Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

A la pràctica, aquestes pors es tradueixen en conductes evitatives i reasseguradores que permetin tenir “controlat” l’estímul temut.

En el cas de l’ansietat de separació (més habitual en nens que en adolescents), trobem dificultats per separar-se de les figures de vinculació. El nen evitarà situacions en què s’hagi de separar i demanarà ajuda dels seus progenitors fins i tot en tasques que no li suposen una excessiva dificultat i que podria afrontar sol.

En el trastorn d’ansietat social trobarem adolescents tímids i que valoren molt l’opinió dels altres, fins i tot per sobre de la seva. Sovint es qüestionen les intervencions en contextos socials fins al punt que els podem veure inhibits o amb respostes alentides. L’adolescent amb ansietat social evitarà situacions on s’hagi d’exposar a l’opinió dels altres. Aquestes poden ser des de situacions en l’àmbit acadèmic (presentacions orals, preguntar dubtes a l’aula...) fins a situacions en l’àmbit social (menjar o ballar en públic, participar de converses en grup d’iguals...).

Als adolescents amb trastorn d’ansietat generalitzada els podem veure preocupats per tasques quotidianes com els deures o els exàmens.

Als adolescents amb trastorn d’ansietat generalitzada els podem veure preocupats per tasques quotidianes com els deures o els exàmens. Podem observar com, tot i haver estudiat suficient, es queden repassant de manera excessiva. També poden evitar escoltar les notícies pel malestar que els genera o demanar que els anticipem els canvis per la dificultat que els suposa la falta de control de l’entorn. En general, l’adolescent amb TAG és un adolescent que es preocupa excessivament per una ampla gama d’esdeveniments quotidians, sense concretar una situació específica. Pot preocupar-se excessivament per catàstrofes, per la salut pròpia i/o de la seva família, perquè no li vagi bé l’inici de les classes, pot preocupar-se també per quelcom que fa temps va passar, -per exemple un comentari que va dir a un amic-, i que té por es mal interpreti, etc.

En els adolescents amb trastorn de pànic i/o ansietat per la salut, notarem que estan molt pendents de les sensacions corporals i que de seguida detecten petits canvis, que ens consulten per la por que representin un atac d’angoixa o un problema de salut important. En el cas de l’ansietat per la salut, és possible que demanin que els portem al metge, i en el cas del trastorn de pànic i/o agorafòbia pot ser que demanin d’anar a un lloc on se sentin segurs (com seria a casa o en un espai on sigui fàcil sortir-ne).

En el trastorn per estrès posttraumàtic es poden observar manifestacions diferents. Podem trobar un adolescent hiperalerta, amb dificultats per conciliar el son i relaxar-se, i que evita parlar d’aquell esdeveniment que va resultar traumàtic. En ocasions poden recórrer al consum de tòxics per poder evitar aquests pensaments i records traumàtics.

Per últim, en el trastorn obsessiu-compulsiu, tot i que acostuma a ser difícil detectar els pensaments intrusius des de fora, sí que podem observar les conductes compulsives, com ara rentar-se les mans repetidament, tot i estar netes, etc.

Relació entre ansietat i salut

Existeix una relació bidireccional entre ansietat i salut, en el sentit que l’ansietat pot desencadenar o agreujar algunes malalties mèdiques, com serien les malalties inflamatòries intestinals (colitis ulcerosa, malaltia de Crohn) i altres malalties cròniques. Però també aquestes, a la seva vegada, poden desencadenar o