Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

4. Modificar/millorar les disfuncions prèvies o adquirides a conseqüència dels TCA (pensaments, actituds, sentiments, conductes alterades). Reduir/eliminar afartaments i conductes compensatòries inadequades (restricció, purgues, exercici físic excessiu), treballar la insatisfacció d’imatge corporal, distorsions cognitives, millorar l’autoestima i relacions socials. Aquests canvis s’aconsegueixen a través de la psicoteràpia i la intervenció familiar.

El tractament de primera línia en els TCA en adolescents són les intervencions psicosocials amb el pacient i la família.

5. Tractar els trastorns associats (comorbiditats), tant psiquiàtrics (alteracions de l’estat d’ànim, símptomes obsessius, etc.) com físics (diabetis mellitus, etc.) si és el cas.

6. Aconseguir el suport familiar de la persona afectada del TCA i proporcionar-li assessorament i teràpia quan sigui necessari. Es recomana involucrar la família i oferir-los grup de pares (psicoeducatius i plurifamiliars) amb l’objectiu d’augmentar l’aliança terapèutica amb els pares, oferir-los informació sobre la malaltia i suport emocional.

7. Prevenir les recaigudes. Inclou abordar i prevenir situacions que puguin afavorir-les (dietes, inestabilitat emocional) i planificar estratègies per enfrontar-s’hi.

Cal subratllar que el tractament de primera línia en els TCA en adolescents són les intervencions psicosocials amb el pacient (amb l’objectiu de corregir les distorsions cognitives, millorar l’autoestima i les relacions socials) i la família (millorar la relació i comunicació familiar). Per tant, el tractament farmacològic no és de primera elecció per als TCA, però s’utilitza per tractar els problemes associats (depressió, ansietat, trastorn obsessiu). Estudis en població adulta amb bulímia nerviosa i trastorn per afartament mostren que els antidepressius poden ajudar en la reducció d’afartaments. Els estudis sobre l’eficàcia de tractaments farmacològics en adolescents són limitats.

Evolució

El tractament dels TCA acostuma a ser llarg i complex. De mitjana, fins a la curació definitiva, el procés terapèutic pot durar entre tres i quatre anys. Una de les característiques de l’evolució és que aquesta no acostuma a ser lineal sinó que cursa amb alts i baixos. Els factors que s’han associat a una bona evolució de la malaltia són la detecció precoç, l’inici d’un tractament especialitzat i la participació de la família en el tractament.

Per contra, per a l’anorèxia nerviosa, un inici de la malaltia en edat prepuberal o en l’edat adulta, la presència de conductes purgatives (vòmits autoinduïts, ús de laxants i/o diürètics), un molt baix pes a l’inici del tractament i repetides hospita- litzacions, s’han associat a un pronòstic desfavorable. En la bulímia nerviosa, una evolució negativa es relaciona amb elevada impulsivitat, abús de substàncies i trastorns de personalitat associats. Estudis de seguiment a cinc - deu anys, indiquen unes taxes de recuperació del trastorn, al voltant del 70 – 80 % per a l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, respectivament. La cronicitat se situa entre el 10 – 20 % de les persones que pateixen d’un TCA.

Factors de protecció

De la mateixa manera que tenim factors de risc per al desenvolupament dels TCA, també disposem de factors de protecció (aquells que poden reduir el risc de desenvolupar la patologia alimentària). Els principals factors de protecció per als TCA els agrupem en individuals, familiars i socioculturals.

Factors individuals de protecció:

• Bona autoestima.

• Imatge corporal positiva.

• Pensament crític en relació a les imatges dels mitjans.

• Benestar emocional.

• Bona adaptació escolar (rendiment i relació amb iguals).

• Assertivitat.

• Bones habilitats socials en general.

• Resolució de problemes i estratègies d’afrontament.

Factors familiars de protecció:

• Pertànyer a una família que no emfatitza massa el pes i l’atractiu físic.

• Afavorir la comunicació i expressió emocional.

• Realitzar al menys un dels àpats principals en família.

Factors socioculturals de protecció:

• Pertànyer a una cultura menys occidentalitzada que accepta una varietat de formes i mides corporals.

• Participar en esports (o indústria) on no hi hagi èmfasi en l’atractiu físic o primesa.

• Relacions de suport social on el pes i l’aparença física no són motiu de gran preocupació.

El tractament dels TCA acostuma a ser llarg i complex. De mitjana, entre tres i quatre anys.