SEGONA ÈPOCA
N5
MARÇ ABRIL
11
La FI.CCOO.CAT rebutja els xantatges de les multinacionals per retallar les condicions laborals dels treballadors i treballadores
La FI.CCOO.CAT adverteix que aquestes pràctiques empresarials comencen a estendre’s i posen en risc la negociació col·lectiva i els drets conquerits amb el pas dels anys a força de negociacions i mobilitzacions Estratègies empresarials com les de NISSAN i SEAT, a Catalunya, o de FIAT, a Itàlia, que sotmeten les plantilles al xantatge d'acceptar una retallada de les seves condicions salarials i laborals, com a condició necessària per a l'adjudicació de nous models que garanteixin la continuïtat industrial i dels llocs de treball, posen de manifest una nova manera de fer de les multinacionals, que estan imposant uns mètodes que vulneren clarament els drets de la representació dels treballadors i treballadores i po-
La FI.CCOO.CAT encara amb forces la negociació col·lectiva de 2011 La defensa del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, així com el manteniment i la recuperació de l’ocupació, són dos dels elements que han marcat l’inici de la negociació col·lectiva d’aquest 2011 en els sectors que engloba la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya. Com ja va succeir l’any passat, els metal·lúrgics i metal·lúrgiques de la província de Barcelona han vist de nou bloquejada la revisió de les taules salarials per part de la patronal, i a les altres províncies moltes empreses intenten absorbir i compensar les millores salarials acordades. A això cal sumar l’amenaça de pèrdua d’ocupació que s’està donant en alguns sectors, com el de les dues rodes, amb decisions com la de Yamaha o Piaggio. fi
sen en risc la participació en la negociació col·lectiva. La FI.CCOO.CAT rebutja aquestes pràctiques empresarials basades en la imposició i el xantatge i també denuncia que alguns aspectes modificats per la reforma laboral, com la modificació substancial de les condicions de treball, que van ser un dels motius de la vaga general del 29-S, s'hagin utilitzat de nou per aplicar retallades salarials i de condicions laborals, només pensant en augmentar els beneficis empresarials fi
La plantilla de Yamaha en una de les mobilitzacions contra el tancament anunciat
El mes de febrero, CCOO, UGT, CEOE y Gobierno alcanzamos el Acuerdo social y económico, que abordaba diferentes aspectos que nuestro sindicato veníamos reivindicando desde el inicio de la crisis. Además de la reforma del sistema de pensiones, que se llevó buena parte de los titulares, se acordaron otros aspectos que mejoran la política activa de empleo para las personas desocupadas y su reinserción en el mercado de trabajo, los planes para la contratación de jóvenes y parados de larga duración, las políticas industriales, energéticas y de desarrollo e innovación, y algo muy importante para todos los trabajadores y trabajadoras: las bases para la negociación de la reforma de la negociación colectiva. Queremos hacer especial hincapié en este último aspecto, debido a la transcendencia que el resultado de este proceso de negociación entre sindicatos y patronal puede tener en las relaciones laborales de nuestro país y en el desarrollo del mercado laboral. En este escenario, los sindicatos tenemos que superar una fuerte posición que la patronal ha mantenido durante todo el periodo de crisis, intentando conquistar una vieja reivindicación: la eliminación de la ultraactividad de los convenios colectivos y la pérdida de efectividad de los convenios sectoriales en favor de los convenios de empresa.
Una garantía frente a las políticas empresariales de hechos consumados La paralización de las negociaciones de los convenios y su incumplimiento, con el bloqueo de la aplicación de las tablas salariales firmadas, nos han llevado al movimiento sindical a movilizarnos en 2009 y en 2010, y en 2011 lo volveremos a hacer si es necesario.
La estrategia patronal lleva a la individualización de las relaciones laborales, un aspecto gravemente negativo para los intereses de los trabajadores y trabajadoras y sus condiciones laborales 2
ı
L’EINA SINDICAL
Este bloqueo patronal pretende, por la vía de los hechos consumados, reformar la estructura de la negociación colectiva, poniendo en cuestión la efectividad de los convenios. Esta estrategia lleva a la individualización de las relaciones laborales, un aspecto gravemente negativo para los intereses de los trabajadores y trabajadoras así como para sus condiciones de trabajo.
Mejorar las condiciones del mercado de trabajo depende de un buen acuerdo en la reforma de la negociación colectiva, pero también de hacer reversibles los aspectos de la reforma laboral por los que nos movilizamos el 29-S De ahí la importancia que tiene mantener la ultraactividad de los convenios (es decir, la aplicación de las condiciones de trabajo una vez haya finalizado su vigencia, hasta el acuerdo del próximo convenio) y estructurar la negociación colectiva desde el ámbito sectorial, el autonómico, el provincial y el de empresa, garantizando sus espacios de concurrencia. Esto es fundamental para CCOO en este proceso de negociación. Impulsar la negociación de algunos contenidos en el ámbito de la empresa requiere de garantías de participación sindical en estos procesos de negociación. Teniendo en cuenta que la mayoría de empresas son pequeñas o microempresas, reforzar la legitimidad de los sindicatos para la negociación es la única manera de garantizar que estos trabajadores y trabajadoras tengan capacidad de negociación con sus empresarios. En la reforma de la negociación colectiva nos jugamos mucho y, aunque esté pasando desapercibida para una buena parte de la opinión pública, debemos estar atentos a su desarrollo. Mejorar las condiciones del mercado de trabajo depende de un buen acuerdo en la reforma de la negociación colectiva, pero también de hacer reversibles los aspectos de la reforma laboral por los que nos movilizamos el 29-S en la huelga general. Por esto, impulsaremos una iniciativa legislativa popular para recoger millones de firmas que obliguen al Parlamento a modificar esta reforma laboral, teniendo en cuenta los planteamientos de los sindicatos y del conjunto de la ciudadanía fi
EDITORIAL
La negociación colectiva, un elemento clave en las relaciones laborales
La negociació col·lectiva, un element clau en les relacions laborals El mes de febrer passat, CCOO, UGT, CEOE i Govern vam signar l'Acord social i econòmic, que abordava diferents aspectes que el nostre sindicat reivindicàvem des de l'inici de la crisi. A més de la reforma del sistema de pensions, que es va endur bona part dels titulars, es van acordar altres aspectes que milloren la política activa d'ocupació per a les persones desocupades i la seva reinserció en el mercat de treball, els plans per a la contractació de joves i aturats de llarga durada, les polítiques industrials, energètiques i de desenvolupament i innovació, i un fet molt important per a tots els treballadors i treballadores: les bases per a la negociació de la reforma de la negociació col·lectiva. Volem fer especial esment d'aquest últim aspecte, a causa de la transcendència que el resultat d'aquest procés de negociació entre sindicats i patronal pot tenir en les relacions laborals del nostre país i en el desenvolupament del mercat laboral. En aquest escenari, els sindicats hem de superar una forta posició que la patronal ha mantingut durant tot el període de crisi, amb la intenció de conquerir una vella reivindicació: l'eliminació de la ultraactivitat dels convenis col·lectius i la pèrdua d'efectivitat dels convenis sectorials en favor dels convenis d'empresa.
Una garantia davant les polítiques empresarials de fets consumats La paralització de les negociacions dels convenis i el seu incompliment, amb el bloqueig de l'aplicació de les taules salarials signades, ens han portat al moviment sindical a mobilitzar-nos el 2009 i el 2010, i el 2011
L'estratègia patronal porta a la individualització de les relacions laborals, un aspecte greument negatiu per als interessos dels treballadors i treballadores i les seves condicions laborals
ho tor narem a fer si és necessari. Aquest bloqueig patronal pretén, per la via dels fets consumats, reformar l'estructura de la negociació col·lectiva, posant en dubte l'efectivitat dels convenis. Aquesta estratègia porta a la individualització de les relacions laborals, un aspecte greument negatiu per als interessos dels treballadors i treballadores així com per a les seves condicions de treball.
Millorar les condicions del mercat de treball depèn d'un bon acord en la reforma de la negociació col·lectiva, però també de fer reversibles els aspectes de la reforma laboral pels quals ens vam mobilitzar el 29-S En això rau la importància de mantenir la ultraactivitat dels convenis (és a dir, l'aplicació de les condicions de treball una vegada hagi finalitzat la seva vigència, fins a l'acord del pròxim conveni), i estructurar la negociació col·lectiva des de l'àmbit sectorial, l'autonòmic, el provincial i el d'empresa, garantint els seus espais de concurrència. Això és fonamental per a CCOO en aquest procés de negociació. Impulsar la negociació d'alguns continguts en l'àmbit de l'empresa requereix garanties de participació sindical en aquests pr ocessos de negociació. Tenint en compte que la majoria d'empreses són petites o microempreses, reforçar la legitimitat dels sindicats per a la negociació és l'única manera de garantir que aquests treballadors i treballadores tinguin capacitat de negociació amb els seus empresaris. En la r efor ma de la negociació col·lectiva hi ha en joc moltes coses i, encara que passi desapercebuda per a una bona part de l'opinió pública, hem d'estar atents al seu desenvolupament. Millorar les condicions del mercat de treball depèn d'un bon acord en la reforma de la negociació col·lectiva, però també de fer reversibles els aspectes de la reforma laboral pels quals ens vam mobilitzar el 29-S en la vaga general. Per això, impulsarem una iniciativa legislativa popular per recollir milions de signatures que obliguin el Parlament a modificar aquesta reforma laboral, tenint en compte els plantejaments dels sindicats i del conjunt de la ciutadania fi
NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA
Hacer frente a los aspectos más lesivos de la reforma laboral será uno de los principales objetivos
La recuperación del empleo y el mantenimiento del poder adquisitivo, ejes de la negociación colectiva La Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya ha establecido tres ejes fundamentales que marcarán las líneas estratégicas y centrarán las propuestas sindicales de CCOO en la negociación colectiva de este año, por lo que toda la acción sindical que se lleve a cabo, en el ámbito tanto sectorial como empresarial, estará impregnada por estos tres objetivos primordiales:
1. Hacer frente a los aspectos más lesivos de la reforma laboral, especialmente en aquellos temas que guardan una relación directa con la negociación colectiva, como son el despido y las condiciones laborales.
2. Fomentar el mantenimiento y la recuperación del empleo, así como la erradicación de la precariedad laboral.
3. Mantener el poder adquisitivo de los trabajadores y trabajadoras, mediante las cláusulas de revisión salarial, y mejorar los salarios más bajos.
Estas cuestiones vertebrarán la política sindical de la Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya en la negociación colectiva, sin olvidar otras materias que también desempeñan un papel importante en la defensa de los intereses y las condiciones laborales del conjunto de trabajadores y trabajadoras. La implantación de medidas y de planes para promover la igualdad de oportunidades y la conciliación de la vida laboral y la personal así como las propuestas para impulsar la seguridad y la salud en el puesto de trabajo son otros de los puntos fuertes que se van a llevar a las empresas para su discusión. En la situación actual, adquieren especial relevancia los derechos sindicales de la representación de los trabajadores y trabajadoras, ya que son su mejor garantía frente a la gestión de las empresas, a las que la reforma laboral ha dado vía libre en determinados temas que antes debía negociar. Ante este escenario se plantea un proceso de negociación colectiva más complicado que en otras ocasiones, en el que tendremos que poner todo nuestro esfuerzo y empeño fi
NEGOCIACIÓN COLECTIVA 2011 Este año, la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya negocia: 4 32 convenios y pactos de empresa: que afectan a un total de 20.746 trabajadores y trabajadoras, que se verán envueltos en esta negociación. 4 1 convenio sectorial: Convenio de metalgráficas de Catalunya, que afecta a alrededor de 1.600 trabajadores y trabajadoras.
CONVENI DEL METALL DE BARCELONA
La FI.CCOO.CAT exigeix a la patronal que apliqui els increments salarials acordats Davant el bloqueig de la patronal UPM a la revisió de les taules salarials del Conveni del metall de Barcelona per a 2011, durant el mes de març, la Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya va iniciar una campanya d'assemblees informatives a tota la província per exposar la situació als delegats i delegades, i per decidir quines accions
calia emprendre per exigir a la patronal l'aplicació dels increments salarials acordats. Com ja va succeir l'any anterior, la UPM ha tornat a qüestionar els increments pactats en el conveni i s'ha negat a aplicar els acords sobre l'increment de referència signats l'any passat. La FI.CCOO.CAT ja va advertir la patronal que no pensa renegociar el que ja està acordat i li
CONVENI DEL METALL DE GIRONA
Les taules salarials del Conveni provincial del metall de Girona per a 2011 s'han revisat amb un 2% d'increment, a compte de l'IPC real que es pugui donar a finals d'any, un percentatge que es podrà revisar a l'alça en cas que l'IPC real superi aquest 2% i que es traslladaria a les taules salarials de 2012. Això confirma la valoració sindical positiva que la Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya va fer del conveni, que es va signar el mes de novembre passat, en matèria salarial, ja que garanteix la millora del poder adquisitiu dels salaris dels metal·lúrgics i metal·lúrgiques de la província en un punt per sobre de la suma dels IPC reals de tots els anys de vigència, gràcies a la clàusula de revisió salarial (que regula les possibles desviacions entre els percentatges d'increments i els IPC reals de cadascun dels anys de vigència), que s'aplicarà a partir de l'any 2012. El conveni també inclou un clàusula de garantia conforme es respectarà la millora acordada en cas que els IPC siguin negatius fi
La revisió salarial garanteix la millora del poder adquisitiu dels metal·lúrgics i metal·lúrgiques de la província gironina
va exigir que fes efectiva la revisió salarial sense més dilacions per evitar un conflicte social en el sector. La Federació d’Indústria recorda que el mateix conveni estableix un instrument al qual poden emparar-se les empreses en cas que tinguin problemes per aplicar les taules salarials, sempre i quan aportin la documentació justificativa necessària fi
NOTA: Les taules i els annexos salarials es poden consultar a la pàgina web www.industria.ccoo.cat. Per a qualsevol dubte podeu contactar amb el Sindicat d'Indústria de CCOO de Girona (972 22 44 62).
L’EINA SINDICAL
ı
3
NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA
CONVENI DEL METALL DE TARRAGONA
Les taules salarials de 2011 suposen una millora de la capacitat adquisitiva per als metal·lúrgics i metal·lúrgiques de la província
Un centenar de delegats i delegades de Tarragona van participar en l'assemblea informativa del 25 de febrer passat
CONVENI DEL METALL DE LLEIDA
Amb la renovació del conveni provincial en ment
Les taules salarials del metall de Lleida s'han vist actualitzades de manera automàtica amb un increment mínim del 2,75% que estableix el conveni, més un complement salarial que varia en funció del grup professional. El problema és que només es beneficien d'aquest complement els treballadors i treballadores que perceben exclusivament els salaris previstos en el conveni (les empreses estan absorbint els que tenen millores per sobre del conveni i els les estan compensant), de manera que al voltant d'un 80% dels metal·lúrgics i metal·lúrgiques de Lleida estan cobrant el mateix salari que l'any 2008. Pel que fa a la
Malgrat les dificultats i discrepàncies mantingudes amb la patronal APEMTA, el 9 de febrer passat es van signar les taules i els annexos salarials del Conveni provincial del metall de Tarragona per a 2011. Un cop més, la fortalesa del conveni es fa evident amb l'aplicació d'uns increments salarials que van del 4,66% al 4,82%, en funció dels grups professionals. Els plusos del conveni, les dietes i els valors de les prestacions per accident de treball s'han incrementat un 3,3%. Aquests increments permeten mantenir i millorar el poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Tarragona. A més, la FI.CCOO.CAT recorda que el conveni no permet, tal com es recull en l'article número 8, ni la compensació ni l'absorció de l'increment resultant, per la qual cosa els treballadors i treballadores l'han de percebre íntegrament. A fi d'explicar la revisió salarial de 2011 i per garantir la correcta aplicació del conveni en matèria salarial, el Sindicat d'Indústria de CCOO de Tarragona ha realitzat una campanya informativa a les empreses del sector durant els mesos de febrer i març, que es va iniciar amb una assemblea general dels delegats i delegades de la província fi NOTA: Les taules i els annexos salarials estan penjats al web www.industria.ccoo.cat. Per a qualsevol dubte contacteu amb nosaltres: 977 21 64 56 - 629 26 80 59 - 650 91 60 56 o industria_tarragona@ccoo.cat.
jornada, aquesta es manté en 1.769 hores anuals, la més llarga del sector a Catalunya. Precisament, la Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya ja ha iniciat els treballs per millorar les condicions salarials i laborals dels treballadors i treballadores del metall de Lleida, per intentar equiparar-les a les dels altres convenis provincials. Abans que acabi l'any denunciarà el conveni actual, que s'ha de negociar l'any que ve. Recordem que la FI.CCOO.CAT no va signar aquest conveni (2008-2011), ja que el va considerar insuficient perquè no garantia els mínims en matèria salarial i de drets socials dels treballadors i treballadores fi
NOTA: Les taules i els annexos salarials estan penjats al web www.industria.ccoo.cat, a l’apartat de negociació col·lectiva.
CONVENIO DE METALGRÁFICAS DE CATALUNYA
...ÚLTIMA HORA
Se alcanza un acuerdo tras un largo proceso de negociación LEl pasado 16 de marzo, la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya, la federación MCA-UGT y la Unión Metalúrgica de Catalunya alcalzaron un preacuerdo sobre el XVII Convenio colectivo para la industria metalgráfica de Catalunya, después de un largo e intenso proceso de negociación, que se inició en junio de 2010. El texto acordado prevé una vigencia del convenio de 4 años (2010-2013). En el apartado salarial, se garantiza el poder adquisitivo de los trabajadores y trabajadoras del sector con una mejora del 0,6% y se establece una cláusula de revisión salarial que garantiza el cumplimiento de los incrementos acordados a la finalización de la vigencia del convenio. Otro aspecto destacado del preacuerdo alcanzado es que limita la flexibilidad horaria y semanal, mediante la participación e intervención de los representantes de los trabajadores en la planificación de la organización del trabajo. En cuanto a derechos sociales, se mantienen los ya establecidos y se mejora el referente a ayuda escolar.
4
ı
L’EINA SINDICAL
A mediados de marzo, la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya convocó a los delegados y delegadas de las empresas de metalgráficas a una reu-
nión informativa para explicarles los aspectos más destacados y hacer una valoración del acuerdo alcanzado fi
ACCIÓ SINDICAL
CCOO adverteix del risc de cedir als xantatges empresarials ció que suposa el fet que les plantes que estan instal·lades en el nostre territori no siguin competitives per a la fabricació de determinats productes, respecte d'altres plantes de la mateixa multinacional ubicades en diferents països, amb costos laborals més baixos. Aquí és on entra el xantatge de les multinacionals a les plantilles perquè acceptin retallar sous, treballar més hores, incrementar la flexibilitat en favor de la empresa, etc., com a condicions indispensables i necessàries per a l'adjudicació de nous productes que garanteixin el manteniment de l'ocupació i de l'activitat productiva, almenys durant uns anys. Unes condicions que s'acaben imposant sense haver obert abans un procés de negociació amb els representants sindicals dels treballadors i treballadores.
La situació de crisi econòmica en la qual ens trobem immersos, provocada per la pressió dels interessos dels mercats financers i especulatius, ha derivat en una crisi social de dimensions considerables, marcada per la manca de crèdit a les famílies i empreses, la destrucció d'una part important del teixit industrial del nostre país i el creixent índex de desocupació (al mes de gener el volum de persones aturades a Catalunya se situava prop de les 600.000). Els governs han impulsat una sèrie de mesures per fer front a la situació de crisi, que en molts casos s'han traduït en retallades de drets socials i laborals que han acabat repercutint sobre les persones treballadores i la ciutadania en general, en comptes de sobre aquells que han provocat aquesta situació. En aquest escenari, s'ha instal·lat entre la població assalariada la por a perdre el lloc de treball, davant les responsabilitats familiars i econòmiques, una por que les empreses multinacionals estan aprofitant per pressionar els treballadors i treballadores per rebaixar les seves condicions salarials i laborals i incrementar així els seus marges de beneficis. Les direccions de les companyies s'escuden rere l'amenaça per a la continuïtat industrial i de l'ocupa-
Les empreses multinacionals estan aprofitant la por a perdre el lloc de treball per pressionar els treballadors i treballadores per rebaixar les seves condicions salarials i laborals
Aquestes estratègies empresarials comencen a tenir un efecte domino en altres empreses que volen aprofitar la situació per deixar sense efectes els acords presos i per retallar de manera unilateral uns drets que són fruit de la negociació Aquestes estratègies empresarials s'han vist afavorides amb la reforma laboral aprovada pel Govern amb el beneplàcit de la patronal. Per això és important continuar lluitant per fer reversibles els aspectes més lesius d'aquesta reforma i, per això, és important que tots i totes donem suport a la iniciativa legislativa popular que estan impulsant conjuntament CCOO i UGT. També és necessari assentar les bases per a la negociació de la reforma de la negociació col·lectiva, ja que és un element fonamental per als interessos dels treballadors i treballadores, davant les intencions empresarials per individualitzar les relacions laborals i eliminar l'efectivitat dels convenis col·lectius. La Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya rebutja totalment i denuncia aquestes pràctiques empresarials basades en la imposició i en el xantatge, com ha fet recentment a Nissan i com va fer a Seat el març de 2009, i adverteix del perill que suposa cedir davant d'aquestes polítiques per l'efecte domino que comença a tenir en altres empreses que volen aprofitar la situació per deixar sense efectes els acords presos i per retallar de manera unilateral uns drets que són fruit de la negociació i que s'han aconseguit amb el pas dels anys, deixant la responsabilitat de la decisió en mans dels treballadors i treballadores. A més a més, la FI.CCOO.CAT avisa que acceptar les condicions que plantegen les empreses tampoc és una garantia fiable que compliran els compromisos assumits, com ho demostra el recent cas de Nissan, on l'empresa ha incomplert flagrantment els acords de pla industrial signats el 2009 fi
Dos casos paradigmàtics al sector de l'auto NISSAN: El 13 de gener de 2011 la plantilla va votar en referèndum una proposta de contenció salarial i increment de la productivitat i la flexibilitat, com a condició per a l'adjudicació del model "pick-up" a la planta de Zona Franca, incomplint els acords signats l'any 2009, que ja preveien l'adjudicació d'un nou model. El 70% va votar-hi a favor. SEAT: El 18 de març de 2009 la plantilla va votar en referèndum la proposta de congelació salarial com a condi-
ció per a l'adjudicació del model d'Audi Q3 a la planta de Martorell. Un 65% va votar-hi a favor.
RACÓ ELECTORAL
La FI.CCOO.CAT mantenim la representació a SEAT CCOO mantenim els resultats globals al grup SEAT després de les eleccions sindicals celebrades el 10 de febrer. En total, CCOO hem obtingut 34 delegats i delegades repartits així: 11 a la fàbrica de Martorell, 6 a la Zona Franca, 6 a Gearbox, 6 al Centre de Recanvis i 5 al Centre Tècnic. La FI.CCOO.CAT valorem positivament els resultats, tenint en compte que en aquest procés s'escollien 10 delegats menys que en l'anterior. Cal destacar que CCOO hem millorat percentualment als tallers de Martorell, hem retallat un delegat al Centre de Recanvis i hem escurçat la distància respecte al primer sindicat al Centre Tècnic. Amb aquests resultats, CCOO hem obtingut 4 representants al comitè intercentres de SEAT, els mateixos que vam obtenir ara fa quatre anys. La resta de representants del comitè intercentres són 7 d'UGT i 2 de CGT. CCOO també valorem positivament l'alta participació dels treballadors i treballadores en aquest procés electoral, que en termes globals s'ha situat en el 81,08%, gairebé 8 punts per sobre respecte a les eleccions anteriors. CCOO agraïm al conjunt de l'afiliació de SEAT la seva feina, que ha permès afrontar una campanya molt dura, en què CCOO hem defensat en tot moment els drets socials i laborals de la plantilla fi
CCOO valorem el suport rebut al taller de Nissan Zona Franca, en unes eleccions marcades pel xantatge Les eleccions sindicals celebrades al grup Nissan el 24 de febrer han estat marcades pel xantatge de la direcció, que va culminar amb un referèndum en què la plantilla va acceptar empitjorar les seves condicions laborals a canvi que la multinacional adjudiqués a la planta de Barcelona la furgoneta pick-up, una adjudicació que en realitat ja estava atorgada. En aquest escenari, malgrat que reconeixem la pèrdua de representativitat a favor de SIGENUSOC, la FI.CCOO.CAT valorem positivament el resultat obtingut al taller de la fàbrica de Nissan de la Zona Franca, on CCOO continuem sent el sindicat majoritari i on els treballadors i treballadores han vist especialment empitjorades les seves condicions de treball. També cal destacar que CCOO hem millorat els resultats de fa quatre anys a la comercial (NIBSA), on hem aconseguit retallar un delegat a SIGENUSOC, i mantenim la representació al Centre de Recanvis. CCOO hem obtingut en total 16 delegats i delegades als diferents centres de treball que Nissan té a Catalunya, on s'escollien 8 representants menys que en el procés electoral anterior fi
En els dos casos, la FI.CCOO.CAT va demanar el vot en contra en els referèndums, ja que considerava que la decisió de l'adjudicació no depenia de l'acceptació o no d'aquestes condicions, sinó de la competitivitat de les plantes, clarament demostrada per la professionalitat i qualificació de les plantilles. La FI.CCOO.CAT atribueix els resultats dels referèndums al xantatge i a la política de la por impulsada per les dues multinacionals automobilístiques fi
L’EINA SINDICAL
ı
5
SECTOR DOS RUEDAS
El sector de la moto en Catalunya, en riesgo de desaparecer
Los recientes anuncios de las multinacionales Piaggio y Yamaha de cierre de las factorías que tienen en Catalunya para trasladar la producción a otras plantas europeas (Francia en el caso de Yamaha, e Italia en el caso de Piaggio), que se suman a la deslocalización de producción que ya hizo Honda en 2009, pueden significar la desaparición total del sector en nuestro país. Ante esta situación, la Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya ha trasladado a las administraciones públicas, especialmente a la Generalitat de Catalunya, su preocupación por el futuro del sector y les ha requerido un proceso de intervención para defender la industria de la moto en nuestro territorio y evitar la desaparición de un sector con una larga tradición en nuestro país, muy especializado, con tecnologías de vanguardia y con plantillas jóvenes y muy cualificadas. Paralelamente, la FI.CCOO.CAT también ha convocado a los delegados y delegadas de las empresas constructoras y de componentes del sector de las dos ruedas para ir unidos en la defensa de un sector que ocupa a unos 5.000 trabajadores y trabajadoras en Catalunya y que durante muchos años ha sido puntero, junto con Italia y Francia, en fabricación y ventas en los países de la Unión Europea y en Estados Unidos.
La FI.CCOO.CAT insta a la Administración a defender la industria de la moto para evitar la desparición de un sector con una larga tradición en nuestro país, muy especializado, con tecnologías de vanguardia y con plantillas jóvenes y muy cualificadas CCOO denuncia que las políticas de carácter fiscal y normativo para la conducción de motocicletas de baja cilindrada o ciclomotores, aprobadas por el Gobierno central, han ido más allá de las concertadas por la directiva europea y han restringido la expansión del sector, al haber dificultado la venta de motocicletas y encarecido los precios. Estas políticas, que han recibido el rechazo del conjunto del sector (patronal, sindicatos y asociaciones vinculadas al mundo de la moto), junto con la crisis económica, han provocado una caída masiva de las ventas, que ha facilitado que las multinacionales aprovechen la situación para plantear una deslocalización masiva a otros países. La Federació d'Indústria de CCOO se opone firmemente a estos procesos de deslocalización, y más aún cuando las plantas catalanas han obtenido beneficios a lo largo de los años que han permitido financiar otras factorías a las que ahora se pretende trasladar la producción, e insta a las multinacionales del sector a mantener la actividad productiva y los puestos de trabajo de las fábricas que tienen en Catalunya fi
ONDA l) MONTESA-H s Occidenta ogoda (Vallè M e d a u èt nta Perp ajadoras Ubicación: Sa dores y trab ja a b a tr 0 16 Plantilla: prolización de la una desloca de l: o a és b ri u st ca p u a es d d ó in v presa lle Situación s italianas, ta em n la la p s 09 la 20 cu de n un a erdrada a En diciembre ue finalizó co de gran cilin q s es ta le no on ic ci oc za ot m y movili cía medidas ducción de s que estable e negociación d un llè a a so V ric ce el b ro d fa p planta na sólo un intenso y ctoría catala uración de la o fa ct ic st la ru , lá st te p re e en d la . Actualm do para inyección la til la n a la a p ón ic la ci ed a para se d cializ traumáticas de la comer a Montesa y lia, además s de la marc os Ita cr en e d n o ta el on mod e se m las motos qu pintura para . a ñ Espa de la moto en YAMAHA MOTOR ES PAÑA Ubicación: Palau-so lità i Plegamans (Va llès Occidental) Plantilla: 430 trabajad ores y trabajadoras Situación industrial: A principios de marzo de este año la empre sa presentó un ERE pa la planta catalana, ra el cierre de que afectaba a 388 trabajadores y plante recolocaciones en la aba un plan de planta de Saint-Que ntin (Francia). CCOO la plantilla de Yama ha apoyado a ha en las movilizacio nes y exige a la mu tinuidad de la activ ltinacional la conidad productiva y los puestos de trabajo de Vallès, que ha obten la fábrica del ido históricos benefic ios y tiene una situ solvente, que ha ser ación financiera vido de soporte a la planta francesa, do deslocalizar la produ nde ahora quiere cción.
A (DERBI) PIAGGIO ESPAÑ Oriental) torelles (Vallès Ubicación: Mar bajadoras tra bajadores y Plantilla: 270 tra
o Piaggio l: decisión del grup ria st la o du in ad n ci ió un ac an Situ esa ha s del grupo, lo marzo, la empr plantas italiana s la a s islle re A principios de to Mar ncia que no ex producción de nas. CCOO denu la s ta llè ca s Va l de trasladar la ía or de s ct fa s planta el cierre de las cisión, ya que la de de a ta es un que supondría n n so ue y fiq idas tivas que justi , no tienen pérd o ten causas obje los últimos años uerdo alcanzad en ac s io el fic pe ne m ro be n sió ci de ui in ta nt Es han obtenido co o. up ntizaba la eficientes del gr presa, que gara em la las plantas más de n ió 09 con la direcc a finales de 20 tos de trabajo. ta y de los pues an pl la de d da RIEJU Ubicación: Figueres (Alt Empord à) Plantilla: 70 trabajadores y trab ajadoras Situación industrial: Desde finales del año pasado , la plantilla está regulada por un ERE de suspensión temporal por causas de pro ducción. La empresa, que tien en beneficios, ha hecho una apuesta por la mot ocicleta eléctrica y, junto con otras empresas del sector, está llevando a cabo un proyecto subvencionado por la Generalitat. Hace tres años la plantilla lleg aba a los 100 trabajadores. L SECTOR OTRAS EMPRESAS DE a únicamente a 4 GAS-GAS en plantilla y se dedic s ore jad ba tra 3 10 pasado por malos mo Salt (Gironès). Tiene los últimos años ha En ss. cro o ña nta la moto de mo y productivos. mentos económicos jadores. Única4 BETA-TRUEBA do de 35 a 8 traba sa pa Ha . at) eg br Llo productos que lleEsparr eguera (Baix mercialización de los co la a y je nta mo mente se dedica al gan de Italia. aque se dedican básic en Catalunya, pero tor s sec ora l ed de ve s sa pro pre En cuanto a las 4 Hay otras em n de varias marcas. en ció as za ad ali tal rci ins me án co est la mente a or de un 80% son pymes y alreded del sector, la mayoría Catalunya.
6
ı
L’EINA SINDICAL
SECTOR ELÈCTRIC
La FI.CCOO.CAT sigue en lucha por la estabilidad en el empleo en el sector de montaje y mantenimiento eléctrico
TE INTERESA... ¿Por qué es importante la cláusula de subrogación? Es una conquista sindical que ha permitido a los trabajadores y trabajadoras de las empresas contratistas que desempeñan actividades de montaje y mantenimiento en los sectores de tendidos eléctricos, líneas telefónicas y telecomunicaciones, alumbrado público, semáforos, en las centrales nucleares, en las plantas petroquímicas y en Port Aventura (estas tres últimas en la provincia de Tarragona) mantener sus puestos de trabajo al margen de las sucesiones de empresas contratistas que se dan cada 4 años, aproximadamente. ¿Cómo se hace efectivo? La cláusula establece el derecho de los trabajadores y trabajadoras de estos sectores de actividad de las empresas contratistas salientes a mantener el empleo y las condiciones laborales y a ser subrogados por las nuevas empresas adjudicatarias de la contrata.
En los últimos meses, la Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya ha tenido que afrontar el intento, por parte de las empresas del sector de montaje y mantenimiento del tendido eléctrico, de incumplir las garantías de estabilidad en el empleo que recogen las cláusulas de subrogación de los convenios provinciales del metal de Barcelona, Tarragona y Girona. En octubre, la empresa principal, ENDESA, abrió un nuevo proceso de licitación para renovar los contratos de adjudicación del mantenimiento de la red eléctrica en Catalunya, lo que supuso cambios de empresas contratistas en algunos territorios, un aspecto que fue utilizado por algunas empresas para poner en cuestión las cláusulas de subrogación anteriormente mencionadas. La capacidad de anticipación de la FI.CCOO.CAT, en coordinación con la sección sindical interempresas de CCOO de ENDESA y con los delegados y delegadas de las empresas contratistas, a través de la Coordinadora de CCOO del sector eléctrico, permitió el impulso de un proceso de movilización, con la convocatoria de una huelga sectorial y de una negociación conjunta con UGT, que salvaguardó los derechos de estabilidad en el empleo recogidos en los respectivos convenios sectoriales. La Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya está convencida de que este no va a ser el último ataque patronal a los derechos de subrogación de los trabajadores
RACÓ ELECTORAL
CCOO assolim de nou la majoria absoluta al Grup Endesa
y trabajadoras de estos sectores de actividad, así que se está preparando para hacer frente a esta estrategia empresarial, salvaguardando uno de los derechos fundamentales que tienen nuestros convenios colectivos. La FI.CCOO.CAT exige a la Administración catalana y a ENDESA que se establezca un protocolo de obligado cumplimiento en el que se garantice la participación sindical desde el origen en los procesos de licitación de empresas de un servicio esencial para la ciudadanía, como es la red eléctrica. A su vez, requiere a ENDESA y a las empresas contratistas que garanticen una mejor calidad en el servicio eléctrico a la ciudadanía, huyendo de las políticas de precariedad laboral y del recorte de costes e inversiones, que ponen en riesgo las condiciones de un servicio que es básico. CCOO no puede admitir que, al mismo tiempo que se incrementa la tarifa eléctrica a los ciudadanos en un 10%, un hecho rechazable por sí solo, esta vaya acompañada de una estrategia empresarial que precariza el servicio, de modo que este pierde calidad y se pone en riesgo el empleo en el sector. La Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya seguirá defendiendo las cláusulas de estabilidad en el empleo y una mayor intervención de las administraciones públicas para asegurar unas mejores condiciones de trabajo y un mejor servicio para la ciudadanía fi
CCOO hem aconseguit de nou la majoria absoluta en les eleccions sindicals celebrades al Grup Endesa el passat 14 de febrer, després d'obtenir el 56% dels delegats i delegades que s'escollien en el conjunt de centres de treball que el grup té a Catalunya. La FI.CCOO.CAT ens consolidem, així, com a primera força sindical en el sector elèctric a Catalunya i ens imposem davant la segona força (UGT), amb més d'un 12% de representació. Amb una alta participació en aquest procés electoral (del 87,11%), els treballadors i treballadores del Grup Endesa de Catalunya han tornat a dipositar la confiança en les candidatures de CCOO, que hem aconseguit 80 delegats i delegades, mentre que UGT s'ha quedat amb 63. CCOO valorem positivament aquests resultats, ja que aquest any s'escollien 50 delegats menys que fa 4
¿En qué convenios es de aplicación? La cláusula de subrogación en las actividades de montaje y mantenimiento se consiguió en el año 2004, como consecuencia de una larga movilización y tras 8 días de huelga en la provincia de Tarragona, después de lo que se incluyó en el Convenio para la industria siderometalúrgica de esta provincia, que se estaba negociando entonces. Posteriormente, en el año 2005, esta cláusula se hizo extensiva al Convenio provincial del metal de Girona y, en el 2007, se acordó también en el Convenio de la provincia de Barcelona fi
anys, com a conseqüència dels canvis en el volum de la plantilla del grup. A Catalunya, el Grup Endesa està integrat per les empreses Endesa Distribución, Endesa Generación, EOSC (Endesa Operaciones y Servicios Comerciales), Endesa Servicios, Endesa Holding, Endesa Energía i Endesa Red, que en total engloben aproximadament al voltant de 2.400 treballadors i treballadores distribuïts en uns 65 centres de treball fi
L’EINA SINDICAL
ı
7
DONA
Ocupació femenina i crisi en el sector
de la indústria Durant les últimes dècades, el sector de la indústria ha experimentat grans canvis estructurals, part dels processos productius s'han externalitzat i subrogat de les empreses matriu a empreses externes de serveis per a la indústria, la qual cosa ha suposat una pèrdua important de llocs de treball estables i, alhora, un increment de la temporalitat i la precarietat laboral en els llocs de treball indirectes, que han estat els primers en rebre l'impacte de la crisi. Si a aquesta transformació de l'ocupació en la indústria li posem cara de dona, l'impacte de la crisi té uns efectes qualitatius que van més enllà de les dades purament estadístiques. Cal tenir en compte que la dona s'ha incorporat tard i paulatinament als sectors industrials, sense superar encara la quota del 25% de presència respecte als homes. Aquesta incorporació de treballadores a tasques que tradicionalment havien desenvolupant els homes, gràcies a l'eliminació de barreres legals i a les noves tecnologies aplicades a l'activitat industrial, s'ha vist frenada per la crisi que estem patint en els nostres sectors.
La dona s'ha incorporat tard i paulatinament en els sectors industrials, sense superar encara la quota del 25% de presència respecte els homes Un altre factor que s'ha de tenir en compte és que la dona ha estat considerada en la indústria, fins fa un cert temps, mà d'obra barata. El baix nivell de formació i els estereotips culturals de gènere l'han encasellada en llocs de treball poc qualificats, d'àmbit administratiu, com a operàries de cadenes de manufacturació i amb una presència majoritària en empreses de serveis auxiliars i de components industrials, uns àmbits que s'han vist durament castigats per la crisi. Tot i que, en xifres globals, els homes han estat els més perjudicats per la pèrdua d'ocupació, les dones continuen mantenint una posició força desigual en el món laboral. S'ha de tenir en compte que, especialment en els nostres sectors, les dones tenen uns nivells d'ocupació més baixos, amb una forta segregació ocupacional i sectorial, grans diferències salarials i una major taxa de treball a temps parcial. D'aquí que l'impacte de la desocupació en les treballadores de la indústria té rostre de dona d'edat mitjana, amb un nivell professional baix i, per tant, amb una remuneració més baixa. Aquestes condicions han estat utilitzades per alguns sectors com a argument per minimitzar l'efecte emocional i la rellevància de l'atur de la població activa femenina en un context general de crisi. Malgrat els efectes negatius de la pèrdua d'ocupació i la consegüent pèrdua d'ingressos, la situació de crisi actual representa també un repte i una oportunitat per a les noves generacions de dones, avui més preparades científicament i tecnològicament i, per tant, més preparades per ocupar llocs més qualificats i susceptibles de promoció professional en el món industrial. Una indústria que funciona cada cop més amb la innovació com a punt de referència, i que obliga les empreses a modificar les seves estructures per adaptar-se als canvis. Per això mateix les institucions públiques han de destinar els recursos ocupacionals necessaris per superar la crisi i eradicar la discriminació i la divisió sexual dels treballs, aprofitant el coneixement, la capacitat de treball i l'adaptació de la dona a tots el àmbits productius i de responsabilitat. Només això ens permetrà continuar treballant en el camí iniciat per la llei, per superar la igualtat formal, amb la implantació de mesures i accions en les nostres empreses, per tal d'aconseguir una igualtat real entre homes i dones. Una igualtat que reverteix indiscutiblement en la societat i en la coresponsabilitat en l'àmbit familiar fi
La crisi actual representa també un repte i una oportunitat per a les noves generacions, avui més preparades científicament i tecnològicament i, per tant, més preparades per ocupar llocs més qualificats i susceptibles de promoció professional
EDICIÓ: Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya. Via Laietana, 16, 3a, 08003 Barcelona. Telèfon 93 481 27 96. Fax 93 268 40 42. CONSELL EDITORIAL: Javier Pacheco Serradilla, Miquel Puente Salvadó i Mertixell Arcos. REDACCIÓ: Meritxell Arcos, industria@ccoo.cat. PRODUCCIÓ: Carmen de Hijes. Dipòsit legal: M-25757-2009. Tirada: 31.600 exemplars