mirada a la salut mental dels adolescents

Claus per comprendre’ls i acompanyar-los resposta d’ansietat és tan intensa que les nostres estratègies d’afrontament no són prou eficaces per a fer-li front i poder adaptar-se de manera adequada a la situació.

A continuació il·lustrem amb un esquema quin és el cicle de l’ansietat patològica:

Figura 5. Cicle de l’ansietat. Font: elaboració pròpia.

Situació desencadenant d’ansietat

Pensament negatiu

CONDUCTA:

• Evitació

• Dificultat en la resolució de la situació

EMOCIÓ:

• Ansietat / por

Sensacions físiques interpretades com a desagradables i/o amenaçadores

• El cor va ràpid, em poso vermell, em costa respirar...

Hi ha autors que distingeixen quatre aspectes que ens poden ajudar a diferenciar l’ansietat normal de l’ansietat problemàtica i patològica:

• Intensitat, freqüència i durada de l’ansietat.

• Proporció entre la gravetat objectiva de la situació i la intensitat de la resposta d’ansietat.

• Grau de patiment que produeix en la persona.

• Grau d’interferència negativa en la vida quotidiana de l’adolescent (funcionament acadèmic, relacions socials i familiars, activitats d’oci).

De les malalties psiquiàtriques, l’ansietat és un dels diagnòstics mentals més comuns arreu del món: els estudis de prevalença en població d’Estats Units mostren que un 32 % dels adolescents d’entre tretze i divuit anys pateixen algun problema d’ansietat, i entre un 5 a un 18 % d’ells presenten algun trastorn d’ansietat. Per tant, l’ansietat és un problema molt més freqüent que d’altres trastorns mentals a l’adolescència.

A més a més, són el grup de trastorns que apareixen de manera més primerenca en comparació amb altres trastorns que típicament presenten els adolescents, amb un inici promig al voltant de la pubertat. Tots els trastorns d’ansietat són més freqüents en noies que no pas en nois: per cada noi, trobem aproximadament dues noies que pateixen ansietat. Aquesta diferència apareix ja de manera molt primerenca, al voltant dels cinc anys d’edat

Dels diferents trastorns d’ansietat (explicats més endavant), el National Comorbidity Study-Adolescent Supplement d’Estats Units (NCS-A, 2010), va detectar les següents prevalences:

• 2,2 % pel trastorn d’ansietat generalitzada (TAG)

• 2,3 % pel trastorn de pànic

• 2,4 % per l’agorafòbia

• 5 % pel trastorn d’estrès post traumàtic (TEPT)

• 7,6 % pel trastorn d’ansietat per separació (TAS)

• 9,1 % per la fòbia social (FS)

• 19,3 % per les fòbies específiques

En estudis recents també s’ha detectat un increment dels casos amb TEPT, FS i TAG. En l’estudi del NCS-A es va detectar que un 8,3 % dels adolescents presenten un trastorn d’ansietat d’intensitat severa, la majoria dels quals degut a la presència d’agorafòbia i TEPT.

Tot i aquests dades, la proporció de joves que reben tractament per un trastorn d’ansietat pràcticament no arriba ni al 20 %. Aquest fet és alarmant sobretot tenint en compte, per una banda, que en l’actualitat disposem de dades que avalen l’eficàcia d’intervencions basades en l’evidència pel maneig dels trastorns d’ansietat en aquestes edats, i per una altra, pel fet que, no detectar ni intervenir en els trastorns d’ansietat en aquestes etapes, s’associa a persistència de les dificultats i malestar creixent a l’etapa adulta.

Els trastorns d’ansietat apareixen quan la nostra resposta d’ansietat és tan intensa que no som capaços de fer front a una situació.