L’HORT I LA GRANJA ESCOLAR Enric Olivares Cap del Departament de Ciències Socials
El que s’adquireix amb treball s’estima més. Amb aquesta frase atribuïda a Aristòtil presentem un any més l’execució del projecte Hort Escolar, al qual li sumem enguany la inclusió d’una granja amb la voluntat de continuar aprofitant l’espai de l’antic monestir de Fons Salutis. L’objectiu de tots dos és tractar de facilitar al nostre alumnat el contacte amb els cultius del nostre entorn i alguns animals de granja, i propiciar un treball col·laboratiu amb altres membres de la nostra comunitat educativa, com ara professors, pares i iaios que, de forma altruista i desinteressada, els apropen la seua experiència. Gràcies a aquestes col·laboracions, i en especial a Pablo Sanchis i a Emilio Ahuir per la seua inestimable ajuda i dedicació, tant la granja com l’hort escolar permeten dur a terme estratègies de treball que amplien el contacte dels nostres alumnes amb
el seu entorn natural més directe i alhora incideixen en la importància de l’educació ambiental. Aquests espais ofereixen un munt de possibilitats alternatives i reforcen les seues habilitats socials, tot afavorint el coneixement de tècniques tant tradicionals com modernes dins l’entorn agrícola, així com el contacte directe i manipulatiu amb els animals, la terra i els seus fruits al llarg de l’any. Per descomptat, un dels atractius d’aquest projecte és que està destinat a tots els nivells educatius. De fet, els nostres menuts a Infantil han gaudit creant i plantant el seu propi mini-hort escolar; l’alumnat de 5é i 6é de Primària ha experimentat la sembra de llavors de cols i encisams en llavorers per, posteriorment, trasplantar-los als terrenys de Fons Salutis i, per últim, a Secundària han pogut sembrar faves en octubre i collir raves i mandarines aquest hivern. Bon profit!
TERTÚLIES LITERÀRIES AL VOLTANT DE “EL QUIJOTE” Gemma Pellicer Mare de 3r de Primària i 2n d’ESO
El curs passat vaig tindre el goig de poder participar en aquesta novedosa activitat del nostre centre en la classe de segon de Primària del meu fill menut. Una iniciativa molt enriquidora que dugueren a terme Pilar Contreras i Vicent Sampedro en la seua aula, amb la col·laboració d’alguns pares i mares de la classe, que, prèviament a les sessions, tinguérem una reunió formativa en la qual Vicent i Pilar ens explicaven en què anaven a consistir aquestes tertúlies i quina seria la nostra tasca, si decidíem participar en alguna tertúlia. Fou una experiència molt bonica i enriquidora per a mi, però sobretot per als nostres fills i filles. Les sessions transcorrien d’una manera dinàmica: començaven per llegir un fragment de “El Quijote” proposat per la tutora, i després d’uns minuts de lectura, on cadascú havia subratllat allò que li havia cridat l’atenció o aquella paraula o paraules que no comprenia -ja que aquest llibre contenia algunes paraules de castellà antic i alguns mots difícils d’entendre per a les seues edats-, començava la tertúlia. La tasca dels adults que hi érem era únicament i exclusiva de guiar aquella tertúlia sense intervindre massa, donar torns de paraula, o explicar algun mot o frase que cap xiquet o xiqueta poguera explicar.
Em va semblar molt interessant de les tertúlies que no es qüestionara el que un alumne coneix o desconeix, totes les aportacions són importants i enriqueixen la tertúlia. Són un espai per aprendre de manera diferent a la que els xiquets i xiquetes tenen habitualment. Uns s’enriqueixen dels coneixements dels altres i ells mateixos se n’adonen que poden parlar entre ells, exposant els seus dubtes i tot allò que coneixen per ajudar a aclarir els dubtes dels altres, que poden parlar per donar la seua opinió i escoltar les opinions dels altres, ja que la premissa, que tots tenen en compte a l’hora de les tertúlies, és que cap aportació pot ser ni menyspreada ni rebutjada, totes són importants i s’han d’escoltar amb respecte. En aquestes tertúlies no és més important qui més sap o qui millor llig, sinó que tots comenten en igualtat, i tots i cadascú dels xiquets i xiquetes aprenen i comparteixen de la mateixa manera. M’alegra molt que, aquest curs, aquesta iniciativa s’haja fet extensa a tot el centre i que tot l’alumnat tinga l’oportunitat de tindre aquest espai per compartir amb companyes i companys.
ESCOLA I PAÍS