Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

Conseqüències de les addiccions

S’han descrit moltes repercussions associades amb l’ús de les TIC, sent les més destacades: la reducció de la qualitat de vida (pitjor salut i baixa qualitat del son), la presència de dificultats per a la socialització presencial i la disminució del rendiment acadèmic.

A la vegada, també s’han relacionat amb l’augment del risc de patir altres psicopatologies associades com la depressió, l’ansietat i el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), així com la presència de malestar emocional, aïllament en el domicili i altres conductes de risc. És important tenir en compte que algunes aplicacions com els jocs online generen més demanda d’atenció clínica per les seves majors conseqüències a la vida de l’individu.

Senyals d’alarma

Generalment la instauració de l’addicció és un procés més o menys gradual que va des dels primers contactes esporàdics, on el jove experimenta aspectes plaents que promouen la seva repetició (anomenat reforçador positiu) fins a la necessitat de realitzar la conducta una vegada i una altra per tal d’alleugerar el malestar (anomenat reforçador negatiu).

És important tenir en compte el moment evolutiu en la valoració dels adolescents. En els moments insidiosos de qualsevol procés patològic en l’adolescent, pot ser difícil diferenciar entre la conducta adolescent normal i la que està provocada per una addicció incipient. L’adolescent pot presentar i experimentar canvis en el seu estil de vida que solen descentrar a les seves famílies però que constitueixen part de l’evolució normal del seu desenvolupament i maduració. Ara bé, sí que existeixen senyals que podem considerar d’alarma, per exemple, canvis que es produeixen de forma abrupta, adquireixen una dimensió extrema o es consoliden en el temps més enllà del que seria un procés normal de desenvolupament de l’adolescència.

Els senyals d’alarma són petits canvis que l’adolescent va fent de forma subtil però continua i que en un determinat moment passen de ser poc habituals i justificables tant per a ell com pel seu entorn a no ser-ho. Són tots aquells indicadors de falta de normalitat que poden evidenciar-se en alguns dels següents punts, havent de presentar-se de manera recurrent i sostinguda en el temps:

• Patró de son alterat, secundari al canvi d’hàbits al dormir i a la disminució de les hores de son per a realitzar la conducta addictiva. Per exemple, es queda connectat per les nits, se’n va a dormir tard, pel matí li costa molt llevar-se.

• Patró de la gana alterat, menja ràpid i malament per guanyar temps, pot arribar a saltar-se algun àpat.

• Menys atenció per la higiene, havent de recordar-li pautes d’higiene bàsica que abans realitzava (rentar-se les dents, dutxar-se, canviar-se de roba).

• Deixadesa en aspectes importants de la seva vida, motivat per l’augment del temps que ocupa el temps amb les pantalles.

• Canvi de l’estil d’oci, canvi d’interessos, d’entorn.

• Irritabilitat, especialment quan no pot realitzar la conducta addictiva.

• Estat d’ànim oscil·lant, tendència a la tristesa, es mostra poc comunicatiu, tancat en el seu món, li molesta que li preguntis coses sobre el seu dia a dia.

• Rendiment acadèmic alterat, absentisme, increment de les notificacions d’actitud poc col·laboradora o reprovatòria, augment dels suspensos i les expulsions de classe.

• Comença a realitzar furts, generalment de petites quantitats de diners, i especialment a la família més propera.

Una ràpida detecció de que “alguna cosa va malament” per part de l’entorn més proper ajudarà a parar l’espiral negativa i a reconduir la situació. Pel contrari, la no detecció dels senyals d’alarma o la seva banalització poden provocar un sentiment d’incomprensió i indefensió que acostuma a complicar el quadre (més aïllament, més cerca de nous referents o l’increment de la possibilitat d’aparició d’un trastorn de l’estat d’ànim).

Com avaluem?

Quan detectem els senyals d’alarma esmentats anteriorment és important consultar amb un especialista. És necessari realitzar una correcta exploració i avaluació psicopatològica del jove, que permeti entendre els motius pels que s’ha establert el sobre ús de les TIC (en la mesura del possible, determinar la motivació inicial i la possible funció que compleix la conducta addictiva, així com el manteniment de la mateixa) i determinar l’existència o no d’altres diagnòstics de salut mental. A més, han d’avaluar-se les capacitats cognitives (atenció, percepció, memòria, llenguatge, etc.) i les funcions executives (flexibilitat, planificació, etc.). En aquest últim es valora, per exemple, la capacitat/incapacitat de control, és a dir, si el jove realitza la conducta tot i els intents de controlar-la i/o no pot detenir-la un cop iniciada.

Tot i que pràcticament tots els adolescents fan servir les noves tecnologies, la majoria no realitza comportaments de risc i no desenvoluparan un trastorn addictiu.