Institut La Llauna
1.3- Grup III: Batxillerat
Narrativa breu Com tornar a néixer Núria Marín
Sempre he pensat que la vida, al final del camí, dóna a cadascú el que li toca, però ara que ja tinc una edat he pogut comprovar que encara que t’ho mereixis ningú no et regala res, per molt que hagis estat tota la vida lluitant i esforçant-te. Almenys en el meu cas. No estic contenta amb el que tinc, no estic satisfeta de res que he fet. Sempre m’he quedat de braços plegats davant les coses, no sóc capaç d’actuar i això m’ha portat al fracàs. Sí, sóc una fracassada. Per fi acabo la jornada de feina, per sort avui em tocava plegar abans, els nens han estat molt pesats, sobretot el de la tercera fila, que es diu… això! En Joan, el maleït Joan! Un nen mimat que mai fa cas del que li diu. De vegades et trobes amb cada gamarús que vénen ganes de fotre un crit, així segur que s’espavilaria..., que tinc 30 anys més que ells carai! Tanco el garatge i entro a casa. El llum del menjador és encès, que estrany, és impossible que me l’hagi deixat encès aquest matí, simplement perquè quan em llevo no l’utilitzo. Bé tant és, l’apago i deixo l’abric al respatller de la primera cadira que trobo. Tot seguit entro al lavabo i les tovalloles molles al damunt de la pica em fan deduir que fa poc que algú s’hi ha dutxat, però... com pot ser? En Ramon és a casa? Impossible, ell ara mateix és en un congres a Madrid. Potser ha tornat abans, però que rar, aquest mateix matí ens hem telefonat.
23 | Institut La Llauna. S a n t J o r d i 2 0 1 1 - 2 0 1 2