per comprendre’ls i acompanyar-los

Figura 9. Problemes associats als trastorns afectius en l’adolescència Font: elaboració pròpia.

Trastorn bipolar

Abús de substàncies

Adolescència extrema (normodesenvolupament)

Símptomes depressius

Entorn invalidant / família negligent

Abusos físics o sexuals

Desregulació emocional

Conducta autolesiva

Bullying

De fet, la majoria dels nens i adolescents (40 – 90 %) amb depressió major presenten associat una comorbiditat, i entre un 25 – 50 % tenen dues o més comorbiditats. Entre les comorbiditats més freqüents estarien la distímia i els trastorns d’ansietat (30 – 80 %), els trastorns disruptius (10 – 80 %) i el trastorn per ús de substàncies (20 – 30 %).

En general, la depressió sol aparèixer després de l’inici d’un altre trastorn psiquiàtric, (per exemple, secundari a un trastorn d’ansietat). En canvi, l’abús de substàncies sol aparèixer secundari a la simptomatologia depressiva (primer apareix la depressió, després l’abús de substàncies), sent una de les principals complicacions dels trastorns afectius.

El trastorn de conducta també pot esdevenir secundari a la depressió i persistir després que la depressió hagi estat tractada.

Normalment observem que l’associació amb l’ansietat per separació és més comú en nens, mentre que el consum de tòxics, el trastorn de conducta, la fòbia social i el trastorn d’ansietat generalitzada són més comuns en adolescents.

L’abordatge terapèutic dels trastorns afectius

Com hem vist, els trastorns afectius afecten el cos, a l’estat d’ànim i als pensaments. Afecta la forma en què una persona menja i dorm, la forma en què un se sent amb si mateix i la forma en què pensa sobre les coses. Com s’ha comentat prèviament, un trastorn depressiu no és el mateix que un estat d’ànim trist passatger. No és un signe de debilitat personal o una condició que pugui desitjar-se o deixar de tenir.

Les persones amb una malaltia depressiva no poden simplement “recuperar-se” i millorar. Sense tractament, els símptomes poden durar setmanes, mesos o anys. No obstant això, un tractament adequat pot ajudar a la majoria de les persones que pateixen depressió.

La depressió es cura, i fins i tot les depressions més greus poden rebre ajuda. Actualment existeixen medicaments i teràpies psicosocials com les cognitives/ conductuals, les “conversacionals” o les interpersonals que alleugen el dolor de la depressió.

Tractar la depressió és especialment important perquè afecta a la persona que la pateix, a la seva família i al seu entorn. El canvi no es produirà de la nit al dia, però amb el tractament adequat, es pot evitar que la depressió eclipsi la seva vida.

Durant l’adolescència encara s’està formant la personalitat de l’individu i les experiències o conductes que assimilem en aquesta etapa poden generalitzar-se en l’etapa adulta, amb la possibilitat que es cronifiquin patrons de conducta desadaptats. A més del propi trastorn, hi ha efectes addicionals que poden causar problemes de per vida. Amb la depressió es produeix disminució de l’energia i problemes de concentració, que són símptomes que poden tenir un impacte en el funcionament social i acadèmic. L’impacte a nivell acadèmic afebleix la confiança i imatge de si mateix que té el nen, i pot repercutir en la seva vida futura si es perllonga. Però l’aprenentatge social és tan crític com l’aprenentatge acadèmic en l’adolescència. Les deficiències en les habilitats socials no només posen als adolescents deprimits darrere dels seus iguals, sinó que, en ells mateixos, pot agreujar la depressió.

D’altra banda, si la depressió no es tracta, pot complicar-se amb consum de tòxics o empitjorar fins al punt de convertir-se en una amenaça per a la vida per la possibilitat d’aparició d’autolesions (veure capítol Per què et fas mal? Introducció a la conducta autolesiva i al seu abordatge per a pares i educadors) o conductes suïcides.

que els trastorns afectius es presentin conjuntament amb altres problemes.