Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

Classificació dels trastorns de la conducta alimentària (TCA)

Tant el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) (American Psychiatric Association, 2013) com la Classificació Internacional de Malalties (CIE11) (OMS, 2018) classifiquen els TCA primaris en: anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, trastorn per afartaments, pica, trastorn de ruminació, i trastorn d’evitació/restricció de la ingestió d’aliments (ARFID, de les sigles de la nomenclatura en anglès: Avoidant/Restrictive Food Intake Disorder).

• Anorèxia nerviosa: es manifesta com un desig irrefrenable de recerca de primesa, que pot venir acompanyat de mesures i procediments compensatoris: dieta restrictiva estricta (o inclús dejuni), exercici físic excessiu i/o conductes purgatives (vòmits autoinduïts, abús de laxants i/o diürètics). Les persones afectades expressen un intens temor a guanyar pes i a la possibilitat d’arribar a ser obeses, o una conducta persistent que interfereix en el guany de pes. Presenten una distorsió de la imatge corporal, amb preocupació extrema per la dieta, la figura i el pes. La seva atenció està centrada en la pèrdua ponderal, el que els causa dèficits nutricionals que poden comportar riscos vitals. En dones postpuberals és habitual la pèrdua de la menstruació (amenorrea) com a conseqüència del baix pes. A nivell psicològic, es troben trets de personalitat caracteritzats per elevat perfeccionisme, autoexigència i baixa autoestima. Destaca una baixa consciència de malaltia i el risc físic derivat del baix pes.

Els TCA són malalties greus però que poden remetre en un percentatge elevat si es detecten de manera precoç.

• Bulímia nerviosa: es caracteritza per episodis d’afartaments (ingesta voraç i incontrolada), en els quals la persona ingereix una gran quantitat d’aliment en poc espai de temps, generalment en secret, i amb sensació de pèrdua de control. Les persones afectades intenten compensar els efectes de la sobreingesta mitjançant vòmits autoinduïts, abús de laxants i/o diürètics, dejuni o exercici físic excessiu. Igual que l’anorèxia nerviosa, les persones amb bulímia nerviosa mostren preocupació excessiva pel pes, imatge i figura corporal. El que la diferència de l’anorèxia nerviosa és la manca de control de la ingesta. La bulímia nerviosa sol ser un trastorn més difícil de detectar, ja que fàcilment passa desapercebut (la persona afectada pot presentar pes normal, baix o sobrepès) i es viu amb sentiments de vergonya i culpa. La persona afectada sol demanar ajuda quan el problema ja està avançat.

• Trastorn per afartaments: es caracteritza per la presència recurrent d’una ingesta voraç (afartaments), similar a la dels pacients amb bulímia nerviosa. La diferència està en que la persona amb trastorn per afartaments no incorre en mecanismes compensatoris a la ingesta voraç, de manera que amb el temps el pacient s’encamina inexorablement cap a un problema de sobrepès o obesitat. Moltes persones amb trastorn per afartaments utilitzen el menjar com una manera de suportar les emocions i sentiments negatius. Presenten dificultats per manejar l’ansietat, i troben que el menjar els reconforta i calma. No obstant, acaben sentint-se tristos i culpables per no poder controlar la seva forma de menjar, el que augmenta l’estrès i així continua el cicle.

• La pica: és un trastorn que consisteix en ingerir substàncies no nutritives com, per exemple, sorra o guix. La ingesta d’aquestes substàncies és considerada inadequada per al nivell de desenvolupament de la persona. La substància típica ingerida tendeix a variar amb l’edat, els nens petits solen menjar pintura, guix, cordes, cabells o roba. El trastorn és més habitual durant la infància, i en alguns casos es presenta en nens que tenen autisme o una discapacitat intel·lectual.

• El trastorn de ruminació: es caracteritza per la presència de regurgitacions repetides d’aliment (sense nàusees o malaltia gastrointestinal associada com, per exemple, reflux esofàgic) que van de l’estómac a la boca, per tornar a ser mastegats, empassats o escopits. El trastorn s’observa amb més freqüència en nens petits (entre els tres i dotze mesos), però es pot veure en subjectes de més edat, particularment amb discapacitat intel·lectual. No es diagnostica trastorn de ruminació quan apareix en el context de l’anorèxia nerviosa o la bulímia nerviosa.

• Trastorn d’evitació/restricció de la ingestió d’aliments (ARFID): Els pacients amb ARFID es caracteritzen per la presència de conductes alimentàries restrictives, pèrdua de pes significativa o estancament pondoestatural, dependència de l’alimentació per sonda nasogàstrica o de suplements nutricionals orals, i dificultats psicosocials. A diferència de l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, aquests pacients no manifesten símptomes com la distorsió de la imatge corporal o la por a l’augment de pes. Es tracta, en general, de nens prepuberals -encara que també el trobem en adolescents i adults- (amb major afectació al sexe masculí) que eviten la ingesta d’aliments principalment per tres motius: manca d’interès en menjar i pel menjar, restricció alimentària per les propietats sensorials dels aliments (color, textura, sabor,

Es classifiquen els TCA primaris en anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, trastorn per afartaments, pica, trastorn de ruminació, i trastorn d’evitació/restricció de la ingesta d’aliments.