L'Arnau. Temps, lloc, arquitectura.

Page 1

L’ARNAU. Temps, lloc, arquitectura

Estudi de Memòria del Teatre Arnau Observatori d’espais escènics


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

2


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

ÍNDEX Introducció

1. Temps 1.1 Vida 1.2 Reformes Arquitectòniques

2. Lloc 2.1 El Paral•lel 2.2 La plaça 2.3 La façana

3. Arquitectura 3.1 L’arquitecte 3.2 La tipologia 3.3 Pa s i elements 3.3.1. La sala 3.3.2. La boca d’escena 3.3.3. La caixa escènica 3.3.4. Vestíbuls i escales 3.3.5. El cafè Arnau i el Salón Bleu 3.3.6. El foyer 3.3.7. El Retiro i les botigues

4. Preservació i Intervenció 4.1 Criteris, estratègia i tàctiques 4.2 La façana 4.3 La tipologia 4.3.1. La sala 4.3.2. La boca d’escena 4.3.3. La caixa escènica 4.3.4. Vestíbuls i escales 4.3.5. El cafè Arnau i el Salón Bleu 4.3.6. El foyer 4.3.7. El Retiro i les botigues 4.4 Referents

3


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

1903. Gran Cafè del Circ Espanyol i Saló Arnau. [iefc.ACM-3-694]

4


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Introducció El valor del Teatre Arnau és el producte factors diversos. Uns provenen de l’escala urbana, altres de l’arquitectura, de la vàlua patrimonial i de la capacitat d’allotjar propostes contemporànies; i també n’hi ha un conjunt que tenen a veure amb l’activitat que aquest espai ha allotjat al llarg de la seva història i que constitueix la seva memòria immaterial. Una trajectòria, aturada els darrers anys, si tan sols ens fixéssim en el que ha succeït dins la sala, i que està a punt d’endegar una nova etapa. Sense oblidar aquest ampli espectre de components a considerar, aquest informe es centra en el valor patrimonial de l’arquitectura l’edifici. Amb el testimoni dels documents escrits i gràfics: expedients administratius, llibres i notícies de premsa, fotografies, plànols, ca ells, l’informe construeix una biografia, això si, i tal com hem ressaltat, especialment atenta a descobrir i descriure els episodis arquitectònics que l’esgraonen. Precisar quines han sigut les reformes arquitectòniques, reconèixer la procedència històrica dels elements avui presents, ens ajudarà a determinar, amb el màxim de rigor, el grau protecció que l’arquitectura del Teatre Arnau ha de tenir en el seu conjunt, en les seves pa s i en els elements. Es cercarà establir una gradació en el valor patrimonial que a vegades serà més estricte i d’altres donarà lloc a una intervenció més obe a, En definitiva, es tracta d’apo ar criteris que guiïn, però no necessàriament prefixin, el projecte arquitectònic. Veurem com l’Arnau és el producte del temps. És, com tota arquitectura, un ésser viu, que com les persones ha anat fent-se gran i envellint. De les seves xacres no en parlarem, ja ho fan altres estudis. Parlarem dels trets que l’han caracteritzat, de com perviuen, a vegades mig amagats pel pas del temps, o de com han desaparegut i es poden recuperar. Tal vegada parlant de la matèria de l’Arnau descobrirem la seva ànima.

5


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

1922. Reforma del Teatre Nou a l’avinguda del Paral·lel amb el Folies Bergère al fons [Jordi Baron Rubí]

6


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

1. TEMPS Excmo. Sr. D.Jaime Estruch, vecino de esta ciudad habitante en la calle de Abat Zafont (sin número) á V. E. Atentamente expone: Que es dueño del café que forma con las calles Conde del Asalto y Granvia del Marqués del Duero esquina, y deseando construir un cobe izo en el interior, destinado á billares conforme expresan los planos que por duplicado se acompañan a V. E. (…) Barcelona 15 Noviembre de 1899

Així comença la història d’una taverna. Aquest capítol mostra com va esdevenir saló, teatre i cinema. Espai escènic en l’indret més esplendorós i més fosc de la història del lloc teatral a Barcelona: l’Avinguda del Paral•lel. 1984. Plànol del projecte d’un cobe en el solar del futur Salón Arnau [Arxiu Contemporani de Barcelona]

7


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

1.1 Vida A pa ir dels documents recollits en arxius diversos -fonamentalment l’Arxiu Contemporani de Barcelona i el Museu de les A s de l’Espectacle de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona- de les notícies de premsa –fonamentalment de La Vanguardia- i d’arxius fotogràfics –l’Arxiu Mas, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, entre d’altres- aquest apa at desgrana un conjunt d’esdeveniments que marquen el decurs cronològic de la vida de l’Armau. 1899, 8 de novembre. “Expediente de permiso a Don Jaime Estruch para construir un cobe izo en el interior del café sito en la calle Conde del Asalto esqª a la de Marqués del Duero”. Arqte. Salvador Vigo. 1900, 18 de gener. Informe favorable. 1903, 17-27 de novembre. Denúncia d’obres sense permís. 1903, 16 desembre. La Comissió de Foment de l’Ajuntament acorda: “Desestimar la instancia relativa á que se autorice la instalación de un cinematógrafo en el titulado Salón Recreativo Arnau, situado en la calle del Conde del Asalto, esquina con el Paralelo, por tratarse de un edificio que ha sido construido sin haber solicitado el correspondiente permiso del Ayuntamiento”. 1903. Jaime Arnau, cotillaire, posa en marxa el Salón Arnau. La primera notícia que en tenim procedeix de la denúncia del po er de vara del districte, signada a 21 de desembre de 1903: “Jaime Arnau, habitante en la calle Conde del Asalto, 70, 1º, ha colocado seis focos eléctricos en la fachada del local recién construido en la expresada calle números 108 y 110 con fachada a la calle Marqués del Duero y conocido actualmente por Salón Arnau”. [Bádenas, 1993, p. 155]. 1905. Segons Miquel Badenas és en aquest any quan Jaime Arnau compra a Jaime Estruch la quasi totalitat de la taverna, reservant-se aquest darrer la pa que dóna al carrer les Tàpies per tal de continuar el negoci. L’arquitecte Andrés Audet Puig projecta la reforma del teatre, que inclou la de la façana. [Badenas, 1993. p. 155] La informació de Bádenas no acaba de coincidir amb la que ens dóna el programa de 25 de juny de 1904, segons el qual ja aleshores la façana tindria les línies bàsiques de l’actual.

Programa de mà del 25 de juny de 1904 [MAE. Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona]

8


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

1905, 11 de juliol. Una notícia de La Vanguardia mostra la programació diària de tarda i nit del teatre. “Gran Salón Arnau. Hoy ma es, á las 3 y 1/2 y 6 tarde, pantomima, atracciones y declamación. A las 11 noche, sección especial. Teatre Català. Els vells. Mañana miércoles: El místich, éxito de la compañía dramática de don Agustín Saumell. Entrada general 10 céntimos, butaca 20 céntimos en todas las secciones.” (La Vanguardia).

1906, 25 de juliol. Una notícia de La Vanguardia descriu l’ambient canallade “El Peñón”. “A las cuatro de la madrugada de ayer, varios sujetos promovieron un fue e escándalo en la calle del Marqués del Duero, frente al Salón Arnau, por cuestiones que entre ellos tuvieron. Al ser amonestados por un guardia municipal, se dieron á la fuga, siendo perseguidos por éste, que logró alcanzar á dos en la calle de San Pablo. Requeridos por el guardia á que fuesen con él al cua elillo, se negaron á obedecer, echándosele encima, uno de ellos con una navaja en la mano. El municipal, que por cie o salió del lance con la guerrera rota, logró tenerles á raya, poniéndoles otra vez en fuga, hasta que fueron detenidos en la mitad de la calle de San Pablo por los serenos y vigilantes, que acudieron atraídos por el rumor de la lucha. Los aludidos sujetos fueron conducidos al Juzgado.” (La Vanguardia)

“Barcelona. Calle del Marqués del Duero”. targeta postal 1911 [Col•lecció Enric Granell]

1906, 15 de setembre “El gobernador civil ha dado orden al inspector general de policía de que las delegaciones le remitan una relación de los locales de espectáculos que actualmente funcionan, y de que hagan cesar á todos los que no estén debidamente autorizados. También ha ordenado el señor Manzano que se avise al empresario del Salón Arnau para que coloque las butacas á la distancia reglamentaria, tanto por lo que se refiere al pasillo central como por lo que respecta á la que debe haber entre fila y fila.” (La Vanguardia)

1907, 30 d’agost “Salón Arnau. Compañía de zarzuela, ópera española y género chico de primer orden.—-Hoy viernes, tarde, a las 4 y 1|2, sección popular. El barbero de Sevilla, El húsar de la guardia y La marcha de Cádiz. Noche, a las 9, sección sencilla. La maroha de Cádiz. A las 10, sección especial, última representación.” (La Vanguardia)

“Barcelona. Vista del Paralelo y Nuevo Teatro Español”. tarjeta postal 1911 [Col•lecció Enric Granell]

1907, 3 de noviembre “El gobernador civil, continuando la tarea que se ha impuesto de inspeccionar los locales en que se dan espectáculos públicos, con objeto de cerciorarse si se cumplen en ellos las condiciones estipuladas en el reglamento de teatros para seguridad del público, visitó ayer mañana, acompañado del arquitecto señor Bori, varios teatros y cinematógrafos, Estuvo en el Salón Arnau, notando en él un gran descuido en el servicio de incendios, por lo cual impuso á la empresa una multa de 175 pesetas. Visitó después el Diorama, ordenando que se suspendieran las obras que sin permiso venían realizando para instalar unas vistas en el foso del teatro. El arquitecto señor Bori redactará un informe acerca de las obras que se han de ejecutar en ambos locales para que estén en condiciones de poder dar en ellos espectáculos públicos.” (La Vanguardia)

9


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

1909, 15 de maig Teatro Arnau—Musich Hall NUDITA ¡! 1909, 8 de setembre Teatro Arnau. Hoy miércoles, función matinal á las 11, estreno en este teatro de Foch nou. Tarde, á las 3 y 1/2. Don Juan de Serrallonga, A las 6. Mariana. Noche, á las 9, Moda especial. La comedia: Astúcies de l’amor y estreno en este teatro de Los Galeotes. Sábado, noche, estreno de la comedia en 2 actos: Emma Adelinini y el drama de José Echegaray: Vida alegre mue e triste. (La Vanguardia)

1910, 2 de setembre. A les pàgines de El diluvio es pot llegir “Todos los días, secciones contínuas –tarde desde las cuatro y, noche, desde las nueve y media-, compuestas de proyecciones cinematográficas. Estrenos de películas diariamente. Intermedios con grandes atracciones. Entrada y butaca: 20 céntimos. Entrada general: 10 céntimos”

. 1910, Octubre. El Teatre passa a ser dirigit per Armando Villefleur. 1910, 5 de novembre. Denúncia del po er de vara d’obres de “prolongación del referido teatro…” [exp. 934 AMA] 1911, 4 de maig “El gobernador civil ha impuesto 250 pesetas de multa á la coupletista «Chélito II», otras 250 á la empresa del Edén Conce , 500 á la del. Gaya e y otras 500 á la del teatro Arnau, por faltas á la moral” (La Vanguardia).

1911, maig. En un mitin en el Teatre Principal s’acusa el Governador Civil de ser massa permissiu amb les faltes a la moral que sovintegen en els teatres de Barcelona i, sobretot, en els del Paral•lel. La seva resposta des de les pàgines de La Vanguardia dóna una informació especialment sucosa sobre l’ambient de l’època.

Programa de mà del 16 setembre del 1911 [MAE. Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona]

10

“En el Gobierno civil se nos facilitó anoche la relación, que á continuación publicamos, de las multas impuestas por la autoridad gubernativa, á cantantes y empresas, por inmoralidades en la escena. El señor Pó ela interesó de los periodistas la inserción de los referidos datos, para sincerarse de los cargos que se le dirigieron en el mitin del Principal, y con objeto de que el público, dijo, pueda apreciar que no he tenido tan desatendida la persecución de la inmoralidad, como acaso erróneamente se ha supuesto. La referida nota dice así: «Multas impuestas á las a istas y empresarios de teatros por inmoralidades en la escena: Empresario teatro Arnau, 17 de marzo de 1911. 150 pesetas; id. id., 19 abril, 500; Genoveva Hurí, 13 mayo, 250; Empresario teatro Arnau, 13 mayo, 250; Empresario Petit Moulin Rouge, 18 marzo, 100; Marina Guillen, 13 mayo, 400; empresario teatro Gayarre, 13 mayo, 400; id. id., 5 mayo, apercibimiento; Sadda Jacco, 17 marzo, 100; Empresario Edén Conce , 23 marzo, 500; id. id. 18 abril, 500; id. id., 18 abril, 500; Milagros Po ella Chelito II, 13 mayo, 400; empresario Edén Conce , 13 mayo, 400; empresario Buena Sombra, 18 marzo.


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

150; Angelita Solsona, 21 marzo, 500; Las Tudelinas, 21 marzo, 500- Pura García, «La Sherezaida», 21 marzo, 500: empresario Buena Sombra, 22 marzo, 500; Las Tudelinas, 13 mayo, 250 á cada una; empresario Buena Sombra, 18 mayo, 250; Angelitá Solsona, 19 mayo, 100; empresario Buena Sombra, 19 mayo, 200; Pepita Conde, 19 mayo, detenida y puesta en libe ad por haber satisfecho la multa de 50 pesetas.» Todas estas multas han sido remitidas al juzgado para hacerlas efectivas. También se nos entregó la adjunta nota referente á servicios contra publicaciones pornográficas (…) “ (La Vanguardia, 23 de maig)

1911, 16 de setembre. Debut de Raquel Meller a l’Arnau; arribarà a cobrar la xifra astronòmica de 100 pessetes diàries. El ca ell fa esment, amb l’habitual exageració propagandística, de com “La empresa no reparando en gastos ni sacrificios, ha reformado completamente el teatro, quedando conve ido en uno de los Music-Halls más impo antes de España, imitando á los principales del extrangero, inaugurando un nuevo y hermoso Salón Foyer, desde el cual se dominarà por completo todo el espectáculo.”

1911, 25 de setembre “Teatro Arnau. MUSIC-HALL DE MODA. Escogido concie o todos los días tarde y noche. En las sesiones de las 6 tarde y de las 10 noche. Las notabilísimas Estrella de Andalucía, Tina Meller y la indiscutible y eminente coupletista; Raquel Meller.”

1911, 26 de setembre “ARNAU. La genial a ista Raquel Meller, que sigue alcanzando cada día mayores triunfos, lleva numeroso y distinguido público a este teatro que, elegantemente reformado, abrió sus pue as el sábado anterior.”

1912, 6 de febrero “En el juzgado de Atarazanas (…) se halla en tramitación una denuncia presentada contra la empresa del teatro Arnau por defraudación de la propiedad intelectual, pues, según parece, fue puesta en escena en dicho teatro una obra con título diferente del que el autor la había asignado, con objeto de eludir el pago de los derechos de representación. Ayer declararon buen número de dependientes, empleados y a istas del expresado teatro. Hoy comparecerán varios más, estando citada á declarar, entre otros, la cupletista Raquel Meller.” (La Vanguardia)

1925. Raquel Meller [MAE. Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona]

11


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

1915, 15 de maig (La Vanguardia) “Se instalaron en uno de sus pisos a ísticos dioramas de servicio y se amplió el local con una dependencia contigua para sus fiestas después del espectáculo, denominándole “Salón Bleu”. La decoración a ística fue recomendada al a ista Feliu Elias, más bien conocido por “Apa”. La profusa iluminación circular a base de bombillas de tonalidad amarilla, causó impacto por novedad” [Joan Creus Balada, “Pe iles y evocaciones del Paralelo. El cine Arnau y sus transformaciones”, Diario de Barcelona, juliol 1972, MAE]

1915, 31 de maig. Gala inaugural. La nova empresa, dirigida per Eduardo Blasco, rebateja l’Arnau com a “Folies Bergére”, seguint la moda d’afrancesar els noms de les sales d’espectacle de “varietés”. 1920’. Al llarg d’aquesta dècada l’Arnau patirà un declivi.

“El Salón Bleu”. 1919 [fotografia de Carles Fargas. MAE]

1927. L’Arnau inicia una etapa nova amb una programació fonamentada en vodevils, sarsueles i varietats. D’aquesta època són a istes com Escamillo, Alady, Antonio Amaya. 1930, 18 de setembre. Sota la direcció de Francesc Benages es du a terme la reforma de la sala per dedicar-la més específicament a cinema. El projecte incloïa “algunas obras de embellecimiento”, segons comentava A e y Cinematografía, com també la instal•lació d’un equip Orpheo-Sincronic (de disc i banda) per a la projecció de films sonors [Munsó 1995, p. 35]. El nous propietaris donen al local una tonalitat blavosa. A la sessió inaugural es projectaren les pel•lícules “El precio de un beso” amb el cantant José Mojica com a protagonista i el documental “Con Bird al Polo Sur”. Tot just feia un any que s’havia inaugurat el Cine Coliseum. 1930’. La programació cinematogràfica es mantingué sense interrupció al llarg dels anys trenta, sempre sobre la base de programes dobles. 1935. dilluns 12 de gener.

“El Salón Bleu”. 1919 [fotografia de Carles Fargas. MAE]

Feliu Elías, alias Apa. Salon Bleu. 1915 [Arxiu Mas]

12

Explosió d’un petard als urinaris del cinema Arnau. L’esclat de l’a efacte va ferir cinc joves, quatre dels quals eren vianants que just passaven pel carrer Nou de la Rambla quan van rebre l’impacte de trossos de la paret que va caure, i la del “limpiabotas” del cinema, que tenia ubicat el seu lloc de treball tot just al costat dels urinaris, que un cop curat va ser detingut i “sometido a interrogatorio con objeto de averiguarse si tuvo alguna pa icipación en el hecho que dejamos relatado”. La versió oficial del fets que dóna La Vanguardia afirma que el petard va ser col•locat per membres de la FAI com a conseqüència d’uns acomiadaments per un canvi empresarial. La versió alternativa de Solidaridad Obrera, el periòdic de la CNT, sosté l’existència d’un acord del sindicat amb l’empresari i considera que l’assumpte és estrany. Més aviat sembla que l’atribució de l’atemptat a la FAI va ser l’excusa per detenir alguns membre de la CNT. De totes maneres el Cinema Arnau no va deixar de funcionar cap dia. [Oller, blog teatre Talia]


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

1936, 25 de maig. Estrena de la cinta mexicana Monja y casada, virgen y mà ir. Segons els anuncis “la película que asombra a cuantos la ven, por su fue e dramatismo, por sus escenas de inmenso terror y por las inauditas crueldades de los tormentos”. La sala s’omplia de gom a gom, tal com posa de relleu el text que l’empresari Francesc Benages publicà a la premsa: “La empresa suplica encarecidamente al público que procure mantener normalmente las colas y el orden, para evitar las consiguientes molestias e impedir que se obstruya la circulación, sin necesidad de que tengan que intervenir los agentes de la autoridad”. [Munsó 1995, p. 35] 1938’. En els primers anys del franquisme l’Arnau continuà aplicant la fòrmula del programa doble de cinema amb varietats entre les pel•lícules. 1940’. A finals dels quaranta, el llibreter i autor teatral Salvador Bonavia i el mestre Jaume Mestres assoleixen reanimar la sala.

1930. El Teatre Arnau a la primera dècada del segle XX. [MAE. Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona]

13


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

1949, 16 de febrer. S’estrena La Gilda del Paralelo, comèdia de Salvador Bonavia amb música de Jaume Mestres, que representà la companyia encapçalada per Emília A igas, Salud Rodríguez i Paco Vidal, a la qual s’incorporaren Eugènia Roca i Amèrica Mendoza. [Munsó 1995, p.35] 1950’. El cinema ocupa l’escena de l’Arnau. 1953, 17 de novembre. Una inspecció comprova que s’estan duent a terme unes obres de reforma en planta baixa i un reforç de façana sense haver obtingut el corresponent permís, ordenant-se la suspensió dels treballs. 1959. Francisco Ramos Carrasco, propietari del Cine Arnau demana permís per “cambiar el solado del vestíbulo, poner arrimaderos de plivit y reparar la taquilla” 1961. 25 de gener. Aplacat ceràmic a la façana de 5,52 m2 de supe ície amb un so int de 0,05 m. 1949. ca ell de l’espectacle “La Gilda del Paralelo”. [h p://blogs.macba.cat/paral•lel-paral•lel]

1966, abril - agost. Sol•licitud de permís d’obres per a la construcció de dues marquesines, una del Cine Arnau i una altra del Bar Retiro. 1972,12 de setembre. “Repicar paredes interiores y enyesarlas” 1974. 23 de desembre. Informe d’inspecció del Cine Arnau, C/ Marquès del Duero, num. 60. 1975. 7 agost. Correcció de deficiències “se pudo comprobar que se habían corregido cuantas deficiencias les fueron señaladas desde el Gobierno Civil y el Ayuntamiento”. 1982, 5 d’abril. Contracte d’arrendament. 1.200.000 pessetes anuals. Arrendatari: “Salón Arnau, S.A.”, José Tello Alberich, Consejero-Delegado. Arrendador: “Inmobiliaria Arnau, S.A.” , Francisco Ramos Carrasco, Administrador. 1977 - 1983. Joan Brossa i Christa Leem a l’Arnau. L’any 1977, quan Christa Leem triomfava a la Cúpula Venus com a reina de l’striptease, no solament Brossa, també Juan Marsé, Arcadi Espada o Ventura Pons varen fer d’ella una espècie de musa. Brossa havia escrit l’any 1967 el guió d’un striptease amb ca es anomenat “Estriptis català”, però no s’’havia posat en escena mai fins que l’any 1977 el va interpretar Christa Leem a l’Arnau, després que es prohibís la seva emissió pel programa Mirador de la televisió Miramar, del circuit català de Televisió Espanyola.

1983. Fotogrames de l’“Estriptis català” protagonitzat per Christa Leem [www.vilaweb.tv]

14

L’any 1983 es va representar de nou quan Joan Brossa va reunir al Teatre Arnau els a istes que més s’acostaven a la seva versió d’entendre el cabaret. Va ser una sessió a po a tancada i, a més de la Christa, van actuar To ell Poltrona, Manel Barceló, Pep Bou, Hausson…


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

1982, 9 de juny “El Arnau de nuevo music-hall Casi cien millones para la puesta a punto del popular local del Paralelo, que recobrará en breve la especialidad que le hizo célebre. El Paralelo recobra un local. El ‘Salón Arnau» volverá a abrir sus pue as mostrando al respetable la especialidad que lo hizo célebre, el music-hall. Casi cien millones de pesetas cuesta esta nueva puesta a punto, afrontados por una sociedad anónima. Técnica de última hora y efectos especiales para devolvernos el espíritu de ayer a los sones de hoy. Para dentro de muy poco, iarriba el telón!” Una obsesión pa icular. Pepe Buira es un hombre vinculado a la escena desde hace más de treinta años. (…) En diciembre del 80, se le mete entre ceja y ceja la idea del Arnau. Inicia las gestiones con fe, pero sin demasiado potencial financiero. «Creí en el local desde el primer momento. La capacidad, la situación en el ombligo del Paralelo. Veía la posibilidad de fomentar el espectáculo de contacto, el tomar una copa. Los grandes espectáculos me aterran». (…) En junio del 81 Buira llega a un primer contacto positivo e inicia las conversaciones. Pero falta el dinero. (…) El primer «cast’. lo forma Violeta, la burra, vieja conocida de todos; Loles León, salida del teatro «underground» y que sorprendió a todos con sus veladas locas en «Cúpula Venus», Silvia Marsó, una jovencísima vede e; Samantha, una belleza holandesa; Jordi Vila, que irá como presentador y Amparo Moreno, la eficaz actriz cómica (…) «Pero la estrella de verdad, será el local, el “Arnau”», insiste Buira.” Josep Sandoval

1984 24 gener, “apo e ce ificación del Informe de Inspección llevada a cabo por el Cuerpo de Bomberos sobre las obras de insonorización y aislamiento practicados en el local que alberga al Salon Arnau S.A., sitio en Avda. Paralelo núm. 60”.

“Bienvenidos al Arnau”, Programa de mà de 1982. [MAE . Institut del Teatre. Diputació de Barcelona]

1994, 7 d’abril. Onze anys i mig després d’aquella reobe ura, el Teatre Arnau tancà les seves po es al finalitzar la darrera funció de “Esto no es Broadway” “ Si en principio se adujeron problemas técnicos, ayer se reconocía que se trata de problemas económicos. Como ocurriera hace un año con El Molino, el teatre Arnau se enfrenta a un problema de viabilidad económica. Un problema que Lita Claver intentó afrontar cuando se hizo con la mayoría de las acciones de la sociedad propietaria dando un giro a la programación. El futuro de uno de los más bellos espacios de revista y “music-hall” se decidirá en una reunión entre la empresa y las instituciones que debe celebrarse el próximo día 15 de mayo. Javier Urbasos, administrador del teatro, calcula que la deuda estimativa oscila alrededor de los sesenta millones de pesetas. (…). En este sentido, el área de Cultura del Ayuntamiento confirmó que los gestores del Arnau tenían pendiente una reunión con Miquel Lumbierres, coordinador del área, pero que no se había celebrado, indicaron que se trata de un teatro privado y que aunque el Ayuntamiento tiene interés en que se mantengan los teatros del Paral•el, “no se ha adoptado ninguna decisión sobre el Arnau”. Ayer mismo el diputado del PSC Joan Ferran presentó una propuesta no de ley al Parlament para que se establezca un programa de ayudas a los teatros de “music-hall” (…)

1991. Teatre Arnau. [MAE. Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona]

15


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

El salón Arnau acogió todo lo que cayó en sus manos, desde presidir las rúas de Carnaval hasta ser escenario de programas televisivos, desde el “Un, dos, tres”, por la estrecha amistad, hoy rota, entre Buira y Chicho Ibáñez Serrador, hasta “Ven al Paralelo”, una serie al uso para mayor gloria de Sara Montiel y las empresas discográficas. Después de una serie de experiencias diferenciales, como la presencia de Kosmik Cabaret (una positiva y a la vez que arriesgada propuesta alternativa), y los cinco meses de Ángel Pavlovsky con su espectáculo “Esto no es Broádway”, las pue as permanecen cerradas y con escasas posibilidades de que vuelvan a abrirse.»

1995. L’Arnau es torna a reobrir al poc temps d’haver-se tancat, amb una programació ben variopinta. L’11 de març, per exemple, hi actuen els Hermanos Calatrava. 1995, 12 de desembre. Ricard Reguant s’instal•la a l’Arnau i hi estrena “Blues en la nit”, amb Àngels Gonyalons i Mònica Green.

1995. Façana del Teatre Arnau.

1996, 6 d’abril. S’estrena Rocky Horror Show, però al cap de quatre mesos un seguit de litigis entre la companyia i els administradors acaben en els tribunals, “Y en esas estábamos cuando de repente un día nos encontramos con el Teatro cerrado y con la gente que lo administraba desaparecidos…” (h p:// ricardreguant.blogspot.com) 1996, 25 de desembre. Per Nadal l’Arnau està gestionat pel grup Focus. 1999, “Las Obras Completas de W. Shakespeare” amb Javier Gurruchaga. 2000, 9 de juny. S’estrena la darrera obra del Teatre Arnau. “C/ Amargura 13”, de Diabéticas Aceleradas. 2004. 4 de juliol. Un a icle de El País, signat per Sebastián Tobarra, afirma que l’Ajuntament de Barcelona es planteja enderrocar el teatre, tancat des de feia 4 anys. “El Ayuntamiento de Barcelona está buscando una salida para el teatro del Paralelo, cerrado desde hace cuatro años. El solar está catalogado para que se ejerzan en él actividades de espectáculos, pero éstas no atraen a los inversores, afirman fuentes del distrito de Ciutat Vella y de la propiedad. Por eso, el Ayuntamiento sopesa derribar el edificio para propiciar un cambio de uso del suelo y atraer a inversores al lugar, indican fuentes del Consistorio. Las fuentes consultadas señalan que las alternativas posibles para el teatro no son muchas: “Dejar que siga el deterioro del edificio, algo que no deseamos; expropiarlo, que pensamos que no tiene demasiado sentido, o derribar el inmueble para dar valor al terreno y cambiar el uso urbanístico del solar con la finalidad de permitir otros usos.

“Con maña y a lo loco”, c. 1986. [MAE. Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona]

16

El problema es que la actual estructura de madera del edificio no permite construir nada encima”, señalan fuentes del distrito de Ciutat Vella, que dirige el concejal Carles Ma í. La actual propietaria es María del Carmen Ramos, que hace tiempo que ha puesto a la venta el teatro, pero sin éxito, afirman fuentes cercanas a la propiedad. Tanto el Ayuntamiento como los propietarios dicen que se han interesado por


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

el local algunos inversores, pero que éstos desisten cuando se enteran de que el actual uso del suelo sólo permite dedicarlo a espectáculo. Y mientras llega una salida al viejo teatro, el edificio se deteriora. Desde el Ayuntamiento de Barcelona se señala que se quiere actuar con prudencia y de acuerdo con la propiedad, manifiestan las fuentes consultadas. El municipio quiere que sea la propiedad quien mueva ficha.” [Sebastián Tobarra, El País]

2005. 4 d’abril “El teatro Arnau, que cerró sus pue as en 2000, puede tener pronto un nuevo uso. La familia Ramos, propietaria del teatro, ha cerrado un acuerdo de venta con el empresario Joan Ma í Ferré. El comprador ha hecho un desembolso inicial y ha presentado al Ayuntamiento de Barcelona un avance de sus planes, que pasan por derribar el teatro y construir una residencia asistida para enfermos de edad avanzada, según fuentes próximas a la empresa vendedora. Fuentes municipales confirman que el comprador presentó al Ayuntamiento el pasado 4 de abril un proyecto para levantar un inmueble de siete plantas sobre rasante y tres más subterráneas. La supe icie prevista para cada planta es de 680 metros cuadrados, según el plan presentado al consistorio. En la planta baja se construirán locales comerciales, y en las superiores, habitaciones para la residencia. En la terraza se prevé instalar un solárium. El comprador quiere respetar la forma actual del edificio, ubicado en la avenida del Paral.lel, construyendo en piedra dos pisos a semejanza del actual teatro. Las otras plantas sobre rasante serían acristaladas. (…) El acuerdo firmado entre Inmobiliaria Arnau, SL, que encabeza Maria del Carmen Ramos, y el empresario Joan Ma í Ferré, que dirige la consultora inmobiliaria Premier WTC, está sometido a una serie de condiciones. Una de las principales para rematar la venta (…) es que se logre descalificar el edificio. Se trata, según el Ayuntamiento, de un edificio que tiene más de un siglo, pero que carece de valor arquitectónico. La normativa actual sólo permite albergar en él actividades de espectáculos. (…) La propiedad confirma que el uso teatral no tiene salida en el local, ya que no ha recibido ofe as firmes de promotores del sector. Aunque el Ayuntamiento se reserva la opinión sobre el proyecto hasta estudiarlo, se ha mostrado favorable a buscar una salida al edificio, cada día más deteriorado tras cinco años sin actividad teatral. Debajo del teatro se hallan los restos de la última muralla que rodeó Barcelona por el sur.”

El Col•lectiu La Makabra okupa el Teatre Arnau. Amb l’encapçalament “Espai alliberat per a la cultura” 2006 [El punt avui]

2006. 7 de abril. El Col•lectiu La Makabra okupa el Teatre Arnau. Amb l’encapçalament “Espai alliberat per a la cultura” El comunicat del grup afirma: “Arnau Paral•lel ha sido liberado por los profesionales de la cultura y aquí vamos a hacerla avanzar desde la base, apostando por un proceso comunitario. Después de varias reuniones, un equipo de técnicos, poetas, taquilleros, informadores, vede es, actores secundarios, teclistas, tramoyistas, iluminadores, audiencia, bajistas, grafiteros, periodistas, ratas de biblioteca, transeúntes, lectores, claca entendida, calientabutacas y todo lo demás han decidido regalarse y regalaros este acontecimiento sin igual en toda la historia de la ciudad. Exterior teatre Arnau. 2009 [theatres at risk]

17


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Arnau Paral•lel ha sido abie o básicamente por cinco motivos. -En primer lugar, porque la imagen cultural es uno de los motores económicos que pone en venta las ciudades en el mercado global como un gran escenario en el que los actores somos todos y ninguno cobramos por ello. -En segundo lugar porque en nombre de esa cultura de marca y a golpe de ordenanzas cívicas de excepción se quiere acabar con los espacios culturales críticos, autónomos, experimentales o disidentes. -En tercer lugar porque con la cultura, y de la mano de la especulación urbanística, se planifican zonas metropolitanas de interés cultural y se revalorizan los barrios del centro de la ciudad a pa ir de faraónicos museos y centros de cultura institucional. -En cua o lugar porque los profesionales de la cultura trabajan en precario bajo subcontratas, e s y otras formas de intermitencia impagada para grandes productoras y museos públicos y privados. -Finalmente porque los intermediarios de este gran negocio cultural se enriquecen en nombre del derecho de autor que protege a cualquiera menos a los creadores. Arnau Paral•lel se toma para realizar un programa durante cinco días y demostrar que es posible un espacio de cultura sin managers, sin procesos de compra-venta, en el que todos somos actores, en el que copiar y plagiar y difundir y hacer saber que la cultura no es un recurso escaso y que tiene que circular libre, sin censuras ni trabas. Un espacio cultural de calidad en el que decir que estamos ha os de telebasura, de marca barcelona y de revistas sin corazón. Un espacio realmente multicultural en el que nadie necesita papeles. Un espacio que se opone frontalmente al plan de privatización de la cultura que el Ayuntamiento avala cediendo a la SGAE un edificio de 4 plantas a 20 metros de este lugar.”

2006. 15 d’abril. L’Ajuntament es manifesta contrari al projecte de reconversió de l’Arnau en geriàtric. 2007. 4 de juliol. L’Ajuntament dona llum verda a l’aprovació del Pla especial urbanístic del Teatre Arnau, situat a l’avinguda del Paral•lel, amb l’objectiu d’expropiar l’immoble amb la finalitat de conve ir-lo en un centre d’a s escèniques, tal com explica en una roda de premsa Ramon Massaguer, gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme. 2010. maig. En ple procés de negociació per a l’adquisició pública del Teatre Arnau, propietat de l’Església Evangèlica Xinesa, la immobiliària Siglo XXI en promou la venda i penja ca ells a la façana anunciant-ho. El preu fixat és de 3,5 milions d’euros. La premsa recollia els esdeveniments succeïts des de l’aprovació del Pla Especial. “De fet, el procés d’expropiació, que es va aprovar el juliol del 2007 amb una inversió que voltava els 1,1 milions d’euros i el supo de tots els grups, havia d’haver-se completat fa dos anys i mig, però la falta d’acord entre les dues pa s ha anat demorant el procés i afegint

18

Temps

deteriorament a l’estat de l’edifici. Fins i tot en algun moment de les negociacions, vist el mal estat del local, el districte de Ciutat Vella es va plantejar forçar la propietat a arranjar-ne, com a mínim, la façana per evitar problemes de seguretat i preservar-ne el valor arquitectònic. Ara, però, les negociacions prenen un to més radical. El Teatre Arnau és, de fet, un dels objectius municipals en l’empresa de recuperar l’esperit del Paral•lel. Una empresa que ja ha començat a prendre forma amb la renovació d’El Molino, que, si tot segueix el ritme previst, podria estar enllestit aquest estiu. Un altre dels símbols d’aquesta revifalla serà l’A èria Paral•lel -l’antic Teatre Espanyol i, més tard, Studio 54 i Scenic-, gestionat en aquesta nova etapa per la SGAE, que, també després de diversos endarreriments -el primer anunci d’obe ura data de principis del 2007-, ha anunciat que el teatre estarà operatiu a l’estiu i s’inaugurarà, amb La nit de Sant Joan de Dagoll Dagom, durant el mes de setembre. No hi ha novetats, en canvi, pel que fa a l’antic Teatre Talia.”

Així mateix, la premsa es feia ressò del deteriorament del Teatre Arnau. 2010, 12 de juny. “Fem festa Paral•lel”. Jornada organitzada per la Fundació El Molino (FEM) amb el supo de l’Ajuntament de Barcelona. Tot i tenir un caire fonamentalment lúdic. La festa fou un èxit, amb la pa icipació de centenars d’a istes i milers de ciutadans. Durant la diada, fonamentalment lúdica, també es reclamà la recuperació de l’Arnau. 2010, 18 d’octubre. ReObe ura de El Molino. L’Ajuntament encarrega diversos treballs, uns de caire socioeconòmic i d’altres urbanístics per tal de definir les estratègies a seguir per revitalizar l’àmbit del Paral•lel, amb la la convicció que l’avinguda ha de canviar de fesomia per adoptar un aspecte més de passeig, per exemple amb voreres més amples i nou enllumenat, en lloc del format actual de via de trànsit rodat. 2011, 7 febrer. L’Ajuntament de Barcelona compra el Teatre Arnau.


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

2004. Vista aèria del Paral·lel. Façana Teatre Arnau.

19


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Temps

1.2 Reformes Arquitectòniques

Cobe de fusta.

Salón Arnau 8 de novembre. “Expediente de permiso a Don Jaime Estruch para construir un cobe izo en el interior del café sito en la calle Conde del Asalto esqª a la de Marqués del Duero”. Arqte. Salvador Vigo.

EXP. 934 AMCB

EXP. 934 AMCB

ALÇAT 1903

PLANTA BAIXA 1903

20

Salón Arnau 17-27 de novembre. Denúncia d’obres sense permís.

Salón Arnau 5 de novembre. Denúncia del po er de vara d’obres de “prolongación del referido teatro…” Obres a la façana i nova marquesina.

EXP. 934 AMCB

1911

1910

1903

1894

1899

Del recull de la vida de l’Arnau, aquest apa at n’extrau els episodis arquitectònics més rellevants, i els exposa dibuixant un fil cronològic.

Salón Arnau 16 de setembre. Debut de Raquel Meller a l’Arnau i reforma del local. Inauguració del Salón Foyer des d’on es dominava l’espectacle.

EXP. 934 AMCB

SECCIÓ LONGITUDINAL 1903

PLANTA PRIMERA 1903

PLANTA COBERTA 1903


Salón Arnau 15 al 31 de Maig. Reforma Salón Arnau. L’anomenen Teatre Folies Bergère. Construcció adjacent, el Salón Bleu.

Cinema Arnau 18 de setembre. Sota la direcció de Francesc Benages es du a terme la reforma de la sala per dedicar-la més específicament a cinema.

Cinema Arnau 17 de novembre. Obres de reforma en planta baixa, reforç de façana i construcció d’una marquesina al Bar Retiro.

Cinema Arnau 3 setembre. Façana principal, motllures sobre el bar el Retiro.

Cinema Arnau Francisco Ramos Carrasco, propietari del Cine Arnau demana permís per “cambiar el solado del vestíbulo, poner arrimaderos de plivit y reparar la taquilla”

Cinema Arnau 25 de gener. Aplacat ceràmic a la façana de 5,52 m2 de supe ície amb un sortint de 0,05 m.

Cinema Arnau abril - agost. Sol·licitud de permís d’obres per a la construcció de dues marquesines, una del Cine Arnau.

Cinema Arnau 12 de setembre. Sol·licitud de permís d’obres per a “repicar paredes interiores y enyesarlas”.

Teatre Arnau 23 de desembre. Informe d’inspecció Cine Arnau.

Teatre Arnau 7 agost. Cine Arnau. Obres d’adequació a la normativa.

EXP. 11730 AMCB

ALÇAT 1915

PLANTA BAIXA 1915

SECCIÓ LONGITUDINAL 1915

PLANTA PRIMERA 1915

Teatre Arnau 9 de juny. L’ Arnau reobre com a music-hall. Cost aproximat de les obres: 100.000 de pessetes.

Teatre Arnau 24 gener. Obres d’insonorització i aïllament.

PLANTA BAIXA 1982

21

Teatre Arnau 30 d’Agost. Sol·licitud de cales GECSA INGENIERIA_Dictamen Teatre Arnau 03 Octubre 2011 entra 02/04/1952 i 11/05/1982 11 sol·licituds de permissos d’obres / 2 obres majors.

EXP. 11730 AMCB

ALÇAT 1982

PLANTA PRIMERA 1915

2011

1984

1982

1975

1974

1972

1966

1961

1959

1958

1953

1915

1930

ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Informe fet per GECSA INGENIERIA 2011

SECCIÓ LONGITUDINAL 1982

PLANTA PRIMERA 1982

ALÇAT 2013

PLANTA SEGONA 1982

PLANTA BAIXA 2013

SECCIÓ LONGITUDINAL 2013

PLANTA PRIMERA 2013

PLANTA SEGONA 2013


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Lloc

2016. Mapa teatral de Barcelona. Teatres existents Teatres desapareguts [Observatori d’Espais Escènics. Projecte de Recerca d’A s Escèniques Catalanes PRAEC]

22


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Lloc

2. LLOC 2.1 El paral·lel I allí, a quatre passes, febrosa de sobres, Més ampla que l’altra, la Rambla dels pobres Tremola en la fosca de ses llums infernals Joan Maragall, Oda nova a Barcelona. 4 de febrer de 1909

El valor patrimonial del Teatre Arnau no és pot entendre sense parlar de l’entorn urbà on s’aixeca: l’avinguda del Paral•lel. L’enfilall historiogràfic que ha interpretat el rol de l’avinguda en el mapa teatral i, més en general, en la vida de Barcelona s’inicia amb la Història del teatre català de Xavier Fàbregas (Fàbregas, 1978). Tractant diversos aspectes de l’activitat dramàtica -l’estatut de l’actor, els locals, la crítica, l’escenografia, la sociologia del públic, etc.- Fàbregas reconeix a Barcelona uns llocs i unes èpoques teatrals que restaran fixats en posteriors històries a pa ir d’aleshores: Les Rambles, el Passeig de Gràcia, la Plaça Catalunya i el Paral•lel. Ce ament, a Barcelona, el lloc del teatre deambula d’un indret a un altre, de la Rambla al Passeig de Gràcia, i d’aquest, passant per la Plaça Catalunya al Paral•lel, en una deriva que transcorre de la mà de l’evolució urbana. La història de l’espai teatral barceloní descriu una cadena d’esdeveniments on el teatre, al fixar-se en un emplaçament juga una espècie de rol colonitzador, que en un ce sentit precedeix, anticipa, el desenvolupament urbanístic, com si l’intuís. Si d’una banda la potencialitat cívica de l’espai urbà atrau al teatre, de l’altre, l’activitat teatral contribueix a materialitzar la potencial sociabilitat del lloc. L’anàlisi de Fàbregas posa de relleu el component social, de classe, d’aquest mapa: “Els habitants de Barcelona, entre 1900 i 1936 es divideixen en dues classes; els qui no passen la ratlla de la Rambla, posats de cara al mar a mà dreta; o sigui, els qui prescindeixen del Barri Xino i el Paral•lel, i els qui no se’n mouen. Hi ha tot un ramat de ciutadans conservadors, gent d’ordre, senyors esteves, pa idaris d’un a domesticat i excels, que ignoren la pa infernal de la ciutat (…) Altres persones més donades al vagabundeig, amb una pell menys prima per a l’escàndol, es troben en aquests barris com peix a l’aigua” (Fàbregas, 1978, p. 145). La recent exposició organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb Xavier Albe í i Eduard Molner actuant de comissaris, ha apuntat no només aquest caràcter popular del Paral•lel de fi de segle XIX i el primer terç del segle XX, sinó també la seva modernitat (Albe í, Molner, 2012). Paradoxalment, un fracàs urbanístic, degut a la no acceptació del planejament d’Ildefons Cerdà per pa dels propietaris de les parcel•les que donaven a l’avinguda, generava, en un àmbit fronterer, en l’encontre de l’Eixample, el Poble Sec, el Barri Xino i el po , un dels lloc més vius de la ciutat.

1920-1930. Terrassa del Cafè Espanyol, fotografia de Josep Gaspar Serra [Arxiu Nacional de Catalunya].

23


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Lloc

El lloc de trobada d’una Barcelona que a la vegada que annexionava els municipis del pla, perdia pa de la seva continuïtat, ja que l’Eixample no deixava de ser sinó un buit en una bona pa de la seva extensió; un àmbit d’encontre d’un marcat caire popular. No és pas un mite, al Paral•lel es trobaven el pagès i el burgés calavera, el proletari anarquista i el policia que el vigilava, la cupletista i el còmic, la meuca i el pinxo. La precarietat caracteritzava el lloc, i es reflectia en les arquitectures de les sales d’espectacle. Les imatges que ens han arribat d’aquell temps mostren l’ambient firaire, atapeït de gent. Què resta d’aquell Paral•lel del primer terç del segle XX ocupat per l’espectacle?. Avui l’Apol•lo, el Condal i el Victòria perviuen, encara que al haver hagut de conformar-se en les plantes baixes d’un hotel o d’uns edificis d’habitatges hagin perdut el caràcter que havien tingut. Almenys no han sofe la desgràcia del Teatre Circ Olympia, l’España i el Còmic, o del Nuevo i el Talia; aquests darrers desapareguts “gràcies” a un incendi. Un “accident” que els conve eix en habitatges i en un solar erm en el cas del Talia. Desitgem que deixi de ser-ho en breu i l’espai es recuperi per a la ciutat i les a s escèniques. El Teatre Español, el degà dels teatres del Paral•lel, inaugurat el 16 d’abril de 1892 com a Circo Español Modelo, , avui sala BARTS (Barcelona A s on Stage), és un teatre nou des de setembre de 2010. I també El Molino ha canviat radicalment la fesomia del local, reformat l’any 2010. Solament l’Arnau resta com a vestigi dels originals teatres “de barraca” d’inicis del segle XX, i aquest és, sens dubte, un dels seus valors patrimonials: ser testimoni d’un lloc significatiu de la història urbana de Barcelona.

24


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Lloc

1910

1950

2011

2017 Vista Avinguda Paral·lel.

25


ESTUDI DE MEMร RIA / TEATRE ARNAU

Lloc

Emplaรงament Teatre Arnau.

26


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Lloc

1905. Espai públic davant del Salón Arnau [Foto de Lluís Girau Iglesias]

2.2 La Plaça “Si volvemos al Paralelo, bajando de la montaña por la calle del Conde del Asalto, nos encontraremos con el punto neurálgico del barrio. Lo que resta de aquella picaresca de antaño se reúne todavía en la pequeña plaza que se forma en el cruce del Paralelo con la calle Nueva, entre el Español, el cine Arnau, la cascabelera “boîte” de Benito, un minúsculo parque de atracciones, dos o tres bares –el Arnau, El Retiro, el kiosko Gayarre-, en donde se bebe y se vive, y dos misteriosos subterráneos que comen y devuelven la gente que engullen a todas las horas del día. Como fondo, vemos el más bello decorado ciudadano. Las chimeneas de la fábrica de gas por la que la luna juega al escondite en sus noches de salida. Este espacio está lleno de vitalidad, de bullicio, de follón (…) Los que están en el ajo le llaman a este ágora de mangantes “El Peñón”.

1950. Entorn del Cine Arnau.

Ángel Zúñiga, Barcelona y la noche, 1948, p. 34 i 35

Aquest informe descriu dos recorreguts, un pel temps, l’altre per l’espai. Aquest darrer ha començat a l’avinguda, i abans d’entrar a la sala, el punt d’arribada i nucli del treball, encara tindrà dues aturades. La primera, molt breu, te lloc a la plaça Raquel Meller, “El Peñón”, l’ágora de mangantes que descrivia Angel Zúñiga, un àmbit a valorar malgrat la petitesa de les seves dimensions. Sense que pròpiament sigui competència d’aquest estudi patrimonial, volem senyalar el paper que la placeta ha jugat com avantsala del local. En la millora de la qualitat cívica de l’avinguda del Paral•lel, en l’expansió vers l’espai urbà de l’activitat del nou Arnau aquesta placeta ja ha interpretat recentment i pot continuar interpretant un rol destacat per la seva singularitat.

2017. La plaça Raquel Meller [fotos d’arxiu Lacol SCCL]

27


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Lloc

“I am a monument” Denise Sco Brown, Robe Venturi, Learning from Las Vegas. 1972

28


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Lloc

2.3 La Façana “I am a monument” Denise Sco Brown, Robe Venturi, Learning from Las Vegas. 1972

La silueta graonada de la façana del Saló Arnau ofereix una imatge reconeixedora a l’espectador que la contempla distret. No és pas agosarat relacionar-la amb l’edifi-anunci del que Robe Venturi parlava referint-se al seu projecte pel Hall de la Fama i, més en general, a l’arquitectura de Las Vegas; una arquitectura que Denise Sco Brown i Robe Venturi reivindicaven polèmicament front a l’avorriment del less is more del moviment modern. A la façana de l’Arnau, l’arquitecte Andreu Audet i Puig dissenya una arquitectura icònica -diríem ara- una escenografia per davant les cobe es de la sala. Una imatge que des d’aleshores caracteritza amb eficàcia l’escena del Paral•lel, com també ho feren les aspes del Moulin Rouge de la reforma de El Molino projectada l’any 1929 per l’arquitecte Josep Alemany. Però sota aquesta aparença que se’ns prefigura com a una permanència històrica, una rècula de canvis més o menys petits s’han succeït.

29


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Lloc

1903. Gran Cafè del Circ Espanyol i Saló Arnau. [iefc.ACM-3-694]

30


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

1903. La façana plana del Gran Salón Arnau A manca dels plànols de l’expedient administratiu del projecte arquitectònic d’Andreu Audet i Puig -tal vegada perquè aquest no existí-, el primer testimoni de la façana de l’Arnau a l’actual plaça Raquel Meller procedeix del ca ell de la programació del dissabte 25 de juny de 1904 (MAE). A més, un parell de fotografies anteriors a 1909 permeten estudiar amb més precisió la façana del teatre. La més general, presa des d’un habitatge de l’altra banda de l’avinguda, abasta el Teatre Olympia, el Cafè del Circo Español, el Circo Español Modelo i arriba al Salón Arnau. El grau de definició de la foto de la col•lecció Thomas de l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (Ref. ACM-3-694p) permet copsar la voluntat de donar tractament de façana al front del Cafè Arnau al carrer de les Tàpies. En planta baixa el cafè ocupava la totalitat de la parcel•la, i sobreso int per damunt hi havia tres cossos. Un estava associat a la caixa escènica. El central, amb cobe a a dues aigües, actuava de frontó central de la composició de la façana lateral. I el més proper a la façana a l’avinguda del Paral•lel era el més baix. No tenim cap dada que ens permeti afirmar a quin ús es dedicaven aquests espais. L’altra fotografia de Lluís Girau i Iglesias es troba a l’Arxiu Fotogràfic del CEC, i està datada com de 1905 (pàg. 27). La visió de la gentada envoltant una desfilada de la Guàrdia Urbana i dels vianants, caminant despreocupats per la calçada en convivència amb cavalls i carruatges, és un testimoni de l’atmosfera populatxera d’un espai urbà on la façana del Salón Arnau actua de significant front d’escena. Cal fer notar les dues fileres de finestres, de quatre la més alta, i de les sis la més baixa. I la col•locació per sota d’elles del nom del teatre: “Salón Arnau”, escrit amb una tipografia ben senzilla.

1910-1915. La marquesina

La següent imatge des d’un punt de vista cronològic està presa sense massa dubtes entre 1910 i 1915. D’una banda, la presència del Teatro Español evidencia que és de després del 27 de novembre de 1909, data d’inauguració de la sala aixecada després de l’incendi del Teatro Circo Español de 21 de maig de 1907. D’una altra, el nom que s’inscriu a la façana és el de Teatro Arnau, i no pas el de Folies Bergère de 1915. El canvi de la seva situació, de la pa baixa a l’alta permet que per sota de les dues fileres de finestres que hi havia fins aleshores se’n situi una altra, amb dues finestres petites. Al llarg del temps les finestres s’aniran obrint i cegant.

Lloc

La marquesina que s’observa podria ser una de les reformes endegades pel nou empresari de la sala, Armando Villefleur, i tal vegada tingui a veure amb les obres de “prolongación del referido teatro…” que el 5 de novembre de 1910 denunciava el po er de vara [exp. 934 AMA]. Les seves dimensions creaven un espai intermedi entre l’exterior urbà i l’interior de la sala prou ampli, a la vegada que donaven una ce a unitat a la façana.

1915-1930. Folies Bergère En una fotografia presa durant la construcció de les obres del Teatre Nuevo dutes a terme durant l’any 1922 es veu com a rerefons l’Arnau amb la inscripció “Folies Bergère” sense el vano de coronament, el que fa pensar que aquest es col•loca el 1930 quan la sala es reforma per conve ir-la en cinema.

1930. El vano de coronament Les fotografies de les que disposem són del voltant de 1933, en concret “Soy un fugitivo” es projectà en la pantalla de l’Arnau el 16 de maig d’aquell any, tal com recollien les pàgines de La Vanguardia, i “Violetas imperiales”, una pel•lícula de Raquel Meller, estava en la ca ellera dels cinemes barcelonins pel mateix temps. En una de les imatges es perceben amb prou detall alguns canvis en el revestiment -el “maquillatge”- de la façana. Unes sanefes pintades remarquen les pilastres que delimiten el cos principal. Per damunt de la inscripció “Cine Arnau” pintada al mur se situen les lletres Arnau, segurament lluminoses, amb la tipografia que les caracteritzarà. La marquesina ha desaparegut, substituïda per un tendal.

1940 - 1980. L’afebliment de la façana Les imatges de postguerra de la façana del Cine Arnau ens la mostren afeblida. La segona filera de finestres s’ha tapiat, segurament per col•locar un ca ell gegant, però aquest no sempre hi és. Hi ha dos tendals i s’han aixecat unes construccions a la placeta.

1982. El ca ell gegant i les lletres lluminoses. Amb la reforma del Teatre Arnau endegada per l’empresari teatral Pepe Buira s’instal•len unes lletres lluminoses per damunt de la segona filera de finestres. L’any 1995 amb l’arribada de Ricard Reguant desapareixen les lletres lluminoses i el ca ell va prenent diferents dimensions depenent de l’obra representada.

31


1915

Lloc

1909

1905

ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Salón Arnau

Salón Arnau

Folies Bergère

Façana original, salón Arnau i cafè de l’Arnau.

Façana original amb modificacions a la coronació de la façana del cafè de l’Arnau.

Modificacions a la façana del teatre, dues noves obe ures. Aparició dels tendals i nova marquesina pel bar el Retiro. Canvi de nom, ubicació i tipografia del ca ell principal.

32


Empobriment de la façana. Retirada del rètol físic.

Destapiat de les obe ures, tornant a la façana original. Aparició d’un nou rètol.

Torna la tipografia original en forma de rètol lluminós.

El ca ell de la programació pren diferents dimensions depenent de l’obra representada.

33

2017

Canvis en l’ornamentació de la façana.

2011

Amb el canvi d’activitat, de teatre a Cinema es fan reformes també a la façana; introduïnt una nova ornamentació, tapiant obe ures i canviant les marquesines. Per primera vegada el rètol “Arnau” s’inscriu a la façana amb la tipografia que el caracteritzarà.

2009

Teatre Arnau

2007

Teatre Arnau

1994

Teatre Arnau

1998

Cinema Arnau

1995

1960

Cinema Arnau

1991

1950

Cinema Arnau

1983

1930

ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

1903. Retrat d’Andreu Audet i Puig. Arquitecte del Salón Arnau.

34


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

3. ARQUITECTURA 3.1 L’arquitecte Andreu Audet i Puig, l’arquitecte de l’Arnau (1903) ho havia sigut també de l’Apolo (1901, 1904), del Pabellón Soriano (1901, 1905) -primer nom del Victoria- de l’Arnau (1903, 1905), i més endavant de l’Onofri (1903) -l’antecedent del Condal- i del Gayarre (1908). L’any 1907, després de l’incendi del Teatre Circ Español signà una col•lecció de plànols de l’anterior sala per l’empresari Manuel Suñer. A més d’aquestes sales, Audet projectà d’altres locals de lleure, com el Cafè Español (1907), també a l’Avinguda del Paral•lel, i de sales d’espectacle veïnes, com l’Edén Conce al carrer Conde del Asalto, del que projectà la reforma de l’any 1916 i La buena sombra al carrer Ginjol. La fama d’Audet traspassà Barcelona i arribà fins a Vilafranca del Penedès, on per la societat La Principal l’arquitecte va projectar entre els anys 1920 i 1921 una rèplica de l’Onofri, que es conserva avui en un estat molt semblant a l’original i que ens dona pistes de com era el primer Teatre Arnau. Ben relacionat, Andreu Audet és l’arquitecte de l’Hotel Colón (1902) i de l’impressionant Gran Casino de l’Arrabassada (1911). Arquitecte municipal, Cap de Secció del Cos de Bombers a partir del 29 de novembre de 1901, ascendeix a Cap del Cos l’any 1917 i es manté en el càrrec fins el 1924. Ben segur que aquesta posició l’ajudava a que li arribessin encàrrecs. L’arquitectura d’Audet és eclèctica, capaç d’adaptar-se a les circumstàncies de les diferents feines. Fent una arquitectura escenogràfica, un decorat d’aparença luxosa, en el cas de l’Edén Conce , per exemple. Inventant-se nous llenguatges als capitells, penjant draperies, barrejant estils. O bastint una arquitectura més austera, mesurada en l’ornamentació, que es concentra en la boca d’escena, a l’Arnau o l’Onofri, en els quals l’ús de la fusta i l’absència de llotges compa imentades donen una sensació de lleugeresa i unitat a la sala.

Teatre Sala Casal de Vilafranca del Penedès.

35


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

1905. Gran Teatre Onofri, Condal. [Arxiu Mas B-717 i B-716]

36


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

3.2 La tipologia La precarietat de les sales d’espectacle del Paral•lel, la picaresca de la seva construcció, acaben definint el marc condicional que promou un ce tipus arquitectònic: el teatre “de barraca”, una espècie de parent pobre –si se’ns permet l’expressió- del teatre “a la italiana”. Si, tal com afirmava Rafael Moneo, per tipus entenem una estructura formal dels edificis que sintetitza aspectes fonamentalment tècnics: estructurals i constructius, i funcionals, l’Arnau (1903), l’Onofri-Condal (1903), l’Apolo (1904), el Cómico (1905-1906) i l’España (1908) serien exemples d’un original tipus de teatre. Aquestes sales són un teatre a la italiana, amb un escenari separat de la sala pel filtre de l’embocadura, també anomenada boca d’escena. La caixa escènica té una alçada superior a la de sala, el que es percep per la volumetria de les cobe es. I amb una sala amb uns pisos de llotges i / o amb un amfiteatre.

1905. Teatre Còmic. Arquitecte Manuel Joaquim Raspall [Arxiu Contemporani de Barcelona. Exp.10307]

Però, tipològicament parlant, les sales del Paral•lel mantenen una semblança evident amb un magatzem o edifici industrial en tres naus, les laterals més estretes i la central més ampla; una estructura fàcilment adaptable a l’espectacle, ja que una vegada construïts, els pò ics laterals es podrien transmutar en els pisos de llotges, i el central en la platea. Per completar la transformació, en una crugia es construiria un mur amb una embocadura, que dividiria l’espai en sala, d’una banda, i escenari, de l’altra. El canvi del projecte de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall pel Teatre Cómico, de 1905 a 1906, mostra la versatilitat d’aquesta disposició. Les dues versions tenen en comú la composició en tres naus, però mentre la primera presenta el grau d’indefinició funcional habitual en els expedients administratius d’altres sales d’espectacle, la segona enuncia l’ús teatral sense subte ugis. Els noms de escenari, orquestra, platea i vestíbul s’escriuen en el plànol, situant-se, tal com toca, al llarg de l’eix longitudinal de l’edifici sense haver d’alterar l’organització estructural tripa ida. Una lleugera indicació marca la línia dels pisos de llotges i una altra detalla l’embocadura de l’escena. Anteriors al projecte de Raspall, que hem pres com a referent per l’evidència de les intencions del projecte que es poden descobrir en l’expedient administratiu, el Teatre Arnau i l’Onofri, de 1903, ja seguien la mateixa organització formal, tècnica i funcional. Ja eren exemplars de la tipologia del teatre “de barraca”.

1906. Teatre Còmic. Arquitecte Manuel Joaquim Raspall [Arxiu Contemporani de Barcelona. Exp.10307]

37


ESTUDI DE MEMร RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

1906. Salรณn Arnau. [Arxiu Mas B-1288 i B-1287]

38


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

3.3 Pa s i elements 3.3.1. La sala A l’actual sala del Teatre Arnau es superposa fonamentalment l’obra de tres moments: 1903, 1915, 1982. El tret que caracteritza la sala de 1903 és l’existència d’un únic pis amb una disposició en amfiteatre, que com si fos un moble es dipositava damunt el forjat del pis. El 1915 l’amfiteatre es substitueix per llotges i es basteix un segon pis. En relació a la configuració general de la sala, les obres de 1982 no apo en canvis substancials, a no ser l’aparició d’alguns cossos destinats a serveis i a cabina tècnica, que és segur no hi eren en el projecte de 1903, i dels quals només tenim la ce esa de que un d’ells es construí el 1915 per una fotografia de 1919.

1919. Folies Bergère [fotografia Carles Fargas]

Pa s: platea, amfiteatre i llotges La platea original era lleugerament inclinada, i no sembla pas que aquest pendent s’hagi alterat mai. L’amfiteatre és de 1903. Era de fusta, i com ja s’ha esmentat es va desmuntar l’any 1915. Les llotges són de 1915, quan es construí el segon pis.

Elements: pilars, encavallades i baranes Els pilars de fusta són de 1903 i són lleugerament acantonats, reproduint d’una manera senzilla la divisió clàssica en capitell fust i basa. La seva secció es repeteix en d’altres sales de l’arquitecte, com el Onofri / Condal i el Teatre del Casal La Principal de Vilafranca de Penedès, on encara avui compleixen el seu paper estructural. També hi ha uns pilars rodons metàl•lics de la reforma de 1915, que sustenten el segon pis de llotges. Es construïren per, d’una manera força simple, reforçar l’estructura existent per tal que supo és el nou estat de càrregues. Les encavallades de la sala són metàl•liques. Exponents d’una època son esveltes, i estaven a la vista en el projecte de 1903, donant a l’espai una impressió de lleugeresa. Les fotografies del Teatre Onofri / Condal de l‘Arxiu Mas mostren la seva importància en la configuració de la imatge de la sala. Les baranes formen pa del llenguatge habitual de les sales d’espectacle projectades per Andreu Audet, i col•laboraven adonar una impressió de transparència. S’han mantingut fins l’actualitat. En les fotografies i el programa de mà de la reforma de 1982 apareixen unes lluminàries als balcons, que segurament són d’aleshores. Actualment ja no hi són, i no tenen cap valor patrimonial.

1982. Teatre Arnau [MAE]

39


ESTUDI DE MEMร RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

1906. Salรณn Arnau [Arxiu Mas]

40


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

3.3.2. La boca d’escena Els únics testimonis històrics de la boca d’escena són les fotografies de l’Arxiu Mas de 1906. El que és estrictament l’embocadura, és a dir, el marc, es conserva avui en dia, mantenint-se les motllures originals. També es poden apreciar avui, encara que molt deteriorades, les pintures de la pa superior de la boca d’escena, per damunt d’on es va disposar un fals sostre que no sabem amb exactitud quan es construí. La decoració de la resta del mur de la boca d’escena no és visible en l’actualitat, però una cala duta a terme mostra els vestigis del cromatisme original. Es recomana, doncs, que o bé es preservi la memòria de la qual aquestes restes són un testimoni, o bé, a pa ir d’elles, es dugui a terme una restauració. 3.3.3. La caixa escènica No es considera que l’actual caixa escènica, ni la seva maquinària tingui un especial valor patrimonial. Ni és prou antiga com per a pensar en la seva vàlua, ni és prou moderna per a ser útil des d’un punt de vista escenotècnic.

2017. Teatre Arnau [fotos d’arxiu Lacol SCCL]

41


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

2017. Interior Teatre Arnau. [fotos d’arxiu fetes per Lacol SCCL]

42


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

3.3.4. Vestíbul i escales Malgrat el vestíbul i les escales de l’original Salón Arnau degueren ocupar l’espai actual, el seu valor en el que respecte al patrimoni arquitectònic és escàs. 3.3.5. El cafè i el salón Bleu Les fotografies de començament del segle XX, la més tardana de les quals, de Frederic Ballell, està datada de 1913, ensenyen que el primer Salón Arnau ja incloïa el cós lateral del Cafè Arnau, encara que tal com hem demostrat aquest ocupava solament la planta baixa. Tant per les notícies de premsa, com les fotografies de Carles Fargas i Bonell, es pot afirmar sens dubte que la construcció del Salón Bleu en el primer pis d’aquest cos lateral és de 1915, quan es du a terme la reforma que conve eix l’Arnau amb el Folies Bergère. Les reformes posteriors, i molt especialment la de 1982, varen derruir absolutament el revestiment dels murs, tal com es comprova en les fotografies de l’estat actual. Avui no queda cap vestigi de les qualitats originals d’aquell espai. Les pintures “psicalíptiques” de Felius Elias “Apa” es varen treure no se sap exactament quan. Tal vegada fou quan la reforma de 1930 per dedicar la sala exclusivament a cinema, però si aleshores haguessin sobreviscut, haurien desaparegut a la postguerra. 3.3.6. El foyer El foyer que està situat a l’alçada i per darrera del segón pis de llotges és de 1911, i si fem cas de les notícies de premsa que parlen de “un nuevo y hermoso Salón Foyer, desde el cual se dominará por completo todo el espectáculo”,’ es va fer amb l’impuls que l’actuació de Raquel Meller donà al local.

“El Salón Bleu” 1919 [fotografia de Carles Fargas. MAE]

L’actual foyer, un espai d’un indubtable interès espaial per la seva posició, en canvi ha estat malmés en les successives reformes. Un fris amb pintures, segurament de quan les obres de 1982, l’envolta. El seu valor a ístic es escàs, per no dir nul, però forma pa de la vida de la sala.

3.3.7. El Retiro i les botigues Malgrat no s’han pogut inspeccionar es pressuposa que no tenen cap valor patrimonial.

43


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

1903

SECCIÓ LONGITUDINAL

ALÇAT

PLANTA BAIXA

PLANTA COBERTA

44

PLANTA PRIMERA


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

1915

1982

SECCIÓ LONGITUDINAL

SECCIÓ LONGITUDINAL

ALÇAT

ALÇAT

PLANTA BAIXA

PLANTA SEGONA

PLANTA BAIXA

PLANTA SEGONA

PLANTA PRIMERA

45

PLANTA PRIMERA


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Teatre Arnau. Planta baixa

1

46

Arquitectura


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

2

3

47


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Teatre Arnau. Primer pis de llotges

4

48

Arquitectura


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

5

6

49


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Teatre Arnau. Segon pis de llotges

7

50

Arquitectura


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

8

9

51


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Teatre Arnau. Foyer planta segona

10

52

Arquitectura


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

11

12

53


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Teatre Arnau. Encavallades

13

54

Arquitectura


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

14

15

55


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

Teatre Arnau. Vestíbul i escales

16 17

56


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

18

19

57


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

Cafè Arnau

21 22

58


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

23

24

59


ESTUDI DE MEMร RIA / TEATRE ARNAU

Salรณn Bleu

25

60

Arquitectura


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

26

27

61


ESTUDI DE MEMร RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

Les faรงances

28

29

30

28

62


ESTUDI DE MEMÃ’RIA / TEATRE ARNAU

Arquitectura

29

30

63


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

2017

1982

1915

1903

La sala: platea

64

La sala: amfiteatre

Arquitectura

La sala: llotges

L’embocadura


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

La caixa escènica

Vestíbuls i escales

El cafè

El foyer

65


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Preservació i Intervenció

2017. Interior Teatre Arnau. [fotos d’arxiu fetes per Lacol SCCL]

66


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Preservació i Intervenció

4. PRESERVACIÓ I INTERVENCIÓ 4.1 Criteris, estratègia i tàctiques Intervenir en un edifici històric amb valor patrimonial no deixa ser complex, més quan el seu estat de conservació estructural és precari. En el cas del Teatre Arnau aquest informe ha cercat oferir amb el màxim de rigor unes dades per preservar i intervenir al local: la sala i els seus annexos. Ara, a l’hora d’establir uns criteris d’actuació es proposa d’una manera força obe a una gradació que valoraria les següents accions en relació al tractament del patrimoni: Preservar, Restaurar, Reproduir, Substituir, Intervenir. Per preservar s’entén, seguint el pensament de John Ruskin, guardar l’envelliment de la sala o fer emergir capes esborrades de la història del local. Deixar que els murs parlin, tal com el director de teatre Peter Brook va fer a les Bouffes du Nord de Paris. Per restaurar, seguint el pensament d’Eugène- Emmanuel Viollet-le-duc, restablir l’estat “ideal”. La substitució d’un element per un de nou podria dur-se a terme amb l’objectiu de reproduir-lo, i l’associaríem a una actitud restauradora. Per intervenir s’entén la introducció de nous elements, bé sigui per requeriments estructurals i constructius, com per funcionals i normatius. Aquestes accions no deixarien de ser sinó tàctiques concretes emmarcades en una estratègia més global i finalista, mantenir “l’ànima de l’Arnau”, tal com s’ha expressat al llarg del procés pa icipatiu per definir el futur del Teatre.

67


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Preservació i Intervenció

4.2 La façana

4.3 La tipologia

La característica silueta graonada del Salón Arnau s’ha de preservar.

Els trets singulars del que hem vingut a anomenar teatre “de barraca” s’han de preservar. Ésser un teatre a la italiana, amb una caixa escènica separada de la sala pel filtre de la boca d’escena, i una ce a semblança amb un magatzem o edifici industrial en tres naus, les laterals més estretes i la central més ampla.

Les fileres de finestres han anat variant amb el temps Es proposa mantenir les dues originals, de quatre la més alta, i de les sis la més baixa, amb el nom “ARNAU” damunt de la més alta. El vano de coronament, que hem suposat era de 1930, és un altre element que identifica el local i que cal mantenir. En relació a la façana, la documentació apo ada per aquest informe ha cercat donar elements de judici que poden conduir a recuperar, reinterpretar, alguns episodis de la vida del local. Així, per exemple, hem ressaltat com la marquesina, probablement de 1910, generava un espai intermedi a valorar. I també alguns canvis en l’epidermis de la façana, com l’aparició, segurament també quan les obres de reforma de 1930, d’unes sanefes pintades que remarcaven les pilastres que delimiten el cos principal de la façana.

Però el tipus no és tant un model a copiar, com a imitar. Una organització interna de la forma, tal com dèiem, que admet, gairebé diríem, promou, la seva evolució. Una transformació feta de canvis i de permanències.

4.3.1. La sala Dels tres projectes, reformes, destacats: 1903, 1915, 1982, aquest informe s’inclina per fer prevaldre l’original de 1903.

Pa s: platea, amfiteatre, llotges El ca ells de diferents dimensions i les lletres lluminoses també han anat transformant la imatge de la façana, i amb els de les altres sales de l‘avinguda creaven el paisatge d’aquell lloc de l’espectacle.

La platea original era lleugerament inclinada, i no sembla pas que aquest pendent s’hagi alterat mai. De totes maneres per facilitar les possibilitats de transformar l’espai escènic i el lloc teatral es proposa que es pugui aplanar, i assolir un únic nivell amb el terra de l’escenari per tal de facilitar la polivalència de la sala. La disposició en amfiteatre del primer pis del projecte de 1903 presenta avui diversos valors a més de la recuperació d’un moment de la història de la sala. Socialment, el projecte original té un caràcter més popular que no pas el de les llotges. A ísticament, és més flexible a les formes pe ormatives contemporànies. A més, la supressió del segon pis de llotges juga un rol positiu des del punt de vista estructural, al disminuir l’estat de càrregues de l’edifici. Constructivament fa innecessàries algunes de les intervencions del projecte de 1915. I facilita resoldre algunes mancances normatives de l’estat actual, com per exemple la poca alçada del primer pis de llotges actual. De totes maneres aquest informe tampoc tanca la possibilitat d’altres solucions mentre mantinguin les característiques tipològiques de la sala.

Elements: pilars, encavallades, baranes Tal com s’ha afirmat, els pilars de fusta són característics dels teatres d’Andreu Audet, i des d’un punt de vista patrimonial cal preservar-los en els seus trets materials i formals. Ce ament, la seva secció no pot supo ar els requeriments funcionals actuals. L’intervenció haurà de resoldre aquesta contradicció, valorant-se especialment la manera de fer-ho. Els pilars rodons metàl•lics procedeixen de la reforma de 1915 i s’obre la possibilitat de retirar-los si no complissin cap rol estructural. 68


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Preservació i Intervenció

Les encavallades son també un elements a preservar. S’obre la possibilitat de mantenir la secció original de la sala de 1903, on estaven a la vista. No obstant, tampoc es desca a la possibilitat de construir un forjat que permeti utilitzar el sota cobe a i les deixi vistes en aquest espai. Les baranes formen pa del llenguatge habitual de les sales d’espectacle projectades per Andreu Audet. S’han de mantenir. En les fotografies i el programa de mà de la reforma de 1982 apareixen unes lluminàries als balcons, que segurament són d’aleshores. Actualment ja no hi són, i no tenen cap valor patrimonial. 4.3.2. La boca d’escena S’ha de mantenir. De l’original solament es conserva l’embocadura i les pintures de la pa superior. S’obre la possibilitat d’una preservació i/o restauració a pa ir de les dades que proporcionen les imatges fotogràfiques i les que poden facilitar la cala que s’ha de dur a terme. 4.3.3. La caixa escènica No es considera que l’actual caixa escènica, ni la seva maquinària tinguin un especial valor patrimonial. Ni són prou antigues com per a pensar en la seva vàlua, ni són prou modernes per a ser útils des d’un punt de vista escenotècnic. 4.3.4. Vestíbul i escales Malgrat el vestíbul i les escales de l’original Salón Arnau degueren ocupar l’espai actual, el seu valor en el que respecte al patrimoni arquitectònic és escàs. 4.3.5. El cafè i el Salón Bleu Les successives reformes han fet desaparèixer absolutament el revestiment dels murs, tal com es comprova en les fotografies de l’estat actual. L’absència de cap vestigi de les qualitats originals d’aquests espais fa optar per la no protecció d’aquestes estances i la possibilitat d’una obra nova. 4.3.6. El foyer El foyer ha estat malmés en successives reformes. Un fris amb pintures, segurament de quan les obres de 1982, l’envolta. El seu valor a ístic es escàs, per no dir nul, però forma pa de la vida de la sala. Això no obstant, no es protegeix. 4.3.7. El Retiro i les botigues Malgrat no s’han pogut inspeccionar es pressuposa que no tenen cap valor patrimonial.

Unes pintures del Salón Arnau de 1903 recuperades són una mostra de la decoració i cromatisme del local. [fotos d’arxiu Lacol SCCL]

69


ESTUDI DE MEMร RIA / TEATRE ARNAU

Preservaciรณ i Intervenciรณ

PLANTA BAIXA

70


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

1982

PLANTA PRIMERA

SECCIÓ LONGITUDINAL

71


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Preservació i Intervenció

Interior Des Bouffes du Nord. Paris

72


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Preservació i Intervenció

4.4 Referents Les Bouffes du Nord, a París L’any 1974, Peter Brook, en companyia de Micheline Rozan, descobreix un lloc amb memòria, viu, en un teatre vuitcentista incendiat, proper a la Gare du Nord, allunyat dels teatres cèntrics d’ambdues ribes del Sena i de les sales dels bulevards.

“Ingresamos en un túnel polvoriento por el que debimos avanzar casi arrastrándonos; cuando pudimos incorporarnos, descubrimos -sucios, quebrados, golpeados por la lluvia, picados de viruela y, sin embargo, todavía nobles, humanas, refulgentes, sobrecogedoras, Les Bouffes du Nord” (Peter Brook, 1987) L’obra resulta modèlica. Gairebé no es pinten els murs cremats, no es refan els guixos ni les motllures destruïdes. Solament s’elimina el desnivell que encara aixecava l’escenari de la platea. La intervenció, senzilla, té profundes implicacions espacials. La platea plana permet transformar l’espai escènic sempre que calgui. La caixa escènica ja no és ineludiblement un espai altre, i l’embocadura esdevé un emblema evocador. “Les murs parlent” ha estat el títol d’una obra posada en escena a les Bouffes du Nord, del 26 al 28 de novembre de 2016. Els murs de les Bouffes parlaven de la història de l’edifici, la més llunyana; però també de la recent, des de l’arribada de Brook aquell 1974. Interior Des Bouffes du Nord. Paris

73


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Preservació i Intervenció

Interior Sophiensaele. Berlín

74


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Preservació i Intervenció

La Sophiensaele, a Berlín L’edifici, on l’any 1997 s’establí la ballarina i coreògrafa Sasha Waltz, havia estat originàriament la seu de l’Associació d’Artesans de Berlín. Com a d’altres ateneus, a la Casa d’A esans hi havia sales de reunions, espais de tallers i una sala d’actes. Clara Zetkin o Karl Liebknecht, amb Rosa Luxemburg un dels fundadors de la Lliga Espa aquista, embrió del Pa it Comunista Alemany hi havia fet meetings. Durant el temps del nacionalsocialisme l’Associació d’A esans va ser prohibida, i el complex d’edificis es va transformar en un camp de treball. A la RDA, l’edifici va ser utilitzat pel Maxim Gorki Theater com sala d’assaig i taller. Les reformes iniciades quan l’arribada de Sasha Waltz són un exemple de rehabilitació. De com habilitar de nou un edifici històric fent-lo útil al món de l’escena contemporània. Una rehabilitació més que no pas una restauració.

Interior Sophiensaele. Berlín

75


ESTUDI DE MEMÒRIA / TEATRE ARNAU

Po ada del llibre “El Paral·lel. Nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida Barcelonesa”. [autor Manuel Badenas i Rico]

76


BIBLIOGRAFIA ALBERTÍ, Xavier, MOLNER, Eduard (eds.). El Paral•lel. 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat. Barcelona: CCCB, Diputació de Barcelona, 2012. BADENAS I RICO, Miquel, Fets i gent del Poble-Sec i el paral•lel d’abans records i enyorances d’un xicot del barri. Barcelona: Ajuntament, 2006. BADENAS I RICO, Miquel, El Paral•lel, història d’un mite un barri de diversió i d’espectacles a Barcelona, Lleida: Pagès, 1998. BADENAS I RICO, Miquel, El Paral•lel nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelona, Barcelona: Amarantos, 1993. BRAVO, Isidre, L’Escenogafia Catalana, Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986. CABAÑAS GUEVARA, Luis, Biografía del Paralelo, 1894-1934 recuerdos de la vida teatral, mundana y pintoresca del barrio más jaranero y bullicioso de Barcelona, Barcelona: Ediciones Memphis, 1945. CUNILL CANALS, Josep, Elena Jordi una reina berguedana a la co del Paral•lel el teatre de vodevil a Barcelona (1908-1920), Berga, Centre d’Estudis Musicals del Berguedà “L’Espill”, 1999 FABREGAS, Xavier. Història del Teatre català. Barcelona: Editorial Millà, 1978. JANÉ, Jordi, Les A s escèniques a Catalunya, Barcelona: Cercle de Lectors Galàxia Gutenberg, 2011. GASCH, Sebastià, El Molino memorias de un setentón, Barcelona: Dopesa, 1972. MARCH, Enric, H. Barcelona ciutat de vestigis. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2016. MÁRQUEZ PONS, Mercedes, El Molino historias de una vede e Merche Mar, Barcelona: Arcopress 2005. MOLNER, Eduard, ALBERTÍ, Xavier. Carrer i escena. El Paral•lel 1892-1939. Barcelona: Viena edicions. Ajuntament de Barcelona, 2012. RAMON, Antoni; PERRONE, Raffaella, Teatres de Barcelona: un recorregut urbà, Barcelona: Albe í, 2013. TIERZ, Carme, MUNIESA, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. 1597-2013. Barcelona: Viena edicions, Ajuntament de Barcelona, 2013. TOBELLA, Josep, El Molino, Barcelona: Mall, 1983. TORNERO, Elena, El Music-Hall i el cuplet a Barcelona (una aproximació) 1900-1936, Barcelona: 2004. VILLAR, Paco, Historia y leyenda del Barrio Chino (1900-1992): crónica y documentos de los bajos fondos de Barcelona, Barcelona: La Campana, Ajuntament de Barcelona, 2009 ZÚÑIGA, Ángel, Barcelona y la noche, Barcelona: Parsifal ediciones, 2001. V.o.:1948. www.espaciosescenicos.org h p://teatretalia-olympiabcn.blogspot.com.es UPCommons h p://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/18280


Observatori d’Espais Escènics • Universitat Politècnica de Catalunya • Antoni Ramon (Depa ament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació. UPC) i Lacol cooperativa d’arquitectes. col•laboradors: Guillem Aloy, Ekain Olaizola, Elisenda Rosàs. agraïments: MAE Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Eva Gimeno (CCCB), Enric Granell, Enric H.March, Toni Oller.