7. Quan la percepció del món canvia (psicosi)

Montse Dolz.

Psiquiatra infantil i juvenil. Cap de l’Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Jordina Tor.

PhD. Psicòloga Investigadora. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

En Miquel té catorze anys i viu amb els seus pares i germà petit. Va a l’institut. Juga a hoquei i toca el violí. Li agrada gaudir de la muntanya.

Un dia sense saber de quina manera ni perquè, el món li semblava un lloc diferent de com l’havia vist fins ara. Era com si de cop i volta visqués una altra realitat. El temps passava extranyament diferent i més lent de l’habitual. Alguna cosa estava passant i ell no li trobava el motiu.

Quan anava pel carrer tenia la sensació que les persones el miraven malament i que, quan establien contacte visual, podien llegir els seus pensaments. Creia que algunes persones formaven part d’un complot mundial que volien controlar la humanitat. Un dia, mirant el seu pare, va pensar que ell també hi estava implicat. Tenia molta por. Ell estima molt el seu pare. També li passava amb el seu professor de música i va començar a posar excuses per no anar-hi. Cada vegada tenia més por.

Pocs dies després, va començar a sentir unes veus que l’insultaven. I les sentia de tant en tant. Cada vegada tenia més por i no ho volia compartir amb ningú. De sobte, quan escoltava la ràdio va creure que li enviaven missatges xifrats. Poc a poc sentia que el seu món es trencava. A casa el veien més aïllat, deia que no volia sortir al carrer i els hi deia molt que anessin amb