per comprendre’ls i acompanyar-los

Els pacients en risc s’identifiquen de moment amb criteris clínics basats en la presència de símptomes del tipus psicòtics però d’una forma lleu o atenuada. Parlem de símptomes psicòtics atenuats quan una persona presenta símptomes del tipus deliris però encara és capaç de dubtar de si son verídics o no, o quan una persona té percepcions que li fan dubtar de si són reals o no. Tot i que aquest encara és un camp en estudi, l’especialització dels serveis de detecció precoç està donant resultats esperançadors i sobretot, està contribuint a la disminució del temps de psicosi no tractada. Per tots els resultats positius que s’estan observant, es considera d’elevada importància la realització d’un diagnòstic precoç d’aquestes malalties.

Tractament

El tractament en els trastorns psicòtics es conforma per una multiintervenció formada per intervenció en diverses branques de la salut mental. El tractament d’elecció és el psiquiàtric-farmacològic, combinat amb tractament psicològic.

Tractament psiquiàtric: primera línia d’intervenció

La detecció precoç d’aquests trastorns és un factor molt important en el curs que seguiran els pacients.

El tractament psiquiàtric o farmacològic és la primera línia d’intervenció en els trastorns psicòtics i pot ser necessari en la majoria dels casos. El psiquiatra valorarà la necessitat de realitzar una intervenció farmacològica apropiada. Els fàrmacs usualment utilitzats s’anomenen antipsicòtics i van enfocats a la millora dels símptomes psicòtics positius, en primer terme. No obstant, és difícil saber com cada fàrmac actuarà en un individu, per això a vegades es requereix l’administració d’altres fàrmacs com poden ser els estabilitzadors de l’humor, els antidepressius, els ansiolítics o d’altres fàrmacs. El psiquiatra valorarà en cada cas individual quin és el tractament d’elecció i és molt important que se segueixin les indicacions que proporciona el psiquiatra i que no es tingui en compte si la medicació és la mateixa o diferent a la que pren una altra persona.

Els fàrmacs antipsicòtics, com tots els psicofàrmacs, són medicaments que actuen en el sistema nerviós i ajuden a compensar els desajustos que provoquen els símptomes. Hi ha diverses categories, d’entre les més representatives trobem els antipsicòtics de primera generació (o típics) i els de segona generació (o atípics). Els de primera generació van aparèixer en primer terme i tot i que en l’actualitat són menys utilitzats, el psiquiatra valorarà quin és el millor tractament en cada cas. Alguns dels noms d’aquesta categoria són l’haloperidol o la clorpromazina. Els antipsicòtics de segona generació són els que s’administren en la majoria dels casos actualment. Majoritàriament produeixen un menor nombre d’efectes adversos, tot i que cal remarcar que cada persona és diferent. Alguns d’aquests fàrmacs són l’aripiprazol, la quetiapina o la risperidona, entre d’altres.

Un dels aspectes que més solen preocupar en consulta són les preguntes que ens fem sobre quant de temps ha de durar el tractament o si afectarà negativament al nostre fill/a. Com s’ha explicat, cada persona requereix d’una intervenció que pot ser diferent, i és molt important consultar amb el professional sanitari tots els dubtes que se’ns generin al voltant de la presa de medicació. No obstant, un dels factors que més s’ha associat a la recuperació i millora dels pacients és l’adequat seguiment i adherència dels pacients al tractament. És important comprendre que s’ha evidenciat que el temps que passa sense tractament una persona que desenvolupa un primer episodi psicòtic és un factor de mal pronòstic de la malaltia, pel que cal seguir les indicacions del psiquiatra de referència.

Tractament psicològic: tractament d’elecció teràpia cognitivoconductual

El tractament psicològic és també un tractament d’elecció en els trastorns psicòtics. En aquest sentit, la teràpia que major nivell d’eficàcia ha mostrat és la teràpia cognitivoconductual (TCC). Dins de la intervenció que ha de proporcionar un professional de la psicologia, els objectius s’orienten a la psicoeducació, al maneig d’estrès i a l’entrenament en habilitats socials com els punts més rellevants d’intervenció.

Altres tractaments rellevants

Tot i que els tractaments d’elecció i que compten amb la major evidencia científica són els ja mencionats, hi ha d’altres intervencions que agrupen també un nivell d’evidència favorable.

Rehabilitació cognitiva

Com hem explicat, diversos trastorns psicòtics cursen amb uns dèficits cognitius que afecten principalment a les capacitats de memòria, funcionament executiu i atenció, cognició social, entre d’altres. Aquesta afectació està directament vinculada amb la funcionalitat de les persones amb trastorns psicòtics, afectant en el cas dels adolescents el seu rendiment acadèmic i que és una font d’estrès associat pels pacients que els pateixen.

Per això, un dels tractaments de primera elecció i recomanats per les guies clíniques és la rehabilitació cognitiva. Aquest tractament és dut a terme per neuropsicòlegs i es tracta d’un entrenament en les funcions cognitives mencionades mitjançant diversos exercicis d’estimulació cognitiva. Actualment es duen a terme intervencions tant en llapis i paper com informatitzades, mostrant les dues nivells d’evidència favorables.

El tractament més utilitzat per a trastorns psicòtics és el psiquiàtricfarmacològic, combinat amb tractament psicològic.