet n’Armardel, llegim les lletres de la manera següent: començant per l’esquerra, hi ha una E que, posant-la a les 12 h, podríem llegir com una M. La lletra inferior del monograma és una A oberta. A la part dreta, s’hi poden llegir dues lletres alhora: una F i una T, o una T i una F. A la part superior, hi ha una R. La E ja comentada, a la part esquerra. A la part superior, on hi ha la R, podríem treure una D tallant la lletra R en horitzontal. I, finalment, a la part central hi ha una O romboïdal. Fent aquesta lectura, hi llegim un MATFRED o MATFREDO.

Conclusió

El diner que en Poey d’Avant no va arribar a atribuir a cap comte narbonès i que n’Amardel va intuir llegint-ne el monograma, queda perfectament atribuït al comte Matfret de Narbona (936-969), el primer comte conegut que va encunyar moneda narbonesa a nom propi en temps dels últims reis francs de la dinastia carolíngia. Cal recordar les relacions familiars d’en Matfret. Era fill d’Odó I de Narbona i de Riquilda de Barcelona, vescomtes de Narbona. Alho-

ra, net de Francó II de Narbona i d’Arsenda d’Empúries-Rosselló, per la part paterna, i d’en Guifré II o Borrell I de Barcelona i de Garsenda de Tolosa. També era besnet d’en Guifré I, el Pilós, nebot d’en Ramon II de Tolosa – que era casat amb la seva tieta, Guinidilda de Barcelona -, cosí germà de Ramon III de Tolosa, cunyat de Ramon Ponç de Tolosa – per estar casat amb la seva germana Garsenda de Narbona. I, finalment, en Matfret va estar casat amb Adelaida de Comenge-Carcassona, filla d’Arnau I de Comenge i d’Arsenda de Carcassona, comtes de Carcassona i Rasès, i, per això, era cunyat de Roger I de Carcassona.

L’aparició excepcional -i oportuna- de l’òbol i la –potser no tan excepcional, però sí sensacional- del diner fa que quedi completat el “binomi” de l’existència de diner i òbol d’aquest comte tan poc conegut, cosa que ens permet confirmar i demostrar l’existència d’aquestes emissions tan extraordinàries.

BIBLIOGRAFIA

BenABiBA, Ali & díAz, Jean-Marie. Corpus des monnaies du Languedoc carolingien et féodal et du Roussillon. Hades. 2011.

Bolós i MAsclAns, Jordi; MorAn i ocerinjáuregui, Josep. Repertori d’Antropònims Catalans (RAC) volum 1. Barcelona, 1994. Institut d’Estudis Catalans.

BoudeAu, Émile, Catalogue général illustré de monnaies françaises provinciales, Boudeau II. 2002. Reedició d’Éditions les Chevau-légers CGF.

duPlessy, Jean. Les Monnaies Françaises Royales, de Hugues Capet à Louis XVI (987-1793). Editor Maison Platt. 1988.

FlorAnge, Jules, 2eme partie. Monnaies grecques, gauloises, romaines, mérovingiennes, françaises et étrangères, médailles artistiques. 31 de gener/1 de febrero de 1912. Subhasta pública a París (còpia digital al BNF).

Poey d’AvAnt, Faustin, Monnaies féodales de france. 1858. Reedició d’Arnaldo Forni Editore, 1993.

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Óbol inèdit de Besiers. L’emissió de Ramon I de Carcassona com a comte de Besiers

(c. 994-1011)

JORDI VALL-LLOSERA I TARRÉS*

Fa uns anys, els estudiosos vàrem gaudir del degoteig constant de diners i d’òbols de la seca de Besiers i, en menor mesura, de Carcassona, a nom de diversos comptes, alguns d’ells inèdits que ja publicàrem en aquesta mateixa publicació, com són l’òbol de Pere Ramon (Pere II) de Carcassona, l’òbol de Ramon Roger Trencavell de Besiers1 i el diner de Simó de Montfort de Besiers.2 Repassant llurs troballes, ens congratulem de la sorpresa d’un exemplar que havia passat totalment desapercebut. Es tracta de l’aparició d’un òbol que completaria la sèrie d’unitat i divisor d’un mateix tipus publicat per Poey d’Avant.

Descripció

Pes: 0,43 grams. Diàmetre: 13,5 mm.

Anvers: RAMAIODM, llegenda alterada de RAMANDO. Creu interior.

Revers: BITERRIS. V damunt de dos anells.

Troballa: rodalies de Besiers.

Col. Particular x3

* Investigador numismàtic. Membre de la SCEN (IEC).

1. Vall-llosera 2006.

2. Vall-llosera 2009.

El diner

El diner fou publicat per primer cop per Faustin Poey d’Avant:

3815. (A/) RAMVND´. Croix. R/ PITERIS. Dans le champ, V et deux larges annelets formant la croix.

Resumidament,3 Poey d’Avant comentava que només coneixia dos únics exemplars trobats i pertanyents a una col·lecció de la ciutat de Besiers, el que feia probable la seva atribució a aquesta seca. En feia la lectura següent: d’una banda, el nom d’un comte Ramon i, de l’altra, PITERIS, possiblement referint-se a Besiers. Situava la seva emissió a mitjan segle XI. Conclogué que es tracta d’una peça clarament inspirada en els diners melgoresos i, per tant, no té per què atribuir-se a cap comte Ramon de Besiers, sinó que es tractaria d’una llegenda simplement fruit de la seva imitació.

Corpus d’exemplars

En els darrers 150 anys, pocs diners més han aparegut. En la nostra recerca, hem pogut recopilar cinc exemplars més, dels quals desconeixem si poden ser alguns dels exemplars consultats pel propi Poey d’Avant.

Exemplar núm. 1. CGB, març 2017. Pes: 1,14 g. Diàmetre: 18,5 mm. La casa de subhastes francesa el catalogà com un diner de Ramon Berenguer de la seca de Narbona.

Exemplar núm. 2. Subhastat en un portal d’internet sense cap altra informació. Sense dades mètriques.

3. En feia la següent descripció: “Voici une pièce tout à fait exceptionnelle et bien étrange. Son classement peut causer quelque embarras. Faut-il bien y lire le nom de Béziers? Quant à moi, je n’hésite pas à suivre les traces des amateurs du pays et à y voir le mot PITERIS. Avec quelque attention, on reconnaitra les éléments nécessaires à cette lecture. Quant à l’avers, je crois qu’il s’y trouve les rudiments du nom Raimond. Si l’on adopte ces conclusions, on aura dans ce denier une monnaie frappée par les comtes de Béziers vers le milieu du XIe siècle. Il ne faut pas toutefois inférer du nom qui s’y trouve inscrit, qu’il a été émis par un comte Raimond. Il est évident que cette pièce est copiée sur un denier melgorien, et, pour rendre le trompe-loeil plus complet, on a pris le nom Raimond, qui, comme on le sait, figure toujours sur les monnaies de Maguelonne. Cette usurpation de nom et de type, dont il est difficile de se rendre raison, n’a dû avoir qu’une bien courte durée ; car on ne connaît que deux exemplaires de cette pièce. Ils sont tous deux dans la collection de la ville de Béziers. Leur découverte sur les lieux mêmes où ils ont dû être fabriqués est une présomption nouvelle en faveur de l’attribution proposée”.

Exemplar núm. 3. Subhastat en un portal d’internet sense cap altra informació. Pes: 1,16 g. Diàmetre: 19 mm.

Exemplar núm. 4. Publicat per Jérôme Nigou.4 Pes: 1,10 g. Diàmetre: 18 mm. Troballa: Abelhan, població situada a uns 17 km al nord de Besiers.

Exemplar núm. 5. El mateix estudiós publicava una nova varietat d’aquest diner,5 que presentava el revers diferent. La llegenda començaria a les 6 hores o, si la prenguéssim com a referència, tindríem que els dos anells resten a la part superior i la lletra V no quedaria sota cap volta en forma de . Pes: 1,08 grams. Diàmetre: 18 mm. Troballa: Fontés, localitat situada a uns 25 km al nord de Besiers.

Les atribucions dels estudiosos

Com ja hem comentat a l’inici, Poey d’Avant es limitava a atribuir el diner a Besiers basant-se en el fet que la llegenda PITERIS era una forma alterada del nom BITERIS i que els dos exemplars que coneixia havien aparegut en la mateixa ciutat. D’altra banda, es limitava a suposar que la presència del nom d’un compte Ramon era simplement fruit del fet que es tractava d’unes peces que copiaven els diners melgoresos.

Émile Caron6 contradeia l’opinió de Poey d’Avant, els atribuïa a Pere II i Ramon II de Carcassona i els considerava una varietat més del tipus amb llegen-

4. Nigou 2010.

5. Nigou 2010. L’autor es limità a exposar les diferents propostes de diferents estudiosos, sense prendre part en cap atribució.

6. CaroN, p. 205. “Il faut remarquer cependant que le monnayage féodal signé de Carcassonne est de plus d’un demi-siècle antérieur à celui de Béziers et que ce denier ne remonte pas au-delà de Bernard-Haton (1082), abstraction faite de la pièce publiée par Poey d’Avant, avec la légende RAMVND´ et au revers PITERIS et qui n’est peut-être qu’une des formes de celles que nous avons classées sous le nº 330 à Carcassonne

des RAMANDO i PITRVS a anvers i revers, respectivament. Situava aquesta emissió no més enllà de Bernat Ató (1082) i argumentava que l’amonedament de Besiers està inspirat en el tolosà i no en el de Carcassona i de Barcelona.7

De Mey continua la proposta de Caron i delimitaria la seva emissió durant el període que Pere bisbe fou nomenat tutor del seu nebot Pere Ramon.8

Benaniba & Díaz es limitaven a reproduir el text de l’historiador Jules Chalande, que no deixava de ser la hipòtesi de Poey d’Avant, però, sorprenentment sense cap altra explicació, els catalogaren dins les emissions de Magalona i, cronològicament, en els segles XII-XIII.9

El Dr. de Crusafont suggereix que es tracta d’una emissió de Pere Ramon similar a la que aquest encunyà a Carcassona,10 però en aquest cas fabricada a Besiers, donant per suposat que la llegenda PITERIS és una alteració del nom Pere. L’omissió de la menció comtal (CO) a la llegenda ho raona perquè, en el comtat de Besiers, no li era necessària diferenciar-se, com en el cas de Carcassona, del seu oncle, el bisbe Pere, qui ho feia amb la forma afegida EPIS.

L’emissió de Ramon I de Carcassona com a comte de Besiers Compartim plenament les impressions del Poey d’Avant quan deia que ens trobem davant d’uns exemplars tan excepcionals com estranys. En aquest sentit, per tal d’arribar a una possible atribució, és del tot imprescindible tenir en compte tots els elements que ens aporten els exemplars:

Caràcters. Les traces de les lletres o signes que presenten les llegendes semblen talment copiades d’alguna de les múltiples varietats de diners melgoresos.11

avec la légende Raimondo Pitrus. A ce moment le monogramme odonique et ses dégénérescences directes avaient disparu de monnayage Toulousain, et les vicomtes de Béziers se bornèrent à imiter le type triangulaire avec le mot REX, le type que nous avons appelé le type carré et celui de la croix à long pied. Il est inutile de chercher ailleurs ces imitations tout indiquées par les liens féodaux. Le type de Béziers procéde donc directement de Toulouse et non de Carcassonne et de Barcelone”.

7. Creiem desafortunada la comparació o assimilació tipològica dels binomis Besiers-Tolosa i Carcassona-Barcelona, doncs trobem una rica i variada tipologia en les quatre seques i, alhora, similitud. Només per citar un exemple, el tipus de diner de Carcassona de Roger Pere és totalment idèntic als de Tolosa de Guillem III Tallaferro i Pons, o combinacions de símbols amb lletres, com és el cas del diner de Carcassona de Roger II Trencavell o Ramon Roger Trencavell amb bàcul entre dues I, i el diner de Besiers del propi Ramon Roger Trencavell amb creu sobre pal entre dues I.

8. De Mey, p. 51. “Poey d’Avant donne ce Denier par erreu à Béziers. Caron l’attribue à Pierre II (appelé également Pierre-Raimond). Nous savons qu’en 1034, à la mort de son frère Guillaume, Pierre II fut nommé tuteur (1034-1043) de son neveu Raimond, c’est dans ce contexte croyons nous qu’il convient d’insérer ces pièces qui sont par ailleur parfaitement contemporaines de celle première moitier du XIè. siècle”

9. BeNaNiBa & Díaz, p. 63 i 64. Certament, és una proposta totalment incoherent. Els autors els atribueixen a la seca de Magalona sense cap altra explicació i els situen entre els segles XII i XII, sense tenir en compte que el tipus melgorès s’encunyà de forma inalterable al llarg de 300 anys, des de mitjan segle X (CastaiNg-siCarD, p. 29) fins a mitjan segle XIV. És sorprenent situar-ne cronològicament l’emissió enmig.

10. Els diners i òbols de Carcassona de Pere Ramon porten les llegendes: a l’anvers, PITRVS CO; al revers, RAMANDO. Es coneixen varietats com l’òbol amb l’anvers PETRVS (Vall-llosera 2006).

11. En especial, trobem una major similitud amb els tipus de diners melgoresos que presenten els penons o mitres de forma arrodonides i, alhora, entre aquests també trobem una gran diversitat. Curiosament, la

Llegenda. Es tracta de llegendes notòriament alterades que, partint de la similitud del tipus de lletres de la llegenda amb els diners melgoresos, ens atreviríem a fer la correcta lectura de les llegendes. A l’anvers, més o menys clar, hi trobem la menció d’un comte de nom Ramon. La majoria d’autors interpretaren la llegenda del revers com PITERIS, segons el nostre parer un error de lectura que els portà a fer-ne la interpretació del nom Pere. Seguint la tipologia dels caràcters melgoresos, creiem llegir-hi PITERRIS. El que s’ha interpretat com una P a l’inici de la llegenda hem d’assimilar-la amb una lletra “B”, de la qual resultaria la paraula BITERRIS, una forma que pren l’amonedament de Besiers de forma general.

Diners melgoresos, tipus arrodonits i rectilini

Comparativa d’algunes de les lletres. Cal dir que, majoritàriament, trobem en les lletres de traces verticals ornaments de forma “espinosa”, i en les que podríem interpretar com les lletres B i R, les traces arrodonides no s’inicien al capdamunt, sinó que parteixen d’un punt inferior o a mitja alçada. La vocal A està formada per dos triangles amb la base al capdamunt i el vèrtex dessota.

vocal A formada per triangles és més freqüent en el diner melgorès de penons amb les traces més rectilínies. Tot plegat, ajudaria a una possible seriació cronològica dels diners melgoresos. En aquest sentit, el seu estudi ens permet creure que aquesta emissió de Besiers coincidiria cronològicament amb l’etapa en què el diner melgorès pateix un canvi tipològic de l’estampa dels penons o mitres de formes arrodonides a rectilínies; això seria en la segona meitat del segle XI.

Estampa. A l’anvers, hi trobem una creu interior. El revers sembla ésser format per dos cercles o anells amb una V al damunt, conjunt que no hem pogut trobar en cap altra emissió. Totes dues estan envoltades d’orles lineals. L’estampa del revers té certa similitud amb algunes tipologies que encunyaren Carles el Simple, Guillem IV i Ramon IV de Tolosa, amb creu interior a l’anvers i VGO al revers.

Les singulars i peculiars lletres de les llegendes, juntament amb l’orla lineal que les separa de les estampes interiors, fet que no trobem en l’amonedament de les veïnes seques de Carcassona, Narbona o Tolosa, on és habitual que l’orla interior estigui formada per punts, serien prou elements per suggerir que els encunys d’aquesta emissió foren obra d’algun artesà que elaborà també alguns dels múltiples encunys melgoresos.12 Partint d’aquesta base, i tenint molt en compte la més que possible incidència de l’artesà, tindria força sentit el que proposen alguns estudiosos quan es refereixen al fet que el nom RAMON que s’hi pot mal llegir, i en certa mesura interpretar, no tindria per què referir-se al nom d’un comte que hagués estat l’impulsor de la fabricació i simplement hagués estat fruit de prendre com a model el tipus melgorès. El que sí que hauria estat modificat en aquest cas seria el nom de la ciutat, on s’hauria gravat Besiers (BITERRIS) enlloc de la llegenda NARBONA que figura en els tipus melgoresos.

12. Això ens faria descartar l’atribució a Carcassona, proposada per Émile Caron i continuada de Jean René de Mey.

Lletra B ( )

Lletra R (similar a )

Tipus melgorès arrodonitTipus melgorès rectilini

Lletra A

Però, en el cas d’atribuir-los a la seca de Besiers, qui manà la seva fabricació? A dia d’avui, la fabricació d’amonedament a Besiers es veu erma durant un llarg període de dos segles que va des de les emissions carolíngies de Carlemany (768-814) i Carles el Gras (876-884), fins a la seva represa per Bernat Ató (1082-1130). Precisament en les emissions carolíngies, s’havia utilitzat la forma BISTERRIS per referir-se a Besiers, i no serà fins d’ençà Bernat Ató I, on desapareix la lletra S enmig la llegenda, que trobarem la forma BITERRIS i, en menor mesura, BITERIS. Però això no vol dir pas que d’altres comtes no n’haguessin pogut encunyar. Entremig, hi tenim dos esments de monedes de Besiers: l’un, de l’any 984, propter precium que sunt solidi viginti et septem de dinarios biterenses, i l’altre, del 1067, denarii monete recte de Bitiris qui fiat percurribilis; i encara són documentades altres mencions els anys 1006, 1019 i 1078.13 Certament, és difícil respondre a quina moneda es referien els autors dels documents; no en va, del primer al darrer, hi ha pràcticament un segle! I també qui o quins altres comtes n’haurien pogut emetre.

Les dades documentals bé podrien referir-se a més d’un tipus monetari i, per tant, a més d’una emissió i període. En aquest sentit, si prenem com a pròpia la llegenda alterada d’un comte Ramon i les dades documentals del 1006 al 1078, podríem atribuir-los a Ramon I de Carcassona. Era el primogènit de Roger I de Carcassona, anomenat el Vell (957-1012) i germà de Pere, bisbe de Girona. Ramon I es casà, vers el 990, amb Garsenda (994-1034), filla de Guillem I de Besiers (967-994), hereva del comtat en morir el seu pare. Sembla ser que Ramon I morí vers el 1011, abans que el seu pare, però pel seu matrimoni amb Garsenda podria haver estat l’impulsor de circulant en el comtat de Besiers. A favor seu, tindríem diversos elements:

- El taller de Carcassona tenia una llarga tradició monetària, similar a la de Besiers, però, en aquest cas, estava en funcionament en temps de Roger el Vell i, per tant, era anterior als esments de Besiers.

- És una emissió de bona llei, similar a l’amonedament de Carcassona i als tipus melgoresos. En aquest sentit, cal posar en relleu que les emissions posteriors de Bernat Ató I i dels seus successors són de baixa llei, fet que explica que la seva pròpia moneda no inspirés la confiança dels habitants de Besiers i que el diner melgorès hi exercís una forta competència fins al punt de ser-ne la principal.14

- Les llegendes RAMANDO i BITERRIS podrien haver incidit una certa influència en l’emissió del seu fill Pere a Carcassona amb llegendes PITRVS

13. CastaiNg-siCarD, p. 39. L’estudiosa es preguntava si aquests esments podien fer referència a emissions de tipus immobilitzat o bé a emissions d’altres comptes de Besiers, fins ara desconegudes.

14. CastaiNg-siCarD, p. 40 i 41.

CO i RAMANDO, amb l’absència del nom de la ciutat que continua a la de Roger II, RODGER i PETRVS, on es recalca ser “fill de”.15

Així doncs, podríem concloure que aquest òbol inèdit que presentem i els diners que completarien la sèrie de divisor i d’unitat haurien estat emesos per Ramon I de Carcassona com a comte de Besiers entre 994 i el 1011, fruit del seu matrimoni amb Garsenda de Besiers. Els seus encunys haurien estat obrats per un dels artesans que emeteren diners melgoresos.

BIBLIOGRAFIA

BeNaNiBa, Ali; Díaz, Jean-Marie. Corpus des monnaies du Languedoc carolingien et féodal et du Roussillon. Ed. Hades, Pins Justaret, 2011.

CaroN, Émile. Monnaies féodales françaises. Éd. Les Chevau-Légers –CGF, París, 2002 (reedició de la de París, 1882).

CastaiNg-siCarD, Mireille. “Monnaies féodales et circulation monétaire en Languedoc X-XIIIe siècles”. Cahiers de l’Association Association Marc Bloch. Etudes d’historie méridionale 4. Toulouse, 1961.

CrusafoNt i saBater, Miquel. “Simó de Montfort i la moneda de Carcassona”. Acta Numismàtica 17-18, p. 225-255. SCEN-IEC. Barcelona, 1987-1988.

CrusafoNt i saBater, Miquel. Història de la moneda de l’Occitània catalana (S. XI-XIII). SCEN-IEC. Barcelona, 2012.

De Mey, Jean René. Les monnaies du Languedoc et du Roussillon. Wemmel, 1989.

DieuDoNNé, A. Monnaies féodales françaises. A BlaNChet, A.; DieuDoNNé, A. Manuel de numismatique française, vol. 4. París, 1936.

Duplessy, Jean. Les monnaies françaises féodales, tome I. Maison Platt, París, 2004.

Nigou, Jérôme. “Un denier féodale inédit pour le Languedoc”. Omni 2, 12/2010, p. 42-43.

poey D’aVaNt, Faustin. Monnaies féodales de France. Revue Numismatique Française. París, 1858-1862.

Vall-llosera i tarrés, Jordi. “Dos òbols occitans inèdits”. Acta Numismàtica 36, p. 115-117. SCEN-IEC. Barcelona, 2006.

Vall-llosera i tarrés, Jordi. “Simó de Montfort. Diner inèdit de Besiers”. Acta Numismàtica 39, p. 77-82. SCEN-IEC. Barcelona, 2009.

15. Es tracta dels dos únics casos en l’amonedament de Carcassona on no hi figura el nom de la ciutat.

NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Segon exemplar, molt probablement de Girona, d’un dels diners fins ara incerts atribuïts

a Ramon Berenguer I

MIQUEL

de CRUSAFONT*

Tant en el llibre de la moneda comtal d’A. M. Balaguer com en el nostre Catàleg General, hi apareixen un grup de tres monedes que, a manca de dades precises, vàrem acordar al seu temps de qualificar com incertes del temps de Ramon Berenguer I, sens poder determinar, però, a quin taller monetari havien estat batudes (Balaguer-31, 32 i 33; Crusafont-1831, 1832 i 1833).1

La darrera de les tres és la més insegura ja que, malgrat tenir un anvers que s’assembla al de la segona (dues efígies enfrontades), no es pot llegir res de la llegenda del revers. Les altres dues, en canvi (és a dir, la primera i la segona), mostren clarament haver estat batudes a nom d’un comte de nom Ramon.

Potser cal indicar que Ramon Berenguer I emprava indistintament tant la forma Ramon com la de Ramon Berenguer. Així, en el Liber Feudorum Maior, per exemple, hi trobem:

2 vegades la forma RAIMUNDUM (doc. 296, del 1059, i 310, del 1063).

3 vegades la forma RAIMUNDO BERENGARII (doc. 295, del 1059; 315, del 1066, i 311, del 1076).

3 vegades la forma RAIMVNDO, dues d’elles amb RAIMUNDO BERENGUER o RAIMON en el mateix document (doc. 313, del 1065, i 303 i 311, del 1076).

1 vegada amb REMVNDO (doc. 316, del 1067).

1 vegada amb RAIMUN BERENGUER (doc. 314, del 1066).2

* Doctor en História. Directiu de la SCEN (IEC).

1. Balaguer, A. M. Història de la moneda dels comtats catalans, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 1999, p. 404; Crusafont. M. Catàleg General de la moneda catalana, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 2009, p. 330.

2. Liber Feudorum Maior, edició F. M. rossell, vol. 1 , Barcelona, 1945. Val a dir que també trobem aquesta oscil·lació en l’ús del nom en temps de Ramon Berenguer III. Així, en aquesta mateixa font, hi veiem, per exemple, el doc. 461 (1112-1131) amb Raimundo Berengario, i el 472, apèndix, del 1114, amb Raimundo.

Per tant, veiem que les diferents formes de RAMON sol apareixen sis vegades i les de RAMON BERENGUER, cinc; és a dir, que gairebé són equivalents, de manera que, de la forma de posar-hi el nom, no en podem deduir res. Pel que fa als pesos, les dues primeres pesen 0,33 i 0,31 g (prescindim, a partir ara, de la tercera, molt més dubtosa) en un moment en què les peces de Vic pesen 1 gram i les de Girona, atribuïdes fins ara al mateix comte, pesen 0,40 g; les episcopals de Girona d’aquell temps pesen al voltant de 0,20 g; les de Girona de Ramon Berenguer III, 0,60/0,70 g, i les de Vic d’aquest mateix comte, 0,59/0,60 g. Atenent que, habitualment, els pesos solen anar de més a menys, ja es veu que aquestes peces fan de mal encaixar i que, en tot cas, sí que lligarien amb les d’Òrrius de Berenguer Ramon I, que pesen entorn de 0,25/0,30 g.

En canvi, veiem que el tipus de lletra, especialment en el COMES, sembla apropat al de la mateixa paraula dels mancusos bilingües, sense dubte de Ramon Berenguer I, però fets des del 1069, mentre que els tres contractes coneguts per a batre monedes d’argent són dels anys 1056, 1058 i 1066. En el primer d’ells, però, sembla que es diu que la moneda ha de tenir la meitat de la llei que l’anterior, mentre que aquestes peces semblen ben bé de plata pura i pesen igual. D’altra banda, tipològicament, la primera peça, amb triple creu al revers, s’assembla molt a la de la creu del revers de les del segon tipus de Berenguer Ramon I, però això encara és més clar en el cas del tipus amb RA-MVN-DVS-BRG (Balaguer 29), ja que porta també creu triple al revers i bust a la dreta beneint amb la mà, com el tipus indicat del seu antecessor. A més, el tipus incert primer, amb bust d’anells a l’anvers i creu d’anells al revers, fa pensar molt en el revers del primer tipus de Berenguer Ramon I, que té una rosa voltada d’una corona d’anells molt semblants. En definitiva, els dos tipus incerts, amb pesos de 0,30 o 0,33 g, tenen força parentiu amb els tipus i la metrologia de les de l’antecessor de Ramon Berenguer I, però el tipus amb RAI-MVN-DVS-BRG, que en canvi pesa uns 0,5 g, tipològicament s’hi assembla encara més.

En definitiva, el tipus amb RAI-MVN-DVS-BRG és el que més s’apropa tipològicament als segons de Berenguer Ramon I però se n’aparta per metrologia, mentre que els dos incerts s’hi apropen menys però són més propers metrològicament parlant. D’altra banda, hi ha encara el tipus amb R-B als costats del bust que, amb 0,7 g i llei de billó de sis diners, que s’aparta totalment de tot aquest grup.

Més d’una vegada ens ha temptat la solució de donar a Ramon Berenguer III el tipus amb R-B. La troballa de dos exemplars d’aquesta peça a Mallorca encaixaria a la perfecció amb l’expedició catalano-occitano-pisana de Ramon Berenguer III del 1114. Això, però, desmuntaria la ben fonamentada hipòtesi

dels tipus anònims del corregnat Ramon Berenguer II-Berenguer II i la immobilització fins a Ramon Berenguer IV i, d’altra banda, els tres tipus restants a Ramon Berenguer I (els dos incerts i el de RAI-MVN-DVS-BRG) tampoc no encaixen entre ells. Molt de moviment, doncs, per a uns resultats tan incerts, de manera que sempre hem acabat per renunciar a aquesta hipòtesi que encara té altres inconvenients que no val la pena de detallar. És cert que, en aquesta època comtal tan escassa de monedes, l’aparició de noves peces ha obligat a canviar sovint les atribucions. Pensem, per exemple, en els casos dels comtats d’Urgell o d’Empúries, on el nombre de tipus ha augmentat més del doble, cosa que ha forçat molts canvis. O en aquelles ocasions en què una primera peça no ens permet una bona lectura i una segona ens la fa evident, com va succeir no fa gaire amb el diner de Folc I de Cardona.3 En aquest cas, però, pensem que, si cal fer canvis, encara és prematur i val més esperar a tenir més informació material o documental.

En aquesta ocasió, ens hem replantejat de forma hipotètica tot això perquè fa un temps va aparèixer un altre dels diners incerts, el del bust de front/creu d’anells, és a dir, el primer. Si el que hem conegut fins ara va aparèixer a prop de Vic, aquest fou trobat a Cervera. El seu pes, 0,35 g, no queda lluny dels 0,33 g de l’anterior, però l’allunya, llavors, dels de Berenguer Ramon I.

Quan vàrem veure aquesta nova peça, vàrem tenir l’esperança que les lletres de l’anvers ens podrien donar alguna indicació sobre el lloc d’emissió de la peça ja que l’estampa d’aquesta cara apareixia molt més nítidament. Malauradament, tot i que les lletres es veuen bé, la seva interpretació no resulta pas fàcil. En l’exemplar anterior ens va semblar de veure-hi un bust de front entre una S ajaguda i una N. En l’actual, es veu molt clarament el bust entre les lletres S i N o M sobre A, amb el que semblen uns signes d’abreviatura a dalt. Pel que fa al bust, sembla que hi hagi, al centre, una rosa voltada d’anells com en el tipus primer de Berenguer Ramon I (Balaguer-23),4 tot i que els punts que haurien de formar els pètals de la rosa han estat substituïts, en un cas (dalt), per un anell, i en l’altre (baix), per un anell que sembla encerclar el punt. La descripció completa de la peça és, doncs, la següent:

Diner d’argent incert, atribuïble a Ramon Berenguer I (1035-1076)

3. Vegeu Crusafont, M. de, “Els diners de Folc I de Cardona”, Acta Numismàtica 48, Barcelona, 2018, p. 129-134.

4. Aquest detall és més clarament visible en el segon exemplar publicat d’aquest tipus. Vegeu Balaguer, A. M.; sisó, M.T., “Dos tipus monetaris inèdits de Barcelona de Berenguer Ramon I (1018-1035)”, Acta Numismàtica 31, Barcelona, 2001, p. 79-84.

a/ Bust amb rosa al pit voltada d’anells entre S ajaguda, a l’esquerra, i N o M sobre A, a la dreta. Als costats del cap, barres horitzontals que semblen signes d’abreviatura, tot i que el de l’esquerra sembla portar un anell superposat al mig. Orla de punts.

r/ ENVNDVS CO(...) S (retrògrada i exterior) Creu feta d’anells

Pes: 0,35 g Diàmetre 12,5 mm Bal-31

En el revers, que és el menys dificultós, no s’hi pot fer una lectura completa perquè hi ha l’espai, de més o menys tres lletres, que no es pot llegir perquè està aixafat. En l’espai restant, s’hi pot llegir bé el NVNDVS retrògrad i exterior, de manera que no sembla que hi pugui haver dubte que la peça és, com l’altra coneguda, a nom de Ramon. Abans del NVNDVS, hi ha el que sembla una E i, al final, sembla que es pot arribar a llegir CO. El dubte és saber si la E s’ha d’afegir al NVNDVS i donar ENVNDVS, o bé forma part d’un COMES, amb canvi erroni al final per COMSE. El fet és que, abans de la E, sembla clara la part de dalt d’una S. La lectura és encara, doncs, una mica incerta i caldrà veure si apareix algun altre exemplar més clar.

L’anvers resulta molt més problemàtic. Reexaminat ara el primer exemplar, podem veure que als costats del cap hi ha, igualment, els trams horitzontals que poden ésser signes d’abreviatura, però que semblen més prims. En qualsevol cas, el traç de la dreta del primer exemplar té una anella com la trobem en el traç de l’esquerra del nostre. Per tant, les lletres podrien estar intercanviades. A sota del traç de l’esquerra sembla albirar-se una N o una M i, a sota, una possible A, i a sota del de la dreta, una possible S. Seria, doncs, com l’actual, però amb les lectures canviades de cantó. En conseqüència, les dues peces tindrien probablement la mateixa lectura d’anvers, però amb la posició intercanviada. En canvi, les imatges de l’anvers són força diferents. En el primer exemplar, la figura és

força més estreta i els anells del bust són molt menys visibles. Evidentment, el primer exemplar té un anvers d’una qualitat molt pitjor. En canvi, en el revers, hi és ben visible i llegible la forma RANVNDVS COMS, amb la S final dreta i girada, i la primera S ajaguda i molt allargada. La lectura és exterior, però no pas retrògrada. De cara a la lectura de l’anvers, doncs, millor serà que ens centrem en aquesta segona peça ja que és molt més clarament llegible. Això no vol pas dir, però, que sigui de fàcil interpretació. Tenim una S, una N o M i una A superposades i dues barres horitzontals que semblen signes d’abreviatura, una d’elles amb un anell superposat. Com cal, però, fer-ne la lectura?

Podríem assajar de llegir-ho, per exemple, així, girant cap a l’esquerra i començant per la S de l’esquerra del bust:

S-AN (signe d’abreviatura)-P (ajaguda)

Aquesta hipòtesi, que comporta suposar que la possible primera barra d’abreviatura (la de l’esquerra) és, de fet, una P ajaguda, ens portaria a una possible lectura, SAN(ctus) P(etrus), i a interpretar l’estampa per Sant Pere (sembla certament masculina). Aquesta forma de lectura ens portaria a una moneda vigatana, ja que aquest és el patró principal de la seva seu. Llavors seria un diner comtal vigatà de Ramon Berenguer I, potser batut a Barcelona, cosa que justificaria el parentiu amb les lletres del mancús bilingüe. La diferència metrològica tampoc no és determinant ja que el comte podia batre amb criteris diferents o, fins i tot, amb peces que poguessin funcionar com a mitjos diners dels de la sèrie episcopal.

Apropar-nos a una hipòtesi vigatana té l’inconvenient metrològic, però, en canvi, té l’avantatge de la troballa del primer exemplar a l’església de S. Vicenç de Malla, a tocar de Vic, i el fet que el segon exemplar incert dels atribuïts a Ramon Berenguer I (Balaguer-32) porta, a l’anvers, dues figures enfrontades amb una creu al mig, a l’igual que els diners episcopals vigatans Balaguer-44, 45 i 46. Llavors, el tipus incert 2 (Balaguer 32) seria també vigatà, però del s. XI o XII, com els tipus episcopals que semblen els seus models.

Una altra possibilitat és fer la lectura considerant els dos traços horitzontals com a signes d’abreviatura i suposant que la N sigui una M i, per tant, interpretar S-MA. Això ens portaria a una figura femenina, cosa que sembla menys probable, i a una invocació a Santa Maria, més avinent per a Girona o fins i tot per a Barcelona.

Hi ha un factor, però, que pot decantar la balança a favor de Girona. D’una banda, ens adonem que interpretar la barra d’abreviatura sobre la S per una P ajaguda és una mica forçat. De fet, l’anella podria ésser un element superposat simplement a la barra, potser volent fer una mena d’omega d’ales llargues, com

en els diners de Vic de Ramon Berenguer III (CruCG-1841). De l’altra, la N de l’anvers, tot i que es fa difícil de determinar si és una M, una H o una N, més aviat sembla una M, cosa que ens portaria a un S-MA amb barres d’abreviatura a sobre. Aquest fet ens porta a recordar els diners de Girona trobats a Òrrius, un dels quals porta (MA)-RIA, i els altres (tres exemplars), justament S-M als costats del bust, amb barra d’abreviatura a sobre. Tenint present que la troballa d’Òrrius contenia 192 diners de Barcelona de Berenguer Ramon I i quatre de Girona, tot sembla indicar que el conjunt hauria de situar-se globalment en el temps de Berenguer Ramon I, ja que no hi ha cap peça de Barcelona del seu successor.

Llavors, el tipus que descrivim seria una còpia maldestre del diner de la Marededeu de Girona de Berenguer Ramon I, trobada a Òrrius i feta en temps de Ramon Berenguer I, com ens diu la llegenda del revers. Que el gravador de la peça que comentem era maldestre ens ho demostra la manera barroera de fer el vestit, el fet que està format per una pila d’anells i la mala factura de la cara. Aquesta manca d’art justificaria, potser, el fet que el bust, que sembla clarament masculí, fos realment femení i que el dibuix del cabell fos, en realitat, una mala còpia del mantell que porta el model gironí. Que la peça fou obrada a Barcelona sembla quedar demostrat pel parentiu de les lletres del revers amb les del mancús bilingüe, fins i tot en el detall de les S ajagudes. Llavors, això podria justificar un art inferior del gravador barceloní en relació al gironí. La dificultat que resta és la troballa a l’església de S. Vicenç de Malla, a tocar de Vic, del primer exemplar, però ara queda disminuïda en haver estat trobat el segon exemplar a Cervera, que és un lloc prou allunyat, tant de Vic com de Girona.

Malgrat, doncs, els inconvenients del bust que sembla masculí i de la troballa de Malla, l’estret parentiu d’aquesta peça amb la de Girona d’Òrrius ens fa pensar en una peça de Girona , tot interpretant les lletres com S-MA amb barres d’abreviatura a sobre. Amb aquesta hipòtesi, tenim també l’avantatge que ens acostem a la metrologia de les peces de Girona de Berenguer Ramon I que pesen, tot i tenir bastant desgast, 0,20, 0,23, 0,24 i 0,29, no gaire lluny, doncs, dels 0,33 i 0,35 dels diners que ara hem comentat, tots dos en bon estat.

De fet, ja havíem atribuït a Ramon Berenguer I uns diners com de Girona. Són els 1829 i 1830 del nostre Catàleg General,5 i potser això hauria de fer reconsiderar les atribucions. De tota manera, tampoc és impossible que Ramon Berenguer I hagués fet dues emissions gironines.

5. En el nostre llibre, donem erròniament una llegenda d’anvers del núm. 1829 de la forma +RAMVN. De fet, l’anvers no porta pas llegenda i la lectura RAMN, en la forma R-A-M-N, és al revers i en els espais d’una creu.

Troballa de moneda melgoresa i valenciana a sa Pobla (Mallorca) i document sobre el lloc d’encunyació del reial de València (s. XIII)

BERNAT AGUILÓ*

1. La troballa de sa Pobla

Procedent d’una important col·lecció numismàtica mallorquina dispersada després de la defunció del seu propietari, hi ha un petit conjunt conformat per dos diners i dos òbols melgoresos anònims, així com dos diners reials de València a nom de Jaume I; també conté una nota manuscrita amb aspecte de ser de finals del segle XIX o primers del XX, amb el següent text:

“Monedas, halladas en la calle Marjales, pertenecientes al tiempo de Jaime I, acuñadas en Valencia, primeras que circularon en Mallorca”

* Investigador numismàtic. Membre de la SCEN (IEC).

Diners melgoresos (immobilitzats entre els s. XII a XIV)

x1,5

1.- Diner melgorès: 0,88 g Diàmetre: 19 mm

x1,5

2.- Diner melgorès: 0,68 g Diàmetre: 19 mm

Òbols melgoresos (datació semblant)

x1,5

3.- Òbol melgorès: 0,40 g. Diàmetre: 16 mm

x1,5

4.- Òbol melgorès: 0,30 g. Diàmetre: 16 mm

Rals valencians

5.- Diner valencià, primera emissió (1247-49): 0,88 g. Diàmetre: 17 mm

6.- Diner valencià, segona emissió (1271): 0,98 g. Diàmetre: 18 mm

1.1. Custòdia

Per l’edat del propietari i l’aspecte de la nota, és molt improbable que en fos el primer posseïdor però, tot i que desconeixem les circumstancies en què li va arribar, la seva meticulositat no ens fa dubtar que el conjunt s’ha mantingut unit des d’aleshores i, versemblantment, des que va ser trobat. Res, però, ens indica si es tracta de la totalitat de la troballa o d’una porció.

En la nota, s’atribueixen totes les peces a la seca de València, per bé que també n’hi ha de la de Montpeller; aquestes són, de fet, la majoria, i sobre elles l’autor de la nota podria tenir un coneixement deficient que no li permetés classificar-les correctament. Aquest error no li escau al darrer propietari atès que era posseïdor d’altres melgoresos perfectament classificats i comentats. En definitiva, hauria corregit l’error si hagués considerat que la nota no tenia valor històric per ella mateixa.

A manca de referències que permetin precisar les característiques, el lloc i les condicions exactes de la troballa, és el tractament del conjunt com objecte històric agrupat, comentat per la nota, el que permet abordar-ne l’estudi i formular les hipòtesis de treball que se’n deriven.

1.2. Datació de l’atresorament o pèrdua

Les sèries melgoresa i valenciana varen ser el billó més esmentat a Mallorca des de la conquesta catalana de 1229 fins a la creació de la moneda mallorquina,

l’any 1300.1 El seu ús va ser documentalment correlatiu, atès que la moneda melgoresa és sistemàticament citada a la documentació fins a la creació de la valenciana el 1247,2 la qual va adquirir el caràcter d’única oficial a la part cristiana del Regne de Mallorques des del principi.3 La lectura crítica del text de la nota descarta la presència de moneda de la dinastia mallorquina a la troballa, cosa que situa el límit temporal màxim cap a l’any 1300.4 D’altra banda, si bé la predominança de melgoresos fa pensar en una datació més propera a la transició entre els dos tipus de moneda, les monedes valencianes es corresponen a peces de dues emissions cronològicament estudiades: una, batuda a la primera emissió el 1247-49 (branques d’inserció alta al revers), la núm. 5; l’altra, a la segona, el 1271 (branques d’inserció baixa al revers), la núm. 6.5

En tot cas, es tracta d’una agrupació congruent amb un conjunt modest destinat a despeses de la vida quotidiana,6 la pèrdua o, més probablement, el tancament de l’atresorament de la qual es pot datar desprès de 1271 i abans de 1300.

1.3. Localització i datació de la troballa

Tampoc la localització de la troballa no hi és ben explicita, però es pot ser rotund afirmant que va ser a Mallorca pel comentari de la nota sobre la circulació de les primeres monedes cristianes a l’illa i pel lloc on han estat conservades (Inca). D’altra banda, s’hi indica que va ser al carrer “Marjales”, sense assenyalar, ai, las!, el nom de la població a què es refereix. Afortunadament, la certesa que la troballa és mallorquina ens evita cercar el carrer entre els valencians Marjals, de Peníscola, d’Ondara o de Puçol; i a Mallorca, “marjal” o “marjals” significatives només en trobarem a sa Pobla i a Muro.7 De fet, sa Marjal és una sola unitat geogràfica que abasta bona part dels dos termes municipals limítrofs, perimetral a l’Albufera de Mallorca excepte per la mar; antuvi, era un espai estacionalment inundable i ramader i, modernament, la principal zona hortícola de l’illa.8

1. De Crusafont 2015: 481-484.

2. soto (1976): 388-398.

3. De Crusafont 2015: 326-329.

4. Implícitament, la nota també fa una proposta de datació, des de la creació de la moneda valenciana fins a la mort de Jaume I (1247-1276). La presència de mallorquines a la troballa hauria demanat algun incís en el comentari.

5. ripollès et alt 1990: 125-139, informa que Mateu i Llopis proposava tres emissions, distingint 1247 de 1249, però s’adhereix a la proposta de Crusafont, que només en considera dues. Actualment, Crusafont assumeix els criteris d’atribució de Ripollès, que ajusten els que ell sostenia abans. torró 2014: 545, també es conforma amb les emissions i tipologies de Ripollès després d’haver-ne dubtat en obres anteriors, tot i sostenir diferències amb els volums d’emissió i fer precisions de cronologia de la primera emissió. Les discussions en curs no tenen impacte en les datacions que importen per aquest treball però, si l’anàlisi de Torró és correcte, a Mallorca són d’esperar més exemplars de la primera emissió que de la segona, al contrari del que passaria a València.

6. llorens et alt. (1997): 11.

7. Gran Enciclopèdia de Mallorca, 10: 253, A Son Servera i a Escorca també hi trobam els topònims, però son comparativament de caràcter molt menor i irrellevants als efectes aquí tractats.

8. Valgui la curiositat d’apuntar que, a sa Pobla, actualment marjaler es sinònim d’hortolà i, per extensió, de pagès o, hiperbòlicament, fins i tot de pobler; i marjal ho és d’horta, estigui situada o no al territori estricte de sa Marjal.

Tot i que Muro compta amb una carretera de Marjal, tram modernament urbà de la carretera Ma-3431 de Muro a Can Picafort,9 i una creu de terme de Marjal, només a sa Pobla hi ha un carrer Marjals, nom que li va ser donat, en castellà,10 per acord de la corporació per substituir l’antic carrer de Can Carrasquet l’any 1863 i que és l’inici urbà del camí que condueix a l’Albufera i, per descomptat, abans a sa Marjal poblera.11

És, per tant, prou segur poder assignar el conjunt a una troballa esdevinguda al carrer Marjals de sa Pobla després de 1863 pel nom del carrer i abans de la primeria del segle XX per les característiques de la nota.

1.4. Comentaris

1.4.1 D’Huialfàs

Al segle XIII, l’actual municipi de sa Pobla era un espai rural conformat per diverses finques contigües, sense vincles específics però que tenien en comú la pertinença municipal a la Universitat de Mallorca, la religiosa a la parròquia de Sant Miquel de Campanet i la jurisdicció reial al batliu d’Inca, aquesta darrera una rèplica territorial molt ajustada de l’antic Juzz, o districte mayurqí, d’Inkan. La finca més important de les que després integrarien el municipi, la parròquia i el batliu,12 on s’ubicaria la vila i en prendria el nom, era l’alqueria d’Huyar Alfas (fonts del prat?), de fet l’alqueria de major extensió de Mallorca que figura al Llibre del Repartiment, amb 50 jovades.13 A partir de 1239, a la cristianitzada Huialfàs s’hi comença a documentar l’establiment emfitèutic per part de colons que es dedicaren a l’explotació principalment ramadera de sa Marjal,14 tal com abans ho havien fet els andalusins condicionats per les potencialitats del terreny.

Cap a finals del segle XIII, Huialfàs comptava amb 35 famílies establertes en règim d’emfiteusi només a l’alou que hi tenia Blanca de Montcada.15

Aquesta implantació humana degué aprofitar les edificacions anteriors a la conquesta, arrambades a la xarxa de camins existent,16 i construir-ne de noves

9. La fotografia aèria de 1956 així ho demostra (visor en línia de la IDEIB: https://ideib.caib.es/visor/).

10. En els usos lingüístics locals, el plural resulta un poc xocant per a designar tota l’extensió territorial que correspon a l’àmbit, sens dubte per l’efecte de la castellanització que fa plural allò “incommensurable”, però la incorrecció també contribueix a confirmar-ne la ubicació.

11. siquier 1984: 26, el plànol més antic de la vila i del terme de sa Pobla, de 1859, no el grafia, però les dades documentals coetànies certifiquen que ha de ser un error de l’agrimensor, causat per una escala 1:10.000.

12. Com a norma general, una de les conseqüències dels processos urbanitzadors operats a la ruralia mallorquina al s. XIV fou l’assignació de distintes funcions a un mateix districte bàsic (reials, religioses i universals), que acabaria per donar lloc al municipi rural mallorquí, tot i que, en el cas de sa Pobla, això no s’assoliria, en l’esfera religiosa, fins a la segregació municipal de Campanet (1372).

13. rosselló BorDoy 2007: 133 i 137.

14. rosselló Vaquer 1998: 5

15. oBraDor 1987: p. 148. En congruència amb això, Antoni Mas (Mas 2018: 152-153) afirma que la primera repoblació rural anterior al 1300 va ser dirigida pels beneficiaris del repartiment de segon nivell.

16. AloMar 1976: 62 i 64.

en ubicacions properes; és a dir, en la intersecció de les vies de Pollença amb Muro i de l’Albufera interior amb la Ciutat de Mallorca,17 simplificant un poc les possibilitats viàries d’un lloc ben pla i sense més limitacions geogràfiques que salvar els accidents de la xarxa hídrica.18 Aquesta incipient agrupació deixarà petjada en la configuració posterior de la vila i encara avui dia hi és perceptible, en la mesura que va condicionar l’ordenació urbana subsegüent.19 És en aquest punt on la troballa ens interpel·la i suposa una aportació prou rotunda per aprofundir en el coneixement d’aquest aspecte, ben fonamentat fins ara en l’anàlisi de la xarxa viaria, però sense aval material coetani.

Per entendre-ho, s’haurà d’analitzar l’estat de la qüestió en el coneixement de la urbanització de l’espai rural mallorquí operat els primers anys del segle XIV, quan la fundació de la Pobla d’Uialfàs20 fou una més del programa de creació de viles foranes impulsat per Jaume II de Mallorca mitjançant el document general conegut amb el nom d’Ordinacions de Jaume II, promulgades en una data indeterminada de l’any 1300,21 el mateix any en què es creà la moneda mallorquina.22 Segurament, cada vila va comptar amb una carta de poblament singular que desenvolupava la general, si bé només s’han conservat les de Felanitx i de Petra; per aquest motiu, no hi ha consens en el nombre de viles afectades que, en tot cas, no foren menys d’onze, ni cap autor posa en qüestió que l’actual sa Pobla fos una d’elles, ja que compta amb documentació referencial sòlida molt poc posterior23 i, a més, ha incorporat rotundament al seu topònim el concepte de vila novament ordenada des del primer moment.24

17. L’Albufera proveí de carn de caça i de peix a la resta de l’illa des d’època romana i, en conseqüència, disposava de vies de comunicació de certa entitat.

18. Camins cap a Artà, cap a Sineu, cap a Inca per Búger, cap a Campanet i Pollença pel Pla de Tel o cap a Alcúdia també existien sortint d’Huyar Alfàs.

19. AloMar 1976: 62 i 64.

20. oBraDor 1987: 36. Nom formal del municipi fins el segle XV o primers del XVI, tot plegat un topònim en evolució que perdrà definitivament la H de tradició àrab i transformarà la U en V, que ha donat lloc, per exemple, a la Mare de Déu de Vialfàs, per quedar després reduït a la Pobla i finalment sa Pobla, després de la preceptiva castellanització.

21. Mas 2018: 147-199, a més de l’anàlisi històric de l’autor, en què destaca l’ampli abast territorial d’aquesta ordenació comparada amb altres de precedents al continent, resulta de gran interès per conèixer l’estat de la qüestió d’unes normes que abasten molt més que els aspectes estrictament urbanitzadors aquí parcialment tractats.

22. No es pot obviar, però, que no requereix el mateix temps endreçar una nova moneda (Jaume I ho va fer en 40 dies amb la de València el 1247; De Crusafont 2015: 326) que edificar i dotar una nova població, com indica o suggereix la documentació per a la Pobla d’Uialfàs (rosselló Vaquer 1998: 12-75): l’any 1300, es defineix, però la tasca dels ordenadors encarregats del procés s’allarga documentalment fins a 1309; el 1302, es documenta la llicència per edificar un forn de pa (p. 19); la carnisseria i la peixateria hi són el 1308 (p. 12); el primer batle no es documenta fins el 1309 (p. 75); el 1315, s’estableix la parròquia (p. 69); el 1318, encara es parla de la vila nova d’Uyalfas (p. 14); el 1327, s’esmenta la Quartera (p. 16) i, el 1339, l’escrivania reial (p. 19).

23. Mas 2018: 164-165.

24. rosselló Vaquer 1998: 12.

Tres de les noves viles comptaren amb un disseny particular consistent en la circumval·lació d’un perímetre viari quadrangular quasi perfecte: Llucmajor, Petra i la Pobla d’Uialfàs són les denominades “viles de quadrat”. A més, l’ordenació viària interior cercava una ortogonalitat que només es va assolir plenament a Petra, parcialment a la Pobla i difícilment rastrejable en el cas de Llucmajor. Segons Alomar, la causa d’aquestes diferències era el grau d’edificació anterior a les ordinacions en el lloc on es planificava la vila. 25

Una dada documental coetània així ho ratifica. A l’ordinació particular de Felanitx s’indica que alguns camins (carrers) s’han d’”adobar e tornar atras” o “dressar e adobar”, però l’afectació a l’espai edificat només es preveu per millorar les característiques d’un element comunitari central com és la plaça, expropiant elements menors, “dos obradors i un cantó de corral”.26

A l’esquerra, plànol de la pobla de Petra, amb un viari quasi perfectament ortogonal dins del seu quadrat; molt probablement, abans de 1300 la població habitava fora del sector. A la dreta, plànol de Llucmajor, amb un quadrat perfectament definit però amb ortogonalitat residual a causa de l’alta ocupació d’edificis anterior a 1300.

Tota aquesta explicació prèvia esdevé necessària per la forma en què el carrer Marjals de sa Pobla, on es documenta la troballa, es troba situat en la zona del quadrat pobler on no es respecta l’ortogonalitat, per bé que tampoc no es troba a

25. aloMar 1976: 63-70. l’estudi de l’ortogonalitat no s’aplicà només a les viles de quadrat, però és on es posa més clarament de manifest. 26. anDreu 2002: 170-173.

la zona que Alomar va pressuposar edificada abans de 1300.27 El plànol següent en facilitarà la comprensió:28

La Pobla d´Uialfàs. Aproximació a la planificació del s. XIV

En definitiva, la troballa permet ampliar l’àrea d’assentament anterior a 1300 proposada fins ara, tot respectant el criteri d’Alomar, segons el qual la manca d’ortogonalitat viària permet identificar zones edificades amb anterioritat a les Ordinacions. Per això, el plànol anterior proposa, sense ànim d’exactitud ni de pressuposar una urbanització ben travada al s. XIII, una concentració poblacional encabida entre el carrer Gran,29 tal com apuntava Alomar, i els carrers Tresorer Cladera, de la Pau i Marjals. Així mateix, assenyalam que el lloc conegut amb el nom del Quarter vell, derruït al segle XIX i que compta amb una certa tradició oral de ser el de major antiguitat del poble,30 també conservava

27. Mas 2018: 190-191, també assaja una cartografia congruent amb Alomar però amb una escala gràfica que no cerca el detall, sinó l’articulació territorial amb l’entorn.

28. Aquest plànol divergeix de la realitat urbana actual, especialment a l’església, la plaça i l’ajuntament, amb els seus voltants immediats, així com al quarter vell, tot reurbanitzat entre els s. XVII i XIX. Així mateix, la zona confrontant amb el carrer des Fadrins no va ser edificada fins al darrer terç del segle XIX, per la qual cosa el que s’hi representa és més la planificació que la realitat del segle XIV.

29. Mas 2018: 188, nota 120, probablement el carrer Vell, documentat el 1393.

30. siquier 1984: 40

rastres d’irregularitat viària. Val a dir que, tot plegat, no és tan irrellevant com han indicat els estudiosos fins ara, atès que l’afectació aproximada seria d’un terç de la superfície total planificada,31 i encara més si la comptabilitat es fa per la superfície efectivament executada aleshores.32

1.4.2. De la circulació monetària

Més insegur és aventurar-se a intentar extreure conclusions sobre la circulació monetària a la Mallorca del segle XIII a partir d’una troballa tant insignificant. Però la datació de l’ocultació, com a molt prest del 1271, posa de manifest l’aparent vitalitat del melgorès en el darrer terç del segle, tenint present que, el 1247, se n’havia promogut l’abolició i la substitució pel ral de billó valencià, cosa que documentalment s’assolia amb rapidesa. Certament, no seria estrany que el romanent monetari anterior hagués continuat circulant o conservant-se, sense perjudici que a les escriptures es complissin les formalitats i a desgrat de les disposicions de canvi obligat. Però això darrer no esgota totes les opcions que ens ensenya la història monetària en casos semblants, ni resol totes les incògnites del que sabem de la circulació monetària a la Mallorca de l’època.

Com ja s’ha dit, quan Jaume I crea el ral de tern valencià, a Mallorca predominava el melgorès de quatern, que li oferia un benefici d’un terç de la moneda (a partir de 1261, dues cinquenes parts), al qual s’havia de sumar el guany corresponent destinat al bisbe de Magalona i als cònsols de Montpeller.33

Amb la creació del ral valencià, el monarca acaparà completament el benefici monetari a tota l’àrea novament conquerida.

Per a Jaume II de Mallorca, la situació no va ser la mateixa. D’una banda, el 1270, havia rebut l’autorització del Conqueridor de poder tenir moneda pròpia a Mallorca a la seva mort,34 cosa que el desvinculava vassallàticament de la moneda valenciana,35 tot plegat una cautela afegida atès que la normativa jaumina només garantia la vigència del valencià fins deu anys després de la seva defunció.36 En tot cas, es tractava d’una moneda sobre la producció de la qual el rei mallorquí no podia influir i que no li aportava cap guany econòmic. Per contra, a Montpeller continuava obtenint dos cinquens del benefici heretat de l’encunyació37 i era l’única moneda dels seus estats que li reportava algun

31. Mas 2018: 184 i 188, per exemple: “... una pobla de traçat reticular i de planta quadrada, amb un traçat molt poc afectat per l’existència del nucli anterior “ o ”... un nucli anterior disposat a un costat -o tots dos- d’aqueix carrer”.

32. Mas 2018: 190, figura 19, a mitjan segle XIX el quadrat no es trobava encara plenament edificat.

33. Crusafont 2012: 126-130.

34. De Crusafont 2015: 339.

35. Aquesta qüestió va ser sempre pacífica en els tractats entre les corones de Mallorca i la catalanoaragonesa; contràriament, els comtats de Catalunya del Nord estaven vassallàticament obligats a la moneda de Barcelona, una causa de problemes futurs.

36. De Crusafont 2015: 327. A la pràctica, la caducitat no va tenir lloc.

37. De Crusafont 2015: 334-336. Això seria així per l’amonedament sobrevingut.

ingrés; per tant, entre 1276 i 1285, el melgorès era la seva millor opció monetària a Mallorca.38

Per contra, amb la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran, acomplida per Alfons el Franc el 1285, Jaume II quedaria reduït al Rosselló i a Montpeller i s’invertien els termes: els reis catalanoaragonesos tendrien interès en estroncar qualsevol flux de finançament al catalano-mallorquí i qualsevol element de propaganda que el recordàs, i el melgorès sens dubte ho hauria fet. Tal vegada, la solució ens l’ofereix el fet que, per aquestes dates, el billó de Barcelona s’introduïa amb força a València39 i la presa de Mallorca podria haver permès fer-hi córrer igualment el diner barceloní per analogia jurídica. Per acompanyar aquesta possibilitat, sabem que es va provar d’introduir el nou croat de Barcelona a l’illa sol·licitant l’autorització pel seu curs, tot i desconèixer els efectes de la petició.40

El context és, a grosso modo, poc qüestionable, però cap document avala que, entre la creació de la moneda valenciana i l’estrictament mallorquina, hi hagués canvis significatius en els valors en circulació a Mallorca. Però dit això, si comparam aquesta troballa amb la de Son Crespí (Sóller), atresorada abans de 1311,41 no hi operen els mateixos paràmetres, no només per l’òbvia absència de moneda mallorquina a sa Pobla, sinó perquè entre els milenars de peces trobades camí de Sóller no es reporta una sola melgoresa, encara que sí que n’hi ha de valencianes i de barcelonines de billó.42 No s’ha d’oblidar que, aleshores, Montpeller encara era una precària possessió monetària dels reis mallorquins i,43 malgrat ser preferida a l’illa la moneda mallorquina sobre la melgoresa, aquesta sembla que ho hauria de ser més, atès el guany que se n’obtenia, que la barcelonina o la valenciana, que sí que estan presents a Son Crespí.

Tot plegat, suggereix alguns interrogants que, a hores d’ara, no tenen resposta:

- Els melgoresos de la troballa de sa Pobla, són romanent de la inèrcia circulatòria anterior a 1247? Continuaren arribant i circulant a l’espai rural “avalencianant-los” documentalment?44 O Jaume II de Mallorca permeté, amb alguna mesura informal, la revitalització de la circulació del melgorès en el seu primer període de regnat (1276-1285)?

38. Que el melgorès recuperàs l’empriu a Mallorca era una possibilitat sense efectes adversos que ni tan sols demanava modificar les disposicions formals, l’única cosa que se li podria reclamar.

39. llorens et alt (1997): 31.

40. De Crusafont 2015: 361. A Valencia així va passar.

41. CaMpaner 1879: 117.

42. Campaner tampoc no reporta croats.

43. De Crusafont 2015: 491. El 1317, el rei de França s’apropià dels drets monetaris dels reis de Mallorca a Montpeller, l’estocada un final d’un llarg procés de restriccions dels drets dels senyors de Montpeller: el 1282, obligava que la moneda tornesa tengués curs obligat a la ciutat i, el 1292, prohibia que el melgorès corregués fora de Montpeller.

44. Que el melgorès arribà com divisa forta i circulà associada al comerç marítim fins a la darreria del segle XIII no mereix major comentari.

- La desaparició del melgorès com a moneda circulant durant la segona part del regnat de Jaume II de Mallorca (1298-1311), fou producte de la seva política monetària o de la política monetària efectuada durant l’anterior període de confiscació del regne (1285-1298)?45

- Va suposar el període de confiscació la porta oberta a la circulació de la moneda de Barcelona a Mallorca?46

Certament, és una minsa troballa per anar més enllà de considerar la pertinència d’aquests interrogants, però si sorgeixen nous descobriments que es puguin datar al tomb dels segles XIII i XIV a Mallorca, s’ho pagarà de prestar atenció a aquestes qüestions, si és possible.

1.5. Conclusions

L’estudi dels materials numismàtics que han passat per mans curoses en la seva conservació i tractament és susceptible d’aportar dades d’interès històric. En aquest cas, es pot donar crèdit al fet que les sis peces del lot es corresponen a la descripció que les acompanya.

El fet que puguem situar la troballa en un espai que acompleix els requisits d’excepció en la trama urbana regular de sa Pobla permet reforçar la teoria d’Alomar i dels investigadors subsegüents sobre la localització d’àrees d’assentament de certa densitat previs a l’ordenació urbana rural que es va fer a la Mallorca de principis del s. XIV.

El fet que la troballa es produís al carrer Marjals permet ampliar l’àrea d’assentament humà a Huialfàs, proposada per Alomar pel s. XIII, i suggerir noves ampliacions a partir de l’estudi de les excepcions de l’ortogonalitat a la vila.

La predominança de melgoresos a la troballa suggereix la seva vitalitat després que s’oficialitzàs el reial valencià, tot i aparèixer molt excepcionalment en la documentació escrita.

Hi ha raons per investigar si els únics episodis successoris o dinàstics a la Mallorca del XIII dels quals no es coneixen disposicions monetàries rellevants, el primer període de Jaume II (1276-1285) i la confiscació del regne (12851298), varen comptar amb polítiques de fet favorables als interessos respectius. I, per molt que sigui una obvietat, es constata la potència dels materials numismàtics per abordar problemes de datació i cronologia.

45. En aquest darrer cas, la datació post quem de la troballa es podria avançar a una data propera a 1285.

46. ripollès et alt 1990: 125-139; diverses troballes valencianes atesten l’entrada de billó (i argent) barceloní al Regne de València quan va començar a ser de tern.

2. Sobre la [no] encunyació de moneda valenciana a Mallorca

S’ha insinuat, amb poca convicció, tot sigui dit, la possibilitat que a Mallorca s’hagués pogut batre moneda valenciana després de 1247.47

Creiem poder aportar una referència documental que ho desmentiria de manera nítida i que, malgrat haver estat ja publicada, s’ho paga incorporar-la a la bibliografia numismàtica. Es tracta d’una Ketubbà, o contracte matrimonial jueu, datat a l’any 1270, conservat a l’Arxiu del Regne de Mallorca, entre Itzhaq bar Amram i Kirona bat R. Yeixuà, en què es fa constar que la núvia aporta una dot de 700 diners reials encunyats a València. 48

Sembla clar el coneixement que tenia l’escrivent del lloc de producció, de Mallorca estant, que deixa reflectit d’aquesta manera gairebé banal i poc comuna però ben explícita. S’ho paga repetir que, aquest mateix any, Jaume I autoritzà el seu hereu de Mallorca, el futur Jaume II, perquè a la seva mort pogués batre moneda pròpia, deslligada de la valenciana, amb la qual cosa també es pot inferir que ja no seria previsible un eventual batiment mallorquí de moneda valenciana en el futur.49

BIBLIOGRAFIA

aloMar, Gabriel (1976). Urbanismo regional en la edad media: las “Ordinacions” de Jaime II (1300) en el Reino de Mallorca. Barcelona: Gustavo Gili.

anDreu GalMés, Jaume (2002). “L’Urbanisme planificat segons les ordinacions de Jaume II” a: Jaume II i les ordinacions de l’any 1300. Palma: Consell de Mallorca.

BoVer, Joaquín María (1855). Historia de la casa real de Mallorca y noticia de las monedas propias de esta isla. Palma: Librería de Felipe Guasp.

CaMpaner y fuertes, Álvaro (1879). Numismática Balear. Palma de Mallorca: establecimiento tipográfico de Pedro José Gelabert.

Crusafont i saBater, Miquel (2012). Història de la moneda de l’Occitània catalana (S. XI –XIII). Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans).

- (2015). Història de la moneda de la Corona Catalano-aragonesa medieval (excepte els comtats catalans): (1067/1162-1516). Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans).

47. BoVer 1855: 207, nota “… y si el ordenamiento que hemos transcrito [de creació del ral de València de 1247] se mira como una concesión a poderla acuñar igual [a Mallorca], no creemos que esto se verificase; CaMpaner 1879: 104, “La moneda de reales de Valencia se acuñó en aquella ciudad, y aunque se hubiere labrado aquí en alguna época, no por eso dejaría de ser un numerario valenciano...”.

48. pérez 2005: 50.

49. De Crusafont 2015: 339.

llorens forCaDa, Maria del Mar; ripollès aleGre, Pere P.; DoMéneCh BelDa, Carolina (1997). Monedes d’ahir, tresors de hui. València: Diputació de València.

Mas forners, Antoni (2018). “Les Ordinacions d’en Jaume II (1300): la segona colonització del reialenc de Mallorca”, a: Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis. Territori i Societat: el paisatge històric. Història, Arqueologia, Documentació, VIII, p. 147-199. Lleida: Universitat de Lleida.

oBraDor soCies, Josep (1987). Marginalia. Marjals d’Huialfas (Sa Pobla). Sa Pobla.

pérez pons, Eduard (2005). Fonts per a l’estudi de la comunitat jueva de Mallorca. Regesta i bibliografia. Barcelona: Cefalònia Hebraica VI.

ripollès, Pere P; llorens, Maria del Mar (1990). “El tresor de la Reina Mora: Monedes de Jaume I”. Acta Numismàtica 20. Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans), p. 125-139.

rosselló Vaquer, Ramon (1988). Noticiari de sa Pobla (Huialfàs de l’edat mitjana). Felanitx.

rosselló BorDoy, Guillem (2007). Mallorca musulmana. Mallorca: Universitat de les Illes Balears.

siquier i serra, Bartomeu (1984). Places i carrers de Sa Pobla. Sa pobla: Cooperativa Agrícola Poblense.

soto i CoMpany, Ricard (1979). “Aproximació a l’estudi de la circulació de moneda a Mallorca després de la conquesta (1236-1276.)” Barcelona: Symposium Numismático de Barcelona, volum: 2, p 388-398. torró, Josep (2014). “Emisión de moneda y recaudación de impuestos hacia 1300. Observaciones desde el reino de Valencia y la Corona de Aragón”. Dynamiques du monde rural dans la conjucture de 1300. Échange, prélèvements et consommation en Mediterranée occidentale. Roma: Colection de l’École française de Rome 490, p. 535-560.

[M]. (1991). Marjal, Platja de i Marjal de Lluc. A Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 10, p. 253. Inca, ed.: Promomallorca. Pobla i marjaler. (s.d.). A Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició). https://dlc.iec.cat/.

NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Novetats monetàries del Regne de Sicília sota

sobirania de la Corona Catalano-aragonesa (III)1

ALBERT VILÀ I CASOL* JORDI VALL-LLOSERA I TARRÉS**

Aquest treball és una tercera addenda que contribueix als estudis que havíem publicat individualment amb anterioritat a Acta Numismàtica: Vall-llosera, 2007, Vall-llosera, 2016, i Vilà, 2019. En aquest article, ens farem ressò d’un important nombre de novetats monetàries inèdites emeses a nom de Frederic IV de Sicília, centrant-nos en la moneda menuda.

Durant el prolífic regnat de Frederic IV, s’arribaren a emetre una quantitat enorme de moneda, amb una diversitat de marques que no trobem en cap altre període ni regnat de tota la Corona Catalanoaragonesa. El seu numerari es fabricaria exclusivament en argent i en un billó que, majoritàriament, és quasi aram pur. Pel que fa als denari, hi trobem una gran diversitat, però no només en les marques, com ja hem comentat. En aquest sentit, trenca radicalment amb els monarques anteriors i introdueix noves tipologies. Així, podem comptar fins a cinc tipus diferents, els quals podem descriure segons les estampes que presenten a anvers i revers:

A. Bust coronat a esquerra. Creu interior. spahr, 1959, 216-222. Crusafont, 2009, 2648-2648f.

B. Àliga a esquerra amb el cap mirant a dreta. Creu interior. spahr, 1959, 223-246. Crusafont, 2009, 2649-2648x.

C. Àliga. Escut d’armes de Catalunya-Aragó. spahr, 1959, 247. Crusafont, 2009, 2650.

D. Bust coronat frontal. Creu passant que talla la llegenda (sense anell central). spahr, 1959, 263.

* Investigador numismàtic. Membre de la SCEN (IEC).

** Investigador numismàtic. Membre de la SCEN (IEC).

1. Tercera addenda, que continua el primer estudi de Jordi Vall-llosera (Vall-llosera, 2016) i el segon d’Albert Vilà (Vilà, 2019).

2467, 0,48 g.

+

En aquest treball, presentarem fins a 35 exemplars inèdits, entre els quals la majoria són per mostrar sigles desconegudes en les tipologies a les quals pertanyen.

En aquest treball, presentarem fins a 35 exemplars inèdits, entre els quals la són per mostrar sigles desconegudes en les tipologies a les quals pertanyen.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Marca flor de sis pètals (  ).

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

Tipus B. Àliga a esquerra, amb el cap mirant a dreta. Creu interior.

Tipus B. Àliga a esquerra, amb el cap mirant a dreta. Creu interior.

Marca flor de sis pètals ( ).

N. 6. Flors de sis pètals a cada espai.

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

Marca trèvol (  )? 4

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

Marca trèvol (  )? 4

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17 mm.

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g.

Marca flor de cinc pètals (  ).

2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019, n. 976, 0,75 g.

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

N. 1. Trèvol a cada espai.

N. 1. Trèvol a cada espai.

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019, n. 976, 0,75 g. 5

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

primer i quart, i cercle als segon i tercer.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA RX SICILIE (E com una C) .

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA RX SICILIE (E com una C) .

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE 

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE 

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com a marques complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin les úniques marques presents.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com a complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin les marques presents.

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g. 2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019, n. 976, 0,75 g. 5

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Marca flor de sis pètals (  ).

Marques flor de sis pètals ( ) i cairó (quadrat) partit en creu ( ).

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

N. 7. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda d’anvers. Marca secreta?4

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE 

puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer.

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en creu als segon i tercer.

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REX SICILIE.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE 

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

Marques flor de sis pètals (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

primer i quart, i quadrat partit en creu als segon i tercer.

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, podríem relacionar amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti a triangulo i 3 punts cada espai, respectivament. Volem fer notar que no es tracta de tres punts com a tals, separats, disposats en triangle, sinó realment de tres punts units que semblen formar un trèvol.

Anvers: + FRIDERICUS DEI

finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, podríem relacionar RUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti a triangulo i 3 punts a Volem fer notar que no es tracta de tres punts com a tals, separats, disposats tres punts units que semblen formar un trèvol. subhastes In Asta proposava erròniament dues referències: SPAHR, 1959, n. 245 i

Revers: + GRA REX

N.7. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda d’anvers. Marca secreta? 6

5 La casa de subhastes In Asta proposava erròniament dues referències: SPAHR, 1959, n. 245 246.

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g.

Lanz, 0,7 g.

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019, n. 976,

2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019, n. 976, 0,75

6 La presència del cairó partit en creu el trobem en altres exemplars amb marques Vegeu CRUSAFONT, 2009, 2649v.

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer.

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer.

N. 8. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda de revers. Marca secreta?

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Anvers: + FRIDERICUS DEI

Revers: + GRA REX SICILIE

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin marques presents.

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en creu als segon i tercer.

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, podríem relacionar amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti a triangulo i 3 punts a cada espai, respectivament. Volem fer notar que no es tracta de tres punts com a tals, separats, disposats en triangle, sinó realment de tres punts units que semblen formar un trèvol.

Marques flor de sis pètals (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

N.7. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda d’anvers. Marca secreta? 6

5 La casa de subhastes In Asta proposava erròniament dues referències: SPAHR, 1959, n. 245 i 246.

Arxiu Vall-llosera i Tarrés

Anvers: + FRIDERICUS DEI . Revers: + GRA REX SICILIE.

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

4. La presència del cairó partit en creu el trobem en altres exemplars amb marques diferents. Vegeu Crusafont, 2009, 2649v.

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en creu als segon i tercer.

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en creu als segon i tercer.

6 La presència del cairó partit en creu el trobem en altres exemplars amb marques Vegeu CRUSAFONT, 2009, 2649v.

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, podríem amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti a triangulo

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, podríem relacionar amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti a triangulo i 3 punts

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Marca trèvol (  )?

Arxiu Vall-llosera i Tarrés

N. 1. Trèvol a cada espai.

Aquesta tipologia no és inèdita. Correspon a l’S PAHR, 1959, n. 23, però aportem noves varietats que presenten el cairó partit en creu a la llegenda. És possible que la presència l’ús de les marques a les llegendes, a banda de ser visibles en la part central, fossin diferenciar les diferents emissions com a prova de control, tal i com queda detallat l’abundant documentació.

Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA RX

Aquesta tipologia no és inèdita. Correspon a l’Spahr, 1959, n. 23, però aportem dues noves varietats que presenten el cairó partit en creu a la llegenda. És possible que la presència i l’ús de les marques a les llegendes, a banda de ser visibles en la part central, fossin per diferenciar les diferents emissions com a prova de control, tal i com queda detallat en l’abundant documentació.

Marques estrella o flor de cinc o sis puntes/pètals, anell (  ) i cairó (quadrat) partit creu ( ).

cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Col. Vall-llosera i Tarrés,

Marques estrella o flor de cinc o sis puntes/pètals, anell ( ) i cairó (quadrat) partit en creu ( ).

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes ( 

N.9. Estrelles o flor als espais primer i quart, anell al segon i cairó partit en creu al tercer. L’àliga camina i mira a la dreta.

quadrat partit en creu als segon i tercer.

N. 9. Estrelles o flor als espais primer i quart, anell al segon i cairó partit en creu al tercer. L’àliga camina i mira a la dreta.

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als

Anvers: +FRIDER(ICUS:)DEI G:. Revers: (+GRA:REX):SICIL(I).

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA

Anvers: + FRIDER(ICUS:)DEI G:. Revers: (+GRA:REX):SICIL(I).

mostrar aquest exemplar que, en un principi, podríem relacionar

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA

2649, descrits Croce con tre punti a triangulo i 3 punts a que no es tracta de tres punts com a tals, separats, disposats que semblen formar un trèvol. proposava erròniament dues referències: SPAHR

Arxiu Vilà i Casol

Arxiu Vilà i Casol

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g.

En aquest treball, presentarem fins a 35 exemplars són per mostrar sigles desconegudes en les tipologies

L’estat de conservació de l’exemplar no ens permet distingir dues de les quatre marques que presenta, però semblen assimilar-se a unes flors o estrelles. Tot i així, la combinació amb les altres marques el fan inèdit. També cal destacar la posició inusual de l’àliga a dreta.

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA 

L’estat de conservació de l’exemplar no ens permet distingir dues de les quatre marques que presenta, però semblen assimilar-se a unes flors o estrelles. Tot i així, la combinació les altres marques el fan inèdit. També cal destacar la posició inusual de l’àliga a dreta.

Tipus B. Àliga a esquerra, amb el cap mirant

Sigles C, (N gòtica) i trèvols formats per tres punts ( ).

Marca trèvol (  )? 4

Sigles C,  (N gòtica) i trèvols formats per tres punts (  ).

N. 1. Trèvol a cada espai.

N. 10. Sigla C al primer espai, N al quart i trèvols als segon i tercer. Les lletres resten inclinades i en el mateix sentit que la llegenda. Llegendes no visibles.

Col. Vall-llosera i Tarrés,

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA RX

N.10. Sigla C al primer espai, N al quart i trèvols als segon i tercer. Les lletres resten inclinades i en el mateix sentit que la llegenda. Llegendes no visibles.

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat)

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit

Col. Vilà i Casol, 0,78 g, 16 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés,

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes ( 

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als

Ens hem decidit finalment per mostrar aquest amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits cada espai, respectivament. Volem fer notar que no es en triangle, sinó realment de tres punts units que semblen 5 La casa de subhastes In Asta proposava erròniament 246.

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA

Tipus B. Àliga

Tipus B. Àliga a esquerra, amb el cap mirant a dreta. Creu interior.

Marca trèvol (  )? 4

Marca trèvol (  )? 4

primer i quart, i estrella als segon i tercer.

FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

N. 1. Trèvol a cada espai.

N. 1. Trèvol a cada espai.

FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA RX SICILIE (E com una C) .

Ens resulta difícil de poder interpretar objectivament la segona lletra i apostar definitivament per la lectura L – P o L – N atès que ens consta l’existència de pirrals amb ambdues varietats.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA RX SICILIE (E com una C) .

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

En aquest treball, presentarem fins a 35 exemplars són per mostrar sigles desconegudes en les tipologies a Tipus B. Àliga a esquerra, amb el cap mirant a

Sigles P (o F), L i tres punts en forma de trèvols ( ).

Marca trèvol (  )? 4

N. 19. Sigla P al primer espai, L al quart i trèvol als segon i tercer.

Anvers: (...)UICRICU(...), Revers: +DEI:(...).

N. 1. Trèvol a cada espai.

n. 2467, 0,48 g. 2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019, n. 976, 0,75 g. 5

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17 mm.

primer i quart, i cercle als segon i tercer. DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17 mm.

Marca flor de cinc pètals (  ).

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA RX SICILIE

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

Marca flor de cinc pètals (  ).

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE 

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

- Fòrum de Numismàtica Catalana

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

La combinació de les lletres P – L o F – L només era coneguda en les rares emissions d’argent del valor d’un pirral (spahr 1959, n. 129, i Crusafont 2009, n. 2618).

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g,

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REX

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g.

puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Sigles P, M i cairó partit en creu ( ) i flor de sis pètals ( )?

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REX

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g.

Marca flor de sis pètals (  ).

primer i quart, i quadrat partit en creu als segon i tercer.

2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019, n. 976, 0,75 g.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019, n. 976, 0,75

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer.

N. 20. Sigla P al segon espai, M al tercer i quadrat partit en creu als primer i quart. Rev.: REX SIC flor ILIE, flor enmig de la llegenda. Marca secreta?

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer.

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + REX SIC ILIE?

Marca flor de sis pètals (  ).

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE)

finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, podríem relacionar RUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti a triangulo Volem fer notar que no es tracta de tres punts com a tals, separats, disposats tres punts units que semblen formar un trèvol. subhastes In Asta proposava erròniament dues referències: SPAHR

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE)

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g. 2b.

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REX

Vall-llosera i Tarrés

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en creu als segon i tercer.

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en creu als segon i tercer.

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars marques presents.

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars marques presents.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44

Marques flor de sis pètals (  ) i cairó (quadrat) partit en

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, podríem relacionar amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti a triangulo i 3 punts cada espai, respectivament. Volem fer notar que no es tracta de tres punts com a tals, separats, disposats en triangle, sinó realment de tres punts units que semblen formar un trèvol.

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, podríem relacionar amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti a triangulo i 3 punts a cada espai, respectivament. Volem fer notar que no es tracta de tres punts com a tals, separats, disposats en triangle, sinó realment de tres punts units que semblen formar un trèvol.

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat)

N.7. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda d’anvers.

Marques flor de sis pètals (  ) i cairó (quadrat) partit en creu

5 La casa de subhastes In Asta proposava erròniament dues referències: SPAHR, 1959, n. 246.

Anvers: + FRIDERICUS DEI . Revers: + GRA REX SICILIE.

5 La casa de subhastes In Asta proposava erròniament dues referències: SPAHR, 1959, n. 245 246. Monetepizzocalabro-it

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en

N.7. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda d’anvers. .

Numiscat

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66

Arxiu

Sigles V, I i flor de sis pètals (  ).

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

N.21. Sigla V al primer espai, I al quart i flor als segon i tercer. Anvers: (+FRI)DERI(CUS:DEI)... Revers: (GRA:REX):SIC(ILIE).

Sigles V, I i flor de sis pètals ( ).

Marca flor de sis pètals (  ).

N. 21. Sigla V al primer espai, I al quart i flor als segon i tercer.

Anvers: (+FRI)DERI(CUS:DEI)... Revers: (GRA:REX):SIC(ILIE).

N.6. Flors de sis pètals a cada espai. Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

Marca flor de cinc pètals (  ).

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

La lletra V és totalment desconeguda i, atesa l’existència d’uns raríssims pirrals lletra Y (SPAHR 1959, n. 137, i CRUSAFONT 2009, n. 2623) , tampoc no podríem descartar realment es tractés d’aquesta sigla.

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

La lletra V és totalment desconeguda i, atesa l’existència d’uns raríssims pirrals amb la lletra Y (spahr 1959, n. 137, i Crusafont 2009, n. 2623), tampoc no podríem descartar que realment es tractés d’aquesta sigla.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Tipus D. Bust frontal. Creu que talla llegenda, sense l’anell central.

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin marques presents.

Sigles G, B i flor de sis pètals (  ).

Tipus D. Bust frontal. Creu que talla llegenda, sense l’anell central. Sigles G, B i flor de sis pètals ( ).

Marca flor de sis pètals (  ).

N. 22. Sigla G al primer espai, B al quart i flor als segon i tercer.

N.22. Sigla G al primer espai, B al quart i flor als segon i tercer. Anvers: + FRIDIRICUS. Revers: GRA REX SIC ILE ? 8

Anvers: + FRIDIRICUS. Revers: GRA REX SIC ILE ?6

Marques flor de sis pètals (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

N.7. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda d’anvers. Marca secreta?

Anvers: + FRIDERICUS DEI . Revers: + GRA REX SICILIE.

Hervera, 18.09.2017, n. 478, 0,74 g.

Hervera, 18.09.2017, n. 478, 0,74 g.

6 La presència del cairó partit en creu el trobem en altres exemplars amb marques Vegeu CRUSAFONT, 2009, 2649v.

Sigles G, B i 3 punts en triangle ( ).

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

Sigles G, B i 3 punts en triangle (  ).

N. 23. Sigla G al primer espai, B al quart i tres punts en triangle als segon i tercer.

Anvers: (+F)RIDERICUS(:DEI). Revers: llegendes no visibles.

N.23. Sigla G al primer espai, B al quart i tres punts en triangle als segon i tercer. Anvers: (+F)RIDERICUS(:DEI). Revers: llegendes no visibles.

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin marques presents.

6. Llegendes d’anvers i de revers de difícil lectura. Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

Marques flor de sis pètals ( ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

N.7. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda d’anvers. Marca secreta?

Anvers: + FRIDERICUS DEI . Revers: + GRA REX SICILIE.

8 Llegendes d’anvers i de revers de difícil lectura. Àureo & Calicó 27/10/2011 Col. Crusafont, n. 421

21a. Arxiu Vall-llosera i Tarrés

21b. Arxiu Vilà i Casol

21a. Arxiu Vall-llosera i Tarrés

21b.Arxiu Vilà

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Sigles G i R i flor de sis pètals ( ).

Marca flor de sis pètals (  ).

N. 24. Sigla G al primer espai, R al quart i flor als segon i tercer.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: llegendes de difícil lectura.

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

Sigla M i flor de cinc pètals ( )?

Marca flor de cinc pètals (  ).

N. 25. Sigla M al segon espai, i flor als primer, tercer i quart.7

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: llegendes de difícil lectura.

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin marques presents.

Marques flor de sis pètals ( ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

N.7. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda d’anvers. Marca secreta? 6

Anvers: + FRIDERICUS DEI . Revers: + GRA REX SICILIE.

Vall-llosera i Tarrés

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Aquest grup de darrers exemplars que presentem l’hem de considerar extraordinari. Rodolfo Spahr només catalogà un exemplar amb la peculiaritat de no dur l’anell central en el centre de la creu, i l’inclogué dins el tipus comú que presenta l’anell central. El considerem un tipus diferent, però a dia d’avui ignorem si realment es tracta d’un simple error dels gravadors, pertany a una nova tipologia emesa o fou fabricat en una altra seca o per iniciativa particular.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Marca flor de sis pètals (  ).

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

6 La presència del cairó partit en creu el trobem en altres exemplars amb marques Vegeu CRUSAFONT, 2009, 2649v.

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

Tipus E. Bust frontal. Creu que talla llegenda amb anell central.

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

Marca flor de cinc pètals ( ).

Marca flor de cinc pètals (  ).

N. 26. Flors de cinc pètals a cada espai.

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: GR/AC/IA /RX?

Marca flor de cinc pètals (  ).

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

7. No s’hi aprecia l’anell central. Tipologia de marques similars als denari, amb l’anell central a la creu interior.

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com a marques complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin les úniques marques presents.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Marques flor de sis pètals (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Arxiu Vall-llosera i Tarrés

Arxiu

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

Marca flor de cinc pètals (  ).

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,57 g, 16,4 mm.

Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Es desconeixien diners d’aquesta tipologia que no presentessin cap tipus de sigla.

Sigles G, B i flor de sis pètals ( ).

Marca flor de sis pètals (  ).

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

N. 27. Sigla G al primer espai, B al quart, i flor de sis pètals als segon i tercer.

Anvers: +FRIDERICUS:DEI:. Revers: +GR/ARE/XS(I/C)IL·:

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

Marca flor de cinc pètals (  ).

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS Revers: + GRA SICILIE .

Àureo & Calicó 26/04/2017. Col. Ègara ,vol. II, n. 344, 0,58 g.

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Aquest grup de lletres només eren conegudes disposades de forma invertida, és a dir, B – G.

Sigles G, R i flor de sis pètals ( ).8

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin marques presents.

Marca flor de sis pètals (  ).

N. 28. Sigla G al primer espai, R al quart, i flor als segon i tercer.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: llegendes de difícil lectura.

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

Marques flor de sis pètals (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

N.7. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda d’anvers. Marca secreta?

Anvers: + FRIDERICUS DEI . Revers: + GRA REX SICILIE.

Artemide Aste s.r.l., Auction 47E, n. 874, 0,65 g, 16,5 mm.

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

6 La presència del cairó partit en creu el trobem en altres exemplars amb marques Vegeu CRUSAFONT, 2009, 2649v.

8. Cataloguem amb reserves aquest diner de bust amb sigles G – R. La lletra G no presenta cap dubte, però sí la correcta lectura de la lletra R.

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin marques presents.

Marques flor de sis pètals (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Col.

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

Marca flor de cinc pètals (  ).

Sigla M i flor de cinc pètals ( ).9

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17 mm.

N. 29. Sigla M al primer espai, flor a la resta.

Marca flor de cinc pètals (  ).

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66

En aquest treball, presentarem fins a 35 exemplars inèdits, són per mostrar sigles desconegudes en les tipologies a les quals

En aquest treball, presentarem fins a 35 exemplars inèdits, entre els quals són per mostrar sigles desconegudes en les tipologies a les quals pertanyen.

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

Anvers: +FRI(...)DEI Revers: +G/(RA)/CIA/RX.

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Tipus B. Àliga a esquerra, amb el cap mirant a dreta. Creu

Tipus B. Àliga a esquerra, amb el cap mirant a dreta. Creu interior.

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REX

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

Marca trèvol (  )? 4

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REX

Marca trèvol (  )? 4

N. 1. Trèvol a cada espai.

N. 1. Trèvol a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA RX SICILIE (E com una C) .

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA RX SICILIE (E

Arxiu Vilà i Casol

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Tipus F. Bust coronat frontal. Creu interior, amb anell central en el centre de la creu, sobre pal.

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g.

Marca flor de sis pètals (  ).

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g.

Marca flor de cinc pètals (  ).

Sigles F, R i flor de cinc pètals ( ).10

Marca flor de sis pètals (  ).

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g. 2b.

2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019, n. 976, 0,75

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g. 2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019,

2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019, n. 976, 0,75 g.

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer. Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

N. 30. Sigla F al segon espai, R al tercer, i flor als primer i quart.

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer.

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer.

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REX - SICILIE

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REX

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE 

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Marca flor de sis pètals (  ).

Rodolfo Spahr i Miquel Crusafont cataloguen aquesta tipologia i sigles, però indiquen que les lletres estan posicionades de forma diferent, amb les lletres F i R als espais tercer i segon (spahr, 1959, n. 264 i 265, i Crusafont, 2009, n. 2652).

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en creu als segon i tercer.

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en creu als segon i tercer.

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat)

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com a marques complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin les úniques marques presents.

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com a marques complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin les úniques marques presents.

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en creu als segon

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

Tipus G. Armes de Catalunya. Elefant. spahr, 1959, 266-274.

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) .

Marques anells (o)

Marques flor de sis pètals (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

N. 31. Anells als quatre espais de la creu.

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer.

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g. 2b. In Asta

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g. 2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019,

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REX SIC

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits cada espai, respectivament. Volem fer notar que no es tracta en triangle, sinó realment de tres punts units que semblen formar

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti cada espai, respectivament. Volem fer notar que no es tracta de tres punts com en triangle, sinó realment de tres punts units que semblen formar un trèvol.

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, podríem relacionar amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti a triangulo i 3 punts cada espai, respectivament. Volem fer notar que no es tracta de tres punts com a tals, separats, disposats en triangle, sinó realment de tres punts units que semblen formar un trèvol.

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, podríem relacionar amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti a triangulo i 3 punts a cada espai, respectivament. Volem fer notar que no es tracta de tres punts com a tals, separats, disposats en triangle, sinó realment de tres punts units que semblen formar un trèvol.

Marques flor de sis pètals (  ) i cairó (quadrat) partit en creu (  ).

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

N.7. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda d’anvers. Marca secreta? 6

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE

Anvers: + FRIDERICUS DEI . Revers: + GRA REX SICILIE.

5 La casa de subhastes In Asta proposava erròniament dues referències: 246.

5 La casa de subhastes In Asta proposava erròniament 246.

5 La casa de subhastes In Asta proposava erròniament dues referències: SPAHR, 1959, n. 246.

5 La casa de subhastes In Asta proposava erròniament dues referències: SPAHR, 1959, n. 245 246.

N.7. Cairó (quadrat) partit en creu al final de la llegenda d’anvers. Marca secreta? 6

Anvers: + FRIDERICUS DEI . Revers: + GRA REX SICILIE.

Col. Vilà i Casol, 0,61 g, 16 mm.

9. El seu estat de conservació no ens permet fer una atribució del tot certa, però sembla tractar-se de flors de cinc pètals que estarien disposades al segon, tercer i quart espais.

10. Aquest exemplar ja el mostràrem en un altre estudi en fer la descripció del mig pirral amb les sigles F – F (Vall-llosera, 2016).

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

6 La presència del cairó partit en creu el trobem en altres exemplars amb marques diferents. Vegeu CRUSAFONT, 2009, 2649v.

6 La presència del cairó partit en creu el trobem en altres exemplars amb marques diferents. Vegeu CRUSAFONT, 2009, 2649v.

La presència de flors, tant de cinc com de sis pètals, són habituals com a complementàries amb lletres, però no coneixíem exemplars on esdevinguessin les marques presents.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3

(

) i

Marques estrella de cinc puntes

LAC

acompanyades d’altres lletres. Certament, la lletra C presenta ne una bona lectura i, sovint, semblava poder interpretar-se d’aquest exemplar no deixa dubte de la seva correcta lectura conegudes.

Sigles G i R.

N.33. Sigla G al tercer i R al quart espais

Anvers sense les petites creus o flors en els espais entre el cairó

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REX SICILIE?

Són poques les peces de Catània conegudes que no portin cap lletra ni símbol. Donem a conèixer una nova varietat que, si bé no porta lletra, presenta anells als quatre espais de la creu.

Sigla G (inèdita).

N. 32. Sigla G al quart espai.

Vall-llosera i Tarrés 0,59 g. 16,1

Varietat per disposar les lletres G i R invertides.

varietat R – G.

Anvers: petites flors de quatre pètals en els espais interiors, entre el cairó i l’orla interior.

Revers: flor de quatre pètals (similar a la de l’anvers) al final de la llegenda.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REX SICL

Sigla L i flor de quatre pètals (  ).

N.34. Sigla L al quart espai i flor al segon.

Anvers: petites flors de quatre pètals en els espais entre el cairó

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REX SICL.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,85 g, 16,5 mm.

Spahr només publicava l’existència de diners amb les lletres C i L que no anessin acompanyades d’altres lletres. Certament, la lletra C presenta moltes dificultats a l’hora de fer-ne una bona lectura i, sovint, semblava poder interpretar-se com una lletra G. L’aparició d’aquest exemplar no deixa dubte de la seva correcta lectura i afegeix una nova varietat a les ja conegudes.

Sigles G i R.

N. 33. Sigla G al tercer i R al quart espais

Anvers sense les petites creus o flors en els espais entre el cairó i l’orla de perles.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REX SICILIE?

Numismatica Katane

Col.

En aquest treball, presentarem fins a 35 exemplars inèdits, entre són per mostrar sigles desconegudes en les tipologies a les quals pertanyen.

En aquest treball, presentarem fins a 35 exemplars inèdits, són per mostrar sigles desconegudes en les tipologies a les quals

N.33. Sigla G al tercer i R al quart espais

Anvers sense les petites creus o flors en els espais entre el cairó i l’orla de perles.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REX SICILIE?

Tipus B. Àliga

a esquerra, amb el cap mirant a dreta.

Creu interior.

Tipus B. Àliga a esquerra, amb el cap mirant a dreta. Creu

Marca trèvol (  )? 4

Marca trèvol (  )? 4

N. 1. Trèvol a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA RX SICILIE (E com una

N. 1. Trèvol a cada espai. Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA RX SICILIE (E com

Col. Vall-llosera i Tarrés 0,59 g. 16,1 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés 0,59 g. 16,1 mm.

Varietat per disposar les lletres G i R invertides. Spahr i Crusafont publicaven varietat R – G.

Varietat per disposar les lletres G i R invertides. Spahr i Crusafont publicaven la varietat R – G.

Sigla L i flor de quatre pètals ( ).

Sigla L i flor de quatre pètals (  ).

N. 34. Sigla L al quart espai i flor al segon.

N.34. Sigla L al quart espai i flor al segon.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,66 g, 17 mm.

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

Anvers: petites flors de quatre pètals en els espais entre el cairó i l’orla interior.

Marques cercle (  ) i estrella de cinc puntes (  ).

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REX SICL.

Anvers: petites flors de quatre pètals en els espais entre el cairó i l’orla interior.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REX SICL.

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

N. 2. Cercle als espais primer i quart, i estrella als segon i tercer.

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

2a. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE .

2b. Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REXSICILIE

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,71 g, 18,4 mm.

Sigla L i flor de cinc pètals ( ).

Marca flor de cinc pètals (  ).

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g. 2b. In Asta 78, 20 i 21/01/2019,

2a. M. Hervera 1097-2, n. 2467, 0,48 g. 2b. In Asta 78,

N. 35. Sigla L al quart espai i flor al segon.

Anvers: petites flors de quatre pètals en els espais entre el cairó i l’orla interior.

N.5. Flors de cinc pètals a cada espai.

Anvers: + FRIDERICUS DEI Revers: + GRA REX SIC.

Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer. Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

N. 3. Estrella als espais primer i quart, i cercle als segon i tercer. Anvers: + FRIDERICUS DEI. Revers: + GRA REXSICILIE .

Lanz, 0,7 g.

Marca flor de sis pètals (  ).

Anvers: (+)FRID(ERICUS:DEI)... Revers: + GRA:REX(:SICILIE) . •

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,44 g, 16,3 mm.

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en creu

Marques estrella de cinc puntes (  ) i cairó (quadrat) partit en

N.6. Flors de sis pètals a cada espai.

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en creu als segon i

N. 4. Estrella als espais primer i quart, i quadrat partit en creu als segon

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar que, en un principi, amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con tre punti cada espai, respectivament. Volem fer notar que no es tracta de tres punts com

4 Ens hem decidit finalment per mostrar aquest exemplar que, en amb SPAHR, 1959, 223, i CRUSAFONT, 2009, 2649, descrits Croce con cada espai, respectivament. Volem fer notar que no es tracta de tres punts

Savoca Coins, 0,51 g, 17 mm.

Col. Vall-llosera i Tarrés, 0,45 g, 15,3 mm.

Els diners de Catània amb la sigla L són els més comuns. Rodolfo Spahr citava un exemplar amb la presència d’una flor al final de la llegenda del revers (spahr 1959, n. 270). Ara podem afegir dues noves varietats més en presentar la flor de quatre i cinc pètals en el segon espai de la creu, just sobre la sigla L.

BIBLIOGRAFIA

Crusafont i sabater, Miquel (2009). Catàleg General de la Moneda Catalana. Barcelona: SCEN (IEC).

Crusafont i sabater, Miquel (2015). Història de la moneda de la Corona Catalano-aragonesa medieval (excepte els comtats catalans) (1067/11621516). Barcelona: SCEN (IEC).

numisCat. Fòrum de Numismàtica Catalana, http://numiscat.foroactivo.com. spahr, Rodolfo (1959). Le monete siciliani dagli aragonesi ai borboni (1282-1836). Palerm: Ed. Banco de Sicilia. Palerm. spahr, Rodolfo (1982). Le monete siciliane dagli aragonesi ai borboni (1282-1836). Basle and Graz (2a edició revisada i ampliada de la 1a de Palermo 1959).

Vall-llosera i tarrés, Jordi (2007). «Dos pirrals i un tarí inèdits». Acta Numismàtica 37, pàg. 83-85. Barcelona: SCEN (IEC).

Vall-llosera i tarrés, Jordi (2016). «Novetats monetàries del Regne de Sicília sota sobirania de la Corona Catalano-aragonesa». Acta Numismàtica 46, pàg. 133-140. Barcelona: SCEN (IEC).

Varesi, Alberto (2001). «Monete Italiane Regionale. Sicilia». Pavia: Edizioni Numismatica Varesi.

Vilà i Casol, Albert (2019). «Novetats monetàries del Regne de Sicília sota sobirania de la Corona Catalano-aragonesa II». Acta Numismàtica 49, pàg. 153158. Barcelona: SCEN (IEC).

Barcelona 2021

La moneda del municipi de Falset

MIQUEL de CRUSAFONT*

Les primeres notícies sobre l’existència de monedes fetes a Falset les van donar a conèixer, l’any 1967, Salvador i Lluïsa Vilaseca, que aportaren aquestes dues dades documentals:

“En agosto del 1560, fue aprehendido un francés que tenía en su poder mes de trenta sous nous y falsos de Reus y de Falset”.

“En 1562, los de la Selva del Camp, donde también se batió moneda, manifestaron que dada la gran cantidad de menuts de Reus, Falset y Gratallops falsificados, no aceptarian esta classe de moneda...”.1

Era unes dades del tot inèdites ja que Botet i Sisó no havia localitzat cap informació sobre aquests amonedaments, ni tampoc apareixia aquest poble en la llarga llista d’Antic Roca del 1564, on menciona les poblacions catalanes que encunyaven moneda en aquell moment.2

En publicar el nostre llibre sobre la moneda catalana local l’any 1980, obrírem un apartat sobre Falset on recollíem aquestes dades i apuntàvem algunes hipòtesis sobre com podrien ésser aquestes peces, a fi de facilitar-ne la identificació si algun dia apareguessin. Dèiem que, probablement, serien incuses ja que així eren les de Reus, amb les quals semblava que s’equiparaven. Avui podríem afegir que també n’eren les de Gratallops, mencionades de rengle amb les de Reus i Falset, però en aquell temps encara no s’havien descobert.3 Dèiem, a més, que

* Doctor en História. Directiu de la SCEN (IEC).

1. Vilaseca, Salvador i Lluïsa, “Pellerofes civiles y eclesiásticas de Reus”, Numisma 84/89, any XCVII, 1967, p. 131-141. Vegeu p. 132 i 133-134, amb dades de l’Arxiu de Reus.

2. Botet i sisó, Joaquim, Les monedes catalanes, Institut d’Estudis Catalans, vol. III, Barcelona, 1911.

3. Les descobrírem i publicàrem l’any 1997 a “Segona addició de monedes catalanes locals”, Acta Numismàtica 27, Barcelona, 1997, p. 71-110; vegeu p. 95-96 i làmina de la p. 99. Aquesta incusa té una tipologia idèntica al segell del municipi. L’emissió possible a Gratallops ja havia estat també comentada per nosaltres al llibre de la moneda local del 1990, en base als Vilaseca i a Sabaté. Vegeu saBaté, Jaume, Guia de Gratallops, Tarragona, 1986, p. 31.

si ateníem al segell conegut de la vila, seria lògic que portés un castell de tres torres amb una falç a cada banda, segons veiem en el segell 1136 de Sagarra, que el troba acompanyant un document del 1551.4

Fa uns anys, Sanahuja aporta una tercera notícia sobre l’emissió de Falset. Es tracta d’un acord del Consell de Reus del 1561, on s’hi fa constar: “... l’abús se fa dels menuts de Falset, Gratallops y altres parts fora del Camp de Tarragona”.5

Quan, poc abans del 2009, estàvem preparant el nostre Catàleg general de la moneda catalana, vàrem poder estudiar, finalment, un exemplar de la moneda de Falset, de manera que ens vingué just de poder-la afegir al catàleg, però sens poder-hi fer cap comentari, atès el caràcter de l’obra.6

La moneda incusa de Falset i el segell del municipi

Fins ara no havíem volgut fer-ne un comentari més extens perquè ens mancava una dada important. La peça que va mostrar ésser de Falset era, efectivament, una incusa de llautó de 18 mm de diàmetre (Crus.CG-3717) i duia, certament, el castell de tres torres entre dues falçs, però també hi havia altres coses. El camp era ocupat per un escut en cairó que apareixia quarterejat en sautor. El castell ocupava la part de baix i les falçs, juntament amb un besant, els quarterejats laterals, però a la part de dalt hi havia un camp de flors o de llirs que al·ludia al comtat de Prades, al qual pertanyia Falset. L’escut en cairó omplia la major part del camp d’una incusa rodona i, en els espais entre el cairó i la vora de la peça, hi havia, a baix, dos ornaments com vegetals i, als espais de dalt, les lletres E a l’esquerra i A a la dreta. Si haguessin estat F-A, haurien estat, certament, una al·lusió a Falset, però no acabàvem d’entendre què podrien significar les lletres E-A i aquest era l’obstacle que ens retenia de comentar la peça.

4. crusafont, M. La moneda catalana local, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 1990, p. 162. sagarra, Ferran de, Sigil·lografia Catalana, vol. II, Barcelona, 1922, p. 60.

5. sanahuja, Xavier, La moneda municipal a Reus i el seu entorn, Reus, 2005, p. 51.

6. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC). Barcelona, 2009. Darrerament, ha aparegut un segon exemplar d’aquesta peça que, segurament, és feta amb el mateix encuny. Agraïm a l’amic i consoci Lluís Gasol aquesta informació.

x2

El nostre amic Sanahuja ens suggerí que potser volia referir-se a la baronia d’Entença, atesa la importància que aquest títol havia tingut. Nosaltres, però, trobàvem que si s’havia de mencionar algun àmbit senyorial, era més clar referir-se al comtat de Prades, d’un nivell prou més alt, més que no pas a una simple baronia. Avui, però, després d’haver-ho analitzat més a fons, veiem que, tot i que no és impossible una altra interpretació, la teoria d’Entença té bones possibilitats per dues raons:

1. Falset era la capital de la baronia d’Entença, mentre que el comtat restava associat a Prades. Prades, d’altra banda, ja restava visualitzat amb les seves armes.

2. L’heràldica dels Entença fa de molt mal representar. Tot i que no hi ha segells que ens la mostrin clarament (els dos de Sagarra no ens la deixen veure bé), segons els heraldistes no contenia figures de cap mena, sinó que consistien en dos camps partits verticalment o bé horitzontalment. En el cas dels partits verticalment, tenien, a l’esquerra, el color daurat i, a la dreta, el vermell. En el cas dels que eren partits horitzontalment, el dalt era negre i el baix, daurat.7 És evident que aquests signes eren ben difícils de plasmar en una incusa ja prou carregada de símbols, de manera que passar a les lletres E-A era la solució més senzilla.

D’altra banda, i potser per allò que “més val ésser cap de sardina que cua de lluç”, els de Falset podien tenir en més estima el fet d’ésser el cap de la baronia d’Entença que no pas el fet de pertànyer al comtat de Prades o de les muntanyes de Prades, com també es deia. Els segells de la Procuradoria General del comtat de Prades, amb cronologies 1373 i s. XIV, porten un escut apuntat partit amb sautor, amb els llirs o flors de Prades i les armes reials.8

Concloem, doncs, que la hipòtesi de les E-A per Entença, té bones possibilitats.

Pel que fa a la cronologia, les mencions del 1560, 1561 i 1562 ens mostren que la moneda de Falset era ja un tipus en curs que fins i tot havia estat ja falsificat, de manera que la seva emissió es podria situar vers el 1550.

7. Vegeu garcía carrafa, A. i A. El solar Catalán, Valenciano y Balear, vol. II, Barcelona, 1968, p. 126-127, escuts 9 i 11, a més del 10 (làmina 16), que és quarterejat amb les armes catalanes, fruit d’un enllaç reial. Riquer, per la seva banda, recull el núm. 11 a riquer, Martí de, Heràldica Catalana, vol. I, Barcelona, 1983, escut 13, p. 104 i fig. 10.

8. sagarra..., op.cit., segells 332 i 333.

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

El mig croat de Barcelona amb data 1551

XAVIER SANAHUJA ANGUERA*

Botet 436 i Badia tipus XVI

El mig croat de Barcelona de 1551 ja va ser publicat per Heiss (1867),1 Vidal-Quadras (1892),2 Botet (1909)3 i Badia (1969).4 Tots ells van considerar l’emissió com a legítima, per bé que cap en va saber llegir i interpretar la llegenda de revers, que creien que era la següent:

Heiss:

Vidal-Quadras:

Botet:

Badia:

BAR-CI...-NON-V·S·I

BAR-CKA-NON-V·S·I

BAR-CI...-NON-V·S.I.

BAR-CRA-NON-U.S.I.

Heiss va dibuixar el revers de la peça de la col·lecció Vidal-Quadras. No sembla que Botet hagués vist cap exemplar en mà malgrat que, immediatament sota la descripció del tipus, hi afegeix un confús comentari que deia que havia vist varietats d’encuny, d’abreviatures i de puntuació. Es tracta d’una confusió producte de la maquetació del catàleg, ja que ell es referia a les varietats observades en tot el conjunt de mitjos croats de Ferran el Catòlic i no específicament als d’aquesta rara emissió concreta, que el numismàtic gironí només coneixia per la referència de Heiss. El 1969, Badia fotografià fins a quatre exemplars i, a l’hora d’explicar la llegenda, deia que “el significat de la qual no ens ha aclarit cap numismàtic. Mestre Botet la descriu sense comentaris”.5

* Doctor en Història (UdL). Investigador de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics.

1. Heiss, A., Descripción general de las monedas hispano-cristianas: desde la invasión de los árabes, vol. 2, 1867, Madrid, l. 79, n. 3.

2. Vidal-Quadras ramon, M., Catálogo de la colección de monedas y medallas, vol. 2, Barcelona, 1892, A. López Robert, impresor, n. 6360.

3. Botet sisó, Joaquim. Les monedes catalanes, vol. 2, 1909, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, p. 342, n. 436.

4. Badia torres, A. Catàleg dels croats de Barcelona, 1285-1706, Barcelona, 1969, Secció Numismàtica del Cercle FNB, tipus XVI, n. 880 a 883.

Un problema tipogràfic

La lectura i interpretació correcta (que no literal) de la llegenda de revers del tipus és:

BAR-CKA-NON- 15·5·1.

La principal dificultat en la lectura de la data està causada per haver utilitzat punxons de lletres, en lloc de números, a l’hora de construir tipogràficament la llegenda del revers. El conjunt 15 el van substituir per una U gòtica ondulada pel costat dret, i el 51 següent el van substituir per una S i una I.

Miquel de Crusafont va considerar aquesta emissió una falsificació d’època a causa de dur llegendes irregulars.6 Però no és gaire estrany que la seca de Barcelona tingués escassetat de punxons per a realitzar correctament nous encunys. Es tractava d’una fàbrica de perfil baix que anava fabricant moneda en quantitats moderades des de feia dècades.7 A més, els tipus monetaris de la moneda catalana de plata havien immobilitzat les llegendes gòtiques iniciades al segle anterior, i els croats anaven repetint i perpetuant les mateixes llegendes preparades amb punxons des d’unes quantes dècades enrere. L’any 1551, en haver de preparar encunys nous per a una denominació poc usual, el mig croat, es devien trobar que faltaven lletres i xifres adequades per construir correctament una llegenda sencera. De fet, el problema no afectava només les xifres de la data, com hauria estat més comprensible atesa la novetat de la datació de les monedes. La manca de punxons afectava també algunes lletres principals: dues de les tres lletres A de la llegenda es van haver de substituir per una F; la lletra R també es va substituir per una F, i la lletra K, que apareix sovint acompanyant la lletra C del revers, va ser també substituïda per una altra F, atès que tots ells eren uns caràcters molt semblants entre si dins de l’estil gòtic. Quelcom semblant passa amb les emissions de croats de 1545 i les coetànies sense datar, les quals també presenten errors de llegenda similars com, per l’exemple, la substitució d’algunes lletres C per D, A per N, o N per R.

5. Id. p. 159. Uns pocs anys després, Leandre Villaronga proposà la interpretació del conjunt “U·S·I” com a “Utriusque Sicilie”, tal com passa en algunes titulacions diplomàtiques, tot i que aquesta referència al Regne de Nàpols sempre acompanya i complementa les titulacions d’Aragó, València, Mallorca, Rosselló, Castella, Lleó, Navarra, etc., inexistents a les monedes barcelonines d’argent. Villaronga, Leandre. «Unes llegendes singulars en uns croats i mitjos croats de Ferran II», Actas II Congreso Internacional de Estudios sobre las culturas del Mediterráneo Occidental, Barcelona, 1975, p. 469-476.

6. Crusafont, Miquel de. Numismàtica de la Corona Catalano-aragonesa medieval (785-1516), Ed. Vico, Madrid, 1982, p. 141. Per aquest motiu, no apareix al seu Catàleg General (d’aquí en endavant, CG). Crusafont, Miquel de. Catàleg General de la Moneda Catalana, Barcelona, SCEN, 2009.

7. Per a les dades de producció de la seca de Barcelona durant el segle XVI, vegeu el meu article: sanaHuja anguera, Xavier. «Rals i croats catalans del segle XVI», a Acta Numismàtica 30, Barcelona, 2000, p.95-13, i la meva tesi doctoral online: sanaHuja anguera, Xavier. Fabricació i circulació de moneda local a la Catalunya dels segles XIII-XVI, Universitat de Lleida, 2013, [publicació en línia a: http://hdl.handle. net/10803/119328].

Croat amb llegenda BARDANONA

Aureo & Calicó 23/05/2019

Mig croat amb llegenda BARCNNONA

Tauler & Fau 17/05/2017

Emissions datades a Barcelona

Abans de 1590, eren rares les emissions monetàries amb data incorporada arreu dels territoris sotmesos a la monarquia hispànica. Però entre 1521 i 1545, la seca de Barcelona ja havia emès mitja dotzena d’emissions datades: els croats i mitjos croats de 1545, amb data a l’anvers, sobre la corona (CG 4114 i 4115); i els dobles principats de 1521, 1531 i 1532 (amb data a la llegenda del revers), 1536 (amb data al mig del camp de l’anvers) i 1542 (amb la data XXXXII al mig del camp de l’anvers) (CG 4101 a 4102 i 4104 a 4106). La seca de Perpinyà també va emetre dobles principats, continuant els tipus barcelonins, amb data 1522 (CG 4103).

Croat amb data 1545 sobre la corona

Aureo & Calicó 27/10/2011

Doble Principat amb data 1542 (XXXXII) NE (2019) tipus 63

Emissions documentades de croats en temps

de Carles I

La producció de moneda de plata a nom de Ferran el Catòlic va continuar durant tot el segle XVI fins l’any 1584, en temps del regnat de Felip I. Malauradament, no coneixem el volum de moneda de plata emesa a Barcelona durant el regnat de Ferran el Catòlic i de bona part del de Carles I, però sabem que, entre 1561 i 1584, es van arribar a fabricar més de 40.000 marcs de croats i/o mitjos croats a la seca de la ciutat.8 Malgrat tot, el volum de fabricació d’aquesta època era molt reduït en comparació amb el de principis de segle. Per tant, uns encunys fabricats l’any 1551 podrien haver estat en funcionament durant força anys.

8. sanaHuja anguera, Xavier. «Rals i croats...», op. cit.

Descripció del tipus i catàleg d’exemplars

Mig croat. Argent.

a/ Bust drapejat i coronat del monarca, mirant a l’esquerra.

FEFDINFDUS D G R [o D • G • R •] [en lloc de FERDINANDUS D G R]

r/ Creu de tern, amb anell al 1r quadrant de lectura.

BFF - CFA - NON - U • S • I [en lloc de BAR-CKA-NON-1551]

Ø: entre 17,5 i 21 mm.

Encuny 1 d’anversEncuny 1 de revers

Encuny 2 d’anvers

Encuny 2 de revers

Encunys (2 d’anvers i 2 de revers)

Encuny A1: El vèrtex del cabell contacta amb el vèrtex del vestit. Sense punts a la llegenda.

Encuny A2: El vèrtex del vestit toca la part mitjana de la base del cabell. Llegenda d’anvers amb punts separant D G R.

Encuny R1: Punt volat després de BAR; els dos punts volats de la data estan al mateix nivell.

Encuny R2: Sense punt després de BAR; el primer punt volat de la data està més alçat que els altres.

Pes Encunys Localització Procedència / Font

1. 1,4 g A1 R1 CP9

2. 1,1 g A1 R1 CP

3. 1,6 g A1 R1 CP10

4. 1,3 g A1 R1 CP

5. 1,5 g A1 R1 CP

NE (2019), núm. 47 (de Carles I)

Aureo & Calicó 16/10/2019

Aureo & Calicó 24/04/2014

Aureo & Calicó 12/02/2020

Aureo & Calicó 23/05/2019

6. 1,35 g A1 R2 CP Badia 882 (col. Vila Sivill)

7. 1,7 g A1 R2 MSFG Llegat Joan Vilaret, núm. 780

8. 1,3 g A2 R2 CP11

Aureo & Calicó 26/04/2017

9. 1,5 g A2 R2 MAN Col. Sastre, núm. 1973/24/9121

10. - A2 R2 CP

Aureo & Calicó 21/05/2014

11. - A2 R2 MPP Badia 880

12. - A2 R2 GNC Badia 881

13. - A2 R2 MDV Badia 883

14. 1,6 g A2 R2 MSFG Llegat Joan Vilaret, n. 779

9. Mateix exemplar fotografiat a NE (2019): Numismática española. Catálogo de todas las monedas emitidas desde los Reyes Católicos hata Felipe VI. 1474 a 2020, Barcelona, Aureo & Calicó, 2019, tipus 27, núm. 49 (de Carles I), p. 70.

10. Probablement, el mateix exemplar de la col·lecció Vidal-Quadras, dibuixat per Heiss.

11. Mateix exemplar fotografiat a NE (2019), p. 44, s/n.

Col·leccions: GNC: Gabinet Numismàtic de Catalunya (Barcelona). MAN: Museo Arqueológico Nacional (Madrid). MDV: Museu Diocesà de Vic. MPP: Museu Josep Puig (Perpinyà). MSFG: Museu de Sant Feliu de Guíxols.

Autentificació per contingut d’argent

L’explicació teòrica sobre la legitimitat d’aquesta emissió cal fonamentar-la, en darrera instància, en un estudi metal·logràfi c. L’anàlisi de dos exemplars confi rma sobradament l’autenticitat de l’emissió en presentar els continguts d’argent exigits legalment, que són els propers al 96%.

Anàlisi Metal logràfic realitzat per Nummètrica (abril 2018)

Argent Coure Altres

Contingut teòric

Contingut analitzat ½ Croat 1551

Determinació de composició química mitjançant la tècnica d’anàlisi anomenada Fluorescència de Raigs X (XRF) amb l’analitzador XRF NILTON XL3T 980 TA, de Thermo Fisher Scientific Inc., mitjançant el qual s’irradia durant 40 segons una àrea de 8 mm de diàmetre en l’anvers de la moneda.

Sobre aquesta qüestió cal fer un aclariment respecte a la llei de la plata utilitzada per a fabricar moneda de plata a Catalunya. En un article de fa uns anys,12 jo em feia ressò de la notícia que les autoritats municipals barcelonines de l’any 1617 donaven per fet que la llei de la moneda de plata barcelonina era d’11 diners i 6 grans (.931 mil·lèsimes) i no pas la tradicional d’11 diners i 12 grans (.958 mil·lèsimes), d’època medieval.13 Aleshores jo proposava la hipòtesi d’haver-se establert oficialment el canvi de llei en un algun moment passat, potser arran de la reforma de la moneda de 1493. Les anàlisis me-

12. sanaHuja anguera, Xavier. «El problema de la llei i talla de la moneda de plata catalana del segle XVII», Acta Numismàtica 37, Barcelona, 2007, p. 129-154.

13. amorós, F. Correspondència diplomàtica de Joan Francesc Rossell, 1616-1617. Una crònica de la cort de Felip III, Barcelona, 1992, p. 207-209, doc. 41.

tal·logràfiques impossibiliten aquesta hipòtesi. Però no crec que les autoritats barcelonines anessin necessàriament errades en els seus càlculs. El més probable és que aquesta reducció de la llei esmentada l’any 1617, s’utilitzés sense arribar mai a ser oficial, segurament limitada cronològicament al primer quart o terç del segle XVII.

Conseqüències

La reincorporació del mig croat de 1551 al catàleg de la moneda catalana comporta alguns canvis en l’enfocament de l’estudi de la sèrie. Fins ara, els que ens havíem preocupat per les monedes barcelonines del segle XVI seguíem una política conservadora de rebutjar com a il·legítima qualsevol emissió que, formalment, s’allunyés dels estàndards que havíem comprovat ser legítims. El segle XVI es caracteritzà per ser el segle inicial de les grans falsificacions de moneda de plata i de moneda menuda i, per això, és important garbellar de les legítimes el gran nombre i varietat de monedes il·legítimes conservades. És cert que els croats de 1545, i els que no duen data però són de tipologia semblant, lleugerament ja s’allunyaven dels tipus de retrats i llegendes que apareixen a la resta de monedes verificades com autèntiques del segle. Però ara quedà més clar que, durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle, la variabilitat tipològica de les monedes es va accentuar. És possible, doncs, que aquesta variabilitat tipològica es repetís també en les emissions de moneda menuda. Per exemple, els numismàtics sempre havíem considerat que la disposició dels conjunts de tres punts que acompanyen la creu de tern de les monedes era un bon indicador per a considerar una moneda com a legítima o no. A partir d’ara, caldrà començar de zero a l’hora d’intentar establir una catalogació definitiva de la moneda barcelonina batuda a nom de Ferran el Catòlic, de Joana, i de Carles I.

Barcelona 2021

Les emissions de moneda castellana

a Barcelona del 1718 al 1720

Per bé que no tenim cap estudi exhaustiu de les emissions barcelonines de moneda castellana que Felip V manà batre a la seca de Barcelona entre el 1718 i el 1720, sí que hi ha diferents textos que hi al·ludeixen en aspectes concrets i que aporten documentació.

Tenim, en primer lloc les referències de J. Carrera i Pujal1 que expliquen els greus problemes que havien causat en la circulació monetària de Catalunya els decrets d’extinció de la seva moneda privativa i del curs que s’hi donava a qualsevol altre numerari que corregués en altres llocs del domini reial. Al marge de fer decrets, calia organitzar les coses i, com és de sentit comú, si es volia eliminar del circulant la moneda catalana, se n’havia de fabricar d’altra per a substituir-la. De moment, el que es va assolir, no preveient això, va ésser que arribessin a Catalunya quantitats ingents de moneda aragonesa falsa que fabricaven a França tallers clandestins i amb uns guanys del 75%. Aquesta moneda falsa drenava del circulant català totes les monedes de bona llei. Al cap de quatre anys, la cort va arribar a entendre-ho i va manar que es batessin a Catalunya, des del mes d’agost del 1718, peces castellanes de 4, 2 i 1 maravedisos a fi de substituir la moneda menuda catalana anterior. Certament, la mesura fou d’un volum del tot insuficient, com veurem.

En segon lloc, hi ha un treball de X. Sanahuja2 que aporta documentació procedent de l’Arxiu Reial de Barcelona amb dades sobre les intencions reials de retirar la moneda catalana i dels primers passos per a endegar la seca el 1718.

* Doctor en História. Directiu de la SCEN (IEC).

1. Carrera i Pujal, J., Historia política y económica de Cataluña. Siglos XVI al XVIII, vol.III, 1947, p. 217-220. Barcelona, 1947, p. 217-220.

2. Sanahuja anguera, Xavier, “Barcelona, any 1718”, L’Ardit 18, Secció Numismàtica del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, Barcelona, 2003, p. 36-41.

MIQUEL de CRUSAFONT*

També ha aportat dades M. Eugènia Ripoll3 en la seva monografia sobre la seca de Barcelona, recollint informacions de diferents documents dipositats a la Biblioteca de Catalunya, on es faciliten noms de diferents càrrecs i funcions en la seca novament posada en funcionament el 1718.

Finalment, en la nostra recent monografia sobre les emissions foranes fetes a les terres catalanes,4 al·ludíem també a les emissions del 1718-1720, partint de les dades dels autors anteriors i assenyalant l’existència de maravedisos de Felip V batuts sobre peces de l’Arxiduc, d’on es demostrava la fabricació a Barcelona, i no a Burgos com s’havia dit, de les peces de maravedisos castellans de Felip V. En aquesta ocasió, podrem aportar les dades d’un lligall, avui en mans privades, que detalla el noms i càrrecs del personal de la seca de Barcelona des del 12 d’agost del 1718, així com els salaris que cobraven cadascun d’ells segons llur càrrec. Aquest plec documental indirectament aporta també elements d’interès sobre el sistema de treball d’aquella seca. El lligall només s’estén des de l’agost fins al novembre del 1718 i és essencialment la comptabilitat dels salaris, de manera que no aporta cap informació sobre els volums d’emissió. Les dades que aportem a continuació provenen essencialment d’aquest lligall.5

La reactivació de la seca

El personal de la seca fou contractat des del 12 d’agost del 1718 i segons un ordre força racional. És a dir, de primer, els obridors d’encunys; després, els responsables de les operacions principals, com ara les de la foneria; i, finalment, els moneders, els transportistes i tots els altres oficis.

Com que la comptabilitat s’inicia just en el moment d’anar a posar en marxa la seca, queda clar que l’antiga casa de la moneda que havia estat fabricant numerari d’or, argent i billó per a l’Arxiduc fins el 1714 havia estat clausurada i que ara reprenia el 1718, probablement recuperant l’equipament i, segurament també, alguns o molts dels oficials, moneders i obrers que ja hi havien treballat, potser amb un cert filtratge dels elements que es poguessin considerar no afectes al sobirà. L’avantatge d’aquest lligall és que ens dona la totalitat del personal que hi treballava (111 persones) i els sous de cadascun d’ells.

El procés detallat de les entrades de personal fou el següent:

1- Entre el 12 i el 17 d’agost, entrà gairebé tot l’equip de gravadors, és a dir,

3. riPoll roig, M. Eugènia, La Seca o Casa de la Moneda de Barcelona. Dels precedents al segle XIX, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 2008. Vegeu especialment pàgines 107-112.

4. CruSafont i Sabater, Miquel de, Sectors complementaris de la Numismàtica Catalana. De Benet XIII al BA, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 2019, p. 78-79 i 182-183.

5. Agraïm als bons amics Olga de Sandoval i Joan Vicens Soler d’haver-nos fet conèixer i deixat estudiar aquest important document.

dels obridors d’encunys. De primer, el dia 12, Joan Matons,6 cap d’aquests gravadors, i, en dies següents (15 a 17), Francesc Martorelles i Antoni Sabater, tots dos com ajudants de gravador, i Joan Roger, aprenent. Més endavant, s’hi afegí encara Joan Baptista Matons, fill del mestre del mateix nom, com ajudant.7 S’hi incorporà el 27 de setembre.

De fet, la gravació dels encunys era un treball relativament lent i, certament, previ a cap altra operació.

2- El dia 22 d’agost, hi ha l’entrada més nombrosa de tot el període, amb 51 persones. Hi trobem ara la major part dels responsables dels diferents departaments: el mestre major de la seca, cap de la foneria i, probablement, també tresorer, Josep Ros i Julià; el seu ajudant (i potser fill) Josep Ros i Vidal, i altres càrrecs importants, com el mestre de balança, Francesc Roig amb dos ajudants, l’escrivent Jeroni Sastre, l’assajador Antoni Mateu, i tres guardes: un porter, un guarda de la moneda i el guarda del carbó. La resta és constituïda per fonedors (8 amb un obrer i dos peons per a les manxes), els formadors de riells (10) i els peons de la foneria (18). Amb aquesta entrada tenim, doncs, els càrrecs principals i pràcticament tot el personal de la foneria, que era la que havia de fer les primeres operacions en el procés de la fabricació de la moneda.

3- Entre el 26 i el 30 d’agost, hi ha encara una entrada nombrosa: 30 persones. Fets els encunys i posada en marxa la foneria, era el moment que entressin els moneders i tots els altres càrrecs. En aquesta nova entrada important de personal, hi trobem el porter, un altre guarda de vista i un de moneda; el transportista Isidre Carbonell i les seves cavalleries que duien els riells fets a la seca, al molí de Sant Pere. També Joan Mas i Josep Cots, caps dels moneders, és a dir, dels que encunyaven físicament les monedes; el tallador de riells, els caps d’obrers, Josep Arno i Josep Rams, que dirigien els que feien treballs auxiliars en l’encunyació; moneders com Josep Tramulles, Francesc Marin, Pau Massades i Baptista de la Seca; el cap dels il·lustradors, Josep Pla, amb un il·lustrador i dos ajudants; 5 obrers que menaven el molí de Sant Pere, i quatre obrers més de destí no detallat.

4- Entre el 31 d’agost i el 30 de setembre, hi van entrant encara 17 persones més, ara molt més espaiades, que van reforçant els nuclis anteriors, com ara sis moneders, quatre del departament d’il·lustradors, el propietari i el mosso que menava els tres cavalls del molí de sang, un altre porter i alguns obrers. Finalment, el 3 de novembre entren encara un moneder i dos ajudants de moneder.

6. D’aquest Joan Matons sabem que, el 1703, va rebre l’encàrrec de la Catedral de Mallorca de fabricar uns canelobres monumentals de 250 kg de pes cadascun, que lliurà el 1721. Vegeu boada Salom, Jaume, Les monedes de 30 sous mallorquins del 1821, Grup Filatèlic i de Col·leccionisme de Palma, Palma, 2007, p. 5556. També ens apareix més tard, el 1724, quan obrà les medalles de proclamació de Lluís I de Barcelona i de Tarragona: boada Salom, Jaume, Les medalles de proclamació de les terres de parla catalana. Catalunya, València i Balears (1724-1843), Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC) i Institut d’Estudis Baleàrics, Barcelona-Palma, 2018, p. 48-50, i el seu perfil biogràfic a la p. 35.

7. Era, efectivament, fill, segons veiem a boada, Les medalles de proclamació..., op. cit, p. 35.

En total, doncs, la seca s’equipa amb 111 homes (alguns, però, probablement substituïen baixes temporals o definitives) que, de fet, només havien de treballar sobre un metall, el coure, i que havien de batre únicament tres tipus diferents de monedes: les de 4, 2 i 1 maravedisos amb la marca B, per Barcelona. Paral·lelament, i als seus llocs respectius, altres equips obraven peces iguals a Saragossa, amb la marca Z, i a València, amb la marca d’un rat penat.

Les professions del personal de la seca i algunes dades sobre les operacions

En 45 casos (40,5%) s’especifica l’ofici de les persones que entren a la seca. Es reparteixen de la següent manera:

34 argenters 75,5%

4 oficials 9,0%

2 calderers 4,5%

2 mercaders 4,5%

1 fuster 2,2%

1 espaser 2,2%

1 cerer 2,2%

És ben clar, doncs, que hi predominen les persones procedents del potent gremi dels argenters barcelonins.8 Aquests els trobem en l’apartat dels alts càrrecs, en el dels gravadors, il·lustradors i moneders, i entre els obrers dedicats a l’encunyació, entre els quals també hi ha els dos mercaders. Els oficials, terme ambigu per a nosaltres, els trobem només entre els fonedors i els calderers en l’apartat dels anomenats “il·lustradors”. El fuster és l´encarregat del manteniment de les eines, l’espaser el trobem entre els gravadors i el cerer entre els moneders.

Ens va fer rumiar una estona què devien voler dir amb això dels “ilustradores” . No es podia pas tractar dels que dibuixaven els models de les monedes ja que això no justifica un departament de deu persones treballant de

8. Sobre aquest gremi, es pot consultar el primer volum de l’obra de gonzález i SugranyeS, Miquel, Contribució a la Història dels antichs Gremis dels Arts i Oficis de la Ciutat de Barcelona, Llibreria Babra, Barcelona, 1915. Els argenters tingueren també un paper en el control del pes de les monedes en circulació i en la fabricació o marcat dels pesals monetaris. Sobre aquest tema, és de gran interès el treball de batet i royo, Montserrat, El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI. Edició del “Llibre de les Ordinacions”, Fundació Noguera, Barcelona, 1994. Sobre els argenters actuant en el camp dels pesals, veure també CruSafont i Sabater, Miquel, Pesals monetaris de la Corona Catalano-Aragonesa, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 1999. Pel que fa a les marques emprades pels argenters barcelonins, n’hi ha un recull a fernández, A.; munoa, R.; rabaSCo, J., Marcas de la plata espanyola y virreinal, Anticuarua, Madrid, 1992, on s’hi poden veure fins a 109 marques barcelonines dels segles XIV a XX, a més d’altres de Cervera, Girona, etc. El repertori recull totes les marques que porten diferents peces i, per tant, a cada entrada n’hi ha entre una i tres de diferents.

forma permanent, atès que només es fabricaren tres tipus de monedes i amb estampes pràcticament iguals. Com que en aquest apartat hi trobem els dos calderers, hem deduït que es deu tractar d’alguna operació final per a donar millor aparença al coure, potser ennegrit per la fusió. Es tractaria, doncs, d’una mena d’enllustradors i el nom castellà, una mala traducció feta per gent que empren, en aquell moment, una llengua que els és postissa.

Hem vist que hi ha diferents tipus de guardes. Certament, en el cas del “guarda o porter” queda clarament especificada la seva funció, però després apareixen uns guardes de la moneda i uns guardes de vista. De fet, les persones que abans del 1714 rebien el nom de guardes eren uns càrrecs designats per la municipalitat de Barcelona per a vigilar que la moneda es fes a la llei i pes que s’havien determinat en les ordres d’encunyació.9 En la situació d’absolutisme de Felip V això és, certament, inconcebible, de manera que aquests guardes els devia designar el rei o la seva autoritat delegada, tot i que potser la seva funció era la mateixa. Pel que fa als guardes de vista, potser eren simples vigilants que vetllaven perquè no es produïssin furts.

L’existència de dos molins ens evidencia que la fabricació es feu amb aquest instrument i que, molt probablement, un dels molins, potser el de Sant Pere, s’emprava per a laminar els riells i l’altre, el de sang, per a encunyar. De fet, un molí de sang amb tres cavalls sembla un equipament més potent que el del molí de Sant Pere, que sabem que era mogut per l’aigua del Rec Comtal. Per algunes dades esparses entre la freda documentació salarial, hi ha alguns detalls, com ara que el guarda del carbó havia de distribuir també aquest material per als forns on “endolcien” el coure, prova que, abans d’encunyar-lo, li aplicaven un tractament de recuita per a fer-lo més fàcilment treballable, cosa que es complementa amb un altre detall recollit per Ripoll, que indica que hi havia uns obrers que “adelgazaban los rieles” . 10 Si afegim això al fet que el que feia el transport duia els riells de la seca al molí de S. Pere i que hi havia un tallador de riells, podem deduir que el procés era formar riells, és a dir, llengots a partir de la fosa, aplanar-los per a reduir-los a planxa, tallar-los a trams, recoure’ls i, finalment, laminar-los en el molí de S. Pere per a donar-los-hi el gruix adient per a poder-los encunyar després en el molí de sang. Com és sabut, les tires laminades eren encunyades per pressió i les peces, separades amb un trepant rodó. El que no sabem és si els “il·lustradores” donaven un millor color al coure abans de l’encunyació treballant les tires o si polien les peces ja encunyades.

9. Per al funcionament de la seca a l’època medieval a l’àmbit català, vegeu CruSafont i Sabater, Miquel de, Història de la moneda de la Corona Catalano-Aragonesa medieval, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 2015, especialment les p. 113-126. 10. riPoll, La seca..., op. cit., p. 108.

Els salaris

Els comptes que comentem indiquen la data d’incorporació de cada persona a la seca, els dies passats fins a la liquidació i el descompte dels dies no treballats per absència, malaltia o altres causes. Sembla que hi ha una partida de pagament en forma d’avançament segons els dies que duien a la seca i un segon pagament, el 3 de novembre, on es fa un reajust descomptant els dies de baixa o d’absència i s’abona la resta del jornal. Les xifres de les quantitats a percebre es donen en rals i fraccions que, en alguns casos, s’expressen en maravedisos, de manera que els rals pagats eren, en realitat, de billó, que valien la meitat que els rals d’argent. Com veurem, no hi ha grans abismes salarials i, a voltes, els sous dels responsables no són pas gaire superiors dels de la gent a la qual comanaven. Les xifres que donem corresponen al jornal diari:

Comanaments:

Mestre major de la seca i cap de la foneria .....60 rals diaris

Mestre de balança ...........................................43 rals diaris

Gravador .........................................................22,5 rals diaris

Assajador ........................................................20 rals diaris

Guardes de moneda (2) ...................................20 rals diaris

Ajudants del gravador (3) ...............................19 rals diaris

Guarda porter ..................................................18,5 rals diaris

“Il·lustrador” en cap ......................................17 rals diaris

Caps de moneders (2) .....................................16 rals diaris

Caps d’obrers (2) ............................................16 rals diaris

Escrivent .........................................................15 rals diaris

Guardes de vista (2) ........................................15 rals diaris

Ajudant del mestre ..........................................15 rals diaris

Capatàs dels “il·lustradors” ...........................15 rals diaris

Treballadors:

Moneders (16) .................................................15 rals diaris

Obrers del Molí de S. Pere (5) ........................15 rals diaris

Obrers de l‘encunyació (10) ...........................15 rals diaris

Fonedors (2) ....................................................12 rals diaris

Transportista de riells ......................................12,5 rals diaris

Ajudants del mestre de balança ......................10 rals diaris

Aprenent de gravador......................................10 rals diaris

Tallador de riells ...............................................8 rals diaris

Operaris de la manxa (2) ...................................7,5 rals diaris

Guarda i distribuïdor del carbó .........................7,5 rals diaris

Ajudants d’Il·lustradors (5) ..............................7,5 rals diaris

Ajudants d’encunyació (2) ................................7,5 rals diaris

Peons de la foneria (21) ....................................5,4 rals diaris

Peons (2) ...........................................................5,4 rals diaris

D’aquí podem deduir que el cost diari de funcionament de la seca, pel que fa al seu personal, sumava uns 3.532,2 rals de billó. A aquesta xifra, cal sumar-hi encara 60 sous diaris de l’equip amb cavalls que duia el molí de sang i, potser, uns 30 sous del fuster i reparador d’eines, de manera que sumem, per salaris, 3.622 rals de billó, és a dir, 1.811 rals d’argent per dia.

Nòmina de la seca de Barcelona el 1718

El lligall del qual partim consta de 200 plecs escrits per una sola cara i agrupats per les diferents àrees de fabricació, però amb certes alteracions en l’ordre jeràrquic dels treballadors. Cada plec correspon a la liquidació d’una sola persona. Al primer full, hi ha els noms i un o dos cognoms de cada persona, seguida del seu ofici personal i del seu càrrec o funció a la seca. Segueix un paràgraf on s’expliciten les dates d’entrada a la seca i, a voltes, algun detall sobre la seva feina, i acaba per detallar els dies que va treballar-hi i, a voltes, el seu sou o jornal diari. En la segona fulla del plec, hi ha un altre text en el qual, a 3 de novembre del 1718, se li fa la liquidació del que ha de percebre un cop se li han descomptat els dies en què no va treballar per diferents motius que no sol detallar, i aporta la xifra final resultant. Cada grup o sector de la fabricació està reunit dins d’un altre plec, a la portada del qual consta el departament a què correspon, generalment llegible, a excepció del primer plec, on hi ha una zona esborrada, tot i que sembla que vol al·ludir als càrrecs principals de la seca. El text és sempre en castellà. En donem un exemple, el del pagament a l’assajador Antoni Mateu, tot respectant la grafia i la distribució del text. En la primera fulla del plec hi diu:

Antonio Matheu Platero

Anseador en esta Real Seca: -----------Pliego----------------

En que se nota el Sueldo que goza desde que entro a trabajar las bajas por lo que no asiste y lo que apercibe

Hazele Cargo al dicho Antonio Matheu Anseador de 527 Rs de Vn al respecto de 19 res 6 que goza diàriamente des de 22 de Agosto del 1718 que empezo Inclusive y por orden del Muy I. Sr. Super Intendente Gen’l con Intervension del Sr. Sudelegado se le libra ron Los d’hos .................................527 Rs Ve

La segona cara de la fulla és en blanc. En la segona fulla del, hi diu:

Nota:

En 3 de Nov’e se ajusto la quen ta y asta 18 de oc’e an discorri do 58 dias y descontados 3 ba jas, restan a su favor 55 di as de los que alos 19 Rs.6mv. Importa lo que tiene venci- ........1.054 Rs. 24

La segona cara d’aquesta fulla del plec també és en blanc.

És digne d’esment el castellà de segona i, especialment, el terme “anseador”, que sembla una forma intermèdia entre ”assajador” i “ensayador”.

El text és manuscrit amb tinta i resulta generalment ben llegible. S’hi observa que fou escrit per almenys dues mans diferents. La que apareix primer indica els muntants a pagar en rals i només la xifra de la fracció en maravedisos, mentre que la segona sol afegir una abreviatura de maravedí. El conjunt porta uns forats, sempre al mateix lloc tant en els fulls com en els plecs, i el conjunt queda reunit amb un cordó que passa per tots ells i és lligat a fora.

La seca és designada de formes diferents. Al principi, com a “Real Casa de la Seca” i, després i ja fins al final, com a “Real Seca”.

Donem la relació segons els diferents apartats i amb lleugeres alteracions d’ordre, en què apareixen, de primer, els caps. Obviem també els detalls de cada pagament individual i només recollim el nom, el cognom, l’ofici i el càrrec a la seca. En el algun cas, hi consta el lloc de procedència. Ho traduïm tot al català.

Grup 1: correspon (es dedueix) als caps o comandaments de la seca (17)

- Josep Ros i Julià, mestre major i cap de la foneria.

- Josep Ros i Vidal, ajudant del mestre major.

- Francesc Roig i Viver, mestre de balança.

- Dos ajudants de comptador (de l’anterior, Roig).

- Antoni Mateu (argenter), assajador.

- Josep Llopart (fuster), mestre artífex (manteniment de les eines).

- Jeroni Sastre, escrivent.

- Luengo Prieto, guarda o porter.

- Josep Àlvarez, porter.

- Pere Ros, guarda de vista.

- Francesc Cànoves (argenter), guarda de monedes.

- Francesc Tramulles, guarda de monedes.

- Pau Verdaguer, guarda de monedes.

- Isidre Carbonell i els seus cavalls (transport als molins de S. Pere).

- Joan Nonat, encarregat, juntament amb un mosso dels cavalls del molí de sang.

- Josep Puig, guarda i distribuïdor del carbó.

Grup 2: gravadors i llurs caps (5)

- Joan Matons (argenter), gravador.

- Antoni Sabater (espaser), ajudant de gravador.

- Joan Baptista Matons (argenter), ajudant de gravador.

- Francesc Martorelles, ajudant de gravador.

- Joan Roger, aprenent de gravador.

Grup 3: “il·lustradors” i llurs caps (10)

- Francesc Via (argenter), il·lustrador (en cap, deduït del seu salari).

- Josep Pla (argenter), capatàs (dels ajudants) d’il·lustradors.

- Jaume Vera (argenter), ajudant d’il·lustrador.

- Pere Vivas (argenter), ajudant d’il·lustrador.

- Francesc Minguella (argenter), ajudant d’il·lustrador.

- Domènec Isern (calderer), ajudant d’il·lustrador.

- Antoni Pujol (calderer), ajudant d’il·lustrador.

- Joan Bages, peó.

- Joan Barella, peó.

Grup 4: moneders, obrers i llurs caps (37)

- Joan Mas (argenter), cap de moneders.

- Josep Cots (argenter), cap de moneders.

- Josep Arno (argenter), cap d’obrers.

- Josep Rams (argenter), cap d’obrers.

- Josep Marín (cerer), moneder.

- Pau Masades (argenter), moneder.

- Rafel Estena (argenter), moneder.

- Baptista de la Seca (argenter), moneder.

- Josep Plana (argenter), moneder.

- Joan Baptista Matons (argenter), moneder.

- Francesc Roig, moneder.

- Jeroni Gela, moneder.

- Josep Nadal (argenter), moneder.

- Josep Tramulles (argenter), moneder.

- Miquel Rigalt (argenter), moneder.

- Gaspar Ferran (argenter), moneder.

- Pere Puig (argenter), moneder.

- Francesc Anglí, moneder.

- Josep Trias (argenter), moneder.

- Joan Nadal, substitut de Miquel Rigol, moneder.

- Pere Modolell (de Sarrià), obrer al molí de Sant Pere.

- Josep Calopa (de Sarrià), obrer al molí de Sant Pere.

- Bartomeu Caldes (de Sarrià), obrer al molí de Sant Pere.

- Josep Modolell (de Sarrià), obrer al molí de Sant Pere.

- Domènec Folc (de Sants), obrer al molí de Sant Pere.

- Jaume Carreres (mercader), obrer.

- Francesc Fau (mercader), obrer.

- Enric Costa (argenter), obrer.

- Bernat Tornès (argenter), obrer.

- Josep Rodoreda (argenter), obrer.

- Josep Rossell (argenter), obrer.

- Josep Vilar (argenter), obrer.

- Josep Colomer (argenter), obrer.

- Vicenç Carreres (argenter), obrer.

- Jaume Nadal (argenter), obrer.

- Anastasi Llopart (argenter), (ajudant, deduït del sou).

- Francesc Pol, ajudant.

Grup 6: fonedors i llurs caps (41)

- Jaume Marconal, mestre fonedor.

- Miquel Mas, mestre fonedor.

- Francesc Borrell, mestre fonedor.

- Jaume Pere Gispert, mestre fonedor.

- Ramon Guilera, fonedor.

- Pau Dexeus, fonedor.

- Francesc Palaudàries, formador de riells.

- Domènec Seguí (oficial), formador de riells.

- Francesc Valls, formador de riells.

- Jaume Vila (oficial), formador de riells.

- Valentí Rius (oficial), formador de riells.

- Pau Pallés (oficial), formador de riells.

- Fèlix Ros, formador de riells.

- Jaume Duran, formador de riells.

- Ramon Borrell, formador de riells.

- Bonaventura Cirera, formador de riells.

- Antoni Ros, tallador de riells.

- Hipòlit Junyent, operari a les manxes.

- Francesc Sunyol, peó a les manxes.

- Agustí Vilaseca, peó a les manxes.

- Bruno Regàs, peó.

- Ignasi Badia, peó.

- Martí Montero, peó.

- Antoni Junyent, peó.

- Josep Rigol, peó.

- Isidre Vilomara, peó.

- Francesc Gausac, peó.

- Francesc Minguella, peó.

- Joan Ponts, peó.

- Antoni Vergés, peó.

- Joan Pallàs, peó.

- Joan Pau Capdevila, peó.

- Rafel Casanoves, peó.

- Francesc Bonaset, peó.

- Josep Vergés, peó.

- Pau Capdevila, peó.

- Antoni Llopart (argenter), peó.

- Isidre Solà, peó.

- Joan Gurri (argenter), peó.

- Ramon Buxeda, peó.

- Jaume Caixans, peó.

Hi observem la reiteració de cognoms, per exemple:

- Josep Ros i Julià, mestre major.

- Josep Ros i Vidal, ajudant del mestre major.

- Pere Ros, guarda de vista.

- Fèlix Ros, formador de riells.

- Antoni Ros, tallador de riells.

O bé:

- Joan Matons, gravador.

- Joan Baptista Matons, ajudant del gravador.

- Joan Baptista Matons, moneder.

I encara els Llopart, Tramulles, Modolell, Nadal o Vergés, que hi tenen dos representants cadascun. Hom podria pensar en un cert nepotisme, però el cas és que, des de sempre, el fet d’ésser familiar d’algun treballador de la seca era un argument positiu per a poder-hi entrar, i és freqüent, fins i tot, els traspàs de pares a fills del càrrec de mestre major de la seca. Els sobirans i les autoritats encarregades de la fabricació de la moneda miraven d’assegurar-se així la fidelitat dels seus oficials i operaris.11

Pel que fa a la seca de Barcelona, sempre havíem pensat que ja havia estat clausurada definitivament després de les emissions del 1720 en veure que les medalles de proclamació de Lluís I, obrades per Joan Matons el 1724, havien estat fetes per fosa i no pas encunyades, com seria més lògic si el taller hagués estat en actiu. Recentment, però, Jaume Boada ha aportat una dada que deixa això en entredit: l’any 1737, encara consta com a obridor d’encunys interí de la seca barcelonina.12 Probablement, aquest “interinatge”, aplicat a qui havia estat cap del departament de gravat, potser és el que indica que la seca estava en desús, però que encara existia i que no se n’havia decidit el desmantellament. Consta, però, que l’edifici fou utilitzat en alguns casos per altres funcions. Així, els anys 1761-1762, consta que era emprat com a magatzem de gra.13 En tot cas, quan es reobrí la seca a inicis del s. XIX durant la Guerra del Francès (18081814), aquesta s’hagué de reequipar ja que consta clarament que ja no empraven molinets, sinó volants d’encunyació.14

Els resultats de la mesura presa

Certament, emetre moneda per a canviar-la amb la que es volia eliminar era l’única manera de fer viable el sanejament i la uniformització del circulant. De fet, ja hi havia un antecedent positiu amb els múltiples de diners (sisons i tresetes de coure) que s’havien batut a València entre el 1709 i el 1711 i que ara, juntament amb els maravedisos, potser van arribar a sanejar el circulant. Ignorem si a l’Aragó la mesura fou suficient. Pel que fa a Catalunya, tot sembla

11. CruSafont, Història de la moneda..., op. cit., p. 113-126.

12. Vegeu boada, Les medalles de proclamació..., op. cit., p. 35.

13. riPoll, La Seca o Casa de la Moneda..., op. cit., p. 71.

14. Així es veu en un inventari del 1714, ibid, p. 72-77.

indicar que l’emissió fou tan insuficient que el remei va ésser com una gota en un oceà. Potser fou per això que a Mallorca s’optà per mantenir el sistema antic, tot batent doblers i tresetes, que s’obraren a nom de Felip fins el 1724, i encara amb el de Lluís I en aquell mateix any.

El successor definitiu de Felip V, Ferran VI (1746-1759), va haver de fer batre, finalment, ardits amb les armes catalanes per a complementar els que seguien circulant a Catalunya, i encara en la Guerra del Francès es batien xavos sobre els antics ardits i quartos amb els nous ardits de Ferran VII. La gent, d’altra banda, passava dels “reales de vellón” i dels “maravedís” castellans i continuava comptant en la forma, molt més racional, de lliures, sous i diners, i així seguiria fins ben entrat el s. XIX. Cal dir que la comptabilitat en lliures, sous i diners era la pròpia de gairebé tots els països europeus, derivava d’un sistema creat en època carolíngia i basava la seva avaluació en el valor d’una moneda física, el diner, del qual el sou i la lliura no eren més que múltiples de compte. En canvi, l’invent castellà dels maravedisos gravitava sobre una moneda imaginària que, anant sempre a la baixa, desballestava sistemàticament les valoracions i destruïa els estalvis i la formació de classes mitjanes. Per tant, els catalans feien molt bé de mantenint-se en el seu sistema.

L’or i la plata castellans, en canvi, sí que varen arrelar. Ja des dels darrers temps de Ferran II, els tipus monetaris castellans s’havien adaptat als patrons europeus del ducat d’or i del ral d’argent i, des de Carles I, les monedes d’or al dels escuts, de manera que, essent un numerari que seguia els models europeus, eren útils per al comerç. Per això, ja des d’aquell moment, tingueren una entrada cada cop més potent en el circulant català.15 La moneda menuda castellana, en canvi, sempre fou de molt baixa llei i mai, fins llavors, havia entrat al nostre país. I, de fet, quan al s. XIX es feu nou coure, es baté en quartos i els seus múltiples, un sistema específic per a Catalunya16 i que va durar ben bé fins a finals del s. XIX. La tan desitjada unitat total monetària a què aspirava Felip V no es va operar, doncs, fins ben entrat el segle XX.

15. Hem tractat d’aquest tema en diferents treballs. Vegeu-ne un resum actualitzat a CruSafont i Sabater, Miquel de, “Tresoret de la Franja”, Acta Numismàtica 46, Barcelona, 2016, p. 244-258.

16. Vegeu CruSafont i Sabater, Miquel de, Catàleg General de la Moneda Catalana, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 2009, p. 833, pel que fa als ardits de Ferran VI, i p. 835-845, pel que fa a la resta de monedes de coure amb valors en quartos del s. XIX.

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Introducció a la paramonetària de Menorca

JAUME BOADA SALOM* ANTONI RAMOS GUNYALONS**

Quan es parla de «numismàtica menorquina», els numismàtics de fora de Menorca tendeixen a recordar únicament el seu raríssim dírham àrab,1 el diner d’Alfons el Magnànim,2 el diner de Pere de Portugal (1464-1466), la probable menorquinitat del qual varen argumentar Miquel Crusafont i Emilio Trilla,3 i, sobretot, l’arxifamosa sèrie dels Consells Municipals de Menorca del 1937; en l’àmbit estrictament medallístic, també són més o menys conegudes les medalles maoneses de proclamació de Carles IV i Isabel II,4 el conjunt de medalles estrangeres dedicades a la pèrdua o dominació de l’illa durant el segle XVIII5 i un nombre de medalles commemoratives no gaire extens.6 Per tant, els elements monetaris menorquins representen una part ínfima de la literatura numismàtica. Això no obstant, aquesta percepció no té necessàriament per què correspondre’s amb la realitat: una incursió en els reduïts ambients numismàtics menorquins, en què gairebé tothom es coneix, i l’examen d’unes col·leccions sovint farcides de rareses són suficients per adonar-se que l’espectre numismàtic de l’illa és molt més extens del que reflecteix la literatura numismàtica. Tot i que, a Me-

* Graduat en Història, Geografia i Art per la UOC. Membre de la SCEN (IEC).

** Col·leccionista menorquí.

1. Esmentat, per exemple, amb el número 65 a Moll Mercadal, B. (1996). «Circulació a l’estudi de la circulació monetària a la Menorca musulmana», AN 26, p. 81-138, on a més es facilita una extensa bibliografia sobre la dominació i la numismàtica àrab de les Balears.

2. crusafont i sabater, M. (1995). «Troballes monetàries XI: AN-50, Troballa de Menorca-Rafalet», AN 25, p. 224-226.

3. crusafont i sabater, M. (2013). «És aquest el dobler de Menorca de Pere de Portugal (14641466)?». AN 43, p. 95-98.

4. Descrites amb un estudi arxivístic a boada saloM, J. (2018): Les medalles de proclamació de les terres de parla catalana. Catalunya, València i Balears (1724-1843). Palma-Barcelona: IEB-SCEN (IEC).

5. boada saloM, J. (2019). «La disputa per Menorca del segle XVIII en medalles i gitons». AN 49, p. 281-310.

6. crusafont i sabater, M. (2006). Medalles commemoratives dels Països Catalans. SCEN (IEC). En aquesta obra es relacionen algunes de les medalles contemplades per Boada 2018 i 2019, més algunes altres, tot i que el repertori és, lògicament, incomplet, atès l’extens abast d’un camp com la medallística.

norca, sí que s’hi han publicat alguns títols sobre l’assumpte, aquests són molt escassos i rarament transcendeixen el límit territorial illenc.

D’entrada, podem afirmar que el gruix d’aquestes emissions més poc conegudes se situaria, temàticament, en allò que un grup de numismàtics de l’àmbit lingüístic català hem acordat denominar «paramonetària»7 i, cronològicament, a cavall entre el darrer quart del segle XIX i la Guerra contra el Feixisme (1936-1939). A grosso modo, podríem establir-ne quatre categories principals: la primera, els vals i gitons fets encunyar per les conferències de Sant Vicenç de Paül, un conjunt que presenta nombrosos tipus i variants provinents de diverses poblacions menorquines, entre les quals destaca la d’Alaior, la més prolífica en aquest sentit; la segona, els bitllets dels bancs menorquins que funcionaren entre el darrer quart del segle XIX i el primer del XX; la tercera, l’enorme varietat de vals i gitons que foren encarregats per negocis particulars durant la Guerra contra el Feixisme i que compartiren l’espai monetari amb la sèrie dels Consells Municipals de Menorca de 1937, la qual probablement ha contribuït precisament a eclipsar-los; i la quarta, tota una munió d’altres elements d’èpoques diferents, que van des dels vals municipals de beneficència fins als cupons de regal de petits establiments comercials. A continuació, en donarem alguns exemples.

Els vals de les conferències de Sant Vicenç de Paül

La societat de Sant Vicenç de Paül fou fundada a París el 1833 per socórrer la gent pobre del seu entorn. Durant una de les seves estades a la capital francesa, el músic madrileny Santiago Masarnau hi entrà en contacte i decidí crear una societat germana a Espanya. Fou així com fundà la primera conferència espanyola a la parròquia de San Sebastián de Madrid l’11 de novembre de 1849, a la qual seguiren altres en diverses províncies espanyoles al llarg dels anys posteriors. Tot i que disposam de poca informació sobre com atenien les conferències les necessitats dels pobres en els primers temps, sembla que des d’un bon començament es feren servir el que la mateixa societat benèfica denomina «bonos o vales» en el seu reglament de 1835, reeditat diverses vegades encara en el segle XX, cosa que dona a entendre que era plenament vigent. En l’article 20, s’hi refereix en els termes següents: «1º. Se distribuyen luego los bonos o vales que representan los socorros en especie. Su cuantía y clase varían según las necesi-

7. Aquest terme sorgí fa un parell d’anys de la discussió en torn d’aquest assumpte entre diversos membres de la Junta Directiva de la SCEN, en contraposició del terme «paranumismàtica», que implícitament exclou de la numismàtica els elements paramonetaris. Podem relacionar, doncs, «paramonetària» amb la definició que Crusafont fa al seu Glossari per a l’entrada «paramonedes o peces paramonetàries» (Crusafont, 2017, p. 453): estudi dels diferents tipus d’elements de tipus monetiforme i que poden tenir o no funcions monetàries, o bé només tenen valor monetari en un àmbit determinat o restringit, entre els quals s’inclourien els gitons, les pellofes, els vals, etc.

dades de los pobres. 2º. A cada socio le va llamando el Presidente, y él dice en voz alta lo que pide y para cuántas familias. Cuando se le invita a hacerlo, debe dar noticia de esas familias». En una nota aclaridora, s’especifica que, per evitar que els socis demanassin massa bons per als «seus pobres», calia instaurar un cert control que exercirien diversos membres de la conferència.8 En definitiva, aquests bons es repartien entre els membres de la conferència perquè els lliurassin als pobres del seu entorn que apadrinaven, els quals els bescanviaven per queviures en les botigues del mateix entorn. Des d’un punt de vista numismàtic, el principal problema que presenten aquests vals és la dificultat en la seva datació, però probablement molts dels coneguts actualment s’usaren durant i amb posterioritat a la Guerra contra el Feixisme (1936-1939).

El fenomen d’aquests vals i gitons ha estat poc o gens estudiat, malgrat l’extensa varietat de tipus diferents que circularen, no només en l’àmbit català, sinó arreu de l’Estat Espanyol. Un primer cop d’ull a les tipologies que s’usaren arreu permet observar que el valor de cada bon ve expressat, no en unitats monetàries, sinó en una quantitat determinada de menjar: arròs, pa, ous, carn, llet, plat preparat, etc. L’explicació d’això és clara: el beneficiari s’havia de gastar el val en un producte de primera necessitat i no en un altre tipus de producte, com ara begudes alcohòliques, sucre, tabac o altres «luxes» prescindibles. Això no obstant, veurem que algunes de les peces menorquines no segueixen aquest patró.

A Menorca, hi hagué conferències a Alaior, es Castell (denominat oficialment Villacarlos fins al 1985, el topònim a què es refereix l’abreviatura «VC» amb què apareix en els gitons coneguts), Maó i, molt probablement, Ciutadella. La varietat de tipologies més extensa l’ofereix la vila d’Alaior, amb tot un repertori de gitons metàl·lics (essencialment de llautó, tot i que n’hi ha d’altres fets amb un metall grisenc que deu ser zinc), generalment de forma rectangular però amb els costats curts lleugerament bombats i les cantonades arrodonides (fig. 1). També se’n coneixen alguns vals rectangulars de paper que, per la seva menor durabilitat, són molt més escassos. Precisament la major part dels exemplars coneguts d’aquest poble són els que ofereixen la particularitat d’estar expressats en unitat monetària, que va des dels 25 cèntims a 1 pesseta, cosa que obligava la conferència d’Alaior a comptar amb la complicitat dels botiguers perquè només els bescanviassin per productes de primera necessitat. Això no obstant, es coneixen alguns exemplars que segueixen la tònica més habitual d’expressar una quantitat determinada de menjar, com ara tres unces de carn (fig. 2).

8. Reglamento y manual de la Sociedad de San Vicente de Paúl (1946). Consejo Superior de España, Madrid, p. 75. Segons la p. 28, el reglament data del 1835.

Els bitllets dels bancs locals de Menorca

Els bitllets dels bancs d’àmbit local que proliferaren entre el darrer quart del segle XIX i el primer del segle XX han estat objecte de pocs estudis numismàtics. Tal vegada qui més se n’ha ocupat ha estat l’asturià Ramón Cobo Huici, autor de diversos treballs sobre els bitllets de bancs privats de tot Espanya i, entre ells, sobre les entitats menorquines que emeteren el que ell entén com a bitllets en tota regla,9 per bé que amb unes peculiaritats que els distingien dels bitllets emesos pel Banc d’Espanya: molts presenten un format de pagaré, en què sovint s’hi havien d’emplenar uns camps, com ara el nom del dipositari i una data, per bé que l’aspecte era de bitllet, amb dibuixos i filigranes vistosos i amb un valor fix ben destacat en l’anvers i revers, tot i que aquest era relativament baix i no passava, en els exemplars que coneixem, de les 5 o 10 pessetes; en algun cas, però, la indicació del valor també s’hi havia d’escriure. Molt probablement, s’aplicaven totes aquestes característiques per tal d’evitar problemes legals atès que l’única entitat autoritzada per emetre moneda era el Banc d’Espanya des de l’entrada en vigor del decret de 19 de març de 1874.

Amb tot, però, està clar que si els bancs locals emetien aquests bitllets era degut al fet que el Banc d’Espanya els tolerava era perquè eren necessaris i facilitaven les transaccions comercials en una època en què els bitllets espanyols tenien una denominació elevada i determinats tipus de moneda eren inconvenients per a certs tipus de transaccions: la moneda menuda de coure podia ser incòmoda, circulava un volum apreciable de moneda de plata falsa i la moneda d’or podia ser poc accessible; a més, segons les quantitats que es manejassin, resultava més còmode manejar paper moneda que monedes metàl·liques. L’ús d’aquests bitllets (i, per tant, la seva popularitat) queda palès pel desgast evident que presenten la immensa majoria dels exemplars coneguts.

9. cobo Huici, Ramón (2015). “Emisiones de los Bancos Menorquines”. Numismático Digital 113, febrer 2015. Accessible per internet a https://www.numismaticodigital.com/imprimir-noticia.asp?noti=8240 [29/01/2019].

Fig. 1

Fig. 2

De moment, se sap que feren imprimir bitllets les següents entitats financeres menorquines: el Banc de Maó (fundat el 1882, exemplars de 5 pessetes), el Banc de Ciutadella (fundat el 1887, exemplars de 5 pessetes), el Crèdit Mercantil de Menorca (fundat el 1905 pel Banc de Ciutadella, exemplars de 5 i 10 pessetes; (fig. 3), el Banc de Comerç de Maó (fundat el 1906, exemplar amb la denominació manuscrita de 5 pessetes), i el Foment Industrial i Agrícola de Menorca (fundat a Ciutadella el 1906, exemplars de 5 pessetes).10 Tot i que és una relació reduïda d’elements, no deixa de ser una temàtica amb unes característiques bastant particulars i, a més, oberta a novetats.

Fig. 3

10. cobo Huici (2015).

Vals i gitons privats de la Guerra contra el Feixisme (1936-1939)

A la vista dels exemplars que configuren molts dels fons numismàtics particulars de col·leccionistes menorquins, la sobradament coneguda sèrie emesa pels Consells Municipals de Menorca el 1937 és tan sols la punta de l’iceberg de tots els elements monetaris que circularen a l’illa durant la Guerra contra el Feixisme. Si bé cal suposar que la sèrie esmentada cobria bona part de les necessitats monetàries en un moment de forta escassetat, l’existència de totes aquestes peces demostra que no satisfeien totes la peremptorietat de les petites transaccions quotidianes. Tot i que se’n coneixen de sis dels vuit municipis de l’illa (Alaior, Ciutadella, es Castell, Ferreries, Maó i es Migjorn Gran), als altres dos (es Mercadal i Sant Lluís) gairebé segur que també es feren servir. En aquesta introducció ens limitarem a assenyalar-ne algunes tipologies, unes per la seva curiositat, altres per ser ben conegudes entre els numismàtics menorquins, tot i que el ciutadellenc Joan Pons Huguet ja en va fer un petit avançament.11

Un dels establiments que oferí un repertori més ampli de peces fou el de Pau Monserrat, conegut amb el malnom de Pau la Ganga, situat al número 7 de la plaça de la Llibertat, l’actual plaça del Mercat de Ciutadella. A banda de la peça en què s’explicita el nom i primer llinatge del propietari i l’adreça de l’establiment, d’un disseny bastant elaborat i fabricada en llautó amb un mètode d’encunyació convencional (fig. 4), se li atribueixen també diverses peces en què només hi surt el nom «Pau» i el valor facial, fetes amb tècniques menys habituals. D’una banda, dos gitons d’1 i 2 pessetes, també de llautó, fabricats en la tècnica que Pons anomena «grané o de raig d’arena», mitjançant el qual s’aconsegueix que les llegendes i els motius de la peça quedin visibles amb àrees enfosquides en comptes del relleu que surt de l’encunyació. De l’altra, un gitó fet de baquelita i amb el nom «Pau» i el valor facial marcat en lletres blanques sobre una superfície de color. De moment, se’n coneixen dos gitons amb el mateix valor facial de 50 cèntims però de colors diferents, un granat i un gris. Pons també li atribueix a en Pau la Ganga, creiem que de forma incorrecta, un gitó que presenta un disseny molt semblant al de la fig. 4, però que exhibeix una llegenda al·lusiva a una Comissió d’Abastiments i que hem de suposar de l’Ajuntament de Ciutadella (fig. 5). La coincidència d’estil de l’anvers i de tots els motius del revers no implica que l’encarregàs el mateix client, sinó que la degué fabricar el mateix taller.

També existeixen diversos exemplars més fets de baquelita d’altres establiments ciutadellencs, com la botiga de queviures de Marc Llufriu, al carrer d’Alaior, que s’identifica amb la inscripció «Marcos»; el bar de Josep Gener, de la plaça de la Llibertat, amb la inscripció «Mils»; la botiga de queviures de

11. Pons Huguet, Joan (1998). «Monedes i bitllets encunyats a Menorca durant la guerra civil». Publicacions des Born 4, Ciutadella, p. 97-114.

G. Olives, del carrer Castell Rupit; la botiga de queviures de Joan Dalmero, al carrer de Sant Onofre, identificat amb les inicials J.D., i el Cafè Aurora (fig. 6), un establiment ubicat a la plaça de les Palmeres i que avui dia encara roman obert. Pons també publicà un exemplar de llautó del restaurant conegut com a Can Bordó, situat encara avui dia al carrer del Rosari de Fornells. Aquest gitó està fet de llautó amb la tècnica de grané (fig. 7).

Pel que fa a vals de paper, també és força coneguda a Menorca la sèrie emesa per la Cooperativa Popular de Crédito y Ahorro de Ciutadella (fig. 8), datada l’1 de gener de 1937 i que presenta els valors d’1, 2, 5 i 10 pessetes, expressats en números a cada cantonada d’anvers i revers. Impresos a la Impremta Moll de la mateixa població i en un color diferent cada valor, l’anvers mostra un fons amb una mena de mosaic que forma un disseny geomètric (tret del valor de 5 pessetes, que és llis), amb el nom de l’entitat a la part superior; un número de control i el valor en lletres al centre, sobreimpresos damunt d’un mapa de Menorca marcat tènuement, i la data i les capçaleres de les signatures del caixer, del president i del director a la part inferior; aquestes signatures, per cert, són presents només en una petita proporció dels exemplars coneguts. Pel que fa al revers, es mostra amb un fons que segueix un patró puntejat de la mateixa tonalitat que l’anvers i el nom de l’entitat en dues línies, una en la meitat superior i l’altra en la inferior; com a motiu central, destaca, dins d’una doble orla, un dibuix de la Naveta dels Tudons, localitzada en les proximitats de Ciutadella i un dels monuments prehistòrics més coneguts i representatius de l’illa. Davall d’aquest dibuix hi ha un altre cercle més petit que conté el nom de la Impremta Moll.

Fig. 4

Fig. 6

Fig. 5

Fig. 7

Evidentment, la nòmina d’elements paramonetaris de paper o cartró d’aquesta època fetes en altres poblacions menorquines és llarga. D’Alaior trobam un val emès per la Izquierda Republicana local, d’un valor de 50 cèntims i d’acceptació voluntària (fig. 9); diversos vals marcats amb un senzill segell de tinta del comerciant Martí Timoner Cardona que porta manuscrit, en el buit interior, un valor facial; i una sèrie de diversos valors de la cooperativa de consum La Fraternidad (fig. 10). Des Migjorn Gran es coneixen vals de la barberia d’Antoni Menorca (fig. 11), que mostren l’antic topònim del poble, Sant Cristòfol (expressat com a San Cristóbal en els vals); i un val de la Casa del Pueblo de mitja pesseta.

8

Fig.

10

Altres elements paramonetaris

11

Entre la resta d’elements paramonetaris a considerar i que no es poden enquadrar en cap de les tres categories esmentades, hi trobam tipologies molt diverses. Per començar, tenim les fitxes de dues fàbriques de gas que accionaven els comptadors a començaments del segle XX. D’una banda, tenim dues fitxes de ferro de la Fàbrica de Gas de Ciutadella, en funcionament des de 1902 a 1922, les quals mostren uns facials d’1,50 i 2,50 pessetes, respectivament, i les llegendes CONTROL per duplicat i B.F.E (fig. 12). De l’altra, les de la Fàbrica de Gas de Maó, fundada el 1910, que presenten un forat central i la inscripció GAS MAHON a l’anvers (fig. 13). Segons Pons, es feren servir com a moneda menuda durant la Guerra contra el Feixisme, però no aclareix per quin valor es feien servir les fitxes de Gas Mahón, que no porten cap valor facial.

Fig. 9

Fig.

Fig.

Fig. 12

Fig. 13

Força més curiosa és la sèrie de vals de la lògia francmaçònica dels Hermanos de la Humanidad, dels quals es coneixen els valors de 0,50, 1, 2 i 5 pessetes, cada un imprès en un color diferent i tots exhibint diversos símbols inequívocament francmaçons (fig. 14). A l’anvers, dins d’una orla de greca, un número de control i una lletra de sèrie a la part superior, davall dels quals hi ha la llegenda que comença per «Vale por», continua amb el valor en lletres i acaba «en plata con obligación de pagar el día de su cange en efectivo el dos por ciento de su valor»; en la cantonada inferior esquerra, dins de l’orla de greca, un cercle que tanca el valor en xifres entre les paraules «Son» i «pesetas», damunt del que sembla un regla i un cartabó en terra, devora d’un ramell de plantes, aparentment de blat. Al revers, una orla rectangular en forma de corda formant nusos i amb un símbol francmaçó a cada cantonada (una lluna plena, l’anomenat «ull de la Providència», una estrella i un creixent), una filigrana al centre sobre la qual hi ha, impresos, la llegenda «R. L. HH. D. LA – HUMANIDAD», en dues línies, flanquejant per dalt i baix una forma ovalada dins de la qual hi ha dues mans encaixades, entre «Nº. 253» damunt i «MAHON» davall. Diversos ornaments menors completen el disseny.

14

Fig.

Si hem de fer cas de la llegenda de l’anvers, fa la impressió que aquests vals li servien a la lògia per captar doblers dels seus socis per al funcionament intern en concepte de préstec durant un temps determinat, tal vegada un any. En reemborsar l’import al soci en moneda de plata, aquest percebia, a més, un interès del 2% del valor facial. Un dels exemplars examinats, d’un facial de 2 pessetes, porta estampat en el revers un segell de tinta amb les llegendes següents: PAZ Y TRABAJO – SOCIEDAD COOPERATIVA DE PRODUCCION (orla exterior); LA UNION HACE LA FUERZA – FABRICACION DE CALZADO – 1899 –MAHON (orla interior i centre). Completa el segell la silueta d’una bota. Un altre tipus d’element paramonetari serien els vals comercials de descompte. Impresos en paper o cartró, aquests vals es lliuraven als clients a canvi d’una compra d’un cert volum i duien expressada una quantitat, habitualment en pessetes, que seria descomptada d’una compra posterior sota certes condicions. No es poden considerar estrictament com a paramoneda perquè només s’usaven com a descompte per compres valorades en quantitats superiors als imports que expressaven, però no deixaven de constituir una forma de pagament, encara que fos parcial. A més, la seva tipologia, l’expressió d’un valor en moneda i el fet que moltes mostrin les paraules «vale» o «cupón» les apropa a la fesomia més típica de les paramonedes. També hem detectat algun d’aquests vals que, en algun moment, molt probablement durant la Guerra contra el Feixisme, fou habilitat pel seu emissor com a paramoneda en lloc de com a mer val de descompte. Pel que fa a la seva cronologia, es fa difícil d’establir-la atesa l’absència de datació a la major part d’exemplars, però les tipografies, les tipologies i algunes datacions suggereixen que els més antics podien datar de finals del segle XIX i els més moderns de mitjan segle XX.

Dins d’aquesta categoria, hi podríem enquadrar diferents exemplars de dues localitats, tot i que és gairebé segur que aquesta pràctica comercial s’estengué arreu de l’illa. D’Alaior, es coneixen els cupons de Bartomeu Timoner, datats l’1 d’abril de 1897; els de Josep Sans Triay, i el «taló» de M. Vinent Garcia, datat el 16 d’octubre de 1929. De Maó són els dels comerços Colmado La Mahonesa, La Palma, La Viña i el de Miquel Petrus. Aquest darrer, per cert, és el que hem localitzat amb l’expressió «Cupón Regalo» impresa damunt del valor de 50 cèntims de pesseta, ratllada a mode d’invalidació per ser substituïda per una inscripció mecanografiada en el revers que posa «Miguel Petrus – Vale 0’50 pesetas – Cos de Gràcia» i que està validada per la signatura del propietari (fig. 15). D’aquesta manera, s’habilità un cupó de descompte (o «de regal») de 50 cèntims com a val paramonetari de la mateixa quantitat. Molt probablement, aquesta pràctica tengué lloc amb motiu de l’escassetat monetària durant la Guerra contra el Feixisme i s’estengué a molts altres vals comercials.

15

Una nova perspectiva

Alguns estudiosos menorquins del passat, com Joan Ramis i Ramis (17461819) i Antoni Vives i Escudero (1859-1925), ja havien prestat una atenció destacada a les monedes i medalles del seu terrer. El cert és, però, que abastaren primordialment les medalles el primer i les monedes àrabs el segon, que la major part de la paramonetària menorquina és posterior i que la que fou coetània de Vives (com ara els bitllets de bancs menorquins i els gitons de caritat de Sant Vicenç de Paül, per exemple) no meresqueren, en la seva època, l’atenció dels estudiosos. Més enllà de l’article de Joan Pons i d’alguns altres que, tot i no ser estrictament numismàtics, esmenten de forma superficial i molt esporàdica alguna curiositat monetària, la paramoneda menorquina ha estat certament poc tractada.

Per tant, amb la visió molt més àmplia que tenim actualment de la ciència numismàtica, tenim davant nostre un gran nínxol de peces poc o gens conegudes fora de Menorca que mereixen ser sistematitzades, descrites i publicades en els àmbits numismàtics de més abast per tal de difondre’n el coneixement més enllà de l’illa. Aquesta tasca s’ha iniciat en temps recents visitant col·leccions particulars per recollir-ne imatges i descripcions, però s’ha d’anar completar al llarg dels propers anys fent una intensa campanya en arxius de caràcter local que permetin accedir a una informació que no pot obtenir-se d’una altra manera. Aquest article ha pretès ser, doncs, tot just un avançament limitat de l’extensa paramonetària menorquina i de cap manera una recopilació exhaustiva. Cal tenir present, a més, que l’ús d’una forma o altra d’element paramonetari fou habitual durant bona part del segle XX arreu de l’illa, molt probablement a totes les poblacions, i que molt difícilment se n’arribarà a conèixer mai la nòmina completa.

Fig.

BIBLIOGRAFIA

cobo Huici, Ramón (2015). «Emisiones de los Bancos Menorquines». Numismático Digital 113, febrer 2015. Accessible per internet a https://www.numismaticodigital.com/imprimir-noticia.asp?noti=8240 [29/01/2019].

crusafont, Miquel de (2017). Glossari català de numismàtica, amb totes les poblacions emissores (Països Catalans i Corona Catalano-Aragonesa). Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans).

Pons Huguet, Joan (1998). «Monedes i bitllets encunyats a Menorca durant la guerra civil». Publicacions des Born 4, p. 97-114. Ciutadella: Cercle Artístic. Reglamento y manual de la Sociedad de San Vicente de Paúl (1946). Madrid: Consejo Superior de España.

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Quatre textos referents al paper moneda municipal (1936-1939): dos de la Generalitat republicana, un de municipal i un de l’Estat

SEBASTIÀ DATZIRA* MIQUEL de CRUSAFONT**

No fa gaire temps, en un article sobre la documentació referent al paper moneda de Sant Sadurní d’Anoia, fèiem referència a una circular del 31 d’agost del 1937 en què el Comissariat General de Museus s’adreçava als ajuntaments per demanar-los la tramesa d’una mostra dels bitllets que havien emès a fi de dipositar-los al Gabinet Numismàtic de Catalunya (Acta Numismàtica 47, 2017, p. 237-242). En un article posterior, X. Jorba va aportar la resposta d’Igualada a aquesta petició amb la tramesa dels bitllets quinze dies més tard. Però també reprodueix altres lletres dels ajuntaments de l’Anoia en enviar aquestes mostres a Igualada que, potser com a cap de comarca i a instàncies del Comissariat General de Museus abans esmentat, s’havia d’assegurar que se’n fes la tramesa. Són els casos d’Argençola, que tramet els bitllets a Igualada el 18 d’octubre; del Bruc, el 22 de novembre; de Calaf, en una nota sense data; de Castellolí, el 22 de novembre, i d’Òdena, el 26 de novembre (Acta Numismàtica, 49, 2019, p. 259-272). Segons ens va dir al seu dia Pere Vegué, llavors director del Gabinet Numismàtic de Catalunya, alguns ajuntaments varen enviar les mostres amb la numeració 000000 que les impremtes els havien fet arribar juntament amb el pressupost d’edició.

En aquesta ocasió, donarem a conèixer, d’una banda, altres dues circulars, l’una del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, del 30/9/1937, i l’altra, del 10/3/1938, de la Comissió d’Ajut a Euskadi, presidida per Josep A. de Aguirre i Lluís Companys.

* Investigador numismático, directivo de la SCEN (†).

** Doctor en História. Directiu de la SCEN (IEC).

En la primera, s’insisteix als ajuntaments (devia ésser, doncs, una segona circular) de la tramesa d’una mostra dels bitllets que han emès o bé la notificació que no n’han imprès, a fi de fer “una edició i Exposicions de Documents de la Revolució emprant aquests materials”. Per tant, sembla com si la Generalitat tingués la intenció, ja llavors, d’editar-ne un catàleg, cosa que, en realitat, no es produiria fins molts anys més tard amb l’edició, amb ajut de la Diputació de Barcelona, del llibre d’Antoni Turró (El paper-moneda català 1936-1939, L’Avenç, Barcelona, 1982). Transcrivim el text complet d’aquest document al final.

La segona circular fou enviada el 10 de març del 1938, quan el govern central de la República havia manat la retirada d’aquest numerari, que restava generalment dipositat en els mateixos ajuntaments. És per això que s’hi diu que, tractant-se de bitllets retirats de circulació, això no causarà cap despesa als municipis. En canvi, la Comissió, que fins llavors havia tramès més de 150.000 peces d’abric per als refugiats i en ajut dels fronts de Madrid i d’Euskadi i que, havent esgotat els seus fons, cercava ajut internacional, argumentava que els països estrangers demanaven col·leccions d’aquest paper-moneda i que la seva tramesa a la Comissió podria suposar la possibilitat d’obtenir “alguns milions per a millor atendre les necessitats de les víctimes de la guerra”. També el transcrivim al final.

En el segon cas, no es demana, doncs, una mostra dels bitllets, com en les altres peticions ja conegudes, sinó una part dels fons dipositats als ajuntaments. De segur que els que compliren amb la petició degueren deixar molts pocs exemplars en els seus fons, cosa que pot explicar la gran raresa d’alguns bitllets municipals de la guerra, fins i tot en el cas d’alguns municipis d’una certa importància. Es tracta, doncs, de dos documents de gran interès numismàtic, al marge del seu interès històric; el conjunt d’aquestes informacions ens fa palès que, ja en el seu temps, les institucions i els museus tenien una clara consciència que aquestes emissions municipals no eren un fet anecdòtic i sense transcendència, sinó que, al marge de la utilitat que poguessin tenir per als intercanvis que s’esmenten a la tercera circular, també tenien un notable valor històric.

Els altres dos textos provenen dels arxius del recordat Sebastià Datzira. El primer és una nota de l’ajuntament bagenc de Gaià, del 19 de novembre del 1937, pel qual indica al de Manresa que no han emès cap mena de moneda. Per la data i pel contingut, sembla clar, doncs, que la instrucció inicial als ajuntaments de trametre bitllets fou reiterada després als caps de comarca, com hem vist en el cas de l’Anoia, i que aquests caps de comarca varen insistir en la petició als ajuntaments de la seva demarcació.

El quart document té un caire ben diferent. Es tracta d’una circular de la Dirección General del Tesoro, Banca y Ahorro del govern republicà que no porta data, però que ha d’ésser de més enllà del març del 1938. Trasllueix, però, tota la bel·ligerància del govern central contra la iniciativa dels ajuntaments catalans

i el fervent desig de trobar-hi alguna irregularitat a fi d’abraonar-s’hi a la més mínima. Els ajuntaments hauran, doncs, de presentar tota mena de documentació sobre la fabricació dels bitllets, els acords municipals que els avalen, la comptabilitat detallada de l’emissió i tota mena de dades complementàries, tot això en el termini de quinze dies. D’altra banda, anuncien uns inspectors en presència dels quals s’hauran de destruir els bitllets. Certament, el govern central, com sempre, devia sobrevalorar la seva capacitat coercitiva, ja que molts ajuntaments van anar fent circular els seus bitllets almenys fins a finals del 1938 i alguns encara varen fer una nova emissió. En la major part dels ajuntaments, si no en tots, encara esperen l’inspector que hauria d’haver presenciat la destrucció dels bitllets retirats.

El to, si més no, de l’ordre de control i destrucció revela un afany venjatiu que ens resulta avui del tot familiar.

Reproduïm els nous textos, tot remarcant en negreta les referències concretes al paper moneda municipal i als usos que se li preveien. Compartim l’autoria amb el nostre amic, ja que almenys el tercer i el quart document els va trobar ell, i potser també els altres dos, que teníem en un altre dossier però que és possible que els haguéssim separat algun dia per a publicar-los.

Document 1:

GENERALITAT DE CATALUNYA

Comissariat de Propaganda

Amb data 18 del proppassat mes d’agost, aquest Comissariat de la Presidència us adreçà un ofici sol·licitant de la vostra atenció el què volguéssiu trametre’ns un exemplar de cada un dels bitllets, paper-moneda, vals, bons, monedes, etc, que l’Ajuntament de la vostra presidència hagués emès als efectes de facilitar el canvi.

Suposant que aquesta comunicació no l’haureu rebuda per dificultats del correu, us preguem que vulgueu lliurar-nos un exemplar dels esmentats bitllets o la notificació de no haver-ne emès.

És criteri d’aquest Comissariat l’efectuar una edició i Exposicions de Documents de la Revolució emprant aquests materials.

Per ésser aqueix Ajuntament un dels pocs que no han tramés encara la seva contestació, us agrairem ho efectueu el més ràpidament possible.

Us saluda afectuosament

Pel Comissariat de Propaganda (signatura)

Barcelona, 30-9-37

Sr. Alcalde-President de l’Ajuntament de..........................................

Document 2:

COMISSIÓ OFICIAL D’AJUT A EUZCADI

Annex al

COMITÈ D’AJUT PERMANENT A MADRID I TOTS ELS FRONTS

PRESIDENTS D’HONOR:

Josep A. de AGUIRRE- Lluís COMPANYS

Barcelona, 10 de març del 1938

Una vegada més aquesta Comissió sent la necessitat de posar-se en contacte amb aquesta Corporació Municipal, amb l’objecte d’atendre les necessitats dels refugiats: d’aquells éssers que es veieren obligats a abandonar llurs llars per no sotmetre’s als atropellaments dels feixisme invasor.

Com a catalans, com a homes lliures i d’una gran sensibilitat, tenim l’obligació de fer tot el que estigui al nostre abast per a que llur estada entre nosaltres sigui el més confortable possible. Molts d’ells, en llur èxode tràgic, ho perderen tot - família, amics, caseta que coneixien de petits - tot allò que constitueix el nostre desig de viure...

Aquesta Comissió reconeix perfectament que existeixen dificultats pròpies de la guerra que ens han declarat els estats totalitaris, els quals volen, amb nosaltres, satisfer llurs capricis. Malgrat això, podem fer molt per mitigar aquestes desgràcies. Per la nostra part, hem posat el màxim interès perquè no resti un sol company sense cobrir el seu cos amb una peça d’abric.

Reiteradament hem sol·licitat a tots els pobles que se’ns enviés una relació de tots els refugiats. A la nostra crida han respost una gran quantitat d’Ajuntaments; el total de les peces lliurades és ben eloqüent, ja que en els tres mesos darrers s’han lliurat 168.368 peces amb un valor de 2,142.930 pessetes.

Però encara resten molts pobles que no han tramès la relació. A tots ells ens dirigim per a que ho facin el més aviat possible, sense retardar un sol dia, ja que amb la negligència seva podria posar-se en entredit la vostra autoritat, que ha d´esser la genuïna expressió de la causa antifeixista.

Ara bé, aquesta Comissió té d’atendre als refugiats i combatents que en les trinxeres lluiten per la República i independència de la nostra pàtria.

En el seu temps, Catalunya respongué magníficament, quan es sol·licità el seu ajut pel Madrid heroic, perquè tenia possibilitats. Dos anys de guerra han esgotat les nostres reserves i hem tingut que demanar l’ajut dels nostres germans del món, que senten la nostra causa. Comptem ja amb oferiments dels Estats Units, Anglaterra, Bèlgica, Suïssa i Holanda, i ens demanen, entre altres coses, se’ls trameti unes col·leccions de bitllets-moneda que s’han fet a tots els pobles de Catalunya i que ara no tenen cap validesa, tota vegada que han estat

retirats de la circulació. Poc representarà per aquesta Corporació Municipal atendre aquest petit prec que tal volta pugui traduir-se en alguns milions per a millor atendre les necessitats de les víctimes de la guerra.

Per interès de tots, us preguem ens envieu a la major brevetat possible els referents als refugiats i col·leccions de bitllets-moneda.

Res més que aprofitar l’avinentesa per a transmetre-us les nostres salutacions més efusives, que fareu extensives a tots els companys de la Corporació.

Vostres i de la causa antifeixista

(timbre)

per la comissió Oficial (signatura)

(Signa: J. Cid, President)

Document 3: CONSELL MUNICIPAL DE GAIÀ

En contestació al vostre comunicat del 12 del corrent, plau-me manifestar-vos que aquest Ajuntament no ha editat moneda de cap classe.

Salut

Gaià 19 de Novembre de 1937

L’Alcalde:

(signatura que sembla dir L. Prats)

CIUTADÀ ALCALDE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE MANRESA

(porta un timbre d’acusament de recepció de l’Ajuntament de Manresa del 22 de novembre del 1937)

Document 4:

DIRECCIÓN GENERAL DEL TESORO. BANCA Y AHORRO SERVICIO DE INSPECCIÓN DE MONEDA FRACCIONARIA

BILLETES EMITIDOS POR LOS AYUNTAMIENTOS.- Datos que precisan los Inspectores nombrados por la Dirección General del Tesoro, Banca y Ahorro para dar cumplimiento a lo dispuesto en el Decreto del 6 de enero de 1938, Orden ministerial del 23 de febrero último y Circular de la citada Dirección General del 3 de marzo ppdº.

1º- Los Ayuntamientos que todavia no hayan dado un plazo definitivo para la recogida de sus billetes, le concederán, máximo de cinco días, publicándolo en la forma acostumbrada, sin que sea preciso hacerlo en el Diario Oficial.

2º- Prepararán para ser examinadas por los Inspectores, las actas de las sesiones en que acordaron la emisión, y la puesta en circulación de los billetes.

En caso de que las actas no contengan el debido detalle por clases y cuantía de cada una, los documentos en que consten dichos datos.

3º- Prepararán, también para su examen, el acta de la sesión en que se acordó la recogida y el anuncio publicado, así como los documentos de contabilidad en que conste el detalle de los billetes recogidos, especificándose clase y cuantía, los cuales deberán ser enpaquetados y ordenados para su fácil recuento y comprobación, destruyéndose los mismos a presencia de los Inspectores, una vez comprobados.

4º- Formarán, asimismo, una relación justificada de los gestos de emisión, puesta en circulación y recogida de los citados billetes, incluyendo las facturas de imprenta, gastos de personal, comisión de Banca, etc., al objeto de que sean tenidos en cuenta en la liquidación que se practique.

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

La medalla de l’Ajuntament de Tarragona a la Cobla de Castelló d’Empúries (Festes de Santa Tecla, 1881)

JORDI

LÓPEZ VILAR*

Recentment, ha fet cap a les nostres mans una medalla commemorativa tarragonina inèdita 1 i, atès el seu interès, hem cregut convenient escriure aquesta breu nota per donar-la a conèixer.

És una medalla de plata de forma octogonal, amb un diàmetre de 28 mm i un pes de 8,93 g, que disposa d’una ansa articulada amb una frontissa. En l’anvers hi ha, al centre, una lira emmarcada amb dues branques de llorer i, a sota, dos tibles o dues tenores creuades i un tamborí, tot envoltat per la llegenda FESTIVIDAD DE STA TECLA – 1881. En el revers, únicament la llegenda A LA COPLA DE CASTELLON DE AMPURIAS – TARRAGONA. Ambdues cares són planes i tant la imatge com les lletres han estat gravades a burí.

D’acord amb la informació que es desprèn de la pròpia medalla, fou una ofrena que va fer la ciutat de Tarragona a la Cobla de Castelló d’Empúries amb motiu de les festes patronals de Santa Tecla de l’any 1881. Per posar en context aquest homenatge, serà bo recórrer a la documentació de l’època que ens posa en antecedents, concretament amb la introducció de la sardana a la ciutat.

El primer esment de l’actuació d’una cobla és en les festes de Santa Tecla de 1861, però el nom concret de “sardana” no apareix fins el 1868, amb ocasió de les mateixes festes, interpretada per la banda militar del regiment de la ciutat. En la dècada dels 70, s’anà popularitzant aquesta dansa tan pròpia de l’Empordà però estranya a Tarragona. En la festa major de 1874, hi consta per primera vegada l’actuació de músics empordanesos, cosa que es repetí el 1876 i el 1879, cada cop amb més èxit per part del públic. Les actuacions reincidiren els anys

* Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

1. No apareix tampoc a Crusafont, M.: Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la Corona catalano-aragonesa (s. XV-XX), SCEN-IEC, Barcelona, 2006.

1881, 1886 i 1887, any aquest últim en què el mestre Antoni Agramont, director de la cobla, estrenà la sardana La nostra vila en aquesta ciutat.2

El programa de la festa major de 1881 fixa les múltiples actuacions de la cobla al llarg dels quatre dies durà la celebració, entre els dies 22 i 25 de setembre: el 22 toca pels carrers; el 23 participa en l’anada a Ofici; a les 3, sardanes a la Rambla Vella; a la tarda, a la processó; a les 8,30, sardanes a la Rambla Nova, i al ball de la nit; el 24, actua pel matí al teatre; a la tarda, a la Rambla Nova i, al vespre, al carrer Unió; finalment, el dia 25, toca davant de l’ajuntament i, al vespre, a la plaça Prim. Llegim a la premsa: “La Copla Ampurdanesa tocó en diferentes puntos dejando oir su característica música en un concierto en la Rambla de San Juan, plaza de la Constitución, calle Unión y Rambla de San Carlos” 3 La cobla va rebre aquell any una gratificació de 200 pessetes per les seves interpretacions musicals.4

La Cobla Empordanesa era, sens dubte, una de les grans atraccions de la festa. Ja uns anys abans, el 1876, escrivia el Diario de Tarragona: “La Copla Ampurdanesa es uno de los espectáculos que ha llamado más la atención en esta ciudad. El día de su llegada pasó mucha gente a la estación a recibirlos y a las serenatas que dió a las autoridades superiores de la provincia y al señor alcalde; acudió un inmenso gentío aplaudiendo con entusiasmo las sardanas que ejecutaron”.5

L’any 1881, la ciutat decidí tributar un homenatge a la cobla, que quedà recollit en el diari El Diluvio6 i que fou més tard reproduït pel Diario de Tarragona:7 “La orquesta ampurdanesa de Castellón de Ampurias que estuvo en Tarragona para amenizar las fiestas que celebró a últimos del mes anterior aquella ciudad, ha recibido una valiosa recompensa. Una comisión de tarraconenses se trasladó el día 8 a la referida villa para tributar a los músicos los debidos homenajes. A este efecto, la orquesta hizo su entrada siendo recibida en el puerto por la Sociedad coral «La Violeta» y numerosos vecinos alumbrados por 50 hachas de cera. El día 9 continuaron los obsequios recibiendo solemnemente los individuos de la orquesta una corona para la colectividad y una medalla de plata para cada uno de ellos. El día 10 se celebró un banquete al que asistieron comensales en gran número, reinando en él la mayor animación y fraternidad”.

2. Morant, J.: “Tarragona i la sardana”, Boletín de Información Municipal de la Ciudad de Tarragona, 5 (setembre-octubre de 1969), p. 11-12. Vegeu també Morant, J.: Cent anys de sardanisme. La dansa a Tarragona, Tarragona, 1971, p. 65-72.

3. Diario de Tarragona, 27/9/1881.

4. Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, Festes de Santa Tecla, Comptes 1881 (P2354).

5. Diario de Tarragona, 23/9/1876.

6. El Diluvio, 21/10/1881 i Diario de Tarragona, 25/10/1881.

7. Diario de Tarragona, 25/10/1881.

En la crònica del Diario de Tarragona del 5 d’octubre, ja es noticiava que la ciutat havia distingit la cobla amb “una magnífica corona de plata y medalla del mismo metal con el escudo de dicha ciudad para cada uno de sus músicos”. Sobta que es descrigui el motiu de l’escut en lloc de la lira que figura a la medalla, tot i que és una notícia elaborada des de Castelló abans que els músics rebessin les medalles i, per tant, no les havien vist.

La Cobla Empordanesa de Castelló d’Empúries fou dirigida des de 1871 pel músic i compositor Antoni Agramont fins a la seva dissolució el 1889. L’any 1888, hi tocaven dotze músics. Cal suposar, doncs, que es van elaborar aproximadament dotze medalles com aquesta. Amb un nombre tan baix, s’entén també que fossin gravades a mà, una a una, perquè sense dubte sortia més a compte que la realització d’encunys i el consegüent procediment d’estampació o fosa. Hem cercat documentació sobre l’encàrrec de la medalla, pagaments i el viatge a Castelló d’Empúries a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, que ens hauria proporcionat dades interessants, com ara el nom de l’artífex i el preu, però malauradament no hi hem trobat cap referència.

Fig. 1. Anvers i revers de la medalla.

Fig. 2. Antiga fotografia de la Cobla Empordanesa de l’any 1889. El tercer començant per l’esquerra de la filera del darrere, amb el fiscorn a la mà, és Antoni Agramont.

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Documentació sobre les medalles de les exposicions regionals agrícoles de Cervera dels anys 1882 i 1883

JOSEP M. LLOBET I PORTELLA*

Una de les medalles inèdites donades a conèixer pel doctor Crusafont fou la que va ser encunyada a Cervera amb motiu d’una exposició regional agrícola l’any 1882. 1 Ara, però, hi podem afegir una nova peça, també inèdita, que correspon a l’any 1883. La descripció d’aquestes dues medalles és la següent: 2

705 – Cervera. 1882. Medalla de l’Exposició Regional Agrícola. Calamina i bany d’aram. Oval. Uniface.

Anvers: Cervera. Exposicion Regional de 1882. Armes de Cervera. Làurea.

Pes: 16,85 g; mides: 45x36 mm. Qualitat 1, rara. Crus. 705. Vegeu referència de la nota 1.

* Doctor en Història. UNED-Cervera.

1. M. Crusafont i sabater, Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la Corona catalano-aragonesa (S. XV-XX). Barcelona, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), 2006, núm. 705, p. 172 i 436-437.

2. És evident que l’escut que mostren aquestes medalles s’inspirà en el de la medalla de la defensa de Cervera de l’any 1875. La raó pot raure en el fet que les exposicions regionals agrícoles s’emmarcaren en la commemoració d’aquella acció militar. Sobre la medalla de la defensa: Josep M. LLobet i PorteLLa, «Documentació sobre la medalla de la defensa de Cervera de l’any 1875», Acta Numismàtica, 48 (2018), p. 227-242.

705 bis – Cervera. 1883. Medalla de l’Exposició Regional Agrícola. Metall daurat. Oval. Uniface. Anvers: Cervera. Exposicion Regional de 1883. Armes de Cervera. Làurea.

Mides: 45x37 mm. Inèdita, qualitat 1, única.

Atès que pot ser interessant conèixer el context històric que va generar l’edició d’aquestes dues medalles, incloem en aquest article catorze documents que fan referencia a aquelles exposicions regionals agrícoles que se celebraren a la ciutat de Cervera els anys 1882 i 1883.

La medalla de l’any 1882

La primera notícia sobre la medalla de l’any 1882 la trobem en una acta municipal datada el dia 4 de gener d’aquell any, en la qual consta l’aprovació pels membres de l’ajuntament cerverí del programa dels actes que s’havien de celebrar a Cervera per commemorar el setè aniversari de la defensa de la població que havia tingut lloc l’any 1875. En aquest programa es preveia la celebració d’una exposició regional de productes agrícoles i el lliurament de premis consistents en medalles de plata i de bronze i mencions honorifiques (document 1).

Pocs dies després, el president de l’Ajuntament de Cervera va trametre una circular als alcaldes de diverses poblacions catalanes en la qual els comunicava que el dia 5 de febrer d’aquell any 1882 s’inauguraria l’exposició i que el dia 17 de mateix mes tindria lloc el lliurament de premis (document 2).

Un mes abans del dia de la concessió dels premis, l’alcalde de Cervera envià a Barcelona el model dels diplomes que s’havien de repartir. Hom calculava que se’n necessitarien dos-cents exemplars (document 3).

Les autoritats municipals cerverines, reunides el dia 21 de gener, acordaren que fos el litògraf Josep Fernàndez la persona encarregada de confeccionar els dos-cents diplomes –els que sobressin aquell any serien guardats per als anys següents–. Aquest litògraf estava establert a la casa número dos del carrer Nou de Sant Francesc de Barcelona. El preu dels dos-cents diplomes fou fixat en doscents quaranta rals (document 4).

Assabentat Josep Fernàndez de l’acord de l’ajuntament cerverí, va trametre als membres d’aquesta institució municipal dues mostres de paper perquè

elegissin el que consideressin més adequat per a la confecció dels diplomes (document 5).

El penúltim dia del mes de gener, la comissió de festes de la ciutat de Cervera anuncià els actes commemoratius del setè aniversari de la defensa de la ciutat, entre els quals hi havia la celebració d’una exposició regional agrícola. Atès que hom preveia que aquell any no hi hauria un gran nombre de participants, es comunicava que l’any següent hi hauria una nova exposició (document 6).

Vuit dies després, els diplomes ja es trobaven impresos. Així ho feu saber el litògraf Josep Fernàndez als membres de l’ajuntament cerverí “amb el major plaer del món”. Pocs dies després, però, el litògraf barceloní posà en circulació una lletra de canvi per un import de dotze duros, que equivalien als dos-cents quaranta rals que eren el preu pactat (document 7).

Calgué, però, nomenar els membres del jurat que havia de classificar els productes tramesos a l’exposició. Ho feren les autoritats cerverines el dia 11 de febrer i resultaren elegits el comandant militar, el jutge de primera instància, el rector eclesiàstic, el comissari regi d’agricultura, indústria i comerç, el president de la Societat Econòmica d’Amics del País, dos membres de l’ajuntament, dos propietaris, un tractant de grans i un tractant de vins (document 8).

Calgué també convidar el públic en general perquè assistís als actes commemoratius i, en particular, perquè visités l’exposició, que s’havia instal·lat en un saló de l’ajuntament. La visita es podria fer fins a les tres de la tarda del dia 17, hora en què començaria el repartiment de premis “amb gran pompa i solemnitat” (document 9).

En efecte, arribat el dia 17 d’aquell mes de febrer, l’alcalde de la ciutat de Cervera convocà els membres del jurat perquè lliuressin els premis als expositors guardonats (document 10).

Una llista de noms ens permet conèixer les persones premiades d’acord amb tres categories: sis amb medalla de plata, catorze amb medalla de bronze i vinti-tres amb menció honorífica (document 11). Aquest document ens interessa especialment perquè, a partir del seu contingut, podem calcular el nombre de medalles fabricades: unes sis de plata –o de metall platejat– i unes catorze de bronze –o de metall amb un bany d’aram –. La medalla descrita pel doctor Crusafont deu ser un exemplar d’aquest segon grup.

Només faltava pronunciar el discurs de rigor i lliurar els premis, i així fou efectuat. En el discurs, novament s’anuncià la celebració, l’any següent, d’una altra exposició regional agrícola, que es preveia d’una “gran brillantor” (document 12).

La medalla de l’any 1883

Les notícies documentals que coneixem relacionades amb les medalles cerverines de l’exposició regional agrícola de l’any 1883 són molt més escasses que les

que hem comentat sobre les de l’any anterior. Si no fos per l’existència d’una medalla, fins i tot dubtaríem que es portés a terme la fabricació d’aquestes peces. De l’any 1883, només hem pogut localitzar els dos documents següents. Com podem veure, cap d’ells fa referència –almenys directament– a les medalles.

El primer document d’aquest any, datat el dia 30 de gener, ens assabenta que els membres de l’ajuntament cerverí, aquell dia, van aprovar el programa dels actes commemoratius del vuitè aniversari de la defensa de la ciutat (document 13).

Poc més explícit és el document següent: el programa imprès dels actes commemoratius. En aquest programa hom diu que si els comarcans responen a la crida que se’ls ha fet perquè pressentin productes a l’exposició regional agrícola, seran repartits els premis corresponents (document 14).

L’existència d’un medalla d’aquest any 1883 demostra que almenys una peça va ser fabricada, cosa que la fa, mentre no se’n conegui alguna altra, única. Aquesta peça creiem que correspon a la categoria de medalla d’or.

Apèndix documental 1

1882, gener, 4. Cervera

Els membres de l’Ajuntament de Cervera aproven el programa del setè aniversari de la defensa de la població que tingué lloc l’any 1875, el qual inclou una exposició regional agrícola amb premis consistents en medalles de plata i de bronze i mencions honorífiques.

Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG), Cervera, Fons Municipal, Actes de l’Ajuntament, 1882-1884, f. 3r.

El Ayuntamiento se ha enterado del programa de los festejos conmemorativos del 7º aniversario de la heroica defensa de esta ciudad y se aprueba en todas sus partes, acordando, también, que, para mejor solemnizar el glorioso suceso a que dan lugar dichos festejos, se abra en esta localidad una exposición regional de productos agrículos, que se inaugurará ya el día cinco del próximo mes de febrero en los salones de estas Casas Consistoriales, y la repartición de premios, consistentes en medallas de plata, de bronce y menciones honorificas, tenga efecto el día diez y siete del citado febrero a las tres de su tarde.

Para dar la debida publicidad a la referida exposición, así como de todo lo concerniente a su instalación y programa, quedan nombrados comisionados los señores presidente, Foix y Andreu.

1882, gener, 10. Cervera

Francesc Subiranes i Salís, president de l’Ajuntament de Cervera, comunica als alcaldes de diverses poblacions que, a partir del proper dia 5, tindrà lloc a Cervera una exposició regional agrícola i que hi haurà premis consistents en medalles de plata i de bronze i diplomes d’honor.

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Correspondència, paper solter.

Señor alcalde de Cervera, 10 de enero [de] 1882.

Muy señor mío. A fin de mejor solemnizar el séptimo aniversario de la heroica defensa de esta ciudad, el Ayuntamiento de mi presidencia ha acordado formase parte de los festejos conmemorativos una exposición regional de productos agrículos, que se inaugurará ya el día 5 del prócsimo mes de febrero, y la repartición de premios, consistentes en medallas de plata, de bronce y diplomas de honor, tendrá lugar a las 3 de la tarde del día 17 en el salón de sesiones de estas Casas Consistoriales.

La remesa de productos se hará del día 15 del corriente al 2 del citado febrero, dirijido a mi autoridad, cuidando los interesados de consignar en cada paquete o bulto la procedencia, precio y cantidad en venta que posea de los frutos que remita.

Sírvase usted dar la debida publicidad a la presente circular y escitar el celo de sus administrados para la remisión de productos, por cuyo obsequio le quedará muy reconocido su atento y afectísimo seguro servidor y amigo que besa su mano, Francisco Subiranes y Salís.

3 1882, gener, 17. Barcelona

Enric Canalda tramet a Marià Andreu el model dels diplomes per a l’exposició regional agrícola que s’han de repartir el dia 17 de febrer.

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Correspondència, paper solter.

[A la part superior del marge esquerre, imprès: «ALCALDÍA CONSTITUCIONAL DE CERVERA. PARTICULAR»]

17 [de] enero de 1882.

Señor don Mariano Andreu. Barcelona.

Querido amigo. Te remito el modelo de los diplomas para la exposición regional. Las formas, con el escudo de arriba, pueden ser en completa igualdad. La letra, con tal que sea bonita, que pongan la que mejor crean.

El escudo final, que comprende el sello de la alcaldía, puede suprimirse por demasiada complicación.

Se necesitarán 200 egemplares y miras cuanto importaran. Dichos diplomas deben remitirse antes del 10 de febrero, porque, como ya sabes, el 17 del mismo se hará la repartición.

Tuyo, que te aprecia,

Enrique Canalda. 4

1882, gener, 21. Cervera

Els membres de l’Ajuntament de Cervera acorden que el litògraf Josep Fernàndez, de Barcelona, confeccioni els diplomes per a l’exposició regional agrícola.

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Actes de l’Ajuntament, 1882-1884, f. 4r.

Acto continuo, se ha dado cuenta por el concejal don Mariano Andreu, a quien se confirió la comisión de indagar a qué precio se harían en Barcelona unos doscientos diplomas para la exposición regional de este año y de los sucesivos hasta donde alcancen, que, habiéndose enterado en una porción de litografías sobre dicho particular, ha resultado ser, la que más se ha acomodado con el precio, la de José Fernández, que la tiene establecida en la calle Nueva de San Francisco, número dos, puesto que, de dichos doscientos diplomas, ha pedido doscientos cuarenta reales, cuando los otros no se conformaban sin el aumento de unos cuarenta reales más, y, enterado el Ayuntamiento, acuerda que confeccione los indicados diplomas el litógrafo señor Fernández.

5

1882, gener, 25. Barcelona

Josep Fernàndez, litògraf, de Barcelona, tramet als membres de l’Ajuntament de Cervera dues mostres de paper perquè triïn el més adequat per a la confecció dels diplomes que s’han de lliurar als expositors de l’exposició regional agrícola premiats.

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Correspondència, paper solter.

[A la part superior del marge esquerre, imprès: «JOSÉ FERNÁNDEZ, LITÓGRAFO, Calle Nueva de Sn Francisco, nº 2, FRENTE AL NUMº 5. GRAN SURTIDO DE CROMOS, oleografías, estampas, calcomanías, diafanías, emblemas, FELICITACIONES, PAPELES DE LUJO y otros artículos»].

Barcelona, 25 de enero de 1882.

Señores del Ayuntamiento de Cervera.

Muy señores míos. No habiendo podido encontrar en todo Barcelona la clase de papel que me mandan ustedes para los diplomas, les mando a ustedes la clase más superior, como muestra, pues, si bien es berdad que las muestras que mando no es del todo conforme con el grueso, es mucho mejor la pasta y blancura del que remito. Por este motivo no he querido llebar adelante el trabajo hasta saber la contestación de ustedes. Por lo tanto, si están ustedes conforme con la calidad del papel, no tarden ustedes en mandarme la contestación al momento para no perder tiempo, para que los puedan ustedes tener para el tiempo que me fijan en su estimada carta. De las dos muestras que mando, escojerán la que quieran, remitiéndomela dentro de la contestación.

Sin más por hoy, soy de ustedes su atento y seguro servidor que besa sus manos,

José Fernández. 6

1882, gener, 30. Cervera

La comissió de festes de la ciutat de Cervera anuncia els actes commemoratius del setè aniversari de la defensa de la ciutat de l’any 1875, entre els quals hi ha la celebració d’una exposició regional agrícola.

ACSG, Cervera, Fons Dalmases, Programes, programa imprès.

AL PÚBLICO.

La idea de «Libertad», que ha cundido en todas partes por la fuerza incontrarrestable de los mismos sucesos históricos […].

A conmemorar, pues, los grandes hechos que se realizaron en nuestra defensa es el deseo unánime de todo el vecindario. Habiéndose dispuesto que, en este 7º aniversario, rijan los festejos siguientes: [...].

DÍA 17

A las 9 y media de su mañana se cantará, en la iglesia parroquial, un so-

lemne oficio de difuntos para el eterno descanso de los que, batiéndose como héroes, fueron víctimas en la defensa de esta ciudad.

En recuerdo y estima de los valientes que tanto se sacrificaron por devolver al país los beneficios de la paz, este Ayuntamiento ha dispuesto que se celebre en esta ciudad una exposición regional de productos agrícolos, que se inaugurará el día 5 del citado mes, y, como esta clase de solemnidades, en los presentes tiempos de fácil transporte, pueden proporcionar incalculables beneficios a los pueblos, por ser su objeto estender la fama de su esmerado cultivo y de la buena calidad y precio de sus frutos, es de esperar, pues, que los señores propietarios de esta comarca secundarán en un todo tan levantado propósito. Empero, teniendo en consideración que, por causas independientes de la voluntad del municipio, no ha podido anunciarse dicha exposición con mayor anticipación de lo que lo fue y que esto sea causa de que falten un regular número de productos, se anuncia una gran exposición de la clase para los festejos conmemorativos de 1883. Y la repartición de premios de la actual tendrá lugar en los salones de estas Casas Consistoriales a las tres en punto de la tarde del mencionado 17, cuyo acto se amenizará con variadas y escogidas piezas, egecutadas por una nutrida música.

[…].

Cervera, 30 de enero de 1882.

LA COMISIÓN DE FIESTAS. […].

1882, febrer, 7. Barcelona

7

Josep Fernàndez, litògraf, de Barcelona, comunica als membres de l’Ajuntament de Cervera que ja té impresos els diplomes que s’han de lliurar als expositors de l’exposició regional agrícola premiats.

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Correspondència, paper solter.

[A la part superior del marge esquerre, imprès: «JOSÉ FERNÁNDEZ, LITÓGRAFO, Calle Nueva de Sn Francisco, nº 2, FRENTE AL NUMº 5. GRAN SURTIDO DE CROMOS, oleografías, estampas, calcomanías, diafanías, emblemas, FELICITACIONES, PAPELES DE LUJO y otros artículos»].

Barcelona, 7 de febrero de 1882.

Señores del Ayuntamiento de la ciudad de Cervera. Muy señores míos. Con el mayor placer del mundo anuncio a ustedes que

pueden disponer de sus diplomas, pues ya están concluidos, y creo firmemente que quedaran ustedes agradecidos del buen trabajo, pues he hecho todo lo posible para que queden complasidos por mi mucho esmero.

Ustedes dispondrán de la manera que gusten para remitírsilo, para que los puedan tener y disponer de ellos para el 11 del corriente, según me dijo aquel señor que tube el gusto de hablar con él por primera bes.

Sin más por hoy, les deseo muchas felicidades como buenos patriotas y sienpre pueden disponer de este su umilde amigo y seguro servidor que besa sus manos.

José Fernández.

[A continuació, escrit en lletra diferent:] Remitida, con fecha 12 de febrero, letra por 12 duros. 8

1882, febrer, 11. Cervera

Els membres de l’Ajuntament de Cervera nomenen el jurat que ha de classificar els productes tramesos a l’exposició regional agrícola.

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Actes de l’Ajuntament, 1882-1884, f. 6r-6v.

El propio señor presidente manifiesta la urgencia en nombrarse el jurado que deberá proceder a la clasificación de productos remitidos a la exposición regional agrícula que tiene efecto en esta ciudad con motivo de la conmemoración del séptimo aniversario de su heroica defensa y, al efecto, propone sean nombrados, en primer término, las autoridades civil, militar, judicial y eclesiástica para dar mayor importancia y carácter, no sólo al acto de clasificación, sí que también al de repartición de premios, dos individuos del Ayuntamiento, el comisario regio de agricultura, industria y comercio, el presidente de la Sociedad Económica de Amigos del País, dos propietarios de la población, un tratante de granos y otro del artículo de vinos.

Y, acordándose en esta forma, son nombrados, con el señor alcalde presidente, el señor comandante militar, el juez de 1ª instancia, el señor cura párroco, comisario regio y presidente de la Sociedad Económica. En representación del municipio, los señores don Ramón Foix y don Mariano Andreu; como propietarios, los señores don Juan Elías y don Ramón Llobet y Llobet; tratante de vinos, el señor Batalla, y, en caso de no poder asistir, don Ramón Solé, de Olujas, y, de granos, don Ramón Castellá, del comercio.

1882, febrer, 15. Cervera

Francesc Subiranes i Salís, alcalde de Cervera, convida el públic en general als actes que se celebraran per commemorar la defensa de la ciutat que tingué lloc l’any 1875 i a visitar l’exposició regional agrícola instal·lada en un saló de l’Ajuntament.

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Correspondència, paper solter.

Ayuntamiento Constitucional de Cervera.

Conocidos ya del público por el programa repartido la serie de festejos con que este año se conmemorará y celebrará el 7º aniversario de nuestra heroica defensa, la brillantez es importancia de los mismos, todo depende de vosotros, cervarienses. Los pueblos cultos y amantes de sus libertades no pueden olvidar aquellos grandes hechos basados en sacrificios y amor a la patria. Mostrémonos, pues, dignos de nuestra esclarecida historia y de aquella gran defensa que, en 16 de febrero de 1875, emprendimos contra aquellos que vinieron a atacarnos, contribuyendo, con nuestra alegría, adornos en los frontis de las casas y luces por la noche, a la mayor brillantez de unas fiestas dictadas por el agradecimiento popular y que el Ayuntamiento siempre ha animado, porque contribuyen a levantar la gloriosa fama de esta heroica ciudad.

Así, pues, todo el público en general queda invitado para su asistencia a los actos religiosos y procesión cívica que tendrán lugar mañana 16 e inmediato 17 y la exposición regional agrícula instalada en uno de los salones de estas Casas Consistoriales. Podrá por todos visitarse hasta el citado día 17 a las 3 de su tarde, en que tendrán efecto, con gran pompa y solemnidad, la repartición de premios a los productos juzgados de mayor mérito.

Cervera, 15 de febrero [de] 1882.

El alcalde presidente.

Francisco Subiranes y Salís.

[Hi ha un segell amb l’escut de la ciutat de Cervera i la llegenda: «ALCALDÍA CONSTITUCIONAL DE LA CIUDAD DE CERVERA»].

10

1882, febrer, 17. Cervera

L’alcalde de Cervera convoca determinades persones per efectuar el repartiment de premis als expositors guardonats de l’exposició regional agrícola.

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Correspondència, paper solter.

Para proceder a la repartición de premios de los productos agrículos presentados en la exposición regional, se convoca a los señores del margen para que se sirvan comparecer en estas Casas Consistoriales a las 4 en punto de la tarde de hoy.

Cervera, 17 [de] febrero [de] 1882.

El alcalde,

Francisco Subiranes y Salís.

[Al marge:] Señores: comandante militar, juez de 1ª instancia, cura párroco, Ramón Foix, Mariano Andreu, Ramón Castellá, Gerónimo Montiu, Pedro Ignés, Ramón Solé, Ramón Llobet y Llobet, Juan Elías.

[Hi ha un segell amb l’escut de la ciutat de Cervera i la llegenda: «ALCALDÍA CONSTITUCIONAL DE LA CIUDAD DE CERVERA»].

11

1882, febrer, 17. Cervera

Hom indica els expositors de l’exposició regional agrícola que han estat premiats d’acord amb tres categories: medalla de plata, medalla de bronze i menció honorifica.

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Correspondència, paper solter.

Expositores que han sido premiados con medalla de plata:

Don José Figueras, vecino de Pallargues, por un excelente vino generoso.

Don Francisco de Asís Rosich, [de] Guimerá, por vino tinto.

Don Jayme Salvadó, de Grañena, también por vino tinto.

Don Ramon Sala, [de] Sant Martí de la Morana, por vino generoso y tinto.

Don Ramón Llobet y Llobet, de Cervera, por su excelente colección de vinos.

Don Gustavo Bofill, por sus excelentes vinos.

Con medalla de bronce:

Don Antonio Torres, [de] Ossó, [por] vino tinto.

José Roque, de Ribé, [por] vino tinto.

Francisco Serra, [de] San Guim de la Plana, por vino generoso.

José Vives, de Torrafeta, por vino tinto.

Gabernet y Compañía, de Guisona, por su colección de mistelas y esprituales.

Gregorio Farré, de Guimerá, [por] vino tinto.

Francisco Saltó, de Omells, por aceyte.

José Miró, [de] Omells, por vino tinto.

Ramón Cases, de Cedó, por su membrillo.

José Torramadé, de Vallbona, por aceyte.

José Montiu, por su vino tinto dulce.

Ramón Cortadelles, por sus excelentes guijas.

Juan Elías, por su excelente vino granacha.

Ramón Foix, por su vinagre y aceyte.

Con mención honorifica:

[Segueixen vint-i-tres noms].

1882, febrer, 17. Cervera

12

Un membre del jurat que ha valorat les aportacions fetes a l’exposició regional agrícola instal·lada en un saló de l’Ajuntament de Cervera, després d’un discurs sobre el progres humà, demana que cada persona guardonada vingui a recollir el premi.

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Correspondència, paper solter.

Señores.

Contemplemos por un momento el gran movimiento de iniciativa y trabajo que por doquier se desenvuelve, fijémonos también en esos portentosos adelantos que la ciencia, con verdadero pasmo, va realizando y confesaremos que el mundo o la generación que hoy lo alienta gira y es llevada por las anchurosas vías del progreso para alcanzar aquella posible perfección que el dedo del Omnipotente haya podido señalarle.

Así, la transmisión del pensamiento humano de una a otra parte del globo por medio del fluido eléctrico en instantes inperceptibles, del vapor que da rápida marcha a esas locomotoras terrestre y a esas grandes naves que surcan los mares para llevar la civilización a los más recónditos países, con esas potentes máquinas de la industria que dan forma a las primeras materias para proporcionar vida al comercio, depende todo de concepciones nacidas de la imperancia del espíritu de progreso y que ellas irán adelante hasta lograr romper todos los obstáculos que se han opuesto a la felicidad y al desarrollo moral y material de todas las razas de la especie humana.

A este grandioso obgeto se han dedicado y dedican, con afán incansable, lumbreras de primer orden y la rotura del itsmo de Suez, uniendo dos distintos mares para acortar larguísimas distancias, prueba que el genio del siglo está

constantemente de acecho para salvar el curso de los maravillosos sucesos que en un cercano porvenir se preparan.

Hay, sin embargo, un arte que, por ser el primero de todos en su esencia, no ha llevado nunca la admiración del modo ruidoso que ha venido observándose en lo que no debiera considerarse más que como medios para secundar o apoyar lo que de él resulta y este arte, señores, tan antiguo como el mundo y que hizo verter al hombre el primer sudor del trabajo es la agricultura. Palabra mágica, ocupación santa que todos deberíamos honrar y saber.

¿A qué es debido, pues, esa poca resonancia y hasta atraso relativo en que yace arte tan utilísimo y noble? Lo esplicaremos en pocas palabras. El sistema feudal imperante en la Edad Media hacía que la mayor parte de la propiedad vinculase en derecho a los nobles y, como la natural ocupación de éstos se arraigaba en empresas guerreras o de conquista, resultaba que ni egercitaban estudio sobre la cosa ni facilitaban medios ni estímulo a los labradores para ir estableciendo algún adelanto. En épocas más modernas, las continuas guerras y otras vicisitudes impidieron también cimentar sólidos progresos. Y, en este siglo, que nada ha podido resistir al movimiento reformador, se han difundido y aplicado en el arte agrícolo importantísimas mejoras que le hacen augurar el más brillante porvenir si nos esforzamos en que la era de la paz que al presente se disfruta nunca jamás se vea interrumpida.

Las guerras, conforme una larguísima esperiencia tiene demostrado, secan todas las fuentes de prosperidad pública, ocasionan el aumento de los impuestos e impiden que los gobiernos puedan dedicar su solicitud al fomento del cultivo.

En algunos países en que escasamente se ve interrumpida la paz, es la agricultura una de las artes que en mayor escala prosperan, viéndose de tal modo honrrada, singularmente en la China, que, al subir al trono los emperadores y anualmente en ciertas épocas, rompen la tierra con el arado en medio del mayor aparato y solemnidad, corriendo de tropel todos los labradores a ser testigos del honor que el soberano tributa a la primera de las artes.

En nuestras épocas, la vieja Europa y el nuevo continente americano han planteado el medio más eficaz para estender la fama de los progresos materiales y científicos de las artes y, este medio que ha concedido la más alta valía a las luchas del mérito por el mérito, se han llamado exposiciones.

Señores. Cervera, que, por su posición topográfica e importancia material, es cabeza de una florida comarca, ha querido asociar la conmemoración del gloriosísimo hecho de su defensa con el acto de una exposición agrícola, la primera que se ha llevado a efecto y que venía reclamándose por el sentimiento público de algunos años acá. Estos deseos se han visto cumplidos. Hemos celebrado, por vía de ensayo, una exposición, concretada en productos del cultivo, y, si ella, por ser la primera, no ha podido ser aparatosa ni estraordinariamente

concurrida, fija base para lo sucesivo, haciendo augurar una gran brillantez para la del año 1883.

Honrrados propietarios, laboriosos hijos de la labranza, venid a recibir el premio debido al mérito y a vuestro constante amor al trabajo.

Las dignas autoridades locales, representadas por este jurado, os lo confieren en nombre de la heroica ciudad.

13

1883, gener, 30. Cervera

Els membres de l’Ajuntament de Cervera aproven el programa del vuitè aniversari de la defensa de la població que tingué lloc l’any 1875.

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Actes de l’Ajuntament, 1882-1884, f. 135v.

Se ha leído el programa de los festejos conmemorativos para la celebración del 8º aniversario de la heroica defensa de esta ciudad y el Ayuntamiento ha acordado aprobarlo en todas sus partes.

14

1883, febrer, 6. Cervera

La comissió de festes de la ciutat de Cervera anuncia els actes commemoratius del vuitè aniversari de la defensa de la ciutat de l’any 1875, entre els quals hi ha prevista la celebració d’una exposició regional agrícola.

ACSG, Cervera, Fons Dalmases, Programes, programa imprès.

AL PÚBLICO.

Cervera, que por sus muchos y esclarecidos timbres ha merecido constantemente el sincero agradecimiento de la patria […].

Conmemorar, pues, los grandes hechos que se realizaron en nuestra defensa es el deseo unánime de todo el vecindario. Habiéndose dispuesto que, en su 8º aniversario, rijan los festejos siguientes: [...].

DÍA 17

A las 9 y media de su mañana se cantará, en la iglesia parroquial, un solemne oficio de difuntos para el eterno descanso de los que, habiendo luchado como héroes, fueron víctimas en la defensa de esta ciudad.

Si la comarca responde al llamamiento que, con la debida anticipación, se le hizo para que presentara productos a la exposición regional agrícola que se anunció como parte de los festejos conmemorativos de este año, a las tres en punto de la tarde se repartirán los premios a las personas que mejor se hayan distinguido, cuyo acto se amenizará con escogidas y variadas piezas, ejecutadas por una nutrida música. […].

Cervera, 6 de febrero de 1883. LA COMISIÓN DE FIESTAS. […].

Diploma de les exposicions regionals agrícoles de Cervera (ACSG).

Barcelona 2021

La medalla i el medalló de Sant Antoni de Pàdua d’Eusebi Arnau

ROSSEND CASANOVA*

El 19 de juny de 1904, la revista Ilustració Catalana reproduïa dues «medalles modelades per Eusebi Arnau i executades als tallers dels germans Vallmitjana». L’una era Sant Antoni i l’altra, L’Anunciació. 1 En aquests tallers barcelonins es fabricaven tot tipus de medalles, moltes d’elles religioses, i eren «proveedores de los principales santuarios y órdenes religiosas», a més de fer «acuñación especial para misiones» 2 Establerts al carrer Sant Antoni 4 de Gràcia (va rebre aquest nom de 1830 a 1922, avui és el carrer d’Astúries), els Vallmitjana exportaven a províncies, a ultramar i a l’estranger.

Al valuós llibre L’obra medallística de l’escultor Eusebi Arnau (SCEN, 2005), Isabel Marín recull aquestes medalles i les referències publicades fins aleshores.3 Ens interessa ara afegir, de la medalla de Sant Antoni de Pàdua (fig. 1), que hem localitzat un segon objecte, igual però de major grandària, fet de cartró gofrat i patinat imitant el bronze. Es tracta d’un medalló circular inscrit en un octàgon, encolat sobre un teixit endomascat i emmarcat (fig. 2) a la manera d’un tondo renaixentista. L’interès d’aquesta peça rau en l’ús d’un únic model per a dos objectes distints però amb igual finalitat devocional, alhora que exemplifica també el seu aprofitament per a dues empreses diferents. Així, mentre la medalla de metall la produeix Vallmitjana, empresa especialitzada en treballs d’aquesta mena, el medalló el fabrica una altra que s’ocupa del paper en tots els

* Doctor en Història de l’Art i president de la SCEN (IEC).

1. Ilustració Catalana, Barcelona, 19 juny 1904, p. 404.

2. Guia ilustrada de España y Portugal, López Editor, Barcelona, 1910, p. s/n.

3. Marín SilveStre, Isabel. L’obra medallística de l’escultor Eusebi Arnau, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans). Barcelona, 2005, p. 77-78. Vegeu també: Marín, Isabel, “L’artista i la seva creació: Eusebi Arnau i la medalla catalana”, dins de La medalla devocional: art, societat i mentalitat, XX Curs Història Monetària Hispànica, Gabinet Numismàtic de Catalunya, Barcelona, 2016, p. 96 i p. 102. La imatge original està digitalitzada a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb el títol Medalla amb la imatge d’un frare amb nen (1904), núm. reg. 56337, i procedeix del fons de l’Editorial López que conté documentació generada per l’activitat d’aquesta empresa, com Ilustració Catalana (1903-1917).

seus gruixos, sistemes d’estampació i acabats i que, a més, emmarcava: la Gran Estampería José Bordas.

L’empresa familiar Vallmitjana està encara per estudiar en profunditat, malgrat que, per la seva llarga trajectòria, qualitat tècnica i extensa producció, hi ha diversos estudis que s’hi refereixen.4 La fundà el 1860 en Frederic Vallmitjana i Costa (c. 1830-1897) a Barcelona amb el nom de Platería y Metales Vallmitjana, i es consolidà amb el seu fill Juli Vallmitjana i Colomines (1873-1937), que, a banda de medallista, destacà com a orfebre, pintor i dramaturg.5 Aquest, format a l’Escola de Belles Arts Llotja de Barcelona, participà a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de 1892, on guanyà una medalla, i a la de 1894.6 Apassionat de la pintura, formà part de la Colla del Safrà.

Menys estudiada està la Gran Estampería José Bordas, i la manca d’informació d’arxiu no ens ha permès, fins ara, trobar el vincle amb Arnau. L’origen d’aquesta empresa es remunta al 1744, quan es fundà a la ciutat la Casa Bordas. Un temps després, adquirí el fons material de la Casa Sellent, una estamperia on el reputat calcògraf i gravador barceloní Agustí Sellent (s. XVIII-XIX) comercialitzava el seu treball.7 Sellent era expert en gravat en làmina i també al buit, malgrat que l’única medalla que se li coneix és la que obrà el 1802 per encàrrec de la Junta de la Comissió de Comerç i Fàbriques per a commemorar el viatge de Carles IV i Maria Lluïsa a Barcelona.8

Posteriorment, la Casa Bordas va ser dirigida, probablement, pel gravador Lluís Bordas (1789-1875).9 Estava establerta a la plaça de Sant Sebastià, 5, de Barcelona (avui d’Antonio López) i posteriorment la dirigí Marià Bordas i Pagès.10 Per la qualitat dels seus treballs, guanyà medalles de bronze a l’exposició

4. CruSafont, Miquel. Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la Corona catalano-aragonesa: (S. XV-XX). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans). Barcelona, 2006, p. 89. Sanahuja anguera, Xavier. Gitons publicitaris a Catalunya (1850-1939). Col·lecció Paramonetària catalana, núm. 1, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans). Barcelona, 2020, p. 100.

5. viCo nieto, María Luisa, La medalla editada en España (1950-1980): testimonio artístico de la época y campo de experimentación de las nuevas formas artísticas en el siglo XX, tesi doctoral, Universidad Complutense de Madrid, Facultad de Bellas Artes, Departamento de Escultura, Madrid, 2016, p. 107.

6. Catálogo de la segunda Exposición general de Bellas Artes, Ayuntamiento Constitucional de Barcelona, Barcelona, 1894.

7. «Sellent también había grabado, aunque no con igual mérito, otra Santa Faz en espiral y aun actualmente se conserva la plancha original en la estampería del señor Bordas, sucesor de la casa Sellent. Este artista era armero y por afición se hizo grabador. Tenía excepcionales aptitudes para cultivar este ramo; pero se le nota la falta de maestro. Fue fecundísimo, especialmente en estampas de devoción». La Vanguardia, Barcelona, 10 juny 1894, p. 2.

8. Cit. Supra. CruSafont Miquel. Medalles commemoratives, pp. 87 i 352. Crusafont data la seva activitat entre 1776 i fins el 1829.

9. verneda, Meritxell, L’art gràfic a Barcelona. El llibre il·lustrat 1800-1843, tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020, p. 188.

10. Marià Bordas i Pagès es casà amb Rosalia Barbier-Bergeron i Retouret. Un dels seus fills és Josep Maria Bordas i Barbier (1863-1937), casat amb Mercè Feliu Marès (1869-1918), amb qui va tenir set fills: Elisa, Lluís, Joan, Josep Maria, Mercè, Carles i Montserrat.

de Saragossa de 186811 i a les de Barcelona de 187112 i 1880.13 Guanyà també una medalla de plata a la de Barcelona de 1868 i mencions honorífiques a la de Barcelona de 1872 i a la de Viena de 1873. A l’exposició de Barcelona de 1888, hi participà, però, Jeroni Bordas i Roca, probablement el seu nebot. Tot fa pensar que la prosperitat del negoci o un canvi en la propietat entre els membres de la família portà aquest últim a obrir, pels volts de 1892, una botiga al carrer dels Banys Nous, 14, amb el nom d’Estampería Bordas.14 Aquell any, a l’Exposició Nacional d’Indústries Artístiques de Barcelona, Jeroni Bordas hi presenta cromolitografies i diversos gravats -un emmarcat en un gran marc de fusta (de dos metres d’alt per tres metres d’ample)- i un gravat antic col·locat sobre tela.15 Hi guanya una medalla de tercera classe.16 El catàleg indica que era editor pontifici i que, anteriorment, havia guanyat les medalles esmentades pels seus predecessors, de manera que era continuador de l’establiment i, com hem apuntat, de la mateixa nissaga. També oferia als clients marcs de tot tipus, que construïa al seu propi taller, i venia sacres per altars, creus i piles.17 El 1915 s’anuncia la venda o el traspàs de la botiga de Banys Nous,18 però el negoci continua -amb ell o algú altre- atès que, el 1917, es busca un operari fotogravador i, l’any següent, un mosso oficial ebenista.19 El local va ser després ocupat per diversos negocis, un dels darrers dels quals ha estat Heritage Antigüedades i, actualment, l’ocupa Art Escudellers, establiment dedicat a la venda d’articles de ceràmica.

Un dels fills de Marià Bordas era Josep Maria Bordas i Barbier (1863-1937), que varià el nom de Casa Bordas pel de Gran Estampería José Bordas, probablement per distanciar-se del seu cosí Jeroni i dels altres sis germans i per aclarir que l’empresa era seva. Estava establert al carrer Portaferrissa, núm. 5,20 es dedicava a la venda de gravats de les millors fàbriques del país i de l’estranger,

11. Exposición Aragonesa de 1868: Catálogo de los Expositores premiados a propuesta de la Junta General del Jurado, Tipografía de Calisto Ariño, Saragossa, 1868, p. 17.

12. Catálogo general de los objetos que figuran en la Exposición de Agricultura, Industria y Bellas Artes, Imprenta de Narciso Ramírez y Compañía, Barcelona, 1871, p. 36.

13. Catálogo de los objetos presentados en la Primera Exposición de Artes Decorativas y de sus aplicaciones a la industria, Establ. Tip. de los Sucesores de Ramírez y Cª, Barcelona, 1880, p. 29.

14. La Vanguardia, Barcelona, 19 novembre 1905, p. 2.

15. Catálogo de la Exposición Nacional de Industrias Artísticas e Internacional de reproducciones, Imprenta de Henrich y Cia., Barcelona, 1892, p. 83.

16. «Industrias artísticas. Grupo 2º Sección 4ª. Don Jerónimo Bordas y Roca, don Juan Laguía, don Francisco Rieusset, señores Batlle y Vidal, don Antonio Vidal». “Exposición de industrias artísticas. Medallas de tercera clase”, La Vanguardia, Barcelona, 27 desembre 1892, p. 3.

17. «En una estampería de la calle de Baños Nuevos ha quedado expuesta una hermosa imagen de Jesucristo, tallada por encargo de la Asociación Reparadora de Pío IX y destinada a la romería que en los días 3, 4 y 5 de julio próximo se efectuará a Montserrat». La Vanguardia, Barcelona, 22 juny 1909, p. 4.

18. «Se vende o traspasa, con o sin géneros la antigua estampería Bordas (Baños Nuevos, 14). Negocio arraigado. Facilidades para el pago». La Vanguardia, Barcelona, 25 febrer 1915, p. 19.

19. La Vanguardia, Barcelona, 14 juliol 1917, p. 13, i 14 juliol 1918, p. 20.

20. Aquest carrer va rebre posteriorment el nom de Cucurulla i, novament, l’actual de Portaferrissa, fet que provocà que en la publicitat comercial aparegués amb les dues adreces i amb números diferents. La Vanguardia, Barcelona, 22 juny 1894, p. 7.

alhora que era la «primera y única casa que lava los grabados viejos dejándolos como nuevos» 21 Comercialitzava objectes litúrgics i el propi Josep Maria Bordas era un devot manifest.22 El negoci va estar obert, com a mínim, fins el 1913, i va ser en els seus tallers on es produí el medalló de Sant Antoni de Pàdua, que es venia a la botiga. Eusebi Arnau (1863-1933) era de la mateixa edat que Josep Maria Bordas i potser havien coincidit en l’etapa formativa.

Medalla i medalló mostren la representació del sant, de tres quarts a l’esquerra, vestit amb l’hàbit franciscà cenyit amb un cordó i amb el cabell tonsurat. Agenollat davant del nen Jesús, el sosté en braços. A la dreta, hi ha representada una taula amb el llibre dels Evangelis, en referència a la seva tasca de predicació, i un gerro amb un lliri, símbol de puresa i castedat. A l’esquerra, s’hi mostra una llar de foc gairebé coberta per un núvol que bressola l’infant radiant.

La manca de documentació dels arxius Bordas i Vallmitjana no ens permet saber amb exactitud les característiques d’aquest projecte, si Arnau va decidir aprofitar el model o si va ser una de les dues empreses que, en veure’l, va prendre la iniciativa d’utilitzar-lo de nou. No sabem, tampoc, què va ser primer, si la medalla o el medalló.

Pel que fa a la medalla, es plantegen diverses hipòtesis: potser era una peça més del catàleg de medalles amb les imatges de sants de Vallmitjana, potser es referia al carrer Sant Antoni, núm. 4, on estaven situats els tallers i pretenien utilitzar-la amb caràcter publicitari situant l’adreça al revers (així ho van fer amb un gitó de 1903 o 1904),23 o que s’hagués editat aquell 1904 en ocasió de l’inici de les obres del temple de Sant Antoni de Pàdua, al carrer Calaf, 18, del barri de Galvany, que aleshores començava a urbanitzar-se. Coincidentment, és l’any en què va ser feta la medalla.24

Pel que fa al medalló, cal fer notar que Arnau, de jove, havia treballat d’aprenent al taller d’impressió de la Casa de la Caritat, de manera que tenia coneixements sobre estampació. En tot cas, és bo recordar que Arnau reutilitzà projectes en diverses ocasions, fet que explicaria un mateix model reproduït en dos suports diferents.25

21. Extret d’una publicitat de principis de segle, encolada rere un marc.

22. «Se nos ruega la inserción del siguiente aviso: Para dar más facilidades a los trabajos de la junta organizadora de la excursión de ex escolares de Montserrat, proyectada para el sábado próximo, dicha junta ruega a todos sus compañeros que tengan deseos de asistir a la misma, se sirvan pasar a dar sus nombres en casa del presidente don José Bordas, calle de la Cucurulla, núm. 5, estampería». La Vanguardia, Barcelona, 23 gener 1913, p. 5. «Hoy, a las once de la mañana, tendrá efecto la reunión preliminar, en la estampería de don José Bordas (Cucurulla, 5, tienda), de cuantos han pertenecido a la escolanía de Montserrat, residentes en Barcelona». La Vanguardia, Barcelona, 21 juliol 1912, p. 3.

23. Peça de llautó de 22,5 mm de diàmetre amb la imatge de la Immaculada Concepció a l’anvers i, al revers, la llegenda: VALLMITJANA / DESPACHO: LIBRETERIA, 17 / FCA. [fàbrica] / S. ANTONIO, 4; TALLERES / GRACIA - BARCELONA /. Cit. Supra. SANAHUJA ANGUERA, Xavier. Gitons publicitaris a Catalunya (1850-1939), núm. ref. 28, p. 100.

24. Ibídem, Marín, Isabel. L’obra medallística de l’escultor Eusebi Arnau, núm. ref. 24, p. 77.

Fig. 1. Medalla de Sant Antoni (1904), fabricada als tallers Vallmitjana de Barcelona. Model de 66 Ø mm, reproduït en una fotografia de l’Arxiu Arnau.

Fig. 2. Medalló de sant Antoni (1904), produït per la Gran Estampería José Bordas de Barcelona. Cartró gofrat i pàtina imitant bronze (18,5 x 18,5 cm), base amb teixit endomascat i marc de fusta (29,5 x 29,5 cm).

25. CaSanova, Rossend, «Medalles copiades. El plagi de dissenys d’Eusebi Arnau per part de tallers sud-americans». Butlletí XXI, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2008, p. 8799. CaSanova, Rossend, «Dues medalles d’Eusebi Arnau copiades a Sud-amèrica», Acta Numismàtica, núm. 40, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans). Barcelona, 2010, p. 227-238.

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Creu de Sant Jordi, guardó al mèrit cívic i cultural

JOSEP FORTEA I MARZÀ*

Introducció

La Creu de Sant Jordi va ser creada pel decret de 18 de desembre de 1981. El 24 d’abril de 1980, era investit president de la Generalitat Jordi Pujol com a resultat de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Així doncs, poc més d’any i mig després d’esdevenir president, Pujol va decidir crear la Creu de Sant Jordi.

Des de l’any 1978 existia la Medalla de la Generalitat de Catalunya, que havia creat Josep Tarradellas per “distingir els mèrits assolits en l’increment i difusió del patrimoni artístic i cultural de Catalunya”. Aquesta medalla, a partir del 2004, passa a denominar-se Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Aquest guardó no pot ser concedit a més de tres persones l’any.

* Llicenciat en Ciències Químiques. Membre de la SCEN (IEC).

VICENT

Fig. 1. Medalla de la Creu de Sant Jordi

La Creu de Sant Jordi, en canvi, és un guardó, no ja a una personalitat, sinó a un grapat de persones i institucions cada any. El decret que la crea especifica exactament “per distingir les persones naturals o jurídiques que, per llurs mèrits, s’hagin destacat pels serveis prestats a Catalunya, en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat, o més generalment en el pla cívic i cultural”.

Clarament, són condecoracions que estan mogudes per dos propòsits diferents: mentre que la Medalla d’Or està dirigida al mèrit individual basat en l’increment del patrimoni artístic i cultural de Catalunya, en el cas de la Creu de Sant Jordi sembla més encaminada a premiar l’activisme cívic per la recuperació de la identitat catalana, a consolidar un teixit social compromès que, amb tota la seua diversitat, constitueix el fonament nacional de Catalunya.

Ben mirat, podem distingir dos enfocaments diferents, i complementaris a la vegada, entre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jordi: la primera, dirigida a l’excel·lència personal, i la segona, al compromís cívic nacional. No deixa de ser ben curiós que aquestes dues característiques coincideixen amb el tarannà i el pensament polític de cadascun dels seus creadors, Tarradellas i Pujol.

Tot i ser la Medalla d’Or la distinció més important i de més alt rang de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi ha assolit un renom i una popularitat tal que és tinguda per molta gent com la màxima distinció de la Generalitat. El mateix propòsit de la seua creació, així com el fet que cada any són atorgades nombroses condecoracions a persones físiques i jurídiques i, sobretot, la possibilitat que té de ser sol·licitada a petició popular, han fet de la Creu de Sant Jordi un guardó amb renom.

He cregut oportú fer aquesta introducció per deixar clara la diferència entre les dues condecoracions més importants de la Generalitat de Catalunya i, al mateix temps, situar millor i més clarament la Creu de Sant Jordi, que és l’autèntic objecte d’aquest escrit.

Creació

A proposta del conseller adjunt a la Presidència d’aleshores, Miquel Coll i Alentorn, es publica al DOGC el decret 457/1981, de 18 de desembre, pel qual es crea la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya amb els supòsits que més amunt he transcrit. El decret de creació també estableix que serà una medalla d’argent i corall, que tindrà una miniatura a mode de botó de solapa i que adoptarà la forma de placa quan siga atorgada a una persona jurídica.

També es determina que l’atorgament serà fet per decret a proposta del president o d’un conseller, previ acord del Consell Executiu, i que l’atorgament tindrà lloc en l’avinentesa de la festa de Sant Jordi de cada any.

Aquest decret de creació és modificat per un altre decret 182/1994, de 14 de juny, en què s’afegeix un altre article al decret de creació, en el sentit que es limita el nombre de creus de Sant Jordi en possessió de persones físiques vivents a sis-centes.

I encara hi ha una altra modificació al decret de creació, que per ara és l’última, mitjançant el decret 158/2009, de 20 d’octubre, on es regula la possibilitat de revocar la concessió en cas de conducta poc honorable de la persona guardonada.

En l’actualitat, el procediment per a la concessió de la medalla arranca de la proposta que fa el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya al Govern, i és aquest qui decideix l’atorgament mitjançant un decret. No obstant això, els diferents consellers també fan les seues propostes i el propi president sempre sol proposar algun nom.

Però el procediment pot arrancar de més avall i tenir un caràcter d’iniciativa popular, de manera que qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o qualsevol entitat tenen la possibilitat d’adreçar-se al conseller de Cultura per tal de demanar la concessió del guardó a alguna persona física o jurídica. Aquesta sol·licitud ha d’anar acompanyada d’un escrit on es detalle el currículum complet de la persona proposada o d’un document on s’explique la trajectòria de l’entitat que es proposa. En aquest escrit, s’ha d’evidenciar de manera clara el mèrit o mèrits que hi concorren en la persona o entitat per a la qual se sol·licita la condecoració. És una diferència més entre la Medalla d’Or i la Creu de Sant Jordi, que, com ja he apuntat més amunt, li dona a aquesta un caràcter més popular i, per tant, més cèlebre.

Concurs d’adjudicació

El concurs d’adjudicació va ser convocat pel Consell de Disseny i de la Senyalització de la Generalitat de Catalunya el setembre l’any 1981. El concurs fou restringit a set orfebres que el Consell de Disseny havia seleccionat prèviament. El 10 de setembre de 1981, el Consell va enviar una carta als set orfebres per tal d’encarregar-los simultàniament la presentació d’un projecte en forma de prototipus de la nova condecoració a grandària natural, amb la finalitat de triar el projecte més escaient.

El 26 de gener de 1982, Josep Alemany i Barris, aleshores secretari del Consell de Disseny, li va comunicar per carta a Joaquim Capdevila i Gaya que el Consell havia emès el seu veredicte i havia triat el seu prototipus com a guanyador. Val a dir que Joaquim Capdevila ja era l’autor de la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

Descripció

D’un disseny trencador amb totes les medalles institucionals conegudes fins ara, la Creu de Sant Jordi destaca per la seua modernitat i senzillesa conceptual. Com tota obra mestra, no cal dir-ne el nom; la imatge parla.

Fig. 2. Anvers de la medalla

Fig. 3. Revers de la medalla

El cos principal de la medalla és un prisma rectangular amb les bases quadrades de 50x50 mm i un gruix de 7 mm. Tota la medalla està conformada únicament amb dos components, plata de 925 mil·lèsimes i corall del Mediterrani. El cordó trenat que la suspèn està fabricat en cotó.

Aquesta medalla es fabrica peça a peça manualment com una delicada obra d’orfebreria. L’interior de la medalla està constituït per una estructura en forma de entramat alveolar amb la finalitat d’atènyer un pes que faça confortable el dur penjada al coll una medalla d’aquestes dimensions. La superfície exterior està formada per les sis planxes llises de plata que delimiten el volum del prisma rectangular, soldades entre si i en acabat superficial mate.

Al centre del cos de la medalla, hi ha practicat un quadrat calat (forat o buit) de 16x16 mm i 7 mm de profunditat, que és el gruix de la medalla. Aquest espai buit és el destinat a fer de marc i allotjament de la creu pròpiament dita.

La Creu de Sant Jordi està fabricada en corall roig emmarcada per un fons de corall blanc i muntada sobre la base d’un prisma rectangular de base quadrada de 16x16 mm i un gruix de 4 mm de plata d’un acabat brillant. A la base oposada d’aquest prisma, i com a revers, hi trobem, soldat, l’escut en plata de la Generalitat fabricat per encunyació en premsa i en acabat brillant. L’escut oficial de la Generalitat de Catalunya té unes dimensions rectangulars d’11x13 mm.

Aquest petit prisma de base quadrada, portador de la Creu de Sant Jordi i de l’escut de la Generalitat, va allotjat al quadrat calat central de la medalla. Aquest petit prisma quadrat es troba fixat en una posició girada 45 graus respecte a l’eix perpendicular de la medalla. Va encastat i soldat amb quatre incisions o mosses

angulars, destinades a allotjar els quatre vèrtexs d’aquest prisma portador de la creu. Aquestes incisions o mosses d’angle recte estan fetes al centre de cada costat del quadrat calat central.

La seua posició girada li dona l’aparença de rombe, una aparença falsa ja que els quatre angles són rectes i, per tant, és un quadrat de les mateixes dimensions que el quadrat calat, però d’un gruix inferior.

L’encastament d’aquesta peça portadora de la Creu de Sant Jordi sobre el quadrat calat central es fa de manera que sobreïxi uns 0,7 mm per sobre la superfície de la medalla. En canvi, per la part de darrere queda per sota de la superfície del revers de la medalla, ja que el gruix d’aquest petit prisma portador de la creu és 3 mm inferior a la profunditat del quadrat calat, de tal manera que l’escut de la Generalitat que porta soldat al darrere queda com enfonsat.

La part superior de la medalla té practicat un forat passant en sentit horitzontal amb una secció circular de 5 mm de diàmetre. És per on es fa passar el cordó de cotó trenat que serveix perquè la medalla puga ser penjada. Aquest cordó, que té una longitud total de 80 cm, és rematat en ambdós extrems per uns petits cilindres de plata buits, de manera que, per un extrem del cilindre, s’allotja el cordó i, per l’altre extrem, que és tancat, du soldada una baga o anella que fa de tanca.

El pes total de la medalla és de 100 g.

El guardó també té la corresponent miniatura o botó de solapa de plata, que mostra, a l’anvers, un quadrat de 15x15 mm amb la Creu de Sant Jordi de corall. La part del revers és un botó apte per ser passat pel trau de la solapa, que s’aprofita per gravar-hi l’escut i el nom de la Generalitat de Catalunya. Existeix una versió pensada principalment per quan el guardonat és una dona, en què el botó passant de solapa és substituït per una agulla per ser enganxada a la roba i que, per aquest motiu, no porta gravat cap escut ni inscripció.

Fig. 4. Anvers miniatura

Fig. 5. Revers miniatura

Quan el premi és atorgat a una entitat, la Creu de Sant Jordi adopta la forma d’una placa de plata de 176x176 mm, emmarcada en un suport de fusta de faig envernissada. Aquest suport de fusta té forma de falca per poder mantenir-se dret, amb una base de 65 x 201mm i una altura de 201 mm.

Aquesta placa porta gravat al centre un quadrat de 50x50 mm que recorda les mides de la medalla i, així mateix, un quadrat inscrit de les mides del quadrat calat. Tal com es fa amb la medalla, sobre aquest quadrat gravat de 16x16 mm va soldat i girat 45 graus el quadrat on s’inscriu la creu de corall roig i blanc de Sant Jordi. L’escut de la Generalitat, l’única peça encunyada, se situa soldada a la part superior central. Just a la part de sota d’aquest escut, s’hi inscriuen les llegendes de “Generalitat de Catalunya” i “Creu de Sant Jordi”. La part de sota del quadrat central, que recorda la medalla, es reserva al nom de l’entitat guardonada. Als quatre cantons se situen uns caps de claus que simulen l’enclavament de la placa al suport de fusta. La placa està acabada en mate i el quadrat que porta la creu, l’escut de la Generalitat i els quatre clauets estan acabats en plata brillant.

El taller de joieria Capdevila

El guanyador del concurs del disseny de la Creu de Sant Jordi, Joaquim Capdevila Gaya, pertany a la tercera generació de la nissaga de joiers i argenters catalans establerts a Barcelona des de 1905.

La casa de joieria i argenteria “Capdevila Joiers” comença els primers anys del segle passat, quan Joaquim Capdevila Meya funda el primer taller familiar. Uns deu anys més tard, ja és capaç d’establir una col·laboració amb arquitectes com Lluís Domènech i Montaner i Antoni Gaudí.

Fig. 6. Placa de la Creu de Sant Jordi

Als anys 20, s’hi incorpora el seu fill major, Manuel Capdevila Massana, que conjugava l’ofici de joier amb la vocació a la pintura. En col·laboració amb Charles Collet, realitza la preciosa Medalla Pectoral d’Or del president del Tribunal de Cassació de Catalunya del període republicà. Fou posseïdor de diferents guardons, com la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, entre altres distincions.

La tercera generació familiar, representada per Joaquim Capdevila Gaya, el creador de la medalla que ens ocupa, és un dels principals exponents de la joieria contemporània de Catalunya. Reconegut internacionalment, ha participat a les exposicions de joieria més importants del segle XX. A part d’encàrrecs institucionals, ha realitzat múltiples peces d’orfebreria per a l’Abadia de Montserrat i la Sagrada Família. La seua obra figura a museus com el MNAC i el Museu del Disseny, ambdós a Barcelona; el Dallas Museum of Art i el National Museum of Scotland a Edimburg, entre d’altres.

Avui dia, al capdavant de la joieria i els seus tallers està Manuel Capdevila Coral, que representa la quarta generació d’aquesta nissaga. Format als propis tallers i a l’Escola Massana de Barcelona, ha participat en diferents exposicions i és l’autor de la Medalla de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. També és seu el disseny de l’anell pastoral de plata del Papa Francesc.

Fonaments del disseny de la Creu de Sant Jordi

La Creu de Sant Jordi s’allunya bastant del disseny de les medalles de mèrit que solen atorgar les distintes institucions del nostre entorn. La millor explicació sobre la naturalesa d’aquest disseny, tan innovador, ens la pot donar el mateix creador. Sabedor del resultat del concurs, Joaquim Capdevila va concedir una entrevista on desvetllava el significat simbòlic i conceptual de la medalla, així com les motivacions que el van dur a concebre aquest disseny. En alguns moments de l’entrevista diu: “Quan vaig rebre l’encàrrec [...] vaig pensar que els models de condecoració que jo coneixia o bé eren massa barrocs, enfarfegats, o bé el seu disseny corresponia a èpoques passades, o ambdues coses alhora. Em va semblar, doncs, que la Creu de Sant Jordi, una distinció que naixia als anys vuitanta, havia de sintonitzar necessàriament amb la modernitat i, alhora, esdevenir un objecte al màxim de definit des del punt de vista conceptual. El meu projecte va consistir a realitzar la Creu de Sant Jordi amb dos dels materials nobles que podem trobar al nostre país, com són l’argent i el corall, presentats sense manipulacions posteriors, és a dir, sense banys ni afegits de cap mena. El resultat és una creu feta de corall vermell sobre un fons de corall blanc i dins d’un marc d’argent. Aquest marc vol representar Catalunya i, en el seu interior, la Creu de Sant Jordi és concebuda com un símbol del nostre país. És a dir, l’ho-

nor a les persones i les institucions que aquesta distinció vol testimoniar s’inscriu en el marc molt més ampli d’un país, alhora mil·lenari i en marxa, d’una situació dinàmica com és avui la de la societat civil catalana”.1

Cerimònia de lliurament

El cerimonial, al qual se li dona la màxima solemnitat, consisteix en un esquema bàsic que es repeteix cada any amb algunes variants que solen aportar les actuacions artístiques que es desenvolupen al llarg de l’acte. El format també pot variar, depenent del lloc escollit aquell any per al lliurament del guardó.

El cerimonial bàsic consisteix en la lectura del decret de concessió i la imposició de la medalla si és persona física, o el lliurament de la placa si es tracta de persona jurídica. Naturalment, el conseller de Cultura i el president de la Generalitat fan els discursos protocol·laris de l’acte i, a continuació, un guardonat en representació dels condecorats amb medalla i un altre en representació de les entitats guardonades amb una placa fan el seu parlament d’agraïment. L’acte sol complementar-se amb algun acte cultural, principalment de caràcter artístic, i finalitzar amb l’Himne Nacional de Catalunya.

Els guardonats reben, juntament amb la medalla, un diploma acreditatiu on consta la data de concessió, així com una relació dels mèrits més rellevants que li han estat reconeguts en el decret de concessió.

El lliurament de la medalla no té assignada una ubicació fixa. Per la seua solemnitat, s’usa normalment el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, però atès el seu caràcter popular i la quantitat de guardonats, que pot variar bastant d’un any a un altre, se solen buscar locals més amplis on els premiats puguen ser acompanyats per familiars i amics, ja que l’aforament del saló Sant Jordi resulta limitat.

Com a exemple, si mirem únicament els últims sis anys, l’acte de lliurament s’ha celebrat tres vegades al Saló Sant Jordi (2016, 2017 i 2020), una al Liceu (2015), una al Palau de la Música (2018) i una al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (2019).

Des de la seua creació, no hi ha hagut mai cap interrupció i s’ha lliurat sempre pels volts de la festa del patró Sant Jordi, tal com s’explicita al decret de creació. L’excepció va vindre el 2018, quan per primera vegada en 37 anys, i a conseqüència de la intervenció de Catalunya per part del govern d’Espanya, no es va poder fer el lliurament en la data corresponent. Una vegada es va formar el nou govern de la Generalitat, les creus de Sant Jordi van ser lliurades el 23 de juliol, tres mesos més tard de la seua data habitual.

1. Vélez, Pilar, “Joaquim Capdevila. La nova joia a Barcelona”. Arnoldsche. Stuttgart, 2017.

Guardonats

En ser un guardó que ha rebut una gran quantitat de personalitats i entitats, resulta massa prolix fer una relació de tots els premiats; a més, no seria tampoc propi d’aquest escrit fer aquesta relació. Sí que és interessant assenyalar que, a dia d’avui, són més de mil tres-centes persones físiques i més de quatre-centes les entitats les que han estat guardonades.

7. Acte de lliurament de 2017 al Saló Sant Jordi. El guardonat és Miquel de Crusafont (SCEN).

Això no obstant, mencionaré aquells guardonats que ens resulten més propers, com són el nostre vicepresident i director d’Acta Numismàtica, Miquel de Crusafont i Sabater, Creu de Sant Jordi 2017, i tots aquells presidents de l’Institut d’Estudis Catalans que ho foren en el seu dia: Ainaud de Lasarte (1982), Alsina i Bofill (1982), Bohigas i Balaguer (1990), Casassas i Simó (1992), Castellet i Solanas (2006), Giner i de San Julián (1995), Giralt i Raventós (1997), Laporte i Salas (1996), Ros i Aragonès (2016) i qui en fou president d’honor, Aramon i Serra (1982).

Com anècdota curiosa amb el tema dels guardonats, val assenyalar que, l’any 2018, li va ser concedida la Creu de Sant Jordi al Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll, reconeixement que no té, en canvi, el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona.

Atenent el propòsit de la seua creació, aquesta condecoració no pot limitar-se als ciutadans de l’actual comunitat autònoma de Catalunya, ja que es poden prestar serveis a Catalunya des de fora del Principat, i és així com trobem guardonats de diverses nacionalitats. Però també és cert que la majoria de pre-

Fig.

miats de fora del Principat són ciutadans dels Països Catalans, com no podria ser d’una altra manera si parlem de “serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat”, tal com està escrit al decret de creació de la medalla. En conseqüència, han estat guardonats personalitats i entitats sobretot del Principat de Catalunya, però també del País Valencià i de les Illes Balears.

Fig. 8. Acte de lliurament 2020 al Saló Sant Jordi. Guardonats: els pares de Guillem Agulló, el jove valencià víctima de l’odi a allò que som.

Final

L’objecte d’aquesta condecoració, que, en definitiva, és un homenatge a la societat civil, és premiar i distingir el foment d’un teixit social, econòmic i cultural compromès amb el desenvolupament de Catalunya. El fet que Catalunya tinga una societat civil tan dinàmica i diversa, així com estesa fora de l’autonomia pròpiament dita, fa que puguem veure rebent el guardó a un genial futbolista com Messi (2019), juntament amb un eminent filòleg com Badia i Margarit (1986), o a entitats diverses com el Patronat del Misteri d’Elx (1987), la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú (2005) i la Volta Ciclista a Catalunya (1985).

En definitiva, la Creu de Sant Jordi té unes peculiaritats i unes característiques que el fan un guardó molt especial, amb una vitalitat i un renom fora de dubtes. Podríem dir que ha estat una història d’èxit com pocs guardons institucionals poden exhibir. La seua grandesa es basa en el seu subjecte, que no és altre que la societat, però aquesta grandesa és molt exigent i podria contenir la seua debilitat si es perd de vista l’esperit que va animar la seua creació l’any 1981.

Fonts documentals

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 187. 21 de desembre de 1981.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4. 15 de juny de 1978.

Vélez, Pilar, “Joaquim Capdevila. La nova joia a Barcelona”. Arnoldsche. Stuttgart, 2017.

Fotos

Núm. 1. Cedida per Capdevila Joiers.

Núm. 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8. Generalitat de Catalunya.

Núm. 9. Setmanari “El Temps”.

Fonts orals

Manuel Capdevila Coral, joier i argenter. Josep M. París i Artigues, tècnic de protocol del Gabinet de Relacions Externes i Protocol (Generalitat de Catalunya).

Fig. 9. Acte de lliurament 2019. Centre de Convencions Internacionals de Barcelona.

Agraïments:

A Carles Fabró i Josep M. París, director i tècnic de protocol, respectivament, del Gabinet de Relacions Externes i Protocol del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

A Manuel Capdevila Coral, de “Capdevila Joiers” (Barcelona).

ACTA NUMISMÀTICA 51

Barcelona 2021

Tresors i troballes monetàries XXXV MIQUEL de CRUSAFONT*

TROBALLA DE CÒRDOVA (visigot)

Núm.: AN-103.

Lloc: tancat per a pasturatge («dehesa») anomenat Casa Blanca, a prop de Còrdova.

Composició: trient d’or d’Hermenegild (579-584).

Dates límit de l’ocultació: finals s. VI.

Localització: desconeguda.

Data de la troballa: segle XVI.

Circumstàncies de la troballa: probablement casual.

Descripció:

Trient d’or d’Hermenegild.

a/ ERMENEGILDI Bust a la dreta, amb cos quadrangular i creu pectoral.

r/ REGIADE-O-VITA Victòria a dreta. Probablement ONO a l’exerg.

Pes: - g Diàmetre: - mm Miles-47 d

Comentaris:

Aquesta peça fou trobada per Ambrosio de Morales (Còrdova, 1513-1591) al lloc indicat i, probablement, és la mateixa que indica Miles a la referència que hem donat i que suposa que seria la que hi ha a El Escorial, però no n’indica la troballa, que tampoc és recollida a l’aplec de troballes individuals de Barral, el qual sí que cita una troballa a Còrdova procedent de Mateu y Llopis però que es refereix a cinc trients entre Hermenegild i Vítiza i, per tant, es deu tractar d’un fons de tipus acumulatiu. Sí que la detalla, en canvi, Dídac Monfar-Sors i Cellers (Barcelona, 1600-Terrassa, 1652) en el seu Historia de los condes de Urgel, editada el 1853, en les pàgines 277-278 del seu primer volum. Morales

* Doctor en História. Directiu de la SCEN (IEC).

anota una interpretació errònia del tipus de l’anvers, com l’efígie del sobirà sobre un altar i una llegenda del revers REGEM DE VITA, probablement també errònia. A la descripció que donem, assagem de reconstruir com devia ésser realment la peça.

Coneguda ja probablement la peça, ens ha semblat que valia la pena de donar a conèixer també el lloc de la seva troballa en una publicació dins del context numismàtic.

Bibliografia:

Barral, Xavier, La circulation des Monnaies Suèves et Visigotiques, Munic, 1976 Miles, George, The Coinage of The Visigoths of Spain. Leovigild to Achila II, Nova York, 1952.

Monfar-sors, Dídac, Historia de los condes de Urgel, Barcelona, 1853.

TROBALLA DE BASSELLA (senyorial català)

Núm.: AN-104.

Lloc: Bassella (Alt Urgell).

Composició: diners comtals d’Urgell i Vic, i una incerta de Ramon Berenguer I. Dates límit de les pèrdues: segons la cronologia de les peces.

Localització: desconeguda.

Data de la troballa: vers 1960.

Circumstàncies de la troballa: casuals, en superfície.

Descripció: No vàrem poder estudiar al seu dia les peces i només podem aportar la notícia de la descoberta, però són tipus tots ells de gran interès, de manera que creiem que val la pena de consignar aquesta troballa, que comprenia:

- 2 petits diners d’Urgell dels tipus d’argent, ara atribuïts a Ermengol I (990-1010) i Ermengol II (1010-1038), amb lectures estrafetes. Cru. CG-1923 i 1924.

- 2 diners de Vic de caràcter comtal, dels atribuïts a Ramon Berenguer III (1096-1131). Cru.CG-1841.

- 1 diner atribuït a Ramon Berenguer I (1035-1076), però, de moment, de seca incerta. Cru.CG-1833.

Comentaris:

Es tracta d’una troballa de tipus acumulatiu, ja que les peces varen aflorar al mateix camp i, com veiem, les cronologies són força distanciades. Pel que fa a les dues atribuïdes al comtat d’Urgell, es tracta de peces gairebé úniques que reforcen,

amb el lloc de la troballa, la seva atribució a aquest comtat. Cal recordar que, si bé al nostre Catàleg General les atribuíem a Ermengol III (1038-1065), dues troballes posteriors ens inclinaren a atribuir a aquest comte el nou tipus amb estrella i repartir, hipotèticament, les dues varietats d’argent de petit mòdul, amb llegendes estrafetes i testa de perfil entre Ermengol I (992-1010) i Ermengol II (1010-1038). Pel que fa al tipus de Ramon Berenguer I, forma part d’un grup de tres peces que porten el nom d’un comte Ramon, un tipus de lletra que s’aproxima en algun cas al dels mancusos bilingües, però que no donen indicis de la seca emissora. Sobre un d’ells, atribuïble a Girona, en donem notícia en aquesta Acta Numismàtica

Bibliografia:

Crusafont, M., Catàleg General de la Moneda Catalana, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 2009.

Crusafont, M., “Comtat d’Urgell: Tipus inèdit de les primeres emissions”, Acta Numismàtica 41/42, 2011/2912, p. 169-173.

Crusafont, M., “Un grup monetari singular dins la sèrie comtal d’Urgell”, Acta Numismàtica 46, 2016, p. 123-126.

TROBALLA DE CAMBRILS

(medieval català)

Núm.: AN-105.

Lloc: Cambrils (Baix Camp).

Composició: 1 florí d’or de València de Martí l’Humà (1396-1410).

1 terç de croat de plata d’Alfons IV (1416-1458).

1 terç de Croat de Lleida de Joan II (1458-1479).

Dates límit de les pèrdues: segons la cronologia de les peces.

Localització: desconeguda.

Data de la troballa: vers 1982.

Circumstàncies de la troballa: només sabem que es trobaren a la torre de Cambrils.

Descripció:

Florí d’or de València de Martí I. Només sabem que duia, als peus de S. Joan, la marca de Desplà, de manera que es deu tractar del Cru.CG-2298a.

Terç de croat d’argent de Barcelona d’Alfons IV. Cru.CG-2875.

Terç de croat d’argent de Joan II, amb ILERDENCIS. Cru-CG-2985.

Comentaris:

Devem les dades d’aquesta troballa a Pere Ramon Arriols, de Tarragona, el qual ens les va comunicar l’estiu del 1982, però no poguérem prendre dades ni

fotografies de les peces. Es tracta, sens dubte, d’una troballa de tipus acumulatiu que ens mostra la circulació del florí a la zona tarragonina i que els terços de croat local de la Guerra Civil Catalana del s. XV (1462-1472) degueren circular sense dificultats per tot el territori català.

Bibliografia:

Crusafont, M., Catàleg General de la Moneda Catalana. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 2009.

TROBALLA DE SARRAL (medieval

castellà)

Núm.: AN-106.

Lloc: a prop de Sarral (Conca de Barberà).

Composició: un excel·lent dels Reis Catòlics de la seca de Sevilla.

Dates límit: finals del s. XV, principis del XVI.

Data més probable de la pèrdua: finals del s. XV, principis del XVI.

Localització: desconeguda.

Data de la troballa: desconeguda.

Circumstàncies de la troballa: casual, en superfície.

Descripció: Excel·lent d’or dels Reus Catòlics de la seca de Sevilla.

a/ +:QVOS:DEVS;CONIVNGIT:HOMO:NON:SEPARET: Efígies enfrontades i coronades

r/ .FERNANDVS:ET:hELISABET:D: G: Armes reials coronades entre S-S sobre estrelles.

Pes: 3,54 g

Comentaris:

Diàmetre: 21,3 mm Áureo & Calicó-661

Des del moment en què Ferran II va estendre a Castella el patró del ducat d’or, aquesta moneda va començar a circular sense dificultats a la Corona Catalano-Aragonesa, ja que es tractava d’un model europeu prou valorat, com abans ho havia estat el florí d’or. Per tant, no és sorprenent que hi hagi troballes a l’àmbit català de peces d’or castellanes, com és el cas que ara aportem, per bé que no s’han assenyalat gaires, raó per la qual aquesta té el seu interès. La peça forma part del mateix fons ja comentat a la troballa AN-86.

Bibliografia:

Crusafont, M., “Circulación de moneda castellana en Catalunya en el siglo XVI. El hallazgo de Valls”, Gaceta Numismática 109, 1993, p. 43-54. aureo & CaliCó, Numismática Española (1474-2020), Barcelona, 2019.

TROBALLA DE VERDÚ (florentí)

Núm.: AN-107.

Lloc: a prop del municipi de Verdú (Urgell).

Composició: 1 florí florentí d’or, d’època baixmedieval.

Dates límit: finals s. XV.

Data més probable de la pèrdua: finals s. XV.

Localització: desconeguda.

Data de la troballa: desconeguda.

Circumstàncies de la troballa: casual, en superfície.

Descripció: Florí d’or de Florència. a/ .S.IOHA-NES. B (escudet allagrimat) S. Joan, dret, de front, amb ceptre. r/ .+.FLOR-ENTIA Flor de llir omplint tot el camp.

Pes: 3,45 g Diàmetre: 21,1 mm

Comentaris:

A la troballa AN-86 ja vàrem donar a conèixer una sèrie de florins catalans procedents d’una vella col·lecció que llavors s’anava a dispersar. Tots ells, a l’igual que la peça actual, procedien de troballes individuals fetes en llocs diferents i anotades en el seu moment. Ens centràrem, en aquella ocasió, en els florins catalans, però pensem que potser també pot ésser útil de consignar l’aparició d’un florí florentí, encara que no en puguem mostrar la fotografia. L’escudet sembla que hauria de correspondre a Jacobo Cerretani i, llavors, seria del 1482, però no es pot assegurar ja que partim d’un dibuix. Efectivament, és ben documentat que tant els sobirans com els comerciants empraven els florins florentins, molt ben valorats internacionalment i, sobretot, per a operacions en el mercat exterior. També és ben documentat que Pere III i altres sobirans en varen falsificar a fi de lucrar-se amb la seva bona cotització. No són, però, gens abundants els afloraments individuals d’aquestes peces, mentre que sí que en coneixem alguns exemplars que trobem de vegades formant part d’algun tresor. Així, al de S. Pere de Rodes, en varen aparèixer onze i sembla que corresponen, efectivament, al tresor. Malgrat, doncs, la precarietat de les dades, ens ha semblat interessant de mencionar aquesta troballa individual.

Bibliografia:

Crusafont, M., COMES, R., El florí d’or català: Catalunya, València, Mallorca, Asociación Numismática Española i Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Barcelona, 1996.

Crusafont, M. de, Història de la moneda de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 2015. MNAC, El Tresor de Sant Pere de Rodes, Barcelona, 1999.

TROBALLA DE LA CERDANYA (III) (modern municipal)

Núm.: AN-108.

Lloc: comarca de la Cerdanya.

Composició: 1 doble sou de billó de Carles I.

Dates límit: després del 1531.

Data més probable de la pèrdua: després del 1531.

Localització: desconeguda.

Data de la troballa: vers el 1960.

Circumstàncies de la troballa: casual, en superfície.

Descripció: Doble sou de billó de Perpinyà de temps de Carles I, emès el 1531.

a/ +INTERNATOS MVLIERVM S. Joan, de front, entre 15-31. P a l’esquerra. r/ PERPINIANI VILLE Armes catalanes coronades, en cairó. Entre els florons de la corona: 1.5-3.1

Pes: 3,34 g Diàmetre: 25/27 mm Cru.L.-1947

Comentaris:

No pot sorprendre l’aflorament a la Cerdanya d’un doble sou de Perpinyà, atesa la proximitat del centre emissor i el destí històric apropat que tingueren sempre els dos comtats. De tota manera, cal tenir present que també Puigcerdà batia moneda i que sovint es plantejaren qüestions sobre l’àrea de circulació de cadascuna de les monedes. Sembla, però, que els grossos múltiples de Perpinyà acabaren per guanyar la partida. Aquesta troballa ens en donaria una primera prova.

Bibliografia:

Crusafont, M., La moneda catalana local, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona 1990.

TROBALLA DE CERVERA III (modern, potser català)

Núm.: AN-109.

Lloc: entorn de Cervera.

Composició: 1 escut d’or de Carles II, potser de Barcelona. Dates límit de la pèrdua: després del 1474.

Localització: desconeguda.

Data de la troballa: 1975.

Circumstàncies de la troballa: en terra de conreu, en superfície.

Descripció: Escut d’or de Carles II.

a/CARO(L)...D.G Armes reials coronades que tallen per dalt.

r/ .HISPA...1674 (potser sobre 64) Creu patent en orla lobulada.

Pes: 3,30 g Diàmetre: 16,5 mm Áureo & Calicó-819

Comentaris:

Les troballes de moneda d’or són molt escasses i més encara les de caràcter individual, segurament perquè la pèrdua d’una peça tan valuosa bé justificava una recerca pacient. En aquest cas, es tracta, segons Áureo & Calicó, d’una peça de la seca de Barcelona, encara que no porti les marques B-A, que potser es varen obviar en la peça d’un escut per manca d’espai. Els escuts, inicialment malvistos a Catalunya, on es preferia el ducat i s’emetien els trentins i mitjos trentins (és a dir, dobles ducats i ducats d’or de llei més alta), acabaren per ésser acceptats, ja que fou un model que s’imposà a tot Europa. No és estrany, doncs, que en temps de Carles II ens constin diferents informacions sobre l’encunyació

d’escuts d’or i dels seus múltiples a Barcelona. Darrerament, la nòmina de peces barcelonines s’ha ampliat amb l’atribució que ha pogut fer Jordi Simó de les peces de dos escuts amb marca B a la seca barcelonina.

Bibliografia:

Áureo & CaliCó, Numismática Española 1474-2020. Barcelona, 2020. Crusafont, M., Barcelona i la moneda catalana, Caixa de Pensions, Barcelona, 1989.

siMó i Balagueró, Jordi, “Noves aportacions a la seca de Barcelona en temps de Felip III (IV). Els escuts amb marca B”, Acta Numismàtica 50, Barcelona, 2020, p. 133-140.

TROBALLES DE LA SEGARRA (medieval a contemporani català)

Núm.: AN-110.

Lloc: comarca de la Segarra.

Composició: 423 peces procedents de troballes individuals en diferents camps de la comarca de la Segarra i segons la descripció aproximada següent:

Època medieval(22)

Època moderna(397)

Jaume I “ “ Jaume II “ Ferran II “ moneda localt “ “ “ Carles I “ “

5 diners de Barcelona, 1 de doblenc

i 4 de tern

2 diners de València

4 diners jaquesos

6 diners de Barcelona

2 diners jaquesos

1 diner de Barcelona

2 diner jaquesos

1 senyal d’aram d’Agramunt

9 diners de Girona de Felip I, II, no visibles i 1 de fals

9 diners de Lleida de Felip II, 2 de bon art

7 diners de Vic de Carles I a la Guerra dels Segadors

12 diners de Barcelona, 4 de falsos

1 diner de València

4 diners jaquesos

Felip I

Felip II

Felip III

Guerra Segadors

5 diners de València

6 diners jaquesos, alguns potser de Felip II o III

186 ardits de Barcelona, molts de Felip III

6 diners de Barcelona no datats, 5 amb 1615/19/21

16 diners de Barcelona, alguns de Felip III

3 diners de València del 1610

3 diners de Barcelona, 1622, 33, 34

6 diners de València, 3 falsos, altres data no visible

9 sisens de Barcelona, 1 Felip,

2 Lluís XIII, 6 Lluís XIV

16 diners Barcelona de Lluís XIV, alguns 1643/46

1 diner d’Agramunt

2 diners de Cervera

2 diners de Solsona, 1641/43

2 diners de Vic, 1643

Carles II

Carles III (Arx.)

Felip V

Època Contemporània(2) Incertes

Dates límit: 1214-1846.

Localització: dispersa.

Isabel II “

2 diners de València

4 diners jaquesos

40 ardits de Barcelona

34 diners Barcelona, 9 amb data visible, 2 falsos

6 diners jaquesos, un fals

4 peces d’1 maravedí de Barcelona, 1718/20

1 peça de ½ maravedí de València del 1720

1 peça de 6 quartos del 1846

1 peça de 3 quartos del 1837

2 peces modernes, segurament franceses

Dates de les troballes: entre els anys 1940 i 1980.

Circumstàncies de la troballa: en camps de conreu, al llarg dels anys i al vespre, després d’un dia de pluja, que és quan es veuen bé, segons ens explicà. Recollides per un pagès de Tàrrega a diferents terres a la Segarra i al llarg de la seva vida, especialment en dos dels seus camps, on hi havia vinya.

Descripció: no tenim altres dades més que les de la llista anterior, tretes directament de les peces, que eren en àlbums. Tampoc no vàrem poder prendre imatges ni pesos.

Comentaris:

Es tracta, naturalment, d’un seguit de troballes individuals que ens poden donar una certa idea del circulant a la zona de la Segarra. Veiem una pobre representació medieval, potser perquè la zona era menys habitada, i un predomini aclaparador de les peces de l’edat moderna, en particular dels ardits i dels diners, cosa pròpia d’un hàbitat pobre. Predomina de forma molt destacada la moneda de Barcelona, però no hi manca una certa representació de moneda valenciana i encara més de l’aragonesa, terra amb la qual es devien fer intercanvis de productes agraris i ramaders. La moneda local de Girona, Lleida i Vic hi és present, prova de la seva gran expansió per tot Catalunya i es fa patent com la moneda feta localment durant la Guerra dels Segadors, fins i tot de llocs tan llunyans com Vic, circulà també amb prou normalitat, segurament seguint l’estela dels anteriors numeraris locals. Manca més numerari extern, però ja ens va dir qui recollia i col·leccionava aquestes monedes que si eren mal conservades o no les entenia, moltes vegades les llençava. També ens explicà que quan escombraven a casa, tiraven la brossa al femer i, després, els fems a la vinya, i que per això comptava que n’hi haguessin tantes en aquells llocs en concret.

Bibliografia:

Crusafont, M., Catàleg General de la Moneda Catalana, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 2009.

Recensions bibliogràfiques

VÀRIA

Boada Salom, Jaume. “Jueus i xuetes en la fabricació de moneda a Mallorca”, Els jueus a les Balears: presència, expulsió i repressió. XXXVI Jornades d’Estudis Històrics Locals. Institut d’Estudis Baleàrics. Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat, Palma, 2020.

El treball de Boada està inclòs en un volum on hi trobem altres vint estudis sobre la temàtica, a més de dues presentacions introductòries. Els treballs aborden tota mena de temes, com ara econòmics, de religió, de repressió i persecució, i de personatges concrets i il·lustratius. Les jornades es feren a Maó i això es va evident amb la presència d’estudiosos menorquins. Un volum, doncs, ben considerable, amb una gran varietat de punts de vista sobre la qüestió.

Pel que fa al món de la moneda, poca cosa sabíem del tema, fora de l’actuació del gravador Bonnín en les emissions més tardanes, una informació que, molt esquemàticament, ja ens assenyalava Àlvar Campaner.

Fidel al seu mètode, Boada ha emprès l’estudi prenent com a base una munió de documentació inèdita de primera mà. Això li ha permès d’eixamplar enormement el ventall de les actuacions dels jueus en el tema monetari, malgrat que la seva presència no és pas sostinguda i abrusadora, sinó que varia molt d’una època a una altra.

Com explica l’autor, el treball a la seca o fàbrica de moneda comportava una sèrie de privilegis, de manera que eren uns càrrecs cobejats per tothom.

La presència de jueus a la seca s’inicia amb el convers Bell-hom Cara-cosa, que prengué el nom de Berenguer de Cortilles i que, prestador com era del rei Joan I, assolí d’obtenir importants privilegis a canvi d’anar alleugerint els deutes reials.

A continuació, trobem un seguit d’anotacions sobre probables llinatges d’origen jueu que omple l’espai entre el final del segle XV i els inicis del segle següent. Pel que fa, però, a les qüestions sobre la seca, el tema reprèn amb força amb el plet dels mestres Fortuny i els nobles Descatllar i, seguint aquesta documentació, hom

troba diferents proveïdors de plata a la seca i altres persones relacionades que són d’origen jueu.

L’any 1768, es bateren a Mallorca les medalles de proclamació per l’ascens del nou sobirà Ferran VI. En aquesta ocasió, hi hagué un llarg embolic entre el gravador Muntaner i un tal Bonnín, d’origen jueu. De llavors ençà, els Bonnín van apareixent en altres diferents iniciatives monetàries. A partir d’aquí, Boada fa un seguiment minuciós d’aquesta presència als afers de les emissions i ens amplia d’una forma molt notable tot allò que Campaner ens havia dit. De fet, l’autor pot concloure que és sobretot al s. XIX quan l’actuació jueva es fa més potent, tant pel paper del llinatge dels Bonnín com per d’altres, també jueus, que l’autor va retrobant pacientment a la documentació.

Es tracta, doncs, d’un treball molt ben documentat, on la feina d’arxiu ha estat la base principal i que ens amplia de forma molt considerable la nostra visió sobre l’encunyació de moneda a Mallorca.

Ruotolo, Giuseppe. Tot i que més endavant farem la recensió d’una de les seves nombroses obres, aquest apartat té, com a missió fonamental, la de fer conèixer aquest investigador italià de Bari i les seves múltiples actuacions en pro de la numismàtica. Cal dir que, tot i que coneixia algun dels seus treballs, no era pas conscient de l’amplitud de les seves recerques i iniciatives. L’atzar d’una consulta ens ha posat en contacte. Metge cirurgià, es confessa tan apassionat per la seva tasca mèdica com per la numismàtica. Pel que fa al nostre sector, hem de destacar, d’una banda, el mèrit d’haver promogut la reedició d’obres antigues de tant relleu com I tipi monetari de la zecca de Salerno, de Memmo Cagiati, editat el 1925 i ara reprès el 2018; o bé Sulle monete meridionali d’Italia dal XII al XV secolo, d’Arthur Sambon, editat el 1840 i ara reprès el 2015. Aquests i encara altres textos han estat editats per l’Accademia Italiana di Studi Numismatici, que presideix el mateix Ruotolo, i s’han complementat amb dades bibliogràfiques i fins i tot fotografies, de manera que ens aporta una edició acurada i completa. Al marge d’aquesta activitat i dels seus nombrosos treballs personals, és l’impulsor de la revista Progresso Numismatico, que ha tingut l’amabilitat de publicar en català un text nostre en el seu número 2 de l’any III, que és el 2020. Ruotolo és també l’animador d’una Società Mediterranea di Metrologia Numismàtica, que acaba de realitzar, en línia, un congrés amb una àmplia participació. Al marge de recensionar una obra seva, ens ha semblat que valia la pena d’informar sobre totes aquestes altres actuacions.

Miquel de Crusafont

Miquel de Crusafont

Ruotolo, Giuseppe, Riviste e Periodici Italiani de Numismàtica, Accademia Italiana di Studi Numismatici, Bari, 2001.

Fer un recull sistemàtic de la totalitat de les revistes de tema numismàtic de tots els temps era un repte de molt difícil consecució, ja que ens trobem amb un llistat de cent vint-i-cinc publicacions que s’inicien l’any 1808 i que es troben escampades per tot el terrari italià i fetes des d’aquella data fins a l’actualitat. L’autor, però, no sols va assumir el repte i l’ha portat a terme amb competència, sinó que n’ha fet una edició utilíssima. En ella, no hi ha només el llistat de les eixides de cada revista, sinó nombroses informacions complementàries, com ara les portades, un breu estudi històric, un llistat cronològic i un índex d’arxius i biblioteques on se’n poden trobar els exemplars. A aquest treball monumental, s’hi ha afegit encara una presentació acurada que en fa, gairebé, un llibre de bibliòfil, de 334 pàgines.

Miquel de Crusafont

MÓN ANTIC

A.A.V.V.: “Incontro Internazionale di Studi-MONETE FRAZIONATE Quadri regionali, questioni cronologiche, aspetti economici”, Università Cattolica del Sacro Cuore, Dipartimento di Storia, Arqueologia e Storia dell’Arte; Univesità degli studi di Salerno, Dipartimento di Scienze del Patrimonio Culturale. Milà, 16 i 17 de setembre de 2019.

El Congrés, celebrat a Milà el 2019, proposa una reflexió sobre un fenomen que Villaronga i altres autors van tractar a la península: els espècimens monetaris trencats deliberadament en dues o més porcions durant la seva circulació, amb l’objectiu d’originar “monedes” de menor valor. Aquests recursos, que es troben des de l’edat antiga a la moderna, han estat atribuïts a períodes de subministrament monetari insuficient. Els temes es tracten amb metodologies actualitzades d’anàlisis, especialment a partir de la documentació de les excavacions arqueològiques recents que, gràcies a l’estudi contextual, ens proporcionen datacions més fiables. També s’investiguen les formes d’ús i la relació que aquests divisors tenen en el circulant, tant en un sentit cronològic com geogràfic.

Montserrat Berdún Colom

aRtRu, Jérémy. “Carthage et l’or africain: une hypothèse réexaminée a la lumiere de asnalyses élémentaires”, Bulletin de la Societé Française de Numismatique, 74-4, abril de 2019, p. 91-97.

L’autor explica les anteriors teories segons les quals l’or de les emissions de Cartago haurien pogut ésser de provinença centreafricana, sia per via terrestre, sia per via marítima. Després, Roma hauria gaudit de la mateixa font en conquerir la seva rival. Les anàlisis de contingut de metalls permet l’autor demostrar que els continguts de l’or cartaginès i romà presenten unes composicions molt apropades i semblants a les emissions gregues, de manera que la teoria africana queda en entredit. Llavors, caldria saber d’on prové, en realitat, aquest or que ell anomena simplement “mediterrani” i apunta, com una de les possibilitats, la península Ibèrica.

Miquel de Crusafont

BocciaRelli, Dorian: “Nouvelles considérations sur les ateliers monétaires de Vienne (?) et de Narbonne (?) durant le principat de Galba”, Bulletin de la Société Française de Numismatique, núm. 73/02 (febrer 2018), p. 34-42.

L’any 68, Caius Julius Vindex i Servius Sulpicius Galba es rebel·len contra Neró. Per finançar la revolta, s’obren nous tallers monetaris en les províncies occidentals i s’encunya moneda d’or i de plata. Es coneixen almenys dos tallers en les províncies ibèriques, un a l’Àfrica proconsular, i també diversos tallers a la Gàl·lia i a Roma. Respecte de les monedes atribuïdes a la Gàl·lia, concretament als tallers de Narbona i Vienna que H. Mattingly i C. H. V. Sutherland recullen en el catàleg del British Museum i en el RIC, i basant-se en criteris estilístics i metrològics, l’autor conclou en la diferenciació d’una més gran pluralitat de tallers.

Montserrat Berdún Colom

caldéS, Òscar; SicaRt, Xavier: “Nuevos hallazgos monetarios en el yacimiento ibérico del Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona). Una ceca del siglo III a.C”, XVI Congreso Nacional de Numismática. Tesoros y Hallazgos monetarios: Protección, Estudio y Musealización, celebrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2018 (en premsa).

El treball presenta els resultats numismàtics de les darreres campanyes d’excavació en el Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona), oppidum creat ex novo en la segona meitat del segle III aC i centre emissor de dracmes d’imitació emporitana durant la Segona Guerra Púnica.

Durant la campanya de 2017, es van recuperar monedes i objectes relacionats amb el pagament en metàl·lic, fragments de plata retallada (hacksilber), un con-

junt de ponderals de plom, un plat de balança de bronze i una prova d’encuny de dracmes d’imitació emporitana amb la llegenda kúm, que s’atribueix a una seca localitzada a l’interior del jaciment.

Montserrat Berdún Colom

chevillon, Jean Albert; RipollèS, Pere Pau, “Monedas arcaicas de Teline (Arlés) halladas en la zona Noreste de Iberia”, Numisma 261, SAEN, Madrid, 2017.

Els dos investigadors s’han constituït en un tàndem productiu que suma l’experiència del primer en els amonedaments grecs de Marsella i el seu entorn, i l’experiència del segon en l’anàlisi curosa de les troballes en aquest arc mediterrani grec que es mou entre Marsella i Sagunt, una seca aquesta darrera exhaustivament treballada per Ripollès. En aquesta ocasió, ens amplien el panorama pel que fa a les emissions de la colònia grega de Teline, és a dir, amb l’actual Arle provençal. Els autors li atribueixen un grup de tipus arcaics toscos, semblants per factura amb el grup que han reservat a Empúries, tot assenyalant, però, que aquesta forma tosca no és pas pròpia del taller de Marsella. Poc a poc, doncs, sembla que es va fent la llum sobre una sèrie de colònies gregues, ben conegudes des de fa temps, que ocupen un entorn de la mateixa Marsella i que s’allarguen vers l’extrem sud-est d’Occitània i les colònies catalanes de Roses i Empúries.

Miquel de Crusafont

chevillon, Jean-Albert; amandRy, Michel. “Divisions d’argent inédites à motifs romains en Gaule du Sud-Est”, Bulletin de la Société Française de Numismatique, núm. 74/06 (juny 2019), p. 168-175.

Chevillon i Amandry presenten, en aquest article, un total de cinc tipus inèdits diferents de divisors massaliotes. Aquestes petites peces de plata presenten, com a novetat en una de les seves cares, un tipus inspirat en l’amonedació oficial romana, que els autors documenten comparant els models dels numeraris emesos pels primers emperadors.

La circulació d’aquestes petites monedes se situa al sud-est de la Gàl·lia, al voltant del tercer quart del segle I aC, en la qual diferents entitats amb certa autonomia i propòsit estrictament local seguirien el patró de la “vella” moneda de la Marsella grega.

Montserrat Berdún Colom

chevillon, Jean Albert; BeRtaud, Olivier. “Marseille archaïque: une nouvelle fraction à la tête de satyre de face”, OMNI 13-07/2019, p. 6-11.

La troballa d’una peça inèdita de tetartemorion amb el cap de sàtir de front, destaca l’existència d’un nou grup de les monedes de Massàlia, emès en el transcurs de la fase B de la seva amonedació arcaica (cap el 500/475 aC) i abans de les peces del tresor d’Auriol. Això obliga a plantejar-se una reordenació de les sèries establertes, que l’autor proposa i justifica.

Montserrat Berdún Colom

maRtínez chico, D.: “La serie monetal “Bes/Palmera”. Una pseudo-ceca en la Hispania Ulterior”, Revue Numismatique 175, París, 2018, p. 285-200.

L’autor estudia una emissió de la península Ibèrica antiga que ha passat força desapercebuda pels estudiosos. Es tracta de la sèrie “Bes/palmera”, que combina la representació del déu Bes típica de les monedes eivissenques amb una palmera típica de la iconografia fenícia-púnica. Les monedes conegudes han aparegut exclusivament a Andalusia i aquest fet permet David Martínez Chico plantejar-se el paral·lelisme amb les emissions imitatives d’Ebusus que apareixen a Pompeia i a la Campània. La denominació pseudo-seca que apareix al títol de l’article és la mateixa que altres autors han fet servir per a designar els tallers monetaris, que, sense ser de falsaris, encunyaven monedes a imitació de les d’altres territoris. L’autor fa un estudi metrològic i d’encunys de dinou peces, que divideix en tres sèries segons l’estil, i proposa situar-les en una cronologia propera a mitjan segle I i relacionar-les amb la manca de moneda fraccionària. Martínez Chico suggereix que la tria de la iconografia d’aquesta emissió podria ser un indicatiu de la pervivència de l’ideari col·lectiu fenici en algunes zones de la Hispània Ulterior.

XSA

SinneR, Alejandro G.; maRtínez chico, David; FeRRante, Marco (2020). “El yacimiento subacuático de Las Amoladeras, Cabo de Palos (Cartagena). Nuevos enfoques arqueométricos”, Zephyrus 85, p. 139-162. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. Disponible a: https://doi.org/10.14201/ zephyrus202085139162.

Aquest treball centra la seva atenció sobre un derelicte subaquàtic situat davant de la Playa de las Amoladeras, a la Manga del Mar Menor (Múrcia). Els autors el daten en l’època republicana romana, entre els anys 50 i 30 aC, i en remunten el

descobriment i primera exploració als anys setanta del segle XX, la dècada en què també se’n publicà un primer estudi, al qual han seguit altres treballs fins entrat el segle XXI. La naturalesa dels materials que s’hi han trobat (bàsicament, objectes de plom, com canonades o fístules, colzes, glands, pesals, figures i objectes decoratius, ploms de pesca, etc.) ha portat a concloure als diversos autors que n’han parlat que es tractava d’una embarcació dedicada en exclusiva al transport de productes fabricats en aquell metall, probablement per ser destinats al seu reciclatge. L’interès numismàtic d’aquest derelicte murcià rau en el fet que s’hi trobaren quatre peces monetiformes de plom com les de tipus maça que foren descrites a tRilla paRdo, E. i caleRo GelaBeRt, A. (2008): “Los plomos monetiformes de época romana en la isla de Mallorca”, Acta Numismàtica 38, p. 71-76, un treball que els autors tenen ben present en tot moment. Per tant, la troballa de quatre exemplars d’uns ploms que, anteriorment, només s’havien documentat a Balears afegia interès en assajar de documentar la procedència del material en què foren fabricats. Tot i acceptar l’origen mallorquí de les peces, que ja altres autors situaven a la vila romana de Pollèntia, Sinner, Martínez-Chico i Ferrante esmenen la lectura que Trilla i Calero havien fet de la llegenda NVM que encimbella la maça del revers, basant-se en les consideracions d’autors posteriors que, el 2017, proposaren que es tractava d’una inscripció llatina levogira que s’havia de llegir com a MVN, la típica abreviatura de municipium

Un dels punts més destacables de l’article és l’anàlisi metal·logràfica que els autors assoleixen de fer d’un plom monetiforme. Però no es tracta d’un dels exemplars trobats en el derelicte: com bé s’aclareix, tres dels exemplars que se n’extragueren (del quart, no se’n coneix el parador) es troben dipositats en el Museo Nacional de Arqueología Subacuática de Cartagena, i aquesta institució no va atendre la demanda dels autors d’extreure’n un fragment per tal de fer-ne una anàlisi. La solució vengué d’un posseïdor de diversos exemplars de la mateixa tipologia, Jeroni Orell Jaquotot, membre de la SCEN, qui sacrificà generosament una de les seves peces perquè fos analitzada.

La mostra fou diluïda en àcid i, sobre la solució, s’hi feu un mesurament d’isòtops amb un col·lector múltiple ICP-MS, que proporciona una precisió major. Els valors que se n’obtingueren determinaren una petita proporció d’estany (0,026%) i unes ràtios isotròpiques que no es corresponen amb les que, en altres estudis, s’han detectat en el metall procedent de les mines de galena de Balears, com la de Bunyola, a Mallorca, i les de Capifort i Binifabini, a Menorca. En lloc d’això, els valors determinen que aquests objectes foren fabricats amb una barreja de ploms d’orígens diversos, procedents dels districtes de Sierra Morena (Jaén) i de Cartagena-Mazarrón, cosa que apunta a un ús de plom reciclat. Els autors teoritzen amb la possibilitat que aquests ploms es trobassin en la bossa d’un mercator arribat de Balears que viatjava en l’embarcació, però que haguessin estat fabricats a Mallor-

ca amb plom forà, a l’igual que altres objectes trobats als jaciments mallorquins de Son Real i Son Espases, tots ells indicis de les connexions entre el sud-est peninsular i les illes.

Jaume Boada

StannaRd, Clive; SinneR, Alejandro G.; FeRRante, Marco. “Trade between Minturnae and Hispania in the Late republic. A comparative isotopic analysis of the Minturnaean lead issues and the Spanish plomos monetiformes of the Italo-Baetican series, and numismatic and epigraphic evidence of the trade”, The Numismatic Chronicle 179, The Royal Numismatic Society, London, 2019, p. 123-171.

A través de la documentació de dos ploms d’època republicana tardana, exhumats a la colònia romana de Minturnae (Itàlia) i a la Bètica, els autors d’aquest article observen paral·lels iconogràfics estrets que els donen peu a realitzar tota una comparativa basada en anàlisis de metalls, quantitat i procedència de les monedes hispanes trobades a Minturnae i, sobretot, dels ploms bètics. Així, identifiquen relacions sobradament contrastades entre els emissors de les sèries de plom de Minturnae i les gens testimoniades a Cartagonova i a la Bètica com a evidència primària del paper clau de Minturnae en la colonització, l’explotació, la producció i el comerç del plom a Hispània.

Montserrat Berdún Colom

MEDIEVAL

BompaiRe, Marc; FRançoiSe, Joël, “La collection de monnaies féodales du Musée de la Romanité: qualques pièces remarcables de Bergerac, Mende et Viviers”. Bulletin de la Société française de Numismatique, 2019, 74, 7, p. 248-254.

En aquest museu de Nimes, s’hi troben, efectivament, diferents peces interessants i els autors en fan l’estudi. A nosaltres ens ha interessat especialment la de Mende, fins ara només coneguda per un dibuix de Caron i que ara podem veure en una fotografia, tot i que de molt baixa qualitat. Nosaltres l’havíem publicat en el llibre sobre Occitània, amb un error d’imatge i de referència de Caron, cosa que vàrem corregir a Història de la moneda de la Corona catalano-Aragonesa Medieval, SCEN (IEC), 2015, on apareix amb el núm. 75 del catàleg. Els autors la relacionen amb la concessió del 1161 que feu el rei de França al bisbe Aldebert, però nosaltres ja vàrem advertir que aquesta concessió no diu res de monedes, sinó que el rei dona al bisbe “aquells drets que el rei tenia en el bisbat”, és a dir,

pràcticament res, com ja indicàvem en la pàgina 153 del llibre sobre Occitània, que els autors ignoren.

Miquel de Crusafont

FRancèS vañó, D. “Jaén musulmán y sus monedas”, Manquso 10, 2019, Madrid-Llorca, p. 19-45.

L’autor proposa, de resultes de la lectura d’algunes fonts contemporànies, l’existència d’emissions monetàries àuries a la taifa de Jaén durant el govern d’ibn Hummam (414-428 H). A continuació, cataloga les emissions de la ciutat durant el període almoràvit i post-almoràvit, i durant l’imperi almohade.

XSA

FRancèS vañó, D. “El Rey Lobo: Nueva aportación”, Manquso 12, 2020, Madrid-Llorca, p. 85-100.

La publicació d’un dirham sencer inèdit de Muhammad ibn Sa’d, el rei Llop, probablement fabricat cap el 544 AH, serveix de pretext a l’autor per a repassar els handusos i dirhams coneguts d’aquest sobirà de València i Múrcia. D’aquesta manera, s’amplia considerablement un catàleg d’emissions que David Francés havia començat a expandir en un article d’Acta numismàtica 39, l’any 2009.

XSA

Fontenla BalleSta, Salvador; FRochoSo Sánchez, Rafael, “Un estudio sobre las cecas en los dirhames almohades”, Manquso 12, 2018, Madrid-Llorca, p. 101-152.

Fontenla i Frochoso, reconeguts especialistes en moneda hispanoàrab, presenten un meticulós i complet estudi sobre els dirhams quadrats de plata de l’Imperi Almohade. L’estudi inclou la identificació de les seques segures, la discussió sobre les seques no confirmades però relacionades en obres passades i la catalogació de varietats ornamentals i cal·ligràfiques. És especialment interessant i d’agrair l’esforç que fan els autors en identificar seques que presenten errors d’escriptura, o que ometen o desdibuixen alguna lletra del nom de la ciutat on es va fabricar la moneda. Totes aquestes consideracions són il·lustrades amb fotografies de detall, sovint presentades de manera comparativa. També estudien tresors de dirhams per a intentar esbrinar el percentatge de circulació de les principals seques representades a les monedes. Així, comproven que, en les troballes de la península Ibèrica,

les tres seques més abundants són Fes (42%), Tlemcen (8%), Ceuta (7%) i Múrcia (6%), mentre que, al nord-est del Magreb, les proporcions són semblants, excepte que Ceuta (26%) supera amb escreix Tlemcen (9%).

Després de llegir les seques dubtoses, arriben a identificar deu noves seques respecte a la llista de poblacions emissores generalment acceptada. Es tracta de tres seques peninsulars (Almeria, Llorca i Silves) i set seques africanes (Badis, la Màmora, Naffis, Nul, Tànger, Uxda i Yerba). Pel que fa al nostre àmbit territorial, els autors coincideixen a suprimir la seca de Dénia del llistat de seques almohades atès que, segons ells, els exemplars examinats són gairebé sempre exemplars de Fes amb cal·ligrafia deficient o, més rarament, de la recentment identificada seca de Badis, amb una cal·ligrafia descuidada. XSA

laBRot, Jacques, “Les jetons médiévaux de Nuremberg”, Moyen Age 118, S. Martin des Entrées, 2019, p. 82-89.

La producció de gitons de comptabilitat al taller monetari reial de Tournai (Bèlgica) i la seva important difusió sembla que foren l’esquer que va moure la ciutat de Nuremberg a establir també un taller amb característiques semblants. Ciutat d’una artesania florent i en vies d’industrialització, els gitons de Nuremberg aviat envaïren tot l’espai europeu. Labrot en descriu totes les etapes, amb un inici anepigràfic i copiant encara Tournai, i després amb dissenys propis, dels quals reprodueix una gran quantitat. Hi abunden, en la fase més avançada, les figures i l’heràldica amb un treball molt acurat. L’autor aporta també diferent material gràfic d’altra mena de materials per a completar la nostra visió del material i per a comparar tipologies. Una mostra més, doncs, de l’incansable treball de Labrot per a fer-nos conèixer un aspecte ben poc treballat de la numismàtica.

Miquel de Crusafont

paRvéRie, Marc, “La circulation des deniers de l’Aquitaine caroligienne en al-Andalus; un réexamen des trésors ‘Espanya-1, 2, 3’”, Bulletin de la Société Numismatique du Limousin 25, 2018, llemotges, p. 4-16.

Quan l’any 2006 vaig batejar, en un article d’Acta Numismàtica, uns conjunts monetaris amb els noms “Espanya-1” i “Espanya-2”, no em pensava que acabarien sent utilitzats arreu, de manera consolidada, per a designar els tresors de la península Ibèrica andalusí que contenen gran quantitat de monedes d’argent locals (musulmanes) i estrangeres (cristianes). El nom d’Espanya s’utilitza sense traduir

en articles escrits en anglès i en francès. El 2016, Crusafont publicà el tresor “Centre peninsular”, que ha acabat sent conegut com a “Espanya-3”.

Marc Parvérie estudia la moneda carolíngia dels segles IX i X i s’ha interessat per aquests conjunts monetaris. La seva principal troballa és haver recuperat l’inventari parcial que Antonio Delgado, antiquari de la Real Academia de la Historia de Madrid, va fer a principis de l’any 1866 per informar de la troballa que avui anomenem Espanya-1. Aquest document no el vam conèixer ni Anna Maria Balaguer, ni Miquel Crusafont, ni jo mateix quan vam estudiar els tresors carolingis. Segons Delgado, les monedes van aparèixer a Calataiud i n’hi havia trenta-dos de carolíngies (disset de Chinon), una de Barcelona, quatre d’incertes que devien ser també dels tipus barcelonins, un dirham aglabita, i monedes andalusines indeterminades. És clar que l’inventari de Delgado és molt incomplet ja que algunes monedes carolíngies, publicades l’any següent per Chassaing, no hi apareixen (començant pel diner de Raül del Puei, aleshores inèdit). El que és important és que Delgado confirma que el tresor era mixt, amb monedes de l’emirat de Còrdova i aglabites, tal com sembla que va passar amb el tresor Espanya-2, per bé que, en aquest, no hi va aparèixer cap diner de Chinon. Delgado va saber identificar un diner de Barcelona a nom de Carles i llegenda retrògrada. Els “òbols odònics i del temple” il·legibles, que també assenyala Delgado, devien de ser semblants als tipus de Barcelona identificats gràcies a l’Espanya-2.

Parvérie continua l’estudi descrivint les monedes carolíngies presents als tres tresors, però sense discutir cap hipòtesi de canvi de cronologia. Finalment, descriu les alteracions que pateixen moltes de les monedes d’aquests conjunts, com ara perforacions, fragments o pedaços afegits. Una carta de Delgado confirma que moltes monedes d’Espanya-1estaven foradades o fragmentades.

Xavier Sanahuja Anguera

paRvéRie, Marc, “Le dêpot de Calatayud et la circulation des monnaies étrangères en al-Andalus: l’étude du lot ‘Espanya-4’”, Manquso 11, 2020, Madrid-Llorca, p. 56-92.

Marc Parvérie dona a conèixer l’aparició d’un conjunt monetari que anomena “Espanya-4”, de característiques aparentment similars als Espanya-1, 2 i 3. Aquests conjunts, apareguts o reportats haver aparegut en terres d’al-Andalus, contenen monedes musulmanes i cristianes dels segles IX i X. Per aquest motiu, alguns autors, entre ells Parvérie, creuen que podrien tractar-se d’un únic tresor fragmentat en diversos lots. Ara se sap que l’Espanya-1 va ser localitzat a Calataiud l’any 1865. És cert que els tres primers conjunts presenten característiques significativament semblants, tot i que a l’Espanya-2 no va aparèixer cap diner de

Chinon, i a l’Espanya-3 no es coneix si podrien haver-hi hagut monedes musulmanes. En canvi, aquest Espanya-4, que Marc Parvérie vol relacionar amb el altres conjunts anomenats Espanya, s’aparta sorprenentment de la homogeneïtat dels altres pel fet d’incloure gran quantitat de monedes musulmanes de la segona meitat del segle X. De fet, Parvérie situa la data d’ocultament d’Espanya-4 (i, per tant, del conjunt dels tresors anomenats Espanya) durant la fitna, l’any 400 de l’Hègira (1010 dC). Segons Parvérie, el tresor original contenia uns sis mil fragments de dirhams del califat de Còrdova i fatimites (i, per tant, tots ells de la segona meitat del segle X), juntament amb altres peces carolíngies de finals del segle IX i principis del X d’abans del 915 (uns 150 dirhams carolingis i un gran nombre de peces atribuïdes a Barcelona, però sense la presència dels diners dels anells), altres peces musulmanes anteriors al califat (nou o deu dirhams de l’emirat de Còrdova i una trentena de peces aglabites i idrissítes). En aquest resum final, hi ha algun element que grinyola sorollosament. El principal és que és molt inusual que un tresor monetari contingui monedes fabricades per distintes autoritats durant un marge de més de 120 anys. Teòricament, no és impossible, però és molt difícil d’explicar la presència conjunta i gairebé exclusiva de monedes cristianes ben conservades de datació anterior a 915 amb fragments de monedes musulmanes fabricades entre al 930 i el 1010. I, a més, en el cas de voler relacionar tots els quatre conjunts anomenats Espanya, caldria superar l’obstacle que en els conjunts Espanya-1 i Espanya-2 no es van localitzar monedes musulmanes del califat de Còrdova, sinó de l’emirat, i també aglabites del Nord d’Àfrica, de datació contemporània.

És cert que les monedes carolíngies i barcelonines de l’Espanya-4 són semblants a les dels altres conjunts, encara que presenten particularitats significativament importants (per exemple, la no presència de diners de tres anells, la no presència de diners de Chinon). Aquesta similitud aproximada em fa témer i sospitar que no s’hagi produït una contaminació, interessada per part d’algun comerciant, de barrejar dos dipòsits monetaris per fer-los passar per un.

Xavier Sanahuja Anguera

Rueda RodRíGuez-vila, P., “Aportación al corpus monetario visigodo: un triente de Liuva II acuñado en Tuy”, Omni 13, 2019, p. 277-282.

Pablo Rueda aprofita l’aparició d’un trient inèdit per a repassar les emissions dels visigots a Gallaecia, especialment les de la seca de Tuy. ANS

Rueda RodRíGuez-vila, P., “Las pesas monetarias castellanas en el siglo XV”, Omni 12, 2018, p. 178-192.

L’autor fa un repàs de la normativa que regulava l’ús de pesals monetaris en el comerç a la Castella del segle XV i presenta un catàleg de fins a vint-i-cinc pesals, majoritàriament anteriors a la reforma legal de 1488, setze dels quals són inèdits. Entre els exemplars inèdits, destaquen els pesals de caràcter local per a comprovar castellans, enrics de la cadira i florins.

Sanahuja anGueRa, X. “Émissions monétaires en Rouergue (XIIe et XIIIe siècles)”, Actes des Journées d’Etude sur ‘La vicomté de Millau au temps de sa domination catalane-aragonaise. Rivalités et Dissidences, Millau, 4-6 octubre 2013’, Col. Heresis 1, Tolosa, 2020, p. 159-174. Publicat en línia a: http://circaed-heresis. com/wp-content/uploads/2020/11/COLLECTION-HERESIS-1-2020.pdf. Publicació impresa en preparació.

El 2013, va tenir lloc a Millau (Roergue) un col·loqui sobre l’època de la dominació dels comtes de Barcelona sobre el vescomtat, que fou organitzat pel CIRCAED de Tolosa (Collectif International de Recherche sur le Catharisme et les Dissidences), els Arxius Municipals de Millau i l’ajuntament de la ciutat. Amb set anys de retard, es publiquen les actes d’aquelles jornades, per bé que, de moment, només de manera digital. L’autor fa un repàs dels tipus monetaris i dels models circulatoris de les monedes involucrades a la zona d’influència de la Roergue, anteriors a l’assimilació francesa. Hi destaca la publicació de fotografies en color d’algunes peces poc usuals, sobretot de Rodés, així com el rar diner del bisbat de Mende (al Gavaldà).

MEDIEVAL-MODERN

peRFetto, Simonluca, Monete e zecca della terra di Lanciano, Carabba, Lanciano 2013; Lanciano domaniale i fiera (1212-1640), Associazione PresentARTsi, Vicenza, 2014.

L’autor, ben conegut entre els nostres lectors per les seves col·laboracions amb la SCEN i amb Acta Numismàtica, ha dedicat una part considerable dels seus esforços investigadors a redescobrir-nos la seca de Lanciano. Semblava que podia haver estat important en base a algun dels documents medievals, però no s’hi havien atribuït monedes. Perfetto ja havia tractat el tema en diferents articles previs, algun dels quals ja hem comentat. Ara ha realitzat els dos llibres que glossem, en el primer dels quals ha treballat especialment la part medieval de la seca i, en el

segon, un tema que encara havia restat més a les fosques: la seva activitat en l’edat moderna. Com sempre, l’autor ha basat la seves argumentacions en un acurat treball d’arxiu i, en el segon cas, no ha descurat pas la documentació de l’arxiu de Simancas. Amb tot, no sols ha pogut demostrar l’activitat de la seca, sinó que ha pogut fer nombroses hipòtesis d’atribució i identificació.

Miquel de Crusafont

MODERN I CONTEMPORANI

Boada, Jaume (2019). “Vals comercials del Colmado La Mallorquina”, Mallorca Col·lecció 21, p. 21-25.

Boada va seguint la seva difícil campanya de recull dels signes paramonetaris balears, en aquest cas uns vals que l’empresa mencionada, radicada a s’Arenal de Llucmajor (Mallorca), donava als seus clients com a manera de fidelitzar-los. La botiga, a més de queviures, servia una àmplia gama de productes i es va convertir en un comerç florent. Tancat aquest comerç des del 1988, l’autor ha trobat dues descendents dels propietaris que li han donat informació. Com sempre, la recerca d’aquest tipus de materials és, sobretot, una gran batalla contra el temps.

Miquel de Crusafont

ponS machado, O. (2019). “Joan Flaquer Fàbregues, numismàtic”. Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos. 50 anys d’arqueologia menorquina (1910-1960), p. 68-85. Maó: Museu de Menorca.

Com a mallorquí i numismàtic, un no pot evitar sentir certa enveja per l’atenció especial que els menorquins i les seves institucions han dedicat històricament a les seves monedes. Una mostra d’això és el fet que, en pocs anys, el Museu de Menorca hagi publicat dos llibres dedicats a sengles numismàtics menorquins. D’una banda, el 2016 veia la llum Antoni Vives Escudero (1859-1925). Col·leccionista, arqueòleg i acadèmic, un llibre editat amb motiu de l’exposició homònima dedicada a un dels numismàtics illencs més il·lustres i que destacà en l’estudi de la moneda hispanoàrab. De l’altra, el títol que es recensiona en aquest espai i que està dedicat a un altre intel·lectual que tengué la numismàtica com un dels seus centre d’atenció principals.

Fill d’una família burgesa, Joan Flaquer i Fàbregues (Maó, 1877-Madrid, 1963) exercí de notari a Sencelles (Mallorca) el 1905, en acabar la carrera, fins que assolí una plaça a Menorca el 1907 i s’establí a Alaior. És en aquesta època quan es despertà en ell la passió per la numismàtica, la història i l’arqueologia i

començà a establir relacions amb els que ell considerava els seus mestres: els també menorquins Antoni Vives Escudero i Francesc Hernández-Sanz. Fou autor de diversos treballs sobre arqueologia i sobre numismàtica, dos dels quals es troben relacionats a la bibliografia de l’article “La disputa per Menorca del segle XVIII en medalles i gitons” (Acta Numismàtica 49, p. 281-310).

A l’estela de la seva afició per l’arqueologia, va anar bastint una col·lecció d’objectes històrics i arqueològics que formà amb exemplars obtinguts de compres, de donacions i d’intercanvis amb altres col·leccionistes, però també de les excavacions de jaciments en què participà en una època en què el control sobre les troballes arqueològiques era molt laxe. El llibre de més de tres-centes pàgines en què s’emmarca l’article és, per tant, un estudi d’aquest extens recull d’objectes que Flaquer reuní durant la seva vida i que el 2017 donà al Museu de Menorca el seu net i hereu, Juan Luis Ydoate Flaquer. L’autor de l’apartat de numismàtica és Octavio Pons, tècnic del Museu de Menorca i comissari de l’exposició.

Pons comença explicant com va formar Flaquer la seva col·lecció numismàtica basant-se en una part de la correspondència que inclou el llegat. Quantifica el volum de peces, entre monedes, medalles i gitons, en més de dos mil exemplars, dels quals, en el moment de fer l’article, n’havia catalogat mil cinc-cents seixanta-quatre. Servint-se de diverses taules, desglossa les monedes de la Hispània antiga, entre iberes, púniques, gregues i, principalment, romanes de totes les èpoques, i les classifica per seques o per emperadors, segons els casos, amb indicació del nombre de peces. De l’època romana, destaca un conjunt de cent noranta-vuit denaris que ve detallat en un quadre propi, amb indicació de l’emissor, la referència del RRC, la cronologia i el nombre d’exemplars de cada tipus que hi figuren.

També hi ha representades altres monedes i medalles menorquines de totes les èpoques posteriors, des de l’edat mitjana fins a la contemporània, incloent-hi denou diners menorquins d’Alfons el Magnànim, algunes medalles de proclamació encunyades a Maó i diverses sèries dels Consells Municipals de Menorca de 1937. De les peces balears, queden per classificar un conjunt de monedes musulmanes i de monedes medievals del Regne de Mallorca. Més enllà de les monedes de l’arxipèlag, hi ha tot un conjunt molt heterogeni de monedes hispàniques i estrangeres d’èpoques diferents, principalment a partir del segle XVIII, tot i que amb alguns exemples medievals i algunes curiositats, com un conjunt de desset gitons de comerciants de Gibraltar de la primera meitat del segle XIX.

En definitiva, es tracta de la descripció d’un conjunt monetari gens menyspreable que, per haver estat incorporat molt recentment a una col·lecció pública, podria reservar alguna sorpresa a l’estudiós que vagi a la recerca de tipologies o de variants desconegudes i interessants, alhora que documenta el col·leccionisme que es practicava a començaments del segle XX.

Jaume Boada

Sanahuja anGueRa, X. Gitons publicitaris a Catalunya (1850-1939), Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans), Col. “Paramonetària catalana” 1, Barcelona, 2020, 185 p.

Es tracta del primer volum de la col·lecció “Paramonetària catalana”, que neix amb l’objectiu de catalogar i documentar totes les emissions, normalment privades, de gitons i vals destinats a facilitar qualsevol activitat social, com ara el comerç, el control del temps o dels diners, la publicitat, el joc, la beneficència, etc. En tractar-se del primer volum, l’autor ha afegit un capítol introductori dedicat a establir els conceptes que regularan tota la col·lecció, com ara la justificació de l’ús dels mots paramonetària o gitó; la distinció –no sempre fàcil– entre els conceptes de gitó, moneda, medalla o val; i la divisió de l’estudi en sèries temàtiques i geogràfiques.

A continuació, l’autor encara el primer d’aquests reptes: la catalogació de totes les emissions conegudes de gitons publicitaris a Catalunya, des de mitjan segle XIX fins al 1939. Els gitons publicitaris són aquells que han estat creats amb la idea principal de publicitar un producte o una casa comercial. Per tant, són objectes que no es venen com a mercaderia, sinó que es reparteixen gratuïtament. Tampoc no tenen cap valor de canvi, excepte potser la promesa d’algun descompte o rebaixa en presentar-los en l’establiment emissor. Tractant-se de gitons, han de presentar una morfologia semblant (diàmetre, gruix, pes) a la de les monedes que els són coetànies. Sanahuja cataloga un conjunt de cent vint-i-vuit tipus de peces fetes fabricar per seixanta-cinc establiments diferents, principalment de Barcelona i majoritàriament inèdites. La majoria d’aquestes emissions van tenir lloc entre 1888 i 1910, de resultes de l’empenta econòmica i propagandística propiciada per l’Exposició Universal de Barcelona.

L’autor també cataloga gitons fets per catalans establerts fora de Catalunya (a Espanya i a Amèrica) o fets per a publicitar productes catalans fora de Catalunya, i també un gitó emès per una empresa estrangera per a publicitar els seus productes a Barcelona. Finalment, l’autor afegeix quatre annexos de material relacionat formalment o utilitària amb els gitons publicitaris, el qual és presentat i contextualitzat, però sense ser catalogat exhaustivament. Es tracta de: 1) miralls monetiformes publicitaris; 2) medalles publicitàries; 3) paper moneda publicitari; i 4) gitons i medalles publicitaris posteriors a 1939.

ANS

MEDALLÍSTICA

Gimeno, Javier (2017), “Fernando Jesús (1924-2017)”, Numisma 261, SIAEN, Madrid 2017, p. 125-130.

La mort de l’artista ha estat l’ocasió d’un estudi de la seva obra, que ultrapassa en molt el que podria ésser una simple necrològica. De fet, Jesús fou un dels més imaginatius del grup de medallistes que Gimeno Rua va assolir miraculosament d’agrupar entorn de la fàbrica de la moneda madrilenya i que varen ésser ben capaços de llançar una rica col·lecció medallística, en la qual també va tenir un paper destacat el nostre Ramon Ferran, del qual ara mateix el nostre president, Rossend Casanova, acaba d’editar l’estudi exhaustiu. Certament, l’esforç de Gimeno va trobar un ressò en un altre català, llavors director de la seca madrilenya, l’enginyer d’Esparraguera Lluís Auguet, que va ésser la font de tantes altres iniciatives del més gran interès. Pel que fa a Jesús, conèixer l’obra artística que fa un autor que ens agrada sempre és interessant, però també ho és saber alguna cosa sobre la seva personalitat. I en aquest perfil que traça Gimeno Pascual, no ens sobta la seva forma de vida independent, un atribut que és ben pròpia d’un artista.

Miquel de Crusafont

Gimeno, Javier (2020). “La exposición medallística de 1910 en Nueva York y la aportación española: Benlliure y Maura”, Mariano Benlliure y Nueva York, p. 111-129. Madrid: Centro de Estudios Europa Hispánica, Hispanic Society of America, Center for Spain in America.

El voluminós llibre Mariano Benlliure y Nueva York, dirigit per Lucrecia Enseñat i Leticia Azcue, publicat el gener de 2020 i presentat el 3 de febrer, ha escapat, podríem dir, al trasbals de la pandèmia de la COVID-19. La publicació està dedicada a l’obra de l’escultor Mariano Benlliure (València, 1862-Madrid, 1947) als Estats Units, conservada principalment a la ciutat de Nova York, a la col·lecció de la Hispanic Society of America (HSA). S’hi relaciona l’artista valencià amb els seus clients novaiorquesos: el magnat, col·leccionista i mecenes Henry G. Marquand (que presidí el Metropolitan Museum), l’empresari i amant de l’art Samuel C. Ward (que li encarregà d’esculpir el seu bust) i, sobretot, Archer M. Huntington, el seu principal benefactor durant el primer terç de segle XX i fundador de la HSA (que li encarregà una sèrie de retrats i altres obres per a la institució).

A part dels diferents capítols que tracten el panorama cultural novaiorquès durant el canvi del segle XIX al XX i la relació amb escultors espanyols de l’època, l’especialista Javier Gimeno hi presenta un apartat sobre l’Exposició Internacional de Medalles de 1910 que se celebrà a Nova York, origen del tracte directe entre Benlliure i Huntington.

En el seu capítol, hi rastreja fins al mínim detall de com l’American Numismatic Society (ANS) novaiorquesa organitzà aquella ambiciosa exposició, la primera d’aquestes característiques celebrada al continent americà. Gimeno exposa els motius d’aquesta iniciativa, des de la necessitat de presentar-hi l’art medallístic

internacional a publicar un catàleg de referència en llengua anglesa per estimular-ne el coneixement i l’interès. Nova York fa allò que ja feia anys que passava a Europa, i Gimeno n’exposa els precedents amb xifres i resultats: des l’èxit de la medalla de finals del segle XIX i la seva presència a les exposicions universals, fins a la creació de col·leccions, els principals autors nord-americans o els estudis sobre Medallic Art

La participació a l’exposició novaiorquesa resultà nombrosa però desigual i, a banda de repassar els diferents països i autors participants, Gimeno destaca les novetats i els catàlegs editats, i ofereix una nova perspectiva en la persona de Huntington, interessat a quedar en l’anonimat però capaç de moure els fils perquè el projecte resultés un èxit. L’article desvela com aquest mecenes era un defensor fervorós del valor artístic de la medalla i com volgué fomentar-la als Estats Units. Resulta interessantíssim el detall de les actes de l’ANS, on Gimeno desgrana les seves frases, situant-lo com a promotor de l’exposició i figura clau, uns documents que li permeten descriure com es va gestar aquella mostra i les dificultats que va tenir.

Gimeno també aporta novetats amb l’estudi de la correspondència entre Huntington i el pintor William E. B. Starkweather, enviat a Europa per a estimular la participació. Aquest havia estat deixeble de Sorolla i es pensava que el contacte seria fructuós, malgrat que no va reeixir i, de fet, ni arribà a viatjar a Espanya. Gimeno traça tot el recorregut dels contactes i de com Sorolla acceptà ajudar, malgrat que acabà delegant en el seu amic i paisà Benlliure. Se centra en la participació espanyola, que es reduí a Benlliure (tres peces) i Bartolomé Maura, gravador i medallista de la FNMT (n’exposà nou). Gimeno detalla el fracàs d’una participació major i fa un interessant exercici comparatiu amb les exposicions medallístiques internacionals on la presència dels espanyols fou habitualment limitada i irregular. Entre les absències, l’autor esmenta les figures significatives del moment i recull l’epistolari de Sorolla a Huntington, on manifesta que dos possibles participants, Aniceto Marinas i Miquel Blay, “tomaron miedo” en considerar que no tenien cap obra a punt ni a l’alçada del certamen, així com les aportacions fallides d’Arturo Mélida i Joaquín Bilbao. També, Sorolla va fer una “lista de buenos escultores medallistas de Cataluña” que no fructificà i de la que Gimeno constata que els propis promotors observaren aquesta absència com una llacuna important.

L’autor recull el calendari, les presses d’una organització complexa (Gimeno apunta desorganitzada) i precipitada que explica el resultat final, del qual indica les xifres de visitants i el ressò de la crítica. L’article, el que millor documenta la participació espanyola a l’exposició novaiorquesa, inclou una bibliografia seleccionada.

Rossend Casanova

PUBLICACIONS DE LA

SOCIETAT CATALANA D’ESTUDIS NUMISMÀTICS

(pròpies o editades en conveni amb altres entitats)

Anuari Acta Numismàtica

Acta I, II i III (1971, 1972, 1973) .................................................................. Exhaurides

Acta IV a 11 (1974 a 1981) ..................................................................... Pocs exemplars

Acta 12 a 50 (entre 1982 i 2020) .............................................................................. 40 €

Col·lecció Complements d’Acta Numismàtica. Dirigida per M. de Crusafont i X. Sanahuja

1. III Simposi Numismàtic de Barcelona. 1986 ............................................

2. Villaronga, L., Monedes de plata emporitanes dels segles V-IV aC. 1997 .........................................................................

3. Villaronga, L., Les dracmes ibèriques i llurs divisors. 1998 ..................

4. Crusafont, M. de, Pesals monetaris de la Corona Catalano Aragonesa. 1999 .......................................................................................

5. Villaronga, L.,·Les monedes de plata d’Emporion, Rhode i les seves imitacions. 2000 .........................................................................

6. llorens, M. M.; aquilué, X., Ilercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetàries. 2001 ................................................................

7. Villaronga, L., Les dracmes emporitanes de principi del segle II aC. 2002 .......................................................................................

8. Villaronga, L., La plata emporitana. De la segona guerra púnica, final del segle III aC. 2003........................................................................

9. ripoll, M. E., La seca o casa de moneda de Barcelona. 2008 ................

10. CarradiCe, I.; sanahuja, X.; Benages, J., Les monedes de Vespasià de la Província Tarraconensis. 2010 ....................................

11. Crusafont, M. de, Història de la moneda de l’Occitània catalana (s. XI-XIII). 2012 ........................................................................

12. Crusafont, M. de, Sectors complementaris de la numismàtica catalana 2018 ...........................................................................................

Col·lecció Història Monetària Catalana. Dirigida per M. de Crusafont

1a. Villaronga, L., Numismàtica antiga de la península Ibèrica. 2004 ....... 80 €

1b — Els amonedaments visigots i musulmans (en preparació)

2. Balaguer, A. M., Història de la moneda dels comtats catalans. 1999 .... 80 €

3. Crusafont, M. de, Història de la moneda de la Corona Catalano-Aragonesa medieval (Excepte els comtats catalans), 2015 ........................................ 100 €

4. Crusafont, M. de, La moneda catalana local. 1990 ................................ 80 €

5. Crusafont, M. de, Història de la moneda de la Guerra dels Segadors. 2001 ..................................................................................

6. — La moneda de la Corona Catalano-Aragonesa des dels Àustries fins a la fi de les emissions (en projecte) ...................................................

7a turró A., Les emissions oficials de la Guerra Civil (1936-1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya. 2007 .........................

7b — Les emissions oficials de la Guerra Civil (1936-1939). II: València i la Franja (en projecte) ..................................

8. Crusafont, M. de, Medalles commemoratives dels Països Catalans. 2006 ..............................................................................

9. Crusafont, M. de, Catàleg general de la moneda catalana. 2009 ..........

10. Crusafont, M. de, Glossari català de numismàtica. 2017 .......................

€

Col·lecció Medallística. Dirigida per R. Casanova

1. Marín, I. L’obra medallística de l’escultor Eusebi Arnau. 2005 ............. 30 €

2. Boada, J. Les medalles de proclamació de les terres de parla catalana: Catalunya, València i Balears (1724-1843) ............................................. 40 €

3. CasanoVa, R. La medalla en l’obra de Ramon Ferran ............................ 40 €

Col·lecció Tria de reedicions. Dirigida per M. de Crusafont i J. Boada Obra numismàtica esparsa i inèdita de J. Botet i Sisó. Ed. i capítols introductoris de M. de Crusafont. 1997 ........................................ 30 € Villaronga, L., Obra numismàtica esparsa. I-Tresors. 2008 ............................ 30 € Villaronga, L., Obra numismàtica esparsa. II-Grec i ibèric d’àmbit català. 2010 ...........................................................................................

30 € Villaronga, L., Obra numismàtica esparsa. III-Temes metodològics. 2013 ..... 30 € Villaronga, L., Obra numismàtica esparsa. IV-Àmbits aragonès, vascó, celtíber i occità. Ikalkusken. 2013 ......................................................................

30 € Villaronga, L., Obra numismàtica esparsa. V-Ulterior, romà i varis. Gloses i textos biogràfics. Bibliografia. 2014 .....................................................

30 € dessì, Vicenzo, La moneda de Sardenya medieval i moderna. Bases documentals. Edició i breu anàlisi de M. de Crusafont. 2016 ............................ 30 €

Col·lecció Paramonetària Catalana. Dirigida per X. Sanahuja 1. sanahuja, X., Gitons publicitaris a Catalunya (1850-1939) ................... 30 €

Publicacions singulars i col·laboracions

I Simposi Numismàtic de Barcelona. I. 1979 ...................................................... 30 €

I Simposi Numismàtic de Barcelona. II. 1979 .................................................... 30 €

II Simposi Numismàtic de Barcelona. 1980 ........................................................ 30 € Balaguer, A. M.; Crusafont, M. de, Òrrius. Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals (junt amb memòria d’excavació). Encàrrec de la Generalitat de Catalunya a la SCEN. 1983 ................................. Exhaurit datzira, S., La moneda a la Catalunya central. 1991 ....................................... Exhaurit Villaronga, L., Tresors monetaris de la península Ibèrica anteriors a August. Repertori i anàlisi. 1993...................................................... 20 € Balaguer, A. M., Del mancús a la dobla. Or i paries d’Hispània.1993 ........... 25 € Benages, J., Les monedes de Tarragona. 1994 ................................................... 60 € Crusafont, M. de; CoMas, R., El florí d’or català. Catalunya, València, Mallorca. 1996 ...................................................................................... 25 € llorens, M. M.; ripollès, P. P., Les encunyacions ibèriques de Lauro. 1998 ... 20 € sanahuja, X., La seca del Principat de Catalunya (1809-1814). 2003 ............. 25 € sanahuja, X., La moneda municipal a Reus i el seu entorn (s. XV-XVIII). 2005 ............................................................................................. 20 € Boada, J., Les monedes de 30 sous mallorquins del 1821. 2007 ........................ Exhaurit Benages, J., Corpus de les monedes visigodes de Tarragona. 2007 ................... 150 € ayMeriCh, I, El paper moneda, els bons i els vals a la Segarra durant la Guerra Civil (1936-1939). 2008 ..................................................................... Exhaurit Villaronga, L.; Benages, J., Les monedes de l’Edat Antiga a la Península Ibèrica (anglès/català). 2011 .......................................................... 100 € ayMeriCh, I, El paper moneda a l’Alt Penedès durant

la Guerra Civil (1936-1939). 2013 ..................................................................... Exhaurit ayMeriCh, I, El paper moneda al Baix Penedès durant la Guerra Civil (1936-1939). 2018 ..................................................................... Exhaurit

Fons cedits

Villaronga, L., La moneda de Barcelona. 1976 ................................................ 15 € goig, E., La moneda catalana de la Guerra de la Independencia (1808-1814). Segona edició. 1977 ...................................................................... 20 €

Villaronga, L., Numismática antigua de Hispania. 1979 ................................. 50 €

Villaronga, L., Les monedes ibèriques de Tàrraco. 1983................................. 30 €

Crusafont, M. de, Barcelona i la moneda catalana. 1989 ................................ 20 €

Crusafont, M. de, Història de la moneda catalana. Interpretació i criteris metodològics. 1996............................................................................... 30 € planells, A., Ibiza y Formentera, ayer y hoy. 1984 ........................................... Gratuït planells, A., La moneda antigua de Ibiza. 1980 ............................................... Gratuït

Totes aquestes obres són disponibles a l’Institut d’Estudis Catalans, amb un 30 % de descompte per als socis de la SCEN. Dirigiu-vos a Distribució Editorial, at. Sr. Manuel Pascual, Carme, 47, 08001 Barcelona, tel.: 932 701 636, e-mail: publicacions@iec.cat

INDICACIONS PER ALS AUTORS

Normes d’admissió dels treballs

1. Els articles que es lliurin per ser publicats a Acta Numismàtica han de complir els cànons habituals dels treballs de recerca: han de fer alguna aportació nova, sia material, documental o interpretativa; han de tenir en compte els treballs anteriors, i han de documentar les dades i informacions manllevades d’altres obres amb notes i amb una bibliografia al final.

2. Per a garantir la qualitat dels treballs que es publiquin, la direcció de la revista i el Consell de Redacció sotmetran els articles rebuts a la informació d’experts en cada matèria.

3. Acta Numismàtica admet els articles en la llengua pròpia de cada autor. Es reserva, però, el dret de demanar a l’autor una traducció a l’anglès en aquells casos en què la comprensió en la llengua d’origen sigui aliena, dificultosa i pugui originar confusions d’interpretació.

4. Alhora, Acta Numismàtica es reserva el dret de declinar un article si aquest no compleix els criteris d’admissió abans esmentats.

Normes de presentació dels treballs

1. Els articles s’han de presentar en format Word i han d’anar encapçalats pel títol i per les següents dades de l’autor: nom, adreça de correu electrònic i fórmula de presentació (membre de la SCEN, graduat en Història, etc.). L’extensió màxima d’un article és de 20 pàgines DIN-A4 i 50.000 caràcters (incloent-hi les notes, les taules, les fotografies, els gràfics i l’apèndix documental); en el cas d’una recensió, d’una pàgina i 5.000 caràcters. En casos excepcionals, el Consell de Redacció pot acordar l’acceptació d’una extensió superior.

2. El format del text ha de ser Times New Roman, amb un cos de 16 per al títol, de 12 per al text de l’article i de 10 per als peus d’imatge i les notes.

3. Si hi ha fletxes o altres símbols especials en el text, o caràcters no occidentals, a més de l’article en format Word s’ha de lliurar en format pdf.

4. Les figures i els gràfics s’han de presentar inserits en l’arxiu del text i també com arxius d’imatge individuals en format jpg o tif. El nom de cada arxiu ha de ser la xifra o lletra amb què s’identifica la imatge en l’article, i aquesta ha de presentar una bona qualitat i una resolució de 300 punts per polzada. Tant l’article com les imatges s’han de trametre a l’adreça electrònica del director de la revista: miquel.crusafont@cmail.cat.

5. Cada article d’Acta Numismàtica ha d’anar precedit d’un resum en l’idioma en què està escrit i un abstract en anglès. En ambdós casos, l’extensió màxima ha de ser d’entre 300 i 700 caràcters, espais inclosos. Tant el resum com l’abstract han d’anar seguits d’una relació d’entre tres i vuit paraules clau.

6. Les monedes, les medalles i, en general, tots els elements monetaris objecte d’estudi s’han de reproduir a mida real, amb imatges d’anvers i de revers. Si cal, es poden acompanyar d’ampliacions, tot indicant-ne la proporció. Si l’objecte d’estudi té una mida que excedeix la de les pàgines d’Acta Numismàtica, s’ha de reduir, tot i que s’indicaran les mides en la descripció.

7. Les descripcions de les peces han d’incloure un número o lletra de referència, la transcripció minuciosa de les llegendes i la descripció del tipus de cada cara, així com els pesos i els diàmetres reals, la referència bibliogràfica o la indicació que són peces inèdites. Cal seguir l’estructura següent:

Núm. de referència. Descripció genèrica. Data. Metall o material.

a/ Descripció de l’anvers. Llegenda: [transcripció de la llegenda].

r/ Descripció del revers. Llegenda: [transcripció de la llegenda].

Ø: mida en mm Pes: pes en g Ref. bibliogràfica Grau de raresa, si escau

8. Els aclariments s’han de fer en notes i per ordre correlatiu.

9. Les referències bibliogràfiques han d’anar relacionades al final de l’article i han de seguir l’estructura i els formats següents: Cognoms, Nom sense abreujar (any). «Títol de l’article». Títol de la publicació, núm. del volum (dia i mes, si escau), núm. de pàgines. Població d’edició: editorial. En cas d’haver-hi més d’un autor, els noms s’han de separar amb punt i coma. Exemple: Crusafont i Sabater, Miquel; Trilla Pardo, Emili (2013). «És aquest el dobler de Menorca de Pere de Portugal (1464-1466)?». Acta Numismàtica 43, p. 96-98. Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans).

10. Les citacions bibliogràfiques des del text s’han de fer seguint l’estructura següent: (Primer cognom, any, pàgina). Exemple: (Crusafont, Trilla, 2013, p. 97).

11. En tots els casos, els cognoms dels autors a les citacions s’han d’escriure en minúscules amb majúscula inicial. A l’hora de fer la maquetació, es passaran a versaletes.

FE D’ERRADES d’Acta Numismàtica 50

Benvolguts lectors: Acta 50 ha estat per a nosaltres una fita i ens hauria agradat que no hi hagués hagut errades. Malauradament, no ha estat així. Assenyalem les més importants:

1. A la llista de guardonats amb medalla per la seva col·laboració en la revista en l’espai d’Acta 26 a Acta 50, p. 2, hi manca la menció de Joan Antoni SENDRA.

2. A l’article de Joaquim Pont i a la taula de les monedes, en tots els casos on diu morabatí ha de dir maravedí (p. 19-29).

3. A l’índex, p. 259, primera columna, després de l’entrada FORSTER hi manca la següent: FORTEA, V. “Els escuts valencians de Felip IV, el primer Borbó com a rei foral de València”, AN 46 (2016), p. 191-200. Aquest treball sí que consta, però, a l’índex d’autors, p. 300.

4. A l’índex, a les pàgines 352, meitat de la primera columna, i 314, final de la segona columna, hi consta un autor com a RODRÍGUEZ MINGARRO i hauria d’ésser RODRIGO MINGARRO.

5. També a l’índex, l’apartat dit “Índex abreujat dels autors de les recensions” ha de dir “Índex abreujat dels autors recensionats” (p. 321 i capçaleres de les pàgines 323 a 373).

6. A l’índex (p. 380), la troballa d’Òlbia (Sardenya) consta a l’apartat “Resta de la Península Ibèrica”, quan, lògicament, hauria d’anar al següent apartat “Resta d’Europa”.

Demanem sinceres disculpes als amics perjudicats per aquests errors.

Miquel de Crusafont