Economia distribuïda

Page 1

ECONOMIA DISTRIBUÏDA 14 DESEMBRE 2010 TALLER 10.00 -14.00 h (Mirador ) Goteo. Cultura del microfinançament, amb Platoniq.

Dedicarem la darrera sessió de l’any a reprendre el tema de l’economia de la contribució per centrar-nos en el microfinançament. Veurem com els models actuals de l’anomenat Giving 2.0, una modalitat de donacions en línia aplicada majoritàriament a l’emprenedoria social, es poden aplicar al sector creatiu.

PRESENTACIÓ 18.00 h (Auditori ) Projecto Goteo de Platoniq DEBAT 19.00-21.00 h (Auditori ) Cloud Culture, amb Charles Leadbeater PARTICIPA A: Blog www.cccb.org/icionline Delicious I+c+I: http://www.delicious.com/icionline/ economia_distribuida Delicious Platoniq: http://www.delicious.com/platoniq/ goteo Hashtags Twitter #goteo #youcoop #cult20 #cloudculture

PARTICIPANTS : PLATONIQ Platoniq és una organització internacional de productors culturals i desenvolupadors de software, pionera en la producció i distribució de cultura copyleft. Des del 2001, duen a terme accions i projectes en què els usos socials de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el treball en xarxa són aplicats al foment de la comunicació, l’autoformació i l’organització ciutadana. El resultat de la seva feina genera innovadores aplicacions informàtiques i metodologies, a més d’un ampli arxiu audiovisual sota llicències lliures a Internet.

GOTA A GOTA Abans que apareguessin les plataformes de microfinançament per a projectes del sector creatiu, ja hi havia hagut casos d'artistes que havien demanat ajuda als fans per finançar el seu nou àlbum o gira. Un dels pioners del finançament col·lectiu, que va fer campanyes a través d'Internet, va ser la banda de rock britànica Marillion, que el 1997 va arribar a obtenir 60.000 $ per finançar la seva gira pels Estats Units. El 2003, ArtistShare va iniciar formalment el que van anomenar fan-funding, un sistema que facilitava als seguidors el prefinançament de l'àlbum del seu grup favorit. El 2006 SellaBand va copiar el model i hi va aportar un nivell més: qualsevol podia començar una campanya de recaptació de diners per gravar un àlbum. Anteriorment a SellaBand, el 2004, la plataforma de microcrèdits Kiva havia obert les seves portes i avui és una de les plataformes de microfinançament de més èxit que ha recaptat més de 165 milions de dòlars a través del sistema distribuït. Als Estats Units, on la cultura ha crescut de la mà del capital privat, no és difícil fer el salt al microfinançament de projectes culturals a través d'Internet. Kickstarter és una de les plataformes que s'ha consagrat ràpidament en aquest sentit. Tanmateix, tot i ser una plataforma global, deixa ben clares les seves fronteres: “només a projectes creatius sense finalitat de lucre” i “només per a creadors amb compte bancari als EUA”. El finançament col·lectiu, com el coneixem fins al moment, treu profit d'Internet, de les oportunitats que ofereixen els social media, les transaccions de baix cost i la necessitat d'una revolució en el sector de les finances. En el futur, veurem fins i tot més models de microfinançament amb diferents propòsits, i les regles i formes de regular-los que actualment en limiten l'ús canviaran per tal que la nova realitat del finançament s'adapti als nous temps. Avui dia, set anys després d'ArtistShare, hi ha unes 200 plataformes de finançament distribuït i cap, de moment, està activa per al sector creatiu a Espanya, on encara s'ha de veure si el microfinançament privat funcionarà en el terreny cultural. En aquest context neix GOTEO*, una investigació sobre el fenomen del crowdfunding impulsada per l'organització Platoniq que serveix de base per desenvolupar una plataforma de producció, microfinançament i distribució de recursos per al sector creatiu, per al desenvolupament de projectes socials, culturals, educatius, tecnològics que contribueixin a l'enfortiment del procomú.


Des del 2003, el col·lectiu és grup col·laborador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i en els darrers anys ha obtingut dos premis internacionals pel seu projecte Burn Station, l’estació copiadora de música copyleft (2004), al Festival Transitio de Mèxic DF i al Festival de Cultura Digital Transmediale de Berlín, a més d’una menció d’honor als premis Unesco Digital Arts Awards. Entre els seus projectes destaquen també el Banc Comú de Coneixements (2006), una plataforma d’intercanvi de coneixements i educació mútua que s’ha reproduït a Barcelona, Girona, Sevilla, Lisboa, Cambridge, Berlín i Casablanca; el servidor públic d’streaming OpenServer; l’organització de campaments OpenSource i de laboratoris temporals de mitjans, Media Space Invaders (2003-2004), i la creació de la primera llicència copyleft en el marc legal espanyol Aire Incondicional (2003), que va ser aplicada als continguts de l’exposició del mateix nom organitzada per Platoniq al Centre d’Art Shedhalle de Zuric. www.platoniq.net/ CHARLES LEADBEATER Innovador independent i assessor estratègic. Entre el 1985 i el 1995, va treballar al Financial Times i posteriorment a The Independent. El 1998 va guanyar el prestigiós guardó David Watt de periodisme. Des del 1997 Leadbeater és assessor de la Unitat de Policia de Downing Street i del Departament de Comerç i Indústria a Internet i de l’economia derivada del coneixement. La seva tasca consisteix a donar forma a les polítiques governamentals des de diversos fronts. El Govern del Regne Unit també li ha demanat assessorament quant a política en matèries que van de la salut i l’educació al canvi climàtic i la cultura. Així mateix, és assessor destacat d’empreses en matèria d’innovació i l’impacte de la xarxa. Ha prestat els seus serveis d’assessor a una llarga llista d’empreses en l’àmbit de

Per fer-ho, es treballa en un esquelet legal compatible amb les llicències Creative Commons i altres llicències lliures que, a més de regular-ne l'ús o la distribució -com s'ha fet fins ara-, s'aplicarien a la producció i establirien un estàndard obert de finançament distribuït. * GOTEO és un projecte de Platoniq. Amb el suport del Consell de Cultura i les Arts de Catalunya, l' Institut de Cultura de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCBLab) Més informació sobre Goteo a youcoop.org

QUÈ ÉS EL CROWDFUNDING? El microfinançament, finançament distribuït, col•lectiu o multitudinari, de l'anglès crowdfunding i inspirat en la pràctica del crowdsourcing, es refereix a la cooperació col•lectiva de persones, en general a través d'Internet, que reuneixen els seus diners per aconseguir un fi comú o donar suport als esforços iniciats per una altra persona, grup o organització concreta. El finançament col•lectiu s'enfoca a una gran varietat de propòsits: des de la pal•liació dels efectes d'un desastre natural, el fiançament del periodisme ciutadà compromès amb una causa d'actualitat, l'ajuda a artistes per trobar el suport dels seus fans, fins al finançament de campanyes polítiques. El fenomen del crowdfunding com a tal, entès com un fenomen inherent al web 2.0 de principis del segle XXI (encunyat per Michael Sullivan, de Fundavlog, a mitjan 2006), sorgeix, doncs, de la implementació d'aquesta estratègia en el model de xarxa social d'Internet. Així, la xarxa de contactes i col•laboracions que proposa el sistema de crowdfunding sembla un dels més indicats per donar sortida al nou factor de la innovació, atès que una bona part de les idees per a productes, esdeveniments, empreses i iniciatives s'originen avui dia en aquesta xarxa d'usuaris cooperatius, per la qual cosa sembla una tendència natural que les mateixes xarxes d'usuaris ofereixin suport econòmic descentralitzat a aquestes iniciatives.

CULTURA DEL NÚVOL (CLOUD CULTURE) Segons Charles Leadbeater estem entrat en una nova era d’Internet, on gràcies a la computació en núvol (cloud computing) sorgeix la cultura del núvol (cloud culture). En el món de la computació en núvol les nostres dades (e-mails, documents, imatges, cançons…) s’emmagatzemen remotament en un núvol digital al qual podem accedir des de qualsevol dispositiu que vulguem i quan vulguem (pensem en la consulta del correu des d’un mòbil). En aquest context, compartir programes i informació pren molt de sentit, si més no en teoria, ja que és adobar el terreny per a la innovació i la creativitat (les plataformes de programari lliure s’han creat d’aquesta manera). Igual que al cel, hi ha molts tipus de núvols digitals: n’hi ha de comercials (Google o Amazon), socials (Wikipedia) o públics (The World Digital Library); alhora poden ser oberts (Twitter o Wikileaks) o tancats (governs); o també permanents (els núvols científics, com per exemple els que hi ha a l’entorn del CERN) o transitoris i emergents (com les campanyes de màrqueting viral). L’augment dels núvols digitals canviarà la cultura, la creativitat i la relació entre elles: l’emmagatzemament de dades als núvols, l’expansió de la banda ampla, les noves tecnologies de cerca, l’accés a través de nous dispositius haurien de fer més cultura més accessible i connectada, augmentant la capacitat expressiva de la gent, en un gran núvol Pro-Am. Però aquesta cultura del núvol topa amb tres grans amenaces per a les que Leadbeater proposarà solucions durant la sessió. D’una banda la del control dels poders que fins ara havien dominat i prescrit el discurs (governs, empreses, etc.) que veuen com el núvol permet una major diversitat d’expressions culturals, descentralitzades, plurals i col·laboratives on es desdibuixen les fronteres entre amateur i professional i entre consumidor i productor. De l’altra la dels propietaris del copyright que veuen Internet no com una tecnologia de llibertat cultural sinó de destrucció del seu model de negoci, que reaccionen augmentant la normativa que dificulta compartir. I per última la dels capitalistes del núvol (cloud capitalists), els nous magnats mediàtics (Facebook, Google, Apple, Twitter…) que amb el pretext de prestar serveis, organitzen el núvol per a treure’n rendiment econòmic.


l’estratègia d’innovació, com ara Ericsson, Accenture, British Telecom i Microsoft. És adjunt de recerca sènior de Demos, el destacat think tank de Londres, visiting fellow de l’Escola de Negocis de la Universitat d’Oxford i fundador de Participle, la primera agència d’innovació en serveis públics, que treballa amb agències del sector públic. A més, és visiting fellow del Llegat Nacional de Ciència, Tecnologia i Arts, on ha defensat idees d’innovació oberta i derivada de l’usuari. Ha publicat els llibres We think: Mass innovation, not mass production (2008); Living on Thin Air (1998) on va predir l’auge de l’economia del coneixement, derivada d’Internet; i The Rise of the Social Entrepreneur (1997) que va ser un dels primers llibres a predir que les solucions d’emprenedoria social i empreses socials per a problemes públics tindrien cada vegada més importància. www.charlesleadbeater.net

ENLLAÇOS D’INTERÈS Tots els enllaços sobre ECONOMIA DISTRIBUÏDA als comptes Delicious de I+C+i: http://www.delicious.com/icionline/economia_distribuida i de Platoniq: http://www.delicious.com/platoniq/goteo PLATAFORMES DE CROWDFUNDING I PRÉSTECS P2P Kickstarter http://www.kickstarter.com Dedicat a projectes creatius, funciona a través de donatius que només es fan efectius si el projecte assoleix la recaptació prevista en un termini determinat prèviament. Els donants reben un “retorn” o gratificació segons la quantitat aportada. La plataforma rep un 5% dels diners. Flattr http://flattr.com Funciona a través d'un sistema de donatius mensuals que cada usuari “recarrega” en el seu compte, i que ell mateix distribueix entre els llocs dels projectes que li agraden més on hi hagi un botó de Flattr (una espècie de “I like”). Qualsevol que la rebi està obligat a aportar a uns altres. Flattr es queda un 10% dels diners. Vo.do http://vo.do/ Promou i distribueix nous treballs audiovisuals creatius a través d'una “coalició de distribució” de llocs P2P, i permet que els usuaris facin donacions. Incentiva l'esponsorització amb obsequis. Vo.do obté entre un 25% (esponsorització) i un 50% (marxandatge i sindicació, bàsicament) del benefici. Kiva www.kiva.org Un dels exemples més consolidats de beneficència P2P, es dedica a facilitar microcrèdits per a emprenedors de projectes socials. Iniciada el 2004, intervé en 45 països en vies de desenvolupament i subministra fons a més de 60.000 emprenedors. Profounder http://www.profounder.com Plataforma de fundraising (recaptació de fons) per a projectes empresarials, en què l'emprenedor determina els termes per a les inversions que necessita. El retorn per als inversors es fixa a partir de les rendes que preveu aconseguir del seu negoci, i fins i tot s'accepten gratificacions no monetàries. Prosper http://www.prosper.com És el mercat P2P més important de micropréstecs d'Amèrica, on qui necessita un préstec decideix quina tarifa vol pagar cada mes i paga una quantitat fixa per interessos segons determinats rangs. Zopa http://www.zopa.com Basada en el Regne Unit, és una de les empreses més grans orientades al finançament social, on els qui tenen diners i els qui en sol·liciten es posen d'acord en l'interès. Els prestataris paguen una quantitat fixa per despeses de gestió i els prestadors un 1%, i n'obtenen un interès del 7%. PROJECTES D'ÈXIT QUE HAGIN OBTINGUT CROWDFUNDING Diaspora http://www.joindiaspora.com Un dels èxits més grans de la plataforma Kickstarter. Iniciativa de quatre estudiants per crear una xarxa social open source com a alternativa a facebook i els seus problemes de privacitat. Va obtenir més de 200.000 $ a través de Kickstarter, tot i que el seu objectiu inicial era de 10.000 $.


Musopen http://www.musopen.org/ La biblioteca més gran de música en línia lliure de drets. Dedicada exclusivament a la música clàssica, allibera els enregistraments realitzats dels drets que corresponen als intèrprets, ja que estan lliures dels d'autor pel fet de ser anteriors a 1923. El seu objectiu era aconseguir 11.000 $ i finalment va recaptar gairebé 70.000 $. El Cosmonauta http://elcosmonauta.es/ Projecte de llargmetratge que planteja un model de crowdfunding basat en la creació d'una comunitat prèvia a la producció que hi aporta petites quantitats com a “productors”, i sempre rep alguna cosa a canvi. A més, ofereix tot el material de la pel·lícula sota llicència Creative Commons. La plataforma és la seva mateixa web. ORGANITZACIONS QUE FOMENTEN L'ECONOMIA DISTRIBUÏDA P2P Foundation http:p2pfoundation.org Node matriu que reuneix i interconnecta diferents nodes de moviments P2P. Free Culture Forum http://fcforum.net FCF elabora propostes per presentar l'opinió de la ciutadania davant el debat sobre la privatització de la creació i la propietat intel·lectual i la seva incidència en l'accés al coneixement i en la creació i distribució de l'art i la cultura Open Knowledge Foundation http://okfn.org/ Fundada el 2004 amb el propòsit de promoure i protegir el coneixement lliure, amb la convicció que com més obert és l'accés a la producció i distribució de coneixement més gran és el benefici social i econòmic. Onthecommons http://onthecommons.org Onthecommons.org investiga aquestes qüestions per mitjà de blocs, assajos, crítiques de llibres i perfils d'experts involucrats en matèries del procomú. LA CULTURA DEL NÚVOL Cloud Culture: download the book, watch the film, hear the podcast http://www.counterpoint-online.org/cloud-culture-a-new-counterpoint-publication-andica-debate/ Cloud Culture. El paper encarregat per Counterpoint a Leadbeater. http://www.counterpoint-online.org/wp-content/uploads/2010/02/ CloudCultureCharlesLeadbeater.pdf We Think the mass of power creativity http://www.wethinkthebook.net/home.aspx The Pro-Am Revolution http://www.demos.co.uk/files/proamrevolutionfinal.pdf?1240939425 Cloud culture: The promise and the threat http://www.edge.org/3rd_culture/leadbeater10/leadbeater10_index.html


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.