Issuu on Google+

IES DAMIÀ HUGUET REVISTA 8

curs 2010-2011

Pàgines uep!

Els alumnes de segon de Batxillerat realitzaren el viatge d’estudis a Itàlia (pàg. 19) Els alumnes de tercer d’ESO fan de luthiers per uns dies, pàg. 9 Esports: Salvador Gonzálvez, ciclista, pàg. 11 i Marc Lladó, regatista, pàg. 12

L’amistat és molt apreciada pels alumnes de l’institut pàg. 22 Vuit alumnes i dues professores viatgen a Alemanya, pàg. 7

Viatge a la neu dels alumnes de quart d’ESO (pàg. 18)


2

PRESENTACIÓ

PÀGINES UEP

EDITORIAL

PÀGINES UEP!

Les eleccions són aquí

IES DAMIÀ HUGUET Camí des Revellar s/n Codi Postal 07630 Tel. 16 00 85. Fax 16 00 85 Correcció lingüística: Maria del Mar Barceló, Magdalena Juan, Margalida Mayol, Lourdes Perelló i Antònia Serra Maquetació: Jaume Lladó.

Fotografia: Agustina Sánchez Col·laboradors:

Margalida Adrover, Nur Alias, Cati Bennàsser, Nicole Bukowska, Maria Burguera, Nerea Calafell, Aleix Compte, Cati Delgado, Antoni Fernández, Neus Fuster, Begoña Martínez, Isabel Martínez, Maria Mas, Margalida Mas, Maria Mascaró, Deva Miró, Maria Monserrat, Aina Morant, Antònia Morant, Marina Munar, Miquel Oliver, Agustí Salom, Sara A. Schweiss, Processos de Comunicació de 2n d’ESO, Comissió de Salut, Comissió de Normalització Lingüística Dipòsit legal: PM. 1653-2010

PÀGINES UEP! vol ser una publicació independent i plural. Els articles reflecteixen l’opinió exclusiva de la persona que els signa. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat,PÀGINES UEP ! es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès per a la comunitat educativa.

D’aquí a poc temps els ciutadans majors de devuit anys serem cridats a les urnes. És ver que la majoria dels alumnes del nostre institut encara no tenen l’edat per poder exercir el dret de vot, però sí que ho podem fer els més grans, i els membres dels altres col·lectius que formam la comunitat educativa: pares, professors i personal no docent. La crisi econòmica que patim i els escàndols de corrupció que han esquitxat alguns polítics poden ser factors determinants a l’hora de triar a qui atorgar el nostre vot. Són temes de molt de pes que de ben segur ens faran reflexionar qui pot ser mereixedor de la nostra confiança. Però, precisament com a membres de la comunitat educativa ens toca també pensar en les ofertes que ens plantejaran les distintes formacions polítiques sobre l’ensenyament. L’educació d’ aquells que seran els futurs ciutadans de les Illes Balears és un tema molt seriós que ens hauria de preocupar a tots. Per això hauríem de saber què en volen fer de l’educació cadascuna de les forces polítiques que

SI FOS MILIONARI

La volta al món en més de vuitanta dies Si tingués els doblers suficients per viatjar, viatjaria per tot el món! És a dir, faria la volta al món en més de vuitanta dies. El meu trajecte podria començar a la Xina, aniria baixant fins al Japó i arribar a la península de Corea. El següent pas seria anar al meu

CURS 2010-2011

país natal, l'Índia i seguidament pujaria cap a dalt i arribaria fins a Rússia. Passaria per tots els països del continent europeu, creuaria l'estret de Gibraltar fins arribar al Marroc. Del Marroc aniria fins a tots els llocs més emblemàtics del

ens demanen el vot. La primera cosa que els hauríem de demanar és que no ens retallin més el pressupost. És evidentment que tots ens hem d’estrènyer la corretja quan les coses vénen mal dades, però cal tenir en compte que una de les causes que la crisi aquí sigui més llarga que en altres indrets és precisament la manca de formació i de qualificació d’una gran part de la nostra població activa. Per això pensam que, en un temps de crisi com l’actual, no tan sols no s’han de reduir els recursos educatius, sinó que és el moment d’incrementar-los a fi d’oferir la possibilitat que molts dels qui han perdut la feina es puguin reincorporar al sistema educatiu per millorar la seva formació. I també perquè els qui estan en edat escolar vegin com se’ls ofereix un ensenyament de més qualitat que els permeti veure el futur amb optimisme. També cal exigir als partits propostes educatives que fomentin la integració de tothom i que tenguin com a a eix vertebrador l’oferiment de la màxima qualitat possible i la igualtat d’oportunitats per a tots.

continent africà com el riu Nil a Egipte, faria realitat un dels somnis més desitjats. A continuació tornaria enrere i llavors arribaria a Amèrica del Sud, m'entretendria especialment a l'Argentina, encara que també voltejaria per la resta de països llatins. Lentament aniria pujant, passaria per tots els països d’Amèrica Central i arribaria fins a Mèxic per veure sobretot el riu Colorado. En arribar als Estats Units, aprofitaria per visitar la universitat dels meus somnis, on vull anar a estudiar, Hardvard. De cap de les maneres no em perdria els llocs on es va rodar la pel·lícula Crepuscle:Portland,

Seatlle, Phoenix i altres ciutats nord-americanes. Acabant ja el periple m'aturaria al Canadà un dels meus indrets preferits i també lloc de naixement d'en Justin Bieber! Per acabar el meravellós viatge travessaria l'oceà Índic, càlid i suau, el qual em portaria fins a les antípodes -Austràlia-. Bé, veritablement, això és un pla que crec que no faré mai realitat. P.D. No podré fer res d'això, menys, tal vegada, anar a estudiar a Hardvard Devamma Miró Ledesma, 2n ESO E


CURS 2010-2011

PÀGINES UEP!

OPINIÓ

REFLEXIONS

El sentiment dels animals diferència entre l’home i l’animal no és de grau o de complexitat, sinó estructural – en llenguatge aristotèlic se’n diria “substancial”. L’home pensa, parla i ha inventat sistemes de signes destinats a comunicar el que pensa. La paraula és el signe cert d’un pensament tancat en un cos. Si l’animal no pot comunicar el seu pensament no és perquè nosaltres no comprenem el seu “llenguatge” sinó –més

Encara que la teoria més comuna (per influència de la religió) és la dualista, en què es diu que l’home està compost per un cos material i una ànima espiritual i intangible, actualment, molts científics són materialistes, és a dir, creuen que, a l’igual que la digestió és la funció de l’aparell digestiu, les funcions anímiques són algunes de les funcions del sistema nerviós. Així, les estructures cerebrals

MICHELLE BUKOWSKA, 2N ESO E

El sentiment és un procés i estat afectiu caracteritzable com a emoció progressiva i estable i determinat per factors d'ordre tant intel•lectual com moral i afectiu. Sensació. És a dir, els sentiments són impulsos cap allò que hem sentit o imaginat com a bo o com a rebuig envers el que hem sentit o imaginat com a dolent. Com podem observar, la definició anterior de sentiment extreta de l’enciclopèdia catalana parla del sentiment en la seva vessant humana (hem, nosaltres), però, som els únics que tenim sentiments? Descates creia que l’animal actua, en totes les seves accions, com un autòmat molt perfeccionat. Una màquina es caracteritza perquè consumeix energia i produeix treball. Això és exactament el que fan el cor, el fetge o l’estómac. I això és, també, el que fa un animal. Per a Descartes qui pensa, sap que pensa i ho comunica als altres. En canvi, l’animal no comunica el seu fet d’estar en el món. Hi és, per així dir-ho, sense saber que hi és. Descartes imagina, a la cinquena part del Discurs del mètode, una mena de “test” per reconèixer la diferència entre una acció racional i una de mecànica o automàtica, dictada per la natura [sinònim d’instintiva]: si poguéssim construir màquines que tinguessin els òrgans o la figura d’un mico, mai no podríem distingir el mico natural de l’artificial. En altres textos, Descartes precisa més el seu pensament observant que totes les accions –i especialment les més reeixides- dels animals poden ser explicades per l’estructura i la disposició dels seus òrgans [avui diríem pel “programa genètic”]. La mateixa perfecció d’alguns actes dels animals només pot ser explicada pel caire automàtic de la seva execució. Una acció intel·ligent, en canvi, té sempre quelcom d’inacabat, d’imperfecte i de perfectible... En l’home, per exemple, hi ha dubte quan hi ha reflexió. Segons aquest autor, la

3

senzillament- perquè no en té. Això no significa que no sigui sensible sinó que està regit per un principi mecànic i no –com els humans- per un principi intel·ligent. Charles Bell defensava que només els humans havien rebut del Creador la capacitat de sentir emocions i expressar-les, com a prova, deia que la cara humana estava dotada de molts músculs per a expressar els diferents sentiments. En canvi, per a Darwin "és obvi que els animals, a l’igual que l’home, senten plaer i dolor, felicitat i misèria.” Si analitzam la paraula “animal” veurem que prové de la paraula llatina “ànima”.

i els neurotransmissors implicats en les emocions i sentiments són comuns en tots els craniats, per tant, tots ells poden presentar experiències emocionals. Per exemple, davant una situació de perill, el sistema límbic ordena a les glàndules suprarrenals que omplin la sang d’adrenalina; des de dins ens sentim enfadats o amb coratge. Alguns autors consideren que els animals tenen sentiments, però uns sentiments més primitius que els nostres i menys desenvolupats, en part, perquè no presenten la capacitat de la parla, de la qual se’n deriven molts sentiments, sinó que ells tenen veu. Segons ells les passions

dels animals estan circumscrites. No senten indignació, sinó ira. No tenen remordiments, només por de ser fuetejats. No senten ni amor eròtic ni un desig sexual real i autèntic, només atracció silenciosa i necessitat de copular. Són incapaços de tenir pensaments dels quals depenen els sentiments més elevats. Algunes característiques dels animals constatades i que donen fe que tenen algun tipus de sentiment poden quedar reflectides en les següents afirmacions: • Són gelosos del seu territori (especialment si són dominants) i no els agrada que no se’ls respecti. Adopten una postura agressiva, els pèls de punta... També són gelosos de les seves femelles i es disputen la condició de líders del grup o manada. També provoca agressivitat la por, el dolor, l’estrès... La ira no és agradable: no produeix satisfacció. Aprenen a controlar l’agressivitat amb la socialització amb altres animals i amb persones. La domesticació representa el control de l’agressivitat. • Els animals maten per menjar i també per altres motius (Instint de caça /agressivitat depredadora). L’instint assassí és motivat per la necessitat. Es desencadena davant moviments ràpids de la presa i segueix pautes determinades (mossegar el coll). Produeix satisfacció. • Por. Els animals tenen més por que els humans i també es deixen portar més pel pànic ja que el controlen menys. Els no-depredadors tenen més por: sempre han d’estar alerta. Les emocions són essencials per a la supervivència. • Curiositat/ interès/ anticipació. Un gos quan se li


4

OPINIÓ

PÀGINES UEP

prepara el menjar: mou la cua, observa... La curiositat els ajuda a trobar coses agradables: aliments, aixopluc, company. • Els animals tenen gelosia: vigilen la parella, hi ha agressivitat entre mascles per gelosia. • Ansietat per separació. Les cries emeten un crit angoixós quan les separen de les mares. Els animals acabats de néixer senten un fort amor per la mare. De més grans, per un amic particular. Els agraden les carícies: les cries busquen l’escalfor que els proporciona el contacte amb els pares. Però, com he dit abans, els animals no tenen llenguatge, la qual cosa els priva de tenir pensaments, sentiments i actituds que depenguin d’ells per poder ser expressats i que considerades totes juntes, en bloc, defineixen un nivell de consciència nou i superior al qual podem anomenar “raó” o autoconsciència, que és diferent de la consciència. Els animals tenen consciència en graus diferents segons les espècies (s’adonen del seu ambient, responen al estímuls ambientals, aprenen del medi i són sensitius), però sembla que sols l’home té “raó”. El llenguatge ha estat un dels elements més importants de l’evolució humana. La seva adquisició per part dels humans ha estat decisiva en la nostra maduració mental i social, en la nostra construcció com a persones humanes. La raó mateixa és una construcció del llenguatge. I aquest presenta possibilitats il·limitades i avantatges per al

coneixement i la comprensió del món en què vivim -a la vegada que la seva transformació- als quals cap altre animal mai no ha arribat, ni sembla que ho podrà fer durant molts milers o, tal vegada, milions d’anys. La importància del llenguatge radica en el fet que: 1. El llenguatge expressa pensaments sobre coses absents, sobre coses passades i futures, sobre generalitats, probabilitats, possibilitats i impossibilitats. 2. El llenguatge permet la construcció d’arguments abstractes, és, doncs, el vehicle primari del raonament i el mitjà per a justificar i criticar tant les creences com les actituds. 3. El llenguatge permet nous tipus de relacions socials basades en la conversa i el diàleg. Permet criticar la conducta dels altres, proporcionar raons i canviar el comportament mitjançant la persuasió. 4. El llenguatge expandeix l’horitzó del coneixement i conté les llavors de la inferència científica; també expandeix els horitzons emocionals. Tot i que els animals creen lligam profunds i tenen per tant emocions i creences, basades en la familiaritat, el reconeixement i en l’hàbit de cada dia, no són capaços de témer esdeveniments hipotètics, d’estimar, d’admirar o d’apreciar algú que no han conegut mai ni de sentir-se gelós del passat del seu company o aprensiu pel futur. Les emocions més elevades

DESIG

Somni d’amor

Dia 11 de gener de 2011, un noi em va demanar per sortir. I era, a més, a més l'al·lot que m'agradava. Tan bon punt vaig arribar a casa, vaig sopar i me'n vaig anar a dormir; estava una miqueta estranya, de seguida

vaig començar a somniar i... Era una tarda d'hivern, jo estava asseguda al costat de la xemeneia, bevent un tassó de xocolata desfeta, quan de cop i volta truquen a la porta. Innocent de mi l’obro i el veig..., era el

CURS 2010-2011

com la indignació, el remordiment, la gratitud, la vergonya, l’orgull i l’amor propi depenen de pensaments que no estan a l’abast d’aquells –que com els animals – no poden establir un diàleg en què es donen raons. Sols estan a l’abast d’aquells éssers que poden viure i pensar amb símbols. Fins i tot als simis els falten els elements crucials del comportament simbòlic (les categories sintàctiques, els connectors lògics, la distinció entre oracions asseveratives i no asseveratives, entre la veu activa i la passiva, etc.), elements que són els que doten el llenguatge d’infinita elasticitat, de formular pensaments que s’estenen més enllà del present, de considerar un pensament sense afirmar-lo, d’unir pensaments en cadenes d’hipòtesis, de multiplicar els pensaments indefinidament per tal de presentar una imatge exhaustiva de la realitat, etc. Per exemple el sentiment del deure (deriva del pensament) és distintiu de l'home (els animals senten la necessitat, no l'obligació); segons Kant "eleva l'home per sobre d'ell mateix", és a dir, ens fa racionals perquè no hi ha home sense sentit de l'obligació (de la mena que sigui). En conclusió, no som els únics que tenim sentiments, sinó que el animals també presenten algun tipus de sensibilitat, de sentiments, encara que en un grau menor i molt condicionats pel medi que els envolta.

Per acabar, incloc algunes cites de pensadors i científics reconeguts que donen suport a la premissa que el animals tenen sentiments:

meu enamorat amb un ram de roses. Tot ell em deia que m'estima, la veu, els ulls, l'expressió; el vaig fer entrar, ens posàrem vora la llar de foc tombats en un matalàs al terra i ens vàrem besar fins a caure dormits. Quan ens aixecàrem sentírem l'atracció mútua i l'amor que ja no podíem controlar, ens vessava. Després de sonar el despertador i una vegada que em vaig haver aixecat, vaig sentir-me molt

especial ja que a la fi tenia una persona que realment m'estimava, em respectava i em tractava tan bé com jo a ella.

“El vincle entre un home i un cus és el més durador que existeix a la terra”. “El simple fet que el meu cus m’estimi més que jo a ell constitueix una realitat tan innegable que, cada vegada que penso en ella m’avergonyeixo”. Konrad Lorenz, etòleg austríac (1903-1989). “No m’importa si un animal és capaç de raonar. Només sé que és capaç de sofrir, i per això el considero el meu proïsme”. Albert Schweitzer, teòleg i filòsof, Premi Nobel de la Pau el 1952 (1875-1965).

“Resulta sorprenent comprovar que les manifestacions dels diferents estats emocionals són completament comparables en espècies tan diferents i a la vegada tan paregudes com el ca i l’home”. Charles Darwin, naturalista anglès, autor de “L’ origen de les espècies” (1809-1882). “Els cans són coherents, estimen els seus amics i mosseguen els seus enemics, quasi al contrari que les persones, que tendeixen a mesclar amor i odi.” Sigmund Freud

Antònia Morant Lladonet. 1r de Batxillerat A

Aquest ha estat per a mi el millor somni d'amor que he tingut mai; m'hauria agradat que no hagués estat un somni i que hagués passat realment de veritat. Nur Alias Muñoz, 2n ESO A


CURS 2010-2011

OPINIÓ

PÀGINES UEP!

5

OPINIÓ

La febre d’or Així com quan un escriptor es converteix en publicista quan el seu capital augmenta en qüestions de dies (no donarem noms d’arcaics intel·lectuals publicistes culturals guanyadors del Nobel …), i no en parlem dels publicistes coberts de glòria que es fan escriptors per tornar novament al marketing, el punk, quan aporta molts de verds, deixa de ser punk per anomenar-se... Com anomenàvem la casta de música que no sabem a quin gènere pertany? Ah! Sí... Rock alternatiu (molt heavy, eh?). The Briefs néts de Sex Pistols. Però... És l'alternrock la descendència de qualsevol tipus de música? El The Kooks, nebots de Red Hot Chili Peppers. Però no insultem els grans... Els Ramones no són rock alternatiu. Són softpunk. És a dir, punks amb pasta. I Sonic Youth, softrock, és a dir, indie. The Killers encara esperen els resultats del text de paternitat d’aquests darrers... Però no sempre és així. El baixista del grup manacorí Pujà Fasuà, Jorra Santiago Peset, afirma que «un artista sense recursos potser és més combatiu, però un artista acomodat, les té totes a favor per crear bones obres». És el cas dels Beatles, el grup més comercial (en els seus inicis) que he vist mai. No fou sinó després de fer doblers que començaren a fer música. Jorra afegeix: «Primer fer doblers per viure i després només pensar en fer artistades». AL3EIX COMPTE, 4T ESO B

Begoña Martínez, 4t ESO C


6

CRÒNICA

PÀGINES UEP

Miquel Cardell i Santandreu, poeta i periodista, nascut a Llucmajor el 1958. Llicenciat en Ciències de la Informació, ha treballat com a periodista radiofònic en temes de divulgació cultural. És autor de llibres de poesia i d'altres publicacions, com un disc compacte, amb poemes recitats per ell mateix. Als 13 o 14 anys ja tenia bastant clar el seu futur ofici. Volia ser escriptor com el seu pare ja que li agradava molt llegir. Per a ell un poema ha de ser emocionant, t'ha de fer descobrir coses i sentiments desconeguts. Però per escriure un bon poema no basta asseure's encara que tenguis una idea, la inspiració ve quan vol. Segons Miquel, l'actualitat és la segona millor època de la poesia catalana, després dels segles XIV i XV. Ell ha pogut comprovar amb la seva obra, que des del principi fins que l’has acabarda ja has canviat algunes de les teves idees inicials. En haver establert el títol és molt més fàcil trobar aquestes idees. Encara que després d'uns anys d'haver-lo escrit hi ha alguns petits detalls que canviaries, és un

CURS 2010-2011

Damià Huguet va ser el seu editor

Alumnes de l’institut parlen amb l’escriptor Miquel Cardell

gran repte! Vam fer a Miquel Cardell algunes preguntes sobre temes més actuals i ell va respondre el següent: En primer lloc, quant als bestsellers va dir que sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà, ja que als humans ens agraden les històries encara que aquests llibres no són els millors. Això no vol dir que no els haguem de llegir. En referència als clàssics opina que un dia o un altre s'hauran de llegir perquè són la base de la literatura. Segons ell els llibres mai no seran substituïts pels e-books, però que aquests en reduiran el nombre. També ens va comentar que li agradaria llegir els llibres en versió original ja que hi ha coses que són intraduïbles, però no pot fer-ho perquè no domina molts idiomes. En ser a l'institut Damià Huguet també ens va fer

Els alumnes pogueren dialogar amb l’escriptor Miquel Cardell

arribar el seu punt de vista sobre les lectures obligatòries: llegir és essencial, però si no ens obliguen no ho feim! També ens va parlar de la seva relació amb Damià Huguet que va ser possible gràcies a la publicació del seu primer llibre a Campos. Damià Huguet era com un germà

Notícies breus de la Comissió de Normalització Lingüística

Cap al carregador únic A instàncies de la Comissió Europea, s'ha presentat el primer prototip de carregador comú de mòbils europeus. Quan canvies de mòbil, ben sovint el carregador no funciona amb el nou. Quan s’acaba la bateria i no tens el carregador a mà, ben sovint és difícil de trobar-ne un de compatible entre la gent que ens envolta. Per aquestes qüestions i per reduir l'impacte ambiental de la indústria del mòbil en el medi, la Comissió Europea va començar a donar voltes fa un parells d'anys a la idea d'un carregador comú, compatible amb els telèfons mòbils de

totes les marques. Ara ja només cal esperar que el nou carregador i els mòbils compatibles arribin al comerç. Els catorze fabricants que han de l'acord tenen previst introduir els nous carregadors abans s'acabi el 2011. Al portal onechargerforall.eu podeu trobar tota la informació de la iniciativa. També podeu visitar la pàgina de l’Associació Europea d’Indústries de Tecnologia Industrial a www.digitaleuropeu.org. Comissió de Normalització Lingüística

Receptes.cat

gran per a ell i, a més, li va publicar el seu tercer llibre. Per acabar ens va recomanar la lectura d'una novel·la: Ètica per a Amador, ara que estam en l'edat de decidir la direcció de la nostra vida. Maria Burguera Mas, Aina Morant Lladonet, 3r ESO E

El català a la xarxa

Xarxa social catalana de cuina en què els usuaris, per mitjà d'un bloc, poden compartir receptes. Totes es classifiquen, per categories.

Aquest febrer fa deu anys que el WICCAC (webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'âmbits Cívics) va començar a treballar per impulsar la normalització del català a la xarxa. Els podeu visitar a: wiccac.cat

Youtube en català

Coneix món

Finalment, els usuaris de Youtube ja hi poden navegar en català, la trentaunena llengua que s'incorpora al principal servidor de védeos, propietat del cercador Google. Hi podeu anar a: www.youtube.com/index?hl= ca

Ha nascut un nou portal sobre iniciatives del turisme responsable en què es faciliten les experiències d'estitats i persones que entenen el viatge com a eina de transformació social. la seva adreça electrònica és: www.oneixmon.org/ca


CRÒNICA

CURS 2010-2011

Projecte Comenius

Vuit alumnes i dues professores viatgen a Alemanya

Els alumnes de quart d’ESO en poques hores varen vendre tots els tiquets de la tómbola

Dia 24 de febrer varen partir cap a Munic tres alumnes de tercer, quatre alumnes de quart, una de primer de batxillerat i dues professores. Aquest viatge va ser molt divertit per a tots nosaltres. La

veritat és que tothom va topar amb una bona família d’acollida, cosa que fa més agradable l’estada. El primer dia, quan vàrem arribar a l’aeroport, tothom estava molt nerviós perquè

anàvem a una casa que no coneixíem de res i a més havíem de conviure una setmana amb desconeguts. Les famílies eren allà , ens esperaven amb una pancarta de benvinguda . Al principi

7

PÀGINES UEP

estàvem cohibits, però a poc a poc anàrem agafant confiança. Generalment el horabaixes fèiem activitats tots plegats planificades per les companyes. El dia abans de partir cap a Mallorca, en grups de quatre vàrem preparar una mostra de plats típics mallorquins i alemanys. El meu grup va fer una truita de patates, però ens va faltar algun ingredient com l’oli i ens va quedar talment puré . Així i tot la van trobar tan bona o més que les autèntiques, perquè l’havíem feta amb molt d’ amor. L’acomiadament va ser un poc trist perquè deixàvem enrere unes persones amb les quals havíem compartit moltes hores. Ens havien mostrat el seu país i alhora havíem gaudit de molts bons moments junts. Encara que crec que serà pitjor quan elles vénguin, perquè probablement serà la darrera vegada que ens vegem. És un poc improbable que ens trobem en algun lloc en un futur immediat, però no impossible. Esper que us facem un poc d’enveja ja que al llarg d’aquest viatge ens ho hem passat més que bé! Ha estat una experiència meravellosa! Marina Munar Grund, 3r ESO C

Torrada de sant Antoni

Més de set-centes persones gaudiren d’una nit de bauxa

El passat 4 de febrer es va celebrar a l'institut la tradicional torrada de sant Antoni, això sí, amb alguns dies de retard perquè no coincidís amb cap de les torrades que es fan pels voltants. Va ser tot un èxit, ja que més de set-centes persones hi van participar. Els alumnes de 3r d'ESO i els de 1r de Batxillerat van ser els encarregats de vendre els

tiquets per tal d'aconseguir doblers per al viatge d'estudis del curs que ve. També varen ser ells els que varen repartir la carn, el pa i el dolç, i els que varen servir les begudes. Abans de sopar els professors van cantar glosses damunt l'escenari, i llavors es van sortejar alguns regals, com un lot de carn, una cafetera, un MP4 o un joc de sabons, entre d'altres. A continuació hi va

La gent feia la xerradeta mentre sopava després d’haver torrat

haver una ballada amb les agrupacions campaneres Brot de taperera i Pinyol Vermell. En haver acabat, els alumnes varen arraconar les taules i les cadires, i ho varen deixar tot

ben net. Esperam que elcurs vinent es torni a repetir i que vagi tan bé com enguany. CNL


8

PÀGINES UEP

L' institut Damià Huguet executa un pla pioner per a fomentar la salut. Els objectius estan perfectament definits: fomentar l'alimentació sana, l'exercici físic i el benestar i la salut emocionala; rebutjar les drogues i altres addiccions; treballar la salut afectivosexual; informar sobre seguretat i prevenció de riscs. Són les línies mestres del pioner projecte de salut que actualment s'està executant al nostre institut. El 13 de gener es va presentar amb l'assistència dels diferents agents socials implicats, és a dir, alumnat, professorat famílies, Serveis Socials, centre de salut, Policia Tutor, batles de Campos i ses Salines. Encara que l'actuació principal es desenvolupi dins el centre educatiu, aquest pla constitueix la culminació d'una sèrie d'anys de treball en Un jove portal, Page99Test.com, anima els lectors a valorar novel·les d'una manera força particular: llegint-ne només la pàgina noranta-nou Quan ens cau un nou llibre a les mans, generalment solem mirar-nos-en la contraportada, l'índex o la primera pàgina per fer-nos-en una idea, de l'argument. Però diuen que el novel·lista anglès Ford Madox recomanava un altra cosa: "Si obrers un llibre per la pàgina noranta-nou se te'n revelarà tota la qualitat". En què es basava, aqueta hipòtesi? Doncs en la idea que la pàgina noranta-nou sol correspondre al primer terç o al primer quart d'una obra literària; per tant, la trama ja és avançada, els personatges ja tenen una entitat definida i l'autor ja pot haver insinuat perfectament detalls del desnuament. Tot plegat fa la pàgina noranta-nou més representativa de la qualitat global i és millor, doncs, per decidir ràpidament si pot interessar-nos llegir-la tota. Això assegura, si més no, un

CRÒNICA

CURS 2010-2011

L’institut Damià Huguet executa un pla pioner per fomentar la salut

La majoria dels estudiants de Campos i ses Salines desdejuna malament

aquest sentit mitjançant diferents iniciatives, i pretén aconseguir una projecció comunitària general. Es tracta de promocionar al màxim un estil de vida saludable, i comptar amb la participació activa i efectiva de la família, d'altres col·legis, institucions i ciutadans en particular. Quant a l'estudi que s'ha duit a terme a l'IES Damià Huguet, s'ha comprovat que la majoria d'alumnes desdejuna malament; la majoria de consultes que fan els alumnes són referides als temes següents: salut afectivosexual, qüestions de parella i ús de mètodes anticonceptius.

Tanmateix els alumnes reconeixen que dormen poques hores i que s'avorreixen. També s'ha vist casos d'assatjament i intimidació per part d'alumnes més grans cap a companys de meenys edat. Una altra dada inquietant és la quantitat d'hores que els joves passen davant el televisor, l'ordinador i la videoconsola, ni més ni manco que una mitjana de 5 hores i 30 minuts cada dia de mitjana. Aquest fet contribueix a tenir pocs amics, i la comunicació en persona es redueix considerablement. Després d'analitzar totes aquestes dades la Comissió de

Internet

La pàgina noranta-nou jove portal, Page 99Test.com, que fa seva la màxima de Ford i l'aplica, a més a més, a un nou concepte de xarxa social. Page99Test.com, fundada recentment per Lance Jones, Steven Luke i Joanna Wiebe, anima els lectors a valorar novel·les d'una manera força particular: llegint-ne només la pàina noranta-nou. Els autors hi poden carregar aquesta pàgina concreta de llibres que hagin publicat, o encara no, i els usuaris enregistrats la poden llegir i escriure'n la seva valoració personal. Sobre cada pàgina noranta-nou, per tant, el poral demana als lectors si passarien la pàgina després d'haver-la llegida o si comprarien el llibre, després del tastet. També hi poden deixar comentaris. Al servidor de la Page99test.com, ho caben novel·les i assaigs, però no

llibres de fotografia, poesia, receptaris, contes i, en definitiva, obres que no es puguin valorar des de la pàgina noranta-nou. El portal classifica les pàgines de llibres carregats en catorze categories: infantil, juvenil, novel·la negra, general, inspiradora, misteri, romàntica, suspens, fantàstica, terror, literària, paranormal, ciència-ficció i western. Iniciatives parale·les Tal com expliquen els fundadors d'aquesta peculiar xarxa social, Page99Test.com es basa en les valoracions dels usuaris per mitjà d'internet, una tendència que s'ha explotat sobretot en el terreny del disseny web.Esmenten, per exemple, portals com ara FiveSecondTest.com, Forrst.com i Dribbble.com, on els autors de pàgines web

Salut creu que el paper de les famílies és fonamental, encara que sap que arribar fins a elles molt sovint és complicat. Al llarg del curs s'insistirà en les habilitats socials; l'autoestima; la convivència; els efectes de les drogues... Alumnes de l'IES Santanyí elaboraren un refrigeri saludable per a la trobada d'aquesta comissió. Des del Govern també es duen a terme campanyes per a promoure una alimentació sana fomentat el consum de productes locals. Comissió de Salut

poden compartir una part dels codis que han desenvolupat o captures de pantalla de la seva obra perquè la comunitat de creadors inscrita en aquests portals els avaluïn i critiquin. Per als cineastes, una opció de referència és TriggerStreet.com, i per als escriptors l'editorial HaperCollins proposa l'eina Authonomy.com. En l'àmbit concret de Page99test.com, ja hi havia hagut iniciatives a internet per investigar la veracitat de la frase atruïda a Ford Madox Ford. Marshall Zeringue va llançar, el mes de març del 2007, The Page 99 Test blog,on els autors poden proposar la pàgina norantanou de llibres seus i comentar si aquell fragment és relment significatiu del conjunt de l'obra. Ës a dir, si creuen, o no, en aquesta hiòtesi. En la mateixa línia, Zeningue també és al darrere d'un altre bloc, The Page69Test, que retalla algunes pàgines respecte de la proposta Ford Madox. Martí Crespo (Article extret del suplement PRESÈNCIA)


CURS 2010-2011 El passat mes de desembre de 2010 fou inaugurada al casal de Can Pere Ignasi de Campos l’exposició “(re)lectura de Ramon Llull”, en la qual tretze dibuixants de les Illes Balears tornen a il.lustrar les miniatures del Breviculum de Thomas le Myésier, un deixeble de Ramon Llull. El Breviculum, considerat el primer còmic de la història, consisteix en un conjunt de dotze miniatures medievals que contenen la vida de Ramon Llull, una de les figures cabdals de la cultura catalana. A l’exposició es poden visualitzar totes les miniatures, acompanyades d’una versió moderna i propera al públic jove Aquestes il.lutracions noves són obra de diversos dibuixants de les Illes Balears: Àlex Fito, Antonio Hernández, Gabi Beltrán, Guillem March, Guillermo Marí, Linhart, Max, Paco Díaz, Pau, Pere Joan, Rafael Aprofitant la unitat didàctica que porta el nom de “Els instruments al llarg del temps”, els alumnes de tercer han tingut l’ocasió de demostrar la seva creativitat i traça a l’hora construir el seu propi instrument musical. Per tal de dur a terme aquest projecte, han fet prèviament un treball on s’explicava el procés de construcció, els materials utilitzats així com un petit fragment musical per ser interpretat amb aquest. El globubaix, la guitarrafa o una flauta feta amb un carbassó són uns dels nombrosos instruments realitzats. Amb tot aquest material s’ha elaborat una exposició a l’aula de música que s’ha pogut visitar aquests dies durant l’hora dels esplais. Qui sap si tindrem entre els nostres alumnes el proper Stradivàrius !!! Si us interessa veure més informació relacionada amb instruments musicals podeu visitar els següents llocs web: http://www.lesluthiers.com/pa g1.htm

CRÒNICA

PÀGINES UEP

9

Exposició

Ramon Llull a Campos Vaquer, Seguí i Tomeu Morey. La mostra “(re)lectura de Ramon Llull” comença amb una resumida cronologia de la vida del Beat, i a continuació es poden observar les dotze miniatures, cada una de les quals va acompanyada d’una explicació. Les vinyetes comencen amb la visió que té Llull de Crist crucificat, fet que el porta a dedicar-se per complet a la vida religiosa. A continuació, les miniatures mostren el canvi d’hàbit del Beat. S’hi explica, també, la compra d’un esclau musulmà que va fer Ramon Llull per tal d’aprendre l’àrab. A les miniatures, juntament amb molta altra informació, s’hi inclou la il.luminació

divina que rebé Llull al puig de Randa i que li inspirà l’Art, un llibre contra els errors dels infidels. Hi ha adjunta tota una explicació de l’Art – amb qüestions filosòfiques - la qual Llull veu com una solució a problemes inaccessibles. A més, en aquesta mostra es poden seguir els viatges que va fer Llull al nord d’Àfrica, les pedregades i el maltractament que patí i el posterior tancament a la presó. L’exposició finalitza amb l’entrega de les tres antologies de les obres de Llull (totes de Thomas le Myésier: Primum electorium, Electorium medium i Breviculum) a la reina de França i Navarra per part de Ramon Llull i le Myésier. La mostra es va poder visitar

Portada del catàleg de l’exposició

fins al 18 de gener, dia en què es va traslladar a l’edifici de sa Riera de la UIB. Sara A. Schweiss, 3r ESO E

Música

Els alumnes de tercer d’ESO es converteixen en lutiers per uns dies

http://www.tv3.cat/pprograme s/atrapasons/atrSeccio.jsp?sec cio=artefacte http://www.stomponline.com/ show.php Agustí Salom, departament de Música

Alguns dels instruments construïts pels alumnes


CANVI RADICAL

No va arribar a ser Messi, però gairebé.

CURS 2010-2011

Aquest número hem introduït un canvi en aquesta secció. Es tracta que endevineu qui són els professors de la fotografia amb l’ajuda de la pista que s’adjunta. La resposta la podeu trobar al peu de pàgina, però primer provau-ho sense mirar-la

El color dels cabells la delata

Ja feia exercici pel menjador de casa

Els comptes són tan clars?

Les matemàtiques són blanques?

D’esquera a dreta i de damunt a avall: Joan Esteve, Cristina Ruiz,

PÀGINES UEP

Xavier Monpoarler, Miquel Barceló, Pilar Sánchez

10


CURS 2010-2011 - Com és que vas començar a practicar ciclisme? Va ser de casualitat: el meu pare havia practicat ciclisme quan era jove, i em va animar a apuntar-me a l'escola de ciclisme que es feia al velòdrom de Campos durant els mesos d'estiu. Com que em va agradar, encara ara seguesc amb el ciclisme. -Des de quan practiques aquest esport? Amb quin club? A quina categoria Des dels 9 anys (aquesta serà la desena temporada). Actualment estic a l'AC Sineu, a la categoria sub 23. Les dues categories anteriors vaig córrer amb equips peninsulars (el primer any de júnior, i els dos de cadet, amb L'AEL, de la Comunitat Valenciana, i el segon any de júnior a l'equip de Las Mestas, d'Astúries). - Quantes hores t’entrenes (al dia, a la setmana...)? És difícil compaginar-ho amb els estudis? Aproximadament 14 hores de bicicleta, i 4 de gimnàs a la setmana, tot i que depèn molt de si hi ha alguna competició propera o dels objectius a seguir al llarg de la temporada.Tot i que per practicar un esport a un alt nivell, no només s'ha d'entrenar, sinó que el descans també és fonamental. Per poder compaginar l'esport d'elit i els estudis és necessari un grau d'ordre molt elevat, i per descomptat un gran sacrifici. Després de passar el matí a classe, dinar amb presses, anar a entrenar dues o tres hores, anar al gimnàs; el darrer que es té són ganes de posar-se a estudiar. - Quines títols has aconseguit? En haver començat de tan petit, al llarg dels anys he obtingut uns 20 títols de campió de Balears en diferents modalitats: carretera, muntanya, contrarellotge individual i en diferents proves de pista, dels quals vull destacar els de contrarellotge individual

ESPORTS

PÀGINES UEP

11

Salvador Gonzálvez

“Si aconseguís arribar a professional del ciclisme seria un somni complert”

i el de carretera obtinguts l'any passat. En l’àmbit nacional, quan era infantil vaig anar al campionat d'Espanya que es celebrava a Daimiel (Ciudad Real), d'on vaig tornar amb 3 ors i una plata. Els dos anys de cadet vaig guanyar 4 títols nacionals, i 3 subcampionats. Ja de juvenil, vaig aconseguir 3 ors i una plata. També de juvenil, durant la temporada passada, vaig disputar el campionat del món de ciclisme en pista celebrat a Montichiari, Itàlia, amb l'equip nacional, on vaig aconseguir la desena posició a dues de les proves celebrades. Dins la mateixa temporada vaig disputar el campionat d'Europa de ciclisme en pista, que es va celebrar a Sant Petersburg, on vaig aconseguir una cinquena, una setena i una vuitena posició. - Quins objectius tens de cara al futur? Com a objectiu més proper destaca el campionat d'Europa en pista sub 23, i en un futur més llunyà assistir al mundial de pista professional, o fins i tot a Rio de Janeiro el 2016. - T'agradaria dedicar-te al ciclisme professionalment? Se'n pot viure? Seria un somni complert. Del ciclisme se'n pot viure si s'aconsegueix arribar a professional a la carretera, o si obtens resultats a la pista. Tot i ser un dels esports més durs, no és el més ben pagat. - Et sembla que hi ha esports que tenen més reconeixement que d'altres? És clar. Hi ha esports que tenen una repercussió mediàtica molt superior a d'altres. El futbol n'és l'exemple més clar, ja sigui pel seguiment dels mitjans

En Salvador s’entrena gairebé 18 hores a la setmana

En Salvador Gonzálvez celebra una de les seves victòries

de comunicació, com per les xifres d'euros que s'hi inverteixen. Per exemple, amb el que va pagar el Reial Madrid per Cristiano Ronaldo (97 milions d'euros), es podrien mantenir 8 o 9 equips ciclistes professionals de primera fila. - Recomanaries el ciclisme

com a esport als nostres lectors? Per què? Sí. El ciclisme de competició és un esport molt sacrificat, tant per l'esforç físic o pel temps de dedicació que exigeix, però si es practica com a hobby és un esport molt saludable. CNL


12

PÀGINES UEP

ESPORTS

CURS 2010-2011

Marc Lladó, campió de les Illes Balears de vela

“A l’estiu m’entrén quasi cada dia, però a l’hivern només puc fer-ho els dissabtes i diumenges”

Marc Lladó és un alumne de primer d’ESO que tot i la seva joventut ja fa molts d’anys que practica la vela, un esport en el qual ha aconseguit molts de premis. En aquest moment és el campió de les Illes Balears de la seva categoria i per això hem volgut tenir una xerradeta amb ell per tal que ens ho conti de primera mà.. - Com és que vas començar a practicar vela? Des de ben petit he viscut dins aquest món. Quan vaig tenir l’edat per començar a fer cursets, no ho vaig dubtar i m’hi vaig apuntar tot d’una. - Des de quan practiques aquest esport? Amb quin club? A quina categoria? Vaig començar l’estiu del 2004, amb 6 anys, al Club Nàutic Sa Ràpita. Vaig navegar primer, amb galió, un vaixell d’iniciació on poden anar unes 8 persones aproximadament. Un any després ja vaig començar a navegar amb optimist, en el qual navegues tot sol. Hi navegaré fins que tengui 15 anys. - Quantes hores entrenes (al dia, a la setmana...)? És difícil compaginar-ho amb els estudis? Bé, a l’hivern, si no hi ha cap regata naveg els caps de setmana. Els dissabtes de les deu del matí fins a les sis de l’horabaixa i els diumenges de les deu del matí fins a les dues del migdia. Algun cop surt a navegar entre setmana, però no gaires, perquè no em lleu. A l’estiu entrén quasi cada dia. És difícil compaginar-ho amb els estudis, sobretot si es vol ser bo en les dues coses. És un esport molt sacrificat que requereix molt de temps d’entrenament. - És la vela un esport per a

Marc Lladó quan participava a una regata amb el seu optimist

minories? És un esport car? A Mallorca no crec que sigui un esport per a minories, encara que no sigui un esport gaire popular. Qualsevol persona el pot practicar. Evidentment, no és el mateix comprar una pilota que comprar un optimist. És un esport de “temporada”? No, és un esport que es practica tot l’any, encara que hi hagi mesos més durs que altres… - Explica'ns com ha anat el campionat de les Illes Balears... Molt bé. He estat campió de les Illes Balears. El primer dia anava quart, però el segon dia, en les dues últimes regates vaig arribar fins al primer lloc i em vaig poder proclamar campió. - Havies participat abans en altres campionats? Vas

aconseguir bons resultats? Sí, des que tenia nou anys he participat als campionats de les Illes Balears. Als onze anys vaig anar al meu primer campionat d’Espanya, i des d’aquell dia hi he anat cada any. També he anat a fer regates, algunes internacionals, a la Península: Palamós, Vigo, Múrcia… Al començament els resultats no eren tan bons com ara, perquè és un esport de dia en dia; “per construir una bona casa, s’han de corregir els imperfectes, i afegir detalls”. - I ara, quin és el proper objectiu? No m’agrada posar-me objectius, encara que sempre és inevitable pensarhi. Amb objectius, a vegades surt a fer la regata amb la pressió de complir-los. És millor no fer tants de

“números” i gaudir de l’esport. - T'agradaria dedicar-te a la vela professionalment? És clar. Moltes vegades ho tenc dins del cap. Sé que de gran em dedicaré a alguna cosa en relació amb la mar, però per a això encara queda… - Recomanaries la vela com a esport als nostres lectors? Per què? Sí. És un esport de pensar molt. No és el mateix anar per la dreta del camp de regates, que per l’esquerra.És un esport complet i divertit. - T'agradaria afegir alguna cosa més? Sí. És un esport que hauria de ser més reconegut i hi hauria d’haver més diaris interessats, que en publiquessin notícies. CNL


NICOLE BUKOWSKA, 4T ESO B

CURS 2010-2011

DIBUIX

PÀGINES UEP

13


14

PÀGINES UEP

QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?

CURS 2010-2011

En aquesta secció volem donar-vos a conèixer quin camí han triat els nostres exalumnes una vegada acabats els seus estudis a l'Institut. Potser podrà servir-vos per agafar idees i conèixer diferents possibilitats contades pels seus protagonistes.. Les preguntes són: 1.Quins records tens de l’IES Damià Huguet? 2. Què fas actualment? 3. En què consisteixen aquests estudis? 4. Quina va ser la raó fonamental que et va fer decantar cap a aquesta opció?

“M’encanten les anècdotes que tenc dels anys que vaig passar a l’institut”

Maria Sureda: “Vaig fer el batxillerat científic, però allò que realment m’interessava eren les lletres”

-Quins records tens de l'IES Damià Huguet? La veritat és que la majoriad’ells són bons. A classe hi havia molt bon ambient entre tots els alumnes, encara que de vegades la cosa canviava a l’hora de filosofia, ja que a mesura que passava la classe tots anàvem pujant el to de veu, quan escoltàvem opinions contràries a les nostres... (he he he!). Clar que m’agradaven més unes assignatures que unes altres i uns professor més que uns altres, però els bons moments, la quantitat d’anècdotes que tenc d’aquells dies, m’encanten! I encara ara les seguim rememorant quan feim qualque “sopar de classe” d’aquells que sempre acaben amb un “te’n recordes d’aquell dia...”. Això sí, també record els mesos previs a la selectivitat, quin estrès i quina por! Tant d’estudiar, tants de nervis, tants de “no sé si realment m’ho sé”, però va passar i ara ho veig des de la llunyania, com un obstacle més que he pogut superar i que, tanmateix, se me’n presentaran de nous. - Què fas actualment? Enguany acabaré la llicenciatura de Dret. És el meu sisè any a la Universitat – malgrat que el pla d’estudis indica que s’hauria de cursar en cinc anys -, però és el preu que una ha hagut de pagar quan ha gaudit d’una beca ERASMUS (a Örebro, Suècia) i d’una altra SÈNECA (a Salamanca). Cent per cent recomanable! - En què consisteixen aquests estudis? A la llicenciatura de Dret,

bàsicament, s’hi estudien les distintes branques que es corresponen amb les diverses disciplines jurídiques (dret penal, dret administratiu, dret

massa coherent...Vaig fer el batxillerat científic, la qual cosa em va ajudar a entendre que el que realment m’interessava, i de fet les

no el treball que després hauria de dur a terme, una vegada acabada la llicenciatura. Així, vaig veure l’opció de Dret i vaig pensar:

Maria Sureda Serra cursa el seu darrer any de la llicenciatura de Dret

civil, dret internacional, ...). A mi em sembla bastant interessant, ja que moltes de les coses que aprens et serveixen per al dia a dia i el fet de poder fer un bon ús d’allò que t’han ensenyat sempre reconforta. - Quina va ser la raó fonamental que et va decantar cap a aquesta opció? Buf, crec que la meva raó no és

meves notes també ho reflectien, eren les lletres. A partir d’aquí, vaig començar a descartar. No fou molt difícil, ja que tenia clar que no em volia dedicar a la docència i, malgrat que algunes llicenciatures m’interessaven (com ara filosofia o filologia catalana), sabia que l’únic que m’agradava era l’estudi en sí,

–“què és això?”- . Realment, no s’assemblava a cap assignatura que hagués fet a batxillerat i em cridava l’atenció; així, doncs, per què no provar-ho? La veritat és que vaig dur molta sort i em va agradar i, de fet, em segueix agradant, encara que, com tot, unes parts més que d’altres. CNL


CURS 2010-2011

QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?

PÀGINES UEP

15

“Record sobretot el viatge d’estudis de quart d’ESO a la neu i el de segon de batxillerat a Milà i Florència”

Maria del Mar Burguera: “Sempre havia volgut ser menescal, però vaig fer arquitectura”

- Quins records tens de l’IES Damià Huguet? Tenc molt bons records de la meva etapa a l’IES, són uns dels millor anys que he passat, sobretot quart d’ESO. També record tots els anys que vàrem guanyar el concurs de cuina, que varen ser uns quants, el viatge d’estudis de quart a esquiar a Andorra i el de segon de batxillerat a Milà i Florència, on ens ho passàrem molt bé. - Què fas actualment? Estic estudiant Arquitectura Tècnica a la Universitat de les Illes Balears. Enguany estic acabant les cinc darreres assignatures que em queden per després poder fer el projecte final de carrera. - En què consisteixen aquests estudis? Consisteixen a formar profesionals perquè formin part de la direcció facultativa d’una obra, siguin capaços de fer estudis de seguretat i salut, de fer estudis de qualitat d’una obra, pressuposts, fer amadiments, etc. A primer de carrera et fan fer una mica de matemàtiques, física, economia, t’enseyen els elements que componen els edificis; a segon ja estudiam topografia, instal·lacions, ens enseyen a dimensionar estructures, etc. I a tercer feim una mica de dret urbanístic, una altra part d’estructures, organització d’una obra, pressuposts d’una obra, etc. Aquesta carrera té fama de ser molt masculina, però, encara que és veritat que una gran majoria dels alumnes són homes, cada vegada hi ha més dones que es decideixen a fer carreres tècniques;

Maria del Mar Burguera durant una visita que va fer a les obres del palau de congressos de Palma

casualmente hi ha tres exalumnes de l’IES Damià Huguet dones que han fet o feim aquesta carrera, mentre que només hi ha dos exalumnes homes que l’estan cursant. - Quina va ser la raó fonamental que et va fer decantar cap a aquesta opció? De ben petita sempre havia tengut clar que volia estudiar de veterinària però a poc a poc em vaig adonar que m’agradaven molt els animals però tot el que era operar, posar punts, sang... no era per a mi. Llavors, ja

a primer de batxillerat, vaig haver de triar entre dibuix tècnic i biologia, però vaig triar la primera opció perquè emfeia més ganes que la segona. A més a més des de ben petita sempre havia fet dibuix com a activitat extraescolar i m’agradava molt. Això va ser determinant per a la meva elecció posterior. També va ser molt important la nota de batxillerat i selectivitat ja que gràcies a aquesta vaig poder entrar, encara que a segones llistes, a la carrera

que al final vaig triar, després de pensar bastant quina havia de fer. També tenia pensat que si no entrava a Arquitectura Tècnica faria el Grau superior de Disseny d’Interiors, que també és una cosa que m’agrada molt. Enguany ja han posat la carrera Grau en Disseny d’Interiors que tenc pensat cursar quan hagi acabat aquesta d’Arquitectura Tècnica. CNL


16

PÀGINES UEP

ENTREVISTA

CURS 2010-2011

Aquest número hem volgut reemprendre la secció que començàrem l’any passat sobre com era l’escola altre temps. Per això alguns alumnes de l’institut han entrevistat les seves padrines perquè ens expliquin les principals diferències entre el sistema educatiu actual i el que estava en vigor quan elles anaven a escola. Aquest número us presentam dues d’aquestes entrevistes.

L’escola d’un altre temps: Isabel Mora

“No teníem llibre de matemàtiques. Les monges ens dictaven els comptes i els problemes”

Entrevistarem la meva padrina. Nom Isabel Mora Galera, té seixanta-cinc anys. La seva professió era de cambrera d'habitacions, però a hores d'ara ja està jubilada. Va néixer dia 22 de setembre de l'any 1946 a Villa Carrillo, Jaén, però ara viu a ses Salines

- Quant de temps anares a l'escola? A l'escola hi vaig anar fins als dotze anys. - Quan anàveu a l'escola? A l'escola hi anàvem de dilluns a dissabte. L'horari era de les nou del matí a les dotze del migdia, dinàvem allà, i després a les tres del capvespre tornàvem a començar fins a les cinc, que acabàvem. - Quins records tens d'aquella etapa? Record que el dia de Sant Francesc d’Assís ens disfressàvem de monges, llavors anàvem a l'església i el cor cantava. Els horabaixes brodàvem i pintàvem quadres, gerres o qualsevol altra cosa... La cosa que més record és que un dia em pegaren una pallissa amb una motxilla (en aquella temps en dèiem maletes, eren de fusta o de cartró...). El temps del pati jugàvem amb la pilota, botàvem a la corda i a les bales. - Com era l'edifici? Quins materials teníeu per fer classe? Com anàveu a l'escola? La nostra escola era gran, amb dos patis, un davant i l'altre darrere; les classes eren grans també. Hi havia

una pissarra de guix; era verda. Teníem pocs llibres; en teníem un de molt gros en el qual hi havia: Història d'Espanya i Història Universal. D'altra banda teníem un llibre d'Història sagrada ( religió). Quant a les matemàtiques, les monges ens dictaven els comptes i els problemes que havíem de resoldre en un full. A l'escola, hi anàvem amb uniforme. L’uniforme era un vestit com el de les monges, però el nostre era blau marí amb un cordó blanc fermat a la cintura, en canvi el de les monges era negre amb un cordó blanc com el nostre. - Quin és el millor record que en conserves? I el pitjor? El millor record, sens dubte, és quan ens disfressàvem pel dia del Domund, que era molt divertit. I el pitjor, quan em tancaven dins una habitació tota sola perquè plorava molt. - Com era l'autoritat del mestre o de la mestra? Era molt bona. -Com eren els càstigs? Quins eren? Uff!... Eren durs. Un dels més comuns era estar agenollada de cara a la paret. - Quins consells donaríeu als joves d'avui dia sobre l'escola i els estudis? Doncs, que estudiïn i no vagin de tant de trull. Que respectin els mestres i que es portin bé i sobretot que no xerrin el temps de classe i aprofitin el temps.

Isabel Mora havia de dur uniforme per anar a escola

- Com es donaven les notes abans? Les notes ens les donaven en un butlletí, però era com un quadernet; ara he trobat aquest, ufff!... Les meves notes, quins records!

El quadernet està fet pols, però, encara és viu! Isabel Martínez Fernández 2n ESO D


REPORTATGE

CURS 2010-2011 El camp de Dachau va ser el primer camp de concentració que es va crear. La seva funció era de tenir empresonats els jueus i presos polítics, però en realitat va acabar sent un camp d’extermini per a tots aquells que eren diferents o anaven en contra de la forma de pensar d’Adolf Hitler, el dictador alemany. En aquest camp de concentració es feia molta propaganda sobre coses i fets que en realitat no eren certs. Per exemple, pregonaven que la gent viuria bé, en bones condicions, amb treball… Però la realitat era que els explotaven obligant-los a fer feina dura en condicions també dures, com ara a les mines, amb poc menjar, només a pa i aigua, fins i tot un pic cada tres o quatre dies. Tots aquests factors portaven que els presoners es morissin de fam, d’esforç físic, d’esforç mental…, ja que també patien la pressió i l’exigència dels soldats per treballar. A vegades passava que un presoner feia feines al camp i si aquestes feines no estaven ben fetes i no eren correctes, estaven obligats a començarles de nou i durant el seu temps lliure. A mesura que la guerra avançava, l’economia alemanya empitjorava i no entraven prous diners per mantenir els camps de concentració. Així doncs varen quedar sense recursos suficients per aconseguir diners i materials per fer

PÀGINES UEP

L’holocaust

El camp de concentració de Dachau

funcionar els crematoris, llavors va ser quan els cadàvers es varen anar acumulant i van provocar grans epidèmies que van causar encara més morts. A continuació contarem una petita anècdota d’un fuster que va voler assassinar Hitler, tres mesos després d’haver començat la guerra. Va col·locar una bomba en una cerveseria allà on el dictador anava freqüentment a fer els seus discursos. Una nina va veure el fuster i li va demanar explicacions del que estava construint. El fuster li contestà que era molt jove per saber el que passava, però si ell aconseguia el seu objectiu, a canvi d’una vida se’n salvarien milers. Finalment no va acabar com tothom desitjava, sinó que per haver marxat vuit minuts abans de l’hora habitual, Hitler es va salvar de la mort, i la guerra va durar finalment sis anys enlloc de tres mesos. Aquesta història ens la va fer arribar anys més tard la nena que havia parlat amb el fuster. A la porta d’entrada podem observar la frase: “Arbeit Macht Frei’’ que significa “El treball et farà lliure”. Aquesta frase té un sentit metafòric (sarcàstic????), ja que veient

Torre de vigilància

Inscripció de l’entrada

com tractaven la gent en aquell camp la frase esdevé totalment falsa, condueix més a la mort que a la llibertat. Un pic s’entrava era molt difícil sortir-ne, perquè com més treballaven més forces gastaven, i com que no els donaven menjar i perdien les forces eren executats perquè no podien treballar. Hi havia torres de vigilància des d’on el soldats controlaven el camp. Des de l’altura veien tot el que passava i com que estaven més elevats donaven la sensació d’inferioritat a aquells que estaven a sota. A més de les torres, es feien servir altres mesures de seguretat, com per exemple tanques electrificades, rius, soldats amb cans al voltant de tot el camp. També podem trobar finestres plenes de barres de ferro per impedir i dificultar la sortida de les

17

cel·les. La roba que els feien dur als presoners era una simple camisa, uns calçons prims de ratlles i unes sabatilles, tant a l’estiu com a l’hivern. Dormien en unes condicions precàries i en uns llits estrets i junts els uns amb els altres. A les dutxes hi havia també càstigs, com ara, penjar d’unes bigues els presoners per les mans lligades a l’esquena. Un altre càstig era també despullar el presoner i pegar-li amb un pal fet d’os i folrat de pell. El presoner havia d’anar comptant en alemany les fuetades i si s’equivocava havia de tornar a començar. (Hem de tenir en compte que un gran nombre de presoners eren estrangers i no sabien l’alemany). La cel·la de càstig es dividia en seccions de devers 70 cm x 70cm on castigaven els presoners uns 3 dies, durant els quals havien de romandre drets, ja que no tenien espai. No va ser fins al final de la guerra, quan Alemanya va ser derrotada, que va disminuir el nombre de presoners que hi arribava. El camp disposava d’una cambra de gas on exterminaven els presoners. Ells hi entraven pensant que era una dutxa, ja que abans d’entrar-hi els obligaven a despullar-se. Després introduïen els cadàvers dins un forn crematori. Nerea Calafell Clemente, 1r Batx B

Forn on cremaven els cadàvers dels presoners


18

REPORTATGE

PÀGINES UEP

Tot començà un dimarts 11 de gener devers les 4:00, quan ens trobàrem els alumnes de 4t ESO per agafar el vol de primera hora amb destí a Barcelona. Després de mitja horeta de vol hi arribàrem. Un autocar ens recollí per anar cap a Andorra. Després de 4 hores i mitja de bus hi vàrem arribar. Una vegada allà, es va fer el repartiment d'habitacions de l' hotel Font, i seguidament ens vàrem trobar amb en Ramon, amb el qual vàrem anar a cercar l'equipatge d' esquí i

CURS 2010-2011

Els alumnes demostraren la seva perícia a l’hora d’esquiar

Emocionant viatge d’estudis de quart d’ESO a Andorra

ens explicà el que faríem cada dia. Ja més tard vàrem anar al centre d' Andorra i vàrem fer les primeres compres. I després anàrem a sopar a l'hotel Marco Polo, allà hi férem tots els àpats llevat del dinar, que era a les pistes.

Arribat el dimecres, i ben prest, pujàrem a les pistes amb el telefèric de darrere l' hotel per començar els cursets d'esquí. Férem diferents grups segons el nivell. El primer dia va transcórrer amb normalitat. Allà dinàrem al restaurant al

Tothom a les pistes

El paisatge era guapíssim

qual aniríem cada dia, i l'horabaixa teníem unes dues hores per descansar, posar en pràctica el que ens havien ensenyat, etc. De tornada a l'hotel només vàrem tenir temps d' entrar i sortir, perquè ben ràpid vàrem haver de partir cap al Palau de gel. Aquí vàrem patinar durant dues hores, més o manco, i tampoc hi varen faltar esclats i rialles. I ja al vespre, a l' hora de dormir, tot anava bé fins que la cosa es va “desmadrar”. Al matí següent, dijous, vàrem fer el mateix: berenar, anar a les pistes, fer les dues hores del curset, i fins a l' horabaixa que tornàrem a l' hotel. Vàrem arribar sobre les 5, i fins a les

7:30, més o manco, com que tenguérem temps lliure poguérem fer per tot. Anar a passejar, descansar, fins i tot fer una becada i anar a fer una volta al supermercat que hi havia tot just creuat el carrer. Al vespre anàrem a Caldea, on gaudírem de les aigües termals i de les diferents saunes que hi havia. Va ser genial! Tornàrem a l' hotel a sopar i a dormir després d' un llarg dia. Ja érem divendres, i el matí fou exactament com els altres, i l' horabaixa tornàrem a anar de compres. La gent duia, sobretot, souvenirs i aparells electrònics de baix preu d' un hipermercat que hi havia a Andorra. El vespre anàrem a sopar DISFRESSATS i, novament, a descansar per gaudir al màxim del darrer dia. El sopar va ser el més divertit de la setmana, ja que la gent que hi havia a l' hotel se’n reia de nosaltres. Ja era dissabte! Era el darrer dia i les darreres hores del curset, fins i tot havíem agafat confiança amb el monitor, però hi va haver gent que ja no podia més i es va quedar a baix sense esquiar. En vàrem arribar a aprendre tant, que vam dur un diploma cap a Mallorca! Dinàrem ben prest al lloc de cada dia, ja que a les 15:30 l'autocar ens esperava per anar cap a l’aeroprt. A les 22:00 el vol amb destí a la nostra terra s' enlairava. Ja érem a casa una altra vegada! Va ser un viatge divertídíssim, amb alguns incidents, però amb molt d'humor. Gràcies a en Xavi, n'Antònia Obrador, na Fina Forteza i na Isabel Roca per la paciència que varen tenir. Margalida Mas Puig, 4t ESO C


CURS 2010-2011

Els viatges sempre són un plaer, i més si van enllaçats amb un destí encertat i una bona companyia. Així, els alumnes de segon de Batxillerat donàvem la benvinguda al nou any, amb el viatge d’estudis a Florència i Pisa. Érem un grup de 17 alumnes acompanyats per les professores Maria Vidal i Miquela Rigo, i la veritat és que des del primer instant vàrem quedar encisats pel nou país i sabérem gaudir d’aquells cinc dies d’hivern per la Toscana. Per això, cada rialla enregistrada seria molt més que una imatge. Els acords d’una guitarra enmig del carrer, un àngel reflectit a la façana de l’església de Sant Llorenç, l’oloreta d’herbes i parmesà dels restaurants, els tres-cents quaranta-set escalons del Campanello, l’aigua del riu Arno, la font de Dante, una fotografia sostenint la torre de Pisa, el paisatge de la Toscana mediterrània, la pizza i els gelats, la impressionant catedral de Santa Maria del Fiore, comportar-nos com a vertaders turistes dins el bus de línia, les habitacions reials del Palau Pitti, els lleons de marbre de la porxada, el gustet de cafè del tiramisú, les curioses històries de la guia Patrizia, la llarga estada a la Galeria dels Uffizi, els souvenirs de davant el Battisttero, la panoràmica de Florència en un dia assolellat, els milers de cadenats sota la pluja en el Pont Vecchio, el naixement de Venus de Boticcelli, el David de Michelangelo a l’Acadèmia, la contrasenya “bessonets” per entrar a la 711, cantar fort al mig del carrer passades les dotze, despertar dins el bus amb una cançó italiana, un desig al porc senglar de la plaça del mercat, les obres d’art de guix pintades sobre els carrerets de pedra, l’ambient nocturn de la ciutat, el so de les campanes repicant, els cavallets de fira girant sota un cel de llumets a la plaça de

REPORTATGE

PÀGINES UEP

Felicità!

19

Els alumnes de segon batxillerat fan el viatge d’estudis a Pisa i Florència

Els alumnes al Duomo de Florència

la República, les trucades a mitjanit, el saborós berenar de cada matí al Grifone, les captaires de la plaça de la Signoria, un “prego”, un “excusi”, un “felicità”... Són records que un no es pot permetre oblidar. Records que ens convertiren en italians per uns dies. Records novells que se sumen als vells i ens fan sentir que no hi ha res més fort que l'amistat que ens ha vist créixer. Records que ens ensenyen que per tot allà a on anam sabem fer pinya, sabem ser amics, sabem ser u. Perquè sabem trepitjar fort, marcar bé les passes i conèixer qui som i el que volem: viure! I així, forjam moments senzills i records complets que tal com diu la cançó d’Albano i Romina esdevenen FELICITAT! Miquel Oliver Adrover, 2n Batxillerat

Visita a la torre de Pisa


20

PÀGINES UEP

CULTURA

CURS 2010-2011

Com que no falta gaire per celebrar Sant Jordi, aquí teniu una selecció de llibres que ens ha recomanat distint personal del centre

Degustacions literàries

SALVADOR MORA: Vint mil llegües de viatge submarí, de Jules Verne Crec que és un llibre fascinant per la desbordant inventiva de l'escriptor a l'hora d'imaginar i descriure tants artefactes, encara inexistents a la seva època, com éssers vius fantàstics. És una obra molt original i plena d'acció, misteri i aventura, que és capaç d'absorbir l'atenció del lector.

Montse Domenech: L’home de la maleta, de Ramon Solsona De vegades, quan no cerc cap lectura en particular, deix que elles em triïn a mi. A una llibreria, una novel·la em va fer un senyal. A la portada, un senyor en banyador tocava un trombó assegut a la mar devora, una maleta.Vaig llegir la contraportada, on informava de l'argument: Un antic músic d'orquestra decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cadascuna de les seves tres fills ... Encara no l'he acabat, però per ara el llegesc amb gust.

Llorenç Carrió: Allegro ma non troppo, de Carlo M. Cipolla. La història no serveix per a res, els historiadors són avorrits, els italians són uns fatxendes pretensiosos, només la política i els doblers mouen la història i, sobretot, la història l’escriuen sempre els vencedors.Cipolla s’encarrega de desfer aquests tòpics un a un en aquest llibre. En conclusió, ens diu que justament nosaltres som el centre de tot, el motor de la història i que només ens cal una bona excusa per posar-nos en marxa. Tot està per fer i tot és possible deia el poeta... Sàvia lliçó en temps de crisi.

Pilar Agudo: Dónde están lons niños? de Mary Higgins Clarck A mi m'agraden molt els llibres d'aquesta autora. És una novel·la de misteri, que t'enganxa de tot d'una. La trama no és gaire mala d'entendre; de fet, quan havia llegit la meitat del llibre ja vaig intuir qui era el culpable.

Cristina Ruiz: Persèpolis, de Marjane Satrapi Des d'una sensibilitat sense límits, la jove iraniana Marjane Satrapi formula un al·legat contra l'intregrisme islamista en format còmic. Persèpolis és una obra mestra que no ens deixarà indiferents en una actualitat de revoltes democràtiques al món islàmic com la que vivim.

Edu Torres: Miracle a Llucmajor, de Sebastià Alzamora Aquesta narració parteix de la figura d'en Pere de Son Gall, un pagès llucmajorer de principis del segle XX apassionat per l'aeronàutica i inventor d'un artilugi volador. Pere de Son Gall, un incomprès del seu temps l'afany i l'obsessió del qual fou motiu de befa a tot el poble , en Sebastià Alzamora ens fa gaudir i riure moltíssim...!Una història d'amor, que ens parla de la força del desig i les ànsies de volar.

Glòria Ràfols: La darrera trobada, de Sandor Marai Sandor Marai és un dels autors que més m'agraden. He llegit gairebé totes les seves novel·les que han traduït. És un escriptor hongarès que va escriure molt sobre les relacions humanes i els sentiments més profunds. Tracta de dos amics que es retroben quaranta anys després que un d'ells desaparegués sense donar explicacions. Parlen sobre l'amor per la mateixa dona, del que van sentir i per què van actuar com ho van fer.

Maria Paula Vidal: Terra ferma, de Matilde Asensi Es tracta d'una novel·la d'aventures ambientada al Carib al segle XVII. La protagonista s'ha de fer passar per home i, d'aquesta manera, coneixerà el món dels contrabandistes, dels pirates i dels corsaris. Us la recoman perquè és un llibre molt entretingut perquè a les primeres pàgines ja comença l'aventura. CNL


CULTURA

CURS 2010-2011

PÀGINES UEP

21

La poesia és l’art del llenguatge que consisteix en expressar-se segons un ritme, normalment el del vers, una idea, un sentiment, als quals cada poeta vol donar un valor propi. Aquí en teniu un mostra elaborada pels alumnes de segon E. A UN PRAT

A un prat sense bona terra, Tu t’hi vares seure. Just amb fer una ullada, Vas sembrar una ciutat de roses i margalides. Quan et vares aixecar, Et vares girar, I amb el teu pèl arrissat Els rajos de sol et van somriure. Amb l’arc de Sant Martí mai vist al món.

Maria Montserrat Bonet Mercadal, 2n ESO E

SI JO FOS

Si jo fos escriptora esborraria la mort, Si jo fos una perdiu tocaria el sol, Si fos afortunada voldria la sort, Si fos feliç millor Mai aniria de dol: -el negre seria un color prescindible, I el meu camí, també, seria molt més simple. Si tingués ales aniria a la lluna Si volgués tornar la claror em guiaria: I jo tornaria A sentir escalfor

SI JO FOS VETERINÀRIA

Si jo fos mestra no faria mai exàmens Si jo fos fornera em menjaria els dolços Si jo fos excursionista faria excursions I si fos veterinària millor: - els animals serien feliços, perquè els donaria pastissos

Si tingués un palau per als animals Tendrien un trencador de nous I en faria cuidadora Per a guardar-ne de nous

Maria Mas Oliver, 2n ESO E L’AMOR

Quan et tingui al meu costat Jo faré un nou món fantàstic. Anirem pertot arreu Descobrint tot el paisatge Quan et tingui al meu costat, Serà tot una experiència I ara et demano jo: T’apuntes a això?

Cati Bennàssar Bujosa, 2n ESO E

Margalida Adrover Cabot, 2n ESO E

EL SOL

Si jo fos astròleg posaria el teu nom a una estrella, Si jo fos cantant et dedicaria una cançó, Si fos bellesa seria la teva parella, Si fos oculista: Em posaria a la teva pupil·la: - seria com un nàufrag enmig de la mar, I m’hauries d’ajudar a poder volar.

El Sol és una estrella, Que brilla, brilla sense aturar Durant el dia treu les urpes Per il•luminar-nos amb el llum De nit s’amaga, Per deixar-nos descansar De dia torna a sortir Per veure’ns despertar

L’AU

SI FOS COM FOS

Cati Delgado, 2n ESO E

A la vora de la mar un au es passejava damunt l’arena de la platja Buscant un tros de pa per a les seves filles alimentar, però com que cap no en trobà la mort els atrapà.

Antoni Fernàndez Canyelles 2n E

Si sbéss nedar, No importaria volar: I estaria per aquí Sense voler sortir.

Neus Fuster Sànchez, 2n ESO E

L’ILLA

A Mallorca hi ha una al·lota, Al·lota de bon cor, Té sa cabellera llarga, Li arriba a mitja cama. Benvinguda Margalida, Al·lota de bon cor Amb un gran llibre d’or.

Maria Mascaró, 2n ESO E


22

PÀGINES UEP

ENQUESTA

CURS 2010-2011

Aquest número ens hem interessat pel tema de l’amistat, per la qual cosa hem plantejat a alguns alumnes les preguntes següents: 1. Els pares i els fills poden ser amics? Ets amic dels teus pares? 2. Tens molts amics? 3.Tens qualque ciberamic? Com hi vas contactar? 4. Has traït mai un amic o un amic t'ha traït ? 5. Qui té un amic té un tresor?

L’amistat és un bé molt apreciat pels alumnes del nostre institut

Marina Amorós, 4t ESO C 1. Sí, jo crec que el millor amic d'una persona o amb qui més pots confiar són els teus pares. Jo estic encantada de ser amiga dels meus pares. 2. Amics en tenc bastants, però amics en qui realment puc confiar en tenc molt pocs. 3. Tenc un ciberamic, però que era amic d'una amiga meva i que vaig conèixer al xat. 4. Jo no he traït cap amic però a mi sí que m'han traït. 5. Depèn. Al principi sí, però després tot pot canviar. Un amic és un tresor fins que et traeix.

Llucia Adrover, 2n BATX. A 1. Sí. Crec que sí. 2. Suficients, millor pocs i bons. 3. No, ho trob molt impersonal. 4. No! 5. Crec que encara és millor, perquè es pot viure sense riqueses però no sense amics.

Maria del Carme Barceló, 4t ESO A 1. Sí que ho poden ser! Mmmm... De vegades. 2. Sí, no me'n puc queixar. 3. N'he tengut. Hi vaig contactar gràcies a altres amics. 4. Sí, m'han traït. 5. Pens que sí.

Filipe Peixoto, 2n BATX. A 1. Sí que poden ser amics. Es pot dir que sí. 2. En tenc molts. 3. No. 4. Crec que no. 5. Certament, però els amics vertaders són els que tens al costat, no el caramull que tens al facebook.

Cristina Barceló, 2n ESO C 1. Sí. Sí, però per segons quines coses. 2. Ni molts, ni pocs, em basta amb els que tinc. 3. No. 4. No, només qualque mentida, ja que tothom en diu. 5. Sí l'amic és aquell que no t'abandona mai, sí.

Andrea Fiol, 2n ESO C 1. Sí. Sí, per segons què. 2. Amb els que tenc em basten bé, encara que sempre m'ha agradat conèixer gent nova. 3. No 4. Sí, però pel que sé, tothom ho ha fet alguna vegada. 5. Els amics són molt importants no s'haurien de perdre.

Claudia Delgado, 1r BATX. C 1. Sí. Sí però no contes el mateix als pares que als amics. 2. Jo crec que sí, però bons per ventura es poden comptar amb els dits (de les dues mans, ha ha) 3. No. 4. Jo no he traït mai ningú, però a mi sí que m'han traït. 5. És ben vera.

Manu Sapere, 2n ESO C 1.Sí, per mi són els meus millors amics. 2. Amics, amics, només uns quants. 3. Sí i vull oblidar-los . Gràcies a l'xbox.. 4. No, que jo sàpiga. 5. Si el teu amic és un amic de veritat, sí.


CURS 2010-2011

ENQUESTA

PÀGINES UEP

23

Tomeu Ferrer, 4t ESO A 1. Pens que ho han de ser però en els moments que toca ser-ho, és a dir, no sempre. 2. En realitat conec molta de gent, però amics vertaders n'hi ha pocs però són els millors. 3. Sí, gràcies a diferents contactes. 4. Sí, algunes vegades. 5. Sí.

Mattiaz Di Munno 2n ESO C 1. Sí, però no pots fer les coses que fas amb els amics, com ara córrer. Sí. 2. Els amics amics els puc comptar amb els dits d'una mà. 3. Sí. Per internet o per la videoconsola. 4. Ni una cosa ni l'altra. 5. Si és un amic que et té en compte sí.

Àngels Margenats, 1r ESO D 1. Segons la relació. Més o manco, per a segons quines coses. 2. Els bons es poden comptar amb els dits d'una mà. 3. Sí. Me'l varen presentar pel messenger. 4. Sí, m'han traït. 5. Un amic és més que un tresor, és insubstituïble.

Miquel Obrador, 1r ESO E 1. Sí. Sí. 2-Conec molta de gent i la majoria són amics meus. 3-No. 4-No. 5.Sí, però és un tresor si el tens de petit.

Miquel Vanrell, 4t ESO B 1. Trob que sí. Sí. 2. Coneguts molts i amics pocs. 3- Algun. A través de facebook. 4. No. 5. És ben vera, és ben cert.

José Rojas, 1r ESO B 1. Sí.Sí 2. Sí 3. Sí. Jugant amb la playstation 4. Sí, jo crec que no 5. Segons quin amic sigui

Philippe López, 1r ESO ?? 1. Sí. Sí 2. Síiii! 3. Sí. Per mitjà de "Habbo" 4. No, ni una cosa ni l'altra 5. Potser sí i potser no, perquè podria tractar-se d'un amic de conveniència.

Marta Prieto, 1r ESO E 1. Si no es barallen sempre sí. És clar que sí. 2. De veritat sempre n'hi ha pocs. 3. No 4. Que jo sàpiga no. 5. Sí i més si pots confiar plenament en ella.

Miguel García, 1r BATX A 1. -Sí que poden ser amics. Sí, per què no? 2-Sí, tenc molts amics, però de bons només uns quants. 3-Sí, en tenc una, em va agregar al msn. 4-No, no he traït ningú ni m'han traït. 5-Sí, perquè l'amic sempre hi serà quan el necessitis i això és molt valuós.

Margalida Ginard, 3r ESO A 1-Sí. Sí. 2-Suficients. 3-No. 4-Sí. 5-És vera perquè en un amic pots confiar-hi.

Processos de Comunicació, 2n ESO i CNL


24

REPORTATGE

PÀGINES UEP

Després de la desfilada els professors van posar música i van fer bulla

Dia 3 de març, al nostre centre, va tenir-hi lloc un gran festival: sa rueta de s’ institut. Un 70% dels alumnes de l’institut no es varen disfressar, els professors van ser els qui varen participar més; encara que infringiren les normes establertes, ja que quasi tots es van canviar la roba abans de l’esplai. Per altra banda, aquest any hi va haver una organització molt més bona ja que, com que l’any passat va ploure, enguany ja ho van preveure i la festa es va dur a terme al

CURS 2010-2011

Els guanyadors van ser Miquel Oliver i Maria Huguet

Sa rueta de l’institut 2011

Els professors es disfressaren molt més que els alumnes

gimnàs. L’acte festiu consistia a gaudir de les fresses que feien una desfilada durant el temps de l’esplai, que s’allargà 45 minuts més del que és habitual. Durant la desfilada, els jutges miraven els alumnes que

passejaven i els jutjaven. Els guanyadors van ser: Miquel Oliver Adrover i Maria Huguet Mas, que reberen com a premi un berenar gratuït al bar. A continuació de la diversió, vam anar a fer classe.

Fins i tot algunes persones canviaren de sexe

PD: ESPERAM QUE L’ANY QUE VE US ANIMEU MÉS A PARTICIPAR.HI!!!! Endollat’t a la taula

Altres varen rejovenir o varen envellir


Curs 2010-11 Revista 8