Issuu on Google+

DEFINICIONS I CONCEPTES Art anys 80 i 90 S.XX


Postmodernitat: El terme defineix la cultura contemporània a partir dels anys 80. Senyala la fi del desenvolupament de l’art de les avantguardes que en el segle XX suposen el rebuig de les regles tradicionals de la pintura i l’escultura i els paradigmes moderns. El terme engloba aquelles actituds i produccions que no cedeixen de redefinir l’art i produir un debat ininterromput de consensos. Substitueix l’impacte visual per l’intel·lectual. Art, teoria, societat, política... Són una mateixa cosa.


Neobarroc: Engloba aquells productes culturals que tracten de convulsionar el sistema estètic i socioeconòmic des del gust per l’excés i el desordre. Ús de la repetició, l’aparició de l’excés (tant en posades en escena com en continguts), ús del fragment i del detall com a forma de referència de la totalitat, mecanismes pel misteri, ús de la simulació, desordre i caos com a metodologia, gust per allò indefinit, infinit i difós.


Estructuralisme: Analitzar sistemàticament el significat dels sistemes de signes. Considera i interpreta les llengües i altres manifestacions culturals (art) com a sistemes de signes en una organització funcional i coherent entre significat i significant.

Marcel Duchamp

Rene Magritte


Post-estructuralisme: Estenent el llenguatge que analitza l’estructuralisme, el post-estructuralisme parteix d’altres ciències socials (crítica literària, teoria política, feminisme, estudis culturals, psicoanàlisis..) per analitzar el factor fictici de la narració, el llenguatge com a metallenguatge, els mites, la moda, els codis i els discursos ideològics. Llenguatge i subjecte com a entitat imaginària, en procés, complexa i subjectiva.

Félix González-Torres

Erwin Wurm


Apropiació: Extreure objectes, imatges, textos... Del seu context cultural i traslladar-los gairebé sense modificar-los a un altre fora del seu context funcional. D’aquesta forma adquireixen un nou significat. Permet una lectura crítica sobre el sistema de representació i les seves estructures de poder en la nostra cultura visual.

Richard Prince

Malcon Morley


Ironia: Prové del grec Simulació. És una burla fina i dissimulada que pretén donar a entendre el contrari del que es vol dir. Al servei de la veritat. Estableix relació entre el que passa i el que realment és.

Mauricio Cattelan

William Wegman


Simulació: Apropiació dels significants. Entelar la diferència entre representació i realitat

Carlos Pazos “Voy a hacer de mí una estrella”

Sophie Calle


Citació: Obra o element estètic que reprèn un tema, una composició o un procediment tècnic que pertany a la història. Expandeix l’exercici interpretatiu de l’estètica del passat per dialogar amb el present. Model per a crítica de la representació.

Orlan

Richter


Kitsch: Estil pretensiós, passat de moda o de mal gust. A partir d’aquest va sortir el concepte associat de Camp, presentar-se de forma exagerada.

Pierre et Gilles

Wim Delvoye


Abjecte: Vulnerabilitat de la condició humana recreant-se en allò deforme, grotesc, monstruós i autodestructiu. No persegueix només un resultat estètic sinó que aspira ser llegit des d’un emplaçament social i polític

Andrés Serrano Fotografies de cadàvers. Morts accidentals, cremats...

Tony Ousler “No tenim voluntat” Ninot que es queixa de la seva presó.


Post-fotografia: Evoluci贸 de la fotografia. Ja no es plasma la realitat sin贸 que es transforma, reinventa i se li dona un significat des de la ficci贸.

Joan Fontcuberta

Sandy skoglund


Postproducció: conjunt de processos aplicats a un material. Genera significat a partir del reciclatge i la combinació d’elements preexistents. L’art utilitza l’estratègia de la postproducció per reflexionar sobre aquestes relacions sense pretendre la originalitat.

Chris Burden (1973) Alain Declercq (2003)

Joan Arrufat


Remake: Procediment que utilitza escenaris o guions d’un film que ja existeix per tornar-ho a fer. Versió contemporània del readymade. Pierre Huyghe: demana a joves actors de repetir, pla a pla, la pel·lícula de Hichcock “La finestra indiscreta”.


Art processual: Pràctiques artístiques que es desenvolupen encadenant causes i efectes introduint el concepte d’una producció artística sempre en marxa que expandeix l’acte creatiu més enllà de l’objecte i l’autor. La noció de procés accepta l’atzar o l’error, el factor participatiu o la coproducció.


Arxiu: Sistema de treball basat en la creació, estructuració, ordenació o lectura d’elements reunits sota el mateix criteri: autor, tema, temps, concepte... Per crear un nou discurs. Són fons documentals que qüestionen la noció d’autoria i originalitat de la obra, la noció de temps passat, memòria històrica i realitat. Acumular, ordenar, reordenar...

Gerhard Richter perspectiva mort.

Christian Boltanski Vida i ésser humà des de la de la memòria històrica i la


Crítica de la representació: La veritat és un concepte construït des del discurs dominant i per tant és desmuntable i analitzable. Qüestionar i redefinir el sistema a partir de la reconceptualització fora del sistema patriarcal. Subjecte com a entitat canviant, relació entre les formes d’opressió i de comprensió, la marginalitat com a ubicació...

Sherrie Levine

Jo Spencer

Jenny Saville


Détournement: Concepte de Guy Debord que descriu la tècnica artística/política a través de la qual es recreen o recitúen obres d’art de la cultura de masses per canviar-les de significat. Qualsevol símbol és susceptible de ser convertit en una altra cosa, fins i tot en el seu contrari. Paròdia que reutilitza o imita allò que pretén satiritzar.

Rogelio López Cuenca

Minerva Cuevas


In situ: Defineix una obra realitzada en un lloc específic, elaborat segons les dimensions espacials, econòmiques, ecològiques, polítiques o simbòliques del lloc. L’artista intervé en el medi urbà redefinint els territoris de l’art.

Daniel Buren

Gordon Matta-Clark


Art públic: anys 50: Obres ubicades en espais urbans sense problematitzar la noció d’espai públic. Sovint són iniciatives per l’activació o rehabilitació de les ciutats. Anys 80: l’artista busca intervenir en l’espai públic creant tensions o constatant la realitat social i política del medi urbà. Cal distingir entre art en l’espai públic i art d’espai públic; aquell que intervé en l’espai urbà i el que crea nou espai públic.

Jenny Holzer

Barbara Kruger

Santiago Cirugeda


Art contextual: Convertir la realitat en la principal preocupació per revelar estructures de poder del món de l’art. L’artista es converteix en un productor social implicat i sovint perturbador. Participen en el discurs social, simbòlic... D’on es realitzen les intervensions.

Rogelio López Cuenca Krzysztof Wodiczko


Art activista: Actitud d’immersió de l’art en l’activitat social. Forma de producció i d’acció en el context de la comunitat. Representar l’experiència vital de col·lectius i territoris apuntant les seves diferències i conflictes. Incidir en la transformació del medi i produir el propi mercat. Alternatives al sistema artístic institucional.

General Idea “Nazi milk”

Gran Fury

Guerrilla Guirls

Barbara Kruger


Micropolítica: Descentrament que crea nous territoris socials oberts a l’intercanvi. Sovint són micropolítiques de la resistència, que creuen en la potència d’actuar. Anàlisi sobre les minories i majories, els models i exercicis de poder en la nostra societat de control.

Mujeres creando “Ninguna mujer nace puta”


Intel·ligència col·lectiva: Mecanismes de coneixement i reflexió col·lectius que es generen en xarxes d’individuos independents i activistes en mitjans alternatius. Ocupació de l’espai públic, accions d’oposició a la guerra, capitalisme o formes de consum...

Reclaim the streets


Street art: Art desenvolupat al carrer, normalment de forma il·legal des del graffiti fins altres ocupacions de l’espai públic urbà. La temàtica va associada a la identitat i la lluita social, a la protesta política tot i que també hi ha projectes sense voluntat reivindicativa.

Banksy


Beautiful losers: Un grup d’artistes nordamericans provinents d’un entorn familiar humil i sense estudis artístics van formar un estil influenciats per la subcultura juvenil de l’skate i el graffiti. Principi vital DIY do it yourself. Promouen una nova forma de comunicar-se basada en l’ús variat de suports urbans però sempre sota el mateix lèxic iconogràfic i la mateixa estètica.

Barry McGee


Culture Jamming: Moviment de resistència o sabotatge cultural enfront a la creixent mercantilització de la societat. Mitjançant accions de guerrilla urbana s’instal·len en els mitjans de masses de manera clandestina produint missatges crítics i utilitzant els mateixos sistemes de signes i codis que utilitzen els propis medis per generar missatges subversius que incideixin en la consciència col·lectiva.

Adbusters


Estètica relacional: Defineix aquelles obres que estableixen una nova forma d’interacció amb l’espectador. Una convivència que es sosté sobre el principi d’intercanvi i de pertinença. Crear un lloc més natural per la relació entre el públic i l’art. Prenen com a punt de partida el conjunt de les relacions humanes i el seu context social. Alicia Framis Rirkrit Tiravanija

Gustavo Artigas Félix González-Torres


Net art: Produccions realitzades en i per la xarxa d’internet. És una de les formes d’art interactiu habilitades pels suports digitals i les pràctiques comunicatives generades per ells.

Antoni Abad


Supervivència urbana: Arquitectures mòbils.

Michel Rakowitz

Krszysztof Wodiczko

Lucy Orta

Santiago Cirugeda


Sabotatge cultural: Qualsevol acte que distorsioni l’ona expansiva de la cultura dominant: des d’una performance al carrer, la interrupció d’una retransmissió televisiva, la creació de productes culturals alternatius, enganxines a la pared, frases modificades en valles publicitàries, samarretes...

Las Agencias


Deriva: Descriure una forma de comportament experimental relacionat amb les condicions de la vida urbana. Qui practica la deriva renuncia per un temps als motius habituals del desplaçament per deixar-se conduir per les propostes del terreny i les retrobades que poden succeir. Pràctica de la deriva com a mètode d’experiència real del territori.

Stalker


Mapping: Realització gràfica o experiència en temps real de construccions participatives de cartografies alternatives com a tàctiques per activar mecanisme del coneixement col·lectiu. Mapes de llocs o territoris no regulats: emocionals, documentació de geografies residuals, gràfics de derives, rutes de la memòria històrica...

“Projecte: Rambles i rieres”


Post-it City: Exposició del CCCB. Espai públic alternatiu a l’espai tradicional i reglat. Espais urbans i funcionals no controlats on els ciutadans desenvolupen modes de relació o intercanvi particulars i no convencionals (venda al carrer, oci dominical, festes raves, trobades sexuals...). Sovint es tracta d’un espai residual, complex i heterogèni.


Definicions art contemporani