Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

Tots els trastorns d’ansietat són més freqüents en noies que no pas en nois.

L’ansietat en els infants i adolescents els causa malestar en diferents àmbits, amb interferència en les relacions familiars i entre iguals. A més a més, impacta negativament en la qualitat de vida, repercutint en una baixa autoestima i en una baixada del rendiment acadèmic.

Per tant, detectar de manera precoç els senyals d’alarma dels problemes d’ansietat en una etapa d’elevada vulnerabilitat com l’adolescència pot ajudar a prevenir i millorar la salut i la qualitat de vida dels joves, i a prevenir dificultats en l’etapa adulta.

Ansietat vs. Por

La por és una reacció fisiològica de defensa davant potencials perills que generalment està associada a algun estímul extern amenaçant identificable. És adaptativa, en el sentit que és útil per a la supervivència, ja que impulsa una conducta de lluita o fugida de l’amenaça identificada. Per altra banda, l’ansietat consisteix en la mateixa reacció però sense que existeixi tal perill o –tot i existir- la seva intensitat i freqüència són desproporcionades.

L’ansietat té les següents característiques:

1. Por desproporcionada en relació al caràcter amenaçant de la situació.

2. Condueix a l’evitació de la situació temuda.

3. És de caràcter irracional: no existeix una possible explicació lògica del fenomen, de manera que la persona ja sap que “no és per tant”, però té la sensació de no poder gestionar-ho.

4. Sobrepassen el control voluntari “no puc”.

5. Produeixen cert grau de malestar o patiment.

L’ansietat acostuma a ser anticipatòria, en el sentit que adverteix d’un possible perill futur. És desadaptativa en quant anticipa un perill irreal o desproporcionat.

Per últim, es converteix en patològica quan és més freqüent, intensa i/o persistent que la por “adequada” i esperada davant de certes situacions amenaçadores.

Tot i ser emocions diferents, sovint fem servir la paraula “ansietat” i “por” com a sinònims. Hi ha dos criteris o paràmetres que ens poden ajudar a diferenciar els dos conceptes:

• Nivell de concreció de l’estímul: la por s’identifica com un estat concret, és a dir, el que ens fa por és un estímul o situació específica, com ara un avió, un gos, les agulles, la foscor, etc. Per tant, aquest estímul és quelcom susceptible de ser evitat. En canvi, l’ansietat es considera un estat emocional de preocupació, desassossec i intranquil·litat, que s’experimenta sovint sense saber per què ha aparegut, i essent, en la majoria dels casos, difícil associar-la a un estímul o situació específica.

• Sistema de resposta predominant: en l’ansietat predominen les respostes cognitives, internes, mentre que en la por hi ha un predomini de les respostes motrius i conductuals. En conseqüència, tant un observador extern com el propi nen identifiquen més fàcilment la situació desencadenant en la por que no pas en l’ansietat.

Detectar de manera precoç els senyals d’alarma dels problemes d’ansietat en l’adolescència és clau per a la seva salut present i futura.

Una mirada a la salut mental dels adolescents

Claus per comprendre’ls i acompanyar-los