3 minute read

Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

emocional, autoestima i autoconeixement, regulació emocional, consciència social/empatia i habilitats de relació i solució de conflictes.

• La consciència emocional consisteix en conèixer les pròpies emocions i les emocions dels altres.

• L’autoestima és el punt de referència per a valorar-se a un mateix i es relaciona amb la necessitat de ser apreciat i valorat. Les persones amb alta autoestima solen mostrar més seguretat i confiança en elles mateixes i en els altres. D’altra banda, l’autoconcepte és la percepció d’un mateix, la visió que cadascú té de les seves habilitats i característiques. En general, en l’adolescència se sol desenvolupar cada vegada més un pensament més abstracte que permet crear un autoconcepte més complex, al mateix temps que es va desenvolupant la identitat, que està més relacionada amb el rol social.

Una característica comuna en persones amb TEA és la dificultat en habilitats de comunicació i interacció social.

• La regulació emocional es refereix a donar una resposta apropiada a les emocions que experimentem, afavorint les positives i gestionant de forma adequada altres emocions com la ràbia, la por o la tristesa.

• L’empatia és la capacitat de reconèixer, comprendre i connectar amb les emocions dels altres. Ens permet comprendre el món des de la perspectiva d’una altra persona i això és clau per establir bones relacions amb els altres.

• Les habilitats de relació estan relacionades amb habilitats d’interacció i comunicació adequada amb l’entorn. Algunes habilitats socials són: iniciar, mantenir i acabar una conversa, saber esperar el torn, escoltar els altres, expressar els sentiments de forma adequada, demanar ajuda quan sigui necessari, saber dir “no”, expressar-se de forma assertiva, formular i respondre a una queixa, demostrar esportivitat d’un joc/saber perdre, fer front a la pressió grupal i resoldre conflictes interpersonals. També estan relacionades les habilitats de conversa recíproca, com saber escoltar, explicar bé els temes, fer preguntes o mantenir el contacte ocular durant la conversa. Finalment, com el conflicte és una part inevitable de les relacions, disposar d’habilitats pel maneig dels conflictes serà clau.

Hi ha algunes diferències per sexe/gènere en el desenvolupament socioemocional. Es considera que en general, les nenes desenvolupen una habilitat més primerenca per reconèixer rostres i expressions facials, identificar emocions i el malestar aliè. De la mateixa manera, desenvoluparien més aviat una conducta prosocial (interès pel que els passa als altres, oferir ajuda), així com en el reconeixement de components no verbals de la comunicació. Altres aspectes diferencials són una capacitat més primerenca per oferir mostres d’empatia i entendre perspectives alienes. També sabem que hi ha diferències en les normes socioculturals pel què fa a l’expressió de les emocions en funció del gènere: l’enuig, la ràbia i l’externalització són més acceptades en el gènere masculí, realitzant les nenes un aprenentatge de no expressar aquests sentiments des d’edats molt primerenques. D’altra banda, les nenes tendeixen a una socialització en diades (dues noies juntes) més que en grups grans en etapes preescolars i escolars i realitzen més joc basat en el llenguatge. Els nens tendeixen a activitats en grups, sobretot esportives. El component socioambiental o biològic d’aquestes diferències, encara no està del tot aclarit.

La timidesa i l’ansietat social en l’adolescència

La timidesa es caracteritza per la vivència d’incomoditat en situacions socials noves o en les situacions en què s’anticipa l’avaluació social. Això comporta sovint sensació d’inseguretat en situacions que impliquen entrar en contacte o relacionar-se amb altres persones. La timidesa en l’adolescència pot ser molt habitual a causa de que l’adolescent ha d’aprendre nous rols i expectatives socials, a més d’adaptar-se i acceptar els canvis corporals, hormonals i emocionals propis de l’etapa vital. Tot això pot resultar en una certa falta de confiança cap a si mateix i cap a les pròpies habilitats socials.

Els adolescents tímids poden preocupar-se excessivament sobre l’opinió de la resta, temen una crítica negativa o fer el ridícul, i per això poden tenir dificultats per iniciar o acabar converses, expressar sentiments o parlar en públic. Quan la timidesa és elevada, sovint s’eviten les situacions socials, la qual cosa genera un impacte negatiu en la vida de la persona. Així doncs, la timidesa excessiva s’associa

La consciència emocional és el primer pas en el desenvolupament de les competències emocionals i és una àrea de dificultat per a les persones amb TEA.