1 minute read

Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

Teràpia familiar

Donat que s’ha identificat que el clima familiar i l’emoció expressada és un factor de risc vinculat a les recaigudes en els pacients, la teràpia familiar tracta d’identificar i modificar possibles estils comunicatius que generen malestar tant en el funcionament de la família com en el pacient. Així mateix, la teràpia en psicoeducació familiar, també s’ha mostrat rellevant tant per l’adherència al tractament com per el maneig de la situació per part de tota la família.

Suport acadèmic i ajudes socials

L’afectació acadèmica i social, així com l’estigmatització i el malestar que comporten els trastorns psicòtics fa que sigui molt beneficiosa l’ajuda rebuda en aquests dos àmbits.

Evolució dels trastorns psicòtics

Evolució dels símptomes psicòtics cap a un trastorn psicòtic

La rehabilitació cognitiva, la teràpia familiar i el suport acadèmic juntament amb les ajudes socials són altres tractaments rellevants.

El desenvolupament de símptomes psicòtics en la infància i l’adolescència no implica necessàriament la presència d’un trastorn psicòtic, però sí que implica un risc més elevat per a desenvolupar-ne un al llarg de la vida. A més, la presència de símptomes psicòtics aïllats en el període infantil i adolescent és major que en l’edat adulta. Així, diversos estudis han mostrat com la prevalença dels símptomes psicòtics és més elevada entre els nou i dotze anys, i també que hi ha un augment de presència de símptomes psicòtics positius als quinze - setze anys. Igualment, d’altres estudis mostren que entre el 75 - 90 % de les experiències de tipus psicòtic són transitòries.

Tot i això, cal tenir en compte que les investigacions suggereixen que el fet de presentar símptomes psicòtics de forma intensa i freqüent es vincula a major risc de ser diagnosticat d’un trastorn psicòtic en els següents quatre anys, i que la presència d’aquests símptomes s’associa a elevats nivells d’estrès i símptomes depressius en la població infantil.