Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

en situacions que són noves i/o persones desconegudes. Els nens amb IC es caracteritzen perquè son nens que davant d’aquestes situacions solen mostrar:

• Dificultat per tolerar canvis o novetats.

• Lentitud per agafar confiança amb persones desconegudes.

• Poc somriure.

• Buscar molta proximitat a figures d’aferrament.

Els trastorns d’ansietat apareixen per una interacció de diferents factors: genètics, de temperament, sociodemogràfics, ambientals i psicològics.

• Parlar poc.

• Mirada tímida, evitació del contacte ocular.

• No voler explorar situacions noves.

D’altra banda, la sensibilitat a l’ansietat es defineix com la tendència a manifestar por davant l’experiència de símptomes d’ansietat, tot cometent biaixos cognitius i tendència a interpretar-los de manera catastròfica. En aquest sentit, es detecta de manera molt precoç qualsevol canvi somàtic i s’interpreta com una amenaça, pensant per exemple que puc tenir un atac cardíac al percebre cert increment en els batecs del cor.

Hi ha estudis que mostren que la presència d’IC significativa prediu l’aparició de problemes relacionats amb l’ansietat en dos anys. També s’ha observat que la presència d’IC prediu l’existència de fòbia social a l’adolescència, i la sensibilitat a l’ansietat es relaciona més amb trastorn de pànic o trastorns somàtics i TAS.

3. Factors sociodemogràfics: com serien l’edat i el sexe. En aquest sentit, nombrosos estudis informen d’un risc més alt de patir qualsevol trastorn d’ansietat en noies. Això és particularment evident en el TEPT, que és on es constata una diferència superior entre sexes. En relació a l’edat, se sap que la pubertat és el moment evolutiu de més vulnerabilitat i risc per l’inici de problemes d’ansietat, aproximadament als onze anys. L’inici dels trastorns d’ansietat és molt més anterior que altres problemes importants a l’adolescència com ara trastorns de l’estat d’ànim, problemes de comportament i problemes amb l’ús de substàncies.

4. Factors desencadenants ambientals: esdeveniments vitals com ara separació dels pares, canvi d’escola etc., o altres considerats més estressants (per exemple, experiència de maltractament) s’associen al desenvolupament de trastorns d’ansietat en persones biològicament vulnerables. De manera específica, la presència de victimització i bullying entre iguals a l’adolescència s’associa amb símptomes d’ansietat i depressió a mig i llarg termini, degut a l’estrès psicològic persistent.

5. Factors psicològics: els adolescents amb ansietat acostumen a tenir més pensaments que els informen de les amenaces de l’entorn. Per exemple, un adolescent amb ansietat social tindrà més pensaments en relació a amenaces socials (“no cauré bé als altres nens”), els nens amb ansietat de separació en relació a amenaces al benestar dels pares (“els passarà alguna cosa i em quedaré sol”), etc. Aquest biaix atencional respecte possibles amenaces i el biaix d’interpretar informacions ambigües consistentment cap a una lectura des de la por són típics dels trastorns d’ansietat.

La presència i la intensitat d’aquests factors de risc determina el grau de vulnerabilitat d’una persona: a més factors de protecció i menys factors de risc, s’incrementa la resistència front l’adversitat; en canvi, quants més factors de risc i menys de vulnerabilitat, s’incrementa la vulnerabilitat individual. Tot i això, perquè aquesta vulnerabilitat es converteixi (o no) en una manifestació de trastorn, necessita de la interacció amb altres factors.

Els factors protectors són aquells que disminueixen la probabilitat que aquella vulnerabilitat acabi desencadenant un trastorn. Els factors de protecció són habitualment característics de la persona (com una bona autoestima) o de l’ambient (com una comunicació i relació familiar positiva). Aquests factors protectors ajuden a “fer pressió o resistència” davant dels factors de risc o de vulnerabilitat.