Colonia Clerch del textil al turisme

Page 1

Dominical ◗ 10 de setembre de 2017

OSOR

COLÒNIA CLERCH, DEL TÈXTIL AL TURISME ◗ 02_03_04_05

ENTREVISTA DR. CABO, L’HOME QUE VOL ALLARGAR VIDES

REPORTATGE UN VIATGER A LA GIRONA DE 1890 (I)

◗ 06_07

◗ 08_09

ARQUITECTURA PREMI AL MUNTATGE DE L’ANNEXA PER TEMPS DE FLORS ◗ 11

Mister Sofà Distribuïdor oficial

per a Girona

Mister Sofà

Ctra. Barcelona, 240 - Tel. 972 41 13 49 - GIRONA


FOTO PORTADA: LA PROCESSÓ DE LA VERGE DE FÀTIMA ES DIRIGEIX CAP A LES MINES D’OSOR. (IMATGE CEDIDA PER EMILI RAMS)

Reportatge

Diumenge, 10 d’agost de 2017

Dominical

02

SUMARI 10 DE SETEMBRE DE 2017

06_07 ENTREVISTA

Javier Cabo

TEXT LAURA

Aquest cirurgià cardíac treballa perquè els astronautes no envelleixin en viatges espacials. 08_09 ENTREVISTA

Viatge per la Girona del segle XIX Luciano García del Real va escriure a «La Il·lustració» sobre la seva visita a la ciutat immortal. 06_07 ARQUITECTURA

L’Annexa, premi al muntatge floral «Dèdal», un muntatge per a Temps de Flors d’alumnes i pares de l’escola rep un dels Premis d’Arquitectura.

Dominical Passeig General Mendoza 2. 17002 GIRONA Telèfon: 972 20 20 66 dominical.diaridegirona@epi.es Director Jordi Xargayó

Cap de redacció

Alfons Petit

Administrador Fèlix Noguera

CUGAT

D

esprés de deixar enrere la localitat d’Anglès, m’endinso per una carretera estreta de doble carril enmig del boscam de la comarca de la Selva en direcció a Osor. La verdor es va fent cada vegada més espessa i l’altura es fa evident. Se sent la remor de la riera i l’olor a terra humida d’un dimecres a mitjans de juliol amb un sol que escalfa. Arribo al cartell de les Mines d’Osor i, segons les instruccions indicades, giro a mà dreta per un camí que em porta a un passadís allargat enmig de naus i petites cases a banda i a banda de la via. Aparco el cotxe i em disposo a buscar el senyor Martí Forest, hereu de la finca que popularment es coneix com a Mines d’Osor, títol erroni que no s’escau si es té en compte el bagatge històric que hi ha al seu darrere. Existeixen buits en el temps que ningú ha pogut desxifrar, espais en blanc que dificulten la reconstrucció de fets que van ocórrer en el passat i que permeten definir el que seria l’inici i el transcurs d'una colònia tèxtil que després es convertí en minera i que ara consisteix en un complex de turisme familiar per part de la família Forest, sota el nom de Colònia Clerch. En un principi creia fermament que pare i fill m’explicarien l’apogeu de l’activitat minera, però m’equivocava, ambdós van coincidir en posar accent en l’origen tèxtil que va convertir la colònia en un petit poblat amb un negoci pioner amb més de cent treballadors. «Volem que ens coneguin perquè això ha existit fa més de cent anys i em sabria greu deixar-ho morir», sosté el fill també anomenat Martí Forest, futur hereu de la propietat. El mateix reconeix que «això és picar pedra de mica en mica», un llarg procés que, de generació en generació, pretén preservar un espai amb una gran riquesa històrica.

R

ORÍGENS DE LA COLÒNIA TÈXTIL Martí Forest pare em va deixar ben clar a on em trobava: «Això no són les Mines d’Osor, que es troben a l’altre costat del riu i són d’un altre propietari, això és

FOTOS:

◗ Sobre aquestes línies, un exemplar de l’etiqueta dels productes fabricats per Joan Clerch i Nicolau. Al seu damunt, el dibuix d’un mapa de la colònia fet a mà on es pot distingir la riera i la carretera. IMATGES CEDIDES PER EMILI RAMS

1. Responsables de la transformació de la colònia en complex turístic: a l’esquerra, l’actual propietari Martí Forest pare; a la dreta, Martí Forest fill, hereu de la finca. DAVID APARICIO

2. Fotografia de la Colònia Clerch a inicis del segle XX. IMATGE CEDIDA PER EMILI RAMS

la Colònia Joan Clerch Nicolau que aquest senyor va fundar. El tema està en com s’ha reconvertit una colònia tèxtil en una colònia de turisme». La colònia es troba a un lateral del que era l’única carretera que antigament anava de Girona a Vic i de Vic a Manresa. En un principi, just a la vora de la via existia un petit hostal i una fàbrica de pipes. Hi ha constància de què molta gent que es dirigia cap a Osor, que queda just a quatre quilòmetres, s’aturava a l’hostal per descansar i donar beure el matxo que els permetia desplaçar-se. L’hereu de la colònia, a continuació, em va començar a narrar el que seria l’inici del comerç tèxtil que es va crear als afores d’Osor gràcies a un fabricant de teixits figuerenc que va veure en el terreny, la possibilitat d’incentivar una petita indústria productora de llençols de cotó. Segons Forest, «passejant per aquí, el comerciant va veure que hi havia una fà-


2

03

Reportatge

Diumenge, 10 d’agost de 2017

Dominical

1

«Això és picar pedra R de mica en mica» La Colònia Clerch d’Osor, una petita finca amb més de cent anys d’història que en origen era una colònia tèxtil que feia llençols de cotó i es va convertir després en una colònia minera. Actualment, l’espai s’ha transformat en un destí per al turisme familiar amb apartaments de lloguer, una casa de colònies i un possible espai reservat per a celebracions de noces brica de pipes que, aprofitant el salt d’aigua, feia anar les serres». Emili Rams i Riera, arxiver d’Anglès i gran coneixedor de la història de la colònia, va publicar en el fulletó de la Festa Major d’Osor de l’any  un tast de l’evolució tèxtil d’una colònia gairebé desconeguda, fins i tot pels mateixos habitants dels pobles del voltant. En aquest document, l’arxiver anota que Joan Clerch i Nicolau va néixer a Figueres el  de maig de . Quan tenia catorze anys, amb la seva família es va traslladar a Barcelona on va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat comtal, a més de rebre la formació de teixidor per part del seu oncle. «A finals del segle XIX i principis del XX, hi ha un gran interès per part de molts fabricants de comprar drets d’aigua a propietaris que tenien antics molins, serradores o drets de rec», explica Rams. Aquesta tendència va engegar una massificació de fàbriques arreu de Catalunya que, a causa d’un progressiu abandonament de l’ús del vapor, van optar per cercar en la força de l’aigua dels rius, el motor que faria funcionar la indústria. Rams etiqueta aquell període com «l’època de la febre de l'aigua». Amb una gran perspectiva empresarial i tenint en compte la seva formació

en l’ofici de teixir, Joan Clerch va comprar cap a finals del segle XIX els drets d’aigua i els terrenys de la futura fàbrica i colònia tèxtil a Narcís Canaleta. L’adquisició d’aquests béns li permeteren construir un embassament que encara està en servei entre el quilòmetre sis i set de la carretera d’Anglès a Osor. Rams confessa que, segons els arxius, «tot fa pensar que la fàbrica tèxtil començà a produir durant l’any ». Les previsions del fabricant en el moment de la compra, aproximadament cap al , eren que la fàbrica donaria feina a dos-cents treballadors que podrien residir a la colònia adjacent on després viurien les famílies dels miners, finalment convertint-se en apartaments de lloguer turístic. Clerch va morir el  deixant els papers molls sobre la taula i amb un munt de projectes en ment. A partir d’aleshores, l’estabilitat del negoci va començar a trontollar. El capdavanter va deixar en testament a la serventa Maria Canudas i a la seva ciutat natal, Figueres, on va fer una donació destinada a fundar una escola d’arts i oficis que a hores d’ara funciona i porta el seu nom. A partir de , any en què el nom del contribuent encara era el de Joan Clerch i Nicolau, la colònia va

seguir en funcionament de la mà de diferents llogaters. Rams constata que l’any , els responsables de llogar la propietat van ser els germans Serra i Ferrer. L’any següent ho van fer els senyors Sants i Garay amb la presència d’un total de vint telers mecànics. La Fundació Joan Clerch Nicolau de Figueres, creada arran de la mort del fabricant, va vendre la colònia en una subhasta feta a la capital de l’Alt Empordà el  de juliol de  a Concepció Pujol i Morató, vídua de Garay. Els diners de la compra per part de Pujol servirien per construir la desitjada escola d’arts i oficis. Rams apunta que el Llibre registre de la matrícula industrial de l'Ajuntament de Sant Pere d'Osor constata que la vídua Garay és qui fa funcionar la fàbrica l’any . El , la mateixa ho lloga al senyor Ferreira fins al , «època de màxima producció de la colònia tèxtil d’Osor», en paraules de l’arxiver anglesenc. A partir de , els documents notifiquen que a la colònia Clerch deixa d’haver-hi activitat tèxtil. L’establiment pren nous usos que faran que l’activitat tèxtil comenci a oblidar-se amb els anys. La nova CONTINUA A LA PÀGINA 4


Reportatge

Diumenge10 d’agost de 2017

Dominical

04

R

VE DE LA PÀGINA 3

empenta la va assumir l’empresa basca Minersa que va treballar al terreny dels anys trenta fins als vuitanta. NOUS USOS MINERS A LA COLÒNIA Martí Forest pare recalca que les mines no estan situades a la colònia, sinó que s’ubiquen a l’altra banda de la carretera, dos conceptes que estan estretament relacionats però que no són el mateix. Les primeres extraccions de mineral documentades, concretament de galena, són del segle XVIII. A partir d’aquest moment, les mines van anar extraient producte fins que es van exhaurir. És en la seva última etapa quan Minersa lloga l’antiga colònia tèxtil i la converteix en un espai residencial per la família dels treballadors de l’explotació. Aquest període es va iniciar a principis dels anys trenta i «als anys vuitanta, les mines es van tancar perquè es va esgotar el mineral», recorda el pare Forest, tot subratllant que l’empresa encarregada de les mines «va ser la primera de la província de Girona que va posar gent a l’atur». Amb admiració, el mateix reconeix que «als anys , aquesta empresa era la més important de la demarcació», seu d’un gran volum d’immigració de famílies portugueses i sevillanes. Fruit de convertir-se en un destí freqüent a la península Ibèrica, a tall d’anècdota, el capdavanter de la finca em va comentar que «si anem a la plaça Espanya de Sevilla, a la zona de Catalunya apareixen els noms de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Osor». Rams assenyala que el dia  de setembre de , Pere Capdevila, avi de Martí Forest pare, va comprar els terrenys en una subhasta pública. Concretament va adquirir «la colònia tèxtil amb el salt d’aigua, la presa, els magatzems, les oficines, les naus de la fàbrica i els habitatges dels obrers», enumera Rams. Malgrat ser-ne l’amo, l’espai va continuar com a colònia minera fins que el mineral es va exhaurir i les mines es van abandonar. Martí Forest va acompanyar diverses vegades al seu avi Pere a trobar-se amb el director de l’empresa minera quan ell tenia dotze anys. En aquelles visites fortuïtes, ja veia l’estat de degradació que començava a patir la colònia fins a quedar totalment en runes en el moment de l’adquisició total als anys vuitanta. És a partir d’aleshores quan el pare Forest es va fer càrrec de la propietat que Capdevila feia anys havia comprat, tot iniciant un procés de neteja i restauració que segueix en peu avui. «Va ser un repte que vam tenir la família. Això ha sigut la nostra mina particular, un pou», comenta el pare. TRANSFORMACIÓ EN COMPLEX TURÍSTIC Martí Forest fill combina la feina de mestre d’educació especial i les tasques d’administració i manteniment de la colònia. La seva intenció és seguir els passos del seu pare: «Vam començar entre tots, el meu pare, la meva mare i jo de mica en mica ho hem anat aixecant, és un projecte que no es pot deixar morir». Quan als anys vuitanta Minersa se’n va anar, «ho vam trobar tot bastant deteriorat», confessa. El seu pare reconeix que «hem vessat molta suor i hem invertit molts diners, per aquest motiu, m’agradaria que això tingués continuïtat». Tot seguit, amb ulls sincers i amb l’esperança a flor de pell, declara: «Jo crec que el meu fill ho continuarà perquè a ell li fa molta il·lusió tot això». Forest pare viu part de l’any a Sils però cada dia puja a la colònia on resideix amb la seva dona i la seva filla durant els mesos d’estiu. Confessa que «això és la meva vida» amb trenta-sis anys d’esforç i constància a l’esquena. Al llarg de quinze anys, ha estat gestionant i supervisant la restauració, la conservació i la coordinació de la finca i de la casa de colònies. En paral·lel a les reformes, Martí Forest pare va convertir l’edifici principal, on abans dormien els obrers solters, en una casa de colònies que segueix vigent avui. Forest fill constata que «a tot Catalunya ara hi ha més de  cases de colònies i nosaltres en som la número ». Poc temps després, van començar a llogar les cases dels antics treballadors tèxtils i posteriorment obrers de la mina a famílies que venien de Cerdanyola, Sant Cugat i Barcelona. Llavors, «vam llogar els habitatges a gent que treballava a Anglès o a Salt i que els agradava viure a la muntanya de forma permanent», recorda Martí Forest pare. Amb la crisi, va sorgir la idea de remodelar les cases i convertir-les en apartaments turístics de lloguer, un projecte que ha funcionat molt bé amb gent estrangera, procedent de països com Txèquia, Bèlgica o Croàcia atreta per l’anunci publicat a la pàgina web de la colònia, www.canclerc.com, a l’Associació d’Apartaments Turístics Pi-

3 FOTOS:

3. Retrat antic de la finca on es pot veure la xemenia de maons de la fàbrica tèxtil. IMATGE CEDIDA PER LA FAMÍLIA FOREST

4. Concurs de motoristes que eren treballadors de les Mines d’Osor. Activitat que es feia per Santa Bàrbara, patrona dels miners.

4

IMATGE CEDIDA PER EMILI RAMS

5. Fotografia d’una festa infantil al pati de les moreres adjacent a la casa de colònies a inicis dels anys 80. IMATGE CEDIDA PER LA FAMÍLIA FOREST

6. Ballada de sardanes a la plaça central de la colònia per les festes de Santa Bàrbara, als anys 60.

5

IMATGE CEDIDA PER EMILI RAMS

7. Casa de colònies amb un frontó que va implantar un dels directors de la colònia minera procedent del País Basc on allà és tradició.

7

IMATGE CEDIDA PER LA FAMÍLIA FOREST

8. Vista dels apartaments que abans eren les cases dels treballadors de la colònia tèxtil i després minera. 9. Martí Forest pare assenyalant les inicials de Joan Clerch i la data 1900 de la barana de ferro de la suposada casa on va viure Joan Clerch i Nicolau.

8

DAVID APARICIO

10. Parc infantil de la colònia amb mainada als anys 60 del segle passat. IMATGE CEDIDA PER EMILI RAMS

11. Martí Forest fill passejant per davant de la petita cova amb bancs amb la imatge de Santa Bàrbara on les dones dels treballadors de les mines es reunien. DAVID APARICIO

9


10

11

RECORREGUT EN EL TEMPS L'itinerari per la colònia va començar pel primer edifici que ens trobem quan entrem a la colònia i que queda al lateral dret. Consisteix en una petita casa que es creu que era on se situava l’hostal inicial i que després va passar a ser l’oficina dels miners. Llavors vam anar per darrere fins a arribar a un camí de sorra on a l’esquerra es disposaven els habitatges dels treballadors tèxtils i miners convertits en apartaments turístics de colors diferents, tot mantenint la distribució que tenien en un principi. Arribem a una plaça envoltada per més apartaments. A la dreta, hi ha una petita cova emblanquinada amb la imatge de Santa Bàrbara, patrona dels miners, i uns bancs a cada costat on, segons els Forest, les dones es reunien i xerraven. Mirant endavant, l’apartament que queda més a l’esquerra antigament havia assumit la funció d’església i d’escola: «Quan entraves, veies la pissarra tapada amb una cortina i, quan et giraves, hi havia l’altar i uns bancs. Abans de la Guerra Civil no sabem on estava l’escola», confessa Forest fill. Un altre dels apartaments, just a l’altre extrem, s’està habilitant perquè sigui el recinte de preparació dels nuvis que es casin a la colònia. Vam avançar una mica i, girant a la dreta, em van portar a la casa amb jardí on resideix la família Forest. Un edifici de dues plantes amb una curiosa façana feta de ferro on es dibuixa la suposada data en què es va construir, el , i les inicials del creador de la colònia, Joan Clerch. De l’època de l’activitat tèxtil gairebé no es conserven testimonis escrits, però se suposa que aquell immoble de més grandària i complexitat devia ser la llar de Clerch i posteriorment la del director de la colònia minera. Seguint per un camí de sorra, a un lateral s’emplaça un pati arbrat on segurament s’ubicaven els horts. Just al costat trobem la casa de colònies que, en època minera, a la planta baixa «hi havia una oficina, l’economat i dues habitacions de miners solters», apunta Forest pare. Al pis de dalt és on hi havia la resta de dormitoris dels treballadors sense parella que es conserven gairebé intactes i a on dormen les criatures que vénen de colònies. La casa té un frontó, un element que va afegir un dels directors de la colònia minera procedent del País Basc, on allà és costum. Des del recinte, es veu de lluny el primer edifici, l’antic hostal on es localitzaven les oficines del període miner. Al seu costat, hi havia diferents negocis com ara la cantina, el bar, la perruqueria, l’ambulatori i el telèfon. Al seu davant, hi trobem magatzems i una gran nau on es distribuïen els telers, passant a servir de receptacle per guardar els minerals que posteriorment amb camió s’enviaven al port de Sant Feliu de Guíxols. Forest pare explica que els telers de la fàbrica tèxtil treballaven a partir de dos procediments: «A l’hivern, quan hi havia aigua del riu, la fàbrica funcionava amb la central elèctrica però a l’estiu, quan no hi havia aigua, es feia anar la màquina de vapor amb llenya o carbó». Per una banda, el salt d’aigua feia moure una turbina que generava l’energia elècrica que, al seu torn, feia girar un embarrat central connectat amb corretges que tranmetien la força motriu a cadascuna de les màquines de cosir. Per altra banda, en èpoques de sequera, s’obtava per produir vapor d’aigua que activava un pistó que és el que feia moure l’embarrat central. Testimoni d’aquella època és la torre de fum feta de maons que es troba al darrere de la nau dels telers. Avui dia amb la força de l’aigua encara es produeix electricitat que es ven directament a la companyia de llum més propera. Sortint de la nau, em trobo al camí principal on havia aparcat feia unes hores. Se senten grills i piulades, infants que fan gimcanes i monitors que els empaiten. Aquest és el dia a dia de la família Forest, que amb valentia i fortitud, han convertit unes runes amb història en un recinte rural amb encant. «És el que toca, gaudir treballant», va deixar a l’aire el pare Forest mentre em dirigia cap al cotxe amb ganes d’explicar la llarga vida de la petita colònia just arribar a casa. ◗

Dominical

05

Diumenge, 10 d’agost de 2017

rineu Costa Brava (ATA) i a altres portals d’Internet. El tercer servei que ofereixen és la possibilitat de reservar l’espai per celebrar casaments gestionats per part d’una empresa externa de Santa Coloma de Farners, Inhio, que s’encarrega de tota l'organització. Martí Forest fill recorda que ja s’han fet cinc casaments, alguns d’ells molt peculiars: «Per exemple, aquí s’han casat amb aires medievals i just l’altre dia un es va voler casar arribant pujat en un camió».

Reportatge

6

R


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.