Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

Tractar la depressió és especialment important perquè afecta a la persona que la pateix, a la seva família i al seu entorn.

Des de l’inici del tractament és molt important la psicoeducació al menor, als pares i als professors. Entendre el trastorn i el que està passant ens ajuda a combatre l’estigma associat a la depressió, a més de poder donar suport al jove en el tractament. És molt important també abordar tots els temes relacionats amb la salut mental dels pares (i altres membres de la família) que hauran de ser identificats i idealment tractats. Moltes vegades el focus es posa en el nen o l’adolescent. No obstant, altres membres de la família presenten problemes de salut mental i tenen dificultats per acceptar ajuda, podent ser aquest un factor que cronifica i manté la simptomatologia depressiva en l’adolescent.

A continuació es presenten les formes més comunes i efectives de tractar la depressió en els adolescents.

La psicoteràpia

La psicoteràpia està especialment indicada en els trastorns depressius. La psicoteràpia ofereix als nens i adolescents l’oportunitat d’explorar esdeveniments i sentiments que els resulten dolorosos o inquietants. La psicoteràpia també els ensenya habilitats d’afrontament. A vegades simplement parlar de les emocions i de suport emocional són suficients perquè es produeixi una millora. En la depressió major les psicoteràpies que han mostrat major eficàcia són:

• La teràpia cognitivoconductual (TCC) que combina dos tipus de psicoteràpia molt eficaços: la teràpia cognitiva i la teràpia conductual. La teràpia cognitivoconductual es fonamenta en la idea que una persona que estigui patint un trastorn de l’estat d’ànim està atrapada en un patró de pensament negatiu. Els nens deprimits tendeixen a autoavaluar-se de forma negativa, interpretar les accions d’altres de forma negativa i suposar el resultat més fosc possible dels esdeveniments. En la TCC s’ensenya als que la pateixen a desafiar aquests pensaments negatius, a reconèixer el patró i a autoentrenar-se per pensar més enllà d’aquest tipus de pensaments.

• La psicoteràpia interpersonal (IPT) és una de les teràpies a curt termini que ha demostrat ser eficaç per al tractament de la depressió adolescent. La teràpia interpersonal s’enfoca en com desenvolupar relacions més saludables a la llar i a l’escola.

Medicaments

Si la depressió és moderada a severa, el tractament pot implicar medicaments, com ara antidepressius. Generalment, una combinació de psicoteràpia i medicaments funciona millor que qualsevol d’elles sola. En el cas del trastorn bipolar la medicació és necessària per al control dels símptomes.

Per al tractament de la depressió hi ha diferents tipus de medicaments antidepressius disponibles. Investigacions recents indiquen que els joves amb trastorns depressius poden respondre més favorablement als anomenats inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) que a altres antidepressius. Els fàrmacs que han demostrat major eficàcia són la fluoxetina i l’escitalopram. Cal assenyalar que els estudis que s’han realitzat també mostren respostes elevades al placebo sobretot en depressió lleu, trobant-se que a major severitat de la depressió, major resposta als antidepressius pel que fa al placebo.

En canvi, els tractaments que s’utilitzen per al trastorn bipolar difereixen dels que s’usen per al trastorn depressiu. Llevat d’excepcions, els antidepressius no estarien indicats en el tractament ja que poden desencadenar símptomes de mania.

El tractament d’elecció són els anomenats estabilitzadors de l’ànim, sent el carbonat de liti un dels fàrmacs més coneguts i eficaços en estabilitzar l’ànim. Altres fàrmacs que s’utilitzen amb freqüència són els anticonvulsionants (valproat i lamotrigina) i els antipsicòtics atípics (com estabilitzadors de l’ànim o com antipsicòtics quan el trastorn bipolar apareix amb símptomes psicòtics).

Cal fer un bon diagnòstic diferencial i en moltes ocasions els episodis de mania apareixen més tard que els depressius. Per això en ocasions pot passar que s’estigui tractant un episodi depressiu i aparegui en l’evolució l’episodi de mania. Això pot ocórrer en un 20 % de les depressions majors que debuten en l’adolescència, sobretot si són severes, si es presenten amb símptomes psicòtics o si existeixen antecedents familiars de trastorn bipolar.

Les formes més efectives per tractar la depressió són la psicoteràpia i el tractament farmacològic.