Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

obstant, es contempla la possibilitat a estudi del trastorn relacionat amb els videojocs, trastorn per joc a internet (IGD, per les seves sigles en anglès de Internet Gaming Disorder), que és del que parlarem en aquest capítol per ser més freqüent en persones més joves.

Tipus d’usos

Al nostre entorn més immediat, la preocupació general gira entorn a l’ús excessiu de les TIC; una pregunta habitual de les famílies és si l’ús que fan els seus fills és “normal”.

Així doncs, com podem saber si l’ús que fan els joves és perjudicial? Per saber-ho ens hem de fixar en les conseqüències derivades de l’ús de les TIC i segons això podem fer la següent classificació:

• Ús normalitzat: el consum de TIC, per quantitat, freqüència o motivació, no produeix conseqüències negatives al jove o al seu entorn.

• Ús inadequat: realització d’actes perjudicials per als demés (ciberbullying, sèxting3, …).

• Ús excessiu: el consum de TIC s’associa a algunes conseqüències principalment escolars, relacionals i familiars. No obstant, l’adolescent manté l’ajustament en el funcionament diari.

• Ús patològic/dependència: es prioritza l’ús de les TIC davant de situacions considerades de major importància per al jove. El seu ús passa a ser prioritari i s’associa a conseqüències greus per al subjecte i el seu entorn.

Prevalença

Les enquestes indiquen que una gran part de la població occidental realitza un ús excessiu de les TIC (17,57 %), principalment de videojocs (6,8 %) (Kaess et al., 2016). Segons l’informe nacional sobre addiccions comportamentals del 2019, basat en les enquestes EDADES i ESTUDES, al 2017 existia un 2,9 % de la població de quinze a seixanta-quatre anys que realitzava un ús compulsiu d’internet, valor que es manté constant respecte al 2015 i sense gairebé diferències per sexe. En canvi, a la població d’estudiants de catorze a divuit anys, la prevalença d’un possible ús compulsiu d’internet al 2016 era set vegades més alt (21 %) (veure figura 4), presentant una tendència ascendent des del 2014 (16,4 %), en totes les edats avaluades, i més elevada en dones. A la mateixa enquesta, al 2018 la prevalença disminueix un punt (20 %) intuint-se certa estabilitat en l’evolució. També les prevalences de consum d’alcohol i cànnabis són superiors entre els individus que realitzen un possible ús compulsiu d’internet segons aquest informe. A la pràctica clínica, els serveis de psiquiatria infantojuvenil han detectat un increment d’aquest tipus de demandes per part de les famílies.

Figura 4. Prevalença de l’ús compulsiu d’internet.

Font: Informe sobre adicciones comportamentales: Juego y uso compulsivo de internet en las encuestas de drogas y adicciones en España EDADES y ESTUDES.

Factors de risc

És important puntualitzar que no tots els adolescents tenen el mateix risc d’acabar desenvolupant una addicció. Tot i l’elevat percentatge d’adolescents que consumeixen drogues, la majoria no desenvolupa un trastorn addictiu. De la mateixa manera, tot i que pràcticament tots els adolescents fan servir les noves tecnologies, la majoria no realitza comportaments de risc i no desenvoluparan un trastorn addictiu.

Alguns dels factors de risc que s’han descrit per a les addiccions a les tecnologies digitals són: l’ús, el sobre ús i l’addicció als videojocs i les tecnologies digitals.

• Ser jove (quan més jove més risc).

• Inestabilitat afectiva, ansietat i depressió.

• Baixa autoestima.

• Personalitat de tipus insegur, timidesa extrema.

• Soledat.

• Presència d’algun dèficit en l’entorn familiar, com per exemple, baixa supervisió i desconeixement de les TIC.