Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

També ha canviat la gana que té. No en té, i ha començat a saltar-se alguns àpats, tot i que a casa intenta esforçar-se perquè els seus pares no es preocupin. No dorm com abans, es desperta molt d’hora sense cap raó aparent, i després, per molt cansada que estigui durant el dia, quan arriba la nit no és capaç d’agafar el son. Plora molt sovint, de vegades sense cap raó, de cop i volta, gairebé sense sentit. A més se sent molt trista, preocupada per alguna cosa que no sap expressar, com si el futur ja no tingués gaire sentit. Té por i s’altera fàcilment, i reconeix que discuteix amb els seus pares més del que és habitual, com si tot li semblés malament.

Els seus pares estan preocupats. Noten canvis en la seva filla, però no saben perquè. Han intentat acostar-s’hi de diferents maneres però ella s’ha tancat molt en si mateixa i sembla que no vulgui o no pugui parlar. Quan li pregunten directament no respon, i ni participa quan intenten iniciar una conversa col·loquial. Han provat a enfadar-se i renyar-la, però tampoc veuen cap resposta.

Tant la Maria com els seus pares estan perduts. Veuen canvis però no entenen perquè. No saben que el que passa és que la Maria té un trastorn anomenat depressió.

Què és la depressió? Què són els trastorns afectius?

La depressió forma part dels anomenats trastorns afectius que es caracteritzen per una alteració persistent en la capacitat del nostre cervell per regular les nostres emocions i el nostre estat d’ànim. Els principals trastorns afectius engloben als trastorns depressius (depressió major, distímia i depressió no especificada) i el trastorn bipolar.

La depressió és la manifestació més freqüent dels trastorns afectius i engloba una sèrie de símptomes que afecten:

• L’estat d’ànim: és trist o irritable.

Els principals trastorns afectius engloben als trastorns depressius (depressió major, distímia i depressió no especificada) i el trastorn bipolar.

• La motivació: falta d’interès i d’energia. Incapacitat per gaudir de coses que abans provocaven plaer.

• El pensament: és pessimista, restringit, indecís.

• El cos: canvis en la gana i el son.

• La percepció sobre un mateix: inutilitat, culpa, desesperança.

Els trastorns afectius es diagnostiquen quan es compleixen una sèrie de criteris clínics que estan consensuats en els tractats diagnòstics que són la CIE (Classificació Internacional de Malalties) (a Europa) i el DSM (Estats Units). Tot i els importants avenços actuals en neuroimatge o altres marcadors genètics i biològics, el diagnòstic és exclusivament clínic.

Per això han de complir-se una sèrie de símptomes per a que els clínics estableixin el diagnòstic. Els símptomes tal com s’especifiquen en els tractats diagnòstics que utilitzen els clínics són els següents:

1. Estat d’ànim deprimit o tristesa la major part del temps (sense motius aparents); en nens i adolescents l’estat d’ànim pot ser irritable.

2. Disminució important de l’interès o el plaer per totes o gairebé totes les activitats.

3. Pèrdua o augment considerable de pes.

4. Canvis considerables en els patrons de son (incapacitat per adormir-se, romandre despert o aixecar-se al matí).

5. Agitació o retard psicomotor gairebé cada dia.

6. Falta d’energia i sensació de cansament permanent.

7. Sentiments d’inutilitat o de culpa excessiva o inadequada.

8. Disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se, o per prendre decisions.

9. Pensaments de mort recurrents, idees suïcides recurrents sense un pla determinat. Intent de suïcidi o un pla específic per portar-ho a terme.

Per fer el diagnòstic de depressió es requereix que almenys cinc d’aquests símptomes siguin presents i que almenys un d’ells sigui l’1 o el 2. Aquests símptomes han d’estar presents la major part del dia i durant diversos dies (almenys dues setmanes).

La depressió és alguna cosa més que sentir-se malenconiós, trist o de mal humor de tant en tant.