5. Preocupar-se en excés (ansietat)

Psicòloga clínica de la Unitat de Salut Mental Pediàtrica. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Psicòloga clínica de la Unitat de Salut Mental Pediàtrica. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Des de l’inici de la pandèmia i, sobretot, des de setembre, amb la reincorporació a l’escola i l’inici de batxillerat, la Sara se sent molt irritable a casa. També ha deixat de sortir amb les amigues i diu que vol deixar el futbol (que feia des de petita) perquè li treu massa temps per estudiar. Fa primer de batxillerat i sempre ha tingut un rendiment excel·lent. De fet, la Sara és una noia que si no treu excel·lents o les coses no li surten “perfectes”, no es queda tranquil·la. A l’escola sempre ha estat una alumna modèlica: responsable, educada, estudiosa, organitzada, etc., però sempre han destacat d’ella que “hauria d’exigir-se una mica menys”, ja que sovint l’han vist bloquejada en algun examen i, fins i tot, plorant quan se li han acumulat molts treballs i tasques a fer. En canvi, quan està de vacances aconsegueix estar molt més relaxada, fins i tot sembla una altra.

No només li preocupen els estudis, a la Sara. De fet, podem dir que des de sempre li ha preocupat tot, és com si li costés estar relaxada: pateix contínuament perquè la germana petita estigui bé (té una malaltia crònica), es preocupa quan ha tingut una discussió amb les amigues fins al punt de no poder treure’s del cap el que ha passat, es posa molt nerviosa quan mira les