Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

agreujar l’ansietat prèvia d’una persona, ja que comporten un estrès continuat que pot arribar a esgotar l’organisme.

L’estrès es caracteritza com els canvis psicofisiològics que es produeixen a l’organisme en resposta a una situació concreta de sobre demanda. Aquests canvis preparen el cos per afrontar-se a situacions d’emergència, d’una manera similar a la por, de dues maneres:

L’ansietat pot desencadenar o agreujar algunes malalties mèdiques, com les malalties inflamatòries intestinals i altres malalties cròniques.

• Es paralitzen els sistemes fisiològics que no són imprescindibles. Per exemple, s’inhibeix temporalment la libido, els processos digestius o el sistema immunitari.

• Es concentra tota l’energia disponible en els sistemes que són decisius per fer front a la demanda, com seria un augment de la pressió arterial o que s’aguditzin els sentits.

Aquesta resposta, de la mateixa manera que la por que s’activa davant un estímul perillós, és adaptativa, en el sentit que contribueix a la supervivència. Tot i això, si l’estrès dura molt de temps acaba esgotant a l’organisme, produint un esgotament físic que augmenta el risc de desenvolupar o exacerbar malalties somàtiques. Això és el que s’anomena síndrome general d’adaptació:

Figura 8. Fases del síndrome general d’adaptació. Font: adaptat de Amigo, I., Fernández, C., y Pérez, M. (2009). Manual de psicología de la salud. Madrid: ediciones Pirámide.

Reacció d’alarma

Fase de resistència

Fer front a l’amenaça

Si la situació continua, l'organisme s'adapta i manté la sobreactivació (lluita continuada amb l'estressor)

Fase

Esgotament dels recursos de l'organisme> conseqüències psicosomàtiques

Una situació d’ansietat o estrès crònic manté en alerta permanent a l’organisme, afecta al sistema immunològic i per tant, disminueix el nivell de resistència de l’individu davant de certes malalties.